El V Cicle de Concerts de la Ruta del Císter començarà el proper dia 18 al Monestir de Poblet

Els concerts d’estiu a La Ruta del Cister arriben a la cinquena edició. Aquest any 2009 és especial per a la marca turística, ja que celebrem 20 anys de la seva creació. El 1989 els consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell vam decidir sumar esforços per promoure iniciatives conjuntes de desenvolupament que han permès la diversificació econòmica del territori a partir de fomentar l’activitat turística.

CONCERTS A LA RUTA DEL CISTER

18 juliol, 21h. Reial Monestir de Sta. Maria de Poblet · Benjamim Taubkim (Sao Paulo-Brasil) Piano soloEl concert que ens oferirà aquest pianista brasiler que ens arriba en plena gira per, Anglaterra, Catalunya, Espanya, Marroc i Àustria, es fonamenta en el seu cd gravat recentment al Fazioli Salon de New York amb un repertori de músiques brasileres amb elements del llenguatge tradicional i modern i alhora amb referències a músiques d’altres terres.

Junt a la gran qualitat tècnica i creativitat Benjamim Taubkim és valorat per aquesta capacitat que te per crear sinèrgies musicals buscant sempre una forma bella d’expressió basada amb la contemporaneïtat alhora amb molt de respecte per la tradició.

25 juliol, 22h. Reial Monestir de Santes Creus · La Vella Dixieland + Esther Ovejero Jazz-SwingUna de les bandes més emblemàtiques de Catalunya pel que fa a la música de New Orleans de casa i una de les millors d’Europa. Trenta anys d’experiència a l’escenari amb una formació que ha visitat els festival mes importants i ha protagonitzat les sessions mes divertides alhora que tècnicament impecables que es recorden. Sense dubte una de les millors formes de passar una nit d’estiu al cord del monestir. I amb l’acompanyament d’una veus ben reconeguda, Esther Ovejero.

Un concert d’aquells que agraden i es comenten:

1 agost, 20h. Reial Monestir de Sta. Maria de Vallbona · Mariluz Martínez-Farias - Graham Lister - Manuel Ruiz Àries i Duos de Puccini i VerdiAquests tres artistes: soprano, tenor, piano, habituals del Liceu de Barcelona s’ajunten per preparar-nos un programa especial basant en la Lírica del s.XVIII i inicis del XIX, època en que genis com Verdi o Puccini van dur a la música cantada a la màxima expressió partint de les visions nacionalistes de l’un i universalistes de l’altre. En aquest concert hi trobareu joies extretes de grans obres com Turandot, la Tosca, La Bohèmede , Rigoletto, la Travista. I us imagineu escoltant la proposta en plena canícula estiuenca, sota l’ombra i la frescor espiritual de la nau central de Vallbona de les Monges?. Sublim!8 agost , 22h. Reial Monestir de Santes Creus · Gospel Soul (França) GospelRegistres vocals rics i variats es el que ens proposa Gospel Soul. Cadascuna de les veus ens mostra la seva història personal i ens transporta al seu univers particular. L’espectacle ve a ser una pausa, en un jardí secret, on desapareix qualsevol barrera del llenguatge i es manifesta la parla de l’ànima i la humanitat dels vocalistes. Si, de forma musical i amb la convicció que dona l’espiritualitat: El bons intèrprets de gòspel ens arriben perquè estan convençuts que el que fan es indissociable de la vida i es per això que respiren quan canten i canten quan respiren. El gòspel ha estat l’element estilístic unificador dels concerts a Santes Creus i ara disposem d’una nova oportunitat per reviure-ho.

15 agost , 22h. Reial Monestir de Santes Creus · Menaix a Truà Cançó mediterràniaNo calen masses presentacions. Qui no ha sentit parlar de Cris Juanico, Toni Xuclà o Juanjo Muñoz?. I es que aquest any celebren el desè aniversari d’una aventura que agrupà tres personalitats musicals de Catalunya i les Illes Balears. La combinació va ser l’adequada i després de tot aquest temps i amb tres cd’s al mercat ens visiten per celebrar l’efemèride. Cançons que amb dos elements únics, la veu i les cordes, ens apropen a un grapat d’històries que ens referencien la nostra infància, la joventut, les alegries i els patiments d’amor,....... els olors o els colors que ens duen a paisatges físics i també als emocionals. Però alhora traient ferro a la seriositat dels directes i aportant una frescor a l’espectacle que acaba barrejant escenari i platea. Una festa a la que has de participar!

16 agost, 20 h. Convent de St. Bartomeu de Bellpuig · SONS & SONS Concert de Franz LehárConcert atraient de cançó lírica que inclourà d’interpretació d’un grapat de temes interessants d’autors que van des de J.Massenet, F.P. Tosti, Pablo Sarasate a W.A. Mozart, M. Falla, J. Serrano, F.A. Barbieri, V.Monti, Martínez-Valls o Josep Ribas. Un repertori ampli i una formació de qualitat que ompliran les pedres i els paratges històrics de Bellpuig d’Urgell.

