Una altra greu intromissió del Govern de Madrid contra els interessos de Catalunya

La imposició de la tercera hora de castellà a les escoles; intents de desvaloritzar els estudis de filologia catalana, són alguns dels detalls prou seriosos com perquè des de Catalunya mirem en recel en direcció a Madrid.
Per si no fós prou amb això, i les reticències del Gobierno de España demostrades pel que fa a l'aeroport del Prat o amb els serveis de rodalies i, posteriorment, amb els regionals, ara ens surten amb una altra idea lluminosa: "Los viñedos de España", nom en que es volen promocionar els diferents vins i qualitats que es produeixen a la peninsula.
El Govern de la Generalitat, concretament la conselleria d'Agricultura, no té res a dir davant d'aquest nou atac a la promoció dels vins catalans amb les seves pròpies denomicació d'origen?. No s'envairan competències de la Generalitat?. Els vins del Priorat, del Penedès o del Bages, etc, s'hauran de promocionar com uns vins més que es fan a Espanya?. Què tenen a veure els vins del Duero o de la Manxa amb els que el.laboren els Costers o els que es fan al Priorat?.
De moment uns 60 municipis catalans juntament amb consells comarcals i cooperatives agrícoles, amb el suport de la Unió de Pagesos, ja han expressat que no volen que el Ministerio adopti aquesta mesura, ja que depèn del govern de Rodriguez Zapatero que la idea tiri o no endavant. Ells tindran, com tantes altres vegades, agafada la paella pel mànec. Cap on vas Catalunya?, cap a on anem els catalans?.

La carrera de les llistes electorals, i l'intent d'estafar als ciutadans electors

Certament que jo mateix estic decebut, desencisat..., de tanta porqueria política que es respira darrerament. Intents de fer copies de butlletes de vot al nord d'Àfrica; creixements sobtats i forçats de cens electorals a Galicia i a Catalunya i a d'altres indrets d'Espanya, amb l'agravant de presentar llistes quasi fantasmes com han fet el PP, Ciutadans i el PSC-PSOE a un poblet del Solsonès de tan sols 120 habitants.
A més, els partits fan carreres i recomptes de quantes llistes de més, respecte a fa quatre anys, són capaços de presentar. Això és el que els interessa; els electors a votar i a callar, i si no estan contents ja tornaran a votar una altra cosa d'ací a quatre anys. Ells ja tindran els vots que volien i necessiten per a continuar fent bullir l'olla.
Com a ciutadà amatent als aconteixements socials i polítics sento autèntica repugnància de tota aquesta marea política sense precedents des de la recuperació de l'Estat democràtic. Tinc la tremenda sensació, com ciutadà i elector, que per als polítics només sóc un número, un vot, res més.
I vistes les coses com van, tinc força clar que és el que hauré de fer el proper dia 27.

El Gimnàstic, Xavier Salvadó i Sicart

Avui, diumenge, el Diari de Tarragona publica una entrevista al nou president del Nàstic, Xavier Salvadó. No entraré a valorar el conjunt de l'entrevista perquè no sóc entès en temes esportius.

Tot i amb això, el que sí que m'ha cridat l'atenció és el que diu Xavier Salvadó respecte Sicart, el tècnic. Quan llegeixes la columna lateral dreta de l'entrevista et quedes bocabadat. Tot són pilotes fora. En cap moment, Xavier Salvadó, dóna credibilitat als fets que han estat denunciats pels mitjans de comunicació, blocs i webs. Es creu aquest senyor que els periodistes s'inventen fàbules?.
El senyor Sicart va insultar a un redactor de Tarragona Ràdio utilitzant, per a fer més fort i ofensiu l'insult, un defecte físic del redactor. I el senyor Xavier Salvadó tira pilotes fora. Comença bé aquest president si no sap on és la porteria.
Les evasives en aquest assumpte no són vàlides ni acceptables. Una cosa és que una persona, en aquest cas el senyor Sicart sigui mal carat i antipàtic, una altra molt diferent és que insulti a qui no li cau bé.
I no confongui a l'afició ni al personal senyor Xavier Salvadó. Si un nodrit grup d'aficionats recullen signatures contra Sicart, no per això aquesta mateixa afició deixarà de donar suport al Nàstic. No confongui la llonganissa fresca amb el jabugo.
Foto: Sport

La política, sovint, resulta pornogràfica i insultant

Algú pot entedre què està passant al si de la coalició de CiU?. Si ho entén, m'agradaria que m'ho expliqui. Quina passió se li ha desperat de cop a Duran i Lleida que sembla desesperat per tenir a les mans una cartera ministerial i passejar-se, amb ella, per Madrid amb cotxe oficial?.
Què està passant?. Duran i Lleida va per un camí i Artur Mas va per un altre. Sembla que els seus camins ja no són convergents sinó ben al contrari. Cada cop que donen un pas es distacien una mica més, i d'això se'n diu divergència.
Particularment he de confessar que mai he entès com persones amb plantejaments socials força dispars com són les bases, i fins i tot els polítics de CDC, s'han pogut entendre durant tants anys amb els democratacristians de la UDC de Duran i Lleida. I dic de Duran i Lleida perquè dóna tota la impresió que n'és el patriarca de per vida.
Les recol.locacions en política sembla que estan de moda. Al PP li surten cada cop més veus discrepants i no se n'amaguen; Pasqual Maragall de cop i volta es confessa publicament dels seus errors i, per postres, acusa als seus de traïdors...., i per a completar la sobre taula ens diu que es proposa constituir una nova força política de centre, a Catalunya?, a Espanya?, a Europa?. El senyor Pasqual Maragall no sabia que el seu partit està controlat fèrriament pel PSOE?. Jo ja ho sabia fa anys. No m'ha descobert res de nou.
No diguem el paper d'Iniciativa amb l'inefable i insuperable Imma Mallol que, desprès de governar a Barcelona durant un quart de segle, promet 12.000 pisos, o el conseller Joan Saura proposant la legalització d'algunes drogues. D'escàndol.
I als d'ERC, amb cosa de 10 mesos, se'ls ha afluixat la pixera del nacionalisme-independentisme, desconcertant a un ample ventall social de Catalunya. Ara en prou feines són autonomistes, i amb la veu baixa.
És la pornografia de la política que sorprèn i, naturalment, desencisa, desmotiva i insulta als electors. Com m'agradarà veure què passa el proper dia 27 de maig a la nit. I com m'agradarà veure, hores abans, com s'omplen les urnes...., de paperetes?.

