Cal preguntar-se qui és qui a ERC

L'espectacle, esperpèntic espectacle, que els darrers quatre dies ha donat la direcció d'ERC abans, durant i desprès del debat que s'ha fet al Parlament de Catalunya, és per a llogar-hi cadires.

És que algú de màxima responsabilitat d'ERC s'havia cregut, ni de lluny, que els catalans que més o menys estem atents als exhabrutes polítics als quals ja hi estem acostumats ens hem cregut mai aquesta mentida?. A quin català, nacionalista i sobiranista, o no, se li escapa el detall que tot aquest teatre mediàtic l'han organitzat per a reduïr una mica la crisi interna que pateix ERC de cara al poble?. Qui no sap a aquestes alçades les profundes discrepàncies entre Carod i Puigcercós, cadascún tenint el suport d'un o altre sector del partit?. Què ha aconseguit amb tot aquest teatre amb guió mal fet i pitjor escrit?

Qui no sap, actualment, que el sorgiment del Reagrupament www.reagrupament.cat encapçalat per l'ex conseller de Governació Carretero, ha posat de potes amunt la política revisionista i comodaticia de l'actual direcció d'ERC, amb el vist-i-plau del seu president Josep Lluis Carod?. Algú d'ERC es pensava que els ciutadans de Catalunya de tendències netament nacionalistes, sobiranistes i independentistes, s'han cregut mai tot el que s'ha dit i deixat de dir aquests dies al Parlament i fora de l'hemicicle?. Si és així, és que els responsables de la política d'ERC han perdut el nord i han deixat de conectar amb l'electorat.

Tot ha estat una autèntica posada en escena per a demostrar que ells encara compten per a la governabilitat de Catalunya. Saben, i sabien, que de cap de les maneres, legalment parlant, podrien convocar un referèndum per a l'autodeterminació. Així que, a qui volien enganyar, als seus més crítics i que els comencen a plantar cara?.

La realitat, la qüestió de fons, és que ERC com la resta de partits estan a les portes d'unes eleccions municipals, i això els neguiteja, perquè saben que han perdut un considerable índex de suport de la ciutadania que els eren fidels. La fugida de més de 600 militants cap al Reagrupament i amb més de 1400 simpatitzants que li dóna suport, els senyors Carod, Puigcercós, Vendrell i Ridao, saben que no ho tenen gens fàcil, més aviat ho tenen molt cru. Ara, senyors, tots cap el confessionari i posin les coses clares entre vostès abans de tornar a organitzar un batibull i un espectacle lamentable, indigerible i vomitatiu.

El futur del Forti de la Reina o les repicades a mort

Ahir, els tarragonins ens assabentavem que sigui com sigui les instal.lacions del Fortí de La Reina s'han d'enderrocar. Així ho determina el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, després de no sé quants tràmits legals a no sé quants tribunals.

Lamentable, trist i enutjador.

Si no perdem la perspectiva de temps i espai, i de com va començar tota aquesta tramitació judicial, ens topem amb determinades persones que per ressentiments incontiguts, i amb ràbia poc dissimulada, es van dedicar a analitzar de quina manera podien perjudicar als polítics d'aquell temps,- governaven els socialistes a Tarragona-, i de quina manera els podien tocar més el voraviu al conjunt dels tarragonins.

Sembla que quasi ho han aconseguit. El Fortí de la Reina, les instal.lacions d'hostaleria que han recuperat la Punta del Miracle en els darrers anys, i que els ciutadans gaudeixen de tot el conjunt urbanitzat i enjardinat, s'ha de tirar a terra per la gràcia d'unes persones que no van perdonar, ni han perdonat pel que es veu, que en el seu dia fossin arraconats de la política.

És tot molt dramàtic. Hi ha una sentència, però encara´deixa una escletxa de llum per a que l'actual Ajuntament, en cosa de cinc dies, presenti el corresponent recurs de súplica. Cal presentar-lo, és evident. Però també caldrà que la justicia sigui magnànim i tingui en compte que la gran majoria de tarragonins no volem perdre uns esquipaments que, sense cap mena de dubte, han dignificat aquell magnífic indret de la costa tarragonina, del nostre municipi.

Agrairem al tribunal en qüestió que no ens obligi a repicar les campanes a mort.

