Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

27/6/16

Sorpasso d'Iglesias, o Sorpasso de Rajoy?... i un PSOE enfondrat

Els politics quan pensen posar-se ha treballar amb rigor d'una vegada?
Pablo Iglesias i els seus, amb el Sorpasso que han intentat marcar al PSOE durant la campanya electoral, ha resultat que el Sorpasso els hi han fet a ells, tant el PP com el PSOE.
Massa prepotència, vanitat i ambició de poder heu estat demostrant els de Pablo Iglesias i Alberto Garzón al llarg d'aquesta darrers 15 dies. La vostra artificial unió politica/ideològica encara us ha fet perdre més vots. 
Us heu omplert la boca de Sorpasso, i al final res. Tot pur teatre politic i mediàtic. Una bombolla dialèctica que no us ha servit per a res. I ja podeu donar gràcies a Catalunya, especialment als votants catalans de Tarragona i de Barcelona, que us ha atorgat una ampla confiança. Catalunya us ha regalat 12 diputats que no és moco de pavo com dieu vosaltres per l'ampla i aspra Castilla. També podeu estar agraït als votants del País Basc, que també us han ajudat, i molt, a salvar la jornada electoral.
Errors sistèmics de l'esquerra espanyola us han posat al lloc que us pertoca. Unidos-Podemos ha pecat de prepotència, dorgull, d'estupidesa politica i de remenar amb excés la qüestió de les cadires i dels sofàs.
Els del PSOE han acabat pagant, i molt car, la seva negativa d'agrupar-se amb Podemos i amb les confluències per a arrabassar l'hegemonia del PP al senat, i de pactar amb Ciudadanos del Rivera, abans de fer un esforç en formalitzar un pacte sòlid amb les esquerres, tot plegat abans de que es convoquessin unes segones eleccions que van culminar ahir: Veure els resultats del 26-J.
De moment, les Diputacions Provincials no perillen
La feblesa del PSOE en el panorama politic espanyola, ahir també es va manifestar ben clarament al seu feu, em refereixo a l'Andalucia de la no tant lideresa sociata, Susana Diaz.
El PSOE, també per aquelles terres andaluses, va perdre 3 diputats i se'n van deixar un pel camí a l'Extremadura del Fernandez Vara. El Sorpasso del PP a Andalusia és evidentissim per desgràcia (Veure resultats d'Andalusia 26-J).
Susana Diaz ja no és un bagatge vàlid com per a convertir-la d'avui per demà com la substituta de Pedro Sánchez. I per cert, el PSC-PSOE a Catalunya també ha perdut un diputat passant de 8 que en tenia el 20-D als 7 aconseguits ahir. La tempesta politica interna està més que servida. En sentirem a parlar. Tot el que han aconseguit les esquerres espanyoles en sis mesos, és que el PP tingui 14 diputats més dels assolits el 20-D i, a més, incrementar la majoria absoluta al Senat. Quin obsèqui que heu fet a la dreta conservadora espanyola. Continueu així que fareu carrera, i tindrem Partido Popular per a un grapa de dècades.
Les noves fornades de militants i simpatitzants del PSOE, vistos els resultats tant desastrosos, han perdut 5 diputats en només 6 mesos, potser que comencin a mirar amb ira i ràbia als decrèpits Felipe González, a José Bono i al fatidic Alfonso Guerra entre d'altres. Ells, al meu entendre, tenen molta culpa de la devallada del PSOE, amb els seus discuros més pròpis de la dreta que d'una esquerra moderada o socialdemòcrata.
Ara caldrà veure que en surt de bo per al conjunt de l'Estat espanyol, desprès de veure la mediocritat politica que tenim actualment. I per cert, l'Albert Rivera i el seu partit de centre dreta també ha patit una forta clatellada electoral. I ara, aquest líder de Ciudadanos diu que mai va vetar al Mariano Rajoy. Quina cara més desvergonyida que tiene el tío.
El discurs de la por del PP li ha servit per a donar el Sorpasso al PSOE i de retruc a Unidos/Podemos

26/6/16

La Unió Europea és el desastre politic més greu del segle XX


De l'esperpèntic Brexit al patètic 26-J d'España.
Brexit?, està clar que sí. Felicitats anglesos i angleses per la decidida voluntat de sortir per la porta gran d'aquesta Unió Europea que fa anys que ha girat l'esquena als centenars de milions d'euorpeus, dedicant-se a afavorir i ajudar a les grans fortunes i als bancs, mentre que el poble els ha tingut de rescatar.
La Unió Europea que va nèixer per afavorir els ciutadans europeus, s'ha convertit en una porca quadra de porcs afamats dedicats a salvar l'economia mentre ha aplicat, i aplica, severes mesures d'austeritat a les classes mitja i treballadora. Miserables!.
Beneït sigui el Brexit de la Gran Bretanya?, i ara què?. Ara és qüestió de mobilitzar les classes populars als diferents països que encara es mantenen dintre de la UE amb la repugnant normativa de Schengen inclosa, i reventar pels quatre costats l'actual Unió Europea, la unió d'aquest vell i destroçat Continent anomenat Europa que ha marginat i oblidat els seus fills que l'han fet gran i prospera.
Els europeus ja fa massa anys que estem insultats i menystinguts per una classe politica mediocre i patètica, i per uns dirigents europeus que no han sigut elegits pels europeus.
I per què deia esperpèntic al Brexit al començament d'saquest post?. Doncs perquè el referendum convocat pel David Cameron no l'havia demanat ningú, ni els euroescèptics, ni els que parlen de xenofòbia ni els calificats de racistes. Ningú l'havia demanat, i l'explosiu li ha esclatat a la cara del Cameron agonitzant politicament parlant. Malgrat tot, sí que s'ha posat damunt de la taula de la UE, que tant al Regne Unit com a la gran majoria de països europeus Schengen té molta responsabilitat de la crisi que travesa. La vista grossa que fan amb l'immigració i especialment amb la musulmana, ha passat factura i encara en passarà més. És intolerable el que està passant amb la perversa tolerància amb l'immigració especialment amb l'il.legal que és la gran majoria.
Malgrat tot, aquest referendum que ningú havia demanat, ha deixat al descobert el que pensaven de la Unió Europea la majoria d'anglesos. No tenien, no tenim, cap simpatia i menys empatia amb una Unió Europea venuda descaradament als interessos del capital i de la banca eurpopea i internacional. Els europeus, el poble, que es fotin deuen pensar cínicament la Merkel i Cía.
A partir de quina hora començaran a desfullar la margarida?
I avui, dia 26, desprès de la fugida d'Anglaterra de la UE, a aquesta España patètica i  corrupta fins el moll de l'os, ens ha convocat a unes eleccions que vistos tots els resultats de les enquestes i sondejos d'opinió que s'ha fet els dos darrers mesos, no donen cap perspectiva de futur. Tot seguirà pràcticament igual que a la ja pasasada nit del 20-D. Vos amunt, diputat avall, tots s'hauran de menjar la decisió del poble sobirà, que per això estem, al menys ho diuen, en un Estat democràtic.
I la cirereta del pastor de tot aquest enrenou, és un troçs de roca anomenada Penyal de Gibraltar. Els espanolitos ja tenen tema per a reivindicar más España.
La conclusió des del meu punt de vista, és que la creació de la Unió Europea s'ha demostrat que és el resultat del gran fracàs politic del segle XX. Europa s'ha envellit pels seus quatre costats, mentre va sent invadida per la immigració il.legal. Quin futur més esperpèntic i desastrós que li espera a l'Europa del segle XXI si no hi ha algú que, amb seny i decisió, capgiri les politiques nefastes actuals.

