febrer 29, 2008

Dels catalans emprenyats i d'una CiU manipuladora

Que els catalans estem emprenyats és cosa ben evident, i no és d'ara o de fa uns mesos, no. Fa molt temps que estem, diriem, mosques amb tanta inoperància i ineficàcia política a practicament tots els nivells.
Ara que estem al zenit de la campanya electoral del proper dia 9, els catalans estem farts d'escoltar diatribes i desqualificacions entre els diferents líders i formacions polítiques, sense centrar-se en allò que realment espera escoltar el ciutadà que, teòricament, anirà a votar el dia 9 de març.
Es podria saber exactament quin programa, punt per punt, tenen tots els partits i coalicions que concorren a aquestes eleccions?, perquè jo no ho tinc gens clar. Realment en tenen?.
Heus ací que l'Artur Mas i el Duran i Lleida es presenten com els salvadors de Catalunya..., quina ironía!. Ells van ser qui van donar suport a dos governs del Partit Popular, i que en va treure de profit Catalunya?. Ells van ser qui un cop aprobat en Referèndum l' Estatut de Miravet, van córrer cap a la Moncloa a fer-se la foto de rigor amb Rodriguez Zapatero i van pactar la retallada d'aquell Estatut i l.lusionant i il.lusionador per als catalans.
Ells són els que s'han dedicat a torpedinar constantment la política de la Generalitat durant aquests tres o quatre anys de govern del tripartit, dolguts perquè la majoria parlamentaria catalana no va donar la confiança a l'Artur Mas per a ser president de Catalunya. Ells són els qui volen vulnerar gravissimament la voluntat popular sorgida de les urnes del dia 9, exigint que sigui President de La Generalitat la llista més votada. Ignoren els de CiU que en democràcia és totalment legítim la formació de governs bipartits o tripartits sense tenir en compte al partit més votat?. No ho saben això els líders de CiU, o es fan l'orni?. I hem de confiar amb vostès?.
N'estic segur que si en els 7 dies que resten de campanya tots plegats no centren les seves energies en detallar programes electorals ben concretats, amb xifres, amb propostes clares i creïbles, terminis d'execució dels projectes que anunciïn, etc, les urnes poden quedar molt buïdes. Si és això el que volen, continuïn barallant-se i tirant-se els plats pel cap. Ja s'ho trobaran el dia 9 a la nit un cop fets els recomptes dels vots i es comptabilitzin les abstencions i els vots en blanc.
http://www.dmoz.es/

febrer 28, 2008

El Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, ha de dimitir

Sembla que als diccionaris que potencialment utilitzen la majoria de politics la paraula DIMITIR no existeix, o ignoren malintencionadament la paraula i el seu estricte sentit i significat.
El Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ja hauria d'haver dimitit fa temps, però després de l'escàndol de la fuita massiva d'aigua detectada a Badalona, la seva dimissió hauria de ser fulminant.
Ja fa moltes setmanes que el seu departament ha promogut una campanya social per a que els ciutadans reduïm al màxim el consum d'aigua. Fa temps que les aigües destinades a l'agricultura es controlen dràsticament en detriment dels interessos dels pagesos, però mentre es feia aquesta campanya, a les pistes d'esqui es consumien milions de litres d'aigua per a fer neu artificial mitjançant més d'un miler de canons. I ara, el que faltava per saber. Des de fa dos anys i mig que se sap que existeixen grans fuites d'aigua a la canonada de subministrament d'aigua al terme de Badalona de 432.000 litres al dia, o el que és el mateix al consum d'aigua que correspondria a 2.100 families diàriament, i aqui no passa res. De vergonya. I aquesta no és la única fuita, n'hi han més, tot i que la de Badalona és la més escandalosa que se sàpiga.
I és clar, la fuita continuarà fins d'ací un any, i tot contents. Doncs no senyor Francesc Baltasar. Vostè ja hauria d'haver dimitit per la seva evident ineficàcia al front d'aquest departament del Govern de Catalunya. Vostè ha demostrat una gravissima irresponsabilitat política i de gestió de l'aigua que va tan escassa a casa nostra. Vostè deu ser d'aquells polítics, com deia al començament que la paraula DIMISSIÓ li deu sonar a cant gregorià. Vostè èticament no està ni en condicions polítiques ni en dignitat humana per demanar als catalans que restringim el consum d'aigua quan vostè permet que es malbarati per un altre cantó.
Confio sincerament que a la seva nefasta gestió política com a Conseller de La Generalitat, se li passi la factura que es mereix el dia 9 de març a vostè i al partit-coalició a la qual pertany.

febrer 27, 2008

Catalunya va quedar totalment marginada durant el recent debat televisiu entre Zapatero y Rajoy

Un fet va quedar prou clar després del debat entre els dos polítics aspirants a ocupar la Moncloa. Rodriguez Zapatero va guanyar, en tots els sentits i aspectes, a Mariano Rajoy. Les formes, la dialèctica, les rèpliques i contrar rèpliques d'un i altre, van ser molt més afortunades i contundents, que no vol dir crispades, les de Rodríguez Zapatero. En canvi, sí que en determinats moments Mariano Rajoy es va mostrar molt tens, nerviós i fins i tot desconcertat i fora de joc enfront de les embestides que li endinyava Rodríguez Zapatero.

Però hi ha un però. Catalunya, els seus endèmics problemes, l'Estatut i la seva aplicació, les inversions i les balances fiscals, les infraestructures, etc, van ser els grans absents del debat. Llàstima, perquè del conjunt dels electors de Catalunya els dos partits, un molt més que l'altre, s'emporten un bon grapadet de vots que ajuden a engreixar el nombre de diputats i senadors a les dues cambres i que, en definitiva, els ajudaran a un a mantenir-se 4 anys més al front del govern de l'Estat, o a l'altre tornar a la Moncloa com a president del govern i no com a vicepresident. Els dos líders dels partits majoritaris que pugnen entre ells per veure qui és més espanyol, han de tenir ben clar que Catalunya no és cap Colònia, perquè Catalunya és una Nació sense Estat.
Ah!, per cert. Algú ja li ha obsequiat a Mariano Rajoy un bonobús per a que vingui a Catalunya a fer campanya?.

