Magdalena Alvarez, el prototip del cinisme, de la insolència i del desvergonyiment polític

Superar la prova de reprobament que es va debatre al Congrès de Diputats contra la ministra Magdalena Alvarez, gràcies a 2 vots de diputats trànsfugues i del seu propi (el de la ministra), no és precisament sortir airosa del reprobament. Politicament haurà superat la prova per pèls, però moralment i èticament la ministra va suspendre estrepitosament.

Ministra Alvarez, el que hauria d'haver fet que és dimitir, sembla que als diccionaris andalusos aquesta paraula "dimitir" no deu existir. Tampoc deuen existir les paraules dignitat, vergonya, i eficàcia. Perquè vostè ha deixat ben clar durant la sessió parlamentària que no en té de tot això, i és molt trist i lamentable. I una altra cosa. Les conyetes a l'estil andalús que a vostè tan li agraden, a Catalunya ens rellisquen, no ens fan gràcia les seves gràcies estúpides.

S'han fet moltes obres a Catalunya i a l'Estat espanyol de tanta o més embrgadura que les que es fan pel TAV (AVE) a la zona de Barcelona i mai s'havien produït tant problemes com ara. Mai havia quedat tan patent la ineficàcia d'un Ministeri, en aquest cas el de Foment.

Vostè ja ha demostrat abastament del que és o no capaç de fer al front d'un ministeri que li han fet d'una mida massa gran per les seves capacitats polítiques.

Caldria que expliqués als ciutadans de Catalunya i, en especial, als habitants del Camp de Tarragona que s'ha fet amb els 50 milions d'euros que en principi es tenien de destinar a l'autovia de Tarragona-Montblanc-Lleida. L'alcalde de Montblanc. Josep Andreu, no fa gaires dies que denunciava aquesta escandalosa manca d'inversió en aquesta infraestructura. Podria dir-nos, senyora ministra, cap a on s'han desviat aquests 50 milions d'euros?.

La politica, els polítics i la imprescindible i necessària independència dels periodistes

Al llarg dels anys, i degut a la meva condició de periodista treballant en diferents mitjans de comunicació, he viscut molts moments de tensions entre periodistes y polítics, alguns els he viscut personalment.

Sovint són els polítics els qui intenten, si més no, coaccionar d'alguna manera la independència informativa del periodista, especialment quan es tracta de mitjans de comunicació públics. En aquests casos, els polítics de torn es creuen tenir el dret de marcar pautes de conducta i, el que és pitjor, pautes a l'hora d'informar d'un fet que els pugui afectar.

Recentment, fa pocs dies, he estat testimoni d'una actuació d'una política envers a un periodista que sota el meu punt de vista l'ha desqualificat totalment. Davant de tota la redacció, la política de torn va esbroncar a un periodista perquè amb anterioritat li havia formulat una pregunta que no li va agradar gens perquè no sabia com sortir-se'n. Crec que aquest era el problema de la política i no del periodista, el qual solament va exercir el seu dret i deure de preguntar per desprès informar als ciutadans.

Els polítics, insisteixo, no poden anar manant i ordenant el què es pot dir o no; com s'ha de dir i el moment de dir-ho. El periodista, treballi per a una empresa privada o pública, té el dret i alhora la obligació d'informar dels fets, encara que això no agradi als polítics. Ells, mai han d'oblidar que els mitjans de comunicació públics no són seus, són dels ciutadans que els mantenen pagant anualment els corresponents impostos que, per altra banda, els imposen els polítics. Per tant, el polític que s'afanyi a fer ben feta la seva tasca que és la seva obligació, i deixi que els periodistes facin la seva amb total llibertat i independència i, naturalment, sense coaccions de cap mena, i menys de polítics prepotents.

Per cert. En aquesta ocasió no dic el nom de la política. No obstant, sí que ho faré així que torni a ser testimoni d'un fet semblant en el futur.

La Tarragona Romana continua donant sorpreses

La descoberta recent d'uns esglaons just al peu de la porta triomfal per on passaven els gladiadors, per sorpressiva que ha resultat la troballa, no fa altra cosa que reafirmar el que ja tothom sap: la importància de Tarraco a l'època romana per bé que alguns sembla que els molesti reconèixer-ho i apreciar la realitat històrica que s'intenta minimitzar per alguns sectors socials, polítics i fins i tot culturals.

Un fet que he pogut constatar, - i no és la primera vegada -, és el silenci dels mitjans de comunicació de Barcelona pel que fa a aquesta nova descoberta arqueològica a l'Amfiteatre de Tarragona. I em pregunto, si una troballa semblant s'hagués produït a Barcelona o a Empúries, es mantindria aquest silenci, aquesta indiferència?. N'estic segur que no. Els catalans, aleshores, menjariem per esmorzar, dinar i sopar, que a Barcelona o a Empúries s'ha fet tal o qual descoberta.

Els tarragonins tot i que ja estem acostumats als menyspreus de Barcelona envers la nostra ciutat, no hem de defallir, i hem de continuar treballant amb tenacitat i il.lusió per la nostra ciutat i el nostre patrimoni que és l'enveja de molts més del que nosaltres mateixos ens imaginem.

SET ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL

I ara, parlant d'aquesta important descoberta, vull recordar que passat demà, dias 30 de novembre, farà just 7 anys que Tarragona fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Què pensa fer l'Ajuntament de Tarragona i en concret la Conselleria Municipal de Patrimoni per celebrar aquest aconteixement?. Pregunto, perquè a hores d'ara ningú de l'Equip de Govern de l'Ajuntament s'ha dignat a informar si es té previst fer algun o alguns actes, o si es deixarà passar el dia com si fos una jornada qualsevol.

Seria una llàstima per a la ciutat que el propi Ajuntament s'oblidi d'aquesta data tan important per al present i per al futur de Tarragona.

L'Ajuntament de Tarragona potenciarà la conservació i difussió del Patrimoni Històric

La conselleria municipal de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona s'ha proposat donar un canvi en el funcionament de la conselleria, especialment en els aspectes estructurals i de funcionalitat.

