Joan Saura, el prototip de la ridiculesa política

La pèrdua de 140.000 vots a Barcelona que ha afectat al conjunt del govern tripartit d'aquesta ciutat catalana, ha posat molt nerviosos a tots plegats. Tant és així, que Jordi Portabella a tancac, sembla, la porta a un altre tripartit, els socialistes callen però els budells els tenen econgits, i els d'IC-V no paren de dir bestièses. La última?, doncs que el conseller d'Interior que ja té prou feina per justificar la pèrdua d'un regidor a l'ajuntament barceloní i a quadrar als Mossos d'Esquadra que van per lliure, ara resulta que la culpa de l'abstenció la té l'ex president de la Generalitat Pasqual Maragall.
Quina poca vergonya que tè aquest Joan Saura. Per més conseller que sigui, i per més president que sigui d'IC-V, vostè ha perdut el cartipàs, no els papers, i té una cara que quan camina se la xafa.
Vostè sí que va promoure en activa i per passiva l'abstenció al menys d'un segment social, quan a Granollers va dir ben clarament que qui no voti esquerres que s'abstingui o que faci el que vulgui. Jo vaig votar el dia 27, està clar, però no pas a la seva formació com pot comprendre. Perquè no sé si ho sap, però el cap de llista d'IC-V a Tarragona proposaba convertir un edifici molt emblemàtica de la ciutat en mesquita... i així li va anar. Vostès a Barcelona van perdre un regidor, a Tarragona vostès els van perdre tots, els dos que tenien.
Continuin així, continuin que faran carrera política des de casa i veient-les passar.

De la deriva electoral d'ERC a la tempesta política

Els màxims dirigents polítics d'ERC estan desconcertats i decebuts. Han perdut milers de vots en el conjunt de Catalunya: A Barcelona, Tarragona, Reus, Tortosa, Lleida, etc. Ara, tots es repensen si repeteixen els pactes que han mantingut durant els última anys, o bé tiren la tovallola del pacte i passen a l'oposició. Així ho han expressat publicament Sergi de los Rios a Tarragona; Empar Pont a Reus o Jordi Portabella a Barcelona.
Els dol haver perdut credibilitat nacionalista i sobiranista entre els ciutadans, però què esperaven?. Han analitzat amb seriositat i rigor les actituds i comportaments que han adoptat els darrers anys, i especialment des de fa set mesos quan van entrar, un cop més, al govern de la Generalitat?.
Diuen, aquests polítics d'ERC, que no ho fan per estratègia política això de passar a l'oposició. Aleshores hauran d'explicar molt bé perquè ho fan si acaben fent-ho. Perquè aquestes declaracions contrasten, i molt, amb la possibilitat de que ERC pacti amb el PSC-PSOE a la diputació de Lleida, i pactarà amb CiU a la de Girona. Això no és oportunisme polític?. És que ERC fins hi tot pactaria amb el mateix Satanàs per tal de mantenir parcel.letes de poder, les cadires ben folrades de bellut i amb els sous que se'n deriven?.
Què importa, ara ja, el que desitgen els electors que els han votat. Ara ja tenen el que buscaven i utilitzant l'expressió popular emesa a les taules electorals, pacten, repacten o passen a l'oposició segons els convingui políticament. Els electors que esperin quatre anys, quan se'ls torni a permetre parlar a les urnes. Mentre, ells ja faran coure l'olla.
El ciutadà es mereix aquesta continuada tempesta política?. Fins a quin punt, vistes les coses, el ciutadà ha d'anar a votar per a consagrar una política que només la gaudeixen els partits i alguns llepes que els envolten?.

Llistes electorals obertes, o urnes buides

Tan fàcil que és saber el perquè milers de ciutadans no voten o voten en blanc. No són necessàris tants estudis sociològics ni elucubracions pseudopolítiques. Els ciutadans estan cansats i farts de tanta política de despatx teledirigides des de les seus dels partits, els quals sempre miren pel benefici electoral i de disposar de les millors cadires de poder.
Els ciutadans estem farts, ben clar va quedar ahir a la nit a TV3 en un petit recull d'opinions que aquest canal va emetre copsant opinions dels ciutadans. Tots els entrevistats van dir el mateix: desencís dels polítics; volen llistes obertes; desengany per la política que es fa, etc. Aquesta és la realitat, cap altra. Que no es trenquin la closca els polítics buscant causes de l'abstenció creixent.
El passat dia 27 vaig anar a votar però serà l'última. Serà l'última si d'ací a un any la convocatòria per a les eleccions generals de l'Estat no contemplen les llistes obertes, que em permetin triar la persona o persones que jo cregui que serà bon gestor dels assumptes públics. Si no és així, serè un abvstencionista més. I ho dic des del meu bloc per a que quedi enregistrada la meva decisió i el perquè d'aquesta decisió. Estic tip de tenir de votar sigles, no persones. Llistes tancades que es confegeixen moltes vegades a partir d'amiguismes, de reconeixements de militants per la feian feta al si de qualsevol partit, sense preveure si aquella persona, sigui home o dona, és o no vàlida per a la responsabilitat política que se li encomana.
Els ciutadans tenim dret, i l'hem d'exigir, a votar directament aquelles persones que creiem més preparades. No ens els tenen d'imposar els partits polítics com es fa ara. I si als partits aquesta fòrmula no els agrada perquè segons ells els perjudica, doncs els ciutadans ens quedem a casa i que vagin a votar els seus incondicionals.

