Raül Romeva, Raimon Obiols i Joan Ferran despleguen una campanya anticatalana

La veritat és que només ens faltaven les advertències del socialista Raimon Obiols, després dels avisos de Raül Romeva, IC-V, i del revissionista Joan Ferran de CpC.

A Raül Romeva, l'ecosocialista, se li ha de dir que els pactes no escrits ni signats no tenen gaire valor. Dic això perquè no fa gaires dies llençava una advertència a Ramon Tremosa pel que fa a anar plegats per a defensar "temes del país", a Brusel.les. I fa cosa d'hores també ens ha sortit el socialista Raimon Obiols advertint a Ramon Tremosa i també a l'Oriol Junqueras que no faran amics a Brusel.les si van amb reiviondicacions identitàries. Ja ho hem trobat. Una pregunta a Raimon Obiols: a Brusel.les s'hi va per fer amics o per defensar els interessos de Catalunya?. Si per defensar els legítims interessos dels catalans no tenim tants amics a Brusel.les, doncs ens conformarem amb menys, però els catalans votarem parlamentaris no per a que facin amics, sinó, insisteixo, per a que defensin els nostres interessos, que els d'España ja els defensen uns altres.

Abans que Junqueras i Tremosa siguin o no elegits pels ciutadans com a parlamentaris europeus, ja surten les veus revissionistes i espanyolista, intentant ofegar les veus que segur que es faran sentir a Brusel.les, i sabran reivindicar com cal i amb seny els drets inalienables de Catalunya com a Nació europea. Quin tuffffff que fan d'espanyolisme totes aquestes advertències, i més encara venint d'on venen.

Si tenim en compte que els del PSC es confonen amb els del PSOE, i els de IC-V es confonen amb els d'Izquierda Unida, molt espanyolistes tots ells, no cal fer excessius esforços mentals per treure l'entrellat de tanta advertència i de tanta preocupació d'aquests partits els quals tenen els "Amos" uns a Madrid i els altres a Andalusia o qui sap a on.
Precisament una de les tasques que els catalans els hi encomanarem a Ramon Tremosa i a l'Oriol Junqueras, fins i tot els hi hom exigirem, serà la defensa dels drets de Catalunya, del seu plè reconeixement i l'ús de la llengua catalana al Parlament Europeu, a banda de si és o no competència del govern de torn de Madrid, del qual molt poc ens en podem fiar.

El que volen aquests del PSC-PSOE i els d'IU, és que els dos futurs diputats sobiranistes segueixin les pautes que els hi siguin marcats pels altres, i res més lluny d'això és el que esperem els catalans que tenim clar que votarem Ramon Tremosa o bé a Oriol Junqueras. No s'han de convertir en comparses obedients i silencioses dels espanyolistes.

Esquerra Republicana de Catalunya ha perdut completament el nord i Joan Tardà fa el ridícul

Quina manera més rastrera de fer el ridícul, i quina manera de demostrar obertament la incapacitat de governar dels d'ERC.

Em dono gràcies a mi mateix d'haver tingut el suficient seny i coratge de no votar ERC a les passades eleccions catalanes del 2006, ni a les generals del 2008. Sento satisfacció, una gran satisfacció personal, que aquest diputat anomenat Joan Tardà, d'ERC naturalment, no ha comptat amb el meu vot per a assolir l'escó de diputat al Congrès. Alhora, lamento que no hi haguessin més catalans que també li retiressin a ell i a ERC la seva confiança, perquè segurament avui no seria diputat.

Joan Tardà desprestigia la dignitat que hauria de tenir qualsevol polític. Joan Tardà amb els 30 dies justets que portem de l'any 2009 ha defensat aferrissadament a l'organització terrorista Hamàs; va demanar que el govern espanyol trenquès qualsevol relació comercial amb l'Estat d'Israel, i demanava, també, que s'establissin relacions amb Hamàs.

Ahir va sortir de mare amb les seves intervencions al llarg de la Comissió de seguiment del ministeri d'Afers exteriors. Tant va ser així, que fins tot el ministre Miguel Angel Moratinos el va tenir de tallar en més d'una ocasió i replicar-li amb energia. Des d'aquest enllaç us fareu una mica més la idea de la qüestió: http://www.cat-israel.org/ .
De què va aquesta gent d'ERC. De què va aquest diputat tant emprenyat amb Israel tot defensant a terroristes que van ser els qui van provocar intencionadament i amb mala bava la intervenció militar israeliana del passat dia 27 de desembre. Amb tota la sinceritat vull dir des del meu bloc, que espero, confio i desitjo que ERC a les properes eleccions s'estavelli electoralment parlant. De fet, no es mereixeria altra cosa que passar a convertir-se en un partit residual com pràcticament ja ho és IC-V, perquè uns i altres esteu deixant Catalunya de cara l'exterior com un país de República Bananera a l'estil de la Veneçuela d'Hugo Chávez.

