La misèria de l'Església Catòlica només es comparable amb la misèria propia de l'odi

Dir que la política social i econòmica que en els darrers quatre anys ha engegat el govern del PSOE porta cap a la destrucció de la democràcia, només li escau a aquells que odien precisament les llibertats col.lectives i les personals i individuals.
L'Església Catòlica fa tants anys que ha perdut el tren, que ara no vol acceptar que els trens actuals van a 300 quilòmetres/hora i no a 80 com anaven abans.
L'Església catòlica amb la seva persistent homofobia, anunciant a bombo i plateret que fora de l'Església no hi ha salvació, o que les lleis aprobades per majoria parlamentària van contra els drets de les persones i contra la familia, demostra que cada dia que passa s'allunya més de la realitat social de l'Estat espanyol en general. Es quedaran sols.

Em fan riure quan parlen de moral, o s'omplen la boca amb la paraula pau. Diuen que són l'Església dels pobres, - s'ha de ser miserable -, quan en realitat són el suport de la dreta més recalcitrant que ens voldrien refer el camí per a retornar als anys 50 del segle passat i viuen, tots ells en amples i rics palaus.

No recorden els bisbes i arquebisbes espanyols que l'Església ha estat sanguinaria al llarg de la seva història?. No recorden les guerres cruentes que es van desencadenar a Europa durant segles impulsades directament per ells o bé induïdes indirectament?. No recorden les Creuades, la persecució assassina dels Càtars, la Santa Inquisició, (Santa??) o la Guerra dels 30 anys o al Papa Borja, per exemple?. No recorden les paraules de Jesus quan va dir "doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu?. No ho deuen recordar, perquè ara ho volen tot, el que és del Cèsar i el que no ho és. Volen dirigir les vides de les families quan ells no en tenen ni idea del què és una familia i la seva vida del dia a dia. Condemnen la homosexualitat i el lebianisme quan a les files eclessiàstiques n'hi ha a grapats i ho oculten i amaguen.
Personalment els he de dir hipòcrites, raça d'escurçons. No es mereixen cap altre qualificatiu.

L'encontre Euskal Herria - Catalunya, un amistós molt interessant entre dues nacions germanes

Avui, a 2/4 de 9 de la nit, es jugarà el partit de fútbol Euskal Herria - Catalunya, on l'equip català estrenarà una samarreta força original i seriosa. Un contrast de colors ben encertats acompanyats pel logo de les Sel.leccions Catalanes. TV-3 retransmetrà el partit en directe.
A l'encontre no hi serà present el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. Ha delegat la representació institucional en el vicepresident, Josep Lluis Carod Rovira. La veritat és que sorprèn, si més no, que el president de la Generalitat delegui la seva representació en un partit tan significatiu per a les dues nacions històriques que es trobaran al camp de San Mamés. És decepcionant aquesta actitud quan Euskal Herria i Catalunya, totes dues nacions estan batallant per al plè reconeixement de les respectives sel.leccions esportives.
Malgrat tot, es pot comprendre l'absència del president José Montilla, si tenim en compte el posicionament oficial del PSC-PSOE pel que fa a les relacions de Catalunya-España en el sentit del federalisme estatal, i del creixent sentiment social cap a l'independentisme i el dret a decidir en aquest sentit. També es pot comprendre aquesta absència des del punt de vista del paper que José Montilla té al si del PSOE, que no és poc.
Són actituds, aquestes, que de cara els catalans no deixen de ser clarificadores i que sense cap mena de dubte ajuden a que els catalans ens posicionem d'una vegada a nivell polític cap a un costat a cap a un altre. És important que amb silencis i actituds abstencionistes com la que comento, els polítics ajudin als ciutadans a saber on som cada ú de nosaltres per a saber amb la màxima claredat que hem de votar el proper dia 9 de març. Per als autonomistes i per als defensors simplement d'una España plural a seques, ja tenen opcions. Per als sobiranistes i defensors del dret a decidir també se'ns posen les coses molt més clares.
És molt important la clarificació, és simplement d'agraïr.
Foto samarreta: Directe.cat

Catalunya, Duran i Lleida, Artur Mas i Miquel Iceta

Com a català vull donar-li les gràcies al líder d'Unió Democràtica de Cayalunya, Josep Anton Duran i Lleida, per la seva sinceritat clarificadora pel que fa a la seva idea de present i de futur respecte a Catalunya en relació amb España.

Gràcies. I dic un altre cop gràcies perquè d'una vegada per totes vostè en els darrers 30 dies ha deixat ben clar que la seva Catalunya i la concepció social i política que en té no és pas la meva ni de lluny.

Per a Duran i Lleida ja no hi cap ni la possibilitat remota d'una España federal, perquè es conforma amb una Catalunya autònoma que a més pugui tenir representació política i ministerial a Madrid si és possible. Apaga y vamonos com diuen els castellans.