Una oportunitat musical molt apropiada per viure-la en família 22 agost, 20h. Reial Monestir de Sta. Maria de Vallbona · Joan-Pau Cumellas Quartet Bluegrass. Segurament el màxim exponent interpretat l’harmònica a Catalunya i sens dubte ja, un dels millors europeus en aquest instrument. Joan Pau Cumellas gaudeix buscant els límits expressius d’aquest instrument. Amb la seva formació ens presenta un espectacle dedicat a la música ‘Bluegrass’. Un estil acústic en estat pur, enriquit amb ingredients de música irlandesa, folk i blues. Amb l'harmònica i el banjo com a instruments sonors de referència, hi compartint protagonisme amb una guitarra creativa i un contrabaix en plena complicitat rítmica. Aquesta formació és única al nostre país i actualment triomfa tocant en els millors festivals del gènere a Irlanda, Anglaterra, Holanda, França, República Txeca…..i també, segur, al Monestir de Vallbona.

Informació i venda d’entrades: Telèfon reserves: 977 871 247Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30h i de 15 a 17.30h. Diumenges i festius de 10 a 14h.Preus i descomptes:Concerts a Poblet, Stes Creus i Vallbona: 20€Concert a St Bartomeu de Bellpuig: 15€Gospell a Stes Creus: 25€Per la compra mínima de 4 entrades, 10% descGrups més de 15 persones, 20%www.larutadelcister.infoinfo@larutadelcister.infoLloc :La Ruta del CisterAdreça :Horari:de dimarts a dissabte de 10 a 13.30h i de 15 a 17.30h. Diumenges i festius de 10 a 14h. Contacte:Oficina d'Informació i Reserves: - Tel :977871247.

* La informació ha sigut extreta de la web oficial de La Ruta del Cister.
Foto: Monestir de Santes Creus

El FROB i les fòbiques agressions espanyolistes contra els drets nacionals de Catalunya

Com autèntics trilers de circ mediocre de festa major, heus ací que l'espanyolisme més recalcitrant i fòbic contra Catalunya s'ha tret de la màniga un nou decret, el FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria).

Als de Madrid, PSOE i PP juntets s'han posat les mans al cap quan s'han assabentat que a Catalunya es prepara amb rigor i amb seny la fusió de les tres Caixes que depenen de les diputacions de Tarragona, Barcelona i Girona, i a més quan també s'han assabentat del projecte de fusió de les Caixes Sabadell, Manresa, Manlleu i una altra que en aquests moments no recordo.

Fixem-nos com han corregut els del govern del PSOE i els del Banco de España que en pocs dies han redactat un decret que regularà aquestes i altres fusions que es pretenguin fer. En una paraula, un cop més des de Madrid i independentment de si mana el Partido Popular o el PSOE, ja estan posant obstacles. El mateix màxim responsable del Banco de España ho va dir ben clar: Se tienen que potenciar las fusiones interterritoriales. Ja hi som, ja ho hem trobat. Cal evitar que l'economia catalana, propiament catalana, genuïnament catalana, no creixi ni es faci més potent, i la manera es aigualir-la barrejant-la tot fent un poti poti territorial per neutralitzar les potencialitats de la Nació Catalana. Aquesta gent no ens volen ni ens han volgut mai, i si poguessin ens esclafarien. Només ens cobegen pels diners, i així està el dèficit fiscal de Catalunya i el nou finançament, del qual en tornaré ha parlar demà.

Aquest decret, el FROB, serà un tumor maligne per a Catalunya i especialment per a la seva economia. Particularment ho tinc molt clar. Si aquest anticatalà decret s'activa i s'arriba a aplicar estaré molt pendent del què hauran de fer dues de les caixes que he esmentat, de les quals en sóc client. Tinc molt clar que hi tallaré qualsevol relació amb aquestes caixes si es veuen obligades a fussionar-se amb altres caixes de Castella, d'Extremadura, de València, de Cantabria o d'Extremadura, etc. Ni un cèntim d'euro per a ells, ni el més mínim benefici.

I l'altra agressió per si no rebem prou cops i trompades dels castellans. Ara els del Partido Popular estudien la possibilitat de presentar recurs contra la recentment aprovada llei d'ensenyament pel Parlament de Catalunya, i l'hipòcrita Mariano Rajoy es passeja per les Terres de l'Ebre promocionant el transvassament d'aigua de l'Ebre afirmant que aquestes terres mai es quedaran sense aigua. Només faltaria!.

Joan B. Culla i la democràcia? teocràtica iraniana

No me'n puc estar de publicar al meu bloc l'article d'opinió que signa Joan B. Culla i que va publicar el diari El País en la seva edició d'ahir referint-se al trist i mediocre paperot de la diplomàcia española en relació a les eleccions de l'Iran del passat dia 12 de juny.