Del Neucat tot passant per l'Inuncat fins arribar al Ventcat, ja hem vist la gran Ineficacia.cat

Quan aquests dies he llegit i escoltat pels mitjans de comunicació com des del Govern de La Generalitat irresponsablement es volia desviar les responsabilitats polítiques del temporal de vent cap als meteoròlegs m'han agafat esgarrifances de ràbia.
Tots els catalans que diàriament seguim la informació meteorològica per TV3, migdies i vespres, sabem perfectament que feia cinc dies que tant Francesc Mauri com Toni Nadal i Dani Ramírez ens advertien de la profunda borrasca d'uns 975 milibars que ens venia al damunt des de l'oest de la Peninsula. És que els responsables de Protecció Civil i els experts i sàvis? que redacten els protocols de Protecció per temporals de pluja, de neu o de vent no estan atents a les informacions que es repeteixen diverses vegades al dia?. Pel Canal 3/24 es van repetint les informacions durant tota la jornada. No són creïbles senyors del Govern, no són gens creïbles, i el que va succeïr el passat cap de setmana és de jutjat de guàrdia.
I és que no sé de que serveixen els protocols que es fan. Com es fan?. Poso un exemple ben clar: quantes vegades s'han comès delictes contra menors per maltractaments i al final ningú, tècnic o polític, té responsabilitats i tot s'acaba en que han fallat els protocols?. Quins protocols, insisteixo, tenim que quan passa una desgràcia de la mena que sigui, sempre la culpa és dels protocols i sempre s'han de redefinir i modificar?. En què pensen, doncs, els sàvis i experts? dels que tant li agrada rodejar-se el Govern de La Generalitat?. Certament són tant sàvis i experts?. Els resultats no ho demostren pas.

Que Joan Boada i companyia s'espavili i ràpid, i posi d'una vegada el fil a l'agulla amb seriositat i responsabilitat, perquè els ciutadans comencem a estar tips de tanta ineficàcia i inoperativitat prou evident.

Joan Saura, el "llanero solitario" català i la UE

Ahir, el conseller Joan Saura es va quedar sol en l'acte institucional commemoratiu de l'Holocaust segons he llegit en alguns diaris digitals. Li van fer el buit els seus pròpis socis de govern. Ni un sol conseller d'ERC ni del PSC es van prendre la molèstia d'companyar-lo en aquell acte oficial, i els representants de la comunitat jueva de Catalunya es van limitar a fer acte de presència testimonial, res més.
El conseller d'IC-V va en solitari i al seu ritme per la vida política, com aquell personatge de la pel.licula "El llanero solitario".
Però ara caldria que sortís a la tribuna pública i manifestar la seva opinió sobre les repetides provocacions armades de l'organització terrorista Hamàs en les darreres 24 hores. És aquella mateixa organització islamista que Joan Saura donava suport a la manifestació del dissabte, dia 10 passat, pels carrers de Barcelona acompanyat per alguns milers d'exaltats i histèrics musulmans i de gent dites d'esquerres populacheras. Ara és l'hora que Joan Saura es mulli davant de les provocacions de Hamàs atemptant contra l'exèrcit israelià, el qual s'ha vist obligat a respondre amb tota la contundència que el cas es mereix.
Ara també seria bona hora i dia per a que Joan Saura, el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, s'expressi clarament, perquè el mateix Comissari Europeu per al Desenvolupament, Louis Michel, (foto que encapçala el post), "exclou a Hamàs del diàleg tot qualificant de terrorista a aquesta organització islamista que mata a civils innocents". I el comissari esmentat continúa dient "Hamàs ha perdut l'oportunitat de ser un interlocutor al si de la comunitat internacional" tot culpant als islamistes palestins de "ser els responsables de la divisió del poble palestí". No té res a dir el conseller Joan Saura?.

El PSC-PSOE, CpC, TV3 i la crosta espanyolista

No ens en sortirem amb aquesta gent. Catalunya mai tirarà endavant amb la crosta enquistada que porten al damunt els del PSC-PSOE i els seus companys de viatge de CpC.

Els de la crosta cada cop més espanyolista i radical ja no tenen cap mena d'ecrúpols en amagar les seves intencions. Es tracta d'uniformitzar Catalunya, tant com sigui possible, amb España. Per a ells no som més que una simple autonomia més en el conjunt de l'anomenat Estado Español.

Ara ens surten, aquests del PSC-PSOE i CpC, agafats de la maneta de l'Albert Sáez, del Partit Popular, que a TV3 la informació del temps hauria d'incloure el mapa de la Peninsula i informar de la meteorologia de tots els territoris i nacionalitats. Està clar que la proposta és una evident ofensiva espanyolista per a continuar la seva lluita per a la uniformatització de Catalunya, amb la clara intenció de diluïr-la fins a neutralitzar-la.