Joan Menchon, arqueòleg municipal, ens ha informat que es donarà un fort impúls al Patrimoni Monumental i Històric; a la biblioteca-hemeroteca i al l'Arxiu històric de la ciutat. En aquest sentit, tot l'organigrama de funcionament quedarà dividit en tres grans àrees: Documentació; Relacions Institucionals i el Museu amb la finalitat de complir amb la Llei de Museus i amb la potenciació de la difusió del Patrimoni que té Tarragona.

L'Ajuntament té competències perquè n'és propietari de la Casa Castellarnau; Casa Canals; el Circ Romà; l'Amfiteatre; Passeig Arqueològic; Pont del Diable; El Mèdol i el Fòrum de la Colònia. Segons Joan Menchon, la importància de tot aquest conjunt que majoritàriament es troba a l'entorn urbà, fa que Tarragona sigui un conjunt urbà molt important per la superposició de les diferents èpoques que la ciutat ha viscut al llarg de més de dos milenis.

Pel que fa al Museu es tracta de legalitzar-lo com a tal, ja que fins ara està qualificat com a col.lecció. L'Arxiu Històric es vol dignificar en conjunt, dotant-lo de més espai físic juntament amb la Biblioteca-Hemeroteca, i es preveu potenciar encara més Tarraco Viva-2008 i la difusió de la història i dels monuments a les escoles continuant, a més, amb les campanyes anuals de l'Escola adopta un monument.

En l'espai de gestió municipal, també es continuarà treballant amb els projectes de restauració, arqueològic i de manteniment amb la finalitat d'el.laborar els corresponents informes, i es continuarà fent el seguiment de la xarxa del clavegueram de la Part Alta.

Tarragona farà la preestrena de la pel.licula-documental "The 11th Hour" de Leonardo DiCaprio

http://www.pochoclos.com/estrenos/la-ultima-hora-the-11th-hour

El proper dilluns, dia 26 de novembre, a les 7 de la tarda i a l'Antiga Audiència de Tarragona (plaça Pallol 3), es farà la preestrena a Catalunya de la pel.licula The 11th Hour, protagonitzada i produïda per l'actor de cinema, Leonardo Dicaprio. La preestrena a nivell de Catalunya es farà a Tarragona amb motiu de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic.

The 11th Hour exposa el fet que malgrat la degradació de la Terra provocada per l'acció humana, encara hi som a temps per a rectificar ràpidament i amb decisió, per salvar el nostre Planeta Terra.

El film presenta un seguit d'entrevistes a experts i científics d'arreu del món que parlen dels efectes de l'evident canvi climàtic, i inclou una entrevista amb l'ex primer ministre de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbachev i una altra amb el científicc Stephen Hawking.

També participen a la pelicula l'ex director de la CIA, James Woolsey i experits del disseny sostenible William McDonough i Bruce Mau entre d'altres cientifica i experts.

Un cop acabada la projecció es farà una taula rodona que comptarà amb la presència dels fundadors de l'entitat Bioneers, Jenny Ausbel i Nina Simos; del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo; del director de l'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Josep Garriga, i del director de la Fundació Fòrum Ambiental, Carles Mendieta. Al finalitzar la taula rodona, serà l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, qui tanqui l'acte.

Els interessats s'hauran d'espavilar aviat, ja que ja sabem que la capacitat de la sala d'actes de l'Antiga Audiència té una capacitat força limitada. Encapçala aquest post l'enllaç per si voleu ampliar la informació de la pelicula i veure el trailer.

Magdalena Alvarez, ni "partía" ni "doblà" però desqualificada estrepitosament pels ciutadans

Els resultats fets públics pel CIS al llarg del dia d'avui, posa en evidència que la "chuleria" d'aquesta malagueña ha tocat el voraviu de l'opinió pública. El Centre d'Investigacions Sociològiques ha donat a conèixer els darrers resultats dels estudis d'opinió que s'han fet, i resulta que no és que aprovi amb nota baixeta, és que suspén amb un 3 i escaig. És adir, que és la política menys valorada tant del govern com del conjunt dels polítics. La chuleria se paga señora ministra i la ineficàcia al front del Ministeri de Foment també.

Resulta que a ella, que ni se parte ni se dobla, l'opinió pública l'ha trencat pel mig al rebutjant-la i donar-li un suspens en tota regla, com si fós una estudiant mediocre. Ella, tot cofoia inaugurant la línia del TAV de Madrid-Malaga, amb el ditet ben dretet cantant victòria, a Catalunya ha deixat el pitjor del seu mediocre llegat al front del ministerio.

Com a català i afectat pel desastre de la seva pàssima géstió, li vull dir a la Magdalena Alvarez marchesese señora Alvarez i deixi'ns tranquils que ja en tenim prou de prepotències i d'insolències de polítics incompetents i el que és pitjor orgullosos de les seves pròpies mancances.

Confio que no torni a ser ministra de res.

El Japó disposat a caçar més d'un miler de balenes

Malgrat la moratòria vigent a nivell mundial per a evitar la caça de balenes amb la finalitat d'aconseguir la reproducció de les diferents espècies, el Japó s'ha entestat en trencar unilateralment la moratòria i està disposat a capturar un miler de balenes de tres especies diferents al Pacífic.

La raó d'aquest comportament nipó?, doncs que als japonesos els encanta la carn dels cetàcis i per tant si cal pescar un miler o més de balenes és igual. La qüestió és consumir la seva carn encara que això vagi en detriment de la preservació de les especies. Sembla que els governs d'Europa i els dels EUA, i no cal dir als assiàtics, poc els preocupa la qüestió, ja que no s'han escoltat veus denunciant la decisió japonesa.

I em pregunto, si ja no hi haguessin balenes, els japonesos es moririen de gana?. És que no es poden trobar aliments alternatius durant el temps que duri la moratòria i ajudar així al creixement de la població balenera?. De què serveixen, doncs, els acords que es prenen a nivell interguvernamental si els mateixos governs es salten els acords quan els dóna la gana?.