L'article, per cert, l'he llegit des del bloc del Jaume Renyer que també el reprodueix, i així he decidit fer-ho jo també en suport total al contingut de l'esmentat artícle de Joan B. Culla. Aquest és el text integre i textual:
"Cuando, después de tres semanas, las protestas populares languidecen en Teherán, sofocadas por la represión y el aislamiento, cabe ya una evaluación, siquiera preliminar, de las actitudes y las reacciones que la crisis iraní ha suscitado entre nosotros, tanto a nivel diplomático como mediático y político-social.En el plano gubernamental, mientras Angela Merkel y Nicolas Sarkozy denunciaban con energía el pucherazo electoral y la brutalidad represiva contra los votantes burlados, mientras el presidente Obama se declaraba "horrorizado e indignado" ante las imagenes procedentes de las calles teheraníes, José Luis Rodríguez Zapatero ha esquivado todo pronunciamiento, y su ministro de Exteriores, Moratinos, no ha ido más allá de pedir modosamente benevolencia al régimen de los ayatolás. Al parecer, la Alianza de Civilizaciones que el presidente español impulsa con tanto ahínco tiene como símbolo y mascota a aquel popular trío de monos que se tapan, respectivamente, los ojos, los oídos y la boca...Más marcado aún ha sido el sesgo de ciertos informadores y comentaristas, incluso desde antes del estallido de la crisis. Pienso en algún enviado especial de esos que, cuando cubren unas elecciones israelíes, agotan el término ultra -ultranacionalista, ultraortodoxo, ultraderechista....- para etiquetar al 80% de los partidos en liza. Pues bien, el pasado 12 de junio, uno de esos justicieros del micrófono calificaba al candidato Ahmadineyad de "conservador", talmente un homólogo de David Cameron o de Mariano Rajoy. describirlo como lo que es -un dictador islamo-fascista- hubiese vulnerado sin duda la peculiar deontología profesional del reportero.A los pocos días, y ya en plena revuelta, la teocracia iraní impuso un estricto black out informativo, acosó y acabó empujando fuera del país al grueso de la prensa internacional. Pero ninguno de los corresponsales que, seis meses atrás, denunciaban desde los confines de la franja de Gaza los impedimentos israelíes a su labor, ninguno de ellos plantó su cámara al otro lado de la frontera persa para formular una denuncia semejante. No; todos recogieron mansamente los bártulos y regresaron a casa. A casa, donde implacables analistas de las crisis medioorientales todavía se refieren al frauda electoral como una mera hipótesis ("Ahmadineyad, a lo peor, no habría sido reelegido democráticamente"). A casa, donde ningún sindicato de periodistas ha creído necesario publicar siquiera una nota contra el amordazamiento de la prensa iraní y la neutralización de la extranjera.En Irán, durante el pasado mes de junio, ha habido decenas -o centenares- de muertos, cientos -o miles- de detenidos (la opacidad es una de las características de aquel régimen); se han endurecido aún más las condiciones asfixiantes en que los -y sobretodo las- iraníes viven desde hace décadas. Pero ninguna Cristina del Valle ha organizado ni un concierto ni una sencilla rueda de prensa para solidarizarse con las víctimas. Ninguna de nuestras incontables plataformas antibélicas, altermundialistas y solidarias con los oprimidos del mundo ha editado el más mínimo panfleto para explicar que Irán es una gran cárcel con 71 millones de huéspedes, entre presos y guardianes, regida por clérigos y teólogos de mentalidad medieval, un lugar donde se segrega y margina a las mujeres, se ahorca a los homosexuales, se encarcela y tortura a los opositores.El pasado 16 de junio, iraníes residentes en Barcelona se manifestaron en la plaza de Sant Jaume por la libertad de su país. Ningún partido político catalán acudió a mostrarles su apoyo o simpatía. Ni siquiera Iniciativa per Catalunya Verds: al parecer, los imperativos éticos que mueven al consejero Joan Saura son de geometría variable. ¿ O tal vez es que, reprimidos por un régimen islámico que alardea de antiimperialista y de antiisraelí y, además, está apadrinado por Hugo Chávez, los y las iraníes carecen de derechos humanos ?".

Reagrupament s'ha presentat a Tarragona sota el vergonyós silenci de la premsa diària comarcal

Joan Carretero acompanyat per Jaume Renyer ahir al vespre va presentar el projecte independentista de Reagrupament a l'aula magna de la facultat de ciències jurídiques de la universitat tarragonina.

Més de 300 persones van assistir a l'acte que un cop acabada la intervenció de Joan Carretero van aplaudir amb ganes. Potser els preàmbuls que van organitzar sobraven. És a dir, que considero que no era necessària la desfilada de quatre o cinc persones exposant experiències polítiques personals per explicar-nos el perquè estaven allí donant suport a Reagrupament. Dit això, l'acte va ser, crec, molt positiu tant pel contingut de la intervenció de Joan Carretero com per la nombrosa assistència a l'acte.

Carretero va deixar molt clar que l'abstencionisme dels catalans no és conseqüència del passotisme, sinó que és fruit del desencís generalitzat de la societat envers la mediocritat dels polítics que tenim i de les polítiques que es fan. Carretero va insistir en la imperiosa necessitat de regenerar la política catalana per una banda, i per l'altra que caldrà proclamar unilateralment la independència de Catalunya pel Parlament un cop la força o les forces que el composin siguin majoria i l'aprovin per a sotmetre-la posteriorment a referendum.