20/6/16

Eleccions al Parlament de Catalunya per a la propera tardor?

Mentre els politics que encapçalen les llistes electorals dels partits més significats i significatius partint dels resultats de les eleccions de ja llunyà 20-D, i que no van cuallar en cap sol.lució per a la formació de govern central, totes les enquestes coincideixen en confirmar que dreta conservadura del PP guanyarà les eleccions (està per veure si en vots i també en escons), i que la coalició Garzón-Iglesias deixa enrere als de Pedro Sánchez, al PSOE.

Curiosament crida l'atenció que mentre les enquestes estatals referents a les eleccions generals donen per fet que els socialistes perden pistonada, els socialistes catalans, el PSC, aguanta i fins i tot es referma, segons l'enquesta d'opinió que La Vanguardia publica avui. L'enquesta de La Vanguardia també ens ofereix algunes sorpreses prou significatives en clau catalana. Per exemple, la CUP s'ensorra per sort dels catalans, i curiosament les forces independentistes no creixen. Només ERC podria guanyar un grapat més de vots.
El socialisme espanyol està pagant les seves politiques aplicades en els darrers 12 anys, i l'entente que aquest partit que es vanta de socialdemòcrata sovint, tant a Madrid com a la EU, s'ha alineat amb la dreta del PP i dels Populars Europeus. I això, tard o d'hora es paga, señores barones del PSOE de Extremadura, de Asturias y de Andalucia, es paga amb un fort peatge. Tant és així, que aquelles politiques del PSOE que es confonien massa sovint amb les de la dreta espanyola i europea, també va pasar factura als socialistes de Catalunya.
El PSC que ja per allà els anys 1976-1977 va ser venut al PSOE a baix preu pe Joan Raventós, màxim dirigent del PSC, amb el suport de la cúpula del partit, ha arribat al limit de convertir-se, avui, en un partit catalanista desvirtuat i desualificat per les constants intromisions de Ferraz en els asumptes particulars del PSC. El PSOE que es vanta tot sovint de ser un partit federalista, en la qüestió catalana ha demostrat ser un partit tant o més centralista que el mateix PP. El PSOE ha intentat controlar i domesticar el socialisme català. 
El socialista Josep Pallach
Ja ho va fer força bé en temps del Raventós desprès de la trencadissa de l'entesa politica amb el sector de Josep Pallach. Des d'aleshores, el PSC ha anat trampejant la situació politica interna de Catalunya, amb els seus sorpassos en temps del Pasqual Maragall i del José Montilla.
La situació politica del socialisme català d'aquells temps, i la crispació que es va produir al si dels moviments socialistes de Catalunya, es va voler vestir de sol.lució pactada..., però ho va ser realment?.
Jo estic convençut que no ho va ser. I la caiguda en desgràcia del Maragall pels foscos interessos centralistes del PSOE encara ara l'estan pagant. S'ho mereixen.
Ara, avui, el PSC si realment vol resorgir de les cendres on el PSOE els ha condemnat, ha de trencar d'una vegada per totes aquell cordó umbilical artificial que els del PSOE i el PSC de fa més de 40 anys van confegir artificialment.
Ferraz ha demostrat històricament que no ha entès res del tarannà dels catalans, de les seves aspiracions com a poble i nació que és i ha sigut. Ferraz està massa enlluernat amb la plaza Mayor de Madrid, la Cibeles i la Moncloa com per a prendre consciència que Catalunya està molt lluny de totes aquelles històries i aventures madrilenyes.
De moment, el PSOE dirigit des de les bambalines pels decrèpics Felipe González, José Bono i Alfonso Guerra entre d'altres, hauran de fer de ben segur la travessa pel desert i la sequera electoral. I retornant la mirada cap a Catalunya, cal preguntar-se si el president Puigdemont convocarà eleccions a partir de la tardor i desprès d'haver-se sotmès a la Moció de confiança, o si tot va ser un atac de ràbia contra la nefasta CUP. 
Fins el 26-J a la nit, està clar que tot està embastat i ben mblicat.
Addenda.- Tot sovint les persones amb el vertigen laboral, social i politic  que vivim dia a dia, fàcilment ens oblidem de fets històrics que ens són prou propers. Aqui deixo aquest enllaç de La Vanguardia que ens permet en un cop d'ull consultar l'evolució de les legislatures democràtiques espanyoles des de la restauració de la democràcia.