En el segon debat que es farà el proper dilluns, si no plou, Rodríguez Zapatero està obligat a concretar molt més el seu programa, els catalans estarem molt atents, i Mariano Rajoy haurà de clarificar si és o no és cert que la seva cursa política ha sigut un simple accident en la seva vida, i que de polític en té ben poc. Llegir aquest enllaç ens pot clarificar molt la trajectòria politica de Rajoy:http://www.elplural.com/politica/detail.php?id=18243

febrer 26, 2008

El cinísme de Dolors Nadal del Partit Popular

Desprès d'escoltar l'entrevista que Josep Cuní li ha fet a Dolors Nadal, cap de llista del Partit Popular per la demarcació de Barcelona, al programa Matins de TV3 fa cosa de mitja hora, m'ha impulsat a seure'm davant de l'ordinador i penjar aquest post.
Dolors Nadal ha fet gala d'un cinisme i de manipulació de la realitat i de la veritat, que m'ha resultat insultant i fastigosa tot escoltant-la. Com pot negar repetidament davant les càmeres, i a preguntes reiterades del Josep Cuní, que José Maria Aznar mai ha dit que España se rompe, quan ho ha dit en més d'una ocasió amb la intenció de fomentar la irritació i l'odi de les capes socials espanyolistes més radicals?.
Com s'atreveix aquesta dona a mentir tan descaradament i en públic?. Potser es creu que els catalans som idiotes i que no tenim memòria?. Com pot dir que mai han dit que la llengua castellana, que no espanyola, està perseguida i marginada a Catalunya, quan saben bé que no és veritat, i que en tot cas és precisament la nostra llengua catalana que ens és la natural i propia és la que realment està en clares condicions de desavantatge respecte al castellà?.
I dic castellana i no espanyola, perquè tan espanyola és la castellana com la catalana o la gallega. Espanya ve d'Hispania, i totes tres llengues deriven del llatí. Per tant, el fet que la llengua castellana sigui majoritària, no li dóna peu a considerar-se espanyola ella sola ni de lluny. I no cito a la llengua d'Euskal Herria perquè no és d'arrel llatina, i en aquest sentit certament no és espanyola.
I fet aquest parèntesi continuo. M'ha fet molta gràcia veure-la com si fós una víctima, ella i el seu partit espanyolista, pels menyspreus que centenars de milers de catalans expressem envers ells per la nula consideració que ens tenen els peperos i els seus màxims dirigents. Vostès no són víctimes de ningú i si ho són, ho són de vostès mateixos per la radicalització del PP en els darrers quatre anys fent de comparsa de l'extrema dretai del nacionalcatolicisme. Per tant, el rebuig que molts catalans sentim pel Partit Popular vostès se l'han guanyat ben bé a pols. Que els hi duri la seva radicalització i el seu anticatalanisme, perquè cada cop estaran més lluny de la Moncloa.
http://www.mialexa.com/

febrer 24, 2008

Votar al PP serà igual a votar nacionalcatolicisme i afavorir fortes polítiques restrictes per a Catalunya

El resorgiment del Nacional Catolicisme heretat del règim dictatorial de Franco que ha fet la Conferència Episcopal Espanyola fa cosa d'un mes, ha tingut des del primer moment l'incondicional suport dels màxims dirigents del Partit Popular. Els catalans no ho podem oblidar mai, i menys el dia 9 de març.
El règim franquista ens va robar les nostres llibertats idividuals i col.lectives com a poble, i va intentar amb totes les seves forces reduïr la llengua catalana a ús familiar i privat fins a fer-la desaperèixer, que aquesta era la seva perversa intenció. No ho va aconseguir sortosament. El poble català era i és molt més tenaç que les inèrcies que ens arribaven i arriben encara des de Castella.
Tampoc podem oblidar que l'Església Catòlica va donar suport incondicional al dictador, i a les seves escoles estava totalment prohibit parlar en català. L'Església va beneïr la Guerra Civil i la va declarar Cruzada, i que portaven al Franco i a la seva dona sota pàl.li com si fós Déu.
I ara resorgeix l'autèntica cara del Partit Popular, la de la dreta pura i dura amb el suport de l'extrema dreta residual franquista i de l'eglésia més recalcitrant i nostàlgica que crèiem superada. I per això els catalans hem de negar el vot a aquest partit que ja ha anunciat, si arriba a la Moncloa, de prendre dràstiques mesures contra la nostra llengua. Sense anar més lluny, la candidata del PP per Barcelona, Dolors Nadal, fa 48 hores que ha dit que no és necessari que els immigrants aprenguin el català però si el castellà. I vostè és catalana Dolors Nadal?. Alerta catalans el dia 9 de març, no ens deixem enganyar amb cants de sirena que ens arribin de Castella. No ens deixem enganyar.
Foto: El dictador Franco rodejat de capellans i bisbes saludant al més pur estil fascista.
http://www.feedburner.com/fb/a/home

febrer 22, 2008

L'iranià Mahmud Ahmadineyad, Mohamed Al Jaafari i el terrorista linabès Hasan Nasralà

No era la meva intenció parlar avui d'aquesta gent radical i islamitzada fins al límit de resultar fastigosos des de la nostra perspectiva occidental.
Al llegir fa poca estona en un butlletí informatiu diari que rebo per subscripció que Mohamed Al Jaafari, cap de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, ha adreçat fa uns dies un missatge al dirigent terrorista libanès, Hasan Nasrallah, on expresa que el virus cancerígen que en diuen Israel aviat caurà i sucumbirà a mans dels combatents de l'organització terrorista libanesa d'Hizbulà, m'ha obligat a canviar el tema que volia penjar avui.
Amb un cap de govern iranià com Mahmud Ahmadineyad amic de terroristes que durant tot el dia només pensen en fer mal, causar destrucció material i humana a Israel i pensar dia a dia la forma de destruir l'Estat Hebreu, molt poca cosa, per no dir res, es pot esperar d'aquesta gentusa. Aquesta gent són els nazis del segle XXI.
Les seves ambicions personals, en voler convertir-se en herois criminals entre els seus pobles islàmics, no fan altra cosa que amenaçar en conjunt la convivència internacional, tot intentant minar la cultura i els avenços de tot ordre que a Occident hem estat capaços d'aconseguir no sense grans esforços col.lectius, tot separant la religió de la vida política i social que és com ha de ser.
Aqui, a Occident, no estem per batalletes divines ni profètiques. La religió a les esglésies i a les mesquites que és on han d'estar. Aqui i avui, la societat occidental deixa tranquil a Déu i no el barreja amb guerres de religions ni de sistemes de vida. Aqui ja ens comencem a atipar de sentir tantes exigències dels musulmans que fa quatre dies que han arribat a casa nostra, perquè els seus governs, tan islàmics, religiosos i caritatius els mataven de gana i d'opressió. Quedeu-vos el vostre Qur'an, el vostre profeta i les vostres creences, i deixeu-nos tranquils perquè n'estem farts de vosaltres i del vostre radicalisme paranòic i sicòtic islamista. Viviu el vostre Islam a casa vostra o a les mesquites que us pugueu construir i amb els vostres diners. Aqui ja no estem per la feina de les guerres i menys encara religioses.
Al final serà certa aquella dita: de fora vingueren que de casa ens tragueren.
Foto: El nazi Mahmud Ahmadineyad