Duran i Lleida, l'endemà de la conferència catalanista (que no sobiranista) d'Artur Mas, del passat mes de novembre, va dir ben clar que "Mas no va plantejar el dret a decidir amb afany secessionista". Està clar que no senyor Duran. Ni Artur Mas i menys vostè estan per la feina d'una futura Catalunya sobirana. CiU no està per aquesta dura i penosa tasca. Vostès solament per mantenir les quotes de poder que ja tenen, són capaços de pactar amb el diable, i vostè senyor Duran i Lleida s'està consumint per dintre perquè encara no ha aconseguit el que més desitja: un ministerio madrileño, el que sigui.

El seu plantejament i idea de Catalunya no és pas diferent a la que Miquel Iceta, del PSC-PSOE, defensa i que ha deixar també ben clara darrerament. Iceta ha dit en veu alta (gràcies també a aquest dirigent socialista) que són molt pocs els socialistes federalistes. I em pregunto: si els màxims dirigents de les dues forces polítiques majoritàries no són ni federalistes, com pot ERC mantenir una coalició de govern a la Generalitat?. Com podria ERC formar també coalició, en un futur hipotètic, amb CiU?.

Molts haurem de girar la mirada cap el Partit Republicà Català amb la finalitat de potenciar-lo i d'impulsar-lo tant com sigui possible, per a que pugui assolir les quotes de poder precises per a impulsar realment no ja el federalisme, sinó la creixent necessitat social de la sobirania plena. I els de Sobirania i Progrès que encara estan al si d'ERC, hauran de fer un plantejament seriós i si cal radical, de cara l'immediat futur polític de Catalunya. Està vist que Josep Lluis Carod i Joan Puigcercós no tenen cap intenció de moure fitxa, perquè personalment ells ja han assolit unes bones quotes de poder que és el que més desitjaven.

Les activitats de Nadal a Tarragona continuen a bon ritme i amb molta participació ciutadana

Amb més de 1.200 infants de mitjana per dia, el passat dia 24 Tarragona obria les portes del Parc Infantil de Nadal que està a les instal.lacions del Palau Firal i de Congressos de la ciutat. Fins el proper dia 4 de gener, els nens i nenes de Tarragona podran gaudir de totes les activitats que s'han posat al Parc Infantil.
Tot i amb això, la ciutat ha organitzat altres actes per aquests dies festius. El dia 1 de gener, al Teatre Metropol, representació d'Els Pastorets a càrrec de l'Associació La Salle. La representació començarà a 2/4 de 7 de la tarda.
Per al dimecres, dia 2 , l'esperada arribada de Patge dels Reis d'Orient que començarà la seva tasca amb la recollida de cartes dels nens i nenes de Tarragona. El patge començarà a treballar des de 2/4 de 7 de la tarda fins 2/4 de 9 de la nit al Pati Rei Jaume I de l'Ajuntament de la ciutat, a la plaça de La Font.
El al dijous, dia 3, des de les 6 a les 8 de la tarda-vespre, un altre cop el patge reial tornarà a recollir més cartes dels nens una mica despistats.
I a les 9 de la nit, al Palau Firal i de Congressos, concert de cap d'any amb Strauss Festival Orchestra-Ballet.
Dia 4 de gener. Des de les 6 a les 8 de la tarda, al Pati Rei Jaume I, tercera tongada de recollida de cartes dels nens i nenes per part del patge reial.
Dissabte dia 5 de gener. Des del campanar de la Catedral, a les 12 del migdia, toc de vigília de festa fent tocar totes les campanes del primer temple de la ciutat.
A les 6 de la tarda, arribada marítima a la ciutat dels Reis d'Orient que seran rebuts amb les sirenes del vaixells i barques del port tarragoní, tot disparant-se 21 salves pirotèniques mentre els patges reials encendran bengales de colors per anunciar l'arribada a Tarragona dels Reis d'Orient. Un cop s'hagin fet els corresponents parlaments, es dispararan focs artificials i començarà la Cavalcada dels Reis recorrent diversos carrers i avingudes de la ciutat fins arribar a l'Ajuntament.
El diumenge, dia 6, a les 9 del matí, els Reis d'Orient visitaran les residències de La Mercè i de Sant Rafel, i a 1/4 d'onze del matí, des del campanar de la Catedral, es faran els corresponents tocs de campanes per a convocar la missa del dia de Reis.

Francesc Macià era president de tots els catalans

No podia ser d'altra manera. Els del Partit Popular i els de Ciutadans no han assistit a l'homenatge que s'ha fet a Barcelona en memòria dels 74 anys de la seva mort. Em refereixo, està clar, al President Francsc Macià.
I és que aquesta gent que s'omplen la boca dient que també són catalans, penso que ho poden ser de naixement o pels anys que porten vivint a Catalunya, però no són realment catalans. I dic això, perquè retre homenatge al President de la Generalitat que ho era de tots els catalans, hauria d'haver rebut el reconeixement de tots els catalans responsables i identificats plenament amb la realitat catalana.