18/6/16

Dir no al PP és frenar la corrupció i la politica perversa de 4 anys


El 26-J votar contra el Partido Popular és votar contra la corruopció sistèmica i brutal que s'ha escampat com la merda dels porcs d'un assoll per arreu del territori. De Catalunya al Pais Valencià passant per Madrid i Sevilla, la corrupció politica sembla que no té aturador. Quasi diariament diferents mitjans de comunicació ens informen de més casos de corrupció, siguin nous o ampliant l'escenari de vividors al voltant dels que ja són investigats i estan imputats.
El PP de Mariano Rajoy amb el cas Bárcenas i la caixa B per pagar, per exemple, part o la totalitat de les obres que van fer a Genova, està tan plè de merda que votar-lo és embrutar-te les mans d'aquesta merda tirant les seves paperetes a les urnes democràtiques.
El PP és un partit, pel que es veu, de mascles i de femelles. Aquest és un partit que responent fidelment als seus origens netament franquistes, també divideix la societat entre buenos y malos en paraules inconfussibles del seu líder Mariano Rajoy, president en funcions d'aquesta Espanya esperpèntica, que ha tingut de suportar durant quatre anys les politiques econòmiques i de retallades de drets socials bàsics que ha fet el Partido Popular.
Votar al Rajoy és votar per a quatre anys més de miseria i despotisme
Mariano Rajoy que ha sigut un fidelissim palanganero politic de l'Angela Merkel i del seu despòtic ministre d'economia mancat de tota sensibilitat humana, ha aplicat amb tota la duresa les pautes que des de Berlin i també des de la odiosa Brusel.les li han dictat.
Què els importava a tota aquesta gentusa politica de la UE que s'envolta de patètics i mediocres buràcrates, que talment semblen voltors afamats de poder encara que els ciutadans siguin desnonats, estiguin sense feina o tinguin d'anar als menjadors socials per a sobreviure tot anant amb una ma al davant i l'altre al darrere.
Aquesta és l'Espanya que ha dissenyat Mariano Rajoy durant els darrers 4 anys, desprès d'haver mentit als espanyols sistemàticament incomplint totes les seves promeses fetes durant la campanya electoral del llunyà 2011.
Rajoy ha destruït la classe mitja espanyola i ha abocat a la fam i a la misèria a la classe treballadora. Heus ací el resultat de 4 anys de gestió del PP, mentre molts dels seus robaben a mans plenes pel País Valencià i per la Comunidad de Madrid, entre altres indrets de la geografia d'aquessta torturada Pell de Toro anomenada España.
Jo tinc decidit per al 26-J votar nul, però si finalment em decideixo anar a votar, sense cap mena de dubte que atorgaré els meus vots a Unidos-Podemos per a donar pel cul al nefast i fastigós Partido Popular. I no és precisament que els de Pablo Iglesias i Cía em  facin gaire patxoca, que no me'n  fan, però és que del què es tracta, és de fotre les restes politiques franquistes que encara mouen massa la cúa per aquestes terres hispanes sota l'ombra allargassada i tenebrosa del PP.
Quan el ministre d'afers exteriors espanyol, Margallo, fa referència a l'Adolf Hitler per a atacar a Unidos-Podemos, aquest ministre hauria de ser conscient i recordar que el PP, el seu partit, va ser fundat per Fraga Iribarne, el qual fou ministre i ambaixador del dictador feixista Francisco Franco. A més, Margallo també hauria de saber que el tal Paco Franco va rebre a l'Adolf Hitler a Canfranch en plena guerra europea i en plè genocidi de la nombrosa comunitat jueva decretada pel criminal nazi.
Ho recorda senyor ministre, oi?. Històricament qui està més a la vora del nazisme hitlerià?
El dictador Francisco Franco donant suport incondicional al criminal i genocida nazi Adolf Hitler

Per sort, i que duri, a Catalunya el Partido Popular, de regust agre i netament franqusita, ja és un partit residual.
Addenda.- El Periodico de Catalunya, publicarà diàriment l'enquesta d'opinió en vistes a la jornada del 26-J.

16/6/16

Pablo Iglesias, zapaterista, i Susana Diaz encara més anticatalana

Aquest tandem fa un tuf força pestilent i vomitatiu
Quina campanya electoral més esperpèntica que estem obligats a suportar sernse necessitat.
Ara ens surt el socialdemòcrata Pablo Iglesias tirant floretes i clavells a l'ex president Rodriguez Zapatero. Pablo Iglesias y Zapatero es van reunir en privat sota la tutel.la de José Bono, l'espanyolissim toledano del PSOE.
És que l'estrès de la campanya li està donant mals somnis i neguits al líder de Podemos?. A què ve tanta falsa parafernalia politica?.
Quina amanida variada tòxica ens estan preparant uns i altres?. No sentiu una pudor de merda en tot plegat?. I a Catalunya només ens faltava l'andalusa.
Per altra banda, ens ha sortit el gallina cloca des d'Andalusia atacant els catalans i a Catalunya tot sigui per esgarrapar uns quants vots, uns quants vots que ella, la Susana Diaz, presidenta de la comunitat autònoma empastifada fins les celles de merda dels ERE, va perdre l'any passat a les eleccions d'aquell llunyà territori peninsular.
La Susana Diaz que darrerament va de lideresa del PSOE, esperant amb ansietat que el Pedro Sánchez es foti la gran òstia el proper dia 26-J per accedir a la secretaria general del seu partit, va perdre 114.423 vots a les eleccions del 2015 respecte a les eleccions del 2012 que van elevar a la presidència andalusa al tal Griñan que ara està imputat per la bruta i porca causa dels ERE.
Cal fer uns quants números per a comprendre clarament que no s'entén que la Susana Diaz vagi de ganyadora per la vida. A les eleccions autonòmiques del 2012 els del PSOE van guanyar 47 diputats; van obtenir 1.523.465 vots que representaven el 39,52% de tots els vots emesos.
Quina punyalada trapera li està preparant la Susana Al Pedro!
A les eleccions del 2015, eleccions que van elevar a la presidència Andalusa a la Susana Diaz, el PSOE va obtenir igualment 47 diputats però amb una diferència substancial, i és que el PSOE va obtenir 1.409.042 vots que representaven el 35,45% de tots els vots emesos. Per tant, la Susana Diaz va perdre pels carrers de Sevilla, Malaga i de Huelva, durant la campanya electoral, un total de 114.423 vots. De què vas Susana Diaz amb tanta supèrbia i arrogància?, si vas perdre pistonada, perquè més de cent mil andalusos no et van votar!. Són coses de la llei d'Hondt.
La Susana Diaz suposo que pot comprendre que desprès de les etzibades que ens ha fotut als catalans a les darreres hores, aqui a Catalunya no hia cap interès ni per ella ni pel seu partit. El PSC-PSOE, el germà politic petit de Ferraz ha perdut tanta força i confiança entre els catalans, que no serà precisament amb els nostres vots que ni Pedro Sánchez ni la Susana Diaz, en el seu cas, arribaran a la Moncloa. La majoria aplastant de catalans això ho tenim molt clar i definit.
Allà la Susana Diaz amb la seva Andalusia dels ERE i amb dos ex presidents andalusos que s'han d'asseure davant d'un tribual com a imputats i encausats per l'assumpte esmentat on es van remenar milions d'euros que ningú sap, diuen, on són.
Susana Diaz, allà, a Andalusia pau, i aqui, a Catalunya glòria. Que us aprofiti la clatellada electoral del 26-J. La Susana Diaz i la seva colla d'intigrants, sembla que poc els importa que a Madrid, la clatellada encara us pot ser més sonada. Aquesta gent sembla que no s'adonin que el seu problema no és tant Pedro Sánchez com ho és la pròpia estructura del PSOE i la seva descarada deriva ideològica cap el centre dreta. Ja us ho fareu.

