Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Republicà Català són els qui han de liderar el present i el futur de Catalunya

Cada cop som més els catalans que estem cansats de sentir parlar de catalanisme i de les seves variants interpretatives per alguns polítics i partits.

A CiU hi han dos tipus de catalanisme. El de Duran Lleida que és simplement de la linia catalanista autonomista, el d'Artur Mas que intenta ser una mica agosarat però sempre mirant de reull cap a Madrid, i el catalanisme del PSC-PSOE sotmés als dictats de la direcció del PSOE i dels seus barons.

Cap d'ells, està realment per la feina de fer de Catalunya no una nació, que ja ho és, sinó una nació amb Estat propi i com més aviat molt millor. Aquesta responsabilitat, vist el panorama politic catalanista actual, només pot recaure a les esquenes d'ERC i del PRC (Partit Republicà Català), dues forces que tard o d'hora s'hauran d'entendre per arribar a la mateixa fi. No oblidem que el PRC encara no té dos anys de vida com a partit, i ja ha arrabassat decenes de milers de vots a les darreres eleccions generals del dia 9 de març. I està clar que anirà ampliant el seu ventall electoral malgrat els silencis interessats de la majoria de mitjans de comunicació que en el fons el boicotejen descaradament i vergonyosament.

Els nacionalistes independentistes catalans és evident que estem molt pendents de com s'acabarà de coure la crisi interna d'ERC. I els màxims responsables, tant del partit com de les diferents tendències internes, han de saber i tenir molt en compte que no poden defraudar si és que realment volen tornar a recuperar els centenars de milers de vots que van perdre ara fa tres setmanes.

Que tinguin ben clar que ells dirigeixen ERC, però que Catalunya no és el seu patrimoni. Catalunya és de tots els qui realment la volem lliure i sobirana, i molts no militem ni a ERC ni a cap partit polític. Pel bé de Catalunya, els d'ERC s'han d'entendre i redireccionar el partit fent-lo sòlid, creïble i netament sobiranista i entaular converses i contactes amb el PRC per a treballar per aquesta noble i digna finalitat.

Foto: NacioDigital.cat

http://www.alexa.com/

Catalunya i la condemnable política de l'aigua per part dels diferents Governs de La Generalitat

Fa mesos que Catalunya pateix una de les més severes sequeres climàtiques de la història recent. Els embassaments han anat baixant gradualment els cabals d'aigua fins arribar a pràcticament sota mínims. La situació per a amples zones del territori català la cosa no pinta gens bé.

Des de La Generalitat s'estan fent gestions amb els ajuntaments de Tarragona i Reus per a que obrin les portes de les reserves d'aigua d'alguns pous perquè cal abastir la connurbació urbana de Barcelona. És evident que en casos crítics existeixi la solidaritat social per necessària i evident.

No acabo d'entendre algunes actituds d'agricultors del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. No es pot negar l'aigua a algú que té sed, ni es pot negar un troç de pa a qui té gana, altrament on és la solidaritat?.

Si des de la Generalitat s'afirma que es faran controls intensos i exhaustius per a evitar en qualsevol cas la salinització dels pous (d'això a Tarragona en tenim una llarga i trista experiència), i de la reducció excessiva dels cabals existents a casa nostra, no acabo d'entendre aquesta oposició.

Malgrat tot, sí que és recriminable i imputable als diferents governs de La Generalitat i molt en particular a l'Agència Catalana de l'Aigua, per la seva pèssima gestió dels recursos aqüífers com la escandalosa fuita d'aigua detectada a Badalona, però que no era d'ara sinó que feia anys que les pèrdues es produïen. Tots ho sabien, però no van fer res per a resoldre el problema, ni els de CiU ni els d'ara. D'aquest fet se'n va parlar uns dies durant la campanya electoral, però aviat es va tapar l'escàndol, tot i que els ciutadans no ho hem oblidat i ho tenim molt present. No convenia remenar aquell escàndol en mig de la campanya perquè n'haguèssin sortit tots molt malt parats.

I em torno a preguntar si el conseller Francesc Baltasar està a l'alçada i amb la capacitat de gestió suficient per a fer front a tanta desidia de la seva conselleria i de l'ACA. Particularment en tinc seriosos dubtes de que n'estigui capacitat. És més, crec que hauria d'haver dimitit, o haver estat cesat, per coherència i responsabilitat política.

http://www.accuweather.com/

Dimarts musicals de Tarragona: Cicle de Primavera

A partir del proper dimarts, dia 1 d'abril, Tarragona encetarà la programació dels Dimarts Musicals corresponents al Cicle de concerts de Primavera 2008.

Organitzat per les Joventuts Musicals de Tarragona, el cicle començarà a,mb un recital de piano a quatre mans entre Martin Kasik i Kristina Krkavcova que interpretaran obres de Schubert, Dvorák, Fauré i Brahams.

Dimarts dia 8 d'abril.- Castañuela Contemporánea. Duet format per Belén Cabanes i Andreas M. Germek, que ofereixen un magnifica joc entre guitarra i les castanyoles amb música clàssica i fins i tot contemporània.

Dimarts dia 15 d'abril.- Jiri Barta i Jan Cech.- Solistes de piano i violancel de gran prestigi. Oferiran un repertori clàssic amb obres de Schumann, Beethoven, Falla i Piazzola entre d'altres. (A la foto, Jiri Barta).

Dimarts dia 22 d'abril.- El Cor Ciutat de Tarragona, presentarà "misa a Buenos Aires", o "Misatango" de Martin Palmeri, pianista i director argentí. Dirigirà el concert Josep Prats. El programa es completarà amb obres de Piazzola per a trío instrumental.

Dimarts dia 29 d'abril.- Martin Berkowitz, pianista de talla internacional de qui diuen que està al nivell dels més grans virtuosos internacionals. Interpretarà obres de Schumann, Chopin, Schubert i Rakhmaninov.

Dimarts dia 6 de maig.- Cor de la U.R.V. de Tarragona. Oferirà la "Petite messe solennelle" de G. Rossini, feta d'acord amb els cànons imperants de la música religiosa del moment. Solistes i formació coral dirigits per Montserrat Rios.