febrer 21, 2008

El desastre polític de l'AVE al Camp de Tarragona

No fa gaires dies que els empresaris del sector turístic de la costa de Tarragona van ser molt clars a l'hora de valorar l'impacte positiu de l'AVE per al sector. Van manifestar que practicament ni s'ha notat, i això que ja fa més d'un any que Tarragona està enllaçada amb Madrid amb l'AVE.
Tampoc fa gaires dies, potser un parell, que el mateix Ajuntament de Tarragona juntament amb d'altres ha dit que es crearan unes línies d'autobusos directes des de Tarragona a l'estació del tren d'altra velocitat que es troba a 8 o 9 quilòmetres de distància.
Posar aquesta estació d'un tren modern i d'altes prestacions enmig de camps de conreu, i a tanta distància de la zona urbana, comercial i industrial de la Catalunya Sud, va ser un gravissim error estratègic dels tècnics i dels polítics. No és comprensible es miri com es miri. És un pegot i a més mal fet, mal pensat i calculat amb els peus i no amb el cervell i la lògica.
L'estació de l'AVE no està on hauria d'estar. No està on hauria d'haver estat. I aquest empastre el pagarem, ja l'estem pagant perquè molts gent no entén que arribin a l'estació de l'AVE i per anar a Tarragona, a Salou, a Torredembarra o a Cambrils, tinguinde viatjar amb autobusos durant deu o vint minuts. És, potser, casualitat que la incidència de l'AVE en el sector turístic del Camp de Tarragona sigui quasi bé nula?.
I si a tot aquest desastre de planificació racional del territori, s'hi afegeix el greuge comparatiu dels preus del bitllets amb altres zones de l'Estat espanyol, potser no calia fer tants escarafalls quan es va inaugurar l'arribada de l'AVE a Tarragona..., a Tarreagona?.

febrer 20, 2008

Els embassaments de Catalunya han perdut molta pistonada pel que fa a les reserves d'aigua

La Conca Interna de Catalunya amb una capacitat d'emmagatzament d'aigua de 740 hm3, a horas d'ara tan sols en té en reserva 163 hm3, o el que és el mateix: 4 hectòmetres cúbics menys dels que tenia fa una setmana. Fa un any, que la reserva d'aigua era de 311 hm3, pràctiment el doble.
Les ridicules pluges d'aquests dies no han servit per a res o per a ben poc. Han remullat el terra, i han ajudat a reviscolar sembrats malmesos per la sequera, i ha regat algunes parts del país. Res més.
ELS EMBASSAMENTS:
La Baells té 1 hm3 menys que fa una setmana.
La Llosa del Cavall té 1 hm3 menys que fa una setmana.
Sau té 5 hm3 menys que fa una setmana.
Susqueda té 3 hm3 més que fa una setmana.
Tremp/Talarn té 1 hm3 menys que fa una setmana. Aquest embassament que té una capacitat total de 205 hm3 actualment està amb 65 hm3.
Rialb, per exemple, que té una capacitat total de 404 hm3 ara en té 19, 2 menys que fa una setmana. I el Sistema de Capdella amb una capacitat de 50 hm3 en té 27 en reserva. Ha perdut 9 hm3 tan sols en una setmana.
No gaire més bé estan els embassaments de les comarques de Tarragona. Per exemple: Siurana i El Catllar amb unes capacitats respectives de 12 i 59 hm3, ara estan tots dos amb tan sols 2 hm3 cadascún. Riudecanyes, amb una capacitat de 5 hm3 té 2 hm3. Els embassaments de Foix i de Ribarroja salven una mica la crítica situació pel que fa a les reserves aqüíferes a Tarragona.
Per últim, a les terres de Lleida ens trobem que els seus embassaments tenen una capacitat total 1071 hm3 i ara en tenen 274 hm3, 15 menys que fa una setmana. Fa un any lae reserves eren de 406 hm3.
Per exemple:
Oliana amb 101 hm3 de capacitat enté 43, 1 menys que fa una setmana.
Terradets està quasi plè, tot i que ha perdut 1 hm3 en 7 dies.
Camarassa amb 113 hm3 de capacitat ara en té 33 hm3.
Sant Ponç amb 24 hm3 de capacitat en té 12 hm3.
Creuem els dits, i a veure si a començaments de la propera setmana la situació dóna un tomb que ja seria hora.

febrer 19, 2008

Tarragona ja mira cap el XIX Concurs de Castells de Focs Artificials que es farà el proper mes de juliol

Des del dia 7 al 12 de juliol proper, Tarragona tornarà a gaudir de sis dies continuats de castells de focs disparats per empreses de reconegut prestigi internacional en el camp de la pirotècnia.
Un cop fet el sorteig d'entre les 24 empreses que han concorregut al concurs, n'han sortit el.legides pel jurat les sis que tot seguit comento:
El dia 7 de juliol.- Dispararà el castells de foc l'empresa sueca Göteborgs Fyrverkeri, empresa que fou fundada l'any 1994 i que és la primera vegada que concursa a Tarragona. Aquesta empresa és la més potent en el sector pirotècnic dels països escandinaus, i la que generalment fa espectacles d'aquest tipus al Nord d'Europa. Ha guanyat els concursos de Suècia dels anys 1996, 1998, i els del2000 al 2007 sense interrupció. També va guanyar a Estocolm l'any 1997; el de Knokke-Heist de Bèlgica els anys 2001 i 2007; el de Hannover els anys 2002, 2003 i 2004, i el de Donostia el 2003 a més del de Berlin el passat any.
El dia 8 de juliol.- L'empresa valenciana Zamorano Caballer fundada l'any 1877, serà la segona empresa que dispararà el castell de focs. Ha guanyat nombrosos concursos destacant els de Burgos, Donostia, Bilbao, Acapulco, New York, Macao, Johannesburg, Toronto, Còrdoba, Vancouver i Brno, a més de fer la presentació del McLaren de Fernando Alonso al Pais Valencià.
El dia 9 de juliol.- First Clas Pyro-Events d'Alemanya, serà la tercera empresa que oferirà el castell de focs als milers de tarragonins i visitants que venen a Tarragona per veure el concurs. Fundada l'any 2004, és l'empresa més jove i serà la primera vegada que ofereix els seus productes a la Península. Les seva actuació més destacada, de moment, va ser la d'Hamburg el 2006.
El dia 10 de juliol.- L'empresa portuguesa Macedo's Pirotecnia fundada l'any 1934 serà la quarta participant al concurs. L'any 2006 va guanyar el Guiness al realitzar l'exhibició més gran de la història del sector, amb 66.326 artificis disparats la nit de Cap d'Any. Ha guanyat els concursos internacionals de Macao, Shangai, Coimbra, Monac, el del públic de Brno, el de Hannover i el de les festes de La Mercè de Barcelona l'any 2007.
El dia 11 de juliol.- L'empresa italiana Ape di Aparente, fundada a finals del segle XVIII, dispararà el penúltim castell de focs. Ha participat als tradicionals carnavals de Venència i de Cap d'Any de Nàpols, i ha guanyat els concursos de Ciutat del Cap i Loto-Quebec els dos durant l'any 2005. Serà la segona vegada que actuarà a Tarragona on va guanyar el concurs l'any 2005.
El dia 12 de juliol.- Tancarà el concurs l'empresa Astondoa Piroteknia d'Euskadi, que fou fundada l'any 1885. Ha realitat exhibicions a Mahó els anys 2001 i 2003 i la participació al concurs de Bilbao. Ha organitzat la commemoració dels 700 anys de Bilbao, el 68è aniversari del bombardeig de Gernika de 2005 o el concert de Bob Dylan a Donostia l'any 2006. Serà la tercera vegada que participa al concurs de Tarragona.