15/6/16

El PSOE va pel camí d'anar errant per la politica durant 40 anys

Pedro Sánchez està envoltat de voltors ansiosos per a devorar-lo per a que les portes giratòries segueixin girant
Ens diu la Thorà, o el Pentateuc per als cristians, que el poble hebreu va anar errant pel desert de la peninsula derl Sinaí durant 40 anys, temps desprès d'haver sortit de les terres d'Egipte on el faraó els tenia subjugats i esclavitzats.
La Thorà ens explica que per la manca de fe del poble hebreu, i per haver adorat un vedell d'or, Déu els va castigar. La falta de fe en Déu i la manca de fer i de confiança en un mateix o al si d'un col.lectiu social o politic podria ser, ben bé, sinònims.
I la veritat és que la deriva ideològica i d'estratègies del PSOE, partit politic que ha abandonat del tot les politiques socialistes o, com en diuen avui, socialdemòcrates com ha quedat abastament demostrat en els darrers anys, no és precisament un bon auguri en vistes als resultats electorals del proper diumenge dia 26 de juny. Ben al contrari. 
Avui mateix, sense anar més lluny, alguns barones del PSOE i que formen part de l'entorn més proper al candidat Pedro Sánchez, anunciaven que a partir del 27-J hauria de governar el partit més votat, i tothom sap que, segons totes les enquestes que s'han publicar fins ara, el PP del Rajoy i Cía s'emportaran el premi del Palau de la Moncloa per a uns altres 4 anys. Quin desastre!. I això amb el suport de la gent del PSOE, que més que tractar-se de socialdemòcrates són el nou centre dreta d'España, perquè el centre liberal ja l'han ocupat els de Ciudadanos i l'esquerra se l'emporta de carrer la coalició Unidos-Podemos.
El PSOE s'està traçant ell mateix la ruta, llarga ruta, que es veurà obligat a caminar pel desert de la politica i dels vots, durant anys, potser que en siguin 40, com el llarg camí dels hebreus, per culpa de la seva traició ideològica i de principis socialistes que els caracteritzaven al llarg de la història d'aquest partit.
Si Pablo Iglesias, el fundador del partit, avui espiés el que passa entre els seus successors, i endevinés a quins nivells de descrèdit ha arribat entre els espanyols, s'amagaria ràpidament per a no tornar mai més. Si amb els vots o amb l'abstenció el PSOE permet que el PP i el Mariano Rajoy tornin a dirigir els destins d'aquesta patètica i esperpèntica España, el PSOE que comenci a reinventar-se com diuen que ja ho estan fent els militants i dirigents residuals de CDC i d'UDC. 
Jo per si un cas, en aquesta ocasió, votaré peró els meus vots al Congrès i al Senat, seran nuls. No puc votar un PSOE que pot et pot traïr els vots, ni tampoc puc votar Unidos-Podemos per les seves politiques socials sobre immigració, de manca de protecció del petit i mitjà comerç mentre afavoreixen el Topmanta, del vostre grotesc bonisme pijo progre, etc, i perquè desprès de més de dos anys encara no se sap del cert els lligams que Podemos en concret manté amb l'egolatra i ignorant dictador de Veneçuela, de patètic Nicolàs Maduro.
I a Catalunya tots plegats han de començar a parlar clar i català i deixar de jugar amb els sentiments i anhels dels catalans. Per això tampoc votaré cap partit d'aqui. D'ací a quatre anys en tornarem a parlar, això si no ens veiem abocats a unes terceres eleccions. Seria per cagar-s'hi.

2/6/16

El genocidi armeni, Ermeni Soykırımı, és reconegut per Alemanya

Cent anys després del cruel i bestialitzat Genocidi Armeni que va protagonitzar i cometre la Turquia Otomana, i que l'actual president islamista turc, Recep Tayyip Erdogan, s'entesta en negar malgrat les evidències històriques, documentals i gràfiques que es conserven d'aquell Holocaust o Genocidi, l'Alemanya democràtica i lliure ha reconegut oficialment els fets criminals que es van cometre contra el poble armeni.
Més d'un milió i mig d'armenis, homes, dones, vells i infants van ser massacrats sense compassió i amb perversa maldat i crueldat pels criminals musulmans turcs. Dones crucificades, homes enforcats i decapitats, vells i dones amb fills que eren expulsats dels pobles i ciutats obligant-los a ananr-se'n terres enllà per morir de fam i assedegats en la més absoluta soledat i abandó.
Tayyip Erdogan negant l'evidència històrica no fa altra cosa que solidaritsar-se amb aquells avantpassats seus que van ser autors materials d'aquella desfeta humana i cultural contra els armenis.
Pel que fa a mi, ciutadà de plè dret de l'Europa democràtica i lliure, aquest Erdogan no em mereix cap mena de respecte ni consideració per més president que sigui d'un país proper al continent europeu, però que no forma part d'Europa sortosament i que durin les distàncies pel bé de la Unió Europea i dels milions d'europeus que, per cert, no necessitem Turquia per a res, i menys amb el procés de radicalització islamista que viu aquell país musulmà.
Recep Tayyip Erdogan ja fa anys que es dedica a massacrar al poble kurd. Turquia es va apoderar d'una bona part dels territoris històrics d'Armenia abans que es produís l'Holocaust Armeni dels turcs ara fa cent anys, durant l'ocupació que es va allargar des del 1915 al 1923.
La decisió valenta d'Alemanya, de reconèixer l'esmentat Genocidi/Holocaust armeni, hauria de ser assumida el més aviat posible per tots els governs que formen part integrant d'aquesta vella Europa.
La Unió Europa que ha perdut perillosament, en molts aspectes, l'horitzó d'una Unió Europea social i humanitzada, hauria de ser molt menys burocratitzada i liberalitzada econòmicament, i no que donar tanta corda ni afavorir tan descaradament al gran capital, oblidant-se escandalosament dels ciutadans europeus que haurien de ser els reals protagonistes i beneficiaris d'aquesta Europa.
Addenda.- Per cert, el president americà, Barack Hussein Obama, també ha reconegut explicitament el Genocidi del poble Armeni que van cometre els turcs?.