La Humanitat no té remei. Som els més grans i pitjors depredadors del Planeta. destruïmr els hàbitats forestals i selvàtics; la fauna africana i de qualsevol indret de qualsevol continent; aboquem tota la porqueria que ens sobra als rius i als oceans; exprimim al màxim tots els recursos (i mes que n'hi hguessin), i desprès lamentem la disminució de les múltiples especies encara existents. Sincerament, no tenim remei. Ja ens ho trobarem.

El cinisme de la ministra Magdalena Alvarez i l'anticatalanisme emergent del Partit Popular

No sé si el President de La Generalitat de Catalunya, José Montilla, s'ho pasava bé o simplement li reia les gràcies a la ministra de les desgràcies de Renfe i Adif a Catalunya. Tampoc m'importa aquest detall.

El que sí que és preocupant, i a més és escandalosament discriminatori, és el fet que la recent inaugurada línia del TAV Madrid-Malaga, costi 30,60 euros, practicament la meitat del preu del bitllet Madrid-Lleida, i es tracta d'uns recorreguts quasi idèntics pel que fa a quilometratge.

Per què ministra Magdalena Alvarez aquest favoritisme?. Vol guanyar-se els vots dels malaguenys el proper mes de març?. N'estic segur que sí, però recordi senyora ministra, els vots que el seu partit pot arrossegar a Malaga els pot perdre, i en escreix, a Catalunya on n'estem farts de la seva pèssima gestió i de les seves conyetes.

Si tingués una mica, només una mica, de vergonya i d'ètica politica vostè ja hauria d'haver dimitit. Vostè és incapaç de fer-ho, perquè està aferrada al poder com un músclo a les roques. A aquestes alçades tan hi fa que dimiteixi o no. Ja no és necessari. Ja ha demostrat la seva qualitat política i de gestió al front del Ministerio de Fomento. N'estic convençut que els catalans sabrem passar la corresponent factura molt aviat.

Ah, per cert ministra. Els catalans esperem que expliqui molt ben explicat i didàcticament el perquè aquestes diferències de preu dels bitllets del TAV. Té l'obligació de fer-ho. Ho estem esperant.

EL PP I LES LLENGÜES

Els catalans sembla que des de Madrid, des de Castilla, ens la tenen jurada. Si no en tenim prou amb la ministra de Fomento i els seus desgavells, ara ens torna a sortir el messiànic Mariano Rajoy anunciant una cruzada en defensa de la llengua castellana que sembla que està en perill. El perill és ell, el Mariano del Partit Popular. Com pot dir aquest home que s'ha d'estudiar el castellà a les escoles?. Ja ho sap aquest home que a Catalunya s'ensenya a les escoles tant el castellà com el català?. Certament han perdut no el nord, han perdut el sentit comú.

Com ja deia fa un parell de dies referint-me al programa de TV3 de Josep Cuní,en un altre post, España no ens estima és prou evident, i per tant els catalans hem de fer el nostre camí sense dreceres.

El Mercat de Nadal de Tarragona, i la intransigència estúpida i altiva dels venedors

No crec que l'Ajuntament de Tarragona tingui de cedir a les exigències dels venedors del Mercadet de Nadal respecte a la nova ubicació provisional que se'ls ha indicat.

Aquesta gent ha d'entendre per bones o com sigui, que mentre durin les obres de condicionament i remodelació del Mercat Central, tots sense excepció haurem d'adecuar-nos a la situació transitòria, duri tres o quatre anys.

Els venedors del Mercadet Nadalenc no poden anar amb tanta exigència i intransigència, i més si tenim en compte que els primers que hem tingut d'acomodar-nos a la nova situació som els mateixos ciutadans i no ens hem queixat.

El volum de parades i vehicles que mou dos dies a la setmana el Mercadet dels dimarts i dels dijous durant tot l'any, no té res a veure, ni de lluny, amb el moviment que genera el Mercadet de Nadal durant 20 dies a l'any. Són ells, els venedors de les festes de Nadal, els qui s'han de traslladar provisionalment, i fins que faci falta, al tram de la Rambla Nova entre el monument als Castellers i la Font del Centenari. No tinguin cap mena de dubte que els tarragonins que vulguin comprar figuretes, suros, casetes, llumetes i demés parafernalies, aniran a comprar-ho estiguin al centrre de la Rambla o a la zona esmentada.

Si els tarragonins en general hem acceptat amb més o menys bon grat les molèsties que ocasionen i que ocasionaran les obres del Mercat Central, encara ho han d'acceptar més aquests venedors per 20 dies. No són ells els qui han d'imposar quan a més faran el seu negoci. La darrera paraula l'ha de tenir l'Ajuntament que té l'obligació de preservar per damunt de tot els interessos legítims i la comoditat dels ciutadans, i no els d'un sector comercial en concret que al damunt fa negoci a la via pública.

Els Matins de TV3, Josep Cuní i la pregunta de l'any: a "España" estimen als catalans?

En l'edició d'Els Matins de TV3 que dirigeix Josep Cuní, com es fa cada dia, el dijous, dia 15, es va formular aquesta pregunta dirigida als espectadors: España estima als catalans?.Un percentatge elevadissim va dir que no, i tenien tota la raó.

Jo particularment diria que més aviat senten odi contra Catalunya i, per conseqüència, contra els catalans.

És que no n'hem tingut prou amb tot el que se'ns ha fet al llarg de més de 500 anys?. Els catalans ja hem oblidat que un cop descobertes Les Amèriques se'ns va prohibir realitzar activitats comercials amb el Nou Continent?. És que perdem la memòria i poc a poc anem oblidant el Decret de Nova Planta; les opressions rebudes de les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco?. Hem oblidat el Tractat dels Pirineus del 1659?.

També haurem d'oblidar el greuge del permanent i crònic dèficit fiscal; els recursos presentats davant el Tribunal Constitucional contra el Nou estatut de Catalunya; també haurem de deixar de banda les campanyes carregades d'odi contra els productes catalans?. I ara, amb cosa de mig any, peten les instal.lacions elèctriques de Barcelona a plè estiu, i la Renfe fa una fallida estrepitosa en el seu servei... etc.

