El Partit Popular ha de llençar el llast neofranquista, si és que vol tenir futur

La crisi interna del Partit Popular l'estan provocant les restes franquistes i neofranquistes que duran anys han dominat, abans l'Alianza Popular, i des de fa uns anys el Partit Popular.

Aquesta España diversa, multicultural i multinacional, necessita una dreta moderada, centrada, netament democràtica com passa als països amb llarguissima tradició democràtica. És del tot normal que en qualsevol pais hi hagi una dreta civilitzada, culta i democràtica, i que també hi hagin partits socialdemòcrates o comunistes reciclats, partits ecologistes i demés fauna política.

Aquesta España que durant 8 anys va ser governada per la dreta ultramontana, i que especialment durant la darrera legislatura es va dedicar a la política del acoso y derribo típica del totalitarisme, necessita urgentment desempellegar-se d'aquella dreta de los Losantos, dels Aznaristes, Aguirristes i San Gils, etc, i adoptar posicionaments centrats, a l'estil Adolfo Suárez, si és que algún any vol tornar a governar des de la Moncloa. Aquella España nostàlgica de polítics, capellans i bisbes cantant el Cara el Sol tots juntets a qualsevol plaça pública s'ha d'acabar, s'ha d'eliminar de la vida politica i social i oblidar-la com un mal son de 40 anys que sortosament ja han quedat molt enrere.

O l'actual direcció del PP decididament reforma substancialment la seva politica deixant de banda als nostàlgics de la dictadura franquista tot arraconant a la cuneta a la fauna eclessiàstica més retrògrada i enyoradissa dels favors del dictador, o el PP mai aixecarà el cap. Que es vagi fent a la idea de perpetuar-se com l'etern opositor.
http://www.google.es/

La Conca Interna de Catalunya ha recollit, en tan sols una setmana, 22 mil milions de litres d'aigua

Les dades oficials pel que fa als controls setmanals de les reserves d'aigua donen un resultat esperançador. En tan sols una setmana a la Conca Interna de Catalunya s'han embassat 22 Hm3 d'aigua, o el que és el mateix, 22 mil milions de litres d'aigua, xifra que no està gens malament. L'embassament de La Baells és el que en surt més ben parat ja que hi han entrat 6 hm3 amb un resultat d'aigua embassada de 45 hm3 dels 109 que té de capacitat total.

Altres quatre embassaments d'aquesta conca que subministra aigua a l'àrea metropolitana barcelonina, han embassat en total, aquesta darrera setmana, 17 hm3 que es reparteixen d'aquesta manera:

La Llosa del Cavall que té una capacitat d'emmagatzematge total de 80 hm3, actualment en té 19 amb una entrada de 3 hm3 en set dies.

L'embassament de Sau que té una capacitat per a 165 hm3, ara en té 49 hm3, 11 hm3 més dels que tenia fa tot just una setmana.

Susqueda té una capacitat total de 233 hm3, ara en té 71 hm3, o el que és el mateix, ha recuperat en una setmana 2 hm3.

Sant Pons, amb una capacitat de 24 hm3, ara en té 15 hm3, 1 més que fa una setmana. En total, doncs, han entrat en el conjunt d'aquests embassaments 22 hm3 en els darrers set dies.

I ara ve la pregunta: si actualment les reserves d'aigua de la Conca Interna ja estan al 30 per cent, i les previsions meteorològiques diuen que tornarà a ploure el proper cap de setmana, els catalans ens podem permetre el luxe de gastar 180 milions d'euros en una canonada per a portar aigua de l'Ebre a Barcelona?. O és que sigui com sigui Barcelona vol aquesta aigua perquè l'ha desitjat àvidament des de fa molts anys i ara ha vist el moment oportú?.

És just que ara tots tinguem de córrer per a solucionar un problema climàtic, sí, però també i especialment un problema derivat de l'alegria amb que s'han consumit milers de milions de litres d'aigua innecessàriament, i amb canonades de subministrament deteriorades i amb vergonyoses pèrdues sense que l'ACA i la conselleria de Medi Ambient hagin intervingut a temps i quan tocava?.