La cultura catalana en perill, perquè des de la Generalitat la desvirtuen lentament

O els catalans ens plantem seriosament, o lentament i sense adonar-nos la cultura catalana es convertirà en quelcom anecdòtic d' ací a dues generacions. Mentre a finals d'abril el president de la Generalitat de Catalunya, amb motiu de la Feria de Abril andalusa, parlava que aquesta festa fós la festa de la primavera de Catalunya, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ara ens parla de que escriptors catalans però que escriuen en castellà, estiguin presents a la Fira de Frankfurt.
No es tracta de promocionar i donar a conèixer la nostra cultura, i una de les vessants importants són els nostres escriptors és la nostra llengua?. No és la nostra parla pròpia i genuïna la que ens diferencia dels altres pobles i nacions?. Els catalans que es dediquen a escriure en llengua castellana, han de participar a d'altres fires del llibre com la de Madrid, per exemple. Barrejar en un estand escriptors catalans que escriuen en castellà o en català no té sentit, per més que alguns diguin que són llengues cooficials a Catalunya. Això és en l'aspecte oficial, res més. Sí, són cooficials però la que representa Catalunya a nivell internacional és la catalana, la pròpia, la que ens és comuna.
A més, el conseller de Cultura reconeix que és minse l'aportació dels empresaris en la promoció i publicació en llengua catalana, i per tant el que cal fer és potenciar la literatura catalana i en català.
I pel que fa al president de la Generalitat, José Montilla, voldria recordar-li que Catalunya ja té la festa de la primavera i que ens és ben genuïna, em refereixo a la Festa de Sant Jordi i la de la Moreneta que se celebra quatre dies desprès. Aquestes, i cap altra, són les festes tradicionals i autòctones catalanes de la primavera.
Tot el demès, seran afegitons, pedaços interessats politicament parlant.

Joan Saura hauria de saber que sovint les victòries i els brindis resulten efímers

Si algún partit polític, o formació ideològica ha sofet una bona clatellada en aquestes eleccions municipals a Catalunya, aquest ha sigut Iniciativa-Verds. Mentre a Barcelona perdien un bon grapat de vots fent-los perdre un regidor a l'ajuntament de Barcelona, el cas de Tarragona ha sigut alliçonador. A Tarragona han estat escombrats del saló de plens.

Si el conseller d'Interior, Joan Saura, brindava per la crescuda de vots que IC-V va experimentar el dia 1 de novembre passat, ahir no crec que brindés, i si ho va fer, la seva cara no deuria estar tant cofoia. Els electors, els ciutadans en general, no som imbècils senyor Saura i senyor Lluis Balart. Els electors tenim memòria, i recordem que vostè fa pocs dies promovia l'abstenció si no es votava a les esquerres, mentre la regidora Imma Mayol pregonava que era antisistema...., i el seu company de partit-coalició, Lluis Balart, des de Tarragona demanava que l'edifici de l'antic Banc d'Espanya es convertís en una mesquita.
Baja, que sembla que vostès es van posar d'acord en alguna reunió secreta, per veure qui la diria i proposaria més grossa.
Si a tot això afegim la molt més que qüestionable gestió que vostè està realitzant com a conseller d'Interior i màxim responsable dels Mossos d'Esquadra, la cosa no li pinta gens fina. Ben segur que més d'un vot el va perdre per algunes actuacions de la Policia Autonòmica i que han estat denunciades repetidament pels afectats, i que vostè ni n'ha fet cas, ben al contrari.
Com que sempre que hi han eleccions cap partit perd, mai, tots guanyen, segurament que vostès deuen sentir-se satisfets de la feina feta. Caldrà veure com la fan d'ací en endavant. La gent no és tonta i té memòria, li ho recordo. I també sap prendre la revenja com pot ser no anar a votar, no per desinterès per la política, sinò per passotisme respecte dels polítics.
Sempre les victòries s'han de celebrar i mirar des d'una perspectiva ampla, perquè avui es guanya una batalla, però no vol dir que s'ha guanyat la guerra. Ahir, la primera batalla, el primer pols, la va guanyar la ciutadania. El seu èxit electoral de l'1 de novembre del 2006, comença a ser efímer.

Una campanya electoral marcada per la crispació política, ha tingut una forta resposta popular

Era de preveure, i la realitat ha confirmat el que els mateixos polítics es temien. L'abstenció ha guanyat aquestes controvertides eleccions municipals de Catalunya. És on més s'ha fet notar el càstig als polítics, no a la política, dels electors.
Si tots els candidats, tots, i els responsables de campanya de les diferents formacions polítiques revisen tot el que han fet i dit els candidats i els seus acompanyants, veuran el gran ridícul que han fet globalment.
Aquesta llarga i decebedora pre campanya i campanya electoral ha sigut un espectacle depriment. Insults entre candidats, acusacions injustificades, rèpliques i contrarrèplies sovint enganyoses i manipulades entre ells i els portaveus dels partits, el president Rodriguez Zapatero donant suport a un candidat a l'alcaldia, no a president de la Generalitat o del Govern central, etc.
S'han acusat de pactistes entre ells, quan tots han pactat amb qui els ha convigut a qualsevol ajuntament. A Tarragona en concret, CiU ha pactat amb el PP, sí, però també amb el PSC-PSOE. I no fa tant de temps, 8 anys.
Crec que, al marge de creure que l'abstenció no és bona per al bon funcionament de la democràcia, cal dir també que els polítics l'han provocat. Durant la campanya tots els candidats han parlat més de temes d'àmbit general de Catalunya i d'Espanya, que concretar el discurs en reals projectes que afecten el dia a dia del ciutadà. I així els ha anat.
Fins d'aqui a 4 anys. Hi tornarem.
Ah, i no culpin al fútbol o a la platja per justificar l'abstenció. L'abstenció l'han provocat vostès senyors polítics.

