Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

23/1/18

El temps que es preveu per a Europa i el canvi climàtic que ja el tenim aqui

EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
És evident que les notables i evident anomalies climàtiques que estem patim per tot el continent europeu, i que aquest hivern s'han modtrat amb tota la cruesa, ens avisen i alerten que el canvi climàtic no era una quimera d'un grapat d'eixelebrats i somniatruites. 
Huracans destructius han travessat Europa d'oest a est causant destroces materials i desgràcies humanes com mai.La sequera que patim a la peninsula Ibèrica, és un altre avís del que ens espera a mig i llarg termini, si no som capaços de reaccionar amb urgència, tot exigint als governants tant d'Europa com especialment dels països occidentals, que cal actuar ja, i deixar-se de cimeres i reunions dels poderosos que no ens porten en lloc.
Les reserves d'aigua emmagatzemades als pantans espanyols i catalans han anat mimvant any rere any, i el 2017 ha sigut l'any més dramàtic, ja que malgrat les tempestes de pluja i neu enregistrades durant les darreres setmanes, no han acon seguit reduïr el dèficit alarment d'aquestes imprescindibles reserves d'aigua.
Ens diuen que d'ací a 48 a 72 hores les coses podran canviar, perquè ens arribaran més pluges i més neu, especialment a les regions del noroest peninsular i als Pirineus que podran ser en forma de neu. Tot val, pluja i nue, tot són reserves d'aigua, i tot anirà a parar, tard o d'hora, als pantants quan arrivi la primavera i el desgraç.
És preocupant la moratoria que la Unió Europea ha aprovat pel que fa al consum de carbó (lignit) com a combustible, al tractar-se d'una matèria altament contaminant i causant de l'esfalfament global del Planeta.
Els forts interessos d'alguns països com Alemanya i España, que no han deixat d 'extraire carbó dels seus subsòls, per exemple, han fet que fos més important aquesta activitat contaminant, que les conseqüències d'aquesta activitat minera i consumista.
Està clar que la casta politica de la podrida politica ens enganyen i ens venen la mercaderia que els interessa a ells, encara que sigui en detriment de la salut dels ciutadans, de la seva qualitat de vida, i de la destrucció d'ecosistemes sencers degut al canvi climàtic.
Aquesta gent no mereixern ni el perdó ni la comprensió de la societat mundial.
EL TEXT INDICATIU
Previsió meteorològica i climàtica al Planeta per a les properes 48h

4/1/18

Catalunya serà el primer pais governat per un president de plasma?

Carles Puigdemont de traidor a covard?
Catalunya serà, possiblement, el primer pais del món que tindrà un president de plàstic, perdó, volia dir virtual i que ens governarà des d'un plasma.
Em sona a politica alienigena, esperpenticament ridicol i fins i tot insultant per als ciutadans que n'estem farts de suportar tota mena d'imperttinències i d'acudits de la casta  politica que tenim.
L'ex president Carles Puigdemont va assegurar que si era elegit tornaria per a prendre posessió del càrrec acceptant totes les conseqüències, peró sembla que la realitat no confirma les seves aseveracions i afirmacions que fa, peró que després incompleix.
Aixó del plasma em sona a l'estil més pur de, Mariano Rajoy, que se n'ha fet tips de comparèixer des d'un plasma quan es presentava davant els mitjans de comunicació. Així evitaba preguntes no desitjades, i li permetia amb total impunitat apretar el botó i deixar el plasma sense veu ni imatge, i els periodistes badant davant de tanta màgia digital monclovita.
Els catalans ja no sabem si el nostre país, Catalunya, funciona per inèrcia, per forces ocultes crentrifugues, o si els funcionaris i treballadors públics d'aquesta patètica Catalunya de l'any 2018, està teledirigida des de la Moncloa mitjançant un plasma invisible per als mortals.
No és de rebut, ex president Puigdemont, que mentre tu estàs passejant pels carrers i places belgues, d'altres que formaven part del teu govern, estiguin passant els comptes del rosari des de les cel.les de les presons espanyoles on estan reclosos.
El dia 26 d'octubre et vas acovardir davant les acusacions dels exaltats que t'acusaven de traidor, i no vas convocar eleeciions com hagués sigut el més adequat i correcte legalment i juridicament, i et vas llençar al buit declarant la República Catalana 24 hores després.
Mal rotllo reflectien les cares dels president i vcepresident de la Generalitat
Ara, un cop vistos els resultats de les eleccions que van convocar des de la Moncloa, i no des del palau de la Generalitat de Catalunya, els partits, dits independentistes o sobiranistes, tenen majoria no absoluta, peró majoria, i necessiten els 4 vots del destructiu moviment sociopolitic de la CUP.
Una CUP que s'entesta en tirar endavant el procès republicà, per abocar Catalunya, un altre cop, a l'abisme de la irresponsabilitat politica i de la desobediència legal i juridica que ens obliga a tots els catalans i, molt especialment, als politics.
I l'ex vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que no al.legui davanrt dels tribunals la seva condició de creient, i de ser un home de pau amant de la llibertat i del diàleg. Pewr a ser tot aixó, Oriol Junqueras, no és necessari ni imprescindible ser creient jueu o cristià., perquè a Catalunya i al món hi han milions de persones que sent agnòstics i simplement ateus, tenen ben arrelats en el seu fur intern, tot alló que representa i significa la pau, el diàleg i la llibertat.
Tu, Junqueras, quan ets cridat davant del Tribunal Suprem, no ho ets per a que diguis que ets creient i home de pau, perquè estàs davant d'un tribunal per la gosadia de ser coparticep actiu i decissiu pel que fa a la proclamació de la República Catalana, només per això..., que no és poca cosa.

21/12/17

Avui, 21-D, Catalunya no es pot permetre que la pugui governar la dreta

Heus ací el quartet del 155, els del número de la Bèstia
Avui, dia 21-D, una jornada marcada pel número de la Bèstia, el 155, he votat decididament ERC, amb la finalitat última de barrar el pas, totes per totes, a la dreta de Libertas reencarnada a les files de Ciudadanos del Alberto Rivera i Cia.
De moment els catalans tenim sort, perquè, segons el cinquè i darrer sondeig que ha fet públic
El Periodico de Catalunya en l'edició d'Andorra, la dreta més recalcitrant espanyola, sumant Ciudadanos, PP i PSC-PSOE, sortosament no assoleixen els nombre de diputats suficients per a la majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Els catalans hem d'enterrar el postfranquisme que encara és viu.
Possiblement que tampoc l'assoliran els de l'altra vàndol, ERC, JxCat i l'espúrea CUP, i per tant, els de Catalunya en Comú-Podem, tindrien la clau mestre per a desencallar els resultats, atorgant l'abstenció, o els vots, a la dreta o al sobiranisme. 
La meva intenció de vot des de fa setmanes, era votar a la formació esmentada, la del Xavier Domènech, peró després de l'estirabot espanyolista que Juan Carlos Monedero va llençar contra l'anterior Govern de Catalunya tractant-los de bojos i veneïnt el 155, m'ha obligat des del punt de vista emocional, moral i tembé ètic, atorgar el meu senzill vot als d'ERC, per alló de barrar el pas a la dreta. Monedero la va cagar, i ell i els seus ho han de pagar.
Resultats de la cinquena i darrera enquests d'opinió d'El Periodico de Catalunya
He votat de bon matí. A les 9.27 minuts d'avui, he dipositat el meu vot a l'urna del meu col.legi electoral, amb l'esperança d'ajudar així, a aplastar les ambicions de de la supèrba Inés Arrimabas i del seu soci Alberto Rivera que, per cert, diuen que ha marxat a viure a Madrid..., quin descans per a tots nosaltres.
Els resultats són, a hores d'ara, imprevisibles. Pot passar de tot fins les 8 del vespre, peró una cosa sí que tinc molt clara, i és que si ERC supera en vots i en escons als de JuntsxCat, el proper president de la Generalitat de Catalunya hauria de ser l'Oriol Junqueras, o bé un altre dels diputats electes d'aquest partit, i no l'ex president fugit a Bèlgica, que va abandonar els seus que van ser empresonats, i encara queden el Junqueras i Forn engarjolats pel despotisme espanyolista.
Addenda.- Per cert, des d'aquest enllaç es pot seguir l'evolució dels resultats electorals d'avui a Catalunya, i si vols també des d'aquest enllaç, pots consultar els resultats de les comarques de Tarragona, a partir de les 8 del vespre.
I avui, a les 4 de la tarda i 28 minuts, hora UTC, haurem entrat a l'hivern astronòmic amb bon temps i temperatures més atemperades. Serà a partir del dilluns, dia de Nadal, que el temps s'anirà espatlllant, perquè ens arribarà una borrasca que portarà la tan desitjada pluja.
Posició prevista de la borrasca que ens arribarà a partir del trànsit del dia de Nadal al de Sant Esteve