No calia, Josep Cuní, formular la pregunta. La trista realitat de Catalunya, si s'observa amb deteniment i amb capacitat suficient d'analissi i sense apassionaments, és que des d'España no ens estimen. Només ens volen continuar exprimint com han estat fent des de fa més de 500 anys. Aquesta, i no altra, és la realitat, crúa realitat.

La Crida Nacional a ERC i el Primer Congrés del Partit Republicà Català a Barcelona

Per demà, divendres, a les 6 de la tarda i a la seu del Col.legi de Periodistes de Barcelona (Rambla Catalunya 10 principal), es farà l'acte de presentació de la Crida Nacional a ERC "Rellancem Esquerra, construïm la majoria independentista", al qual hi participaran Hèctor López Bofill i Diego Arcos entre d'altres. L'acte estarà obert al públic en general.
I també aquest cap de setmana, concretament el dissabte, es farà el Primer Congrés del Partit Republicà Català, partit que tot just fa poc més d'un any que ha començat a caminar com a formació política i que ha assolit en tan poc temps una molt bona implantació arreu de Catalunya.
I em pregunto davant d'aquestes convocatòries de marcat caràcter nacionalista independentista, per on van els trets d'aquesta pretesa i anunciada refundació del catalanisme que es promou des de CiU i, especialment, per l'Artur Mas. A qui es vol refundar?. Quina és la finalitat darrera d'aquest projecte gens clar i encara menys definit?. Quins objectius s'intenten assolir i cap a on i com volen dirigir el futur de Catalunya?.
Em faig aquestes preguntes perquè no veig gens clara aquesta refundació. En uns moments crítics com vivim els catalans després dels gravissims desgavells ferroviaris, d'infraestructures en general i de la xarxa elèctrica (recordem el passat mes d'agost), i tenint en compte com capes socials cada cop més amplies critiquen amb duresa les polítiques que es fan des de la Generalitat i des de Madrid respecte a Catalunya...., no sé que es vol refundar ni perquè. El greu problema que té Catalunya està clar és Madrid, però també ho és la manca de polítics amb lideratge clar, net i decididament reivindicatiu davant del poder central. Ja n'hi ha prou de discursos més o menys ben polits i dissenyats que no resolen res. Els catalans no ens mereixem els polítics que tenim. Estan massa preocupats per les seves poltrones i excessivament autocomplaents.

Exposició de la Ruta del Cister a Montblanc

A partir de demà, divendres, i fins el proper dia 19 de desembre, a l'església de Sant Francesc de Montblanc es podrà visitar una interessant exposició sobre la Ruta del Cister sota el lema general "Cister. Monestirs Reials a la Catalunya Nova". L'exposició estarà formada per diferents espais temàtics per tal que els visitant s'informi i documenti respecte a la Ruta del Cister partint de fotografies i descripcions fent referència a l'orde cistercenca així com l'estil de construcció arquitectònica dels monestirs en l'època històrica de la Corona Catalano-Aragonesa.

L'exposició que serà inaugurada pel Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet a les 7 de la tarda, també pretè informar als visitants respecte a la riquesa històrica i paisagistica de tot el territori que conté els tres monstirs del Cister que formen part de l'esmentada ruta, i que engloba un total de 65 poblacions. També es vol vincular aquella presència de l'orde en aquest territori de les comarques de l'Alt Camp, Conca de Barberà i l'Urgell, i la seva relació amb la societat de l'època en els aspectes socials, econòmics i culturals durant segles.

L'exposició està programada per a ser itinerant durant tres anys, i els propers destins seran les ciutats de Tàrrega i Valls.

El Parlament de Catalunya, la Renfe, la ministra de Foment i l'empipament dels catalans

Els polítics han de justificar, faltaria més, els subtanciosos sous i dietes que cobren al cap de mes realitzant una bona géstió per a millorar la vida dels ciutadans, a tots els ciutadans sense excepció. Però sembla que els polítics s'han acostumat a manifestar publicament que treballen organitzant debats, sovint inútils i estèrils, al Parlament de Catalunya, i quan convé al Congrès de Diputats a Madrid.

Sense anar més lluny, el que s'està fent avui i que he seguit unes bones estones per la TV. Penós, molt penós. No he escoltat res de nou del que ja sabiem d'altres debats anteriors. Acusacions mútues, retrets quasi personals, peticions de dimissió de la ministra de Foment que a ella, segur, ni la immuten... i mentrestant els usuaris de Renfe continuen patint les conseqüències de la inoperància política d'abans, em refereixo del Partit Popular que va deixar que els serveis de Rodalies s'envellissin, i ara, els del PSOE, a correcuita intentant corregir allò que durant quasi quatre anys tampoc ha fet. Aquest és el resultat: el servei de Rodalies de Renfe a Catalunya no existeix per a les desenes de milers d'usuaris. I mentre, ells, els polítics celebrant debats circencs al Parlament.

I per si tot això no fós suficient, ara cada dos per tres ens arriba l'Angel Acebes o el Rajoy del Partit Popular prometent allò que no van fer durant vuit anys. No es pot ser més cínic i més fals. Què ens venen a dir ara aquests homes quan el seu partit, el Partit Popular, ha atacat Catalunya sempre que li ha donat la gana i ha recorregut contra l'Estatut de Catalunya que els catalans vàrem votar?. Per què i a què venen aquesta gent a Catalunya?, es pensen, potser, que tenen cap mena de credibilitat entre la gran majoria de ciutadans de Catalunya?.

Entre uns i els altres, que fan pena, els ciutadans hem d'aguantar tanta irresponsabilitat política.

Espero que ja s'ho trobaran uns i altres ben aviat.

Una web, http://www.catalaemprenyat.cat/index.php que ja ha recollit més de 25.000 signatures, exposa el neguit i la indignació dels ciutadans pel caos dels serveis de Renfe. Jo ja he signat poc abans de penjar l'enllaç al meu bloc. Ho vols fer tu també?.