24/5/16

La CUP valora més els salvatges antisistema que els Pressupostos

L'esperpèntica i caòtica CUP ha demostrat un repugnant menyspreu al conjunt dels ciutadans de Catalunya.
La CUP, avui, a considerat molt més important valorar davant els mitjans de comunicació, els salvatges i criminals actes vandàlics dels antisistema que es van desfermar ahir a Gràcia, que no pas parlar sobre els Pressupostos de la Generalitat que, en definitiva, ens afectaran a tots els més de 7,5 milions de ciutadans de Catalunya, inclosos, per cert, els anticapitalistes salvatges que ja ens van demostrar ahir el seu bagatge cultural, d'intelecte, social i humà. No sorpren, doncs, que els Pressupostos quedessin en segon terme.
Dit això, la CUP paradoxalment se sent tan propera al PP del patètic i mediocre Mariano Rajoy, que fins i tot quan aquesta colla d'anticapitalistes convoquen rodes de premsa, avisen als periodistes sobre el què es pot no preguntar aplicant la ley mordaza, fins arribar a plagiar al Jordi Pujol i Soley quan els de la CUP diuen segons la pregunta formulada això avui no toca.
Si avui al capvespre o a la nit tota aquella escòria humana i social que van devastar un sector de Gràcia tornen a la carga, els Mossos d'Esquadra, tal i com ja han advertit, els ha de fer front amb tots els mitjans de que disposin i que tinguin a la mà. Els catalans no podem permetre tanta barbarie d'aquesta gentusa que destrocen material urbà que paguem tots plegats amb els impostos, i tampoc poden destruir propietats privades com, per exemple, destroçant i incendiant vehicles de veïns.
Tanta brutalitat social i humana no ens la podem permetre, com tampoc podem permetre ni tolerar als negres i immigrants en general que es dediquin a l'il.legal Top Manta i que agredeixen bestialment a la policia, ni podem consentir l'existència de les bandes criminals juvenils sudaques que de tant en tant també provoquen aldarulls, actes molt violents i fins i tot homicidis.
Amb aquesta gent, molts politics volen que es produeixi cohessió social a casa nostra?. De quina cohessió parlen..., tolerància zero és que s'ha d'aplicar amb fermesa i contundència.
Tota aquesta gent sobra, no la necessitem per a res. I el que haurien de fer els governs, és deixar-se de bonismes estúpids, de multiculturalitats perverses i d'humanitarismes inútils.
El dia 26-J es celebraran eleccions generals per a que en pugui sortir un nou govern espanyol, cosa que de fet no es presenta ni gens fàcil. I segons els resultats electorals d'aquella jornada i dels govern que en pugui sortir, a Catalunya ja començaran a tronar els timbals alertant d'una altra convocatòria electoral a casa nostra.
Vista la trajectoria de sabotatge constant a la politica catalana que està exercint la CUP, els d`'ERC els de CDC i JuntsxSí i demés residus politics que puguin existir a Catalunya, es veuran abocats a convocar eleccions. Per exemple, els Pressupostos s'han de desencallar sigui com sigui, i si cal anar a noves eleccions s'hi va i prou. Els interessos de partit mai, mai, s'han de posar pel damunt dels interessos generals dels ciutadans. Cal fer net, en aquest país, de molta genteta impresentable, i això només ho podem fer mitjançant les urnes, mitjançant la democràcia que alguns odien a mort.

23/5/16

L'ANC vol controlar els partits?. Sorgeix un nou feixisme català?

Jordi Sánchez, president de l'ANC
De què va el Jordi Sánchez, de què aneu genteta de l'ANC que voleu controlar els partits politics!. Heu perdut l'enteniment i el sentit del pudor?, o és que amb aquestes afirmacions la direeció de l'ANC ja ens avisa que quan Catalunya sigui independent, que és molt dir, les llibertats socials i politiques seran controlades pel nou feixisme made in Katalonia?.
Què s'està coent a Catalunya des de fa temps, la nova fornada de feixisme ultranacional liberal català?.
Us dol, potser, el dret a la llibertat d'expressió i d'informació, que us lamenteu i alarmeu perquè els mitjans de comunicació s'han fet ressó de les vostres evidents i públiques picabaralles i fortes tensions internes simplement per a controlar fèrriament l'ANC?.
Tots vosaltres us ompliu la boca parlant del Procés..., quin procés?, si els mateixos partits politics no s'aclareixen i es tiren els plats pel cap com és, ara, el cas de la reacció de la CUP que és l'anti tot de tot, i que mai s'hagués tingut de tenir en compte contrariament al que va fer l'anterior president de la Generalitat, Artur Mas.
Ara, avui, es lamenta l'ex president Mas de les estupideses de la CUP que la gran majoria de catalans hem de suportar per les greus errades de CDC, i en conjunt de la coalició JuntsxSí, que van decidir pactar amb aquesta gent anticapitalista, antisistema i que només saben actuar per a destruir sense construir res desprès.
L'Artur Mas reclama, ara, un nou referendum/plebiscit que tingui en compte els vots ni pas els escons. Està clar que sí ex president. Qualsevol prebliscit o referendum, es miri per on es miri dels quatre puns cardinals del Planeta, sempre, sempre es tenen en compte els vots individuals i personalitzats dels ciutadans amb dret a vots. Els de JuntsxSí juntament amb els d'ERC no en van tenir prou durant mesos de la guarra i porca juguesca de la CUP per a votar un president de la Generalitat però que no fos l'Artur Mas?. De què va servir i de què ens continua servint avui tota aquella pallassada parlamentària?.
I vist el patètic i esperpèntic panorama politic tant de Catalunya com d'Espanya que tots plegats ens preparem per a suportar una altra campanya electoral inútil, a Catalunya, els dirigents de CDC juntament amb el que els hi queda de militància i de simpatitzants, es proposen a crear un nou partit peró amb les mateixes cares, amb el mateix discurs, amb els mateixos tics, amb els mateixos encerts i errors.
I de moment, cap dels dirigents de CDC hagin denunciat clarament i obertament al llarg dels darrers tres o quatre anys, la corrupció evident que els ha marcat com és el cas Jordi Pujol Soley i familia (declarada com a banda criminal) pel mateix jutge, o el cas Palau, etc. I ara, per si encara faltaba el vinagre per enllestir l'amanida, s'investiga al convergent Xavier Trias, ex alcalde de Barcelona, per un cas de presumpte delicte d'evasió de capitals de més de 12 milions d'euros.
En fí, que el dia 26-J no ens donarà cap sorpresa, i els ciutadans haurem d'aguantar llargues negociacions entre els de la dreta i els d'esquerres perquè cap d'ells obtindran els vots suficients per a formar govern amb rapidesa i garanties d'estabilitat politica.
Addenda.- Falta transparència, molts transparència dels partits politics, i sobra l'excessiva berborrea inútil prometent el que desprès no es compleix com ja ha demostrat abastament el Mariano Rajoy i el seu partit de merda.
Per alguna cosa serà que la darrera enquesta d'opinió relacionada amb la transparència politica que s'ha fet pública avui mateix, assenyalen el Partido Popular com el partit menys transperent i creïble.
I per si aquest càstig dels ciutadans no fos prou, el jutge demana que el PP ha de pagar al llarg dels propers 10 dies 1,2 milions d'euros per la caixa B d'aquest partit o el jutge els embargarà. Això és el PP. Ja està bé que els jutges els vagin desenmascarant per a que tots puguem veure el seu fals i pervers rostre.
Aquesta és l'España va bien de l'Aznar i del Rajoy. I clar, arribes a la conclusió personal que la politica d'aquest país, que en diuen España, està cada dia que passa més plè de merda i de mediocritat politica com mai s'havia vist.