És que encara no hi han prou canals españoles que informen diàriament del temps meteorològic de tot España, per a que TV3 tingui d'ampliar la informació com pretenen aquests revissionistes?. Aquest famós llibre d'estil que estan el.laborant els del PSC-PSOE, CpC i PP, podria tenir un toc més d'espanyolisme si TV3 contracta a la Magdalena Álvarez per a que informi del temps i de les nevades. No cal que vingui a Barcelona per fer-ho. Ara ho podria fer des de Madrid o bé des d'Andalucia per allò de les noves tecnologies. Vaja, molt bé ho podria fer per videoconferència, no estaria gens malament.

Sort que s'atancen les eleccions per al Parlament Europeu i els catalans podrem començar a posar les coses al seu lloc, a reordenar el país, tot esperant les eleccions catalanes previstes per a finals del 2010.

http://www.tv3.cat/eltemps

El sobiranisme a Catalunya està empenyent fort malgrat les desqualificacions que rebem

En pocs dies el panorama sobiranista de Catalunya té motius per a ser optimista. Mentre els de CiU han apostat fort amb el reconegut i respectat Ramon Tremosa, ara els d'ERC, per allò de no ser menys, han fitxat a l'Oriol Junqueras.

La política catalana necessitava aquest revulsiu per a desvetllar consciències decebudes i desenganyades, però no és encara suficient. És, només, un primer pas que haurà d'anar seguit d'altres més ferms i decidits si s'assolexien els resultats eslectorals esperats a les elecciones europees.

No entraré a analitzar els dos candidats esmentats, però sí que diré que la meva opció ja està pràcticament decidida per a Ramon Tremosa, home que va votar no a l'Estatut i que va votar diuen en contra de la Constitució Europea..., jo també hi vaig votar en contra com tants d'altres milers de catalans.
El què no entenc és la voluntat dels d'ERC en tornar a repetir la fòrmula del Galeuscat. Ja no ens en recordem que tant els bascos com els gallecs van donar suport a uns pressupostos generals que eren contraris als legítims interessos econòmics de Catalunya?. Se'n van recordar ells de les nostres necessitats i penuries, o més aviat van anar per la directa per allò del pa al cove?.
Quina necessitat tenim a Catalunya de reeditar el Galeuscat?. Quins resultats positius han tingut per casa nostra els quatre anys de Galeuscat?. És que no hi pot haver la fòrmula o la manera de configurar una bona llista electoral sobiranista i plenament catalana amb persones d'aqui, de casa, del país?.

Joan Herrera, d'IC-V, és un cínic i un manipulador

Els comunistes d'IC-V per boca del diputat Joan Herrera volen que l'ambaixador d'Israel a España, Rafael Schutz, sigui cridat a consultes pel Congrés de Diputats per a que expliqui els fets de Gaza.

Joan Herrera que acaba de ser entrevistat per Josep Cuní al programa Matins de TV3, també ha insistit en denunciar l'integrisme del govern d'Israel al qual ha acusat d'atemptar contra els drets humans amb la seva intervenció militar a Gaza durant 21 dies.

Joan Herrera també ha dit, durant l'entrevista, que la Unió Europea hauria de suspendre les relacions comercials, com a mínim, amb Israel, etc, etc.

Joan Herrera és un cínic i un manipulador descaradament insultant per a la inteligència humana. Ni Joan Herrera ni Joan Saura ni IC-V, en cap moment han denunciat obertament i amb contundència a l'organització terrorista Hamás, quan va ser aquesta gent, que ells sí que són integristes i discriminadors, els qui foren la causa primera i única de la intervenció militar d'Israel a partir del passat dia 27 de desembre a Gaza.

I continuo, perquè l'estupidesa dels d'IC-V dóna per a molt, amb algunes preguntes: Per què els comunistes, tan verds ells, no demanen que es cancel.lin les relacions comercials i diplomàtiques amb l'Iran i amb Siria que aspiren a destruir l'Estat d'Israel?. Per què no demanen que es trenquin les relacions comercials i diplomàtiques amb la Xina, amb Cuba, amb Veneçuela, amb el Marroc, amb Guinea Equatorial, etc, països dictatorials i perseguidors sistemàtics dels drets humans?. Per què no denuncien amb la mateixa energia el terrorisme de Colòmbia i els segrestos que es cometen en aquell país, o el terrorisme integrista islàmic, o bé el nul respecte dels drets humans a l'Aràbia Saudita, per exemple?.