febrer 18, 2008

Espanya es queda sola a Europa amb la realitat inqüestionable de la independència de Kosovo



Es miri per on es miri, ja era hora que els kosovars s'hagin decidit a proclamar la independència del seu país de Sèrbia. Felicitats als polítics que ho han fet possible i, felicitats especialment per al poble kosovar que per fi podran treballar per al seu propi país sense tutel.les ni expolis dels seus veïns sèrbis.
L'actual Europa ja no té sentit pel que fa a les nacions i estats que s'han anat forjant a base de guerres i de demoni dels més forts contra els més dèbils. Hi han prou exemples: Flandes; Irlanda del Nord; Bretanya; Catalunya; País Basc; Galicia o la regió dels nord d'Itàlia per posar alguns exemples. I anant unam mica més lluny, no puc oblidar al poble kurd que té la desgràcia de tenir el seu país repartit entre Siria, Turquia i l'Iraq.
La Unió Europea tindrà molta feina en els temes territorials i nacionals d'una Europa envellida, cansada i sense noves idees que podrien aportar totes aquestes nacions europees que, sense tenir Estat propi, senten i viuen el dia a dia com a una nació que són. El govern espanyol, logicament presionat pel Partit Popular i a les portes d'unes eleccions generals, s'ha oposat a la llibertat del poble kosovar. S'ha quedat practicament sol i fent més aviat el ridícul a nivell internacional. S'endevina, no cal ser massa espavilat, que la posició del govern centralista espanyol ha sigut adoptada tot mirant cap a casa, és a dir a les reivindicacions nacionals i sobiranistes especialment de Catalunya i del País Basc. No fós cas que aquestes dues nacions ibèriques agafin més esbranzida cap a l'autodeterminació, i atorgar la llibertat a Kosovo intrinsecament podria derivar a atorgar més aviat que tard la llibertat sobirana a Catalunya i al País Basc. Però no defallirem. El desànim és per als covards i per als mancats d'ideals anclats en la trista política de l'anar fent.

febrer 16, 2008

Èxit de vendes del llibre: Independència 2014

Des de l'aparició al mercat del llibre de la primera edició del llibre Independència 2014 confegit per diversos autors catalans, dels 2000 exemplars que es van editar sen'han venut 1500, la qual cosa es pot considerar tot un èxit si tenim en compte que va sortir al carrer el dia 23 de novembre del 2007.
Des d'aleshores s'ha realitzat tot un regitzell d'actes de presentació del llibre, a les quals ha predominat la gran assistència de públic, i com no de vendes.
Darrerament s'han fet presentacions a les següents ciutats:
El dia 13 de febrer es va fer la presentació al restaurant Via Fora de Manresa, acte que va ser organitzat pel grup Via Foral Manresa.
El dia 15 de febrer, és a dir, ahir al vespre, es va fer la presentació a Sant Celoni, a la llibreria 4 Gats, organitzada per ERC de la població.
I avui, dia 16 de febrer, es fa la presentació a Cardona, a la biblioteca municipal, organitzada, també, per ERC local de la ciutat.
No cal dir que el moviment d'Esquerra Independentista de Catalunya té molt a dir en tota aquesta activitat de promoció del llibre esmentat, com no podia ser d'altra manera. La necessitat de que els catalans prenem plena consciència que els nostres problemes culturals, lingüestics, socials, polítics i, com no, els econòmics no els arribarem a resoldre mai, si no assolim la plena llibertat política i administrativa com a nació que som, és vital per a la nostra propia supervivència com a poble.
No cal ni recordar com ens escatimen els diners des de Madrid; com ens amenacen, els del Partit Popular, en reduïr els nostres drets lingüistics i culturals i amb el recurs contra l'Estatut; com ens han anat abandonant els diferents governs espanyols en temes tan vitals com els de les infraestructures i serveis, etc.
Cal que siguem ben conscients d'aquesta realitat, i que ens belluguem per assolir que Catalunya sigui una Nació-Estat de plè dret dintre de la Unió Europea. No hem de defallir, hem de deixar de banda a aquells que porten la crosta espanyolista incrustada fins el moll de l'òs.

febrer 15, 2008

Artur Mas i CiU estan perdent els papers, per les seves ànsies de recuperar el poder perdut

Les darreres declaracions fetes per líder de Convergència Democràtica, Artur Mas, a l'afirmar que l'actual Govern de La Generalitat de Catalunya pot durar dos mesos si ells, els de CiU, són imprescindibles per a formar un govern estable a Madrid, ratllen a l'insult envers els mateixos electors.

Artur Mas hauria de saber que a totes les democràcies occidentals els governs es configuren per majories absolutes; per majories relatives i, està clar, per pactes entre partits amb més o menys afinitats. I a Catalunya, fa poc més d'un any es va configurar un govern català, el tripartit, per acord de tres formacions polítiques, i el Govern és legítim com ho és el Tripartit.
Vostè, senyor Artur Mas, i els seus correligionaris no han paït que tot i haver obtingut més vots, es quedessin a l'oposició. També és democràtica aquesta situació. La suma dels vots del Tripartit era i és superior als obtinguts per CiU, i per tant va ser del tot correcte el pacte entre tres.
Voler capgirar les realitats electorals i el jocs de pactes postelectorals que fins ara no els ha donat les quotes de poder que anel.len amb una ànsia que ratlla al ridícul, seria atemptar contra el mateix sistema democràtic que tant ens ha costat assolir desprès d'una Guerra Civil i de 40 anys de dictadura.
El que els hi va passar als de CiU a les darreres eleccions, passa amb freqüència en d'altres països democràtics veïns, i no es fan tants escarafalls, ni es fan demostracions tan evidents de frustració com les que demostren vostès. L'actual Govern de Catalunya, si arriba un dia que es desfà abans de les properes eleccions, mai hauria de produïr-se aquesta ruptura pels jocs bruts i interessats de CiU amb el nou govern de Madrid. I si així arribés a passar, vostès demostrarien que de democràtics en tenen ben poc.
http://support.technorati.com/

febrer 13, 2008

La Generalitat de Catalunya, la Guerra del Francès i el bicentenari 1811 - 2011 a Tarragona