Quan des de Barcelona es van bellugar amb decisió i rapidesa per a sol.lucionar el greu problema de salinització que Tarragona i molts pobles dels voltants vàrem patir durant més de 15 anys?. I de la progressiva salinització de les aigües del Delta, qui se'n va preocupar?.

Se'ns demana solidaritat i ja la tenen, però els barcelonins han de tenir molt present que ells quan tocava no ho van ser amb les comarques del Camp de Tarragona ni amb les Terres de l'Ebre. No ho oblidin mai, perquè nosaltres com és òbvi no ho oblidem. Com tampoc oblidem que aquesta projectada canonada de 180 milions d'euros en principi només es preveia que funcionés en direcció Tarragona-Barcelona. Això no és egoisme o egocentrisme?.

És imprescindible que els barcelonins i els Governs de la Generalitat deixin de mirar-se tan el melic i els baixos, no sigui que acabin escaldats.

http://www.dmoz.cat/

La silenciosa covardia de la Unió Europea davant del genocidi de la Junta Militar a Birmania

Una vegada més, com tantes d'altres, la Unió Europea es cobreix de glòria per la seva irritant passivitat i lentitud quan s'ha d'enfrontar en problemes a nivell europeu, o bé a nivell intrnacional.

Les tímides, insuficients del tot i burlesques denuncies contra el govern de Beijing quan va reprimier brutalment la revolta dels ciutadans del Tibet, ara la inoperativitat de la Unió Europea es torna a observar amb la seva condemnable passivitat diplomàtica pel drama que ha viscut i viu la població de Birmania, sotmesa a la voluntat despòtica i criminal d'una Junta Militar que esclavitza als seus pròpis ciutadans.

Aqui es barreja tot com una olla barrejada d'interessos polítics i econòmics. La Xina protegeix a la Junta Militar Birmana, i és clar Occident calla davant del monstre xinès. És igual el que passi a Birmania i el què encara deu estar passant al Tibet. El dòlar és el dòlar encara, i els interessos de les multinacionals són més importants que la llibertat i sobirania del Tibet, i que la llibertat social i política dels birmans. Ho he dit més d'una vegada i ho torno a dir en aquest post: sento una irreparable vergonya de pertànyer a la Unió Europea per la seva actitud covarda i interessada davant de problemes humanitaris de tanta magnitud com els de Birmania i el Tibet. Fan tot ells pena, com per tornar-los a votar el proper any.

http://www.alexa.com/

El President de La Generalitat de Catalunya, José Montilla, a més ha de fer de paraigües polític

Catalunya ha passat de la sequera climatològica a la sequera política, o millor dit a l'alegria descontrolada política del conseller Francesc Baltasar. Per a ell, els barcelonins ja podien omplir les piscines particulars i regar geranis, clavells, margarides i plançons del que sigui. Per al Francesc Baltasar ja s'ha acabat la sequera amb l'aigua de Tarragona i de l'Ebre, i amb una miqueta de pluja caiguda fa una setmana, del tot insuficient.
El president José Montilla ha tingut de fer de paraigües del Baltasar, sortint al pas de les continuades sortides de to del conseller de Medi Ambient, i donar un encertat cop de timó fent canviar el contigut del decret que s'havia aprobat. José Montilla ha aprofitat la seva visita d'avui a Tarragona, per agraïr la predisposició dels tarragonins per ajudar als barcelonins per alleugerir la manca d'aigua que pateixen. José Montilla ha tingut de fer de paraigües d'un irresponsable del seu Govern que no dimiteix i actua com si per a ell no anés tot el desgavell que ha organitzat amb la qüestió de l'aigua de l'àrea metropolitana de barcelona.
I ara em ve a la memòria que a més, Francesc Baltasar, és un mentider. Recordem aquelles fites que s'havien posat pels camps per al projectat, en principi, transvassament d'aigua del Segre cap a Barcelona. Ningú sabia qui les havia posat i qui havia ordenat que les posessin aquelles fites. Ell, el Baltasar, va negar saber-ho, fins que dies posteriors va reconèixer que havia sigut l'ACA si no em falla la memòria. Vaja, que els catalans tenim un conseller de Medi Ambient que no sap cap on va i què ha de fer, perquè dóna tota la impressió que tot allò que toca a malmet.
Plegui d'una vegada del seu càrrec Francesc Baltasar. Ens farà un gran favor a tots els catalans i també el farà al Govern de Catalunya. Plegui.