Per un Estat propi: comença la campanya de sensibilització nacional catalana

A la portada del diari digital www.Directe.cat, i a l'edició d'avui, dia 27, s'informa de la campanya "Per un Estat propi" que es va presentar el passat dia 25 a les dependències d'Omnium Cultural de Barcelona.
La campanya vol promoure la sensibilitació social dels catalans i, amb la seva participació i adhessió a la mateixa, saber quants catalans serien partidaris de la constitució d'un Estat Català. A la vegada, també es podrà saber quines zones geogràfiques dels Països compten amb més catalans partidaris d'aquesta proposta.
Cal dir, també, que la campanya no tan sols va dirigida als catalans residents als Països Catalans, sinó que també va dirigida a qualsevol català que resideixi a Espanya o a qualsevol altre país del món.
De moment, ja s'han adherit vora 600 ciutadans a aquesta proposta, segons que es pot veure a la mateixa web que la podeu consultar clicant a:
www.estatpropi.cat

La Feria de Abril, no és cultura catalana

Al programa "Els Matins" de TV3, que dirigeix Josep Cuní, aquest matí s'ha posat damunt la taula de redacció el tema de si la Feria de Abril és o no cultura catalana.
Més del 80 per cent de televidents han votat que no ho és, i jo comparteixo la mateixa opinió. Com tampoc ho seria si els alemanys que resideixen a Catalunya pensssin que la seva festa de la cervesa és una festa catalana, o que els catalans que viuen a l'Argentina diguessin que la festa de Sant Jordi i de la Moreneta és una festa argentina, etc. Podriem posar molts més exemples. No val la pena, perquè la realitat ultrapassa els desitjos.
Una cosa és que els andalusos, que són molts, que viuen i treballen a Catalunya celebrin la seva festa de la Virgen del Rocío, en una barreja d'espiritualitat i de folklore tipic d'aquelles terres. Una altra cosa és que els catalans respectem una tradició andalusa que es viu intensament pels andalusos que viuen a Catalunya..., però una altra cosa molt diferent és afirmar que aquesta festa forma part de la cultura, encara que sigui festiva i religiosa, de Catalunya perquè no en forma part.
I una altra cosa. Quan els aragonesos que viuen a Catalunya i celebren el dia de la Pilarica, és o no una festa/cultural de Catalunya?. Doncs no, tampoc ho és.
La festa religiosa i mariana per antonomàssia de Catalunya i que li és pròpia, és en qualsevol cas la festa de la Moreneta que, per cert, se celebra avui dia 27 d'abril.

Maragall endevina la tempesta humana que s'atança?

La sorpresa ha estat majuscula quan tots ens hem assabentat per un mitjà d'informació italià que Pasqual Maragall lamenta haver tirat endavant el nou Estatut de Miravet.
No hi han hagut estripades de roba, ni grans escarafalls públics. Uns han expressat la seva sorpresa i perplexitat, d'altres diuen que tot ha de seguir el seu curs, però d'altres endevinem, potser, el fons del fons de les paraules de Maragall.

L'ex president no ho va tenir fàcil amb Madrid i menys amb el Partit Popular que ha bombardejat tot el procès des del començament. Tampoc ho va tenir fàcil amb un dels sòcis de Govern, em refereixo a ERC. I tampoc ho ha tingut fàcil amb el seu propi partit, el PSC-PSOE, que l'ha desbancat de la cadira presidencial.
Anar una mica, no molt, per lliure és perillós senyor Maragall, i així li van pagar els seus.
Al marge d'aquestes consideracions, crec que al fons de la qüestió,- de les paraules de Pasqual Maragall -, es pot entreveure el temor d'un home, artífex i promotor del nou Estatut, que veu venir la tempesta humana i política que es produirà, si el Tribunal Constitucional retalla el ja justet i poc ambiciós text de l'Estatut.
Centenars de milers de catalans estem esperant amb ànsia i recel el dictàmen del TC. Perquè no ens quedarem quiets ni callarem, i de rebot en sortiran força mal parat el Tripartit que hara ens governa a Catalunya. I atenció, que d'ací a un any s'han de convocar eleccions generals.

Un programa de misteri a Tarragona Ràdio

Ja fa temps que Tarragona Ràdio emet cada divendres a partir de les 11 de la nit, un programa que trenca, pel seu contigut, amb la programació que és normal i general de totes les emissores de ràdio.

Amb el lema de "Boira a Tarragona Ràdio", i sota la direció d'Àlex Garcia, cada divendres pot sorprendre pel contingut del programa a qualsevol oïdor.