L'esperpèntic Govern de La Generalitat de Catalunya una vegada més ha sorprès als tarragonins. En aquest cas concret em vull referir únicament als fills i residents a la ciutat de Tarragona. Només a Tarragona.
Quan he tingut coneixement que La Generalitat ha creat una comissió per a commemorar el bicentenari de la Guerra del Francès marginant Tarragona d'aquesta comissió, la qual només està formada per la Diputació i Ajuntament de Girona i pels ajuntaments del Bruc i de Barcelona, i que solament es recordarà els aconteixements bèl.lics que van ocórrer a Girona l'any 1809, he sentit una forta amargor i un gran desencís que, a poc a poc, s'ha convertit en fàstic cap als promotors d'aquests actes tan parcials i tan allunyats de la realitat històrica de Catalunya en conjunt.
No sé de que els serveix als polítics organitzar comitès de sàvis, d'experts, etc per a qualsevol cosa, i no sàpiguen o no vulguin saber i reconèixer que la ciutat de Tarragona l'any 1811 va sagnar pels quatre costats defensant la ciutat contra les tropes napoleòniques. Va ser precisament l'any 1809 quan a Tarragona ja van començar els problemes per la proximitat de les tropes franceses. No senyors del Govern de La Generalitat de Catalunya. No s'ha de commemorar només el començament de la Guerra del Francès. Catalunya és un tot, i Tarragona que jo sàpiga també forma part de Catalunya..., i Tarragona va ser de les ciutats que va presentar una fèrria ressistència d'entre tota la resta.
Que no es tingui en compte a la covarda ciutat de Reus d'aquells anys, és correcte i just. Perquè pocs dies desprès que els francesos entressin a Tarragona a sang i foc, els reusencs amb el seu Ajuntament al front i amb banda de música inclosa, van sortir de la ciutat per a rebre al general Suchet i a les seves tropes. Fins i tot van fer que el general entrès a Reus sota pàl.li. Quina vergonya.
Quan Tarragona l'any 1810 es convertia en refugi de milers de catalans que fugien dels francesos, i va ser la ciutat que va patir la major destrucció en mans franceses, resulta que La Generalitat ens margina com si a Tarragona fa quasi 200 anys no hagués passat res. La ciutat, l'any 1808 tenia un cens de 10.000 persones i en poc temps va arribvar als 20.000 a causa dels refugiats de la guerra, i a mida que la guerra avançava cap el sud, Tarragona acollia 26.000 persones entre habitants i refugiats. L'any 1811, a l'inici del setge de la ciutat, hi havien més de 31.000 ciutadans. Un cop acabada la batalla, un informe dels francesos parlava de 1000 persones degollades d'entre els 12.000 que van intentar fugir de Tarragona, i de 4000 homes morts a l'interior de la ciutat.
Que els hi aprofiti la celebració, la facin a Barcelona o a Girona. Vostès, senyors del Govern de La Generalitat ja han demostrat abastament del què són capaços de fer. No comptin amb mi.
*Per cert, aquest és el tercer post que escric referint-me a la celebració del bicentenari a Tarragona. El primer el vaig escriure el dia 19 d'octubre del 2007, i el segon el dia 10 de gener d'enguany.

febrer 12, 2008

La Catalunya assedegada manté els embassaments de les dues conques molt buits

Poc han variat en una setmana les reserves d'aigua de les dues conques hidrogràfiques catalanes, segons les dades setmanals que s'han fet públiques aquest mateix matí.
La Conca Interna de Catalunya que té una capacitat total d'embassament de 740 hm3, actualment i desprès del darrer recompte té 167 hm3 en reserva, mentre que en el mateix període de l'any 2007 en tenia 317 hm3.
Les variacions més significatives dels darrers 7 dies s'han observat als embassaments de Sant Pons, Sau i Susqueda. mentre el primer i el tercer recuperaven un tímid hm3 cadascún, mentre que l'embassament de Sau ha perdut 1 hm3. Cal dir que Susqueda amb una capacitat total de 233 hm3, en aquests moments té una reserva de 51 hm3.
Pel que fa a la Conca de l'Ebre ara té una reserva de 3.437 hm3 quan fa just un any en tenia 4.504 hm3. Els embassaments de Ribarroja i de Santa Anna han perdut 1 hm3 i 2 hm3 respectivament, igual que l'embssament de Cavallers que també ha perdut 1 hm3.
Ja no esmento embassaments com el d'El Catllar, Riudecanyes o Siurana, entre d'altres, perquè les reserves que mantenen són mínimes per no dir ridícules.
En tot aquest seriós problema acuífer que pateix Catalunya, caldrà veure amb el màxim rigor d'on s'extreuen cabals per abastir algunes zones com la de Barcelona. I caldrà estar molt atent a les decisions del Govern de La Generalitat, perquè Tarragona no es pot permetre el luxe d'explotar els seus aqüífers per dues raons: La primera per l'evident perill de salinització d'aquests aqüífers, i perquè Tarragona està consumint l'aigua de l'Ebre de molt baixa qualitat i amb seriosos perills de quedar contaminades.
Caldrà tornar a parlar del problema més extensament i ponderadament, perquè amb l'aigua no s'hi juga.
http://www.dmoz.cat/

febrer 11, 2008

Dimarts musicals de Tarragona: El Cicle d'hivern

Demà, dimarts dia 12, continuarà el cicle dels Dimarts Musicals, cicle d'hivern, organitzat per les Joventuts Musicals de Tarragona.
Demà dia 12, doncs, serà el conjunt Triton Chelo Ensamble que aporta la sonoritat de quatre instruments Stradivari de 1726, 1735 i 1736 i un altre de G. e A. Gagliano de finals dels segle XVIII, els quals oferiran obres originals per a quatre violancels.
Pel dimarts, dia 19, concert de piano a càrreec de J.J. Muñoz Cañivano, que ha col.laborat amb diverses agrupacions de cambra de talla internacional. Oferirà un concert romàntic amb obres de Chopin i Liszt.
El dimarts, dia 26, la Rosemberg Kapelle (a la foto). Un conjunt vocal i instrumental que interpretarà musica medieval i del periode renaixentista. Danses i balades de la Itàlia Medieval, música de Trobadors, danses d'Anglaterra i cançoner Txec serà el seu repertori.
CONCERTS DEL MES DE MARÇ
El cicle de concert dels dimarts musicals continuarà el proper mes de març el dia 4 amb el Cor de Cambra Bashkirov, que s'ha creat amb el propòsit de fomentar l'art vocal i coral. Ha obtingut el 1er premi a la Convenció Saratov 2001; Sociocultural Toligliatti 2002 i Federal de Russia el 2004. El concert se centrarà en una mostra de música tradicional russa, eclessiàtica i popular.
I el dimarts dia 11 de març, tancant el cicle, concert a càrrec de la Filharmonica de Cambra de Ceske Budejovice i el Cor de Cambra, que oferirà el seu programa de Mozart "Vespearae Solennes de Confessore KV339 i Requiem KV626.
Aquest concert es farà al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

febrer 10, 2008

La bestialitat i crueltat dels japonesos caçant indiscriminadament balenes Minke, no té nom