No participar, doncs, en aquest homenatge representa que ells, els del PP i de Ciutadans tenen una concepció totalment tergiversada i contrària als interessos reals i històrics de Catalunya.

Si vostès no són capaços de reconèixer a Francesc Macià com a President de tots els catalans i no li volen retre homenatge, és que vostès no ho són o no s'hi senten catalans, cosa que per altra banda no descobreixo res de nou perquè aquesta realitat no és desconeguda, en absolut, pel conjunt de la societat catalana.

La veritat és que la seves actituds són encara més clarificadores pel que fa al seu real tarannà anti català. Prou que ho van demostrant al llarg de l'any amb les seves destructives intervencions al Parlament de Catalunya, atacant la llei d'ensenyament i d'immersió de la llengua catalana, ho bé presentant recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut que ens vàrem donar els catalans lliurement i amb referedum, o bé amb l'escandalós affaire d'Endesa...,etc.

Per a vostès Catalunya no és més que una region de la seva España, però és que la seva España no és la meva, en absolut.

El Conseller Francesc Baltasar hauria de dimitir

És escandalós que amb la sequera que està patint Catalunya, que ha obligat a prohibir el regadiu a amples zones catalanes, i es demana als ciutadans que redueixin al màxim el consum d'aigua, es permiti la enorme despesa d'aigua per a la fabricació de neu amb més de 9000 canons de que disposen les 9 nou estacions d'esqui que existeixen al Pirineu Català.

En què pensa el conseller de Medi Ambient i d'Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar?. Això és ecologia?, aquesta és l'ecologia que defensen els de'Iniciativa-Verds?. Déu n'hi dó l'escàndalosa política d'aquest Departament de la Generalitat.

Aquesta vergonyosa situació implica que per a fabricar neu per a uns 20000 esquiadors, es gasten en quatre mesos que dura la temporada d'esqui tants litres d'aigua com els que consumiria una població de 18000 persones durant tot un any. I el consum d'energia elèctrica d'aquests canons (9000 kilovats) equival al consum d'electricitat que causaria una població de 15.000 habitants durant un any. D'això n'hi diuen, a la Generalitat de Catalunya, gestionar racionalment els recursos de l'aigua de Catalunya?. Jo em pensava que l'aigua sempre és prioritàriament per al consum humà, i no per a l'explotació arbitrària d'un grapat de capitalistes que viuen del gran negoci de l'esqui.

Jo em pensava que els d'ICV eren més coherents i que realment defensaven l'ecologia i l'explotació racionalitzada dels recursos naturals sempre en benefici, i sempre en primer lloc, per a la població que en definitiva paga aquests recursos amb els impostos que se'ns imposen vulguis que no, t'agradi o no t'agradi. No parlin més d'ecologia senyors d'ICV, i que el conseller Francesc Baltasar dimiteixi o que el cessin. Vostès no tenen vergonya.

No garanteixen el subministrament d'aigua potable amb camions cisterna a l'Argentera perquè és un poblet petit, però sí que el garanteixen per a fabricar neu. Té sentit i explicació racional?.

Tarragona, un cop més arraconada i oblidada

Les inversions previstes, diuen, per als propers 7 anys al conjunt de les comarques de Tarragona i per extensió a les de la resta de Catalunya seran, també diuen, d'uns 7 mil milions d'euros i que permetran fer front a una vintena de grans projectes. Ja ho veurem.
Vista i llegida la informació del diari El Punt d'avui, a la pàgina 2, xoca apreciar el gran detall de l'oblit del projecte ,- n'hi ha de projecte o d'avantoprojecte?-, de la Façana Marítima de Tarragona i del desdoblament de la CN-240 (Tarragona-Valls) que actualment continua fent pena malgrat els arranjaments que s'hi han fet en els últims anys.
És lamentable com Tarragona va quedant a la cúa dels grans projectes que es preveuen al conjunt de Catalunya. És lamentable l'estira i arronsa pel que fa a la Façana Marítima de Tarragona per alliberar-la d'una vegada del pas del ferrocarril. Curiosament, crida l'atenció que sigui La Generalitat o el Ministerio de Magdalena Álvarez, o els dos junts, ja tinguin la previsió de la línia fèrria interior per enllaçar Vilafranca del Penedès amb Mataró pasant per Martorell i Terrassa, i de Tarragona ni se'n parli. De pena. Frustrant.
I que puc dir que ja no sapiguem de la carretera CN-240 de Tarragona a Valls en els seus 19 primer quilòmetres?. Una carretera que suporta molt de trànsit i que reb quasi bé tot el moviment de mercaderies perilloses procedents del polígon industrial nord, a més del normal i propi de la ruta que uneix Tarragona amb Valls, Montblanc, l'Espluga del Francolí i Lleida queda al marge d'aquests projectes. Lamentable i indignant. I cal recordar que per aquesta carretera els tarragonins també accedim a l'estació del TAV o AVE, com vulgem dir-ho. I per acabar, tornaré a insistir amb la Façana Marítima de Tarragona.
La ciutat té una estació tercermundista, inapropiada del tot per a una ciutat com Tarragona. Quants anys haurem d'esperar a que la Generalitat i el Conseller de Politica territorial es decideixi a agafar el toro per les banyes i resoldre d'una vegada aquest problema endèmic que Tarragona no es mereix per insultant i pel que representa de menyspreu envers els pròpis tarragonins?.