20/12/17

La Tercera Via catalana i la dreta borbònica del 155 demà seran derrotades

Demà, dia 21 de desembre, votarem, i votarem per a que Catalunya pugui prossegir el seu camí amb peu ferm i imperturbable.
Votarem per a barra el pas a l'estrema dreta catalanoespañola, i per a plantar cara a qui ens qüestiona les aspiracions de llibertat individual i col.lectiva que es mereix qualsevol poble i(o nació.
Votarem per a demostrar-li a l'aspirant a president de Catalunya, Miquel Iceta, que el més encertat que ha dit al llarg de la campanya electoral, és que la dreta mai derrotarà l'independentisme català. Llàstima que només t'hagis quedat, Iceta, després de 15 dies, en afirmar el que totes les enquestes d'opinió han anat demostrant, no ja durant aquesta atipica i segrestada campanya electoral per part de govern del Borbó,sinó que aquest fet tan important per a Catalunya ja s'ha demostrat abastament des de que la democràcia del 78 es va reafirmar fins avui.
Dic llàstima perquè ni afirmant el que ja se sabia, t'has posat en evidència per la teva manca d'originalitat, característica que t'ha mancat al llarg de tots aquests mesos.
Per cert, els decebedors líders i ideòlegs de Podemos, un flac favor li han fet al Xavier Domènech, just al final de la carrera de la campanya, quan  fa cosa de 48  hores, el politòleg i cofundador d'aquesta formació d'esquerres, Juan Carlos Monedero, afirmava que era necessari l'aplicació del 155 per aturar als bojos del Govern de Catalunya, i a l'amplissim ventall social i cultural que aspira en assolir les llibertats nacionals.
La Tercera Via s'haurà de conformar en fer d'oposició 4 anys més
Tela marinera el fregat que aquesta gent està organitzant. Tan aviat, els de Podemos, amb el Pablo Iglesias al capdavant, es posa al costat del dret a decidir, com de cop i volta es giren d'0esquena, insulten, i aplaudeixen, oh sorpresa!, les politiques del Rajoy contra Catalunya.
Votarem, per a aturar que tota aquesta gent, inclosos els seus adversaris politics del PP i de Ciudadanos, puguin entrar per la porta gran del Palau de la Generalitat i passejar-se pel Pati dels Tarongers. No ho podem permetre. Els catalans hem de fer una pinya tan poderosa, potent i unida, que ni l'huracà més potent que ens pugui venir des de les tòrrides estepes castellanes, pugui derribar la pinya.
I llàstima, una altra vegada, que per un motiu o altra, algun politic utilitzi la Soah i l'Holpcaust nazi, per a donar valor a les seves paraules. Em refereixo a l'Antoni Castellà, que va de numero 6 a la llista d'ERC, i que demà votarem, que utilitza aquells més que tristos i condemanbles fets, per a carregar contra els politics de la Tercera Via, d'aquella via que mai se sap per a què serveis realment.
És trist que els politics, tot sovint, parlin amb tanta gratuïtat i lleugeresa de l'Holocaust i de l'assassinat de milions de jueus, d'homsexuals, de gitanos, etc.
Antoni Castellà, més rigor i respecte per als que avui no es poden defensar d'aquella ignominia.
Addenda.- Resultats de la cinquena i última enquesta d'opinió d'El Periodico de Catalunya. Des d'aquest enllaç de NacióDigital.cat es podrà fer un seguiment de l'evolució de la jornada electoral del 21-D.

19/12/17

La CUP cau en picat, i ERC es dispara en intenció de vot per al dijous 21

La quarta i última enquesta d'opinió i de tendència de vot que ha publicat avui El Periodico de 
Oriol Junqueras, d'ERC, candidat a president de la Generalitat
Catalunya, des de la seva edició en andorrana. sentència la CUP al vagó de cúa de les set formacions politiques que han tingut, en els darrers dos anys, representació al Parlament de Catalunya. 
Segons l'enquesta, la CUP perdrà el 50% dels vots que va obtenir l'any 2015, i dels 10 diputats que té, passarà a tenir-ne 5 o, a molt estirar 6. 
Aquesta és, al meu entendre, la millor noticia relacionada amb les eleccions del 21-D, que el mitjà de comunicació en qüestió ens ha ofertat avui.
Una altra nolt bona noticia és l'empemta que els d'ERC reben dels electors, ja que a hores d'ara, i si l'enquesta va pel camí bo, el partit de l'empresonat Oriol Junqueras, assoliria entre 36 o 37 diputats, mentre que els de Ciudadanos que li volien trpitjar el camí, en tindrien de 31 a 32 diputats.
Una altra més que bona noticia és que la gent del PP encara baixen una mica més, i segons l'enquesta es quedarien, el dia 21-D a la nit, amb 5 màxim 6 diputats..., i els socialistes, els del PSC-PSOE del Miquel Iceta, també han perdut inèrcia, i es quedarien entre 20 i 21 diputats, llun dels 24 que dies enrere se li atorgaven.
Per contra, els de Catalunya en Comu del Xavier Domènech mantenen el tipus, i obtindrien entre 10 i 11 diputats, un més dels que ja tenien en l'anterior legislatura truncada per la declaració unilateral de la Republica Catalana, i per l'aplicació de l'article 155, o el número de la Bèstia, per part del govern fatxa del Mariano Rajoy i Cia. 
I dic i companyia perquè Rajoy va tenir en tot moment al seu costat, com escolanets obedients i piatosos, al de Ciudadanos, Alberto Rivera, i al Miquel Iceta del PSC-PSOE. Un aguantava l'espelma, i l'altre el llibre/text de la Constitución española.I pel que fa al partit del PDeCAT que abans eren JuntsxSí i ara s'han transformat en JunrsxCatalunya (qui sap com es diran més endavant), també perd fuelle, com diuen els castellans, ja que la candidatura de l'ex president Carles Puigdemont, va en devallada. L'enquesta li atorga entre 26 i 27 diputats.

Ja ho expressava en un anterior post. El dia 21-D ha de confirmar uns resultats electorals que en cap moment permetin majories absolutes; ni del vàndol de la dreta pura i dura de l'Arrimadas, a la qual s'hi afegirien els del centrre dreta de l'Iceta, peró tampoc han d'assolir aquesta majoria absoluta que voldrien els qui van trencar regles del joc democràtic, legal i juridic des de la primera setmana dre setembre, passant, per l'1-O, i seguint pels dies 26 i 27 també d'octubre. 
La CUP en va tenir la major part de responsabilitat del caos que tot plegat ha generat, peró l'ex president, Carles Puigdemont i també el vicepresident, Oriol Junqueras, tenen una bona part de responsabilitat de tot plegat, al no tenir la valentia i el coratge pñer plantar cara als 10 diputats de la CUP i dir-los que ja n'hi havia prou.
Sense majories absolutes, el govern que en pugui sortir del resultat electoral del 21-D no podrà activar cap botó verd per a reemprendre aventures unilaterals. 