La impunitat i el desvergonyiment dels japonesos no té qualificatiu per a reproduïr-lo al meu bloc. El cas no és de jutjat de guàrdia ni d'Audiències Nacionals, és un cas per a ser jutjat per un Tribunal Internacional imparcial i conscient de la condemnable sagnía de balenes Minke que el Japó està fent a les aigües de l'Antàrtida.
És d'escàndol que el poble nipó i el seu govern permetin aquestes massacres baleneres i amb la crueltat amb que ho estant fent. Ja el passat dia 21 de gener denunciava des del meu modest bloc, la captura bestial de balenes pels japonesos que sería controlada i inspeccionada pel govern d'Austràlia, com així ha resultat ser. El Periódico de Catalunya en l'edició d'ahir, dia 9, i a la pàgina 28, sota el títol La Guerra de les balenes, dóna una ampla i agraïda informació sobre el què estan fent els vaixells del Japó especialitats amb la caça de balenes de l'espècie Minke. Fins i tot les cacen utilitzant arpons explossius.
L'escàndol encara és més cruel i vergonyós si es té en compte que els japonesos diuen que les cacen per raons científiques. Mentiders. Tantes balenes necessiten?. Més de 500 unitats?. I cal preguntar-se davant aquests fets, què fa l'ICR per aturar aquesta condemnable captura de balenes?. I què ha fet i que fa la passiva i sempre lenta maquinària política i burocràtica de la Unió Europea, i en concret la Comissió Europea per a reaccionar d'una vegada i condemnar al govern del Japó, tot demanant-li responsabilitats i si cal sancionar-lo com es mereix?. A qui beneficien aquests silencis vergonyosos de la UE?.
Aqui deixo un enllaç on es pot veure, en vídeo, algunes de les barbaritats que fan els vaixells baleners del Japó. Mireu-los, val la pena.
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7234000/7234225.stm
http://www.alexa.com/

febrer 08, 2008

A la inquisidora església catòlica espanyola no li agrada que els ciutadans puguin il.lustrar-se

Amb l'església hem topat un altre cop. Després del depriment espectacle que van organitzar a Madrid fa un parell de setmanes i de demanar implicitament el vot per al Partit Popular, ara s'atreveixen a condemnar dos llibres que han publicat dos teòlegs progressistes com són José Maria Vigil, del qual en reprodueixo la portada del llibre, i el de José Antonio Pagola sota el títol Jesús, aproximació històrica.
El bisbe de Tarazona, Demetrio Fernández González, que és també membre de la inquisidora Congregació per a la Doctrina de la Fe, ha dit que aquest llibre farà mal, perquè parla d'un Jesús que no és el Jesús de la fe de l'església.
I tant que no ho és, perquè el teòleg es basa en els textos dels evangelis, i l'església en aquell Jesús de llegenda inventat per Pau de Tars, no pas pels apòstols que van conèixer i van viure amb Jesús.
Només un detall, per no allargar aquest post. Fins ben entrat al segle IV de la nostra era(Concili de Nicea), el que avui se celebra com a diumenge, se celebrava el dissabte com els jueus, com Jesús en el seu temps i com a bon i fidel jueu que era. El diumenge es va adoptar per acomodar la nova religió cristiana, sorgida del judaisme i filla seva, per les exigències de l'emperador romà. Roma celebrava el diumenge com a dia festiu en honor del Sol (del senyor-dominus), i d'aqui ve el nom de diumenge. I afegiré una cosa més: l'anomenat Papa de Roma no és més que el successor de l'emperador romà, no pas de Jesús.
I de la festa de Nadal, què?. És una simple còpia de les festes de la Saturnalia dels romans, en les quals se celebrava el naixement del SOL que reixia novament, i ho celebraven el dia 25 de desembre, quina coincidència!. Nadal ve del llatí (NATI VITAE) que significa nèixer novament. Si no se sap a quin any ni a quin mes va nèixer Jesus, es podia saber el dia?. Tot va ser un invent de Climent d'Alexandria. Molt enginyós ell.
Una altra descarada còpia: la Pasqua Jueva, la que celebrava Jesús com a jueu que era. Era la festa del domini del Sol sobre la tenebra de la nit, el resorgiment vital de la naturalesa. És precisament dintre del període de la primera Lluna plena de l'equinocci primaveral que se celebra la pasqua jueva, i ho va copiar el cristianisme.
Em sento amb força per fer aquestes afirmacions, perquè m'empara la història de fa més de dos mil anys, i l'adulterada història de la mateixa església dels quatre primers segles en anys i segles successius. Llegiu els textos dels Concilis i i la Història de l'Església i s'obriran els vostres ulls.
El cristianisme es va forjar al llarg dels segles a base d'assumir les festes i tradicions que ells en diuen paganes, quan la mateixa església ho és a partir del segle III de la nostra era, i és idòlatra a l'adorar imatges de fang i de fusta. Tenen les esglésies farcides de sants i santetes per qualsevol racó.
Però resulta que en tota aquesta revolta de bisbes i arquebisbes s'hi ha afegit un altre teòleg catòlic i filòleg. Em refereixo a Valentí Fabrega i Escatllar que, tot sent català, resideix a Colonia des de l'any 1970. No sé si és casualitat o una simple paradoxa, però mentre els inquisidors miren i remiren els dos llibres esmentats, resulta que un diari tan poc dubtós de ser eterodòxe, em refereixo a La Vanguardia, sense anar més lluny ahir dia 7 de febrer, publicava una entrevista, a contraportada, amb Valentí Fabrega el qual, entre altres coses diu: l'església no té cap fonament per a defensar el celibat... els bisbes els escollien els fidels en assemblea fins el segle Vè,....cap apòstol va ordenar succesors seus,.... l'apostol Pere, durant la seva estada a Roma mai va ser Papa ni res semblant,..., etc.
A qui volen continuar enganyant aquesta rècua de bisbes, arquebisbes i cardenals emparats per un poder papal heretat, no de Jesús, sinó de l'emperador romà?.
Ah, per cert!. Els dos llibres s'estan venent com bresques, o com dirien els castellans como roscos.
http://technorati.com/

febrer 06, 2008

Visualitza el vídeo prohibit d'Amnistia Internacional




Aqui deixo l'enllaç per a que els qui visiteu el meu bloc, pugueu visualitzar un vídeo que les autoritats sembla que han prohibit a AMNISTIA INTERNACIONAL difondre'l pels mitjans de comunicació i per les televisions.