Demà, divendres dia 27, entre d'altres qüestions es parlarà del recent descobert planeta que es troba fora del nostre sistema solar amb Miguel Belló, enginyer aeroespacial i director de Deimos Space.
A continuació s'informarà de l'Operació MK Ultra promoguda per la CIA, un programa d'investigació ultra secret que es va fer als EUA, per analitzar el control de la ment. Per a realitzar-lo, s'utilitzaven persones procedents de la mateixa CIA, dels serveis militars, pacients amb deficiències mentals, protitutes, etc, sense saber cap d'ells que se'ls anava a fer, i que podrien morir, tal i com va passar en algunes ocasions.
Fets que ens recorden el guió i la trama de la pel.licula La Taronja Mecànica.
També es parlarà amb John Cramer, físic de la Universitat de Washington, pel que fa als possible viatges a través del temps. Segons sembla, aquest físic diu que sap com fer-ho, i d'això n'informarà als oïdors que desitgin conectar-se a l'emissora de la ciutat Tarragona Ràdio des de les 11 de la nit a les 2 de la matinada. Tres hores de sorpreses informatives. T'hi apuntes?.

Els valencians farts de la prepotència del PP

El col.lectiu Ja en tenim prou, del País Valencià, està a punt d'emetre un curt metratge on es posa en evidència la política realitzada per la Generalitat Valenciana governada pel PP des de fa 12 anys.

Un tastet del metratge ja es pot veure en vídeo per internet si cliqueu aquest enllaç www.jaentenimprou.org/index_frame.html.
La reacció del govern valencià no s'ha fet esperar, tot reaccionant airadament al.legant que el metratge és com si es demanès el vot abans d'hora, i per tant ha recorregut davant els tribunals.
Renoi, si que tenen por d'un simple metratge que s'ha confegit amb la participació de molts ciutadans, professionals i artistes tips de les polítiques fetes durant aquests anys pel PP al País Valencià.
Logo: ElPlural

Europa, on ets que et busco i no et trobo?

En una ocasió ja vaig dir que sentia vergonya de formar part de la cultura? occidental. El motiu era la passivitat d'Europa abans no va reaccionar davant el genocidi que s'estava cometén a Bòsnia-Erzegovina. En una segona ocasió vaig dir el mateix, que sentia vergonya de ser occidental per la qüestió de la guerra de l'Iraq. I ara torno a sentir vergonya pel silenci i la passivitat d'Europa quan a Etiòpia, i en concret a la regió de Darfur, s'està cometent un altre genocidi d'escàndol des de fa molt temps.
Per a què la UE?. És que només serveix per als grans negocis, per a l'especulació, per a la globalització en favor d'uns pocs, o per a deslocalització d'empreses sempre en benefici del gran capital, encara que milers de treballadors dels països d'aquesta "Gran Europa Unida" es quedin sense feina?.
Per a què la UE si és incapaç de reaccionar amb rapidesa i contundència davant fets sagnants com els de Darfur?.
On ets Europa que et busco i no aconsegueixo trobar-te.
Tu, Europa, vas respondre rapidament enviant soldats a l'Iraq perquè l'Amo Bush ho reclamava. Sí que és veritat que no estave d'acord amb aquesta guerra, però hi vas col.laborar i encara hi col.labores.
Quan aniràs, Europa, a Darfur?, quan no hi quedi ningú que necessiti consòl, que ja no necessiti menjar perquè està mort?.
On ets Europa?.

Els valencians, molt cansats, s'han proposat plantar cara al Partit Popular

Moltes coses no rutllen al País Valencià. Hi ha cansament, esgotament social i polític pel que fa a la trajectòria que ha marcat el govern del PP durant tots aquests anys.
Si ahir em feia ressó de la lluita per si es tanca o no un repetidor de TV per tal de bloquejar les emissions de TV3, ara la Plataforma Cívica del País Valencià ha posat en òrbita via Internet la web www.verificar.net, on es poden consultar més de 100 promeses fetes per l'actual president de la Generalitat Valenciana, Antoni Camps, que no s'han portat a terme.
La Plataforma que està integrada per professors i professores universitaris valencians, concretament de la universitat Jaume I, la del Cardenal Herrera-CEU, i les de Valencia i Alacant. Per als components de la Plataforma el Govern valencià ha estat durant aquests 12 anys de govern del PP "al servei exclussiu dels interessos del partit que el sustenta, i en perjudici dels interessos del conjunt de la societat que els finança". És per això, que conviden a tots els valencians a afegir-se a la crítica per anar a la recerca d'una nova etapa de govern al País Valencià. Per últim, la Plataforma diu que cal dignificar la política, i és per aquest motiu que critiquen la tasca feta i els incompliments de les promeses, rebutjant els programes de política-ficció.

El Gimnàstic de Tarragona i l'impresentable secretari tècnic, Josep Sicart, del Club grana

Quan una persona ha de recórrer a l'insult, i a més menyspreant defectes físics d'una altra persona, no es mereix cap respecte ni consideració per part del col.lectiu social, i menys d'aquell que fins ara li ha donat suport.

Josep Sicart, secretari tècnic del Gimnàstic de Tarragona, s'ha permès la llicència d'insultar greument i injustificadament a un redactor de Tarragona Ràdio. Em refereixo a Joan Andreu Pérez. Josep Sicart no és digne d'ocupar el càrrec que ostenta a la junta directiva del Nàstic. Una persona d'aquesta mena ha de ser cessat o bé, si és que té vergonya, hauria de dimitir abans que acabi aquesta mateixa setmana.