Joan Herrera s'ha atrevit cínicament a comparar les manifestacions que es van fer per la Guerra de l'Iraq amb la que es va fer per la guerra de Gaza. Joan Herrera és un manipulador descarat i desvergonyit. Als d'IC-V els hi deu agradar molt el cocido madrileño o l'olla barrejada, perquè són autèntics artistes de la, insisteixo, manipulació, de la tergiversació i de barrejar-ho tot per a despistar la clientela. A les olles barrejades hi cap tot com al cocido madrileño.
http://www.google.es/

http://www.mialexa.com/

L'Holocaust, l'Església Romana i les seves escandaloses i imperdonables vergonyes històriques

Amb tota sinceritat vull dir que s'ha de ser molt miserable i insensible per a revocar l'excomunió que pesava damunt de quatre bisbes catòlics per part de l'actual Benet XVI.
A les portes de commemorar-se un any més el recordatori de l'Holocaust Nazi, aquestra església anomenada catòlica ofén a les sensibilitats d'una gran part de les societats del Planeta amb aquesta decisió.
Un dels quatre bisbes rehabilitats és el britànic Richard Williamson, que es va fer famós no ja per ser lefebrista, sinó per negar l'Holocaust. Quina vergonya aliena que sento en el meu fur intern. Quina poca credibilitat que té aquesta església romana, si és que encara en té.
Potser que aquesta decisió papista romana és per amagar i ofegar els Holocaust que aquesta matexa església va cometre sense cap mena d'escrúpols durant segles amb les seves Croades contra els Càtars, o amb les destruccions massives de pobles i cultures de l'Amèrica Llatina, per Àssia, Oceania i per allà on passava. Potser aquesta actitud negacionaista de l'Holocaust Nazi és, també, per amagar la benedicció que el papat de Roma va fer amb l'esclavitud de pobles africans portant-los a Amèrica, o esclavitzant-los en els seus pròpis territoris africans.
L'església romana ha estat al llarg de la seva criminal història, destructora de tot allò que se li posava pel davant, com a perfecta i inqüestionable hereva de l'Imperi Romà i dels seus emperadors. Quina repugnància que em fa aquesta església hipòcrita i tan allunyada de la realitat del món.

Artur Mas i Ramon Tremosa, un tàndem que irrita i neguiteja a la crosta dels del PSC-PSOE

Ho haurà fet molt bé l'Artur Mas fitxant al reconegut economista i sobiranista Ramon Tremosa, quan des de les files del PSC-PSOE porten dies alertant dels perills d'aquest fitxatge, perquè si no és així, els socialistes s'haurien d'explicar molt bé el perquè ataquen amb tanta energia aquest tàndem politic Mas-Tremosa.

Els socialistes , especialment els del CpC, són els qui s'haurien de treure, potser millor dit arrancar, la crosta espanyolista que porten aferrada al damunt seu des de fa ja massa temps i anys. No som els catalans sobiranistes qui ens tenim de treure cap crosta, perquè defensar els drets de la nostra Nació amb la cara ben alta i amb la raó del nostre costat, les crostes ni les necessitem. No ens fan cap falta.

El que passa és que el PSC-PSOE sap molt bé que a les properes eleccions catalanes els resultats seran força diferents dels que es van sortir de les urnes el 2006, començant pels seus socis de govern que van perdent credibilitat cada setmana que passa. I amb una ERC que navega per aigües brutes, tèrvoles i mig corrompudes des de fa temps per les ambicions incontrolades de poder, la possibilitat d'una tercera edició de Tripartit, dit d'esquerres?, cada cop es més llunyana. Aquesta és la raó primera del neguit que el fitxatge de Ramon Tremosa per CiU està causant als del PSC-PSOE, especialment per la personalitat de l'economista català i per la seva reconeguda trajectoria de compromís amb Catalunya des de fa anys.

http://www.feedburner.com/fb/a/home

http://www.alexa.com/

Jordi Pujol i Quim Monzó critiquen amb duresa com s'està maltractant la llengua catalana