Carretero també va apostar per apropar al màxim la política als catalans donant prioritat als municipis i a les comarques, en una paraula fer política de proximitat, una paraula que malmeten cada dos per tres els politics que avui ens governen.

I no vull acabar aquest post sense referir-me als vergonyosos i alhora significatius silencis informatius d'aquest acte per part del diari El Punt i, com no podia ser d'altra manera, del Diari de Tarragona (antic Diario Español franquista). Però que no es preocupin, perquè d'ací a un any Reagrupament entrarà per la porta gran al Parlament de Catalunya. Que no en dubtin aquesta gent pro CiU i pro PP, gent que tampoc el hi fa cap fàstic anar fent la gara gara als del PSC-PSOE.

Joan Carretero avui al vespre presentarà Reagrupament a la facultat de dret de Tarragona

El cinisme de Josep Lluis Carod i la política d'espectacle mediàtic de la Generalitat de Catalunya

Quanta misèria politica que ens governa!.

El govern de la Generalitat de Catalunya va enviar una representant oficial de segon nivell als funerals del català universal Vicens Ferrer. Català universal per la seva perllongada dedicació d'atenció als més pobres d'una regió de les més deprimides de l'India. L'argument que es va utilitzar per a aquesta mediocre representació oficial catalana va ser que no es podia fer despeses en temps de crisi. Quina hipocresia!.

No hi havia diners per a retre un darrer record i homenatge a Vicens Ferrer, però sí que n'hi van haver, un milió d'euros per a ser exactes, que el vicepresident Josep Lluis Carod va lliurar al president de l'Equador, Rafael Correa, per a la protecció d'una llengua minoritària indigena el passat mes de març. Es veu que fa tres mesos la crisi no existia.

I aquesta crisi tampoc deu existir en aquests moments per al Josep Lluis Carod, donat que té previst viatjar a la Cuba comunista i dictatorial del decrèpit Fidel Castro tot cercant les petjades dels catalans a la Cuba de fa cent cinquanta anys aproximadament. Aquest viatget turístic al Carib del vicepresident als catalans ens costarà 43.000 euros pel cap baix. I és que les històries de despeses en temps de crisi que no s'han estalviat no acaben amb aquestes, no. Hem de recordar els 80.000 euros que es van dilapidar olímpicament també per la vicepresidència de La Generalitat amb el viatge de 10 persones a Nova York per a inaugurar allò que en diuen l'embaixada de Catalunya als Estats Units d'Amèrica. A banda, clar dels centenars de milers, o més, d'euros que devia costar l'embaixada propiament dita.

És tal la mediocritat política que ens governa, que em sentiré i seré molt feliç quan vegi saltar de la poltrona de la vicepresidència al Josep Lluis Carod per sempre més.

El Tripartit de Catalunya ja està tocat de mort

El "Rosari de l'Aurora" del nou Finançament de Catalunya; les no transferències de Renfe pel que fa als trens de rodalies de l'àrea Metropolitana de Barcelona; les incògnites en la gestió de l'aeroport del Prat; el desplegament de la darrera promoció dels Mossos d'Esquadra que s'ha destinat majoritàriament a Barcelona i la resta a Girona, malgrat que les comarques de Tarragona, Camp de Tarragona/Terres de l'Ebre, són les segones de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants; la més que mediocre gestió del conseller Joan Saura al front de la conselleria d'Interior especialment dels Mossos d'Esquadra; la incomfessable desidia, passotisme i desinterès del conseller d'ensenyament, Ernest Maragall, per engegar les obres de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona, i que el cost de les obres, 8,6 milions d'euros, els haurà d'avançar l'Ajuntament de Tarragona, diners que La Generalitat no pensa retornar a la ciutat fins l'any 2040 mitjançant plurianualitats; la nefasta política lingüistica portada a terme pel Govern de La Generalitat que es tradueix en una disminució de l'ús de la nostra llengua i a més deficientment ensenyada als centres escolars; tant el català com el castellà en el proper curs escolar tindran 3.5 hores setmanals d'questes llengües; el deficient català que es parla a TV3, especialment pels corresponsals amb castellanades a dojo; l'espanyolització gradual de la política del Tripartit i les continuades baixades de pantalons quan van a Madrid; les contradiccions a l'hora de votar una mateixa cosa al Parlament de Catalunya i/o al Congreso de los Diputados d'España, fet que s'ha repetit especialment per part dels 25 diputats socialistes catalans i els d'ERC i IC-V callen amb complicitat, etc.

La societat n'està farta, n'estem farts, de tanta incapacitat en la gestió dels interessos de Catalunya. El Tripartit està realment tocat de mort.

Artur Mas, el Finançament i el futur de Catalunya

Les declaracions fetes pel president de CiU, Artur Mas, aquest passat cap de setmana per Catalunya Informació, no deixen de ser paradoxals i molt poc creïbles.

Artur Mas va assegurar que Catalunya haurà d'encetar un nou camí (no diu quin) si no s'assoleix un bon finançament i la sentència del Tribunal Constitucional emet un veredicte desfavorable per als interessos de Catalunya. Va dir també que s'acosta el final d'una via si no s'arriba a un bon finançament, tot considerant que la via de la Constitució i dels estatuts d'autonomia ja no seran útils després de 30 anys, i per tant s'haurà de passar pàgina. Pel que fa a la trencadissa del Tripartit va descartar aquesta possibilitat però sense concretar en què es basa per a fer aquesta afirmació.