Val la pena que el visualitzis si tens l'oportunitat:

Les comarques de Tarragona sempre han sigut la Ventafocs de Catalunya pels Governs catalans

N'hi ha per a llogar-hi cadires senyors del Govern de La Generalitat de Catalunya. Des de l'inici del desplegament dels Mossos d'Esquadra, ja fa uns anys, engegat pels govern de Jordi Pujol amb el suport del Partit Popular, les Comarques de Tarragona han quedat a la cua del desplegament, tot i ser la segona Demarcació Territorial Catalana amb nombre d'habitants, i amb importantissims centres turístics i industrials.
Tant els ex presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall com l'actual Govern haurien d'explicar allò que des del sud de Catalunya no s'ha entès mai. Però és que a més, enguany és quan els Mossos d'Esquadra es desplegaran totalment a les 10 comarques tarragonines, i resulta que la capital de la Demarcació i de la futura Vegueria del Camp de Tarragona haurà d'acollir als Mossos en una nau industrial, o en qualsevol altre local per una total manca de previsió política, logística i crec que també econòmica. En què estan pensant des de la Conselleria d'Interior que encapçala Joan Saura?. I per a més inri resulta que la capital de les Terres de l'Ebre, Tortosa, es troba en la mateixa indigna situació, que haurà d'encabir als Mossos en barracons. Pobres Mossos d'Esquadra, i pobres de tots nosaltres que comprobem un cop més la marginació històrica de les nostres terres per part del centralisme descontrolat de Barcelona i Àrea Metropolitana.
Saben vostès que la ciutat de Tarragona amb 134.163 habitants; Reus amb 104.835 habitants; Salou amb 23.398 habitants; Cambrils amb 29.112 habitants i Torredembarra amb 14.524 habitants sumen en total 306.032 habitants?. I només en uns 25 quilòmetres a la roda de Tarragona. I ja no cal ni comptabilitzar a l'època estiuenca, temporada anyal que veu incrementada la població practicament el doble. No ens mereixiem un tracte millor que el que hem rebut i continuem rebent?.

febrer 05, 2008

Carta oberta a l'ex president Pasqual Maragall

Amb sorpresa i, alhora, amb certa perplexitat com a ciutadà de Catalunya he llegit als mitjans de comunicació catalans la crida que vostè, senyor Pasqual Maragall, ha fet demanant que els electors votin en blanc el proper dia 9 de març.
Des del meu punt de vista, i com diuen els castellans, no está el horno para bollos, senyor ex president de la Generalitat de Catalunya. Li confesaré que fa molt temps que com a ciutadà estic força desencisat dels polítics en general. D'uns més que d'altres, és evident. Però tenint en compte la Cruzada engegada per l'episcopat espanyolista; els atacs furibunds contra Catalunya que vomita l'Aleix Vidal Quadras, i els anuncis dels dirigents anticatalans del Partit Popular per boca de Mariano Rajoy, en el sentit de restringir tan com puguin l'ensenyament de la llengua catalana; reemprendre el projecte del Transvassament de l'Ebre cap a terres del sud; la negació sistemàtica dels drets legítims de Catalunya com a nació i el recurs contra l'Estatut de Catalunya que en tot moment s'ha negat a retirar, els catalans no ens podem permetre el luxe de votar en blanc i menys de no anar a votar.
És comprensible humanament i políticament parlant que vostè estigui ressentit i dolgut contra els seus pròpis companys de partit, del PSC-PSOE. Li van fer una jugada bruta des de les altes esferes polítiques del PSOE al negar-li el dret de tornar a presentar-se a la reelecció. Tot i amb això, senyor Pasqual Maragall, aquells fets no li donen ni li aotrguen el dret de provocar o incitar als ciutadans per a que votin en blanc. És legítim que ho faci, com d'altres ligitimament demanen el vot per al seu partit politic. Però vostè podria causar danys electorals gravissims en detriment i perjudici de Catalunya. I Catalunya i els seus drets inalienables nacionals estan molt per damunt de vostè i de totes les forces polítiques juntes.
Vostè, en aquests moments, està fent un mal servei a Catalunya.
http://technorati.com/

febrer 04, 2008

Alerta catalans, el Nacionalcatolicisme neofranquista emergeix de bracet amb el Partit Popular i l'extrema dreta

La ràbia se'ls emporta. La pèrdua imparable de credibilitat els irrita. Enyoren aquells gloriosos anys del franquisme en els que portaven sota pal.li al dictador i a la seva dona. Troben a faltar feligresos a les seves esglésies cada cop més buïdes. No suporten, encara que ho vulguin dissimular, que aquesta España no és la que era sortosament. I que duri.
Sota la hipòcrita pell de corder parlen de moral. De quina moral senyors bisbes i cardenals, de la seva?. Al meu entendre alguns de vostès, pressumptament, haurien d'estar tancats a la presó per haver protegit i silenciat a sacerdots pederastes que violaven la intimitat d'infants i de menors. Les lleis, que respecto, personalment crec que són excessivament complaents amb vostès. Quants ciutadans no han patit penes de presó per haver ocultat fets a la justicia en un judici de robatori, d'homicidi, etc?.
De quina moral parlen aquests bisbes i arquebisbes de la Neocon Conferencia Episcopal Española, quan van donar suport a un alçament militar contra un govern republicà democràticament escollit, i van donar el seu suport a una dictadura que va empresonar i assasinar a ciutadans simplement per estar en contra del general Franco i del seu règim totalitari?. I els seus germans en la fe que van donar suport a les dictadures de Xile i d'Argentina, per exemple, les quals van causar milers de morts i de desapareguts?.
De quina moral parla aquesta gent?.
Alerta catalans, perquè aquesta església neofranquista residual amb el suport incondicional del Partit Popular, de los Legionarios de Cristo, de l'extrema dreta nostàlgica i demés poti-poti, ens volen arrabassar els nostres drets com a nació. El dia 9 de març hem d'anar a votar, encara que alguns ho fem una mica a contracor perquè cap partit ens satisfà plenament. Hem de barrar el pas a tota aquesta gent ultradretana, i hem de barrar el pas a les imposicions d'una moral cristiana-catòlica impresentable a plè segle XXI i que no tenim el perquè seguir-la. La fe és personal, únicament personal i íntima. No es pot imposar de cap de les maneres.
Foto: El País