Dimarts dia 13 de maig.- Concert patrocinat per Caixa Terrassa. El Quartet Hargrave està format per músics amb una sòlida formació i experiència en el món de la música de cambra. Oferiran obres de Mozart, C. Gardel i Schubert.

Dimarts dia 20 de maig.- L'orquestra de cambra Praga Camerata, formada per solistes de gran prestigi internacional, amb Pavel Hula al violí i a la batuta, oferiran un programa de categoria amb obres de Sibelius, Dvorák, Smetana i Mozart entre d'altres.

Dimarts dia 27 de maig.- Camerata XXI amb Thomas Martin, conegut com el Paganini del contrabaix, oferiran el magnific i espectacular concert que Botessini va composar per a aquest instrument. Es presentarà acompanyat de l'autor més cabdal del classisme vienès, W.A. Mozart.

Dimarts dia 3 de juny.- L'orquestra Filharmònica de Pilsen, sota la direcció del mestre Jaroslav Krcek, oferirà un concert digne del final del Cicle de Primavera 2008, amb tres obres mestres , el concert per a violí i orquestra núm. 5 de Mozart, la Simfonia Inacabada de Schubert, i la cinquena Simfonia de Beethoven.

http://www.alexa.com/site/download/

http://previmeteo.com/

El dia 29 de març es farà la Earth Hour 2008

El proper dia 29 de març, a partir de les 20 hores, es farà el Earth Hour 2008 (l'hora de la Terra) arreu del món una apagada de llums d'una hora a milions de llars amb la finalitat d'estalviar energia i, alhora, reduïr l'abocament de CO2 a l'atmosfera.
La iniciativa és del Fons Mundial de la Naturalesa, WWF, que ja va fer la primera experiència l'any 2007 amb un gran èxit de participació.
A l'Hora del Planeta del dia 29 ja s'hi han adherit ciutats com Bangkok, Manila, Copenagen, Chicago, Toronto, Atlanta, Phoenix, San Francisco, entre moltes altres d'arreu del Planeta, i es confia que en aquests tres dies que falten s'afegeixin moltes més ciutats i viles a aquesta iniciativa. De moment es calcula que seran més de 30 milions de llars que apagaran els llums i electrodomèstics durant una hora, la qual cosa representarà que no es llençaran a l'atmosfera 380 tones de CO2.
No obstant, i per raons de seguretat ciutadana, a totes aquestes ciutats no s'apagaran els enllumenats públics ni els semàfors, com tampoc es paralitzaran serveis vitals com hospitals i altres serveis bàsics segons han comunicat les respectives autoritats locals i regionals.
Valdrà la pena afegir-se a aquesta campanya que en defenitiva i encara que sigui simbòlica, ens ajudarà a conscienciar-nos a tots plegats sobre el calentament del Planeta.

Enllaços: http://www.earthhour.org/espanol

http://www.ecoeduca.cl/portal/eventos/default.asp?a=12&idinfo=1380
http://www.dmoz.es/

Rodriguez Ibarra, José Bono i els carnets del PSOE

No es oro todo lo que reluce, diuen els castellans, i la frase se m'ha acudit tot seguit desprès de llegir a El Periodico de Catalunya i a La Vanguardia, que Juan Carlos Rodríguez Ibarra no veu en bons ulls que es donin càrrecs politics ni ministeris a persones que no tenen el carnet del PSOE.
Jo li dic des del meu bloc a aquest senyor, que té tanta simpatia per Catalunya, que no forçosament els militants de qualsevol partit estan capacitats per a administrar un ministeri o una direcció general. Crec sincerament que Rodriguez Zapatero si prescideix de vostè, senyor Rodríguez Ibarra, farà un gran favor al conjunt dels Pobles i Nacionalitats d'Espanya i al seu propi govern.
Vista la cosa des de Catalunya un prec a Rodriguez Zapatero: per favor que no ens posin a aquest extremeny al capdavant d'un ministeri i menys del d'Obres Públiques o del d'Administracions Públiques, perquè aleshores els catalans ja haurem begut oli durant quatre anys. Ja en vàrem tenir prou amb l'andalusa Magdalena Álvarez.
Ja en tindrem prou, i ens sobrarà, aguantar al ranci espanyolista José Bono al front del Congrès de Diputats al llarg de tota la legislatura.
I deia al començament aquella frase castellana perquè no forçosament el propietari d'un carnet de partit, simplement per tenir-lo, ja està capacitat per a les altes responsabilitats de govern. No llueixen més que els altres aquells que tenen un carnet de partit.
De moment, el minsistre José Antonio Alonso, la vicepresidenta Maria Teresa de La Vega i el ministre Pedro Solves no ho han fet tan malament..., i no tenen el carnet del PSOE.
I si no recordo malament, a vostè senyor Rodríguez Ibarra mai ningú li ha ofert cap ministeri, que jo recordi, durant la passada legislatura ni en temps dels governs de Felipe González. Alguna cosa li deuen veure des de la cúpula del seu partit, i això que vostè sí que té carnet del PSOE des de fa anys.http://technorati.com/

Esquerra Independentista i Uriel Bertran, una gran esperança de renovació profunda per a l'ERC

És diumenge. La vida política i social sembla que s'ha près un relax. Segurament que és necessari que sigui així. Però els mitjans de comunicació, com no pot ser d'altra manera, continuen informant dia a dia de tot allò que passa a tocar o a l'altra banda del Món. Són les servituds però també la grandesa del periodisme.

Fa dos dies que que vaig penjar un post referent a les tensions existents al si d'Esquerra Republicana de Catalunya. Les diferents tendències internes no acaben de posar-se d'acord, i els qui avui ostenten els màxims càrrecs polítics del partit, sembla que s'han aferrat al poder com els pops a les roques.

ERC només podrà aixecar el cap un altre cop si és capaç de confegir una direcció política dràsticament renovada i revitalitzada, i en aquests moments i vistes les diferents corrents internes, Esquerra Independentista amb Uriel Bertran al front entre d'altres, és la opció que promet renovar a fons el partit, i aportar noves idees, nous plantejaments i noves estratègies polítiques i socials, per a que ERC torni a aixecar el cap amb la dignitat que es mereixen el partit, els militants i els simpatitzants que són, en conjunt, els qui poden retornar a ERC al lloc que li pertoca per dignitat nacional i per a la defensa real dels interessos de Catalunya.