L'Ajuntament de Reus, Ariel Santamaria i la política tradicional anclada en l'anar fent

Els partits polítics tradicionals que ja tenen la seva clientela electoral, i que els garanteix la seguretat d'un escó sigui a un ajuntament, al Parlament de Catalunya o al de l'Estat espanyol o al Senat, no soporten gens bé que un determinat sector dels ciutadans, aborrits i cansats de tanta política d'aparador i d'anar fent (qui dies passa any empeny), hagin votat a un jove independent i que arribi a ocupuar un escó, en aquest cas a l'Ajuntament de Reus.

Ariel Santamaria sigui pels motius que siguin, va obtenir els suficients vots democràtics per ocupar aquest escó i té dret, com a regidor, a totes les prerrogatives que la seva condició política li atorga la llei. Un alcalde, Lluis Miquel Pérez, que li ha sortit un "bony" a la corporació que ell tan satisfet dirigia i governava sense gaires entrebancs, ha de respectar el càrrec polític d'Ariel Santamaria com deu respectar el de la resta de regidors siguin o no del seu grup municipal, en aquest cas del PSC-PSOE.
Fa bé, Ariel Santamaria, de denunciar la discriminació que pateix, tant a nivell polític com fins i tot, diria, personal. Els tradicionalistes de la política encara no s'empassen gaire bé que l'Ariel vagi d'Elvis..., per què?, a qui ofèn?, a qui fa mal?, a qui perjudica?, a la imatge corporativa potser?. Jo, des del meu senzill bloc, animo a l'Ariel Santamaria a recórrer a les instàncies que siguin necessàries per a que se li reconeguin els mateixos drets dels que gaudeixen la resta de regidors. En té, simplement, un dret. I que no ho oblidin els de l'Equip de Govern de l'Ajuntament de Reus, que aquests drets els ha assolit per voluntat popular democràtica.
He volgut posat dues fotografies de l'Ariel Santamaria. Una presidint un casament civil vestit amb corbata i jaqueta per ordre expressa de l'alcalde LLuis Miquel Pérez. L'altra és la genuïna de l'Ariel, és la imatge que precisament li va atorgar la regidoria municipal.

Els politics acomodats són més partidaris de les formes que del fons, i sovint més decantats cap a preservar la imatge per damunt de la eficàcia. No es pot confondre la gimnàssia amb la magnèssia.

Catalunya s'està quedant sense reserves d'aigua

Catalunya continua veient com es van reduïnt les reserves d'aigua embassada per la manca de pluja, especialment als capçals de les conques que alimenten els embassaments.

La zona més afectada és la de Lleida que en conjunt té una capacitat per a 1071 hectòmetres cúbics, i actualment només en té 284 hm3, la qual cosa vol dir que està al 26,52 per cent de la seva capacitat.
Els embassaments de les comarques de Barcelona tenen una capacitat total de 274 hm3, però actualment estan amb 94 hm3 (31,97 per cent de la capacitat global).

Els embassaments de la demarcació de Tarragona tenen una capacitat d'emmagatzament de 300 hm3, però les reserves actuals són de 210 hm3 gràcies a la gran capacitat de l'embassament de Ribarroja que, amb una capacitat total de 210hm3, encara reserva 197 hm3. Una altra cosa és el d'El Catllar que té una capacitat total per a 59 hm3 i tan sols en reserva 2 hm3.

I Girona tampoc en surt gaire més ben parada. De la capacitat total de 294hm3 que tenen els embassaments gironins, ara estan amb 94hm3 de reserva.

Alguns exemples de la manca d'aigua d'alguns embassaments

SUSQUEDA.- Té una capacitat total de 233 hm3, i ara en té 77 hm3

SAU.- Té una capacitat total de 165 hm3, i ara en té 34hm3

RIALB.- Té un capacitat total de 404h3, i ara en té 24 hm3

TREMP.- Té una capacitat total de 205 hm3, i ara en té 78hm3

Aquesta és, doncs, la crua realitat de les reserves d'aigua als embassaments de Catalunya si no plou ben aviat.

Foto: Embassament de Sau

Turquia, què hi pinta a la Unió Europea?

Si el mateix cap del govern turc, Recep Tayyip Erdogan, ha manifestat que no existeix un Islam moderat perquè d'Islam només n'hi ha un, i si a més el seu govern islamista es nega a complir les normes que ens són pròpies a tots els països de la Unió Europea, em pregunto a que venen tants d'esforços per la nostra part per a que Turquia ingressi a la Unió?. Per què?.

Turquia és un país assiàtic, només un 1 per cent ben justet del seu territori es troba a la costa sudest del Continent Europeu. Així doncs, insisteixo, per què ha d'entrar un país que no és europeu a la Comunitat?.

Ells, els turcs, sembla que no volen modificat l'article 301 del seu codi penal que castiga amb penes de presó a aquells ciutadans que insultin la identitat nacional turca. Però resulta que en són més els articulats de les seves lleis que s'haurien de modificar i no estan per aquetes feines.

Els màxims dirigents de la Unió Europea no poden decidir sense consultar als ciutadans europeus integrats a la comunitat, si acceptem o no aquesta integració dels turcs. Els vots ciutadans que els han portat als càrrecs que ocupen no els dóna dret a imposar la integració d'un país assiàtic, amb lleis contradictòries amb les nostres que són més lleis sorgides de la llei islàmica que de la realitat social i política que vivim a Europa.

Ja ho vaig exposar en un post fa uns mesos. Vaig votar no a la Constitució Europea quan se'ns va convocar en referendum, i votaria no a la integració de Turquia a la Unió Europea. No té cap sentit aquesta pretesa integració. No sigui cas que si arriben a integrar-se, espero i desitjo que no, es comportin tan arrogants i interessats com l'anterior govern de Polònia, d'aquella Polònia dels germans bessons.