El sector immobialiari està pagant la seva avaricia

Fa mesos que cada dos per tres les TV, les emissores de ràdio i els mitjans de comunicació escrits, ens bombardegen amb constants informacions referents a la crissi del sector immobiliari.

Aquesta crissi la van provocar ells mateixos. La seva avaricia era incontenible. Cada any s'incrementaven els preus dels habitatges des d'un 12 a un 18 per cent, mentre l'IPC anual que és el que afecta les butxaques dels ciutadans només s'incrementava un 2,5 per cent de mitjana. Qui s'ha enriquit fàcilment i impunement aquests darrers anys?. Jo no entenia com les families continuaven comprant habitatges amb aquells preus desorbitats, fruit de la més cruel i inhumana especulació amb les necessitats familiars per tenir un habitatge minimament digne. Està clar que la societat tard, però ho va fer, reaccionà i va deixar de comprar habitatges a uns preus que eren brutalment atemptatoris contra la propia dignitat de les persones i de les families, i una burla a la societat.

Van ser ells mateixos, promotors i constructors, els qui van provocar la crissi que ara se'ls ha tornat contra ells. Ja ho diuen els castellans "la avaricia rompe el saco" i això és el que els ha passat a tota aquesta col.lecció d'especuladors escampats per tot el territori. Ja han fet el negoci. Que visquin dels seus guanys, i quan es decideixin a emprendre les activitats contructores que no abusin de les economies familiars, o no aixecaran cap durant anys.

A mi, aquests especuladors, no em fan gens ni mica de pena.

Foto: Vista aèria de la Part Alta de Tarragona, amb l'Amfiteatre Romà a primer terme.

http://www.feedburner.com/fb/a/home

Francesc Baltasar, marxi cap a casa seva

La nefasta política realitzada fins ara pel conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, només es mereix un qualificatiu: desastre total. Aquest conseller no està capacitat per estar al front d'una conselleria tan important i de tanta repercusió social. Com s'atreveix a aixecar la veda del consum d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, quan les reserves d'aigua de la Conca Interna de Catalunya estan en aquests moments en un 26 per cent de la seva capacitat?.

Aquesta Conca pot tenir unes reserves totals de 740 hm3, i ara en té 199 hm3. Francesc Baltasar pel que sembla s'ha vist les orelles, desprès de saber que les reserves d'aigua degut a les darreres pluges s'han incrementat en un 3,24 per cent, i ara ja es podran omplir piscines, regar parcs i jardins i que funcionin les fonts ornamentals públiques.

Això sí, Francesc Baltasar demana als ciutadans i als pagesos que es controlin en el consum d'aigua. Vostè no té vergonya ni sentit del ridícul. Com s'atreveix a demanar control en el consum d'aigua als catalans en general i als pagesos en particular, si permet que els barcelonins puguin omplir les piscines i regar els jardins particulars?. Si que tenen la pell fina a Barcelona!.

Si la situació de les reserves d'aigua de l'esmentada conca interna catalana ha passat de "l'UVI a planta", vol dir que la situació continua sent greu o menys greu, però en qualsevol cas està malalta.

Mirem les xifres:

Embassament de SUSQUEDA: Capacitat total 233 hm3. Actualment: 69 hm3.

Embassament de SAU: Capacitat total: 165 hm3. Actualment: 38 hm3.

Embassament LA BAELLS: Capacitat total: 109 hm3. Actualment: 39 hm3.

Embassament de TREMP/TALARN: Capacitat: 205 hm3. Actualment: 132 hm3.

Insisteixo, vostè és un irresponsable politicament parlant. Vostè va a la deriva. Vostè se n'ha d'anar cap a casa seva. Ja sabem que en tot aquest assumpte de l'aigua Barcelona per fi tindrà l'aigua de l'Ebre que ha cobejat des de fa molts anys, sense tenir en compte les necessitats de les Terres de l'Ebre i del propi riu Ebre. Si els barcelonins ja poden omplir piscines, el mini transvassament d'aigua a Barcelona ja no fa cap falta. No li sembla?.