En política s'ha de saber retirar-se a temps, i no deixar que les inèrcies i els tics converteixin les idees en tumors ideològics permanents. La renovació dels gens de qualsevol col.lectiu social i humà és sempre necessària i vital, si no es vol caure en actituds i comportaments viciats que no fan altra cosa que degenerar la vida cap a la debilitat i la malaltia que pot resultar incurable.

Renovar-se és no morir, i ERC ha de reconsiderar molt seriosament que fa amb el partit, i que fa amb la ideologia històrica del mateix. ERC pot tornar a ser el referent nacionalista i independentista real, o pot continuar fins ara perdent la poca credibilitat que sembla que té, vistos els resultats que va obtenir el passat dia 9 de març.

Aqui deixo l'enllaç de l'entrevista que Josep Cuní, al programa Els Matins de TV3, li va fer a Uriel Bertran fa quatre dies. Val la pena escoltar-los:http://www.tv3.cat/videos/325209

http://www.feedburner.com/fb/a/home

ERC a la recerca d'un nou Superman republicà

El proper dia 7 de juny, i uns dies abans de celebrar-se el Congrès d'Esquerra Republicana de Catalunya, es farà l'elecció dels nous president i secretari general del partit. Així sembla que ho estableixen els estatuts d'ERC.

Fa unes 36 hores que es va fer una tensa reunió entre representants delegats de Josep Lluis Carod, de Joan Puigcercós, de Joan Carretero i d'Uriel Bertran, on es van posar damunt la taula un seguit de qüestions.

Una que va provocar el desacord entre ells fou la proposta feta pels representants de Joan Puigcercós que volien que els candidats als càrrecs anèssin avalats per un plec de signatures. La proposta no va agradar a la resta, i pel que sembla la proposta va quedar damunt de la taula.

On sí que hi va haver acord és en la composició de taules electorals, amb dues urnes, per votar al nou president i al nou secretari general. S'obriran, doncs, col.legis electorals a les seus del partit a les capitals de comarca, i es podrà votar des de les 9 del matí a les 8 del vespre del dia que s'estableixi en el seu moment.

Qui serà el nou Superman que sigui capaç de rellançar l'ERC, donar-li un aire ben renovat i independentista seriós i compromès?. Hi han ganes?. Tots plegats són realment independentistes conveçuts i tenen a les seves ments preclares la data del 2014?. Què farà el nou equip de govern, o direcció d'ERC, que sorgeixi d'aquestes eleccions internes amb l'actual Govern de Catalunya del qual en formen part?. Es posarà damunt la taula del Congrès d'ERC la decisió ferma del partit per exigir al govern de Madrid que compleixi puntualment i sense endarreriments l'aplicació de l'Estatut , les bases del nou finançament per a Catalunya i resoldre d'una vegada els temes de les infraestructures de Catalunya entre d'altres qüestions?. El nou Superman amb el suport d'una ERC renovada tindrà suficients forces i coratge per enfrontar-se, si cal, amb los varones del PSOE?.

Si voleu ampliar detalls de la informació, aqui deixo un enllaç:http://www.directe.cat/article/els-corrents-derc-acorden-regles-i-calendari-del-congres-discrepant-sobre-si-calen-signatu-6422
http://www.dmoz.cat/

Rodriguez Zapatero, el PSOE, el PSC i els 25 escons dels socialistes obtinguts a Catalunya

Decebut, molt decebut he quedat aquest matí quan a la secció de política de La Vanguardia, pàgina 11 de l'edició d'avui, llegia que el president del govern espanyol, Rodriguez Zapatero, alertava als socialistes catalans, PSC-PSOE, que en aquests moments la prioritat del seu nou govern és l'economia i no el finançament i l'Estatut de Catalunya.

L'advertència l'ha fet als seus socis catalans, però el missatge afecta a tots els catalans, i és molt greu que a 11 dies de les eleccions, ara el president i els barones del PSOE ens surtin amb aquest perillós desaire.

Els del PSOE hauran d'anar en peus de plom, perquè a ningú se li escapa que milers de vots catalans que van anar a parar a les urnes a favor del PSC-PSOE són vots deixats, són un prèstec, són un xec però no en blanc. D'ací a quatre anys els resultats electorals dels socialistes a Catalunya poden ser molt però que molt diferents.

El PSOE, en conjunt, a Catalunya s'ha beneficiat del pànic social que comportaba un èxit electoral d'un Partit Popular anticatalà fins le mèdula. També s'ha beneficiat de les derives ideològiques de CiU entre Duran Lleida que feia un discurs i Artur Mas, Macias i Felip Puig que en feien un altre. I també s'ha beneficiat de les lluites internes d'ERC i de la politica de sumissió que està fent al si del Govern de Catalunya.

Però en quatre anys poden canviar moltes coses, entre elles la derivació massiva de vots que el dia 9 de març van anar a parar al PSOE i anar-se'n cap a altres partits o bé que per desencís total l'abstenció creixi desmesuradament. Mal començament de pre legislatura 2008-2012, tenint en compte que d'ací a un any els catalans, segons vagin les coses durant aquest any, poden castigar severament al PSOE a les eleccions per al Parlament Europeu.

També pot quedar molt tocat el PSC-PSOE a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, d'això ni en dubto.

També haurem d'estar molt atents i alerta per veure que fan i com actuen els de CiU i els d'ERC els propers mesos davant d'aquests despropòsits dels socialistes espanyols.

INFORMACIÓ METEOROLÒGICA

I a banda de tot el que he comentat, deixo un enllaç per als qui navegant per Internet i arribin aqui, puguin consultar el temps d'aquests dies a Europa tenint en compte les mini vacances de Setmana Santa i Pasqua.

Cliqueu damunt del país que us interessi.

http://www.tv5.org/TV5Site/meteo/continent.php?id_continent=1&langue=an

CiU, Duran Lleida i Artur Mas o l'art de falsejar i capgirar la realitat electoral del 9 - M

Quan et lleves al matí i agafes la premsa per informar-te de les darreres notícies sempre et quedes sorprès per alguna o altra cosa.