La greu irresponsabilitat política del Partit Popular

Que els líders del Partit Popular han perdut els papers fa temps, i que són uns irresponsables polítics al provocar crispació social i política per qualsevol motiu, és prou conegut. Però que fins i tot responsabilitizin al president del Govern, Rodriguez Zapatero, dels fets ocorreguts a Xile entre Rodriguez Zapatero, el rei Joan Carles i Hugo Chavez, no és de jutjat de guàrdia, és d'Audiència Nacional.

Ja no se'n recorden els del PP que quan governaven també, en principi, van mantenir bones relacions amb Hugo Chávez?. Els del Partit Popular podrien explicar amb claredat als ciutadans quina finalitat va tenir la visita d'Aznar i de l'embaixador dels EUA a Hugo Chávez a les vigiles de l'intent de cop d'Estat a Veneçuela fa poc més de quatre anys?. Quin paper va jugar en aquella assonada fallida el govern del PP?.

I per dignitat, si és que en política els del Partit Popular en tenen, com poden acusar a l'actual president del Govern de la crispació que es va originar a la cimera de Xile?. I la crispació social que ells, els del Partit Popular, van provocar amb la famosa foto de les Açores amb la consegüent guerra de l'Iraq?. Ja han oblidat que milions d'espanyols, de gallecs, de vascos i catalans, andalusos i valencians vàrem sortir al carrer demanant NO a la guerra i vostès ni cas?. I aquells, els americans de George Bush i els anglesos de Toni Blair eren el seus amics?. Així els va anar a tots plegats. Els hi va anar tan bé, que la guerra continua arrossegant centenars de milers de morts i de refugiats iraquians després de més de 3 anys. Quins amics que tenien senyors del Partit Popular!, amics de la faràndula bèl.lica.

I el que encara és més encandalós i els ha posat en evidència, és el detall, tot un detall de José Maria Aznar, al trucar telefònicament i parlar amb el rei Joan Carles i amb el president del Govern, Rodriguez Zapatero, per agraïr-los la defensa de la seva persona. Però ells, els del PP, no. Es deuen pensar que estan per damunt del bé i del mal.

Pobrets, fan autèntica pena.

Foto: Yahoo Noticies

Daniel Cirera del Partit Popular Català, i els numerets dels "peperos"

No se sap ben bé si Daniel Cirera en aquesta fotografia col.locava el CAT al vehicle o bé si el desenganxava. Sigui com sigui, crec, vull creure, que els catalans no li donin cap credibilitat al seu gest. Un home, president del PP a Catalunya, que per a ell Catalunya no és més que una Autonomia com qualsevol altra de l'Estat espanyol, la seva credibilitat entre els catalans és nul.la. Que vagi organitzant numerets com els de la foto, que el què fa és riure i pena.

I ell, Daniel Cirera, que darrerament no para de denunciar a l'actual govern de Madrid respecte als greus problemes de Renfe i d'Adif, no hauria d'oblidar que si la xarxa ferroviària de Catalunya ha arribat al seu límit no és perquè l'actual govern en menys de quatre anys no hagi invertit el que hauria d'haver invertit (que no ho ha fet), sinó que el problema ha petat perquè en temps dels 2 governs de José Maria Aznar tampoc es va invertir el que calia invertir. És a dir, que els senyors del Partit Popular més aviat el que haurien de fer és analitzar fredament el que no van fer per Catalunya quan governaven ells, segurament que els cauria la cara de vergonya si és que en tenen, que en dubto.

Per això els catalans no ens fiem de cap dels governs de Madrid ni de les seves politiques, sigui qui sigui qui governi, perquè sempre han estat nefastes per al conjunt de Catalunya.

Per a Catalunya ja s'ha acabat el temps d'aguantar tanta impertinència; ja s'ha acabat el temps de l'Autonomia. Catalunya ha de caminar ferma i decidida cap a la independència i sobirania nacional tot mirant cap al nord, cap a Europa.

José Montilla, Espanya i el fatidic i ignominiós dèficit fiscal de Catalunya

La darrera intervenció del President de La Generalitat de Catalunya, José Montilla, denunciant obertament (oh sorpresa!) que Catalunya s'encamina a apartar-se d'Espanya si no es resolen els problemes econòmics i d'fraestructures que pateix la nostra Nació Catalana, per una vegada tenen la raó d'un temple.

La majoria de catalans n'estem farts de tanta insolència de les terres d'Espanya, especialment d'aquells espanyols que voldrien una España única, anclada al passat, que només s'estudiés la història de Isabel y Fernando y la llengua castellana, que es cantés allò del Cara el Sol i també aquella estúpida cançoneta d'Isabel y Fernando, a més de reactivar el Decret de Nova Planta. I nosaltres, els catalans, no estem per aquestes imbecilitats.

José Montilla tenia raó en tot el que va dir. És ben cert que cada cop som més els catalans que ens sentim ben allunyats d'aquella España rància i decimonònica amb el regust repugnant del Felip V.

Se'ns neguen les sel.leccions esportives; se'ns nega la recuperació íntegra de tots els documents de Salamanca; se'ns acusa falsament de perseguir la llengua castellana..., i se'ns acusa d'egoistes perque reclamem equitat i justicia pel que fa al dèficit fiscal. Baja, que som els dolents per a aquesta gent.

Així és com els sentiments dels catalans encara es refermen més, i amb aquests atacs el que aconsegueixen els castellans és que nosaltres cada cop fem més pinya i amb decisió i amb plena consciència desitgem apartar-nos d'aquesta España que no ens vol i, al damunt, ens insulta i menysprea.

He de dir, des del meu bloc, que jo sóc un de tants catalans que quan vaig a comprar miro detalladament d'on prové el producte, i naturalment compro aquells que em donen garanties de ser catalans. I així penso continuar en endavant per convicció i per respecte a la meva Nació.

El Teatre Metropol obrirà les portes per Nadal

Diverses activitats pròpies de les Festes de Nadal es faran al Teatre Metropol. D'aquesta manera, els tarragonins que habitualment assiteixen a la representació d'Els Pastorets any rere any, no s'han de preocupar.

El departament de Cultura de l'Ajuntament ja ha facilitat la programació prevista per aquestes dates i que reprodueixo tot seguit:

Dimecres 26 de desembre.