La informació la dóna el diari digital Directe.cat. En una trobada que l'ex president Jordi Pujol i l'escriptor Quim Monzó han mantingut amb un grapat de periodistes de diferents mitjans de comunicació, els dos protagonistes han posat damunt de la taula del col.lòqui la pobresa lingüística que s'empra als mitjans de comunicació, fet que és fàcilment constatable si llegim la premsa catalana dia rere dia amb una mica d'atenció.
Els dos interlocutors també han expressat la seva preocupació per com s'està maltractant la nostra llengua als diaris digitals en general. Segons Quim Monzó "les edicions dels mitjans digitals fan vomitar", i els que s'editen en paper utilitzen un català que "fa feredat", per afegir que la tan anunciada i promocionada immersió lingüestica està donant uns resultats nuls.
Al meu entendre tant Jordi Pujol com Quim Monzó han posat el dit a la ferida, perquè és més que evident que cada dia som menys els ciutadans de Catalunya que utilitzem normalment la nostra llengua. La forta immigració que ens ha arribat, especialment la procedent de l'Amèrica Llatina, no fa cap esforç per aprendre el català,- parlo en general-, ja que arriben parlant el castellà amb les seves corresponents variants i accents lingüítiques i s'entenen a tot arreu amb el castellà. Només cal recordar la campanya anticatalana desplegada a Mallorca per part de l'associació Asocolombia, que va promoure boicot als productes etiquetats en català.
Fa cosa de 48 hores van ser les CCOO de Catalunya les que denunciaven el poc ús del català. Més d'un 39 per cent d'immigrants ni l'entenen, i vora un 50 per cent diu que l'entén.
Per on falla, doncs, la immersió lingüística per arribar a aquests extrems?. Crec que els errors es comencen des de la base de molts mestres de llengua catalana que són d'origen castellà i no dominen suficientment la llengua. Dic aixó perquè conec alguns casos, i malgrat tot estan a les escoles de primària com a professors de llengua catalana. Per aquí és per on comença i falla tota la trama de l'ensenyament de la nostra llengua.
El Govern de La Generalitat pensa donar un bon cop de timó per a redreçar aquesta greu situació de la llengua catalana?. Està realment en condicions de fer-ho l'actual conselleria d'Ensenyament del Govern català?.

El Tripartit de Catalunya sense cap credibilitat s'aguanta peró amb les tres potes esberlades

Per què continuen al si del govern Tripartit els d'Esquerra Republicana de Catalunya, si és un fet més que evident que des de Madrid se'ns han pixat i es continuen pixant amb els catalans?.
A què ve tanta roda de premsa denunciant l'abastament demostrada incapacitat del ministre Pedro Solbes per resoldre la gravissima situació econòmica que ens afecta a tots plegats?.(Veure el video que encapçala el post).Cap de les prediccions que aquest ministre ha fet al llarg del darrer any s'han complert, ben al contrari. Si ell deia A el resultat de la seva afirmació era Z, i així cada vegada que s'ha atrevit a fer afirmacions que han resultat ser falses.
Què hi fan, doncs, els d'ERC al si del tripartit, si el ja fastigós tema del finançament de Catalunya està embarrancat fa dos anys?. Què hi fan els d'ERC en aquest Tripartit que s'abaixa els pantalons i els calçotets davant de Madrid que no afronta amb fermesa i decisió els temes pendents de la gestió dels aeoroports i dels trens de rodalies i de mitja distància?.
Què hi fan els d'ERC al si d'un Tripartit que ha callat amb covardia davant la manifestació antiisraeliana de Barcelona amb la participació activa del conseller Joan Saura?. Així pensen fer present Catalunya al món amb les "ambaixades" que va inaugurant el vicepresident de La Generalitat?. Insultant i menyspreant les nacions que ens són, potser ara hauriem de dir que eren, amigues?. Trist i vergonyós paper ha jugat el Tripartit en tot aquest affaire.
Tant dóna la mamella mensual, que aquesta gent d'ERC amb una gana insaciable de poder i de diner, no s'adona que està traïnt les aspiracions i anhels dels catalans i la sobirania de Catalunya?. Ja no són creïbles aquests popes d'ERC, i és d'esperar que els catalans ben parits siguem capaços de frenar-los els peus a les properes eleccions catalanes.

L'Islamisme obliga a tancar les escoles femenines

On són aquests progressistes frustrats i hipòcrites que es van llançar al carrer defensant als terroristes islàmics de Hamàs?. On us heu amagat desprès d'acusar de genocides als israelians?.

Com és que no denuncieu dia sí i dia també les barbaritats que l'islamisme comet impunement per la majoria de països islàmics?.

Llegia el passat dia 17 al BBC-Mundo digital que dotzenes d'escoles de nenes del districte de Swat del Paquistà han tancat perquè han estat amenaçades de destruïr-les si continuen escolaritzant a les nenes i joves del sexe femení.

Només l'any passat els islamistes radicals van destruir i cremar 130 escoles només a l'esmentat districte paquistanès, i les amenaces les va promoure un clergue islàmic mitjançant un comunicat per ràdio.

Saben aquests progressistes frustrats que aquests fets es produeixen arreu del món islàmic, peró calleu covardament, i el vostre silenci us posa en evidència vergonyosa. On és el conseller Joan Saura que calla escandalosament i no denuncia aquestes barbaritats humanes contra nenes i noies indefenses i marginades per les seves pròpies societats?.
On són tots aquests musulmans que per centenars van sortir al carrer per atacar amb fúria i ràbia a Israel, quan els seus propis governs massacren a les seves dones?. Per què no surtiu al carrer per denunciar aquests atemptats contra els drets humans comesos pels vostres governs?.