L'Artur Mas crec que està embarrancat fins al coll. La federació de CiU mai tirarà endevant pel camí del sobiranisme, ni sortirà de la via per la qual camina des de fa 30 anys, mentre Convergència Democràtica de Catalunya no es desempellegui d'una vegada i per totes d'Unió Democràtica de Catalunya.

N'he fet referència en altres posts penjats al bloc i vull insistir-hi. UDC mai ha sigut sobiranista ni independentista començant pel seu cap visible i incombustible Duran Lleida. Duran es posa malalt quan sent parlar d'independència, de referendums independentistes i de que més aviat que tard Catalunya com a Nació-Estat pugui estar en igualtat de condicions amb España a la UE i als diferents organismes internacionals inclosa l'ONU.

És per això que no acabo d'entendre les paraules de l'Artur Mas, a no ser que sigui una sortida per la tangent i veure les reaccions que podueixen les seves paraules. Molt bé podria ser, també, un simple ruixat d'estiu sense calamarsa.

Amb una cosa sí que estic completament d'acord amb l'Artur Mas, i és quan diu que si hi hagués voluntat d'arribar a un acord ja s'hi hauria arribat. I està clar que des de Madrid mai han tingut la voluntat d'arribar a acords amb Catalunya. Encara en dubta?.

El violinista Kai Gleusteen i la pianista Catherine Ordronneau al IX Festival de Música de Tarragona

El IXè Festival Internacional de Música de Tarragona que començarà el proper dia 3 de juliol i acabarà el dia 13, comptarà amb la presència del reconegut violinista Kai Gleusteen, primer violinista de l'Orquestra del Liceu. Kai Gleusteen oferirà el dia 10 de juliol juntament amb la pianista Catherine Ordronneau, un concert de violí i piano. Afegiré que Catherine Ordronneau, el dia 12, serà concertino-director del recital de cloenda que enguany anirà a càrrec de l'Orquestra del Festival Internacional de Música de Tarragona.

Però anem al dia inaugural del IXè Festival. El dia 3 s'oferirà un autèntic espectacle inaugural sota el títol Tarraco Media Corda en el qual interactuaran el so digital amb les projeccions audiovisuals i els instruments de corda. L'espectacle preveu l'estrena d'algunes peces musicals tant amb violí acústic com elèctric.

Per al dia 4 el concert correrà a càrrec de l'Orquestra Simfònica de la Diputació de Tarragona; per al dia 6 es preveu que sigui l'Ensemble Brass qui ofereixi el concert; per al dia 8 recital de cant i piano a càrrec de David Menéndez i Husan Park.

Paral.lelament a la programació d'aquests concerts, entre els dies 3 i 12 i dintre del Festival s'impartiran un total de catorze cursos d'interpretació de diverses especialitats que van dirigits als alumnes, professors i als músics. En aquests cursos hi participaran el guitarrista català Carles Trepat i German Brass procedent d'Alemanya.

El Festival és organitzat pel Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona.

Michael Jackson i l'escàndol mediàtic de TV-3

Diuen que quan es mor alguna persona el que és politicament correcte és sentir la pèrdua d'una vida, i és cert. El què passa és que per la nostra societat afamada d'espectacularitat i dídols efímers, i d'una pressió mediàtica manipulada i sense precedens, fan autèntics escarafalls hipòcrites d'alguns fets com és, per exemple, la mort del cantant Michael Jackson.
Simplement ha mort un cantant més. Abans l'han precedit d'altres tant o més famosos que ell i amb més pedigrí. A mi particularment, la música del tal Michael Jackson mai em va motivar, però li donava un cert valor per aspectes innovadors que va introduir en el món de la música pop. Ara bé, el Michael Jackson em va caure totalment de la gràcia i fins i tot em va resultar una persona repulsiva i menyspreable quan es va descolorir la pell per a semblar-se a un blanc. Per a mi, aquest cantant era un racista, i el què és pitjor contra la seva propia raça, contra la seva propia familia, contra les seves pròpies arrels. I si al damunt hi afegim les nombroses operacions facials que es va fer per a semblar-se més a un blanc, Michael Jackson potser ens volia dir a tots que no era feliç.

I ara, la TV-3 que porta quasi 48 hores trencant-nos les oïdes parlant-nos sense parar d'aquest cantant ja desaparegut dels platós, només ens saben cantar les seves glòries, quan si posessim aquestes glòries amb les penes i misèries humanes del mateix cantant en una balança, segur que la balança es decantaria ràpidament cap el cantó de les misèries, de les insatisfaccions, de les contradiccions i de les paranoies personals d'aquest home de 50 anys que ha mort a Los Angeles.

Els ídols també es moren. De fet, TV-3 ja ha trobat el culebró per a començar l'estiu. Quin altre culebró ens deurà preparar per a acabar de passar-lo?.