La Fiscalia de Medi Ambient estira les orelles al Govern de la Generalitat de Catalunya

Llegia aquest matí a El Punt, pàgina 10, que la fiscalia de medi ambient ha intensificat les crítiques cap a les administracions, especialment a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat per la seva total inoperància pel que fa a denúncies per atemptats contra el medi ambient.
Sembla que els darrers dos anys, la conselleria només ha presentat una denúncia, i que és administrativa, per la qual cosa la fiscalia qualifica la gestió de la Generalitat d'anecdòtica quan es tracta de denunciar delictes mediambientals.
Si a tota aquesta inoperància del govern de Catalunya s'hi suma la del Govern central, estem llestos els ciutadans si confiem en què les administracions públiques protegeixen el medi ambient. Dic això, perquè El diari El País, en la edició d'avui, també denúncia que en un 7o per cent s'incompleix la normativa de contaminació fluvial de la Comunitat Europea pel que fa a la protecció dels rius.
Dos diaris, segur que més, denuncien seriosos incompliments dels governs, central i català, respecte a la vigilància severa que s'hauria de fer per evitar contaminacions de les conques dels rius. Què fa doncs l'Agència Catalana de l'Aigua que ha provocat que la fiscalia es planti, es posi molt seriosa, estiri les orelles i posi en evidència la incompetència d'aquest organisme depenent de la Generalitat?.
Quina confiança podem tenir els ciutadans amb els polítics que ens governen, si no ens protegeixen dels abusos d'alguns que impunement poden contaminar sense cap control?.

La campanya electoral ha sigut un autèntic concurs de castells de foc fora d'hora

Tarragona a la primera setmana de juliol, gaudeix d'un magnífic concurs internacional de castells de focs que es disparen des de la Punta del Miracle, al mateix costat del Fortí de la Reina. No cal dir que la capacitat de convocatòria popular d'aquests sis dies de concurs és espectacular. Milers de persones es mobilitzen per no perdre's l'espectacle.
Però enguany, el concurs de castells de foc o d'artifici s'ha avançat poc més d'un mes. Em refereixo a la campanya electoral per a les municipals. Certament aquesta campanya ha sigut un autèntic concurs de castells de foc. Tots els partits competien per veure qui la deia més grossa; qui prometia més coses; qui faria o deixaria de fer si guanyava i podia ocupar la cadira de l'alcaldia.
No obstant, entre un concurs i un altre hi han hagut profundes diferències, especialment pel que fa a la capacitat de convocatòria i de mobilització dels ciutadans. Mentre al juliol moltes families ja ocupen espais de la platja del Miracle des de primeres hores de la tarda, als actes electorals en prou feines si hi havia la claca corresponent. No us fa pensar això?.
A mi, molt, moltissim i no m'agrada perquè no ajuda en absolut a la consolidació de la democràcia. I de qui és la culpa?.....
I avui, divendres, quan he llegit la crida que ha fet el cap de llista d'ERC, De los Rios, als tarragonins per a que els decebuts de la política els votin, he pensat que el senyor De los Rios no s'ho ha mirat bé això. No sap encara l'alcaldable d'ERC que precisament són moltissims els ciutadans que s'han decebut d'ERC per la gestió que està fent a la Generalitat i per la rebaixa vergonyosa que ha fet el seu partit dels plantejaments nacionals i sobiranistes?.
Sap que faran, senyor De los Rios, els decebuts?, s'ho pot imaginar?. En aquest cas no l'ajudaré a clarificar-ho. És prou capaç de fer-ho vostè sol.

El Bierzo,una comarca carregada d'història inaugura una nova web

Ponferrada, centre neuràlgic social, econòmic i històric de la bellissima comarca del Bierzo, al cor de Castella Lleó, ha estrenat una magnifica web que pel seu interès, tant de disseny com per la riquesa del contingut, m'agrada fer-la pública des del meu blog personal: www.lamiradacircular.com

I també podeu consultar, per ampliar aquesta informació ja que fa referència a Les Mèdules declarades Patrimoni de la Humanitat, aquesta altra web:
www.fundacionlasmedulas.com/visita/oscheck.htm

Quan consultes aquestes webs t'agafen ganes de preparar la motxilla i anar-te'n a Ponferrada i al Bierzo, en conjunt, per a desintoxicar-te de la vida diària i de les inèrcies que ens aferren allà on vivim.

Les Mèdules, espectaculars turons bermellosos envoltants de naturalesa verge, van atraure l'atenció dels romans on van remoure milers de tones de terra i pedra per a extraure'n l'or que aquell indret conservaba des de feia mil.lenis.
És una proposta per a un bon cap de setmana: tranquil.litat, relax absolut, bona cuina on s'ofereix el famós botillo i no cal dir bons vins que ja explotaven els Templers on a Ponferrada van tenir una importantissima comanda.
Si us decidiu, que tingueu un bon cap de setmana i ja ho explicareu.

Quina setmana electoral !!

Els tarragonins no ens mereixem aquest seguit de despropòsits d'alguns polítics

La provocació política no és gens bona en època electoral. La crispació, menys encara. I provocació va ser la proposta inconcebible del senyor Lluis Balart, candidat d'IC-V a l'alcaldia de Tarragona.
Proposar que l'edifici del Banc d'Espanya de la ciutat es destini a mesquita, és un autèntic despropòsit i un insult a la ciutadania i a la mateixa seriositat que exigeix una campanya electoral.
Ja ho deia abans d'ahir a la tarda en aquest mateix blog personal, i ho torno a repetir com a fill i ciutadà de Tarragona: el senyos Balart sap, o hauria de saber, que el Banc d'Espanya s'ha de destinar a usos pròpis i comuns de tots els ciutadans. Els diners públics no s'han de destinar a pagar mesquites ni oratoris de cap mena de confessió religiosa. Els diners públics municipals, de la Generalitat o de l'Estat s'han de destinar a millorar la qualitat de vida de tots i cadascún dels ciutadans, millores que també gaudeixen tots els immigrants sense excepció.
I una cosa molt diferent és que part dels diners públics es destinin a consolidar monuments com poden ser la Catedral o la Muralla romana, per exemple, i una altra cosa és destinar diners per a les pràctiques religioses siguin musulmanes, evangèliques, catòliques, luteranes, jueves o budistes.
Els diners públics s'han de destinar a millorar les escoles dels diferents graus, i a fer-ne de noves, on també hi van els immigrants. D'acord senyor Balart?. I ningú és racista per oposar-se a que l'administració pública s'oposi a lliurar diners per aquestes qüestions tan personals de cada ciutadà com és la fe.
Els tarragonins no ens mereixem aquests exhabruptes, perquè resultarà que té més seny el poble que alguns polítics. I els senyor De los Rios, deixi de fer espectacles que no porten enlloc, simulant que obria la tanca metàl.lica del banc d'Espanya, que de teatre ja en fan al Metropol, i de qualitat.