A partir de 2/4 de 7 de la tarda, al Teatre Metropol, Els Pastorets per la companyia La Golfa, amb versió de Josep Bargalló i La Golfa, basada en el text de Josep Maria Folch i Torres. El preu de l'entrada serà de 7 euros, i de 5 per als menors de 12 anys.

Diumenge 30 de desembre.

ALTRES ACTIVITATS PER AL NADAL

També a partir de 2/4 de 7 de la tarda, i dimarts dia 1 de gener del 2008, reprsentació d'Els Pastorets a càrrec de l'Associació La Salle, amb text de Folch i Torres.

Per altra banda, el divendres dia 21 de desembre, a 2/4 de 10 de la nit, a la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona "Oratori de Nadal de J.S. Bach" 1a part, que interpretarà la Camerata XXI i Cor Ciutat de Tarragona dirigits per Tobias Gossmann i Pep Prats. El preu de l'entrada serà de 10 euros, i la venda anticipada es farà al Teatre Metropol o pel Servicaixa de La Caixa.

El divendres 28 de desembre, a les 9 de la nit, també a la Catedral de Tarragona, El "Poema de Nadal" de Josep Maria de Sagarra amb arranjaments i direcció de Raül Fernández, i amb la direcció escènica d'Esteve Polls. El preu de l'entrada també serà de 10 euros. Les entrades es podran recollir al Teatre Metropol o al Servicaixa.

I per últim, el dijous dia 3 de gener del 2008, gran concert de Cap d'Any de Johann Strauss. El concert es farà a la Sala August del Palau Firal i de Congressos de Tarragona a partir de les 9 de la nit. El concert està organitzat per Promoconcert i el preu de l'entrada serà de 26 euros, que es podran adquirir al Teatre Metropol o al Servicaixa de La Caixa.

Taula rodona sobre Cristòfor Colom i la seva més que possible catalanitat i tarragonisme

Demà, dijous dia 8, i passat demà divendres, a 2/4 de 10 del matí a les dependències de l'Arxiu Històric de Tarragona, es faran unes jornades per a tractar sobre la catalanitat de Cristòfor Colom i, també, de la molt possible vinculació de l'aventurer amb Tarragona.
La primera intervenció correrà a càrrec de l'historiador Lluis Navarro, professor de la URVT, i a continuació intervindrà Maria Bonet, també professora de la Universitat de Tarragona.

Lluis Navarro versarà la seva intervenció sobre "Europa entre dos segles; les conseqüències d'una expansió", i Maria Bonet versarà la seva conferència sobre la situació de Tarragona durant el segle XV.

A la tarda serà Albert Curto, responsable de l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre qui oferirà una conferència sobre el "conflicte del bat a la Baixa Edat Mitjana" pel que fa especialment a Tarragona i a Tortosa. Acabarà la primera jornada amb la intervenció de Joan Boada, de la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona qui parlarà de la Inquisició de Tarragona al segle XV, centrant-se en el cas d'Andreu Colom.

I el divendres, Isabel Companys, de l'Arxiu Històric de Tarragona, parlarà sobre la documentació conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat referent a la Tarragona del segle XV. Posteriorment, Montserrat Sanmartí, professora de la Universitat de Tarragona, tractarà respecte a la catalanitat de Cristòfor Colom a partir de la seva escriptura. També intervindrà Ernest Vallhonrat el qual centrarà la seva intervenció respecte a la relació de Cristòfor Colom amb Tarragona, destacant la relació d'amistat de Miquel Ballester i Colom. Per últim, Antoni Soler també centrarà la seva intervenció en els Colom de Tarragona. Les jornades acabaran amb una taula rodona.

30 ANYS D'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

També demà, dijous, a les 8 del vespre, a les dependències dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, es farà una taula rodona per a commemorar els Trentè aniversari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Intervindran Magí Sunyer, escriptor, i Adam Manyé, director territorial de Cultura. També estan previstes les intervencions de Joaquim Mallafré, Montserrat Palau i l'escriptor tarragoní, Jordi Tiñena, els quals seran moderats per Joan Cavallé.

Amb aquests actes acadèmics es pretè reflexionar sobre l'estat real de la llengua, la cultura i la literatura catalana, i la trajectòria que s'ha recorregut en els darrers trenta anys en aquests aspectes tan vitals per a Catalunya en el seu conjunt.

Els embassaments catalans cada cop més buits

La persistent sequera que patim a Catalunya en conjunt, fa que cada setmana les reserves d'aigua es redueixin tant a la conca interna com a la de l'Ebre que és a la que pertanyen els embassaments de les comarques de Tarragona, i per aqui començo a fer la relació:
La capacitat màxima dels embassaments d'El Catllar; Siurana; Foix; Els Guiaments; Ribarroja i Riudecanyes és de 300 hm3, i actualment n'hi han embassats 210 hm3, el que representa que tenen un 2 per cent menys de reserves de fa una setmana.
El Catllar té una reserva de 2 hm3 quan la seva capacitat total és de 59 hm3
L'embassament de Siurana té una reserva de 2 hm3, quan la capacitat total és de 12 hm3
L'embassament de Foix té una reserva de 3 hm3 quan la seva capacitat és de 4 hm3
Els Guiamets té una reserva de 5 hm3 quan la capacitat és de 10 hm3
Ribarroja té una reserva de 197 hm3 quan la capacitat és de 210 hm3 (ha reduït en una setmana 6 hm3)
Riudecanyes té una reserva d'1 hm3 quan la capacitat és de 5 hm3
I les conques internes de Barcelona, Girona i Lleida no han quedat més ben parades. Camarasa, per exemple, que té una capacitat màxima de 113 hm3 ara en té 24. Ha perdut 5 hm3 en tan sols una setmana. Oliana és un altre cas ben clar de la manca de pluja: té una capacitat màxima de 101 hm3 i ara en té 31; i la Llosa del Cavall que té una capacitat de 80 hm3 ara en té 21, n'ha perdut 1 hm3 en una setmana.
L'embassament barceloní de Sau que té una capacitat per a 165 hm3 ara en té 45 en reserva; ha perdut 2 hm3 en una setmana, i La Baells que té una capacitat de 109 hm3 ara en té 35, ha perdut 1 hm3 en una setmana.
Girona també està ben seca. L'embassament de Boadella que té una capacitat de 61 hm3, ara en té 17, i Susqueda que té una capacitat de 233 hm3 ara en té en rserva 82 hm3, ha perdut 1 hm3 en una setmana.
Així que compte tots plegats amb les aixetes i amb les banyeres. val més dutxar-se que banyar-se, no ho veieu així?.
Foto: Embassament de Susqueda