18/12/17

Catalunya en Comu recupera posicions segons l'enquesta d'El Periodico

La meteorologia ens garanteix una jornada agradable per al 21-D
Falten poc més de 48 hores per a que a les 9 del matí del dijous, dia 21, els col.legis electorals d'arreu de Catalunya obrin les seves portes per a que 5,5 milions de ciutadans de Catalunya puguin votar. 
Val a dir que el dia, segons les previsions meteorològiques, serà assoleiat i fresquet, peró el tempa farà un tomb a partir del dia de Sant Esteve. Ens arribarà una borrasca àrtica, que capgirarà la meteorologia en qüestió d'hores
I dit aixó entro en la qüestió de les enquestes, ja quel a tercera enquesta d'opinió publicada avui, realitzada pel Periodico de Catalunya en la seva edició d'Andorra, atorga un cert impuls a la candidatura d'ERC, tot i que els de JuntsxCatalunya i els espanyolistes de Ciudadanos no afluixen en el seu ranking d'intenció de vot, mentre que els del PSC-PSOE i el PP rebaixen la intenció de vot.
La candidatura de Catalunya en Comu-Podem, en canvi, sí que experimenta una clara recuperació en la intenció de vot, ja que en alteriors enquestes li donaven entre 8 a 10 diputats, mentre que la d'ahir ja l'equipara i fins i tut supera els resultats de les darreres eleccions del 2015, otorgant-li entre 10 i 11 diputats.
I dit aixó, li diria a la vicepresidenta del govern espanyol, Sanez de Santamaria, que des del govern no heu escapçat de cap de les maneres el sobiranisme i l'independentisme politic i social ben arrelat a Catalunya, no ho heu aconseguit ni ho aconseguireu mai. 
Catalunya en Comu-Podem tindrà la clau per garantir pactes amb el seny
L'heu desmanegat, potser també l'heu dispersat i l'heu ferit, peró perviu, i aquesta vitalitat intrínseca en l'ànima de, al menys, el 50% de la població actual de Catalunya per assolir la fita tan desitjada, roman impertèrrita, sencera, íntegra, moralment més forta, si és que aixó és possible, i politicament en plena tasca de reorganització social per a nous reptes i replantejaments estratègics
Si el llogater de la Moncloa, Mariano Rajoy i el seu fastigós partit de corruptes, hagués actuat com li pertocava fer-ho el dia 8 de setembre passat, just després d'aprovar-se al Parlament de Catalunya, les llei de referendum i de transitorietat, no s'hagués arribat al caòtic i brutal 1-O, ni tampoc hagués fet falta un 27-O proclamant la República Catalana i la posterior aplicació del més que odiós i fastigós article 155 de l'espanyolissma constitució, que fou tutelada pels militars i pel Movimiento Nacional per allà els anys 1976-1978.
Les relacions Catalunya-España és evidentissim que s'han quebrat, i molt, i per molt de temps, anys. No serà gens fàcil restablir la convivència, perquè la convivència social i també la politica no és cosa d'aplicar lleis ni imposicions politiques, aixó és cosa del poble, només seva.
Les relacions entre els dos blocs ideològics i nacionals existents a Catalunya actualment, no tornaran a ser mai més les mateixes, i d'aixó n'han de ser molt conscients els de la Moncloa, els de Genova i Ferraz, i els de la Plaça Sant Jaume i Nicaragua.

16/12/17

Votar Catalunya en Comu el dia 21-D, serà el vot més útil per a Catalunya

Xavier Domènech, líder de Catalunya en Comu-Podem
Falten poc més de quatre dies per a que cinc milions i mig de ciutadans de Catalunya exerceixin el seu dret a votar, per a que es pugui constituir un nou Parlament de Catalunya i, alhora, per a formar un nou govern.
Després de tots els gravissims errors que s'han fet des de Madrid i també des de Barcelona, especalment durant els darrers cinc mesos, i vista la tensió existent entre els dos vàndols enfrontats i irreconliables de la dreta pura i dura del PP+Ciudadanos per una banda, i del vàndol independentista que compta amb el suport dels anticapitalistes/antisistema per una altra, molt poc queda al rebost electoral per a ajudar que Catalunya se'n surti, i pugui reemprendre el camí per a la normalització social, politica, cultural, humana i de convivència. 
Està clar que vist el panorama politic i vistes totes les enquestes que posen danunt de la taula que no hi hauran majories absolutes pels dos vàndols enfrontats, el vot més útil i eficaç per a resoldre la situació, és votar les llistes de Catalunya en Comu-Podem de les quatre demarcacions catalanes. Seran la clau de volta per a apropar posicions, barrar el pas a la dreta per a que mai puguin assolir el Govern de Catalunya, i per altra, seran també la clau de volta per aturar els peus i les pretensions dels independentistes+CUP, per a que no puguin tornar ha organitzar aventures que ens tornin a portar a un altre desastre del 155, i a obrir portes de presons.
Ja hem vist tots els ciutadans d'aquest petit país mediterrani les mentides i manipulacions que ens han fet i venut al llarg dels darrers, ni cinc mesos, sino de set anys. Han fugit de Catalunya bancs i financeres, grans  i mitjanes empreses, i també petites empreses.
Hem vist com ciutadans que s'han sentit insegurs i acorralats, han tret milions d'euros dels seus estalvis per a dipositar-los en entitats bancàries de fora de la nostra terra, i també hem vist com des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya, s'han vulnerat intencionadament normatives i lleis estatutàries que ens són pròpies, i també s'han vulnerat lleis estatals que ens són comuns a tots els mortals que vivim al si d'aquesta esperpèntica i patètica España de l'espanyolisme més ranci, superb i intolerant.
Els catalans el dia 21-D hem de dir prou a tota aquesta orgia politica descontrolada i diria que bestialitzada gràcies a la brutalitat usada aplicant el 155. S'ha anat molt més enllà del que s'havia dit i anunciat per boca de l'esperpèntic i caducat Mariano Rajoy i el seu govern i partit, per cert tacat de merda corrupta fins les celles.
I dir prou a tot plegat, és votar Catalunya en Comu-Podem. El Miquel Iceta, no me'n oblidava d'ell i del PSC-PSOE, al meu entendre no és gens fiable. Durant tot el temps que portem de campanya electoral no s'ha definit de l'ús que en farà el PSC-PSOE dels diputats que obtinguin el dia 21-D. I com que molt bé podria ser que s'afegissin als obtinguts pel PP i per la gent de Ciudadanos, l'Iceta no és fiable, i per tant no es mereix el vot.

12/12/17

Jerusalem és la capital indivisible i indiscutible de l'Estat Jueu d'Israel

Jerusalem, per sempre més, és la capital de l'Estat Jueu d'Israel
La capital ancestral i històrica de l'Estat Jueu d'Israel no és altra que la Jerusalem indivisble i eterna, així de clar, i aixi de senzill.
Tant és així, que per als estúpids, per als manipuladors de la història, i per als antisemites d'arreu, també d'Europa i de l'ONU, els diré que en el mateix text de l'Alcorà (Al-Qur'an), el llibre que els musulmans consideren sagrat, intocable i immutable, reconeix el retorn del poble jueu a la terra d'Israel.
La estúpida ignorància històrica que demostren molts periodistes quan parlen del conflicte del Pròxim Orient i d'Israel, i la perversa manipulació de molts politics, inclosos els de l'ONU, que aucsen a Israel d'ocupar unes terres que no els pertanyen, són precisament la causa que el conflicte no s'acabi.
El mateix Mahoma (Muhammad), l'home que els muuslmans consideren el seu profeta, mai va sortir de la Peninsila Aràbiga, mai, peró sí que va entrar en contacte amb als jueus i cristians que es van anar instalant per aquelles terres aspres i desèrtiques durant els primers segles de l'era comú.
Uns i altres van fugir del Pròxim Orient, concretament d'Israel, perquè eren perserguits per les ordes romanes al no reconèixer la divinitat de l'emperador de Roma i del seu imperi. Va ser per aquestes ciscumstpanciesque Mahoma va tenir coneixement del judaïsme i de la deriva religiosa judeocristiana. I pel que es desprén dels textos de l'Alcorà, aquell àrab es va empapar força de judaïsme i de la vida de Jesús, el jueu.
Un fet que refuta la importància pretesa que Jerusalem té per als musulmans, és que en cap text dels 114 capitols de l'Alcorà no es fa ni la més minima referència a Jerusalem, vaja, que Mahoma i els seus seguidors ni la van tenir en compte.
El tercer Temple està esperant fa temps
Per als musulmans els centres sagrats han sigut i són la Meca i Medina, ciutats aràbigues on la vida de Mahoma es va desenvolupar en una societat idòlatra, que adoraven diversos déus, entre ells Allah (la deesa Lluna), una de les deeses i déus principals de les tribus àrabs que adoraben a la Qa'ba preislàmica.
Argumentar que Jerusalem és el tercer centre més sagrat de l'islam és una imbecilitat a més de ser una entelèquia.
Jerusalem va entrar en el panorama sociopolitic i religiós d'aquesta religió nascuda a la vora del judaïsme i del cristianisme, quan els descendents de Mahoma es van començar la invasió de terres i pobles en direcció a occident a partir de la mort del seu profeta l'any 632 de l'era comú. I fou així que van descobrir Jerusalem, la ciutat que coneixien d'oïdes.
La Cúpula de la Roca, és un simple monument islàmics, peró mai ha sigut una mesquita, mai, i per tant és del tot fals quan els periodistes ignorants i els politics mediocres, parlen de l'esplanada de les mesquites. L'esplanada en qüestió era on s'assentaba el Temple de Jerusalem, i res més.
Israel, doncs, té tot el dret en haver proclamat Jerusalem, d'una vegada per totes, la seva capital indivisible de la seva Nació/Estat Jueu d'Israel. Qüestionar un fet emparat `per la història de més de 3000 anys, només pot ser fruit de l'odi que es deriva de l'antisemitisme que, els musulmans, van alimentar durant la Segona Guerra Mundial emparats sota la tenebrosa ombra criminal del nazisme, amb el vist-i-plau del gran muftí de Jerusalem d'aquells anys.
Així doncs, el president dels EEUU, Donald Trump, al reconèixer Jerusalem, explicitament i sense embuts, com la capital indivisible de l'Estat Jueu d'Israel, no ha fet cap altra cosa que complir amb un mandat del Congrès Nordamericà aprovat l'any 1995. Felicitats Israel!.
Jerusalem ja era la capital d’Israel fa més de 3000 anys, 1600 anys abans de neixer Mahoma

