L'estampida d'ERC, la nena "non nata" de Rajoy i la histèrica i malaltissa ànsia de poder de CIU

La crisi soterrada des de fa anys al si d'ERC ha esclatat definitivament un cop coneguts els resultats electorals del dia 9 de març.

Crispació entre Joan Puigcercós i Josep Lluis Carod, i crispació i desconcert a les files del partit republicà.

El que hauria d'haver fet abans que res la direcció d'ERC era analitzar el perquè del seu fracàs estrepitós abans de les dimissions i dels atacs encoberts fets per Josep Lluis Carod des del programa Matins de TV3 de Josep Cuní contra Joan Puicercós.

Ara, ERC, té la obligació institucional i moral de mantenir el Pacte del Tinell fins al final de la legislatura, altrament els ciutadans no entendriem de cap manera que aquest mandat acabés abans d'hora com va passar amb l'anterior de l'ex president Pasqual Maragall. Entre altres coses perquè no es pot jugar amb la societat i fer-la anar a votar fora d'hora i de temps, simplement per problemes interns d'un partit sigui el que sigui. ERC podria pagar-ho encara molt més car. ERC haurà, doncs, de mantenir el pacte esmentat si vol merèixer el respecte de l'electorat i recuperar la credibilitat tan afeblida per múltiples raons internes, i de personalismes repugnants que als ciutadans ni ens van ni ens venen. La societat necessita i vol imperiosament estabilitat política, i que els politics es deixin d'una vegada de batalletes internes i es dediquin realment resoldre els nombrosos problemes que ens afecten, que no són pocs val a dir-ho. Que els polítics no perdin les forces al gimnàs, sinó als seus llocs de treball.
I els de CiU i els del PP que no forcin i alimentin la crisi al si del Govern de La Generalitat provocat per la dimissió de Puigcercós. Que deixin de banda les seves desmesurades i malaltisses ànsies de poder i esperin la veu del poble quan li toqui parlar a les urnes i quan correspongui, mai abans, perquè provoca desencís, cansament i desinterès. En definitiva més abstenció.

CiU ha d'entendre d'una vegada per totes que la composició de qualsevol govern democràtic es configura a base de majories absolutes o bé com a resultat de pactes de govern entre dos o més partits polítics. I per tant, res de respectar a la llista més votada si la majoria d'electors han optat per sumar forces a partir d'altres opcions politiques.

I el Partit Popular que ha perdut les eleccions i la niña de Rajoy fou non nata, és evident que com ja s'insinua a les darreres hores, aquest partit que hauria de ser de centre moderat i centrat com la dreta europea i no d'extrema dreta com ho ha sigut en els darrers quatre anys, faci una profunda renovació no ja de cares sinó de tarannà si és que algun dia vol ser realment una alternativa de govern.

Mentre tot això passa, Rodriguez Zapatero i el PSOE, guanyadors clars i nets a les eleccions, podran continuar la seva tasca de govern complint, això sí, les promeses fetes. Haurem d'estar atents.

http://www.dmoz.org/World/Español/