Aznar, Roma, Franco i l'Espanya democràtica

Quan he llegit que l'ex president, José Maria Aznar, ha dit que votar al PSOE és votar a ETA, se m'ha acudit immediatament que votar al PP és votar al franquisme, o el què és el mateix a la dictadura.
La ràbia no els deixa ni pensar ni calibrar les seves paraules. Aznar darrarament està fent tant el ridícul i com diriem en català "el carallot", que no és creïble se'l miri pel costat que es vulgui.
Estretament lligats a l'extrema dreta pura i dura espanyola; vinculats amb els sectors més recalcitrants i residuals del franquisme eclesiàstic, i no acceptant encara a aquestes alçades, els resultats electorals de fa tres anys, el Partit Popular es desqualifica per si mateix.
Un Aznar que encara defensa l'ocupació de l'Iraq, quan fins tot Toni Blair i el mateix George Bush han reconegut els errros d'aquesta guerra, a Aznar només se'l pot comparar amb el Papa fixe, no pas mòbil. És d'idees quadrades. No admet raonaments, ho està demostrant cada dia que obre la boca, i amb la seva actitud constantment agressiva contra el PSOE per mantenir contactes amb ETA, es nega ell mateix, ja que el seu govern, el del PP, també ho va fer en el seu moment. I personalment sóc dels que opinen que cal continuar negociant amb ETA i amb Satanàs, si cal, per acabar amb el terrorisme. Està clar que Aznar i el seu tercet del carrer Gènova el que fan es crispar i no ajudar a trobar sol.lucions.
Un home, l'Aznar, ex president de govern, que se'n riu i desqualifica normatives legals de circulació i de comportament dels ciutadans al volant, és que aquest home se li estan escapant les capacitats de raciocini.

Campanya electoral sense contiguts culturals

Falten tres dies per a que finalitzi la campanya electoral. Hem passat dotze dies escoltant bronques, desqualificacions, comparatives de gestió, etc. Hem passat dotze dies escoltant propostes diverses i múltiples referents a infraestuctures, serveis, dotació de més centres bressol i de primària..., ha entrat en escena el Nàstic, que no sé què hi pinta en aquesta campanya. Hem sentit que tots volen millorar els serveis de la Guàrdia Urbana, ampliar els espais verds, fer no sé quin passeig pel Francolí i construir no sé quants habitatges de protecció oficial, etc.

No obstant tot això, cap candidat a l'alcaldia s'ha referit a potenciar la cultura de la ciutat. Vull dir la cultura en majuscula, no la popular, de la gresca i de multituds, sinó aquella que amb el pas del temps, i per desidia dels polítics, tots en general (Generalitat, Govern central, Ajuntaments.., etc), es pot arribar a convertir en cultura de minories. Tarragona capital indiscutible de la Catalunya Sud, o de la Catalunya Nova, mereix tenir una orquestra com Déu mana. Per il.lustrar aquest comentari he tingut de recòrrer a la orquestra d'Alacant, perquè la nostra ciutat no en té.
El Diari de Tarragona, avui dia 22, a contraportada, publica una entrevista a Melani Mestre, músic reconegut internacionalment i que està disposat a dirigir una orquestra a Tarragona i de Tarragona però no troba qui l'escolti.
Ens gastem anualment uns 75.000 euros subvencionant AAVV, dividides entre elles. No té llògica que Sant Pere i Sant Pau tingui dues associacions, com també passa a Torreforta..., o que un carrer com el Goya tingui una associació, o la del Carme que són un carrer i mig.
Paguem fortes despeses del Nàstic, un club esportiu que no sé perquè la ciutat ha d'estar implicat en aquests assumptes. Però no hi ha diners per a una orquestra que dignificaria encara més el nom de Tarragona, i podria ser una molt bona i noble embaixadora arreu del món de la nostra ciutat.
Tampoc he escoltat que cap candidat fes la mínima referència al mal estat de conservació del Teatre Romà, per exemple, ni què es pensa fer amb el projecte del teatre Tarragona. La cultura, desgraciadament no mou masses, però un poble sense cultura és un poble pobre que acaba desapareixent.

La campanya electoral està sortint de mare

No sé si els polítics que aspiren a les alcaldies de grans ciutats, de ciutats mitjanes com Tarragona, o de pobles i viles més o menys grans o petites, són conscients del ridícul que poden arribar a fer durant la campanya electoral.
Aquestes campanyes que cada dia que passa resulten més innecessàries pel poc cas que li fan els ciutadans, no poden desbarrar i dir el primer acudit que li ve al cap al polític ansiós per assolir el poder per als propers 4 anys.
Avui al matí, a l'emissora de la ciutat, Tarragona Ràdio, l'aspirant a l'alcaldia de la ciutat, senyor Lluís Balart, ha sorprès a pròpis i a estranys. A la pregunta de quin destí li donaria a l'edifici del Banc d'Espanya, al bell mig de la Rambla Nova, ha manifestat que cediria l'edifici per a ubicar-hi una mesquita. SORPRESA!!, l'Administració pública de l'Estat cedeix aquest emblemàtic edifici a l'administració local de Tarragona per a que el destini a equipaments per a la ciutat, i un alcaldable, en aquest cas el senyor Balart d'IC-V, el donaria per a activitats religioses. Però no hem quedat que estem en un Estat aconfesional?. Pot la ciutat dilapidar aquest bé-immoble cedint-lo per a convertir-lo en mesquita?. I per què no per a temple evangèlic, budista, zen o hinduïsta?.
Certament aquesta campanya electoral és divertidissima per insòlita i incoherent. Durant aquests dies s'han fet tantes propostes, s'han promès tants projectes i s'han estirat les orelles tots els candidats, uns contra els altres, que tenim sort els electors que ja falta poc per al dia 27.
La veritat és que he estat temptat de posar una fotografia d'una mesquita enlloc de l'edifici del Banc d'Espanya, però encara resultaria més ridícula la proposta del candidat d'IC-V.