Avui, mira per on, m'he fixat amb les declaraciones de Duran Lleida, el líder de la UDC coalligada desgraciadament amb la CDC. Diuen els d'Unió que estan satisfets pels resultats que van aconseguir el dia 9 de març, perquè creuen que han quedat ben a prop d'obtenir dos o tres diputats més.

Ara sí que em perdo!. Resulta que CiU va obtenir 10 diputats (igual que l'any 2004), que en els recomptes al llarg de la nit i matí del dia 10 en va aconseguir 11, però poc desprès el PP els va esgarrapar l'onzè diputat pel pèls, sí, però se'l van quedar els peperos. I els d'Unió Democràtica, amb sorna i molt poca vergonya, encara diuen que van estar a tocar d'obtenir-ne dos o tres més. Això sí que és insultant. I encara ho és més quan CiU el dia 9 va perdre més de 60.000 vots respecte a les eleccions de fa quatre anys. Són massoques es veu aquests d'Unió.

Però la història no s'acaba aqui, no. Ara resulta que la Joventut Nacionalista, JNC, a més dels dos corrents sobiranistes interns, - la Plataforma per la Sobirania i la Desfederem-nos, han qüestionat obertament els resultats electorals de CiU i demanen autocrítica seriosa, perquè aquells resultats els consideren dolents i insatisfactoris.

En diverses ocasions des del meu bloc, i ja fa alguns mesos, m'he expressat obertament en la necessitat, pel bé de Catalunya i del nacionalisme-sobiranista, que es trenqui aquesta anacrònica i insonstenible coalició dita nacionalista. Dic això perquè per a mi CiU és autonomista i poc més.

Què hi fan tots junts els sectors sobiranistes i més nacionalistes de CDC al costat dels d'Unió que han expressat obertament i en repetides ocasions que ells no són sobiranistes i menys encara independentistes?. Quina olla barrejada és aquesta?. Artur Mas i Duran Lleida no s'adonen que els catalans si mengem massa escudella agra ens fa mal i vomitem?.

http://www.feedburner.com/fb/a/home

No defalliré demanant el boicot als JJOO 2008 de Beijing i denunciant al règim dèspota comunista

La bestialitat de règim totalitari i inhumà de Beijing al Tibet, a Birmania, a Darfur, etc, no ens pot deixar indiferents.

Desenes de milions de persones, inclosos milions de xinesos, pateixen la ignominia d'un govern comunista que no es mereix el respecte de la societat internacional.

La brutalitat sanguinaria i repressiva dels més elementals drets humans per part del govern xinès, de la seva policia i del seu exèrcit, no la podem tolerar, i és per això que cal insistir en el boicot total i sense concessions als JJOO 2008 de Beijing.

I els nostres governs de la Unió Europea callats, covards i venuts als interessos de la macro economia i als interesssos vergonyants de la macro política insensible.

El fet que el Dalai-Lama s'oposi al boicot, la veritat és que és el temor d'aquest líder tibetà a que els xinesos continuïn maltractant i destruïnt al poble del Tibet, el que fa que es manifesti sota aquests termes. Tot i això, continuarem demanant el boicot als JJOO-2008.

Aquesta bestialitat, brutalitat i inhumanitat xinesa la podem comprobar obrint l'enllaç que deixo a continuació. És realment cruel i desagradable de visualitzar-lo, però és una mostra del que es fa i es permet a la Xina:

http://www.atinachile.cl/content/view/96292/Participar_Chile_en_los_Juegos_Ol_mpicos_Beij_n_2008.html

Cal el boicot internacional als JJOO de Beijing 2008 per denunciar el brutal règim totalitari Xinès

La bestialitat, propia d'un règim polític totalitari, del govern xinès reprimint la legítima revolta dels tibetans farts de l'ocupació il.legal del Tibet per l'exèrcit de Beijing l'any 1949, i que va culminar amb l'annexió del petit país de l'Himàlaia per Xina, ha de tenir una resposta contundent de part de la societat occidental, civilitzada i democràtica.

Cal boicotejar els JJOO 2008 de Beijing. No podem anar amb embuts ni amb falses justificacions, ni amagar vergonyosament el cap sota l'ala. No podem callar per solidaritat amb un poble oprimit. Fer el contrari seria traïr els nostres principis democràtics i la nostra propia llibertat individual i col.lectiva que tant ens estimem.

Els fets del Tibet els hem pogut veure tots per les TV i hem pogut llegir les informacions als mitjans de comunicació, i ens ha de fer pensar molt seriosament per tal d'emprendre accions de protesta massives als països europeus i americans per denunciar al règim comunista xinès. Aquest règim pervers ha de caure, i els pobles del món hi tenim molt a dir davant de de tanta tirania que, per interessos polítics i econòmics, els nostres governs democràtics toleren tot callant i mirant cap a un altre costat.

Ja els dies 27 de setembre del 2007 i el 29 de gener d'enguany, vaig penjar al bloc comentaris demanant el boicot als JJOO de Beijing. Aquesta és la tercera però no serà pas la darrera en que insistiré i reivindicaré des del meu senzill bloc un contundent boicot a aquests jocs olímpics que començaran tacats de sang i de morts d'innocents.

Veure aquest enllaç: http://lurinal.blogspot.com/2008/03/boicot-als-jocs-olmpics-de-beijing.html

http://www.mialexa.com/

Duran Lleida és qui s'ha d'embeinar el fracàs electoral de CiU del passat dia 9 de març

El veterà polític democristià, Josep Duran Lleida, pel que es veu està molt nerviós i desassossegat. Diu que el sobiranisme? de Convergència Democràtica fa que la coalició de CiU no trobi el seu lloc de centre.

Jo li diria a Duran Lleida que vostès caminen des de fa anys per camins divergents i no convergents. Això no és nou, és crònic. A vostès els falta la valentia i el coratge per trencar CiU i que cada partit vagi pel seu camí. Conec a molts ciutadans que són convergents i d'altres que són d'Unió i generalment tenen més coses que els separa que no pas els uneix. A més, dir que Convergència és sobiranista és una sortida de to. Ni Artur Mas ni la gran majoria de convergents ni són sobiranistes i molt menys independentistes, tret del sector jove que és un xic més radical però sense passar-se.