S'ha mirat bé al mirall aquest senyor?. Em refereixo al mirall de la consciència, de la responsabilitat, de la dignitat i de l'educació. És un mirall de moltes aristes però que formen un sol mirall transparent i lúcid. Vostè, Josep Sicart, el deu haver perdut aquest mirall, i només sap mirar-se amb el que fa servir per empolainar-se, el que només reflecteix la seva pròpia figura i res més.

Una persona que ha de recòrrer a l'insult, i a més referint-se a defectes físics, per la meva part no es mereix cap respecte, perquè més aviat em provoca fàstic. Per la seva pròpia dignitat, si és que sap el què és això, plegui senyor Sicart.

El País Valencià vibra en defensa de la llengua i pels seus drets constitucionals

Aquesta mitja nit tot el País Valencià vibrarà recordant la desfeta que el Regne de València va patir amb la derrota de la batalla d'Almansa, i que va significar la desaparició de l'històric regne degut al Decret de Nova Planta durant la guerra de successió.
Entitats culturals, socials i cíviques del País Valencià han fet una crida per a que aquesta mitja nit els valencians surtin al carrer, vagin a les ermites, a les muntanyes, surtin als balcons o als terrats de les cases i encenguin llums de tota mena per a que tot el territori vegin els llums demostrant que encara se'n recorden d'aquells fets que es van produïr l'any 1707 i que els va negar ser un poble.
Aquesta convocatòria s'ha fet com a substitució de les grans manifestacions que estaven previstes, en cas que la Generalitat Valenciana governada pel PP, tanqués el repetidor de TV de Mondúver, amb la finalitat que al País Valencià no es pugi veure la televisió de Catalunya. La manifestació s'ha desconvocat com a conseqüència de la sentència judicial del passat dia 20 d'abril, en la qual es denega el permís per tancar l'esmentat repetidor ja que vulneraria drets fundamentals.
Els legítims drets de lliure expressió i el d'informació. Drets que tant a València com a Catalunya van ser arrabassats per la força pels Borbons, ja que València queia l'any 1707 davant les tropes espanyoles, però Catalunya també queia l'any 1714, set anys desprès patint les mateixes conseqüències. La pèrdua dels nostres drets com a nació i com a poble.

Com estan els tràmits de la Façana Marítima?

Fa setmanes que ningú parla de la situació administrativa i política del projecte de la Façana Marítima de Tarragona. Vull pensar que és degut, com passa en aquests casos, a la proximitat de les eleccions municipals. Són dies i setmanes per dedicar-se a captar vots d'allà on sigui i de la forma que sigui, vistos els aconteixements que s'han detectat a les places espanyoles africanes i a Galicia.
Ningú parla d'un projecte de gran importància per a la ciutat. És com si dormís el són dels justos. I crec que seria un bon moment per a que els partits polítics es defineixin ben clarament, i la predisposició de cadascun d'ells per tirar-lo endavant.
Ara és el moment de mullar-se, damunt d'unes eleccions siguin o no municipals. O caldrà recordar que d'ací a un any es convocaran les eleccions generals?. Falta molt poc. És per això que com a tarragoní m'agradaria conèixer els posicionaments dels polítics. Que ens informin dels tràmits que es fan i en quina situació estan, i si en donen i en continuaran donant prioritat en la gestió municipal que facin en els proper quatre anys.
Els ciutadans tenim dret a conèixer el futur de la Façana Marítima de la nostra ciutat.

La provocació innecessària i greu del govern de Toni Blair a l'Iraq

Francament sorprèn i fins i tot irrita assabentar-te pels mitjans de comunicació que el princep Enric d'Anglaterra l'envien a guerrejar a l'Iraq. Què busca el govern de Toni Blair amb aquesta fugida endavant?.

Ens vol demostrar que com ells, els aglesos, no hi ha ningú excepte dels EUA pel que fa a excentricitats?.
Quina necessitat hi ha d'enviar a aquest personatge a una guerra que diariament provoca centenars de morts?.

Saben que els iraquians l'estan esperant per a segrestar-lo i qui sap per a quina cosa més. Vist des de la perspectiva de la situació bèl.lica d'aquell país musulmà, a resultes de l'ocupació il.legal de la seva terra per tropes estrangeres, anglesos inclosos, que està molt més pitjor del que estava amb Sadam Hussein, no s'enten aquest despropòsit i aquesta provocació.
Què volen, que busquen els Bush i els Blair de torn enviant a aquest noi a la guerra?. Popularitat?, provocar que li passi alguna cosa i aleshores convertir-se els ocupants il.legals de l'Iraq en víctimes?. O és que esperen que la sola presència del princep Enric afluixi la tensió guerrera dels qui ja n'estan tips d'ocupació americana i anglesa?.
Sembla que els ocupants no se'n recorden de les fileres de taúts cobertes amb banderes americanes i angleses preparats per enviar-los a les seves families. Volen també enviar el cos d'aquest noi al palau de la reina Isabel II?.
El que haurien de fer els anglesos, i per descomptat els americans, és marxar de l'Iraq tal i com els hi estan demanant centenars de milers d'iraquians manifestant-se i cremant banderes pels carrers mig destroçats de Bagdad o de qualsevol altre ciutat d'aquest dessolat païs, gràcies a l'intervencionisme interessat de Bush i de Blair que el que volen, en el fons, és el petroli i més ara que diuen que les reserves són quasi el doble del que es calculaba. És d'escàndol, vergonyós.
Ja va fer bé Rodriguez Zapatero en fer sortir les tropes espanyoles de l'Iraq. És de les millors coses que ha fet en tres anys.