L'EOI, Tarragona, Maragall i la campanya electoral

Ja era hora que des de la conselleria d'Educació de la Generalitat, s'hagin decidit a venir a Tarragona i s'hagin recordat que encara existeix l'antiga fàbrica de la Chartreuse. Un dels edificis emblemàtics de Tarragona i que està tancat des de fa no sé quants anys.

La gestió li correspon a la Generalitat, i durant anys s'ha intentat donar-li diferents usos, però no hi havia manera de dir el què i perquè.

Ara, naturalment, a plena campanya electoral, el conseller d'Educació, Ernest Maragall - el de la tercera hora - ha vingut a Tarragona i ha pregonat a bombo i plateret que per a l'any 2010 Tarragona tindrà ubicada l'Escola Oficial d'idiomes (EOI) a la Chartreuse. Ja era hora!, llàstima que es veu massa el llautó anunciant aquest projecte, just arribats al zènit de la campanya electoral per a les municipals.

I no s'ha quedat aqui el conseller Maragall, no. També ha anunciat no sé quantes escoles i instituts a Reus, com si fós el Papa Noël fora de temps i de lloc, carregat d'obsequis i bones intencions.

Ara només faltaria que aterri a casa nostra el conseller o el director general de torn, responsables de l'Esport, i ens diguin que l'any 2012 tornaran a obrir les portes de les instal.lacions degradades i abandonades del pavelló Sanit Jordi, o que també vingui el conseller de Cultura i ens digui que a l'any 2015 també s'obriran les portes de la Necròpolis i s'actuarà amb decisió a les restes arqueològiques del Teatre Romà.
Per cert, no se m'ha escapat el detall: el conseller Maragall ha anunciat que les obres de la nova EOI començaran el maig de l'any 2008, just quan es faran les eleccions generals. Quina coincidència!. Aleshores organitzaran l'acte de col.locació de la primera pedra... i qui dies passa, anys empeny.

Penso que s'haurien de convocar eleccions cada dos anys. Els ciutadans segur que en sortiriem guanyant. Tots els polítics pensarien més en nosaltres, els votants.

Rajoy, Sarkozy i l'abisme evident de la política entre França i Espanya

És, si més no, xocant i divertit escoltar a Mariano Rajoy comparant-se amb Nicolàs Sarkozy i fent paral.lelismes entre la política que fa el PP i la que ha fet i està fent la dreta conservadora francesa.
Hi ha tanta semblança com un ou esclafat a terra després de caure del niu, com una truita a la francesa.

Què més voldria Mariano Rajoy i el seu equip dirigent del PP tenir una semblança amb la dreta de França. Només recordant com es va desenvolupar la campanya electoral a França aquests darrers dies, i com es va fer el debat entre la candidata socialista i el conservador, qualsevol ciutadà una mica atent als fets, se n'adóna que no tenen res a veure amb la constant crispació política que promou sistemàticament el PP i el discurs ratllat i repetitiu dels peperos, que ni tan sols saben acatar les sentències dels tribunals de l'Estat espanyol, i em refereixo al Tribunal Constitucional.
No comparin senyors del PP.
Vostès estan a 10 galàxies de distància, politicament parlant, dels dretans i conservadors francesos, i és una autèntica llàstima pel que fa a la política espanyola. Quan una persona, o un col.lectiu, no té la capacitat d'autocrítica i no s'atura una estona a reconsiderar allò que fa bé o malament i què podria rectificar, és que han tirat l'ancla o bé han escorat, i jo opinio que vostès, el PP, ha escorat cap a l'extrema dreta, i això tard o d'hora els passarà la corresponent factura.

Cadena perpètua per als terroristes?, sí

Les democràcies sempre han d'estar amatents per defensar els drets que tal sistema de govern ens donem els ciutadans per sufràgi universal. Les democràcies han de ser fortes, i s'han de dotar de tots els instruments legals i jurídics per a que el sistema democràtic mai pugui trontollar, ni ningú el pugui posar en qüestió.
Les democràcies propugnen, sobre el paper,- la realitat sovint n'és una altra- , la igualtat de drets de tots els ciutadans i la igualtat en les obligacions col.lectives. Però quan algú o alguns s'atreveixen a alterar la convivència i arriben, fins i tot, a posar en perill el sistema democràtic per les tensions que es poden generar, els governs han de posar en marxa ràpidament tots aquells mecanismes per a erradicar qualsevol intent d'involució. Em refereixo als atemptats terroristes, siguin del signe que siguin, tot i que en aquests moments em vull centrar en el terrorisme islàmic que tantes morts, destrucció i dolor ha causat.
I sóc de la opinió que una de les mesures que s'haurien de prendre i sense perdre temps, és en canviar l'actual legislació judicial per a que totes aquelles persones que són jutjades i condemnades per actes terroristes que han causat morts, haurien de ser condemnats a cadena perpètua sense possibilitat de redempció de pena. Amb aquesta mesura de pressió legal i jurídica, potser alguns s'ho pensarien deu vegades abans de cometre actes contra la vida, contra la dignitat humana i contra la llibertat dels ciutadans. Per això dic sí a la pena de cadena perpètua per als terroristes.

Tinet i El Dia Mundial d'Internet a Tarragona

Molts tarragonins de totes les edats, tot i que van protagonitzar la jornada els joves, van celebrar el Dia Mundial d'Internet, que per a molts va ser aprofitat per a conèixer els sistemes per a confegir un blog o bitàcola personal.

D'altres van aprofitar la jornada dedicada al món d'Internet, a informar-se sobre les posssibilitats i garanties que ofereix la xarxa per a realitzar compres on line i també en l'ampla oferta de jocs que Internet ofereix.