febrer 03, 2008

Primer Cicle de Cinema de Misteri a Tarragona

Passat demà, dimarts dia 5, començarà un cicle de cinema de misteri organitzat pel col.lectiu Boira i dirigit per Àlex Garcia.
Aquest serà el primer cicle de cinema sobre aquesta temàtica que es farà a Tarragona, i el dia 5 es projectarà la pel.licula La Zona Muerta, de David Cronenberg, que serà precedida per una xerrada sobre els poders de la ment a càrrec del terapeuta José Luis Garcia.
Per al dijous, dia 7, està prevista la projecció de la pel.licula Al final de la escalera, de Peter Medak, la qual també serà precedida per una xerrada introductòria sobre les cases encantades, (1a part) a càrrec de Marisol i José Roldan, investigadors de fenòmens paranormals.
El dimarts dia 12, es projectarà la pel.licula El Ente, de Sidney Furie, la qual també anirà precedida per una xerrada amb els assistents sobre les cases (2a part) a càrrec de David i German Tenorio, investigadors de fenomens paranornals.
El dijous dia 14, es preveu projectar la pel.licula El tiempo en sus manos, de George Pal, que anirà precedida per una xerrada a càrrec dels periodistes científics Juan Costa i Jaime Cuevas que parlaran sobre els viatges en el temps.
El dimarts, dia 19, es projectarà la pel.licula El Exorcista, de William Friedkin. La projecció també anirà precedida per una xerrada introductòria d'Àlex Garcia, director del programa Boira que emet Tarragona Ràdio cada divendres a partir de les 11 de la nit. La xerrada versarà sobre possessions i exorcismes.
El dijous, dia 21, serà projectada la pel.licula Seven, de David Fischer, amb una xerrada introductòria d'Antonio Fernández, detectiu privat, que parlarà sobre assassins en sèrie.
El dimarts, dia 26, serà projectada la pel.licula El experimento Filadelfia, de Stewart Rafill, que anirà precedida per una xerrada sobre que experimentem nosaltres?, a càrrec d'Àlex Garcia.
I per últim, el dia 28, es projectarà la pel.licula Alien, el 8º pasajero, precedida per una xerrada a càrrec de José Manuel García Bautista, investigador del fenòmen OVNI, el qual parlarà sobre si hi ha vida a d'altres planetes?.
Totes les sessions es faran a la sala de l'Antiga Audiència de Tarragona, i començaran a les 6 de la tarda. L'entrada serà gratuïta.

febrer 02, 2008

El Delta de l'Ebre i el Transvassament de les aigües del riu propugnat pel Partit Popular

Era d'esperar. S'intuïa que el Partit Popular per tal d'arrossegar un grapat de vots de les terres de Llevant tornés a reviscolar el tema del transvassament d'aigües de l'Ebre cap a Murcia. Els tarragonins en general i, especialment, als ciutadans que resideixen a les Terres de l'Ebre, ens caldrà reemprendre les mobilitzacions socials per a fer front a aquesta prepotència del Partit Popular i a la seva ja tradicional insolidaritat prou coneguda i manifestada.

Llegeixo a la pàgina 9 de l'edició d'avui del diari El Punt d'avui, que Mariano Rajoy insisteix en recuperar el projecte del Transvassament de l'Ebre actualitzant-lo. Quina ironía. Diu aquest tal Rajoy que enlloc de trasvassar els 1050 hectòmetres cúbics que preveia l'anterior projecte, ara en transvassaria entre 600 i 700 hm3. Aquest home parla de millora del medi ambient. Deixant sec el Delta potser?. Sap aquest líder dels peperos que l'aigua salada de la mar s'endinssa quilòmetres terra endins per manca de cabal?. Aquest home encara no s'ha assabentat que el conjunt de la Península està patint una sequera sense precedents des de fa molts mesos?. Té en compte aquest home que vol ser president del Gobierno de España, que a les Terres de l'Ebre viuen milers de families l'economia de les quals depenent absolutament de les aigües del riu en qüestió?. I sap que al Delta hi ha milers d'hectàrees de plantacions d'arròs que també necessiten aquesta aigua?.
I vostè vol ser el president del govern espanyol, beneficiant a uns però fotent a uns altres?. Aquesta és la seva visió de la solidaritat?.
Sort que mai he tingut cap mena de temptació de votar el seu partit, perquè el dia 9 de març el meu vot anirà destinat fonamentalment per ajudar a barrar-li el pas per a que no pugui accedir al càrrec que desitja. No en dubti ni un moment.
http://www.dmoz.org/

febrer 01, 2008

El democristià Josep Duran i Lleida ens vol enganyar tapant les seves pròpies vergonyes

A qui volen enganyar els de Convergència i Unió, i en concret el líder d'Unió, Josep Anton Duran i Lleida?. És que aquests líders polítics, per dir-ne alguna cosa, tenen memòria o l'han perdut, i creuen que els ciutadans també l'hem perdut?.
A què venen ara tantes facilitats per a les families, si quan van estar donant suport als governs del Partit Popular de José Maria Aznar no van fer res per a millorar les condicions laborals ni econòmiques de les families?.
Resulta que ara el Duran i Lleida reclama que els pares cobrin el 50% del sou durant el primer any del fill, i també demana la universalització de les ajudes que dóna la Seguretat Social de 291 euros anuals, tot fent la proposta que les ajudes de 100 euros que actualment cobren els pares de fills d'entre 1 i 3 anys, els cobrin fins als 6 anys.
No és que trobi malament aquestes propostes, però m'indigna com a ciutadà que ara que venen eleccions, i per a fer una oposició fèrria entre dos fronts,- CiU i Partit Popular-, contra el PSOE, ara reclamin allò que ells, insisteixo, no van fer durant 8 anys de govern d'Aznar amb el suport de la dreta autonomista catalana. M'indigna que siguin precisament ells els qui ara diguin que quasi que no hi ha política de familia, quan tampoc n'hi havia quan ells governaben. M'indigna que ara diguin i denunciïn que l'Estat espanyol està molt per sota de les ajudes a la familia que donen els països d'Europa, quan ells, els de CiU i PP juntets i ben amorradets, tampoc van fer res per a millorar aquesta situació. Són, de veritat, una rècua d'impresentables parlant en termes polítics. Són nècis creient que ens enganyen amb els seus estridents i malsonants cants de sirena.
Tant ells, CiU, com el Partit Popular demanen un Ministerio de la Familia. Jo ens demano un altre: el Ministerio de Defensa de los Ciudadanos dels polítics oportunistes i hipòcrites.