Plegui, Francesc Baltasar, marxi cap a casa seva, i deixi la cadira a una altra persona més capacitada i responsable.

http://www.dmoz.es/

La Rambla Nova i l'estúpida insolència dels veïns

S'ha de ser estúpid, insolent i egoista per demés per afirmar que el principal passeig i centre neuràlgic de Tarragona és de propietat dels veïns que hi viuen. Mai a la meva vida havia sentit tanta promiscuïtat intel.lectual.

Quan aquest matí he topat amb el titular de capçalera del Diari de Tarragona, he sentit una mena de trasvalç estomacal i neuronal al constatar fins a quin punt les persones ens podem convertir en autèntics monstres socials.

Dir que la Rambla Nova no és de tots, sinó que és dels qui hi viuen, em refereixo al tram comprès entre el Balcó de la Mediterrània i els carrers Adrià i Sant Agustí, és insultant per a la resta de tarragonins que, sense viure a la Rambla Nova, paguem puntualment els corresponents impostos municipals. Els paguem tots, visquem a Campclar, a La Floresta, al Serrallo, a Sant Pere i Sant Pau, a Boscos, a La Móra o a la Part Alta o al Camí de la Cuixa. Tots, i mai he escoltat de cap tarragoní reivindicacions tan antisocials i insolidàries com la d'alguns veïns de la Rambla Nova. Realment s'ha de ser estúpid, insisteixo, molt estúpid per dir tanta bajanada junta en tan poques paraules.

Una altra cosa és si és o no oportú el projecte anunciat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona fa unes setmanes. Una altra cosa és si aquest projecte es pot modificar. Una altra cosa és què n'opina l'Ajuntament de la ciutat i què n'opina, també, el conjunt de tarragonins que també tenim dret a dir la nostra, perquè la Rambla Nova és de tots sense exclusions de cap mena. Perquè, què signifiquen 500 signatures de veïns davant dels 135.000 habitants que té la ciutat, els quals tenim tot el dret a gaudir de la Rambla Nova i també d'opinar sobre aquest projecte?.

http://www.alexa.com/site/download/

El nou POUM de Tarragona respecta els monuments i amples espais verds de la ciutat

De fet no podia ser d'altra manera, però en qualsevol cas chapeau per a l'actual Equip de Govern de l'Ajuntament de Tarragona i, en particular, al tinent d'alcalde d'Urbanisme Xavier Tarrés.

No cal dir que qualsevol tarragoní conscient de la trascendència que té un Pla General d'Ordenació Urbana d'un municipi, aplaudeix la decisió d'eliminar la massiva construcció prevista per l'anterior POUM aprovat inicialment poc abans de les eleccions municipals del maig de l'any passat.

Els tarragonins si aquell POUM hagués prosperat ens haguessim vist privats d'amples zones verdes, concretament a la zona de l'Aqüeducte Romà dit popularment Pont del Diable, on estava prevista la construcció de 4.000 habitatges. A la zona de La Móra es preveia construir-ne 1.200 més, i als plans parcials del sector de la carretera d'El Catllar, quasi 900 nous habitatges, i a les rodalies de la torre romana dels Escipions altres 290 habitatges, tenint en compte que aquest espai està declarat Parc Eco-Històric.

Benvinguda doncs la decisió de l'actual govern municipal tarragoní. No hi ha cap mena de dubte que els ciutadans ho agrairem ara i ho continuaran agraïnt les generacions futures, perquè es preserven espais naturals i el més important, els àmbits de dos importantissims monuments de la Tarraco romana.

Tarragona té espais suficients per créixer urbanisticament, com per exemple a Terres Cavades on tard o d'hora s'hi haurà de construir, amb les modificacions que siguin necessàries, per la pròpies exigències del constant creixement demogràfic que té Tarragona que compta actualment amb quasi 135.000 habitants.