I aquesta divergència, que no convergència, de CiU fa que vostès parlin dos discursos diferents, distanciats, que no fan altra cosa que els seus potencials electors es desinflin desconcertats i desencisats de vostès. Ja tenen els resultats electorals del dia 9 de març. Vostès a Catalunya van perdre més de 70.000 vots respecte l'any 2004 malgrat haver mantingut els 10 diputats que ja tenien.

I no ens digui que vostè, concretament vostè, no estava ansiós i per la feina de ser ministre senyor Duran Lleida, no ens ho digui. I no digui mai més que els qui així pensavem ens l'hem d'embeinar. Sap una cosa senyor Duran i Lleida?, qui ja se l'ha embeinat és vostè i el conjunt de CiU, perquè amb els pobres resultats que van obtenir fa cinc dies i la pèrdua de suport electoral, no en tenen ni per demanar i negociar amb Rodriguez Zapatero una plaça de secretari segon del Congrès de Diputats. Són prescindibles per a la governabilitat del conjunt de l'Estat espanyol, i vostès ho saben.

http://technorati.com/pop/blogs/

L'estampida d'ERC, la nena "non nata" de Rajoy i la histèrica i malaltissa ànsia de poder de CIU

La crisi soterrada des de fa anys al si d'ERC ha esclatat definitivament un cop coneguts els resultats electorals del dia 9 de març.

Crispació entre Joan Puigcercós i Josep Lluis Carod, i crispació i desconcert a les files del partit republicà.

El que hauria d'haver fet abans que res la direcció d'ERC era analitzar el perquè del seu fracàs estrepitós abans de les dimissions i dels atacs encoberts fets per Josep Lluis Carod des del programa Matins de TV3 de Josep Cuní contra Joan Puicercós.

Ara, ERC, té la obligació institucional i moral de mantenir el Pacte del Tinell fins al final de la legislatura, altrament els ciutadans no entendriem de cap manera que aquest mandat acabés abans d'hora com va passar amb l'anterior de l'ex president Pasqual Maragall. Entre altres coses perquè no es pot jugar amb la societat i fer-la anar a votar fora d'hora i de temps, simplement per problemes interns d'un partit sigui el que sigui. ERC podria pagar-ho encara molt més car. ERC haurà, doncs, de mantenir el pacte esmentat si vol merèixer el respecte de l'electorat i recuperar la credibilitat tan afeblida per múltiples raons internes, i de personalismes repugnants que als ciutadans ni ens van ni ens venen. La societat necessita i vol imperiosament estabilitat política, i que els politics es deixin d'una vegada de batalletes internes i es dediquin realment resoldre els nombrosos problemes que ens afecten, que no són pocs val a dir-ho. Que els polítics no perdin les forces al gimnàs, sinó als seus llocs de treball.
I els de CiU i els del PP que no forcin i alimentin la crisi al si del Govern de La Generalitat provocat per la dimissió de Puigcercós. Que deixin de banda les seves desmesurades i malaltisses ànsies de poder i esperin la veu del poble quan li toqui parlar a les urnes i quan correspongui, mai abans, perquè provoca desencís, cansament i desinterès. En definitiva més abstenció.

CiU ha d'entendre d'una vegada per totes que la composició de qualsevol govern democràtic es configura a base de majories absolutes o bé com a resultat de pactes de govern entre dos o més partits polítics. I per tant, res de respectar a la llista més votada si la majoria d'electors han optat per sumar forces a partir d'altres opcions politiques.

I el Partit Popular que ha perdut les eleccions i la niña de Rajoy fou non nata, és evident que com ja s'insinua a les darreres hores, aquest partit que hauria de ser de centre moderat i centrat com la dreta europea i no d'extrema dreta com ho ha sigut en els darrers quatre anys, faci una profunda renovació no ja de cares sinó de tarannà si és que algun dia vol ser realment una alternativa de govern.

Mentre tot això passa, Rodriguez Zapatero i el PSOE, guanyadors clars i nets a les eleccions, podran continuar la seva tasca de govern complint, això sí, les promeses fetes. Haurem d'estar atents.

http://www.dmoz.org/World/Español/

El dia 9-M els pobles d'Espanya van parlar amb claretat i contundència a les més de 10.000 urnes

El Poble sobirà té molta més memòria de la que es pensen els polítics, que acostumen a viure en un núvol i estan convençuts que estan per damunt del bé i del mal. S'equivoquen de plè.

Són uns manipuladors de xifres i de resultats. Per exemple, el PP ha pagat cara la seva connivència amb l'ultra dreta espanyola. S'han manifestat junts pels carrers per qualsevol motiu i s'han fet fotos amb ells sense cap mena de pudor (veure la foto). El Partit Popular malgrat haver obtingut més diputats que fa quatre anys, ha perdut estrepitosament les eleccions del dia 9. I ara han pagat la permanent crispació política i social que han fet durant tota la legislatura, i encara ho han pagat més perquè s'han afegit amb l'Església catòlica més recalcitrant i enyoradissa del franquisme. Possiblement que rodarà el cap de Mariano Rajoy, però crec que també haurien de rodar els caps d'Acebes i de Zaplana com a mínim.

Qui ha guanyat les eleccions ha estat el PSOE, i no cal donar-hi més tombs. Ha guanyat a nivell de l'Estat i no cal dir que també ha guanyat a Catalunya. El PSC és l'únic partit que ha guanyat en nombre de vots a Catalunya, la resta de partits n'han perdut malgrat que hagin obtingut algun diputat més gràcies a l'abstenció. CiU ha perdut 71.360 vots, i el Partit Popular de Catalunya n'ha perdut 29.900, per exemple. Així que, tant Duran Lleida i Artur Mas per un costat, i Daniel Cirera per un altre, que no vagin cantant les glòries de les seves formacions polítiques, perquè van perdre el dia 9. Ras i curt.