El neofeixisme, Bern Schuster i l'àrbitre català

Bern Schuster sembla que ha oblidat que una part molt important de la seva fama com a futbolista la deu a Catalunya i, naturalment, al C.F. Barcelona. Els catalans, que jo recordi, mai li van faltar, ni li han faltat, el respecte i menys l'han insultat com ell ha fet al conjunt dels catalans.

Aquest entrenador de no sé quin club de fora de casa nostra, s'ha posat en evidència davant de tots els catalans per la qüestió d'un àrbitre català que sembla que no li té, no ens té, gens d'estima.

En les repetides imatges que aquests darrers dos dies les TV han emès de les seves escuetes però més que significatives expressions responent a un periodista, em va venir al cap que és alemany i potser encara li queden a la sang algunes gotes de "feixisme".

Schuster només s'ha trobat, en tota la seva carrera esportiva, amb un àrbitre que ha comès alguns errors o omissions?. Segur que no, però està clar, l'entrenador al que em refereixo és català, ves per on. Quan l'equip que entrena jugui a Barcelona, aquest entrenador germànic el que es mereix és una eixordidora xiulada fins a reventar-li els tímpans. Això és el que es mereixerà quan vingui a Catalunya.

Ara ja sabem de quin peu calça aquest entrenador, com a esportista i com a persona.

El Partit Popular i la indecència de la seva política

La indecència política del Partit Popular i la ràbia contiguda dels seus màxims líders, fan que aquesta gent siguin capaços de manipular la realitat fins a tal punt, que els incauts cauen a la seva trampa. I sembla que, desgraciadament, a l'Estat espanyol encara n'hi ha força d'incauts.

La darrera bateria de "missils" polítics s'ha desencadenat pels detinguts i, alguns alliberats, del Txad per la qüestió dels nens africans que l'ONG Arca de Zoé volia treure del país.

Segons els del Partit Popular el govern de Rodriguez Zapatero no ha posat gaire interès en resoldre el problema, i ha tingut d'intervenir el president francés per a anar resolent el problema parcialment.

Potser ells, els del PP, haurien fet com van fer al penyal del Perejil (un atac repentí), o potser haurien posat una mica més d'interès que el que no van dedicar als 62 militars espanyols que van morir estavellats a terres turques mentre viatgaven en avió. Recordem que van ser tan "curosos i respectuosos" amb els ciutadans espanyols morts en aquell accident a Turquia, que ni es van molestar en identificar degudament els cadàvers i els van anar embotint,- valgui l'expressió -, als taúds sense gaires miraments. Què fàcil que és burxar a l'ull del contrari quan el que burxa és un cec o un tort i un desmemoriat malignament malintencionat.

Estan nerviosos perquè cap dels resultats dels sondejos que periòdicament es van publicant a diversos mitjans de comunicació els són favorables... i que duri la ratxa, que duri per molts anys.

Tarragona 2016 i l'activitat cultural de la ciutat

Demà, dilluns, a les 8 del vespre i a la sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, es farà la prsentació de l'audiovisual Tarraco Civitas ubi ver eternum est o "Tarragona, la ciutat de l'eterna primavera".

L'audiovisual ensenya la ciutat romana de la mà de Mar, una noia tarragonina que és la qui porta la trama argumental, i que s'ha realitzat amb la finalitat de promocionar Tarragona com a Capital Cultural Europea de l'any 2016.

Al llarg de la presentació, sintercalaran intervencions de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, a més del restaurador, David Solé i de l'actor Oriol Grau entre altres ciutadans.

Durant l'acte de presentació intervindran el propi alcalde i la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rosell, i als assistents se'ls obsequiarà amb una còpia de l'audiovisual i d'altre material promocional de Tarragona 2016.

ALTRES ACTES CULTURALS DE LA SETMANA

A la llibreria La Capona, el dimarts 6 de novembre a 2/4 de 9 del vespre, es farà la presentació del darrer llibre (novel.la) de Joan Cavallé sota el títol "Contemplant el monstre". L'argumentació gira al voltant d'un terrorista. Segons ens ha manifestat l'autor "he construït aquesta novel.la pensant que el llenguatge havia de ser una trampa per al lector. De fet, tot el llibre està ple de petites trampes amb la finalitat d'amagar l'identitat del terrorista fins a l'últim moment", i Joan Cavallé continua dient-nos "els personatges reflexionen sobre el fenomen terrorista i cadascú expressa la seva opinió. Periodistes, polítics, policies, militars, experts, petits delinqüents, ciutadans... però també el mateix terrorista autor de l'atemptat".

Aíxí que, dimarts dia 6, tenim cita a la llibreria La Capona.

CONCERT DE MÚSICA CLÀSSICA

I també el dia 6, dimarts, a l'aula magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV de Tarragona, a les 8 del vespre, concert de música clàssica amb Marta Mathéu, organitzat i patrocinat per Joventuts Musicals de Tarragona dintre del cicle Dimarts Musicals.

Marta Mathéu és una soprano tarragonina molt coneguda a la ciutat. És Primer Premi en el concurs "Manuel Ausensi", amb una participació de més d'un centenar de concursants, i acaba de rebre el I Premi del Públic del Festival Internacional Montserrat Cavallé. El programa del concert inclourà obres de Schubert, Hugo Wolf, Turina, Liszt, Debussy i Eduard Toldrà.