Artur Mas, el Finançament i el futur de Catalunya

Les declaracions fetes pel president de CiU, Artur Mas, aquest passat cap de setmana per Catalunya Informació, no deixen de ser paradoxals i molt poc creïbles.

Artur Mas va assegurar que Catalunya haurà d'encetar un nou camí (no diu quin) si no s'assoleix un bon finançament i la sentència del Tribunal Constitucional emet un veredicte desfavorable per als interessos de Catalunya. Va dir també que s'acosta el final d'una via si no s'arriba a un bon finançament, tot considerant que la via de la Constitució i dels estatuts d'autonomia ja no seran útils després de 30 anys, i per tant s'haurà de passar pàgina. Pel que fa a la trencadissa del Tripartit va descartar aquesta possibilitat però sense concretar en què es basa per a fer aquesta afirmació.

L'Artur Mas crec que està embarrancat fins al coll. La federació de CiU mai tirarà endevant pel camí del sobiranisme, ni sortirà de la via per la qual camina des de fa 30 anys, mentre Convergència Democràtica de Catalunya no es desempellegui d'una vegada i per totes d'Unió Democràtica de Catalunya.

N'he fet referència en altres posts penjats al bloc i vull insistir-hi. UDC mai ha sigut sobiranista ni independentista començant pel seu cap visible i incombustible Duran Lleida. Duran es posa malalt quan sent parlar d'independència, de referendums independentistes i de que més aviat que tard Catalunya com a Nació-Estat pugui estar en igualtat de condicions amb España a la UE i als diferents organismes internacionals inclosa l'ONU.

És per això que no acabo d'entendre les paraules de l'Artur Mas, a no ser que sigui una sortida per la tangent i veure les reaccions que podueixen les seves paraules. Molt bé podria ser, també, un simple ruixat d'estiu sense calamarsa.

Amb una cosa sí que estic completament d'acord amb l'Artur Mas, i és quan diu que si hi hagués voluntat d'arribar a un acord ja s'hi hauria arribat. I està clar que des de Madrid mai han tingut la voluntat d'arribar a acords amb Catalunya. Encara en dubta?.