16/5/16

Pedro Sanchez, el NO al pacte per al Senat el pagaràs car el 26-J

El NO de Pedro Sanchez, no li ha fet cap gràcia al president Ximo Puig
No sé, ignoro, qui assessora des del darrere de les cortines del gran teatre politic esperpèntic d'aquest país, al candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sanchez. 
A falta dels quinze dies que queden per a que torni a engegar la segona campanya electoral, el NO GRACIAS de Pedro Sanchez a la proposta del socialista i president del País Valencià, Ximo Puig, per a integrar-se al front contra el PP per a impedir la majoria absoluta del Rajoy i dels seus al Senat, el PSOE ho pagarà car, molt car el dia 26-J.
El fracàs de les negociacions de Pedro Sanchez durant tres mesos amb el C's del Rivera, que va acabar amb la signatura d'un acord a dues bandes, peró el poc interès per a formalitzar pactes amb l'esquerra, fa que a hores d'ara i mirant ja cap a l'horitzó del 26-J i dexant enrere la recent història patètica dels resultats del 20-D, Pedro Sanchez no pot anar escalfant motors electorals acusant a l'esquerra d'impedir acords més o menys estables per a formar govern.
Sánchez es va posar a fer teatre de negociació amb Compromís, IU-UP i Podemos, desprès d'haver formalitzat el pacte amb Ciudadanos, quan sabia des d'un començament que els partits d'esquerres mai formalitzarien cap acord amb el centre dreta liberal de C's. El fracàs estava anunciat, Pedro Sanchez, i garantit des d'un bon començament. No calia ni cal ser cap adiví ni gurú per veure el fracàs d'aquelles negoacions.
Pedro, el president valencià, Ximo Puig, ja et va plantar a la reunió federal
Tot plegat va ser un trist i vergonyós espectacle politic peró també mediàtic per a distreure a la clientela. Abraçades, encaixades de mà, paseillos pels passadisos del Congreso de Diputados, declaracions buides de contingut d'uns i altres, etc, etc.
Patètic, esperpèntic. I tot indica que la precampanya i la propera campanya propiament dita, si algú no hi posa algun aturador, la història es repetirà, i els resultats electorals del 26-J variaran ben poc dels sorgits el 20-D.
Per cert, la dreta i el centre dreta, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol, més aviat tendeix a la baixa segons l'enquesta d'opinió que avui publica un diari madrileny. Tant és així, que a Catalunya CDC perdria dos o més diputats respecte al desembre passat, i ERC en perdria com a minim un.
A nivell personal no tinc cap dubte que al Pedro Sanchez alguns dirigents actuals del seu partit i alguns decrèpits barones, que coneixen molt bé les portes giratòries, li estan preparant el llit per a que Sanchez no pugui aixecar el cap, politicament parlant, mai més.
En fí, ja és prou sapigut que cada poble, cada país, cada nació, té el govern que es mereix, segons els índex d'estupidesa i d'ignorància social, o bé de la capacitat de raciocini i d'inteligència dels seus ciutadans. Ni més ni menys.

