Objecció al finançament de les religions per l'IRPF

Només faltava aquesta. Ara els musulmans demanen que a la declaració de renda, a la casella de l'IRPF on el ciutadà que ho vol marca que es destini un 0,7 per a l'Església Catòlica, també hi hagi una altra casella per al finançament de l'Islam.

Quan el que ja s'hauria d'haver fet fa anys era treure aquesta modalitat de finançament religiosa, de qualasevol confessió, ara els musulmans volen incrementar aquesta mena de mesa petitòria des de documents oficials. Qui vulgui donar diners al Vaticà, a l'Islam, als Budistes, als Hindús, als Protestants o als Luterans, etc, que vagi a les seves esglésies, capelles, mesquites o temples i donin el que vulguin. A mi ni m'interessa ni m'importa.

El que ja s'hauria d'haver fet fa anys, és denunciar d'una vegada el Concordat Església-Estat, i per fer-ho s'ha de ser valent i decidit, cosa que sembla que ni elsl del PSOE són capaços de tenir.

Jo particularment, fa molts anys que no he donat ni un cèntim a l'Església, ni en penso donar, i clar mai he marcat la casella per ajudar al finançament de l'Església. Sortosament és una decisió lliure i personal, tot i que sóc conscient que de totes maneres, tots ajudem al finançament de l'Església indirectament a partir de les assignacions dels pressupostos de l'Estat tal com garanteix l'esmentat Concordat que s'ha d'acabar definitivament el més aviat possible. Ja comença a ser hora de la separació real de les Esglésies i l'Estat. I els musulmans que no vinguin exigint tant, perquè sembla que des de que arriben només saben demanar i exigir.

Torno a insistir. El que s'ha de fer no és posar més caselles per a altres confessions religioses. El que cal fer amb decisió i fermesa és eliminar la única que hi ha a les declaracions de renda, i que s'espavilin.

Enllaç de la campanya d'objecció:http://www.laicismo.org/PHP/p_documento.php?id=3581

Que ni capellans ni bisbes, ni imams ni pastors, etc, ens compliquin la vida amb les seves necessitats econòmiques per a finançar les seves religions. Els que sí que creiem en Déu, el que És, el que Era i el que Serà, però ens mantenim al marge de les religions, no tenim perquè aguantar tantes ingerències ni exigències en les nostres vides. Allà ells i els seus fidels amb els seus problemes de finançament. La resta no tenim perquè veure'ns implicats en aquestes picabaralles interreligioses i d'interessos econòmics privats. I l'Estat s'ha de preocupar per les necessitats del conjunt de la societat, i no dels interessos i ambicions d'hegemonia de les religions.