Molt em temo que el dia 9 de març molts polítics i totes les formacions polítiques tindran desagradables sorpreses. Ells s'ho hauran buscat.

Tarragona i les Festes tradicionals de Nadal

Les festes tradicionals de Nadal a Tarragona ja van començar amb l'encesa de les llums dels carrers, amb la inauguració de la mostra de diorames i figures nadalenques a l'Associació Pessebrista de Tarragona; amb la inauguració del pessebre monumental al local dels Xiquets de Tarragona, i avui, dia 18, amb el concert d'El Messies de Händel que es farà al Palau de Firal i de Congressos a partir de les 9 de la nit.

Per al divendres, dia 21, a 2/4 de 7 de la tarda i a la plaça del Progrés de Riuclar, s'inaugurarà el pessebre monumental fet per la Brigada Municipal; el mateix dia, a les 7 de la tarda, a la plaça del Rei, també s'inaugurarà un altre pessebre monumental fet, també, per la Brigada Municipal; a les 9 de la nit, al Palau de Firal i de Congressos, concert a càrrec de Mississipi Gospel Choir, i a 2/4 de 10 de la nit, a la Catedral de Tarragona, concert de l'Oratori de Nadal de J.S. Bach a càrrec de l'Orquestra Camerata XXI i el Cor Ciutat de Tarragona.

I passant a la setmana vinent, propiament la de Nadal i Sant Esteve, també es faran activitats pròpies d'aquestes dates.

El dilluns, dia 24, els campaners de la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona, faran el Toc de Vigília de Nadal a partir de 3/4 d'onze del matí, i a partir d'1/4 de dotze de la nit, es faran els tocs per a convocar als fidels a la Missa del Gall que es farà al primer temple de la ciutat.

A 2/4 d'una de la tarda del mateix dia 24, al recinte firal del Palau de Congressos, es farà la inauguració del Parc Infantil de Nadal que romandrà obert fins el dia 4 de gener.

DIA DE NADAL

El dia 25, des del campanar de la Catedral es tornarà a fer un toc de campanes anunciant la missa pontifical de Nadal.

El dia 26, Sant Esteve, a 2/4 de 7 de la tarda, al Teatre Metropol, escenificació d'Els Pastorets de Tarragona a càrrec de la companyia La Golfa, basant-se en la versió de Josep Bargalló Valls.

El divendres, dia 28, a les 9 de la nit, representació d'El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, a la Catedral de Tarragona.

El dia 29, Taller de Fanalets al Parc Infantil de Nadal.

Diumenge, dia 30, a partir de 2/4 de 7 de la tarda i al Teatre Metropol, Els Partorets de Josep Maria Folch i Torres a càrrec de l'Associació La Salle de Tarragona.

I el dilluns dia 31, a les 12 del migdia, al Pla de la Seu, des de la casa Balsells, Sortida de l'Home dels Nassos que recorrerà una bona part de carrers de la Part Alta i del centre de la ciutat.

També a les 12 del migdia, des del Port Esportiu, preparació física dels participants al tradicional bany de Sant Silvestre, i a la 1 de la tarda disparada del coet d'avís del bany popular.

La hipocresia dels col.lectius per la Pau i contraris a les guerres que es generen al Planeta

S'ha de ser molt hipòcrita i parcial per engegar campanyes contra productes d'un o altre país per raons de

conflictes bèl.lics i territorials, i callar sistematicament per altres conflictes no menys abominables i cruels.

Dic això desprès d'haver llegit a l'edició d'El Punt d'avui, pàgina 4, que els col.lectius Tarragona Patrimoni de la Pau i altres col.lectius com La Plataforma Aturem la Guerra o Boicot Preventiu, han posat en marxa una campanya contra la venda de jugueteria procedent de l'Estat d'Israel. Motiu del boicot: les condicions de vida dels palestins.

