Catalunya té el dret inalienable i sagrat de decidir el seu present i el seu futur com a Nació que és

Encara no falten ni tres hores per a que Barcelona protagonitzi una de les tantes multitudinàries manifestacions dels catalans que en els darrers anys hem organitzat per demanar i exigir respecte i consideració per part dels governs de Madrid.
Avui la manifestació reclamarà el dret a decidir sobre les nostres infraestructures, però també dret a decidir el nostre present i, el que és més important, el nostre futur com a poble, com a Nació però encara sense Estat. Jo no hi seré a la manifesatció per causes que no venen al cas, però sí que des d'aqui, des del meu bloc, m'hi solidaritzo plenament i sense matisos.
No són acceptables els raonaments del President de La Generalitat de Catalunya, José Montilla, quan afirma per a justificar la seva absència a la manifestació que governar no és gesticular ni cridar fort. Doncs sí senyor José Montilla, en política si cal s'ha de cridar fort i donar un bon cop de puny damunt la taula, perquè sembla que a Madrid són sords crònics.

I a la vicepresidenta del Gobierno central de Madrid, Maria Teresa Fernández de La Vega, que ens recorda que just es fa la manifestació el dia que els serveis de Renfe es normalizen, els catalans li haurem de recodar que fa més d'un any que aguantem la ineficàcia de Renfe i de la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez. No fa, senyores ministres, un mes que Renfe va amb la pota coixa per Catalunya. Fa més d'un any. I si volen, els recordo que just ahir, divendres a quarts de vuit del vespre, a Tarragona hi va haver una altra avaria a la catenària que va provocar retards de més d'una hora als trens de mitjana distància, i l'avaria va durar més de dues hores. Això ahir senyora Ministra, just ahir dia 30 de novembre.
El desgavell no és solament imputable als 4 anys de govern socialista, no. També ho és, i molt, als dos governs del Partit Popular que, a més, va comptar amb el suport incondicional de CiU, coalició dita nacionalista catalana però que sempre ha tingut clares tendències i favoritismes a formalitzar pactes amb la dreta pura, dura i anticatalana, com és el Partit Popular. CiU i PP també han d'assumir les seves responsabilitats, que en són moltes, de tot el mal son que passem els catalans, especialment dels que viuen a Barcelona ciutat i al conjunt de l'Àrea Matropolitana barcelonina.

Ah, per cert, dues consideracions. Què hi pintarà la plana major de CiU en aquesta manifestació?. I qui encapçalarà la manifestació, els polítics de sempre o bé seran per dret i justicia els afectats pel caos de Renfe i la ineficàcia de Fomento?.