Candidatura de Catalunya a la Capital Europea de la Cultura 2016

Els aconteixements s'han precipitat. La candidatura de Tarragona per assolir la nominació com a capital de la cultura europea per a l'any 2016, ha canviat radicalment la denominació i el sentit de la proposta. Ara és "Candidatura de Catalunya a la Capital Europea de la Cultura", és a dir que és la única que a l'hora de la veritat representarà a tot el país.
El fet que fa pocs dies fou tot el Parlament de Catalunya que per unanimitat acordès que fós Tarragona la candidata, aquest acord ha estat el cop de gràcia i dóna força evident als passos que a partir d'ara s'han de donar per a potenciar l'esmentada candidatura de Tarragona.
Amb el suport de 230 ajuntaments catalans que representen el 55 per cent de la població de Catalunya, i amb el del Parlament, qualsevol altre intent de competir amb Tarragona queda totalment fora de joc.
Recordem que no fa pas gaire, Girona va intentar, també, presentar-se com a candidata tot i que els intents han fallit definitivament.
De moment es continuarà amb la campanya de recollida d'adhessions.

Puig i Cadafalch, Primo de Rivera i Montjuic

La Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans ha organitzat per al dimecres, dia 25 d'abril, un acte reivindicatiu per a la recuperació definitiva de les quatre columnes que estaven a Montjuic. Puig i Cadafalch les va dissenyar com a clar símbol de les quatre barres, i es van col.locar davant del palau reial l'any 1919 amb motiu de l'Exposició Universal que es va fer a Barcelona el 1929.
Un any abans, l'any 1928, a resultes del cop d'Estat encapçalat per Primo de Rivera, les columnes van ser arrancades del seu lloc original ja que la dictadura no acceptava un símbol tan clar de l'identitat de Catalunya en una exposició universal. Caldrà recordar que fa cosa de dos anys, el Parlament de Catalunya en una proposta no de llei, va decidir restituïr les quatre columnes tot i que no es va fixar dia però sí l'any. Es tractava de l'any 2007, tot i que no es deia si serien instal.lades al seu lloc original com s'hauria de fer.
L'esmentada Xarxa d'Entitats, ha escollit el dia 25 d'abril amb la finalitat de recordar que aquest dia se celebra el tercer centenari de la batalla d'Almansa durant la guerra de Successió, i que va significar, per al Regne de València, la pèrdua dels Furs i les pròpies institucions, i la annexió a la monarquia espanyola.
Foto: ElDebat.cat

Guillermo del Toro i el REC-07 a Tarragona

El director de cinema, Guillermo del Toro, y la seva darrera pel.licula El Laberinto del Fauno són protagonistes a la nostra ciutat, gràcies a la gran exposició que es pot visitar a Tarragona del material i altres elements utilitzats pel aquest director en el rodatge de la pel.licula.
L'exposició, degut al volum de peces que la composen, es pot anar visitant de forma itinerant, ja que una part es pot veure a les dependències de l'Antiga Audiència; una segona part al cobert número 1 del moll de costa del Port de Tarragona, i la tercera es pot visitar a la sala de la Caixa, també a la ciutat.
Això ha estat possible gràcies a la professionalitat dels comissaris de l'exposició Carles Durbán i Antoni Busquets, que han fet possible que Tarragona estreni en primicia aquesta magna exposició que, posteriorment anirà a altres ciutats de Catalunya i de l'estat espanyol.
Voldria afegir en aquest comentari que Isabel Allende ha dit que Guillermo del Toro és el gran candidat per a la realització de les adaptacions de "La ciutat de les bèsties", "El dragó d'or", i "El bosc dels pigmeus".
Tota una feinada però que de ben segur que, Guillermo del Toro, afronatarà sense gaires dificultats.

Jimenez Losantos, la negació del periodisme

La manipulació, les mitges veritats o mentides, l'odi, l'insult i la manca permanent de respecte cap a les persones, és el periodisme que sap fer aquest locutor de la COPE, la cadena espiscopal espanyola. La situació ha arribat al Vaticà. La total manca de respecte fins i tot cap a la Casa Reial espanyola, i no cal dir cap als socialistes i quasi contra tothom, ha fet que Monsenyor Enrique Planas, expert en comunicació del Vaticà, hagi expressat profunda preocupació i neguit per les actituds i comportaments de Jimenez Losantos.
Enrique Planas ha afegit que s'hauran de prendre mesures, i que discrepa del "todo vale", d'aquest pseudo periodista que jo, particularment, no escolto ni he escoltat mai perquè vomitaria damunt la ràdio.
L'esmentat bisbe, també ha dit que no es pot atacar la monarquia com s'ha fet, i que els plantejaments informatius de Losantos son suicides i intolerables, tot afegint que s'han d'anar cap a la reconciliació i no a dividir.
Per la seva banda, el bisbe de Jerez, Juan del Rio, també ha posat cullerada dient que a la COPE ningú és imprescindible. s'Han produït canvis en altres moments i no ha passat res, la cadena no s'ha enfonsat, i per tant s'han de prendre mesures.
Doncs senyors bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, espavilin i arraconin a aquesta persona d'una vegada per totes, i no busquin excuses de mal pagador.

Zapatero, Montilla, Rajoy i el pupurri de la resta

A les darreres 48 hores, i a resultes del sou de Mariano Rajoy, ha tornat a saltar pels aires el tema dels sous que cobren polítics i alguns no polítics enxufats.