La jornada que va ser organitzada per la xarxa de telecentres de l'Ajuntament de Tarragona, per OASI-Diputació de Tarragona conjuntament amb la DURSI de la Generalitat de Catalunya, es va completar amb actes i activitats a diferents centres d'ensenyament. Aquestes activitats escolars es van desenvolupar especialment al matí. Per la tarda, va ser la població en general la que va poder apropar-se a l'extens món d'Internet des de les diferents vessants.

Tinet sembla que ha volgut afegir-se a aquesta jornada amb un obsèqui als usuaris, ja que des d'ahir, dia 17, els tinetaires disposem de 250 megabytes d'espai de correum davant dels 25 dels que ja disposavem. També s'amplien els megabytes de les webs que passen de 25 a 150. Tinet, pioner en el món virtual, amb aquestes mesures es col.loca dintre dels millors correus electrònics existents actualment.

Traficants de la salut, un llibre polèmic que donarà molt de si per les denúncies que fa

Editat per Icaria&Antrazyt, "Traficantes de salud" és un llibre de denuncia i molt compromès que posa en evidència de tot l'entramat econòmic que envolta el desconegut món dels laboratoris farmacèutics pels ciutadans en general.

El periodista investigador, Miguel Jara, autor del llibre, ens explica amb netedat i claredat com s'inventen malalties per a crear nous medicaments i nous mercats convertint a persones sanes en pacients.
Avui, les reaccions adverses als fàrmacs ja són la quatra causa de mort a països com els Estats Units. El llibre, segons ens diu la contraportada, "és un recorregut per la cara B dels sistema sanitari". Miguel Jara que ha estat quatre anys investigant les estratègies que utilitza la indústria de la salud i de la malaltia per a convertir-se en un dels negocis més rendibles del Planeta.
Llegint el llibre, t'assabentes de com vencen la voluntat de molts metges i com es controlen els treballadors rebelds i els mitjans de comunicació. El llibre ens posa en alerta perquè ens explica el grau de corrupció al que ha arribat el sistema sanitari actual.
Precisament, l'autor del llibre demà, divendres dia 18, serà entrevistat en directe per Àlex Garcia, responsable del programa setmanal "Boira" que es pot seguir per Tarragona Ràdio a partir de les 11 de la nit.

Osama Bin Laden i l'esquizofrènia de l'Islam

És preocupant que s'hagi fet públic,- però era necessari que els ciutadans estiguem informats-, que a Catalunya es recluten uns 40 musulmans per a actes de guerra i de terrorisme a altres països, especialment a l'Iraq. És preocupant perquè això demostra que immigrants magrebins especialment, estan disposats a tot. I qui no diu que alguns d'ells intentin novament cometre actes terroristes a algún lloc de l'Estat espanyol i, perquè no, a Catalunya si ja estan aqui?.

Són preocupants les pretensions i exigències d'aquest col.lectiu en matèria religiosa. Per què els ciutadans hem de pagar locals, o cedir-los que és el mateix, per a convertir-los en mesquites o oratoris?. No estem a un país aconfessional segons la Constitució?. L'Estat, els governs autonòmics, no estan per a cobrir aquestes necessitats. Perquè aleshores és quan les reivindicacions dels musulmans pugen de to, i les reivindicacions esdevenen quasi exigències.

Són preocupants les reivindicacions d'Al-Qaida i les seves amenaces de reconquerir l'Andalus,- és a dir Espanya-, no només Andalusia, tot al.legant que ells van estar a l'Andalus durant uns vuit-cents anys. El que no diu aquesta gent, és que al marge de les batalles dels cristians contra l'Islam al llarg de segles, la principal devallada de poder i d'influència de l'Islam a la Peninsula Ibèrica va ser culpa d'ells mateixos al dividir-se, primer, amb els Califats de Damasc i de Còrdoba i desprès amb els regnes de taifes que es van convertir en lluites intestines entre ells mateixos..., i així van acabar.

L'esquizofrènia d'aquests sectors islamistes no la pot tolerar ni permetre cap ciutadà que estimi la seva terra, la seva cultura, les seves tradicions i la seva llibertat individual i col.lectiva. I, naturalment, els governs han d'actuar amb la màxima fermesa contra el terrorisme, està clar, però també amb aquests musulmans intransigents i exigents que conviuen amb nosaltres.

Ah, i que no em vinguin dient aquests gent que l'Islam no discrimina la dona, i que és una religió de pau. Només cal llegir-se l'Alcorà.

Europa i la immigració de la fam no resolta

Amb el bon temps, un any més comencen a arribar els ja tradicionals cayucos procedents de l'Àfrica subsahariana, carregats de persones afamades i sense quasi res a perdre. Mols, no se sap quants, ni aconsegueixen trepitxar terres insulars.
Fa temps, molt, que em pregunto com a ciutadà de Catalunya i d'una Europa que no s'acaba d'entendre, què fan els governs de la UE per a resoldre aquest drama?. Perquè és un drama per a tots plegats. Aquests homes i dones que arriben malnodrits, assedegats i mig morts a les costes canàries o del sud de la Península, esperen trobar feina, refer la vida, ajudar als seus que s'han quedat allà... amb la fam i la misèria.
I què els donem nosaltres, els governs?. Una manta, aigua, cures de les ferides i un viatge, en molts casos a algunes zones de l'Estat espanyol (molts arriben a Catalunya sense assabentar-nos).
Un cop són atesos durant uns dies per alguns serveis socials i humanitaris, se'ls abandona a la seva sort, i els trobem rondant pr carrers i places amb la mirada perduda i famèlics. I em cintinuo preguntant: Si a l'Estat Espanyol, segons les darreres dades, hi ha 2 milions d'aturats, quina feina els poden donar a aquesta gent?. Per què enlloc de rebre a aquestes persones caritativament, amb hipòcrita caritat, no se'ls ajuda amb decisió, fermesa i realisme a desenvolupar les seves vides a casa seva, invertint en aquells països que el colonialisme desfermat va expoliar tant com els va ser possible?. Aquest és l'humanitarisme de la UE?, tot ha de funcionar, fins i tot la immigració, segons els interessos del capital i segons les necessitats de mà d'obra barata?. Aquesta és l'Europa que volem?. Jo no, i com que la veia venir, al referèndum de la Constitució Europea vaig votar NO, i tornaria a fer-ho si em tornessin a convocar per aquesta qüestió.
Hem fet, millor dit, han fet una Europa del capital, no social.