I deia que els polítics no enguanyen ni enganyaran als ciutadans perquè avui al programa Matins de TV3 que dirigeix Josep Cuní, amb tot el cinisme Josep Lluis Carod deia que els resultats d'ERC no són la causa de l'anunci de l'avançament del Congrès del seu partit, ni és la causa de la renuncia a la Conselleria de Governació per part de Joan Puigcercós. És que els agrada enganyar-se a si mateixos els polítics?. Es creuen que els ciutadans més o menys interessats per la política que seguim la tasca i la trajectòria política del país som idiotes?.

Per favor, que els políics siguin sincers i deixin de mentir, de manipular i de falsejar resultats, altrament cada cop es trobaran més sols.

http://www.dmoz.es/

Sobirania i Progrès i Esquerra Independentista fa molts mesos que demanaven el Congrès d'ERC

La direcció d'ERC ha quedat totalment descolocada. Eren conscients que no repetirien la legislatura amb 8 diputats a Madrid, però no s'imaginaven que només en treurien 3.

Josep Lluis Carod i Joan Puigcercós entre d'altres han pagat la seva prepotència i menyspreu envers amples sectors d'ERC que fa molts mesos van demanar un profund replantejament de la política del partit, i que també demanaven que se sortís dels Govern de La Generalitat. No van accedir a fer el Congrès d'ERC ni tampoc van fer cas d'abandonar el Govern.

Bé, aqui estan i tenen els resultats del dia 9. Ara, a correcuita, Joan Puigcercós s'ha vist obligat a sortir del Govern per a preparar precipitadament aquell Congrès que ja s'hauria d'haver convocat i celebrat. Els polítics en general, i en aquest cas els d'ERC han pagat car fer-se els sords en aquells moments quan les bases parlaven i no eren escoltades. Es veu que necessitaven aquesta garrotada electoral per a reaccionar. Ja els hi està bé. S'ho mereixen.

I centrant-me en la demarcació de Tarragona, només cal veure els resultats que van tenir l'any 2004 i els obtinguts ahir dia 9 de març del 2008. L'any 2004 ERC va tenir 10.497 vots a Tarragona ciutat, i ahir en va aconseguir 4.556; a Reus, l'any 2004 en va aconseguir 9.034 vots, i ahir van votar ERC només 3.823 electors. I per no allargar-me més, em referiré als resultats a la ciutat de Valls, on l'any 2004 l'ERC rebia el suport de 3.068 ciutadans, i ahir tan sols van votar-la 1.413 vallencs, i podria continuar la llista de viles i ciutats tarragonines, perquè a Tortosa va passar el mateix, la devallada de vots va ser escandalosa. Veure l'enllaç:http://eleccions.elpunt.cat/congres08/

CiU ha perdut pistonada

Per altra banda, els de CiU tot i haver aconseguit un diputat més que l'any 2004, s'ha de tenir en compte que va tenir menys suport electoral ahir que fa quatre anys. A Tarragona ciutat, poso per exemple, va perdre 1990 vots. CiU s'ha aprofitat de l'abstenció que és qui l'hi ha atorgat i regalat aquest 11è diputat, no se l'han guanyat en absolut, perquè a nivell de Catalunya aquesta coalició també ha perdut pistonada clarament, perquè ha perdut 69.884 vots respecte l'any 2004.

http://eltarla.com/2007/11/personalitzar-feedburner/

Els sondejos d'El Periódico de Catalunya posen en clara evidència la política d'Esquerra Republicana

A falta d'unes quatre hores justetes per a que tanquin els col.legis electorals, els resultats dels sondejos publicats durant els darrers tres dies pel Periodico de Catalunya des de la seva edició d'Andorra, queda ben palès que l'Esquerra Republicana de Catalunya perd escons estrepitosament. De 8 diputats que va assolir l'any 2004, si les coses no canvien avui obtindrà de 4 màxim 5 diputats a las Cortes Generales.

La deriva política d'ERC durant els darrers 4 anys i escaig al Govern de La Generalitat ha desconcertat a molts i ha desenganyat a molts més ciutadans que amb l'ERC tenien un punt clar de referència com a força política eminentment catalana, sobiranista i independentista. La direcció del partit ha fallat escandalosament, s'ha empoltronat al poder, i els ciutadans saben passar la factura corresponent i represaliar a aquells polítics que els enganyen i fins i tot que els traeixen quan en tenen l'ocasió, i avui és el moment de fer-ho.

Milers de joves que avui podran votar per primera vegada, aniran a les urnes?. Poden realment aquests joves confiar amb els polítics?. Els problemes de l'habitatge continuen sense solucionar, i això que és un dret Constitucional. El fracàs escolar espectacular a què es deu?. Com es poden centrar mestres, professors i alumnes en els estudis si cada dos per tres es canvien les lleis de l'educació?.

I del treball, de la feina per als joves mileuristes, que n'hi ha a grapats, que en podriem dir?. Així és com els politics i els partits als quals pertanyen volen incentivar i il.lusionar als joves a anar a votar?. A qui i per què?.

El desencís és força dominant en el conjunt de la societat. I aqui estan els resultats dels sondejos que avui, de tant en tant, es fan públics per les TV. Hi ha menys participació que fa quatre anys. I em pregunto, aquesta indiferència ciutadana no fa remoure les entranyes dels partits polítics per a emprendre politiques reals i efectives per resoldre els problemes que afecten el dia a dia dels electors?.

Sembla que el PSOE tornarà a guanyar, i serà perquè de tot el que hi ha en l'espectre polític a nivell d'Estat espanyol és el menys dolent.

CiU salvarà, possiblement, els 10 diputats que ja tenia, cosa que haurà de fer pensar a Artur Mas i a Duran Lleida el perquè no han estat capaços de provocar més mobilització a les seves files i entre els seus simpatitzants.

El PP queda justet, justet amb el que tenia per allò del vot fidel però tampoc podrà tirar les campanes al vol. La seva retòrica anticatalana l'ha de pagar i purgar.

IC-Verds tot i amb els seus cants de sirena pseudoecologistes pot quedar tocada electoralment, perquè perd un diputat. S'ho hauran de fer mirar, i hauran d'analitzar si els Consellers Saura i Baltasar estan realment a l'alçada de les seves responsabilitats polítiques al si del Govern de Catalunya.