Grup Acte de Sobirania: concentració a les 7 de la tarda davant del Parlament de Catalunya

A les 5 d'aquesta tarda, davant de l'Arc de Triomf de Barcelona, i organitzat pel Grup Acte de Sobirania, es calcula que uns 20.000 catalans es concentraran per a dirigir-se cap el Parlament de Catalunya per a demanar als parlamentaris un ccompromís ferm i decidit per a portar Catalunya a la plena sobirania.
Els manifestants que sortiran de l'Arc del Trionf de Barcelona calculen que arribaran davanat del Parlament a les 7 de la tarda. Enric Fontanals, portaveu d'Acte de Sobirania, ha deixat ben clar que es mantindran pacificament però permanentment fins el proper dilluns davant del Parlament, si no són rebuts pels parlamentaris catalans.
Per al Grup Acte de Sobirania "l'actual etapa política del país ha entrat en una via de col.lapse autonòmic estatutari irreversible i nefast per als interessos de la Nació Catalana, de tots els catalans, sigui quina sigui la seva procedència. Constatem que l'Estat espanyol està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista, aplica un escanyament planificat de la nostra economía i continua amb les pràctiques depredadores i espoliadores de sempre sobre el nostre territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el present i el futur".
Aquest acte reivindicatiu va ser presentat en roda de premsa per Toni Strubell, de la Comissió per la Dignitat; Enric Canela, de Deumil.cat; Elisenda Romeu, de la Plataforma pel Dret a Decidir; Agustí Gallart, de Sobirania i Justícia, i Miquel Strubell, de Sobirania i Progrés. L'Elisenda Romeu va afegir que "els ciutadans han de dir prou d'una forma contundent a l'espoli fiscal, a l'opressió lingüística, a la disbauxa educativa, a la falta d'infraestructures i d'actuacions per solucionar la crisis de la via estatutària".

Ampla informació a http://www.directe.cat/

Manifest de Blocs amb Estrella

Nosaltres sempre hem estat aquí!
Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim
La convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.
El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.
Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.
Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.
Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.
Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.
Països Catalans, 24 de juny del 2009

Reagrupament.cat es presenta a Tarragona el dia 2

El Reagrupament liderat per Joan Carretero es presentarà a la ciutat de Tarragona el proper dia 2 de juliol. L'acte està previst fer-lo a la Facultat de Dret de la Universitat tarragonina a les 8 del vespre.

La necessitat imperiosa de redreçar la política catalana que s'ha fet i que s'està fent en els darrers anys, fa que Reagrupament sigui un puntal ferm i un punt clar de referència per als independentistes catalans, que cada cop en som més, per a treballar plegats per un projecte sobiranista i independentista real i que sap cap a on vol anar.

Ben clar ho ha deixat en diferents intervencions en Joan Carretero. Cal treballar per assolir el més aviat millor la independència de Catalunya i que com a Nació-Estat s'integri plenament a les institucions europees amb la seva propia veu i sense intermediaris que no ens serveixen per a res, ben al contrari. Exemples?, moltissims i no en faré la llista perquè els catalans coneixem sobradament les mentides i els escarnis que Catalunya ha rebut i continua rebent de l'espanyolisme més sever. Tan s'hi val que siguin els del PP o els del PSOE. Quan es tracta d'això que ells en diuen España fan pinya i no ens deixen ni respirar. El sol fet que Catalunya sigui el país de l'Estat espanyol que tingui més recursos d'inconstitucionalitat, ja ens demostra abastament quins amics que té Catalunya.

Els assistents a l'acte de Joan Carretero podran associar-se, si així ho volen, al Reagrupament.

José Zaragoza i el nou Finançament de Catalunya

A José Zaragoza li diuen la ment pensant del PSC-PSOE. Ell dissenya campanyes a l'estil Leyre Pajín. Acostumen a ser campanyes basades en la por i en certa manera en l'amenaça de que vindrà el dimoni si no se'ls té en compte a ells, als del PSC-PSOE em refereixo clar.

José Zaragoza té un mal vici, i és que acostuma a capgirar les truites amb força poca solta, tanta, que sempre li regalima l'ou mig cuit fora de la paella.

Els 200.000 vots que els del PSC-PSOE van perdre el dia 7 de juny respecte a les eleccions europees de fa cinc anys, no és precisament per a fer voltar les campanes de festa major. I tampoc pot anar criticant les declaracions que fa, en aquest cas, l'Artur Mas quan parla del nou finançament que s'ha d'ajustar al text de l'Estatut de miravet que fou aprovat pel Parlament de Catalunya, refrendat pels catalans i aprovat pel Congreso de los Diputados de España.

Que ara nos ens vingui aquesta ment pensant socialista dient-nos que mai Catalunya haurà tingut un finançament com el que se'ns prepara des de Madrid. Aquí no es tracta de si el nou finançament serà millor o pitjor del que tenim. Aquí i ara es tracta que el nou finançament s'ha d'ajustar estrictament al que diu l'Estatut de Catalunya, tot el demés serà una mentida i una estafa als ciutadans de Catalunya i a la nostra Nació.