Aquesta campanya és hipòcrita, interessada i partidista d'allò més. Aquests senyors tan pacifistes i tan humans, per què no tenen en compte els cruels atemptats indiscriminats dels palestins contra la població civil israeliana?. Per què aquests pacifistes no engeguen campanyes per a boicotejar les joguines que arriben per tones des de la Xina on s'exploten diariament a centenars de milers de nens i nenes cobrant sous miserables?. Mireu l'enllaç:http://foros.marianistas.org/showthread.php?t=341

Per què no demanen, de passada, el boicot als JJOO del 2008 que es faran a Beijing?.

Per què aquesta gent tan pacifista i preocupada pels palestins no demanen que es faci, també, un boicot contudent contra els productes nord americans, un Estat, l'Americà, que en els darrers anys no fa altra cosa que menystenir la resta de nacions del món i que només veu maldat per arreu, tot desencadenant conflictes bèl.lics com el de l' l'Iraq, i manté Guantanamo?. I no puc deixar de recordar el passotisme dels nordamericans amb la qüestió del canvi climàtic. Per què no organitzen, doncs, una campanya sistemàtica contra els EUA?.

No creuen vostès que són excessivament partidistes i estan mancats de visió global del que està passant arreu del món?. Els Palestins, ells només, són les víctimes del conflicte del Pròxim Orient?. Qui els ha menjat la bola a tots vostès?, els mateixos col.lectius palestins?. Vostès han perdut la memòria?. No recorden que els palestins volen eliminar l'Estat d'Israel i llençar tots els jueus de cap a la mar?.

No sabia que a la llibreria ABACUS de Tarragona venen jugueteria d'Israel. Gràcies per fer-m'ho saber, perquè demà, dilluns, aniré a comprar-ne. M'han donat una idea que em resol els meus dubtes per aquest Nadal.

Aqui deixo un enllaç d'Amnistia Internacional:http://web.es.amnesty.org/china/index.php?amnistia=firma

Siguem ponderats i coherents, com a mínim. Valdria la pena que fós així.

La insultant reincorporació a la politica de José Bono, ex ministre de Defensa

Jo em pensava que allò del Quijote de la Mancha ja era història, la història d'una novel.la d'un escriptor castellà de fa uns 500 anys, quan Catalunya era una Nació i es governava ella mateixa sense necessitat dels altres, dels veïns més propers.

Ara resulta que no, que al segle XXI el Quijote de la Mancha s'ha reencarnat amb l'ex ministre i possible futur president del Congreso de los Diputados de Madrid, José Bono. Segons aquest polític del PSOE això de les nacions és un invent. Un invent?. Li recordo, senyor José Bono, que quan aquesta España borbònica sorgida per la força de les armes fa cosa de 300 anys, Catalunya molt abans ja ho era una nació, es governava per si mateixa i sense intrussos procedents d'altres terres ibèriques. Catalunya tenia el seu govern, les seves institucions democràtiques, les seves lleis i furs. Si alguna nació d'aquesta vella Hispania és un autèntic invent maquiavèlic, és precisament aquesta España que vostè i els seus compatriotes defensen a capa i espasa. Recordi's del 1707, Almansa, o recordi's del 1714, Catalunya.
I pel que fa a que l'Estatut de Catalunya és un fill no desitjat perquè es va produïr abstenció el dia de votar-lo, també li recordaré que l'abstencionisme social és la pauta dominant dels darrers anys a totes les conteses electorals que es convoquen, i li diré que si ens cenyim als percentatges d'abstenció, potser l'actual president de La Generalitat de Catalunya, José Montilla, del PSC-PSOE, no hauria de ser el President de Catalunya. Uns arguments molt pobres i ridiculs els que va utilitzar vostè per a minimitzar les etzibades que l'Artur Mas els va engegar a Madrid fa poc més de 48 hores.
De totes maneres li puc assegurar, senyor José Bono, que moltissims catalans li agraïm la seva sinceritat, perquè d'aquesta manera tots sabem on som, qui és qui, i com pensa. Ho haurem de tenir en compte, molt en compte, els catalans el dia 9 de març del 2008, perquè si vostè arriba a ser president del Congreso de los Diputados, per a Catalunya potser un perill.

El cinisme i la hipocresia de José Alcaraz s'ha elevat a l'enèssima potència els darrers dies

Quan t'assabentes pels mitjans de comunicació del que és capaç de dir Francisco José Alcaraz, president de l'AVT, penses que a aquest home algun virus o alguna persona malèvola li està menjant la bola com es diu popularment. La darrera?, doncs acusar al president del Govern Centra, Rodriguez Zapatero, de mercadeo con la sangre de las víctimas del terrorismo. Ja ho hem trobat.