Quanta misèria humana que ens envolta, i quanta ignorància!. Us tapeu, tots plegats, els ulls davant de les vostres pròpies misèries i mancances.

La commemoració de l'Holocaust a Barcelona i el cinisme del conseller d'Interior Joan Saura

Falten tot just 7 dies per a que Catalunya, un any més, reti homenatge als milions de jueus, gitanos, homosexuals i gent indesitjable per als nazis que van morir als camps de concentració durant la II Guerra Mundial.

Els actes institucionals es faran al Palau de La Generalitat i a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb una encesa d'espelmes en record de les víctimes. El que és indignant i alhora insultant per a aquestes víctimes de l'Holocaust és que sigui el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, qui presideixi aquests actes. Serà vergonyós i d'escàndol. Mai havia vist ni conegut un polític tan cara girada com aquest conseller.
Fa 10 dies que es manifestava pels carrers barcelonins entre crits de mort a Israel, d'assasins dirigits contra els israelians, demanant venjança i la destrucció d'Israel per part dels milers de manifestants emportats per un histerisme col.lectiu mai vist a Catalunya, i el dia 27, Joan Saura, retrà homenatge als avantpassats dels actuals ciutadans d'Israel que molts d'ells van viure en opropia carn les barbaritats dels nazis.

Si algú entén aquesta hipocresia institucional, per favor que me l'expliqui, perquè jo com a ciutadà de Catalunya i fill d'aquesta Nació em sento insultat i vituperat per aquest membre del Govern de Catalunya, un conseller que els catalans no ens mereixem.
Consulteu aquest interessant enllaç:

http://www.cat-israel.org/2009/01/no-sn-cabories-sr-montilla.html
NOTA.- A la columna lateral dreta del bloc, trobareu un vídeo de Youtube on es pot veure la ràbia i l'odi gens contingut contra Israel que va protagonitzar la manifestació de Barcelona a la qual hi assistia Joan Saura.

Israel també va tenir manifestació de suport popular davant de l'ambaixada de Madrid

Sense entridències ni histerismes "populacheros y barriobajeros". Sense insults i acusacions d'assassins i de genocides. Sense demanar la destrucció del poble Palestí, sinó demanant la pau per a Israel i per als palestins va transcórrer la pacifica i serena manifestació que ahir, diumenge, es va fer davant de l'ambaixada d'Israel a Madrid, per donar suport al poble israelià i al seu govern.
Quina diferència de manifestacions, de conductes, de maneres i formes. Ni el dia i la nit són tan diferents. A Madrid es va demanar pau per als dos pobles. No es van demanar revanxismes ni aniquil.lacions de nacions. Allí només es va cridar contra els terroristes de Hamás, aquells que van provocar malintencionadament la intervenció bèl.lica d'Israel a les terres de Gaza, i després es presentaven com a víctimes els molt hipòcrites.

Allí no hi havien consellers de La Generalitat de Catalunya, ni altes autoritats del govern central. Ni falta que feien. Allí estaven persones que se sentien solidaries amb el poble d'Israel que és constantment assetjat pels quatre costats per l'odiós radicalisme islàmic, aquell radicalisme que el conseller Joan Saura i la seva prole comunista li donava suport fa una setmana pels carrers de Barcelona.

A Madrid es va cridar contra els criminals terroristes de Hamás, peró a Barcelona se´ls hi va retre homenatge davant del mateix conseller Joan Saura.

Quina diferència de manifestacions, i no cal dir de persones i de sentiments. A Madrid es demanava pau entre els dos pobles, i a Barcelona es va demanar revanxisme i mort contra Israel davant del conseller Joan Saura. Peró no ofèn qui vol, sinó qui pot, perquè de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.

Fotos: LibertadDigital

Esquerra Republicana de Catalunya va a la deriva, i Joan Tardà vol establir relacions amb Hamàs

Adéu Esquerra Republicana de Catalunya, adéu. Només faltava saber que el diputat d'ERC al Congrés de Diputats, Joan Tardà, demana des del seu bloc que el Congrés de Diputats reconegui el moviment terrorista Hamàs i que s'hi estableixin relacions oficials. Quina vergonya aliena!.

Només calia saber, a les darreres hores, que Mònica Sabata ha dit que no a ERC per a ser cap de llista per a les eleccions europees. Mònica Sabata és molt més inteligent del que l'aparell d'ERC es pot i podia imaginar.

Esquerra Republicana de Catalunya, especialment els seus dirigents, estan massa aferrats a la butaca del poder i a les saboroses nòmines per ser capaços de regenerar aquest partit històric. El més que trist i decepcionant paper que estan fent amb tota aquesta història sense fi del finançament de Catalunya, és una mostra que per a ells prima més el seu càrrec que les seves responsabilitats politiques amb els seus electors i, en definitiva amb Catalunya.