D'ací unes hores uns tocaran a glòria, i d'altres tocaran a morts.

http://www.dmoz.cat/

L'històric abandonament de les restes del Teatre Romà de Tarragona està penjat a Youtube

És de jutjat de guàrdia, com a mínim, l'històric abandonament que des de fa decades estan patint les restes arqueològiques del Teatre Romà de Tarragona. El recinte s'ha convertit en un abocador d'escombraries deixat de la mà dels governs centrals de Madrid.

És un escàndol que una ciutat com Tarragona que des de l'any 2000 és Patrimoni de la Humanitat, precisament per la seva riquesa arqueològica del seu gloriós passat romà, tingui en aquest estat d'abandonament i oblit el que fou el Teatre Romà de Tarraco. Tarraco fou de les poques ciutats de l'Imperi Romà que va tenir Teatre, Amfiteatre i Circ..., i així conservem el nostre Patrimoni!!.

Com tarragoní m'haig de fer una pregunta en veu alta i deixar-la plasmada al meu bloc:

Si aquestes restes del Teatre Romà de Tarragona haguessin estat a Barcelona o a Madrid estarien en l'estat miseriós i escandalós en que es troben?. Aquesta és la política cultural del Ministerio de Madrid?. Els màxims responsables polítics estan per a preservar la història i la cultura dels pobles que configuren l'Estat espanyol, o simplement estan on estan pel sou i pel càrrec de funcionari?. Perquè un ministre no deixa de ser un funcionari de l'Estat. Li paguem la nòmina, dietes i el cotxe oficial entre tots. I el conseller de Cultura de la Generalitat, tampoc té res a dir?.

Aqui deixo l'enllaç directe de Youtube del vídeo-denuncia del què passa al Teatre Romà de la nostra ciutat. Val la pena visualitzar-lo perquè no té pèrdua:
http://es.youtube.com/watch?v=D2BaEbotoWo

Els candidats dels partits polítics estan perdent perillosament el nord, els estreps i la memòria

A menys de 48 hores d'acabar la campanya electoral propiament dita, sembla que els diferents candidats dels partits polítics han perdut el pudor, la prudència i la memòria de la seva gestió en les darreres legislatures.

Sembla que se'n fotin de l'electorat, i l'electorat encara és a temps de passar factura.

Llegint i escoltant els diferents mitjans de comunicació hom es troba amb aquestes afirmacions i contradiccions:

Mariano Rajoy (PP): Haré el trasvase de aguas del Ebro hacia Levante y el sur de la Peninsula.

Francesc Ricomá (PP-Tarragona): En nuestro programa no se prevé el trasvase del Ebro.

Francesc Ricomà (PP) 24 hores després: Es transvassarà l'aigua de l'Ebre després de saber els excedents. Transportar aigua de Tarragona a Barcelona També és un transvassament.

Lluis Aragonés (ERC): El pacte de Zapatero i Mas va ser l'exponent del Tio Paco de las rebajas.

Jordi Jané (CiU): ERC són els escolanets que han salvat els socialistes quan podien perdre.

Mariano Rajoy (PP): A Catalunya es perseegueix i se sanciona amb multes la llengua castellana.

Dolor Nadal (PP): A Catalunya no hi ha guerra ni persecució de llengües, etc, etc, etc.

Baja, que la coherència és compartida.

Repassem?:

Els d'ERC en els darrers quatre anys han bandejat l'independetisme i la seva política està programada per a diverses legislatures, i el Referèndum del 2014 els queda ample amb la finalitat de mantenir-se al poder.

Per als del PP portar aigua de Tarragona a Barcelona és un transvassament. I doncs que va ser la portada d'aigua en barcos de Tarragona a Mallorca quan governava el PP a Les Ïlles?.

Els de CiU haurien de callar, perquè ells també van ser els escolanets del PP a Madrid, i els del PP ho van ser de CiU al Parlament de Catalunya en diverses legislatures.

Els del PSC-PSOE van en íntima coordinació amb el PSOE estatal i amb els seus barons, i es queixen quan les pressions socials a Catalunya se'ls hi fan insuportables. El PSOE va pactar la rebaixa de l'Estatut de Miravet amb CiU, coalició que hara defensa aferrissadament un Estatut mutilat amb el seu vis-i-plau.

Bé, ja no vull escriure més perquè amb aquesta patètica i petita mostra de contradiccions crec que ja m'he fet un mapa politic prou el.loqüent i clarificador d'una política sense raó ni sentit.

http://www.feedburner.com/fb/a/home

El Partit Popular és el partit del NO sistemàtic, i els ciutadans no acceptarem mai tanta repressió

Als màxims dirigents del Partit Popular els ha faltat temps per trucar al cardenal Rouco Varela per a felicitar-lo. Faltaria més. Si aquest home els hi està fent el joc des de fa anys, joc que va culminar amb la concentració nacionalcatòlica i ultraconservadora que van organitzar a Madrid. Quanta parafernalia per a res!.

L'Església catòlica, ja ho sabem, des de fa segles que practica la política del NO a tot que no sigui la seva religió i la seva molt particular fe cristiana.

I el Partit Popular continua l'estel.la eclessiàstica de tots prou coneguda especialment en els darrers quatre anys. Són dos col.lectius, l'Església i el Partit Popular, que els agrada imitar als crancs, és a dir anar sempre cap enrere i contracorrent. I què en treuen?, que la societat cada cop s'allunyi més de tots ells convertirnt-los en una especie de cavernícoles anclats en uns paràmetres religiosos i polítics que no tenen res a veure amb el món actual. Ni la dreta europea, que és civilitzada i moderada, té comparació amb la dreta extrema del PP. Ni el Partit Popular d'ara té gran cosa a veure al Partit Popular de fa uns cinc anys.

Que l'Església anyori al dictador Franco és normal. Els va fer el joc durant quaranta anys. Bisbes i cardenals passejaven en processó pels carrers al dictador sota pàl.li, i el dictador els mimava perquè van beneïr la traició de Franco contra el govern constitucional i elegit democràticament pel poble espanyol, i van declarar la guerra civil com a Cruzada. És normal, doncs, que anyorin aquell passat per a ells gloriós i beneficiós per a les seves ambicions terrenals que no són poques.