La disparitat de sous rspecte a la disparitat de responsabiliats és, entre altres aspectes, els que indignen als ciutadans amb qui em sento plenament identificat. No s'entén que Rodriguez Zapatero tingui un sou de 90.000€, i que el president de la Generalitat, José Montilla, cobri 164.000€. Hi ha correlació de sous i responsabilitats?.
Com pot ser que aquests dos presidents, d'Espanya i de Catalunya, cobrin molt menys que directius d'empreses municipals, com passa a Reus que cobren 300.000€?. I la llista segur que la podriem allargar i molt. Clar, i això són els sous..., a banda hi deuen haver els complements, dietes, cotxes oficials, guardaespatlles, etc, etc, etc. i Mentre, milers de catalans i espanyols s'han de conformar amb pensions d'autèntica misèria, veient-se obligats molts d'ells a anar als menjadors socials o a Càrites o d'altres entitats per aconseguir roba o aliments complementaris.
Penso que aqui està la clau de tantes tensions i de cops de colze que es produeixen internament als partits quan es tracta de confegir les llistes electorals. Els sous són prou sucosos com per intentar aconseguir un escó... amb el que ja es podrà anar tirant, si més no, durant quatre anys.
Què creuen que pensen els electors de tot aquest ball de sous milionaris?.

Protestes contra l'Església a Burgos i a Màlaga

Una forta escridassada s'ha emportat l'arquebisbe ultraconservador de Madrid, Rouco Varela, quan assistia a la universitat de Burgos per a rebre el títol d'honoris causa que li va lliurar el rector, Francisco Leal.
Centenars d'estudiants i professors de la Universitat burgalesa han cridat "Rouco, no", "Rouco inquisidor", i s'han manifestat per la ciutat portant pancartes com la que he penjat encapçalant aquest comentari.
Mentre això passa a Burgos, a Andalusia, concretament a Màlaga, altres centenars de ciutadans i fidels de comunitats cristianes de base han protestat pel tancament d'aquestes comunitats i contra la COPE, l'emissora dels bisbes, acusant-la de continuats insults, manipulació de la realitat, de menyspreu, de manipulació i d'engany.
Aquests col.lectius estan recollint adhessions que es poden enviar per aquest correu electrònic contraelodio@hotmail.com
Demà, dia 21, José Maria Castillo, a les 6 de la tarda, donarà una conferència a la parròquia de Santa Rosa d'aquesta ciutat andalusa, i durant to el dia es farà un tancament de fidels a l'església en senyal de protesta i total desacord amb la política que està fent el sector més conservador i reaccionari de l'Església espanyola.

Els ciutadans estem cansats i agobiats per les constants i aburrides picabaralles polítiques

Ja hi tornem a ser. Un cop més Renfe deixa penjats al mig de la via a centenars de viatgers. No és nou aquest fet desgracadament. Tampoc és nou que els polítics aprofitin qualsevol incidència, sigui la que sigui, per tirar-se els plats pel cap. I això s'incrementa fins al paroxisme quan s'entra en època preelectoral i electoral.

Ara es qüestiona el perquè el Govern de la Generalitat, a mitjans dels anys 90, no va acceptar el traspàs de les rodalies, i ja tenim la polèmica sobre la taula. Creuen realment els polítics, tots plegats, que als ciutadans els preocupa si Jordi Pujol va fallar aleshores al no fer cas de les possibilitats del traspàs del servei de rodalies?. Creuen vostès que durant aquests anys que Renfe a anat funcionant força correctament, algú pensava en aquest traspàs?. Tota la polèmica Estat-Generalitat per aquesta qüestió està al roig viu, perquè des de fa poc més d'un any que Renfe no para de tenir avaries i d'incomplir els horaris establerts per la companyia ferroviària. I en segon lloc, s'ha revifat el tema desprès que s'aprovés l¡Estatut de Miravet.
Tinguin ben present, senyors polítics, que el ciutadà el que vol, el que volem, és que d'una vegada Renfe funcioni,- amb traspàs o sense-, perquè paguem un bitllet per sortir de l'estació a una hora preestablerta, i arribar al nostre destí també a l'hora que li correspon.
Les seves picabaralles al ciutadà li reboten, i si pensen que amb aquestes dicuscions de saló desviaran vots cap a un o altra cantó, cregui'm, estan molt equivocats. Potser el que arribin a aconseguir és incrementar l'abstenció.

Montserrat Rico, el Sant Graal i els nazis

Torna a la literatura, mig històrica mig novelada, el misteri que envolta el Sant Graal i la passió dels nazis per aconseguir-lo durant la segona gran guerra.

No hi ha dubte que Montserrat Rico Góngora amb el darrer treball recentment publicat "La Abadia Profanada", ha fet un treball molt interessant on els fets històrics es barrejen en la ficció.
La muntanya de Montserrat i juga el seu bon paper en tota aquesta història, ja que els nazis hi van anar i es van discutir amb vehemència,- és un fet històric -, amb l'abat de l'època. Els nazis creien que el Sant Graal es guardava a Montserrat i el volien posseir amb la finalitat que els atorgués l'èxit i la victòria de la guerra.
Aquest fet ha quedat força emmascarat, ja que el mateix dia que Himmler s'entrevistava amb l'abat de Montserrat, Hitler s'entrevistava, a Hendaya, amb el militar rebel, Francisco Franco, i aquesta entrevista d'alt nivell va fer que els mitjans d'informació atorguessin tota la importància a aquesta reunió.
Montserrat Rico fa fluir la ficció entrellaçant-lo amb la història amb força i amb un llenguatge que t'obliga a continuar llegint. És com si et sentissis immers en el món tenebrós i tràgic dels anys 40, quan Europa sagnava pels quatre costats, i els nazis assassinaven a centenars de milers de persones, jueus, homosexuals, gitanos, etc, als camps de concentració.
Val la pena llegir-lo, i obsequiar-lo per Sant Jordi si algú no té prou clar quin llibre comprar.