A Joan Tardà vull recordar-li el què va dir a Prada de Conflent el passat dia 21 d'agost del 2008. Joan Tardà va amenaçar davant d'un auditori majoritàriament sobiranista "de sortir del Govern de La Generalitat si el PSC votava els pressupostos generals abans d'aconseguir el nou finançament per a Catalunya". I Joan Tardà va proseguir dient: "Resulta dificil pensar que el partit, ERC, pugui legitimar una segona trampa". Doncs sí Joan Tardà, ERC ha legitimat totes les trampes que ens han posat des de Madrid. Ja ho veuieu. Estem a 18 de gener del 2009, i encara no hi ha finançament ni xifres damunt de la taula, incomplint una vegada més la paraula del president Rodríguez Zapatero que va donar el termini d'una setmana, que ja ha passat, per donar xifres del nou finançament.

Esteu, insisteixo, massa aferrats als vostres interessos politics i personals com per defensar realment i amb eficàcia els interessos de Catalunya. Ja no teniu cap credibilitat, i la mostra està el cop de porta que us ha donat a les darreres 24 hores la Mònica Sabata.
Deixeu de fer numerets barats i ridículs com el que està fent el Joan Tardà sortint ara amb aquesta història estúpida d'establir relacions oficials amb terroristes islàmics. Deixeu d'escarnir la inteligència humana del conjunt de la societat catalana, i marxeu cap a casa vostra. Ens farieu un gran favor a tots.

Com esteu destroçant ERC!.

Els d'IC-V i els d'EUiA no tenen ètica ni vergonya, i al damunt volen manipular les consciències

Els comunistes nostàlgics del Stalinisme a Catalunya són molt sel.lectius a l'hora de condemnar a uns i silenciar als altres, als seus clar, com no podria ser d'altra manera. Feia anys, molts, que els comunistes d'IC-V i els d'EUiA no esmerçaven tantes energies per denunciar l'atac de l'exèrcit d'Israel contra el terrorisme indiscriminat de Hamàs.
No m'allargaré en aquesta qüestió perquè ja n'he parlat prou aquests dies des del meu bloc. Però sí que els vull tirar per la cara i preguntar a tots aquests comunistes de pa sucat amb oli el següent:
On estaveu durant la massacre de Russia contra els txetxens?. Allà, en aquell racó de món, van morir desenes de milers de txetxents innocents. També van morir centenars, potser milers, de nens, nenes i dones. On hereu que vàreu callar covardament?. Hipòcrites!.
On estaveu quan el govern comunista Xinès, dèspota i totalitari, va aplastar el poble tibetà pocs mesos abans dels JJOO-2008?. Allí, al Tibet, també van morir nens, nenes i dones innocents.
On estaveu i on sou quan el règim severissim islamista de l'Iran aplasta sense compassió els drets humans més elementals del seu poble, mata a dones per cometre adulteri, sovint sense judici, mata homosexuals i empresona a qualsevol iranià que s'atreveixi a dir la seva?. Hipòcrites!.
On estaveu quan els comunistes sèrbis van massacrar al poble bosnià?. Allí també van morir desenes de milers de nens, de nenes i dones innocents. Feu fàstic!.
On estaveu, on sou ara, per denunciar amb manifestacions populistes el genocidi de Darfour, on fa anys que moren assassinats o de fam nenes, nens i dones innocents?.
On estaveu i on sou ara, que al Parlament de Catalunya voteu conjuntament amb un parlamentari del PSC-CpC d'origen marroquí, Mohammed Chaib, i que és consultor de l'absolutista rei Mohammed VI?. Recordeu que aquest rei aplasta amb contundència els drets humans i els drets d'independència del pobla saharià?. Cínics!.
On estaveu i on sou per denunciar els 50 anys de dictadura personalista i cruel de Fidel Castro a Cuba, un país que ha vist morir milers de dissidents en mans del règim comunista?. Sou igual que ell!.
On sou ara que no denuncieu els malèvols intents d'Hugo Chávez de perpetuar-se al poder amb un clar intent d'instaurar un règim comunista?. és potser per això que calleu covardament?. Covards!.
Vosaltres, tots vosaltres, el d'IC-V i EUiA, heu de rebre el càstig més dur i sever de la societat catalana i espanyola a les properes eleccions per tal d'escombrar-vos de l'arc parlamentari de Catalunya i de l'Estat espanyol.
La vostra hipocresia és tan escandalosa, tan perversa i maliciosa, que només us mereixeu el menyspreu absolut del conjunt de la societat.