La Vila Ducal de Montblanc es prepara per a celebrar el Dia Mundial dels Museus

Amb motiu de celebrar-se el Dia Mundial del Museus, la vila ducal de Montblanc enceta unes jornades per afegir-se a aquesta celebració en reconeixement de l'important paper que juguen els museus per a la conservació dels exponents culturals d'altres èpoques ja extigides. Les jornades les ha organitzat el Museu Arxiu de Montblanc.

El dijous proper, dia 17, serà el periodista Lluís Canut qui donarà el tret de sortida, per donar pas, el divendres, a la presentació d'un llibre o poemari que es titula Només un Vidre, i que n'és l'autor Josep Civit, poeta montblanquí. La presentació d'aquest acte correrà a càrrec de la poetessa, Teresa Domingo.

L'endemà, dissabte, es farà una taula rodona, a les dependències del Museu Arxiu, a la qual hi participaran Maties Solé, director del Museu; Josep Maria Sans Travé, director general de l'Arxiu Nacional de Catalunya, i Rafael Gabriel, president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona. La taula rodona serà moderada pel president del Museu, Josep Gomis.

I per cloure aquestes jornades, el diumenge, dia 20, es farà una sortida o excursió a la històrica ciutat de Ripoll que inclourà una estadaal monestir de la Farga.

Benet XVI, l'església catòlica i l'escandalosa discriminació social i política

La visita de Benet XVI al Brasil no ha estat tan glamorosa y ben acollida que esperaven des de Roma abans d'emprendre el viatge d'ultramar.
No és això el que m'interessa. El preocupant són les discriminacions i els silencis, escrupulosament estudiats, com sempre fa l'Església catòlica.

No els va anomenar, però tothom sabia a qui es referia: a Castro de Cuba, a Chávez de veneçuela i a Morales de Bolivia. Els tres van estar al punt de mira de Benet XVI.
Com és que l'església va callar escandalosament quan es van produïr els cops d'Estat a Xile i a l'Argentina?, països molt propers al que ara ha visitat amb la tradicional pompa protocolària. Com és que Benet XVI no ha fet cap referència a les dictadures ja superades de Iugoslavia que tants milers de morts innocents va causar?. Com és que Benet XVI tampoc es va referir a les dictadures polítiques i religioses de molts estats àrabs i musulmans com el Paquistà, l'Aràbia Saudita, Siria, Egipte, etc?.
Diu, Benet XVI, que l'Església no ha de fer política..., però la fa i l'ha fet durant segles. Li hauem de recordar al cap d'aquesta església la pròpia història del papat i de l'església en general?. Quants papes van ser imposats per reis, i quants reis ho van ser per imposició del Papa?. Se'n recorda de l'època dels Borgia, per exemple?.
Se'n recorda dels silencis davant de l'Holocaust?. Se'n recorda, senyor Benet XVI, de les persecucions dels Càtars?. Se'n recorda que a la guerra civil espanyola també van morir molts republicans que defensaven, només defensaven, un govern legalment establert i constituït, i vostès van beneïr la dictadura de Franco?. Quina creu que és la credibilitat de la seva església entre la majoria de la societat?.
Vostè s'estranya que el poble cada dia més s'allunyi d'una església que ella, per si mateixa, dóna passos gegantins separant-se d'aquesta societat?. Com pot atacar el liberalisme econòmic i el capitalisme, quan vostè i els seus més propers viuen en grans palaus, farcits de riqueses mentre a Etiòpia, al Sudan, a l'Àfrica subsahariana, a l'India o a Bolivia milers de persones moren diàriament de sed i de fam?. Vostè ni la seva església són creibles. Vagi, prediqui al desert.

Catalunya està hi ha de continuar estant molt pel damunt dels interessos dels partits polítics

Ja era hora que algú fes un seriós toc d'atenció als polítics de Catalunya, i qüestionès la forma i el fons de fer política en defensa real dels interessos de Catalunya i dels catalans.

Ha tingut que ser Òmnium Cultural qui fa un parell de dies feia un acte força multitudinàri a Barcelona, reunint vora d'un miler de ciutadans de totes les edats, classes socials i professionals.

Isidre Marí i Jordi Porta van ser els oradors, els quals van denunciar els vicis enquistats de la política catalana, tot reclamant un canvi generacional en la política de la nostra nació.

Sembla que el missatge ha tingut cert ressó entre els dirigents de CiU i d'ERC, que han canviat un pèl el seu discurs netament autonomista, per convertir-lo una mica reivindicatiu nacionalista. I és que els senyors Carod Rovira i Joan Puigcercós dóna tota la impressió que s'hi estan molt bé i còmodament a les seves cadires oficials.

Cal un fort revulssiu polític i social a Catalunya per a que desperti del letàrgi a que l'està sometén l'actual Govern de la Generalitat. No és estrany que amples sectors de la societat catalana que no se senten en absolut representats ni defensats pel que fa a les seves aspiracions nacionalistes-sobiranistes, s'allunyin cada cop més d'aquesta polítics i d'aquesta política, i busquin empar social i ideològic en altres grups i col.lectius que s'estan forjant per a contrarrestar aquesta amnèssia i anestèssia en què se'ns vol sotmetre.