I si alguns troben que els tràmits per a la redacció del nou POUM són una mica lents, que tinguin paciència. Cal deixar lligat i ben lligat, d'acord amb totes les families afectades directament pel POUM, tots els detalls.

http://www.feedburner.com/fb/a/home

Objecció al finançament de les religions per l'IRPF

Només faltava aquesta. Ara els musulmans demanen que a la declaració de renda, a la casella de l'IRPF on el ciutadà que ho vol marca que es destini un 0,7 per a l'Església Catòlica, també hi hagi una altra casella per al finançament de l'Islam.

Quan el que ja s'hauria d'haver fet fa anys era treure aquesta modalitat de finançament religiosa, de qualasevol confessió, ara els musulmans volen incrementar aquesta mena de mesa petitòria des de documents oficials. Qui vulgui donar diners al Vaticà, a l'Islam, als Budistes, als Hindús, als Protestants o als Luterans, etc, que vagi a les seves esglésies, capelles, mesquites o temples i donin el que vulguin. A mi ni m'interessa ni m'importa.

El que ja s'hauria d'haver fet fa anys, és denunciar d'una vegada el Concordat Església-Estat, i per fer-ho s'ha de ser valent i decidit, cosa que sembla que ni elsl del PSOE són capaços de tenir.

Jo particularment, fa molts anys que no he donat ni un cèntim a l'Església, ni en penso donar, i clar mai he marcat la casella per ajudar al finançament de l'Església. Sortosament és una decisió lliure i personal, tot i que sóc conscient que de totes maneres, tots ajudem al finançament de l'Església indirectament a partir de les assignacions dels pressupostos de l'Estat tal com garanteix l'esmentat Concordat que s'ha d'acabar definitivament el més aviat possible. Ja comença a ser hora de la separació real de les Esglésies i l'Estat. I els musulmans que no vinguin exigint tant, perquè sembla que des de que arriben només saben demanar i exigir.

Torno a insistir. El que s'ha de fer no és posar més caselles per a altres confessions religioses. El que cal fer amb decisió i fermesa és eliminar la única que hi ha a les declaracions de renda, i que s'espavilin.

Enllaç de la campanya d'objecció:http://www.laicismo.org/PHP/p_documento.php?id=3581

Que ni capellans ni bisbes, ni imams ni pastors, etc, ens compliquin la vida amb les seves necessitats econòmiques per a finançar les seves religions. Els que sí que creiem en Déu, el que És, el que Era i el que Serà, però ens mantenim al marge de les religions, no tenim perquè aguantar tantes ingerències ni exigències en les nostres vides. Allà ells i els seus fidels amb els seus problemes de finançament. La resta no tenim perquè veure'ns implicats en aquestes picabaralles interreligioses i d'interessos econòmics privats. I l'Estat s'ha de preocupar per les necessitats del conjunt de la societat, i no dels interessos i ambicions d'hegemonia de les religions.

El Conseller Ernest Maragall, la Chartreuse, i l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

El passat dia 20 de maig del 2007, vaig penjar un post al bloc parlant de la projectada Escola Oficial d'Idiomes , EOI, de Tarragona que durant anys ha estat cercant unes dependències dignes per la finalitat que hauran de servir.

Després de llarguissimes discusions entre Generalitat i Ajuntament, es va arribar a l'acord d'utilitzar l'antic convent de monjos de la també antiga fàbrica del licor Chartreuse de Tarragona (veure foto).

Així doncs, El Conseller d'Ensenyament, Ernest Maragall, ja fa un any que va dir que al maig del 2008, és a dir ara mateix, ja hi som al maig, començarien les obres de l'EOI a la Chartreuse, però està passant tot el contrari. En una sola setmana s'han declarat dos incendis a la fàbrica. El dijous passat es van cremar matolls i una palmera, i ahir es va declarar un altre incendi a l'interior de l'edifici, concretament a la segona planta. Diuen els veïns que n'estan tips de denunciar l'estat d'abandonament de la Chartreuse, que hi entren indigents per a dormir..., i vés a saber per a què més si és que són els autors dels incendis continuats, però ningú se'ls ecolta.