15/5/16

Esperanza Aguirre amaga els crims del nazisme i del franquisme

Rebuda triomfal a l'Adolf Hitler que va organitzar Franco, amb esvàstiques incloses, a l'estació de tren d'Hendaya
L'Esperanza Aguirre, la lideresa madrileña del PP (Puto Partido) liberal conservadora com ella mateixa es defineix, ataca miserablement als de Unidos Podemos acusant-lo de comunista, tot recordant els crims que s'han comès al llar de la història sota el jou d'aquesta ideologia marxista. Ai! Esperanza Aguirre, l'eterna aspirant fracasada aspirant a presidir el PP a nivell estatal, el teu fracàs personal espero que sigui, més aviat que tard, el fracàs del teu partit i de les seves insultants politiques antisocials.
A l'Esperanza Aguirre, fidel militant de l'antiga Alianza Popular fundada per l'exministre i ambaixador al Regne Unit del règim feixista del dictador Francisco Franco, és precís recordar-li que la Guerra Civil espanyola va ser responsabilitat del general colpista Francisco Franco i dels comandaments militars i sectors més conservadors politics i eclessiàstics que en tot moment li van donar suport, fins el punt que els bisbes portaven sota pali al dictador espanyol enlloc de la custodia. Espantós!, des del punt de vista catòlic, perquè era una blasfemia segons els principis doctrinals i teològics d'aquesta gentusa. Eren el prototip i símbol d'aquella España negra.
L'església catòlica espanyola llepant el cul del dictador
Els centenars de milers de morts de la guerra civil pesen, ecara avui, com una llosa esberlada però encara no trencada ni abatuda en la memòria històrica que els seus amics del PP volen amagar fins que sigui oblidada. Això no passarà Aguirre, perquè la Memòria Històrica està molt present entre la majoria de la societat espanyola, i aquesta mateixa societat és i serà la que mantindrà viva la memòria història dels crims del franquisme fins que s'hagi fet plena justicia. 
A l'Esperanza Aguirre se li ha de recordar amb veu ben forta i poderosa, que el règim feixista, diria que neonazi, de Franco i dels seus governs, té les mans empastifades de sang innocent de desenes de milers de ciutadans d'aquest patètic i esperpèntic país de pandereta que anomenen España. El comunisme, especialment en temps d'Stalin, va ser un temps fosc, tenebrós per a milers de russos, però al menys aquest mateix règim comunista totalitari i sanguinari es va enfrontar amb tota la seva força contra el major règim assassí i criminal que ha viscut el Món i especialment Europa. 
Em refereixo, Esperanza Aguirre, al monstre satànic d'Adolf Hitler, dels seus comandaments militars i de les SS hitlerianes que van causar milions de morts i que tant admiraba Francisco Franco, i a qui el fundador de l'Alianza Popular, desprès Partido Popular, insisteixo va servir fidelment com a ministre i com a ambaixador. Aguirre, que les vostres arrels socials i politiques van sorgir directament de la crosta corrupta de la mòmia del dictador i del seu immediat entorn, és un fet irrefutable.
El dictador Franco acompanyant al genocida nazi Adolf Hitler
Els del PP encara porteu l'estigma de representar el franquisme que a partir de l'any 1976 es va camuflar barrejant-se amb les emergents forces socials i politiques democràtiques que havien viscut en la clandestinitat durant la dictadura franquista.
Però els vostres tics, les vostres politiques antisocials que heu aplicat especialment durant els últims quatre anys, us han delatat una i altra vegada. No heu aconseguit desempellegar-vos dels vostres origens franquistes.
No utilitzis tant el comunisme sortosament superat arreu del món (menys a la gran presó de Cores del Nord), i potser que els del PP aneu fent actes de contrucció per tot el que heu fet aquests darrers anys, i per tot el que van fer els franquistes amb el suport evident del nazisme criminal i genocida.
Addenda.- No he penjat cap fotografia de l'Aguirre perquè la seva imatge no és important per a arrodonir aquest post. L'important de l'Aguirre no és precisament la seva cara o el seu vestuari, sinó les imbecilitats que generalment diu dia rere dia.

13/5/16

Sanchez no és el problema del PSOE. El problema és el PSOE

Quan t'atreveixes a conectar la TV als voltants del migdia i comences a fer zaping saltant de La Sexta a La Cuatro, o sintonitzant La1 canal 24 hores i els persistents i monotemàtics debats de TV3 dels matins, etc, acabes tant fart i cabrejat d'uns i altres que als 20 minuts d'anar d'ací d'allà dels canals de la caixa idiota, l'apagues.
L'andalusa Susanna Diaz i el candidat Pedro Sanchez. Ni es miren
Quan avui he escoltat, entre saltiró i saltiró televisiu, al Pedro Sanchez que ells estendran la mà tan a la dreta com a l'esquerra, de moment et quedes estupefacte i desprès et fots a riure per no plorar.
I és que el problema del PSOE no és Pedro Sánchez, candidat i aspirant per segona vegada en quatre mesos a la presidència del govern espanyol pel PSOE, és que el problema és el mateix PSOE i els seus barones que es creuen tenir el monopoli d'aquest històric partit. 
L'encarcarament ideològic, la deriva constant del discurs politic d'aquest partit que ja fa massa temps que ha perdut la bruixula, les pressions perverses dels decrèpits barones del PSOE començant pel mateix Felipe Gonzalez i del nen Rodriguez Zapatero que tira la pedra i amaga la mà intentant fer la traveta perfecta a Pedro Sánchez, tot plegat amanit amb les ambicions de poder sense limits de l'andalusa Susanna Diaz, fa pensar sense gaire perill d'errar, que Pedro Sanchez i el seu partit anomenat socialista, seran superats en vots per la coalició d'IU-Podemos, i que a partir de la nit del 26-J començarant, entre bambalines, les converses del dretà Albert Rivera amb la dreta de la dreta espanyola encapçalada pel patètic i mediocre Mariano Rajoy, per a formar govern.
Pedro Sanchez hauria de tenir molt en compte les escandaloses errades del seu partit a l'Andalusia de Chaves, Griñan i de la mateixa Susanna Diaz. Com pot ser que des de l'any 2011 a Andalusia hi hagin més de 1800 treballadors que cobren irregularment el sou mensual sense fotre res de res?. Aquesta pèssima gestió del diner públic costa anualment uns 100 milions d'€, i la festa dura des de fa més de 4 anys.
I de l'ecàndol de l'empresa andalusa Inturan que va rebre 10 milions d'€ de la Junta d'Andalusia i es va dedicar a despilfarrar aquests diners amb portant als politics als millors restaurants, etc?. Què ens podria dir la Susanna Diaz de tot plegat?. I dels ERE què?. I del frau a Extremadura que ha esquitxat a la UGT, sindicat afí al PSOE, i també a les CCOO que ens podria dir el Vara?.
Pedro Sánchez no ho té gens fàcil, perquè ni els seus confien en ell per més copets a l'esquena i abraçades traidores que li donin en públic, i perquè els barones i els palanganeros que sempre els envolten per no perdre oportunitats, van marcant territori fent el cercle al voltant de Ferraz cada cop més asfixiant i demoledor per al candidat.
Les repetides abraçades i encaixades de mà ja cansen i repugnen
Per postres, els del 15M i els del 15MpaRato  ja alerten tant al PSOE com a la coalició d'IU-Podemos que no els utilitzin ni en la precampanya i menys encara durant la fatidica i vergonant campanya que ens veurem obligats a empasar-nos sí o sí.
Per cert, els dos líders de Podemos i d'IU que deixin de banda tantes abraçades i encaixades de mà, quan fa quatre dies, com qui diu, es deien el nom del porc.
Que cap de tots ells esperin el meu vot, perquè les dues paperetes, previament de tirar-les a les urnes, ja les haurè convertit en vots nuls.
Addenda.- Pedro Sánchez i el seu equip pot tenir seriosos problemes amb el vot dels electors de mitjana edat segons apunta el rotatiu madrileny El Pais. Per altra banda, el prepotent Pablo Iglesias que sembla que ha posat la directa per a ridiculitzar al PSOE i berenar-se als d'IU, podria ser que sigui Alberto Garzón qui devori Pablo Iglesias.