I el Partit Popular, sembla que en els darrers temps, s'ha deixat atrapar pels grups de la ultradreta nostàlgica del dictador i axí els hi va, però aquesta dreta no és precisament la que es mereix el conjunt de l'Estat espanyol, i per tant se'ls ha de barrar el pas el proper dia 9 de març. I per què barrar-los el pas?, doncs perquè si arribessin a governar quatre anys, moltes de les llibertats assolides les perdriem o les veuriem greument mutilades, i Catalunya en sortiria seriosament danyada i perjudicada, i això els catalans no ens ho podem permetre per dignitat com a poble i per a preservar la nostra Nació d'aquesta dreta nostàlgica d'un passat que volem esborrar i no reviure'l.

http://www.mialexa.com/codegen.htm

Ni l'Església podrà salvar al Partit Popular de la seva caiguda lliure el proper dia 9 de març

Rouco Varela guanya per dos vots pelats la presidència de la Conferencia Episcopal Española, mentre Mariano Rajoy i el Partit Popular van caient en picat després dels dos debats televisius en el cara a cara amb Rodriguez Zapatero, segons indiquen tots els sondejos que s'han anat fent durant aquesta darrera setmana.

Cau en picat la credibilitat de Mariano Rajoy entre altres coses perquè el seu discurs és ja tant conegut per tothom que aborreix al més pintat. Fa quatre anys que canta la mateixa cançó, i així no es guanya ni els concursos d'Eurovisió ni el de l'Uno, Dos, Tres, repita otra vez, que ja és dir. Tot i que aquest concurs sí que el podria guanyar de tant de repetir els mateixos arguments durant 4 anys, insisteixo.

Però és que encara hi cauran més en picat. Mentre Rajoy no es cansa de parlar que si governa farà el Transvassament d'Aigües de l'Ebre cap al sud d'España, Francesc Ricomà, cap de llista del PP per Tarragona diu que el transvassament no forma part del seu programa. Ho entén algú?, sí?, doncs explique-m'ho. A Tarragona el PP té un altre programa paral.lel al de Rajoy?. Ho sap el Mariano?.

Pizarro, aquell d'Endesa, sense pissarra ni guix, acusa als empresaris catalans, en un acte fet a Girona, que sempre estan demanant i plorant. Vaja forma de fer campanya més origional. I Mariano Rajoy continua entestat en atacar Catalunya per qüestions de la llengua, proposant canviar la llei electoral per tal d'arraconar als partits nacionalistes, i mantenint el recurs constitucional contra l'Estatut de Miravet.
A Mariano Rajoy no el salva ni la ultra dreta, ni Rouco Varela ni el mateix José Maria Aznar que, per cert, poc ha fet durant la precampanya i campanya per donar suport al líder del seu propi partit. O és que en realitat Mariano Rajoy no és el líder del PP?. Tan llarga i tenebrosa és l'ombra de Jose Mari Aznar?.

http://search.technorati.com/

CiU està perdent posicions electorals segons dos sondejos publicats per La Vanguardia i El Mundo

A sis dies justos per al gran dia de les eleccions generals que avui tenen molta més importància del que hom pot pensar, la coalició de CiU ho té molt verd per a convertir-se en la clau del pany de la porta per a formar el nou govern de l'Estat espanyol.

Tant el sondeig fet públic avui per La Vanguardia com pel publicat, també avui, pel diari El Mundo, dos diaris gens sospitosos d'afavorir un govern d'esquerres, donen mals resultats per a la gent de CiU. Ni mantenen les posicions de fa quatre anys, ni això. Perden pistonada.

I és que no es pot anar pel món com el salvavides de tot un poble plural i majoritàriament progressista. Mentre els d'ERC deixen la porta oberta de bat a bat per ajudar a l'investidura de Rodriguez Zapatero (que serà amb tota seguretat el nou president espanyol), els de CiU no fan altra cosa que remenar la cua sense saber amb certesa amb qui està disposat a pactar si és que els seus diputats són suficients per a ser valorats per al pacte d'Estat i de govern.

No es pot anar per la vida en pla avassallador i dient que CiU és una noia disposada a anar-se'n al llit amb qui sigui, com va dir el cap de llista de CiU per Tarragona, Raül Font. Segurament que el va traïr el subsconscient, perquè la veritat és que CiU mai ha negat en rodó que mai pactarà, sigui com sigui, amb el Partit Popular. I si apliquem la celebre frase de Raül Font a que CiU està disposada a anarse'n al llit (pactar) amb qui sigui, vol dir ben clarament que també està disposada a pactar amb el PP, un partit que ja ha demostrat abastament l'antipatia que té envers Catalunya des de fa molt temps.

CiU ha estat jugant durant tota la precampanya i la campanya electoral al joc de la Puta Ramoneta i ho pagarà car.

http://technorati.com/

Marino José Perez de Nuevas Generaciones del PP insulta i desqualifica per manca d'arguments

La baixesa i misèria humana del president provincial de las Nuevas Generaciones del PP a Tarragona, Marino José Pérez és indiscutible i ha quedat abastament demostrada a l'insultar i desqualificar al dirigent d'Alternativa-Baix Gaià, Lluís Suñé, simplement pel seu aspecte físic i per com va vestit.

Que finet i cursi que és aquest noi pepero. Marino José Pérez tira en cara a Lluís Suñé amb menyspreu que no hagi estat capaç de posar-se roba minimament decent i afaitar-se per sortir a una foto, i afegeix "és un indigent?, és un okupa?".

Quanta misèria humana i cultural destil.la aquest noi de Nuevas Generaciones, i com s'ha de ser de rastrer per atacar a un contrincant polític en època d'eleccions simplement amb uns arguments tan pobres i intrascendents de com va vestit un cap de llista en aquest cas d'ICV-EUiA.

Si aquests són els arguments que durant els cinc dies de campanya electoral que queden han d'utilitzar els de las Nuevas Generaciones de Tarragona, que continuin perquè ells mateixos, tots solets, es desqualifiquen i demostren a la opinió pública qui són i com són de classistes entre altres coses.

Jo els hi aplicaria aquella dita: molt fi el drap de cuina.
http://www.alexa.com/