Eudald Carbonell alerta dels perills de la humanitat

El codirector de les excavacions d'Atapuerca, Eudald Carbonell, i catedràtic de la Universitat de Tarragona, és una més de les veus expertes i sensates que alerten sobre els perills que la humanitat està corrent, degut a la depredació desmesurada que l'home fa dels recursos de la naturalesa.

No és que Carbonell descobreixi res de nou, fa anys que s'està parlant del tema, i la darrera veu ha sigut la d'Algore complementada amb el seu llibre que a trasvalsat consciències, fins i tot dels polítics.

Tots som prou conscients de la contaminació urbana; industrial; per residus nuclears; de la destrucció massiva de massa forestal arreu del Planeta; de la contaminació incontrolada de rius i mars; d'incendis, sovint provocats que alteren els ecosistemes locals o microclimes; abocaments massius de productes petrolífers al mar i una exhaustiva depredació de les reserves marines per al consum humà, etc.

No sobra en absolut l'alerta donada per Eudald Carbonell i altres científics. El que és lamentable és que aquests crits d'alerta de persones que saben el que es diuen, no són escoltades degudament per aquells que sí que tenen, a les seves mans, el poder polític de decisió per a fer una marxa enrere en tot aquest desconcert i desconcertant abús de tots els recursos que ens ofereix la terra.

Els humans som els majors i pitjors depredadors de totes les espècies animals. Sembla que no siguem capaços de comprendre que formem part del regne animal, i que la nostra supervivència depèn del conjunt dels ecosistemes globalment. Exhaurim els recursos, tots. No en deixem cap de peu dret. I jo em pregunto, que faran les futures generacions si en prou feines hi hauran peixos, ni boscos, ni animals, ni plantes...

Es menjaran entre ells com en èpoques remotes i potser no tan remotes?. Si el canvi climàtic avança i territoris com Àfrica i fins i tot la Península Ibèrica es desertitzen del tot, on aniran a viure aquests centenars de milions de persones?. Em refereixo a les que arribin a sobreviure, perquè la sequera vol dir manca d'aigua, i sense aigua no hi hauran vegetals ni animals...

Serem capaços de reaccionar o exigir que reaccionin els polítics amb responsabilitats que van més enllà dels poders dels governs nacionals?. Eudald Carbonell ha posat un llistó alt i alarmant amb les seves manifestacions, però crec que al pas que anem, les seves paraules esdevindran tristes realitats.

Tarragona capital de la cultura europea 2016

Quan ja fa dos anys que Tarragona va presentar oficialment la seva candidatura com a aspirant a convertir-se en la Capital Europea de la cultura per a l'any 2016, sorprenentment surt la ciutat de Girona com a contrincant dintre del nostre pròpi país.

Hi ha intencionalitat preconcebuda en aquesta proposta gironina?. Els de la Catalunya Vella no sabien o no saben que Tarragona, a la Catalunya Nova, ja fa dos anys que està treballant en aquest sentit?. (veure web: www.tarragona2016.org

No voldria ser malpensat, ni convertir-me en un simple escorcollador de pensaments ni d'intencions, però crec que puc fer-me algunes reflexions sobre aquesta proposta sorgida inesperadament des de Girona.

Per començar cal reconèixer que tenen tot el dret en fer la sol.licitud. Al marge d'aquest dret, calen més reflexions. Tarragona actualment té el suport d'ajuntaments tan importants com els de Barcelona, Badalona i l'Hospitalet. Són les ciutats amb més població de Catalunya, al marge de centenars d'altres ajuntaments, grans o petits, que també han anat donant el seu suport.

Vista, doncs, aquesta realitat, què pretenen, que busquen alguns gironins de pro?. No voldria ser agosarat, però em temo que l'ex alcalde de Girona i actual conseller, Joaquim Nadal, hi juga, o ha jugat, un important paper en tot aquest assumpte.

Per exemple, els darrers esdeveniments sobre l'affaire Terres Cavades que ha quedat net de tota sospita, i per tant aquell projecte retorna a l'actualitat més rabiosa. I resulta que el conseller Joaquim Nadal, va tenir un paper molt important quan es va aturar l'esmentat projecte.

Per altra banda, no cal ni reflexionar excessivament per adonar-te'n que l'aeroport de Girona ha rebut molt més suport institucional de la Generalitat que el que ha tingut, en iguals condicions, el de Reus.

No s'enten, o sí?, que a aquestes alçades Girona presenti la candidatura que he esmentat. El que no té sentit és que entre nosaltres, entre els mateixos catalans ens anem fent la guitza. Vostès mateixos.