8/12/17

Votar Ciudadanos el 21 de desembre, és com votar la marca blanca del PP

Que jo sàpiga no són el Trio Guadalajara, són el trio del 155
El PP i Ciudadanos no es diferencien gairebé en res. El PP va ser engendrat pels franquistes, un cop mort i sepultat el dictador Franco, amb la connivència aturdida d'quells que fins aleshores havien estat a la clandestinitat. I dic aturdida, perquè els demòcrates d'aleshores van tenir que claudicar davant l'amenaça d'una intervenció miitar, sacsejada per la mort del generalisomo.
I en aquests moments, tot i que pugui semblar fora de lloc, no ho és, recordar que el fundador de la Alianza Popular, posteriorment PP, va ser l'obra consentida a l'ex ministre franquista, Fraga Iribarne, per l'esment militar i amb l'equiescència del que seria proclamat rei, Juan Carlos I. Cal recordar, també, que la monarquia que havia sigut desbancada amb l'expulsió de l'àvi de Juan Carlos, Alfonso XIII, la va imposar Franco, no per una consulta als ciutadans que estaven fent el camí per  deixar de ser súbdits del règim franquista, per a convertir-se en ciutadans lliures en una renaixent democràcia.
I Ciudadanos, quin camí ha fet fins ara, a banda de que el seu líder, l'Alberto Rivera, entre d'altres de la primera fila d'aquest partit declaradament de dretes, hagin militat a les files del PP i s'hagin aliat amb l'extrema dreta europea, enrottllant-se amb Libertas i ingerant-se a les llistes d'aquesta formació feixista i neonazi, a lea eleccions europees de l'any 2009.
I ara, els de Ciudadanos, com llops afamats i sense contemplacions, sabent que els del PP estan malferits per la corrupció que els emmerda des de tots els puns cardinals de la seva España corrupta i antisocial, van de miting en miting, com està fent la superba Inés Arrimadas avui a Lleida, intentant atraure cap a les seves files, si més no, una part dels votants tradicionals del PP.
Es devoren entre ells mateixos i, malgrat els danys possible electorals que es puguin fer entre tots dos, saben que a partir del dia 22-D, es reuniran i reagruparan intentant repartir-se les engrunes que puguin caure de la taula de negociacions post electorals, on ells, per sort, poca cosa podran fer, si ens atenem als resultats que estan anunciant totes les enquestes i sondejos d'opinió que s'han publicat fins avui.
Xavier Domènech, Catalunya espera que mai la traicionis
Són la dreta dura i pura espanyola que mai ha pogut governar Catalunya des de que vivim ewn democràcia.
Ara, emparats amb el funest i repugnant número 155, el número de la Bèstia del segle XXI, que ha suplantat el 666, es volen aliar amb els del PSC-PSOE, formant el tercet del 155, per a ocupar les màximes responsabilitats politiques de Catalunya.
Per sort, insisteixo, ho tenen més que crú.Els sondejos els deixen, sumant els resultats del tercet espanyolista, d'entre 8 o 9 diputats menys per assolir la majoria absoluta.
I si ens atenem a les reiterades declaracions del cap de llista i líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, els seus 9-11 diputats mai es posaran al costat nide la dreta del PP-Ciudadanos més la suma del centre dreta del PSC-PSOE, per a permetre que bé l´Iceta o l'Arrimadas puguin convertir-se per desgràcia de tots plegats, amb el futur president de la Generalitat de Catalunya.
Així doncs, votar especialment al PP i a Ciudadanos és votar la dreta ultraconservadora espanyola, que ja hem vist que ha sigut capaç de fer en els darrers sis anys que governen sota les ordres del capità Rajoy, i amb el timoner impertèrrit de l'Ibex-35.

27/11/17

Eleccions 21-D, alerta amb l'ambigüitat del PSC i amb la dreta del PP+C's

Xavier Domènech, tindrà a les mans la balança per a formar el nou Govern
Si els catalans que estimem realment la llibertat i la democràcia, i que desitjem el màxim respecte envers la nostra llengua i cultura catalanes, no podem perdre de vista la fita del 21-D on tots plegats ens hi podem jugar el futur.
Molt amatents haurem d'estar a les maniobres i ambigüitats permanents que està mantenint el candidat del PSC-PSOE, Miquel Iceta, pel que fa a quina utilització en farà de la vintena i escaig de diputats que sembla que obtindrà a partir de la nit del proper dia 21 de desembre.
Diu que vol ser el president; diu que no donarà el seu suport parlamentari als independentistes (ERC, JuntsxCatalunya i la CUP), i que en principi tampoc donarà suport a les aspiracions de l'Inés Arrrimadas, la de Ciudadanos.
Diu, l'Iceta, que mai estarà al costat dels qui ho volen trencar tot, peró tampoc hi estarà al costat dels qui no volen trencar res, en referència al sector independentista, i al sector immobilista i ultra dretà prou conegut: la coll del PP+C's.
Avui, peró, en una televió d'àmbit espanyol, el Miquel Iceta ha repetit que no donarà suport als independentistes, peró, alerta!!, no ha fet cap referència al que farà amb els de la dreta pura i dura del Rajoy i del fracassat ultradretà, Alberto Ribera. No oblidem la juguesca que aquest personantge va protagonitzar amb l'extrema dreta europea, Libertas, l'any 2009 a les eleccions per al Parlament Europeu. En aquella ocasió, el Rivera, es va fotre la gran hòstia politica, perquè no va assolir l'escó al Parlament Europeu.
Hem d'evitar, totes per totes  que el dia 21-D guanyi aquest politic marcat per les seves alegries amb els extremistes de la dreta. Alerta catalans amb aquests dos candidats, Iceta-Rivera, perquè a Madrid tenen tots dos uns molt bons i ambiciosos padrins.
El Miquel Iceta té el suport del Pedro Sánchez, el del 155, i a més tots dos tenen el suport incondicional anticatlà del Felipe González i de l'Alfonso Guerra, el del cepillo estatutari, un parell que ja han demostrat abastament les grans simpaties que tenen per Catalunya i amb als els catalans. Per l'altra costat, està el Alberto Rivera versus Arrimadas, que són com els escolanets de sagristia del pope Rajoy i de la seva cort terrenal i servil que sempre, imperterritament, li riuen les gràcies i també les desgràcies. 
Miquel Iceta juga amb la perversa ambigüitat del que farà el dia després
Alerta en deixar en mans d'aquests politics els destins de Catalunya, en deixar les mans lliures d'aquests depredadors politics el present i el futur de Catalunya, perquè la poden esmicolar i desnaturalitzar-la, convertint-nos a tots plegats en pàries a la nostra pròpia terra.
En mig d'aquest desgavell i de despropòsits dels qui s'autodenominen constitucionalistes, i dels radicals independentistes, hi ha algú que lidera, amb encert i alhora amb moderació i racionalitat, un sector prou important de la politica catalana, em refereixo a Catalunya en Comú.
I e m refereixo, com no podia ser de cap altra manera, al diputat Xavier Domènech, que esdevè la veu seriosa, encalmada i realista de la politica catalana dels darrers temps i que, ara, encara resulta més imprescindible i vital, per a que Catalunya recuperi la serenitat i el seny que tanta falta fa en els àmbits politics, especialment, peró també en els socials i fins i tot culturals del nostre pais.
Si el dia 21-D decideixo anar a votar, sense pensar-m'ho ni un moment, votaré fins i tot amb esperança als de Catalunya en Comú. Serà la única força politicosocial catalana que podrà plantar cara a tota la resta de vividors de la politica, i decidir qui serà el nostre futur president de Catalunya, i per tant, qui decidirà la composició del nou Govern sorgit de les urnes del 21-D.