Així que, aquesta ment pensant socialista, el José Zaragoza, se'n vagi ràpid cap a Madrid per a veure quins ingredients hi posen al cocido madrileño que ens preparen, perquè segons sigui el brou i els ingredients que ens ofereixin i sigui acceptat, Catalunya pot tremolar pels quatre costats.
Nota: El passat dia 19, divendres, ja vaig penjar un post en aquest sentit.

Joan Saura i la performance electoral de l'Iran

On s'han amagat els progres recalcitrants Joan Saura i Jordi Miralles que estan tan silenciosos i no denuncien al règim islamista de l'Iran?.
Encara podem recordar com tots dos defensaven aferrissadament el terrorisme de Hamàs durant la intervenció defensiva d'Israel a la Franja de Gaza. Ho defensaven fins i tot pels carrers de Barcelona amb pistola brandada a l'aire per un islamista. Per al Joan Saura allò va ser una performance. També és una performance, Joan Saura, la brutal repressió del règim totalitari islamista iranià contra la població civil que ja ha causat centenars de ferits i molts morts pels carrers de les ciutats d'aquell torturat país en nom de l'Islam?.

Clar, ben pensat, i tenint en compte que els Joan Saura, Miralles i demès fauna progre-comunista això de la repressió ja no els hi ve de nou perquè el comunisme històricament en sap molt de tot això, no ens han de sorprendre els seus vergonyosos i significatius silencis.

Per què no sortiu al carrer per a denunciar les constants violacions dels Drets Humans a l'Iran?. Per què no sortiu al carrer exigint noves eleccions en aquell país assiàtic?. No veieu que us poseu en evidència, més de la que generalment us poseu tot sovint per qualsevol qüestió?. Ja us deu anar bé un Iran despòtic i tirà que oprimeix al seu propi poble, sense tenir en compte les ànsies de llibertat obertament expressades pels carrers de Teheran i d'altres ciutats.
Quina nul.la credibilitat que us mereixeu per part dels catalans.

Hugo Chavez, l'histriònic, Ahmadineyad i el Consell de Guardians de la Revolució Islàmica de l'Iran

Ja fa setmanes que per un altre motiu que vaig parlar de l'aprenent de bruixot-dictador Hugo Chávez, el de Veneçuela, és clar. No n'hi ha cap altre de cap de govern arreu del món tan histriònic i que xafi merda cada dos per tres quan obre la boca.

Dic això perquè mentre aquest dictador sudamericà demanava seriositat i respecte pels resultats electorals del passat dia 12 a l'Iran dels ayatolah i de l'ultra conservador islamista Mahmud Ahmadineyad, tot afegint que els resultats eren nets i que Ahmadineyad havia guanyat netament, heus ací que ens han arribat les noticies que el mateix Consell de Guardians de la Revolució Islàmica, màxim òrgan politic i religiós iranià, denunciava frau amb més de 3 milions de vots al menys a 50 ciutats i això de moment.

I torno amb el Chávez perquè llegeixo al diccionari de llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans la definició d'histriònic: adj. relatiu o pertanyent a l'histrió. Vaig a histrió i ens diu: actor, especialment en sentit pejoratiu. En una paraula, un pallasso. I això és el que acaba de fer, el pallasso, sortint tan cofoi pels canals de televisió internacionals demanant respecte a unes eleccions que han resultat declaradament fraudulentes i totalment contràries a les directrius democràtiques. Aquest és l'Hugo Chávez de Veneçuela, pobres veneçolans!.

I la que faltava. El mateix adulterador de les eleccions del seu propi país, Mahmud Ahmadineyad, s'atreveix a amenaçar a Occident amb represàlies. Naturalment, els dictadors acostumen a utilitzar l'amenaça, com a mínim, per a intimidar als seus oponents. El que passa és que a l'Iran no tan sols utilitza l'amenaça sinó que assassina pels carrers als seus pròpis conciutadans i reprimeix amb la duresa de les armes les manifestacions que li són contràries. Des d'Europa i des del món occidental i democràtic s'ha d'estar amb fermesa i decisió al costat dels qui han denunciat aquest frau electoral a l'Iran, i han de ser els nostres països europeus els qui si convé adoptin mesures contra els interessos de la República Islàmica Iraniana si aquest frau no es resol i es convoquen noves eleccions.

Aqui deixo un enllaç relacionat amb l'histrionisme:http://www.trastornosdelapersonalidad.es/histrionico

ERC ja ha perdut la guerra de l'independentisme

El passat dia 11 d'aquest mes vaig penjar un post parlant sobre que els d'Esquerra Independentista amb l'Uriel Bertran al capdavant havien reaccionat tard. Han passat els dies i ara llegeixo a La Vanguardia digital, que els del sector crític d'ERC que no són altres que els de l'Uriel avui mateix han aprovat una ponència "Torna l'independentisme, torna Esquerra", amb un intent desesperat de redirigir l'ERC cap al sobiranisme tot allunyant-se del PSC-PSOE, que segons ells és el causant de la pèrdua de vots i de credibilitat d'ERC.

Esquerra Independentista reacciona tard, malament i amb la direcció del partit totalment en contra. Dic en contra perquè Joan Puigcercós ha reafirmat la decisió de continuar al Tripartit fins que s'acabi la legislatura. En una paraula, ni els d'ERC s'entenen.