El planeta Terra, tan proper però tan lluny

Desprès que Google llancés per Internet l'espectacular Google Heart, ara l'Agència Espacial Europea està acabant l'edició, per a Internet, de l'Enciclopedia Of Life.
Amb la intervenció de quatre satèl.lits que s'estan acabant d'enllestir per al seu correcte funcionament, fent les proves corresponents de sincronització mitjant el sistema de navegació Galileu, els internautes ja podem gaudir d'un tastet del què serà aquesta versió pr a poder contemplar la Terra en 3D.

Si voleu ampliar aquesta informació entreu al diari digital La Malla: www.lamalla.net/ i us podreu fer una idea del que serà el resultat final de tot aquest treball.

Pel que fa a mi, tots aquests avenços tecnològics em semblen interessants i útils per a la humanitat, però em faig una pregunta tot sovint. Com és que ens procupem tant en estudiar la Terra, el nostre planeta, mentre el maltractem i li anem arrencant la vida poc a poc?.
De què ens servirà tot això, en vistes a les generacions futures, si aquestes persones,-néts, besnets...-. es trobaran en una Terra mig destroçada?.

Joan Saura denunciat pel Partit Republicà Català

El Partit Republicà Català (PRC) ha emès un comunicat denunciant al conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Saura, per l'actuació desmesurada i fora de lloc que van protagonitzar els Mossos d'Esquadra abans d'ahir, dia 10, a Barcelona.

El comunicat, al marge de denunciar els fets, també demana la dimissió del Conseller d'Interior, a l'impedir una concentració d'unes desenes de persones que volien concentrar-se davant la seu d'Iniciativa per expressar la seva solidaritat amb Núria Puèrtolas i per llegir un manifest.

El PRC considera, en el comunicat, que és inadmissible que en un país democràtic s'impedeixin els drets de reunió i de manifestació, en benefici partidista d'Iniciativa que, per via de Joan Saura,es va impedir la dita concentració.

El desmesurat desplegament de Mossos d'Esquadra davant d'unes desenes de persones va procar més aldarull i desconcert que els pròpis manifestants, ja que es van desplegar una vintena de furgonetes i 50 agents mentre mantenien diversos carrers tallats al trànsit. A més, el comunicat denúncia el fet que es demanès la documentació als manifestants com si s'estès en un estat de setge o d'excepció.

El comunicat acaba insistint en demanar la dimissió de Joan Saura tot afegint que Catalunya mo és la Rússia de Putin, ni cap règim totalitaris del Tercer Món.

El PRC per primer cop es presenta a les eleccions municipals del 27 de maig, a nombroses ciutats i viles de Catalunya entre elles a Barcelona.

Les fredes xifres de la campanya electoral

Tots els mitjans de comunicació es fan ressó que a Catalunya es posen en joc 924 alcaldies i 8.910 regidories municipals, i tots estaran supeditats a les decisions d'uns 5 milions i escaig de ciutadans amb dret al vot.

Quan venen eleccions, siguin quines siguin, la política es mobilitza; els polítics es posen tensos i preocupats, especialment en vistes al dia 27 de maig. Ells saben que estan agafats pel ganyot pels ciutadans i aquesta és una de les grandeses de la democràcia.

Les xifres per si soles sempre són fredes, i els polítics volen escalfar-les amb discursos, en atacs al contrincant polític; tirant-se a la cara, entre ells, la mala gestió feta durant els darrers quatre anys; surten a relluïr deficiències, problemes i projectes no resolts durant aquest temps, etc. No obstant tot això, si ens hi ficsem, cap d'ells posa els peus a la galleda o a les brases, dient el què pensa fer al llarg dels propers quatre anys. Els projectes, els objectius clars i realistes no es diuen o quasi mai surten al plató.

I els ciutadans, aquells que encara pensen en anar a votar, volen concrecions, projectes viables, sol.lucions als problemes no resolts: habitatge social, seguretat ciutadana, millors serveis públics per a la mobilitat, més neteja pública, més escoles de primària i de bressol, etc, perquè la llista sería massa llarga.

Quinze dies justets tenen els polítics per clarificar el què volen fer als pobles i ciutats al marge de les seves dimensions geogràfiques, urbanes i demogràfiques.

El tret de sortida de la campanya electoral per a les eleccions municipals serà aquesta mitja nit

La campanya electoral per a elegir nove corporacions municipals està a punt de començar, tot i que la campanya encoberta,- que als polítics els agrada dir pre campanya- ja ha començar fa força dies.
A les zero hores d'aquesta nit tots els caps de llista de les diferents formacions polítiques i socials enganxaran els seus cartells per a arrodonir la seva promoció d'imatge. Això, d'imatge, perquè a alguns els deuen conèixer els seus familiars, els veïns de l'escala i els amics estirant molt. I no entrem en la qüestió ideològica i programàtica, perquè ens podriem donar una forta patacada.
Tarragona Ràdio emetrà, des de les 11,30 d'aquesta nit fins les 0,30 hores ja de demà, una programació especial fent un pontual i exhaustiu seguiment dels caps de llista entrevistant-los a peu de canó, - perdó volia dir a peu de cartellera -, i conèixer les seves impressions de primerà mà i just començada pròpiament dita la campanya que durarà fins el proper divendres dia 25.
Recordaré que demà, divendres, a les 16,30 hores i a la facultat de Ciències Jurídiques de Tarragona, a l'avinguda de Catalunya, i organitzat pel Col.legi de Periodistes de la demarcació de Tarragona, es farà un debat entre els cinc candidats que van obtenir major representació a l'Ajuntament, és a dir Joan Aregio de CiU, Josep Fèlix Ballesteros del PSC-PSOE;Alejandro Fernández del PP; Sergi de Los Rios d'ERC, i Lluis Balart d'IC-V.
Aquest debat també serà retransmès en directe per l'equip d'informatius i tècnic de l'emissora Tarragona Ràdio.

"Tarraco Viva 2007". La novena edició ja s'ha posat en marxa

Des d'avui, dia 10, i fins al proper dia 20 de maig, tot un reguitzell d'activitats relacionades directament en l'època de la romanitzaci