La Catalunya esperpèntica del 21-D que s'encamina cap a les eleccions

C. Puigdemont, la bandera espanyola sempre ha onejat a la Plaça St. Jaume
Seria demanar molt que l'ex president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, calli una miqueta, que s'assossegui i prengui bones tasses de tila?.
A què ve ara, ex president, proposar als catalans que considerem el fet de sortir de la Unió Europea?.
Ara demaneu això als catalans?. Peró què ha estat fet fins fa poques setmanes el conseller d'afers exteriors de Catalunya, Raül Romeva?. No ho tenieu tot lligat i ben lligat amb aquella colla de buròcrates i politics mediocres de Brusel.les?. 
Hem anat, els catalans, d'una banda a una altra per la via de la ruptura unilateral, enganyats pels qui fins fa poc deien que governaven els destins de Catalunya. Els bancs i les financeres no marxarien, ben al contrari, es barallarien per venir a casa nostra. Ens deieu que España ens robaba i que teniem un dèficit de 16.000 milions d'euros..., era mentida, una gran estafa politica gestada des dels mateixos obscurs despatxos dels governs sobiranistes.
Han marxat vora dues mil empreses; han fotut el camp els dos bancs catalans que encara ens quedaven; l'economia del nostre pais es retreu i s'alenteix perillosament, i hem viscut, tots els catalans, els d'un i altre vàndol, enfrontats innecessariament, provocant trencadisses fins i tot entre amics i familiars.
Tot plegat per a que s'obrissin les portes de les presons per a una part de l'ex govern de Catalunya, i per a que una altra part, amb l'ex president al capdavant, fugint de Catalunya per anar-se'n justament a Bèlgica, la seu central de la UE.
És patètic i esperpèntic que el que ha sigut el darrer president de Catalunya que, juntament amb el conseller Romeva i d'altres politics de la seva corda, s'omplien la boca cantant les excel.lències de la UE tot assegurant-nos que la independència no comportaria sortir del concert comunitari europeu, i ara diguin que caldria sortir-ne d'aquesta UE. És una clara actitud infantil i estúpida.
Catalunya en Comú tindrà la clau del nou Govern de Catalunya
A qui voleu enganyar?, us penseu que els catalans som tant imbècils com per no veure que les reaccions de Puigdemont són revanxistes, carregades de ressentiments..., i que danyen més que afavoreixen als seus pròpis?.
Crec que a hores d'ara plantejar sortir o no de la UE està fora de lloc. Jo, en concret, sóc un desenganyat des de fa anys de les politiques de la Unió Europea i de la seva mediocritat politica manifesta; a les dues darreres convocatories per a les eleccions al Parlament Europeu, ja no hi vaig perticipar.
Porto tretze anys cagant-me personalment amb la UE, perquè és una psant macro organització controlada i dominada pel capitalisme més sever i descarnat, que no ha fet gairebé res per a millorar la qualitat de vida de la societat europea en el seu conjunt.Això sí, ha salvat bancs i financeres a costelles dels contribuents, i si no, que ens ho preguntin als ciutadans d'aquesta patètica España.
L'any 2019, on se'ns tornarà a convocar per a elegir un nou parlament europeu, tampoc penso anar a votar. Per a mi, la UE, fa anys que és morta i en estat d'evident putrefacció..
Per cert, si durant la campanya del 21-D tot el discurs politic de tots plegats només oscil.la en retrets mutus, en sobiranismes descafeinats i inútils i en donar corda a la dreta més dura del país, PP i C's, molt possiblement que el dia 21 de desembre tampoc aniré a votar. Em quedaré a casa..., i qui dies passa anys empeny, o aixó diuen.
Diuen des d'un diari digital que Puigdemont ha rectificat respecte a les seves declaracions sobre la UE. Se me'n fot, perquè l'ex president ja s'ha retratat massa sovint des de que va fugir a Bèlgica.

24/11/17

La Peninsula Ibèrica està assedegada, i no hi ha manera que plogui


El temps meteorològic està realment alterat i descontrolat. Temperatures anòmales i persistents a l'estiu, una tardor que sembla interminable amb petits espais de temps que el fred sembla que s'hi vulgui colar per a quedar-s'hi, les reserves d'aigua a Catalunya que van mimvant, tot i que els pantants catalans estan ça millor que els del noroest i sudoest pedninsular, etc.
I la pluja que sembla que quan arriba a l'alçada de la Peninsula Ibèrica s'espanta i gira cap al norest, tot deixznt-nos amb un pam de nas als qui esperem que plogui un dia sí i un altre també. Fa cosa de deu dies, ens va visitar per l'oest peninsular una borrasca que quan va travessar el territori, inclós Catalunya, ba deixar uns quante ruixats i poca cosa més.
Curiosament, aquella dèbil borrasca quan va arribar a l'alçada de les costes de Tunissia i de les ïlles de Còrcega i Sardenya, es va aprofundir generant per sorpresa un cicló mediterrani que va provocar forts vents i pluges intenses al sud d'Itàlia i a les costes occidentals de Grècia. I els d'aqui ens ho miravem estupefactes.
La cosa no és per a fer-hi broma, en absolut. A les terres castelllanes de Lleó, la cosa no està per a fer festes. L'aigua que encara tenen en reserva, és tan minima, que si no plou amb ganes i durant dies, les restriccions per al consum humà està cantat. El mateix està passant als sudoest, a Andalusia i Pais Valencià, on també les reserves d'aigua es van reduïnt generant preocupació per a l'agricultura.
Lectura de fa una setmana de les reserves a les conques peninsulars
Fa dos anys que diari digital El Economista ja es preguntava si no seria bo la construcció de nous embassaments, per a aprofitar al màxim l'aigua en èpoques de pluja, i incrementar le reserves. Tot apunta a que pel allà els anys 2090, la Peninsula Ibèrica serà com una perllongació de sòl desèrtic saharià, això diuen, al menys.
Malgrat tot, la cosa no és de fa quatre dies. Fa 11 anys, l'any 2006, ja es parlava de les sequeres, de la reducció del règim pluviomètric i de la manca d'aigua.
La cosa és molt més seriosa del que sembla que preocupa als politics. Aqui ni des de Madrid ni des de Barcelona es parla de projectar nous pantans, o bé de formalitzar la construcció de plantes desalinitzadores de l'aigua de mar. Vull recordar aquells anys del president José Montilla, quan també hi va haver crisi aquifera i es va construir la desaladora de Barcelona, i es pensava en construir-ne una altra a l'àrea del Baix Penedès-Garraf.
Van vanir les pluges, es va normalitzar la situació i d'alló si te he visto no me acuerdo, com si la consttucció d'una pantà o d'una desaladora fos cosa de quatre dies i mig. Tenen els politics que diuen que ens governen plans rigorsosos i creïbles per a afrontar una crisi humana i agrícola per la manca d'aigua?.
Les previsions pluviomètriques per al proper trimestre no són gens engrescadores

19/11/17

El 21-D els catalans hem de votar en clau de barrar el pas als del PP+C's

Vull creure que l'arrogància, ja prou coneguda, de la candidata de la dreta catalana, C's, a la presidència de la Generalitat, Inés Arrimadas, la fa desvariejar, quan afirma que vol ser la presidenta de tots els catalans inclosos, també, dels catalans independentistes. És, potser, una altra broma pesada d'aquesta dona?.
Una sessió com tantes altres que es fan al Parlament de Catalunya
Avui, precisament, un diari espanyol ha publicat una enquesta d'opinió feta entre 801 catalans via telefòbica, que com a resultat diu que els d'ERC i els de JuntsxCatalunya, més la CUP, no assolirien la majoria absoluta, es quedarien amb uns tres o quatre diputats menys dels 72 que tenien fins fa ben poc.
Aquest resultat és el que més destaquen els mitjans castellans. Es tracta de minar la moral dels sectors  sobiranistes i independentistes, peró parlen amb la boca mig tancada pel que fa als resultats, que la mateixa enquesta, dóna respecte als escons que obtindrien els de la dreta el dia 21-D.
Malgrat que el PP més o menys es manté, els de Ciudadanos assoleixen més escons per al proper Parlament de Catalunya. El que passa és que ni la suma dels vots que se li atorguen a aquesta coalició de la dreta pura i dura hispano-catalana, no podrien de cap de les maneres assolir la trona de la Casa dels Canonges. Amb un total de 41 vots que sumen, tornarien a ocupar la responsabilitat que els hi és pròpia i més adequada: la oposició, on la dreta espanyolista, a Catalunya, sempre ha de quedar condemnada i arraconada , encenent espelmetes per a que algun dia els hi toqui la rifa.. 
Peró és que a més, i per sort de la majoria de catalans, els del PP+Ciudadanos tampoc sumarien, en el supòsit que els del Miquel Iceta, amb els 19 escons que li atorguen l'enquesta en qüestió, per a assolir la majoria absoluta, ni sumant els vots del PSC-PSOE. Cap dels dos blocs politics sumarien, doncs, els escons suficients, 68, com per fer el que els hi donés la gana.En aquest ball de números i d'escons, caldrà veure que en farà el Xavier Domènech i els Comuns, dels 9 escons que li atorguen l'enquesta, i a qui donarà el suport, encara que no sigui condicionat per cap pacte postelectoral.
Santi Vila ha sigut eliminat de la foto. Ès un escàndol més d'aquest Govern
Per una banda, el bloc que en diuen constitucionalista (la dreta espanyolista) obtindria 41 escons, sense els 19 dels socialistes, i el bloc sobiranista/independentista n'obtindria 59, sense comptar amb els del Xavier Domènech. Peró imaginant-nos que els Comuns cedeixen els seus vots al sobiranisme, i els del PSC als anomenats constitucionalistes, tampoc sumen, ni uns ni altres, per aconseguir els 68 escons necessaris per a la majoria absoluta.
Aquesta és, sortosament, una de les gran avantatges amb la que ens obsequia la democràcia. La bipolarització, diuen que no és bona en politica, peró les majories absolutes o absolutistes, són molt pitjor. De tenir de negociar, pactar, parlar, aixó sí, parlar sense treva si cal, per a resoldre els problemes, a que uns facin el que els hi roti sense tenir en compte als de la minoria, hi ha un abisme, tant en politica com en els àmbits socials i de relacions humanes.
Per tant, aconsellaria a l'arrogant aspirant a presidenta de la Generalitat, Inés Arrimadas, que la campanya més aviat la dirigeixi per a assegurar-se el seu escó de cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, una responsabiliotat que no li serà gens novedosa, i que no vagi somniant truites..
En tot aquest ball d'escons que les enquestes que haurem d'anar suportar les properes setmanes, ens aniran aoferint, el cert és que el panorama politic catal'a no variarà en excés del que hem tingut fins ara, peró haurem guanyat en una cosa fonamental: Govern i oposició hauran de ser tot sovint cara a cara per anar aprovant lleis i normatives per a la millor bovernavilitat de Catalunya, sempre pensant, aixó sí, en els legitims interessos dels catalans.
Resultats de l'enquesta en qüestió