Els d'EI ja haurien d'haver abandonat l'Esquerra Republicana de Catalunya juntament amb el Joan Carretero i d'altres dirigents i militants de talla que també ho han fet. ERC ha perdut, no la batalla, sinó la guerra en la qüestió de l'independentisme a Catalunya. Van abandonar la torxa al Pati dels Tarongers per a seure a les cadires del poder, i aquesta torxa l'han agafat abans que s'apagués patriotes seriosos, responsables i que caminen cap a la gestió política i social per assolir la independència de Catalunya. Ara és l'hora del Joan Carretero i del Santiago Espot juntament amb altres col.lectius i moviments socials vinculats i compromesos per a treballar per la nostra independència nacional.

Menys lamentacions per part dels d'Esquerra Independentista, i més decisió i coratge per abandonar les files d'un partit que especialment en els darrers tres anys la direcció l'ha desvirtuat i destruït tot buidant-lo de contingut. La factura ERC la pagarà i cara d'ací a poc més d'un any, perquè ja no és un partit creïble ni digne de tenir-lo en consideració per l'independentisme real.

I als de la direcció, Joan Puigcercós, Joan Ridao, etc, els hi vull dir que no vagin més en pla descamisat a les manifestacions sobiranistes, perquè fareu ben bé el ridícul i segur que us emportareu unes bones xiulades ben merescudes.

Del nou finançament de Catalunya els polítics ens intentaran vendre el que els convingui, ja ho fan

No paren d'intentar distreure la perdiu. No paren d'atipar i cansar als catalans amb tantes i tantes declaracions polítiques sobre el nou finançament de Catalunya. Ells, els polítics, sembla que fins i tot s'ho passen bé en tot aquest tortuós camí plè de pedres i enfangat. Els polítics cada dia que passa ens mereixen menys consideració i menys credibilitat.

Fa pocs dies em referia a la vergonyosa picabaralla dels socialistes i dels convergents pel que fa a qui era qui en el projecte, execució i inauguració de la T-1 del Prat del Llobregat. Ara, com que el tema ja s'ha gastat excessivament, tornen a encetar una altra polèmica. En aquest cas sobre qui va assolir més finançament en anterioritat a l'Estatut de Miravet. Pobre Estatut, i pobre Catalunya!.

Peró no ens preocupem que ara també comencen a parlar, els socialistes en concret i el mateix Rodriguez Zapatero, que el nou finançament serà el millor que mai ha tingut Catalunya, però no parlen de xifres ni diuen que seran les que marca l'Estatut. Uns i altres han de recordar i han de saber que el nou finançament que s'aprobi s'ha d'ajustar estrictament a l'esperit i lletra de l'Estatut de Catalunya. Ras i curt, tot el demés seran mentides i manipulacions polítiques per a carnassa de la seva clientela, pero en realitat hauran traït Catalunya i als catalans després de més d'un any d'estira i arronsa amb el finançament.

Francament, tot plegat és molt decebedor.

Reagrupament Independentista i Catalunya Acció, dos organitzacions per a capgirar la politica catalana

El màxim dirigent de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, avui és entrevistat pel diari El Punt a la pàgina 18. Comparteixo el 98 per cent dels seus plantejaments tot i que no estic d'acord amb ell quan afirma quasi al començament de l'entrevista que li fa el Sergi Picazo, i referint-se als resultats de les eleccions europees del passat dia 7, que Quan el vot en blanc, l'abstenció i les llistes marginals guanyen terreny trenim un problema. La societat, des del punt de vista polític, està malalta. Doncs crec que aqui el Joan Carretero va desencaminat. No és la societat en aquest cas concret qui està malalta, sinó que són els polítics infectats pel virus espanyolista i de partidisme egoista, inclosos els d'ERC, els qui estan fora de joc, fent les seves batalletes internes de partit i entre partits, deixant de banda els interessos i preocupacions reals de la societat que acaba arraconant als politics i a la politica. I com molt bé diu Joan Carretero, d'acord totalment amb ell, que uns i altres deixin de parlar de dretes i d'esquerres perquè és una fal.làcia per a embolicar encara més la troca.

I en un altre indret de l'entrevista Joan Carratero diu que a hores d'ara l'independentisme de debó no té representació al Parlament. Precisament per això nosaltres proposem una candidatura d'unitat per als independentistes. Ara és l'hora d'unificar forces i esforços entre els diferents moviments i grups independentistes per a que sigui una força politica sòlida, unificadora i oberta a les sensibilitats nacionals idependentistes reals que existeixen a Catalunya.

I en aquesta operació de tanta importància per a la nostra nació Catalunya Acció amb Santiago Espot al capdavant de l'organització, no pot quedar fora d'aquest esforç unificador de l'independentisme català. Joan Carretero i Santiago Spot han de tenir molt present que molts abstencionistes, milers, del passat dia 7 ho vàrem ser per manca d'un punt de referència independentista clar i engrescador, i optàrem per quedar-nos a casa i veure-les venir a partir de les 10 de la nit d'aquell diumenge. No defraudeu.