Per què no comencen les obres de l'EOI?; per què el conjunt de l'antiga fàbrica està totalment abandonat i sense vigilància?. Ningú és capaç de controlar aquest escandalós i vergonyós abandonament de l'edifici que s'ha de recuperar per a ús educatiu i que és propietat de La Generalitat?. On és la sensibilitat cultural i humana dels responsables del departament d'Ensenyament de La Generalitat de Catalunya?. Així es cuida i protegeix el patrimoni públic?.
Aqui deixo l'enllaç al meu post del dia 20 de maig del 2007.

http://bitcoladopini.blogspot.com/2007/05/leoi-tarragona-maragall-i-la-campanya.html

Tarragona té un deute amb l'arqueòleg Xavier Dupré, que fou el director del TED'A

Fa un parell d'anys que disortadament Xavier Dupré, nascut i format profesionalment a Barcelona, va morir a Roma.
Xavier Dupré fou un apassionat de l'arqueologia perquè la vivia, la sentia i presentia, i tot i haver treballat a Barcelona i a d'altres ciutats, fou l'any 1987 que va arribar a Tarragona per a fer-se càrrec de la recent creada Escola Taller d'Arqueologia de Tarragona (TED'A) a instàncies del aleshores alcalde de la ciutat, Josep Maria Recasens, també apassionat per la història i l'arqueologia de Tarraco.
La tasca de Xavier Dupré i de Xavier Aquilué, també arqueòleg, al si del TED'A fou altament positiva per a Tarragona. Des del 1987 fins al 1990 dirigí importants treballs arqueològics a la ciutat, i fou guardonat amb el Premi Puig i Cadafalch del IEC l'any 1991 pel seu treball dedicat a l'Arc de Berà. L'any 1991 es va incorporar a la Escuela española de Historia y Arqueologia de Roma, fent diversos treballs destacant-se per la feina d'investigació i recuperació que va realitzar de la ciutat romana Tusculum, i l'any 1993 va ser secretari del XIVè Congrès d'Arqueologia Clàssica que es va fer a Tarragona.
I per què dic que Tarragona té un deute pendent amb Xavier Dupré?. Doncs per tot el que va fer per la història i l'arqueologia de Tarragona, que no fou poc. I crec que l'Ajuntament quan pensi en noms per a batejar nous carrers, tingui en compte al Xavier Dupré, perquè es mereix aquest reconeixment per part de la ciutat que el va acollir durant tres anys i on ha deixat la seva petjada imborrable en benefici de l'arqueologia de la ciutat.
Veure enllaços:http://www.mnat.es/esp/nove/index.html

http://diesdededal.blogspot.com/2006/04/mor-als-50-anys-larqueleg-xavier-dupr.html

Les Forces de Defensa d'Israel ja compten amb un nou robot d'alta tecnologia per al combat

La constant amenaça de líders polítics musulamans-islamistes, a més de grups terroristes esquizofrènics que envolten l'Estat d'Israel, el Tsva Hahagana LeYisrael (Tzáhal) s'ha dotat d'un nou robot d'alta tecnologia que serveix tant per a operacions de defensa com d'atac.

L'han batejat amb el nom de Guardium, i és patrullat a distància tot disposant d'elements de visió nocturna, càmera de 360ª, pot córrer a 80 quilòmetres/hora i està armat amb ametralladores i llançagranades.

El disseny i desenvolupament d'aquesta nova màquina de guerra que és més apropiada per a accions defensives que ofensives, l'ha fet l'empresa G-Nius Unmanned Ground Systems per a l'exèrcit israelita, i el seu cost base és d'uns 385.000 euros. Si es volen complements per a fer més efectiu el Guardium el cost pot ascendir a alguns milions d'euros.

I és que, segons m'han comentat uns amics que m'han facilitat la informació, Israel ha d'estar més que mai preparat per a qualsevol bogeria dels islamistes de Hamàs i d'Hizbulà entre d'altres, i de les dèries bèl.liques de l'iranià Mahmud Ahmadineyad.

Israel no es pot permetre el luxe de badar, i és fàcil de comprendre, quan es troba envoltat de grups terroristes i de països que només pensen en destruir-lo.

Si cliqueu damunt de l'enllaç, veureu al Guardium:
http://www.youtube.com/watch?v=R4Lt_WxsBkY

En el moment de penjar l'enllaç al meu post, només l'havien visitat 63 persones.