18/11/17

Numa, el cicló tropical que s'ha gestat al Mediterrani i que afecta Itàlia


El cicló Numa que des de fa 96 hores s'ha anat gestant al bellmig de la Mediterrània, entre les costes de Tunissia i les ïlles francesces i italianes de Còrcega i Sardenya, durant les passades 12 hores s'ha colocat a l'extrem sud dl?itàlia, enfront de les costes de la Basilicata, originant fortes ventades d'entre 60 a 80 km/h, acompanyades de ràfegues que superaven els 100 km/h, tot plegat amanit amb fortes pluges.
No ens gens freqüent que un fenomen d'aquestes característiques, pròpies de les latituds tropicals, on s'acostumen a generar els huracans entre els 10º als 30º latitud nord, es formin a la latitud de 40º a 41º nord-est, a la Mediterrania. L'escalfament de l'aigua que ha suportat el mar durant el passat estiu, sense cap mena de dubte que ha sigut la causa gonamental per a generar l'esmentat cicló o medicane Numa.
S'està espectant per a veure el recorregut del cicló dirant les properes 12 a 24 hores, ja que podria afectar les costes occidentals de Grècia provocant forts aiguats acompanats de ventades intenses.
A la imatge que il.lustra aquest breu post, es pot visualitzar perfectament el cicló amb el seu ull perfectament definit, tal i com es formen els huracans i ciclons tropicals a l'Atlàntic i al Pacific.

13/11/17

Carles Puigdemont, ex president de Catalunya, dóna ja un pas enrere

Càrrega de la policia espanyola contra ciutadans el dia 1-O
L'ex president de Catalunya, Carles Puigdemont, ha de donar, no només un pas al costat, sinó que l'has de donar enrere i definitivament. 
Estàs acabat des del punt de vista politic, i socialment no sé ben bé com estàs quedant ni com quedarà la teva imatge politica, i fins i tot personal.
D'ací en endavant, desprès de les recents declaracions que has fet a un mitjà de comunicació belga, no crec que encara quedin gaires catalans que dipositin la seva confiança en tu ni en el PDeCAT, al marge dels nostàlgics i incondicionals, que sempre en queden uns quants.
Per tot el què esta sortint a la llum gràcies a la llibertat d'informació i d'expressió, avui el dia ha començat i gairebé ha acabat, estorant a la gran majoria de ciutadans d'aquesta maltractada Catalunya. Vull imaginar-me que deue pensar els 750.000 catalans enfervorits que, abans d'ahir dissabte a la tarda, van omplir l'asmple carrer Marina per a reclamar la llibertat dels ex-consellers de la Generalitat empresonats a presons espanyoles.
No puc imaginar-me la sorpresa que s'han emprtat avui, al conèixer per boca del Sergi Sabrià, portaveu d'ERC, afirmant que ni el Govern ni el poble català estaven preparats per a la República Catalana. Acollonant, noi, acollonant!.
I per si aquestes declaracions no en fossin prou per a deixar-nos a tots bocabadats i cabrejats, ens surten unes altre declaracions des de Bèlgica, aquesta vegada del prtòpi ex-president Carles Puigdemont, dient que per a resoldre el problema de Catalunya no calia la independència perquè es poden trovar altres camins que no impliquin la dita independència.
La baixada de pantalons del Govern davant la CUP, ja l'estem pagant
M'estan asaltant tantes preguntes, tants interrogants a la vista de tot el que ens estem assabentant aquestes vergonyoses darreres hores, que no puc més que sentir fàstic envers tota la colla, dita independentista, del Govern de la Generalitat encapçalada pel Puigdemont, que mai obtindran la meva confiança i menys encara el meu vot.
A més, al conèixer que fins i tot van signar secretament, sense que els fets no hagin trascendít fins avui a la tarda, de que tota la sessió del dia 27-O al Parlament va ser una repugnant paròdia esperpèntica de cara la galeria, ja que la famosa declaració d'independència no va tenir cap valor jurídic. Per acabar-ho d'adpbar, per ni tenir, no tenieu ni cap pla B. Patètic.
Qui ens ha estat governt des de la defenestració, per part de la CUP, de l'ex-president Artur Mas?. És que ni l'Oriol Junqueras, ni el president posat a dit per la CUP, avui també ex-president, i tots els consellers del Govern s'adonaven de la diabòlica trampa antisistema/anticapitalista els estaven preparant els de ala CUP i la seva manada d'Arran?.
No es podien imaginar, tot ells i elles, la fulminant i desastrosa, per despñroporcionada i violènta, reacció del govern de Madrid, fidel al borbó?. Què esperaven des de la plaça Sant Jaume, que des de la Moncola i des de la Zarzuela els aplaudirien?.Ara ens esperen uns altres 300 anys, com a minim, per a recuperar energies..., i tornem-hi. Quian broma!.

11/11/17

El PSC-PSOE és una cadena de despropòsits que els pagaran el 21-D

750.000 catalans s'han reunit al carrer Marina i carrers transversals de Barcelona per a demanar la llibertat dels presos politics catalans que el govern del PP manté empresonades a presons espanyoles.
750.000 catalans que hem demanat units la llibertat per a ells i elles, i hem reclamat un cop més que les forces politiques i socials de la nostra nació, plantin cara decididament a les forces espanyolistes que també concorreran a les eleccions del dia 21-D.
Els hi hem de plantar cara i barrar-los el pas democràticament i a  cop de vot, tot omplint les urnes dels col.legis electorals de tot Catalunya per a que ningú del PSC-PSOE, ni de Ciudadanos ni del PP assoleixin el Govern de la Generalitat de Catalunya. El dia 21 qualsevol català que ho té tot al seu lloc, encara que estigui a 39º de febre, hauria de tenir l'obligació si més no moral i ètica, per a anar a votar. Cal aquest esforç per anar assolint els nostres drets que ens han arrebassat amb l'article 155, i per anar avançanr sense presses però sense pauses pel camí de la sobirania plena i per la República Catalana.
El Miquel Iceta s'està cavant la seva tomba politica, i el Pedro Sánchez també, si més no pel que fa a Catalunya. Només ens faltaba saber que us heu aliat amb els demòcrates cristians del Duran Lleida, i que festejeu amb l'ambiciosa Inés Arrimadas i el seu líder, ex Libertas, Alberto Rivera. 
I no cal dir, que el Miquel Iceta també manté contactes tot sovint amb els del PP, especialment dels de Badalona, amb la finalitat de fer un front comú espanyolista contra, no js l'independentisme dels catalans, sinó que també contra el sobiranisme i el catalanisme progressista de sempre.
Al Pedro Sanchez el que menys el preocupa i neguiteja és Catalunya. 
Ell i els seus escolanets que li rieun les gràcies, com és el cas del Miquel Iceta, el que l'interessa és tenir el reconeixement dels seus fidels i continuar al capdavcant del PSOE, d'aquell PSOE que gràcies al ribot que l'Alfonso Guerra va passar per sobre del text de l'Estatut del Pasqual Maragall, va quedar desvirtuar, tarat i restingit, aixó si, amb el suport incondicional del PP quan Rajoy n'era el secretari general.
El PSC-PSOE ens oferirà a tots el catalans de cara el 21-D, una escudella catalans tan desvirtuada i adulterada, que més aviat serà un cocido madrileño que cap altra cosa que ni de lluny tindrà res a veure amb la nostra suculenta i saborosa escudella amb el seu bullit. El dia 21-D ja ho pagareu a les urnes. És qüestió d'esperar el dia imposat per decret des de les llunyanes terres castellanes.
Vosaltres, els que us autodenomineu constitucionalistes, heu de saber i entendre que a Catalunya mai reunireu als carrers de Barcelona manifestacions dce més de dos milions de manifestants o de 750.000 ciutadans com la d'avui. Catalunya té la sort de seu un país plenament europeu i amb me ntalitat europea des de fa anys i panys.
Addenda.- I amb el PP ha arribat l'involució franquista, que no dormia pas, simplement estava a l'espera de la millor oportunitat i ocasió.