Es pot ser més cínic i malèvol?. D'on ha tret aquesta imbecilitat?. Quina ràbia contiguda té aquesta gent que porten quatre anys amb la mateixa cançó, esgotant la paciència i diria fins tot la comprensió de la societat en general pel fet d'haver patit les conseqüències del terrorisme?. Com és que només és la seva AVT la que organitza tristos i lamentables espectacles cada dos per tres pels carrers de Madrid?. Per què el Govern Central no podia negociar amb ETA com ho va fer uns anys enrere l'ex president José Maria Aznar i tots ells callaven i atorgaven?. No se n'adonen que se'ls hi veu massa el llautó?. No serà, senyor Alcaraz, que amb l'excusa de l'AVT també està defensant el seu molt sucós sou mensual de vora 6000 euros en concepte de dietes a 200 euros diaris, i el de la seva parella de 3000 euros per treballar a l'esmentada associació com assessora jurídica?. És cert, senyor Alcaraz, que vostès cobren aquestes quantitats mensuals?.
Possiblement el decensís i derrota de la darrera manifestació, amb escassa assistència de ciutadans, els ha fet perdre els estreps i no veuen més enllà del que els ve pel davant, sense veure en la perspectiva ampla que la visió pot mirar a la dreta, a l'esquerra i enrere, no només endavant.
Que parin ja de dir tanta bajanada continuada i de tanta manipulació bruta, i que deixin, ells també, que les víctimes del terrorisme, totes sense excepció, reposin en pau que se la mereixen.

La Pau entre israelians i palestins serà possible?

Les converses que s'han mantingut darrerament per a assolir acords sòlids amb la finalitat d'assolir la pau definitiva d'Israel amb els palestins, donen la sensació que no han resolt en absolut els problemes de fons.
La pau, al meu entendre, encara està lluny. Si tenim en compte que malgrat aquestes converses al més alt nivell d'Annapolis, a les escoles palestines quan s'ensenya geografia política els mapes no marquen l'Estat d'Israel, i això passa a la zona de Cisjordania, podem pensar amb una pau propera i definitiva?.

I si a tot això afegim el terrorisme indiscriminat de Hamàs des de la franja de Gaza, tirant cohets contra la població civil israeliana de la zona sud del país, podem pensar en una pau propera i duradora?.

Es pot pensar en aquesta pau desitjada, quan els dirigents de Hamàs diuen que mai reconeixeran l'Estat d'Israel i que la seva voluntat és llençar tots els jueus de cap a mar?. Per les declaracions fetes els darrers dies per Eud Olmert, primer ministre d'Israel, en aquests moments hi ha més voluntat política per part d'Israel per assolir la pau que per part dels palestins, els quals sembla que fins i tot s'hi troben bé en mig del conflicte i dóna la sensació que el vulguin perpetuar. D'aquesta manera continuaran fent-se les víctimes quan sovint són els botxins negant el dret a existir a tot un poble.

Annapolis de poc servirà si els acords que s'adoptin no contemplen els desmantellament total de Hamàs i l'empresonament dels seus màxims dirigents. No es pot dialogar amb sords, i menys encara quan la sordra és voluntària i provocada per l'odi.

CiU: la deriva política d'una coalició que ha perdut el nord nacionalista i sobiranista

Quan Felip Puig ha dit que s'haurà de posar un convergent de marcat caràcter sobiranista com a número 2 de la coalició, per tal que faci de contrapès de l'emprempta centralista i negacionista de la plena sobirania de Catalunya que s'encarna en Duran i Lleida, m'imagino que no vol enganyar a ningú.

Els ciutadans ja no creiem en la simple imatge del polític ni amb les seves formes. Els ciutadans ja hem madurat desprès de 30 anys de democràcia, i el que valorem són les actituds reals i les decisions polítiques fermes i decidides.

Es pensen que els votants no sabem que ni CDC creu amb la independència de Catalunya?. No cal dir res de Duran i Lleida que ja ha manifestat repetidament que res de res d'això de la independència. Així doncs, que hi pintarà un sobiranista de CDC contraposat amb el negacionisme sobiranista de UDC?. Només pot passar una cosa: una altra forta i profunda picabaralla entre els dos partits que formen la coalició. Perquè una de dues, o Duran i Lleida es retira tirant la tovallola (cosa molt dificil que faci tenint en compte la seva ambició política), o bé el sobiranista convergent tira pel dret i qui sap el que pot passar. A més, si el mateix ex president de La Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha manifestat que no és independentista, i Artur Mas reclama el dret a decidir però sense clarificar què vol decidir, cap a on van CDC i UDC?. Tan tontets es pensen que som?.

Molt em temo, no obstant, que no passarà res, perquè tots dos, CDC i UDC, són ambiciosos de poder, que és el que realment els importa. Els ciutadans ja n'estem tips de tanta manipulació de la realitat social per part dels polítics. I la proposta de l'operació Felip Puig no és més que un simple i mal fet maquillatge. Ni els pallassos de circ es disfressen tan malament per amagar la seva identitat real.