11/5/16

El 26-J hauria de ser un esclat general d'ira i de ràbia de la societat

No sentiu vergonya de vosaltres mateixos?. Sereu capaços, encara, de demanar-nos el vot?
Que Espanya és un país de merda no ho dic jo solament, és un clam popular que omple pàgines i pagines de la xarxa (Internet), i el Google és una eïna imprescindible que ens facilita la feina de navegació per a comprobar-ho. Escorcollant he trobat aquest interessant argumentari, que ens clarifica prou bé el perquè Espanya és un pais de merda.
Els partits politics ja ens han demostrat del que són capaços de fer: res, res per a resoldre els problemes gravissims que la societat espanyola arrossega des de l'any 2007 fins avui, suportant una crisi econòmica mai vista. Els partits politics, tots sense excepció, ja ens han demostrat abastament durant els darrers quatre mesos de l'any, que estan incapacitats per a governar-nos, tant és així que desprès de no posar-se d'acord per a formar un govern encara que fos a precari, ara ni han sigut capaços de posar-se d'acord per a retallar despeses en vistes a la campanya electoral que haurem de suportar vulguis que no. A ells no els preocupa, perqupe paga el oble amb els seus impostos.
Colla d'irresponsables, colla d'inútils i de poquesvergonyes. Això és el que sou tots els màxims responsables politics d'aquesta puta Espanya, una Espanya que ja ha suportat prous mentides i manipulacions durant 4 anys del podrit i franquista partit del Mariano Rajoy, el palanganero polític de l'Angela Merkel; que ha vist com el PSOE ja no sap on està ni qui és, que destil.la odi envers Podemos, i que es va llençar vergonyosament als braços de la dreta liberal de C's; que ha tingut d'aguantar la prepotència i insolència del líder de Podemos en moltes ocasions en els darrers mesos, i ara contemplem estupefactes com les restes que encara queden d'IU es dilueixen en les revoltoses aigües que hàbilment i astutament remena sense parar el tal Pablo Iglesias.
En fi, tot un esperpèntic i patètic teatre politico-mediàtic que ens han ofert tant politics que molts mitjans de comunicació que perden el cul convertint-se en simples i tenebrosos portaveus de la mediocritat més absoluta de la podrida casta politica espanyola.
Jo ho tinc més que clar: tot i que el dia 20-D vaig anar a votar trencant la meva tendència abstencionista d'anteriors conteses electorals, el 26-J els meus vots (Congrès i Senat) seran nuls tot aprofitant l'ocasió per enviar un missatge, des de les dues paperetes, als politics que tenim de suportar desgraciadament.
PD.- A la Mònica Oltrà i al Juan Carlos Monedero els puc ben assegurar que jo no sé què és això del Juego de Tronos. Mai he vist cap capítol, ni m'he preocupat mai en saber en què consisteix. Peró avui intentaré esbrinar-ho. Per cert, si no recordo malament, el tal Pablo Iglesias ja li va regalar un exemplar d'aquest joc al Borbó durant un de tants actes protocolaris que s'organitza la repelent casta politica d'aquesta Espanya de merda.
***Vols respondre aquest qüestionari?.

12/3/16

Felipe Gonzalez bé podria ser el candidat del PP en lloc del Rajoy

Felipe González, l'ex president del govern, ben bé podria ser el substitut del patètic i mediocre Mariano Rajoy, i encapçalar la llista del PP per a les properes eleccions generals que de ben segur es faran el mes de juny. Confraternitza més amb el PP que amb el PSOE de Sánchez.
Pedro Sanchez, cuida't bé de l'ombra allargassada de Felipe Gonzalez
Amb els seus dards insistents contra Pedro Sanchez per a que aquest candidat del PSOE a la presidència reorienti cap a la dreta les seves prioritats, i les declaracions del Felipe força favorables al partit de la dreta pura i dura espanyola, el PP, mentre demonitza descaradament els partits d'esquerra especialment a Podemos, aquest Felipe González que en el seu moment va sorgir gairebé del no res fumant-se un bon cohiba, està traïnt vergonyosament el missatge de les urnes del passat 20-D.
Cuida't Pedro Sanchez d'aquests residus politics del PSOE procedents d'un altre temps que ja és passat. Cuida't d'aquells que et donen copets a l'esquena i que en els actes públics t'abracen i t'aplaudeixen, ciuda't d'aquests falsos amics, perquè quan menys t'ho pensis ja t'hauran clavat la punyalada trapera. 
Cuida't d'aquells que et van precedir, d'aquells que ja ben asseguts a les poltrones de la Moncloa, amb bodeguilla inclosa, van trair als ciutadans espanyols tot sovint. Un exemple prou clar i escandalós va ser la traidora i perversa campanya que Felipe González i el seu braç dret, l'esperpèntic i decrèpit Alfonso Guerra, van fer amb la qüestió de l'OTAN.
Primer ens deien la OTAN de entrada no, però ens la van fotre ben bé pel cul demanant el vot afirmatiu quan va ser l'hora i el moment d'anar a votar. Jo, evidentment, i amb la papereta ben visible del NO, vaig anar a votar acompanyat dels meus dos fillets petits al col.legi electoral, situat al carrer Sant Francesc de Tarragona, fidel als meus principis morals i ètics. Per satisfacció personal vull recordar que, a Catalunya, va guanyar el NO.
Cuida't d'aquests falsos profetes de la politica, perquè fins i tot els que encara creuen en una politica regeneradora i regenerada, poden sucumbir davant els perversos cants de sirena d'una casta politica decrèpita i venuda a l'IBEX35 i qui sap a quins lobbys més.
La dual i fastigosa campanya de l'OTAN engegada pel PSOE
Aquesta gent són amants i addictes a les portes giratòries, i aspiren a que continuin girant sense parar, mentre la societat que els va elevar a les màximes responsabilitats politiques han viscut enganyats i manipulats fastigosament.
El passat dia 20-D, Pedro Sánchez, vaig estar a punt de votar a Podemos. Al final no ho vaig fer, i vaig emetre un vot nul. El proper dia 26 de juny, que quasi bé segur que haurem de tornar a les urnes, continuaré votant nul.
La politica espanyola, i també la catalana, no funciona de cap de les maneres. No es pot donar un vot de confiança a tanta politica mediocre, i a tants balls de saló dels politics ansiosos de sortir a la foto mentre el poble s'ho mira desencantat, desenganyat i cabrejat. Així doncs, que ningú esperi el meu vot, perquè el més preocupant i decebedor és que la dreta espanyola i catalanoespanyola del PP+C's puguin apoderar-se del govern espanyol si s'han de fer noves eleccions d'ací a tres mesos. Si aixó passa, les esquerres no tindreu perdó.