8/11/17

L'article 155 és la clau de volta de la desafecció a l'odi envers España

Diuen que president del 155 de la llunyana España, Mariano Rajoy, desactivarà aquest número tot just els catalans hàgim anat a votar el dia 21 de desembre, una altra data imposada pel tradicional despotisme d'España.
El president de l'España que ens ha maltractat i ens continua maltractant a dia d'avui, sembla que a partir del dia 22-D tot s'haurà normalitzat, i zqui pau i allà glòria. Rajoy hauria de tenir ben presdent que els danys emocionals, humans, socials i politics, entre d'altres, que l'article 155 ha fet una ferida gravissima, i que la convivència al si de la societat catalana., ja mai més tornarà a ser la mateixa.
La societat l'heu seccionat, l'heu partit i dividit la gent del PP amb la patètica i esperpèntica ajuda de Ciudadanos, amb el fatxa Alberto Rivera que l'any 2009 es va presentar a les eleccions europees amb Libertas, érs a diur, am, l'extrema dreta feixista europea. Ni uns ni altres saou de fiar. No us mereixeu la confiança dels catalans genuïns, dels catalans de sempre, els que tenim les arrels socials, familiars i d'herència ben implantats a Catalunya, la nostra indiscutible nació.
Darrerament els del PP i els de Ciudadanos aneu parlant de serenar la societat catalans i la convivència al nostre país. Sou patètics si us penseu que precisament vosaltres sereu la vaselina i la medicina per a cicratizar les profundes ferides que ens heu fet. Tot plegat no s'oblidarà mai, no ho ovlidareu mai, podeu tenir-ho per ben segur. 
L'España pateticament grotesca que no té ni sol.lució ni remei
Retornar-nos l'autogovern que ens heu robat, i que ja havieu maltractat vuit anys enrere retallant l'Estatut de l'època del president Pasqual Maragall via judicial, no us servirà per a res. Mai, insisteixo, mai res tornarà a ser el mateix desprès de tot el que ens heu fet, tapant-nos la boca a cops de porra policial espanyola, imedint-nos expressar lliurement i pacificament el dia 1-O. Res tornarà a ser el mateix a Catalunya.
La convivència entre els diferents sectors socials, politics i culturals, i també politics, a Catalunya romandrà tan seccionada, que dificilment cicatritzarà del tot, i tot i així hauran de passar algunes generacions per a que, potser, algun dia la normalitat sigui la norma pel que fa a la convivència.
Jo, particularment, no penso donar cap passa per ajudar a la pretesa normnalització de relacions socials i humanes que sembla que se'ns vulgui, també, imposar des de les terres llunyanes de Castella i des de la Villa i Corte. 
Els catalans, el dia 21-D, hem de demsotrar que no estem per orgues ni per absolutismes de l'anomenat Reino de España. El dia 21-D els catalan ens alçarem amb la falç a la mà per a reinstaurar un nou Govern de Catalunya que treballi serenament, amb tranquilitat peró amb eficpàcia per a assolir el que destijem, que no és altra cosa qure la República Catalana. Amb els vots, omplint leds urnes, el dia 21-D barrarem el pas al feixisme i a l'extrema dreta espanyola que, durant alguns anys, ha viscut amagada sota la falsa careta de la democràcia, peró que al final ha reventat i ens ha ensenyat el seu autèntkc rostre despòtic i cínic.
Per cert, està més que demostrat que la Constitución Española ja serveix per a ben poca cosa. Està gairebé exhaurida, agònica. Cal estripar-la i dissenyar-ne una de nova, per a que respongui a les realitats socials, humanes, econòmiques i culturals que satisfacin amb valentia les exigències que planteja el segle XXI que ja fa 17 anys que hi som, u sembla que com a estúpids convidats de pedra.

1/11/17

La previsió méteo per a Europa per a les properes 48 hores

EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
Evolució actual dels fronts atlàntics i de les masses d'aire facilitades per l'AEMET
EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
Previsió meteorologica per a Europa per a les properes 48h (en periodes de 24h)
EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
Previsió meteorològica i de les temperatures màx/min. a Europa per avui i per a demà
EL TEXT INDICATIUEL TEXT INDICATIU
Previsió issobàrica per a les properes 48h (en períodes de 24h)
EL TEXT INDICATIU

España ens menysprea, i està fent tot el possible per a destruir-nos

Han de venir a Tarragona per a robar-nos empreses i el pa?
La veritat és que la mentida i la hipocresia tant del gobierno español del PP com amples sectors socials i politics espanyols o espanyolistes, tanto monta monta tanto, estan disposats a destruir Cataslunya des dels delicats i sempre sensibles sectors de l'economia i emprearial.
No en tene prou, els de Madrid en convidar i facilitar la fugida de Catalunya de bancs, empreses, entitats comercials i empresarials, etc com ha estat fent el govern del pepero Mariano Rajoy, no.
No en tenen prou en desencadenar tot un seguit de mesures politiques per a desmantellar el Govern de la Generalitat, també envien missatgers i mails a les empreses catalanes per a convidar-les a fugir de casa nostra per a que s'instal.lin ben a prop de casa seva. 
Si una cosa ha aconseguit el govern ultraconservador i nacionalista español del Rajoy, no és precisament asserenar els ànims dels catalans, ben al contrari. El què ja ha aconseguit Rajoy i els seus, és que la desafecció i l'antipatia que més de la meitat de catalans sentiem envers tots ells, ja s'està convertint en odi, en evidents i clars sentiments d'odi cap a tot allò que faci olor Moncloa i Genova i demés parafernalies politiques i socials castellanes.
El dia 1-D, aquell dia fatidic que ens han imposat des de Madrid, els catalans el sabrem aproftar com mai, per demostrat que de derrotats res de res, i que d'imposicions gratuïtes també res de res. Que des d'aquelles llunyanes terres aspres i de mentalitats tancades, no es pensin que defallim, no. Simplement ens hem plantejat fer un punt i a banda pel que fa al nostre present i al nostre immediat futur.
Els silencis que des de fa uns dies es respiren pels carrers i places de tot Catalunya, no són altra cosa que l'impàs social i politic que s'espressarà alt i català elk proper dia 1-D del 2017. Serà francament, una data per a recordar-la. Serà el dia en que l'espanyolisme encarnat sota les sigles del PP i de Ciudadanos especialment, patirà una altra derrota, en aquest cas electoral i des de les urnes que ens han imposat per a un dia també imposat.
Que la Inés Arrimadas i els seus es vagin mentalitzant, juntament amb els del PP, en renovar si volen, les seves estratègies politiques per als proper quatre anys, perquè continuaran fent el paper d'oposició al Parlament de Catalunya com han estat fent sempre. Des de fa 300 anys i des de l'aspre i ampla Castella ens han odiat i ens han intenta subjugar, i no ho han aconseguit. Tampoc en sortireu victoriosos en aquesta ocasió en plè segle XXI.
Des de Catalunya continuarem esmolant les eïnes per a una defensa legitima de la nostra identitat com a poble i com a nació. La lluita no serà ni fàcil ni tampoc curta, peró els catalans sabrem esperar, treballar i il.lsuinar-nos per assolir el somni.
Addenda.- Batussa al Born de Barcelona, els protagonistes de la qual eren policis nacionals. 