El cinisme i la manipulació del canvi climàtic per la UEA no té nom ni qualificatiu imaginable

Llegint el diari El Punt d'avui, a la pàgina d'opinió, m'he topat amb un article signat per Manuel Castaño que titula "Cabòries Climàtiques". Val la pena llegir-lo per sorpressiu i, alhora, indignant. Resulta que segons un parell de científics? el divorci perjudica el medi ambient. Ja ho hem trobat. Com ho argumenten?. Segons han publicat a la revista National Academy of Sciences americana, quan les parelles se separen (divorcien) originen una multiplicitat de despeses al crear-se una nova llar que a la vegada provoca més despesa elèctrica, augment del consum d'aigua, gas, etc, etc. Es pot ser més cínic?. I això es publica just quan el govern republicà de George Bush ha dit que no s'adhereix al Tractat de Kioto, precisament quan són els Estats Units d'Amèrica els que més contaminen i provoquen més pol.lució atmosfèrica. Ara resultarà que contaminen més les parelles que decideixen separar-se, que les monstruoses indústries petrolieres i químiques i derivats del petroli. La veritat és que per més que intento trobar un qualificatiu apropiat per a tanta imbecilitat científica, no el trobo perque el de cínic el trobo excessivament tou.
I per no allargar-me més del compte, sí que vull preguntar-me si aquell parell de científics són molt catòlics, luterans o evangelistes..., perquè tot sembla assenyalar que la intenció última d'aquest artícle publicat, va en segones intencions. Caldria que els dos signants del document clarifiquin les seves preferències de fe, d'aquesta manera segur que tots ens entendriem molt millor. Sigui com sigui, tot plegat sembla una broma de dos americans que es deuen aburrir llegint la Biblia als seus despatxos de Manhattan o de Chicago..., qui sap..

A Europa som massa condescendents amb l'Islam

Avui llegia als mitjans de comunicació social que per llei, els ajuntaments hauran de reservar terrenys per a la futura construcció de mesquites. Malgrat ser una llei la qual s'ha d'acatar, he d'expressar el meu total desacord amb aquesta llei.

Els impostos dels ciutadans i els bens i immobles que tinguin els ajuntaments no s'han de destinar a usos religiosos, sinó per a noves escoles i nou equipaments socials i culturals per al conjunt de la societat.

Dic això, perquè són ells, els musulmans i d'altres religions i costums els qui s'han d'habituar a les nostres i no al revès. Aqui, els catalans acabarem aprenent a fer el cuscús i ells, els musulmans, ni es molestaran a preparar una escudella. Aqui els facilitem tot, i ells als seus països no ajuden per a res als estrangers que van a les seves terres. Vagin, vagin a un país musulmà i demanin que els donin un terreny per a construïr una església cristiana sigui catòlica, evangèlica, luterana o dels Testimonis de Jehovà..., ni els faran cas.

Europa ja fa massa anys que és dèbil davant d'aquesta gent que arriba massivament i descontroladament, i encara exigeixen i demanen drets.

Torno a insistir. Acato la llei esmentada, però no la comparteixo perquè demostra fins a quin punt els de fora acabaran tenint més drets que nosaltres. Tard o d'hora, aquestes debilitats i covardies les pagarem tots plegats. Confio i espero no veure-ho.

La indigna manipulació dels morts, i la fastigosa retòrica dels revanxistes i dels neofeixistes

El discurs permanent durant practicament 4 anys del Partit Popular i del coro de los revanchistas de l'Associació de Victimes del Terrorisme del tal Alcaraz i de l'extrema dreta, ja fa angunia. És un discurs més gastat que els pistons del motor d'un Seat 600.

Porten quatre anys manipulant, falsejant la realitat i acusant al govern socialista de contubernio (paraula que tant li agradaba utilitzar al dictador Francisco Franco), amb el terrorisme d'ETA.

Que hipòcrites i tergiversadors dels fets i de la història més recent, que falsos que són. Es pensen aquesta recua de personatges que no tenim memòria?. Es pensen que hem oblidat les paraules de l'ex president José Maria Aznar que afirmava fa pocs anys que sería generós amb els terroristes etarres, als quals va qualificar de Movimiento de Liberación Vasco?. Per què doncs tota aquesta gent que ara crida tant, no ho va fer aleshores?. Si el govern d'Aznar va negociar amb ETA a Suïssa, perquè Rodriguez Zapatero no ho podia fer recentment?. Quina diferència hi ha?.

La qüestió de fons no és la negociació, no. La qüestió és la ràbia que els podreix per dintre i per fora perquè no governen ells i saben que passaran, al menys, quatre anys més sense tornar a La Moncloa. Aquesta és la qüestió i cap altra.