De la gresca dels joves al dret del descans

A Tarragona com a d'altres ciutats catalanes i de l'Estat espanyol s'ha plantejat repetidament el dilema de la convivència entre la gresca dels joves, especialment els caps de setmana, i el dret al repòs de les families.

En principi diriem que no hauria d'haver problemes, però en sorgeixen i molts. Els ciutadans que conviuen amb locals musicals, o bar musicals, o amb d'altres locals de reunió massiva, pateixen ienxorablement la irresponsabilitat d'uns quants joves que sense cap mirament criden, canten o fan sorolls amb els vehicles. No tenen en compte que damunt dels seus caps hi dormen ciutadans que segurament molts d'ells hauran d'anar a treballar, i s'aixecaran a les 5 o les 6 del matí.
I aqui és quan topen els interessos, legitims els dos, però que sovint es contraposen.
Ningú, crec, nega el dret dels joves a divertir-se. Si no ho fan ara, quan ho faran?. No obstant em pregunto si emborratxar-se fins perdre el sentit; cridar amb força a la matinada pels carrers, o trencar botelles buides per terra o contra les parets dels edificis, això és divertir-se. Més aviat són simptomes clars d'incivisme, d'insolidaritat i d'escassa educació social.
Tarragona no s'ha escapat del problema, i ara es critica a l'Ajuntament perquè ha tancat locals. En primer lloc, sembla que no tenien les llicències en regla. I en segon lloc feien impossible la convivència amb els veïns perquè no se sentien respectats mentre descansaven.
Els joves tenen drets, sí, evidentment. Han de divertir-se, naturalment. Però els seus drets no poden de cap manera alterar i menysprear els drets dels altres, perquè aleshores no podem parlar de drets, sinó d'imposicions per la força i d'una clara i insultant insolidaritat.

Atemptar contra la inteligència dels ciutadans

En general tots els ciutadans, i més que tenim dret a vot, sabem que quan s'atancen eleccions, els polítics es posen frenètics i acaben dient alguna bajanada i fins i tot recargolen la realitat. Ja hi estem acostumats.
No obstant, és alarmant que a Tarragona, un regidor d'Iniciativa per Catalunya, hagi afirmat recentment que "l'alcalde Nadal deixarà la ciutat pitjor del que se la va trobar". Home, senyor Balart, que se li veu massa les ganes de desbancar a un partit per posar-s'hi vost'e.
Per poc intel.ligent que sigui qualsevol ciutadà, i per poca memòria que tingui, podrà recordar el pla d'aparcaments; la dotació de tots els barris més poblats amb centres cívics, centres d'àvis i locals socials per als veïns i Associacions Veïnals; la perllongació de la Rambla Nova i de la Via Augusta, l'avinguda Països Catalans o de l'avinguda Vidal i Barraquer; la cessió de terrenys per a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la evident modernització de la Part Baixa amb el Portu Esportiu, la zona del Serrallo amb poliesportiu i piscina inclosa o bé el pla de piscines als barris. Em deixo moltes coses al calaix, perquè considero que de moment ja n'he dit prou.
Una altra cosa hauria estat, senyor Balart, que vostè mostrès contrarietat o desacord en alguns projectes que vostè hauria fet d'alguna altra manera o a un altre ritme. Això és legìtim en política, però negar la realitat i el que tothom pot veure, és si més no anar pel carrer amb els ulls i la ment tancades amb candau i mirant enrere.
Ah, i ara no ens digui als tarragonins que és prioritari fer més ponts sobre el riu Francolí que dedicar-se al projecte de la Façana Marítima. Una cosa no treu l'altra perquè els costos d'una i altra obra estan a les antípodes.

El controvertit i fascinant Evangeli de Judes

S'atança la festa de Sant Jordi, Patró de Catalunya, i aquesta diada queda netament emmarcada per la tradició de la rosa i del llibre.
És la primavera, l'època en que a l'antiguitat començava el nou any, l'esclat de la vida que reneixia i, per tant la que marcava l'inici d'un nou cicle anual.
La tradició del cristianisme a partir del segle III aproximadament, va anar acomodant la tradició que neixia amb la que heretava dels antics. I així fa que la mort i ressurreció de Jesús coincideixi en la primera lluna plena de l'equinocci de Primavera, que marca el domini de la llum solar per damunt de la tenebra de la nit. Mort i ressurreció.
L'Evangeli de Judes trenca molts dels tòpics que s'han anat arrossegant durant vora 2000 anys sobre Jesús, la seva vida i el naixement del cristianisme que s'ha anat forjant a partir de l'emperador Constantí.
L'antiguitat del document es data a l'any 180 de l'era comú. Ja el mencionava Irineu bisbe de Lió en el tractat contra l'heretgia. L'Església no l'ha tingut mai en compte, més aviat l'ha ocultat, i ara que ha sortit a la llum pública el desprestigia considerant que no forma part de l'essència del cristianisme. No obstant, tampoc està confirmada ni l'autoria ni l'edat exacta dels evangelis canònics, alguns d'ells escrits també al segle II desprès de la mort de Jesús.
Mai m'ha convençut la tria que va fer l'església sobre els nombrosos evangelis que van aparèixer i que encara es coneixen com apòcrifs. És, potser, que van escollir aquells que més bé podien manipular literàriament?. Molt bé podria haver estat així, si ho mires des d'una perspectiva crítica desprès de llegir amb deteniment les discusions dels temes que es van anar tractant en els diferents concilis, i durant segles, que van estructurar una religió que molt poc té a veure amb aquell, diguem-ne cristianisme primitiu. Si es llegeixen amb deteniment els 4 evangèlis canònics hi trobes moltes llacunes i, especialment, te n'adones que Jesús en realitat no va fundar cap religió.
Jesús va nèixer, viure i morir com un fervorós jueu respectuós al màxim amb la Thorà.
Altra cosa és que precisament per la devoció i amor que sentia per la Llei s'encarés amb els poders fàctics religiosos de la seva època: escrives i faritzeus.