31/10/17

El Govern de Catalunya no pot caure en mans dels constitucionalistes

Què farà l'Iceta amb els seus vots, ajudarà a entronitzar l'Inés Arrimadas?
Tots els catalans i catalanes que ho tenim tot a lloc i ben posat, per patriotisme i en defensa dels drets inalienables que ens ha anat atorgant la història, el proper dia 21-D, hem d'anar a votar si més no, per a barrar el pas de la porta del Palau de la Generalitat a la gent del PP i de Ciudadanos.
Us imagineu que per qüestions de supremacismes ideològics, i per discrepàncies tàctiques dels sectors independentistes radicals, els moderats peró que també ho són, i fins i tot els demòcrates progressistes que són catalanistes de convicció, que de cap de les maneres voldrien veure a l'Inés Arrimadas amb la vara de comandament del Govern de la Generalitat a les seves mans, s'abstinguin boicotejant el 21-D pee despit?.
No heu detectar les ambicions de Ciudadanos per boca de l'Arrimadas?. A les darreres 48 hores, aquesta noia no fa altre cosa que insistir en que tots els partits que en diuen constitucionalistes, PP, Ciudadanos i PSC_PSOE, signin un acord previ al dia 1-D conjurant-se a sumar tots els vots per a que guanyi la llista, de les tres esmentades, i que ocupi el Palau de la Generalitat. 
La seva ambició desmesurada, i a la vegada delatora, la posa en clara evidència pública. Si ens atenem a anterors eleccions, tots podem observar que entre el PSC-PSOE, PP i Ciudadanos, qui obté més vots i escons són els de l'Alberto Rivera, és a dir el cap de Ciudadanos.
Està més que clar, doncs, que tenen tantes ganes d'espanyolitzar descaradament les institucions catalanes quwe no ja no són capaços ni de dissimular-ho, i això cap català que s'apreci de ser-ho no ho pot permetre quedant-se a casa el dia 1-D, el dia del Despotisme espanyol.
Ens imposen unes eleccions, desgraciadament perquè Puigdemont, no es va atrevir fer-ho fa sis dies enrere.
Covard?, no ho crec, peró sí imprudent al fer cas de les presions que va rebre de la CUP i d'ERC, especialment del Junqueras. Segur que si Puigdemont hagués convocat eleccions, avui ni ell ni la meitat del govern de Catalunya no estarien a Brusel.les, i els catalans ens estarien preparant per una altra tanda electoral convocada, organitzada i celebrada des de Catalunya.
El dia 1-D no hi haurà res per a celebrar, i que l'Etern faci que aquesta gent que s'omplen la boca amb textos de la Constitució, no guanyin. En quatre dies desmantellarien l'autogovern de la nostra terra, tal i com van fer fa poc més de 300 anys les ordes invasores obedients a la monarquia borbònica encarnada amb el rey Felipe IV de España.
Aquesta gent tant constitucionalista ha de tenir present que una cosa és ser respectuós peró també crítica amb les constitucions, i una altra ben diferent és fer de les constitucions un llkiubre sagrat i inqüestionable. Cap constitució és segrada, ni és innamovible peró sempre ha d'estar oberta a les interpretacions i reinterpretacions.
El poble jueu porta més de dos mil cinc-cents anys interpretant i reinterpretant la Toràh, la Llei, i continuen fent-ho amb el el fervor, amb tota normalitat i amb inpeertèrrita gosadia. Perquè una sola idea que es podria considerar absoluta, analitzant-la, reinterpretandola, capgirant-la i analitzant-la pausadament i serenor, aquerlla idea en genera moltes altres, tant o més vàlides que la inicial, que la considerada intocable i absoluta.
Addenda.- L'aplicació bàrbara del 155 per part del Trio Guadalajara, ha sigut el botó nuclear que ha disparat l'independentisme a Catalunya: Són dades del CEO que publica l'agència Europa/Press.
Per cert, jo que des de fa uns anys m'abstenia en totes les convocatòries electorals municipals, europees, espanyoles i catalanes, el proper dia 1-D penso anar a votar per convenciment i patriotisme per a defensar el meu país, Catalunya, de les agressions del despotisme espanyolista.

29/10/17

El 21-D s'ha de barrar el pas a les ambicions del PP i de Ciudadanos

Des de Madrid ja deuen estar enllestint tota la logistica per a les eleccions catalanes que, el president Mariano Rajoy, ha decidit que es facin el proper dia 21 de desembre. Als catalans ens ha tocat la loteria un dia abans del que és costum, i aquest premi no estava pas previst.
Serà un premi que l'envoltori pot semblar, a primer cop de vista, molt atractiu, festiu i fins tot carregat de malicioses intencions. Emparant-se en les il.legalitats i irregularitats que és evident que es van cometre des de les més altes esferes politiques del Govern de Catalunya, el dia 21-D és una trampa a la qual els catalans no hi podem cuare.
Oriol Junqueras i el braç dret d'ERC, Marta Rovira
És una trampa perquè ells, els de la Zarzuela i els de la Moncloa, saben que en aquests moments les diferents corrents soviranistes i independentistes no estan passant precisament pels millors moments. L'enfrontament dur, molt dur, que el dijous, dia 26, van protagonitzar Carles
Puigdemont i l'Oriol Junqueras pels dubtes del primer en optar per anunciar unes eleccions, constituents o no, o bé convocar immediatament un ple del Parlament de Catalunya per a proclamar la DUI, no va passar desapercebut des de Madrid.
Ells sempren estant amatents a ensumar qualsevol esquerda, per petita que sigui, per on es puguin colar per a fotre'ns, i en aquest cas, la seva estratègia va ser callar, deixar fer fins al final, i actuar amb tota la contundència legalista que els atorga la Constitució amb el seu tràgic article 155.
Avui, un diumenge marcat per l'exaltació patriòtica/nacionalista espanyola, mai vista a Catalunya, els partits politics s'han anat resituant. En principi està clar, perquè ja estava cantat, que la coalició del PDeCAT i ERC no es tornarà a repetir, i menys desprès de la topada frontal entre els dos màxims dirigents d'aquest partits i del Govern de Catalunya. 
A més l'invitació que ha fet a les darreres hores el Junqueras als de Catalunya Si que es Pot i a l'Albano Machin en particular, per a formar una coalició per a les properes eleccions, confirma que aquella aventureta de JuntsxSí, que era un autèntic empastre de tendències i de fugitius d'altres extintes forces politiques,,no es repetirà.
El que passa és que, si fa poc més de 24 hores que les eleccions del 21-D es veien per part dels sobiranistes i els independentistes com una oportunitat per a reorganitzar les files patriòtiques per a fer front a l'espanyolisme del 155, avui també aquesta opció sembla que e¡s'ha esvaït.
Sindeig d'opinió feta per al Periodico de Catalunya en vistes al 21-D
L'Oriol Junqueras que no para de llençar missatges i propostes, avui ens ha sorprès a tots els catalans, proposant que siguin les properes eleccions municipals de l'any 2019, que des de Catalunya es plantegin com les eleccions lliure i democràtiques per a validar la República Catalana, proclamada efmierament el passat divendres 27 al migdia.
Excessives propostes, i excessives declaracions per part de l'ex vicepresident econòmic de la Generalitat, per a fer front a una declaració unilateral que fou, totes per totes, il.legal i no ajustada ni a les normatives internes del Parlament de Catalunya. Així no es fa un país senyors de la Generalitat, així no. Les irregularitats ja van començar el dia 9-N i han anat concatenades els dies 6 i de setembre passat, amb el referendum fallit del dia 1-O, i com a perla del pastís, la proclamació de la República Catalana fa tres dies ben just.
Dificilment, en mig de tot aquest fregat de propostes i contrapropostes, arribarem al di1 21-D preparats per a plantar cara electoralment a la gent de Ciudadanos, que l'any 2009 el seu líder, Alberto Rivera, va anar junt amb l'extrema dreta espanyola i europea en unes eleccions europees, ni als del Partido Popular del Rajoy, dificilment. Fixeu-vos quan parlen els dos capitostes de Ciudadanos, cada dos per tres utilitzen l'expresió "nosotros los demócratas", i és que necessiten repetir-ho per a creure's ells mateixos que ho són. (Els pactes de Alberto Ribera)
Per cert ex vicepresident, tant que us heu queixat des de la Generalitat per les suposades, i en alguns casos demostrades, actuacions d'esionatge als politics de Catalunya, resulta que van sortint a la llum pública actuacions vostres, respecte als mateixos ciutadans de Catalunya, que també ens espiaveu sense contemplacions. El CESICAT era la vostra tapadera del water, oi?.