Els Alcaraz no són ells sols que han patit les conseqüències del terrorisme. A Catalunya, Andalusia, València, etc, també l'hem patit i no provoquem tantes bronques pròpies de la dreta més pura i dura. He de confessar que no sóc cap familiar afectat directament o indirectament pel terrorisme, però vull afegir que si ho fós no assistiria a la manifestació de Madrid, perquè em repugnaria compartir una protesta amb aquesta genteta. Millor quedar-se a casa.

Catalunya està farta, i per això volem decidir

L'èxit de la manifestació del dissabte no ha de ser un motiu per a afluixar en les nostres justes reivindicacions nacionals. El clam per diu prou a tanta inoperativitat del ministeri de Foment, ha de continuar sense perdre l'alè.

Els intents d'alguns polítics i agents socials de treure importància a la manifestació d'ahir, dia 1 de desembre, a Barcelona, qualificant-la de manifestació independentista, no fa altra cosa que destacar la importància i ressó que va tenir la massiva resposta i assistència de centenars de milers de catalans. Reclamar el dret a decidir des de casa nostra pel que fa als recursos que generem els catalans per a invertir-los en infraestructures i serveis, no ens el pot negar ningú aquest dret perquè tenim tota la raó al nostra costat. Som un poble, som una Nació i volem decidir per nosaltres mateixos.

L'èxit assolit per la manifestació no m'impedeix denunciar, una vegada més, l'aprofitament que els líders polítics han fet d'aquesta manifestació encapçalant-la. No en tenien dret. La manifestació, ho sento pels organitzadors, l'haurien d'haver encapçalat amb tota justicia representants de cada ciutat i vila que han patit els desgavells de Renfe durant més d'un any, i especialment al llarg del darrer mes i mig. Ells tenien de ser els protagonistes i no els polítics, al menys en aquesta ocasió.

Ja deia ahir en un altre post, que la presència a la manifestació de polítics de CiU no tenia raó de ser, tenint en compte que els problemes de Renfe que han petat amb aquesta fúria, venen de lluny, i no només dels darrers quatre anys. Ara Renfe ha fallat per tots els costats per la manca de previsió i d'inversió d'anys enrere, per la qual cosa també en són corresponsables els governs de José Maria Aznar i de Jordi Pujol. La cosa és així de senzilla, i no cal cercar els tres peus al gat.

Catalunya té el dret inalienable i sagrat de decidir el seu present i el seu futur com a Nació que és

Encara no falten ni tres hores per a que Barcelona protagonitzi una de les tantes multitudinàries manifestacions dels catalans que en els darrers anys hem organitzat per demanar i exigir respecte i consideració per part dels governs de Madrid.
Avui la manifestació reclamarà el dret a decidir sobre les nostres infraestructures, però també dret a decidir el nostre present i, el que és més important, el nostre futur com a poble, com a Nació però encara sense Estat. Jo no hi seré a la manifesatció per causes que no venen al cas, però sí que des d'aqui, des del meu bloc, m'hi solidaritzo plenament i sense matisos.
No són acceptables els raonaments del President de La Generalitat de Catalunya, José Montilla, quan afirma per a justificar la seva absència a la manifestació que governar no és gesticular ni cridar fort. Doncs sí senyor José Montilla, en política si cal s'ha de cridar fort i donar un bon cop de puny damunt la taula, perquè sembla que a Madrid són sords crònics.

I a la vicepresidenta del Gobierno central de Madrid, Maria Teresa Fernández de La Vega, que ens recorda que just es fa la manifestació el dia que els serveis de Renfe es normalizen, els catalans li haurem de recodar que fa més d'un any que aguantem la ineficàcia de Renfe i de la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez. No fa, senyores ministres, un mes que Renfe va amb la pota coixa per Catalunya. Fa més d'un any. I si volen, els recordo que just ahir, divendres a quarts de vuit del vespre, a Tarragona hi va haver una altra avaria a la catenària que va provocar retards de més d'una hora als trens de mitjana distància, i l'avaria va durar més de dues hores. Això ahir senyora Ministra, just ahir dia 30 de novembre.
El desgavell no és solament imputable als 4 anys de govern socialista, no. També ho és, i molt, als dos governs del Partit Popular que, a més, va comptar amb el suport incondicional de CiU, coalició dita nacionalista catalana però que sempre ha tingut clares tendències i favoritismes a formalitzar pactes amb la dreta pura, dura i anticatalana, com és el Partit Popular. CiU i PP també han d'assumir les seves responsabilitats, que en són moltes, de tot el mal son que passem els catalans, especialment dels que viuen a Barcelona ciutat i al conjunt de l'Àrea Matropolitana barcelonina.

Ah, per cert, dues consideracions. Què hi pintarà la plana major de CiU en aquesta manifestació?. I qui encapçalarà la manifestació, els polítics de sempre o bé seran per dret i justicia els afectats pel caos de Renfe i la ineficàcia de Fomento?.