Continua el degoteig cap a les files del PRC

Si el passat diumenge comentaba al meu blog que a Tortosa s'ha confegit una llista electoral del Partit Republicà Català a Tortosa, avui he conegut que també a Sant Cugat del Vallès se n'ha fet una altra encapçalada per Mateu-Marc Pi i Vendrell, ex militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, que anirà acompanyat per altres persones procedents de sectors de l'independetisme.

El degoteig de militants i simpatitzants d'ERC cap a el PRC no para, tot i que també s'hi van afegint ciutadans d'altres formacions a més d'independents que mai han militat a cap partit nacionalista i sobiranista.
El PRC ha fet públic recentment un comunicat en el qual expressa la "necessitat de treballar també des dels ajuntaments i des de tots el ens locals, per assolir la fita de la independència de Catalunya, ja que el Govern de la Generalitat ha dit clarament que gestionarà la Generalitat, però no aposta pels temes identitaris ni per a la construcció nacional de Catalunya".
Ja el passat mes de juliol, el PRC va fer una crida als ciutadans de Sant Cugat per tal que s'adherissin al projecte polític que proposa aquesta formació política, i la resposta no ha trigat gaire en donar resultats, a la vista de que el proper dia 27 de maig seran presents a les paperetes i a les urnes.

El desconcert dels ciutadans i els polítics

És normal que sempre que s'aproximen eleccions, en aquest cas municipals, hi hagi un autèntic i frenètic vall de polítics?. Sembla que molts d'ells es dediquen a anar provant el vals, el rock, l'agarrao i el flamenco.

Aquest matí, a primera hora, he llegit a Directe.cat que l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Jané es passa a les files del PP, però garantitza fidelitat a CiU.

Segons es miri la cosa, pot semblar un xic coherent, però la realitat és que això és una autèntica empastifada política, i sona a autèntica burla i xunga envers els ciutadans. A què juga aquesta senyora?. Afirma que no comparteix l'ideari dels populars, no obstant accepta anar al vuitè lloc de la llista del PP que encapçalarà el senyor Matas amb el rere fons d'Andraix.

Insòlit. És ben cert que la política és la ciència de l'impossible, però d'ací a enfotre-se'n dels electors hi ha un abisme. Jo, particularment, senyora Pau Jané, en prenc bona nota. Confío que mai forma part d'una llista electoral a Catalunya, perquè a aquesta hipotètica llista no la votaré mai.

Foto: Directe.cat

Avui ha nascut un nou diari digital català

Just una setmana abans de la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya, avui ha sortit per Internet el número 1 d'un nou diari digital català i en català: www.directe.cat
Estarà dirigit pel jove Joan Camp, fill de Granollers i de 27 anys, el qual ja ha treballat en altres mitjans de comunicació del país.
Quan l'obres dóna la sensació agradable de ser un diari fresc, àgil i molt complert pel que fa al conjunt de les informacions que ofereix. Directe.cat, segons els responsables de l'edició, "no vol ser un diari digital més. Tenim l'objectiu de no deixar d'innovar, conscients que Catalunya necessita innovació tecnològica per tirar el País endavant".
També consideren que era necessari donar aquest pas al servei del poble català "perquè dóna la sensació que el món mediàtic català fa anys que està estancat, acomodat i sense possibilitats de crèixer".
El projecte ha sorgit d'un grup de professionals que des de fa més de 10 anys treballen en diferents mitjans i projectes digitals, i es tracta d'unir esforços per tirar endavant un projecte que no vol deixar impassible ningú.
Hi participaran persones rellevants de la docència, del periodisme, de la política, del sector del consum i de l'economía o de la literatura, entre d'altres temes i especialitats, sense deixar de banda l'esport.

La catedral o el conjunt arqueològic de Tarragona podrien ser la setena meravella de Catalunya

A partir d'avui, dia 16, fins el diumenge 22 a les 12 de la nit, els ciutadans de Tarragona i del conjunt del Camp de Tarragona i del Baix Penedès, poden votar per escollir un monument, edifici o monestir per a ser declarat entre les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya.
Fa uns dies que ja es va escollir el que correspondrà a les comarques de Lleida, tot i que encara no s'ha fet públic el resultat, que s'espera que es conegui d'ací a pocs dies.
Els tarragonins, reusencs, vallencs o montblanquins, entre d'altres, poden votar a www.ccc.cat o bé enviant un SMS al número 7217 escrivint CCC, deixar un espai en blanc i tot seguit indicar el nom de la proposta de meravella que vol votar. Només s'admetrà un vot per remitent. El cost del missatge serà de 1,20 euros+IVA.
La idea d'aquesta sel.lecció de meravelles de Catalunya ha sorgit de la organització Capital de la Cultura Catalana conjuntament amb Catalunya Ràdio.
Aquests són els monuments posats a votació: Monestir de Santes Creus; Castell-monestir d'Escornalbou; Institut Pere Mata de Reus; Teatre Fortuny de Reus; Casa Museu Pau Casals; Monestir de Poblet; Recinte emmurallat de Montblanc; Cartoixa d'EscalaDei; la catedral de Tarragona i el conjunt arqueològic de Tarraco.