Als del Tripartit es veu que no els hi sona la flauta

Al Consell Nacional de les Arts i la Cultura, òrgan depenent del govern de la Generalitat de Catalunya, aixó de la música, amb flauta o sense, no els deu sonar de res. Igual són sords, i és clar al no poder escoltar les més diverses i variades modalitats i estils musicals que corren per aquest món, els és igual que la flauta soni o no.
Sincerament, la marginació de l'ampli sector musical que gaudeix Catalunya en totes les modalitats, és del tot incomprensible que aquest important grup professional hagi quedat al marge de l'esmentat Consell Nacional. Ja sabem que el govern del Tripartit desafina i grinyola per tots els cantons des de fa massa temps, peró l'aportació professional dels músics catalans, la majoria agrupats a la Unió de Músics de Catalunya, no tinc cap dubte que potser, dic potser, podrien ajudar al Govern de Catalunya a començar a afinar les cordes i redreçar el conjunt del país.
Fins i tot, abans de començar els Consells de Govern setmanals, un tercet o un quartet podrien tocar alguna peça musical per animar prèviament aquestes reunions a porta tancada que segons tinc entès acostumen a ser monòtones i fredes, i que el director és molt sever.
Diuen que rectificar és de savis, i aixó és el que haurà de fer l'esmentat Consell Nacional de les Arts i de la Cultura de Catalunya, no sigui cas que per alló de les Arts deixin al carrer als músics, i incloguin als toreros i les curses de braus. A aquesta bestialitat humana, em refereixo a les curses de braus, per aquelles terres llunyanes també en diuen "Arte".

Joan Saura, conseller de La Generalitat, o el prototip de la insolència i de la hipocresia

El Periódico de Catalunya avui destaca, com ho ha fet Josep Cuní al programa "Matins de TV3", la forta crispació social generada a Catalunya degut al conflicte de la Franja de Gaza.

Qui ha ajudat en gran manera a generar aquesta crispació en la opinió pública catalana?. Un dels protagonistes més destacats de tot aquesta situació no són altres que els comunistes d'IC-V capitajenats pel cara girat i hipòcrita conseller Joan Saura.

Va participar molt activament en una manifestació on es va cridar fins a l'extenuació crits histèrics contra Israel, i ell aguantant l'espelma orgullós i ben tivat al front de la manifestació. Després declara que Israel és terrorista, a l'afirmar que va assistir a la manifestació contra el terrorisme. Després, que jo sàpiga, ha deixat com una simple anecdota la presència d'una pistola brandant a les mans d'un encaputxat.

Després no ha actuat com conseller d'Interior per investigar d'on van sortir els llibrets que es va distribuïr per milers durant i després de la manifestació, on s'acusa a Pilar Rahola, Joan B. Culla, Jaume Renyer, Vicenç Villatoro i a Miquel Sellarés de "filosionistes" i se'ls acusa de "còmplices de genocidi, tortures i neteja ètnica". Joan Saura ha fet alguna cosa per anar esbrinant tot aquest cumul de despropòsits?. Què ha fet el caragirat conseller Joan Saura per investigar tot aquest embolic que és molt greu?. Deu ser molt poca cosa per no dir que no ha fet res, perquè han tingut de ser els propis implicats i acusats en aquest llibret de propaganda barata palestina i d'aquestes anomenades esquerres catalanes que ens les tenim d'espolsar del damunt el més aviat millor, els qui han tingut de recórrer a la fiscalia per si hi ha indicis de delicte.

I continuo, perquè aquest conseller dóna per molt.

Ara Joan Saura, l'hipòcrita, ha dit que pensa assistir als actes previstos per al dia 27 per commemorar l'Aniversari de l'Holocaust Nazi que des de fa uns anys s'organitzen a Barcelona. Realment s'ha de ser de pedra per tenir la cara d'assistir en aquests actes després de tot el què ha fet i dit al llarg dels darrers 15 dies.

El Joan Saura és penós, i és un gravissim i perillós llast per a Catalunya i per al progrès del país.
http://www.google.cat/
http://www.mialexa.com/

El senador Joan Josep Nuet, d'EUiA, s'organitza un numeret victimista amb el "Free Gaza"

El que ens faltava!. Ara ens surt el senador Joan Josep Nuet d'EUiA, molt comunista ell, intentant trencar el bloqueig que l'exèrcit israelià ha organitzat a les aigües de Gaza per evitar l'entrada d'armament i material bèl.lic per als terroristes de Hamàs.

Què hi fa un senador comunista, amb la feina que hauria d'estar fent al seu país per a resoldre els problemes que la nostra societat pateix en aigües de Gaza?. La ONG Free Gaza necessitava personal?. Sembla que a la web o bloc del polifacètic senador, no ho sé exactament, es dedica cada dos per tres a parlar dels problemes dels trens de Salamanca, quan a Catalunya els trens de rodalies van com cafeteres sense café i els trens regionals quasi que cauen a troços de vells i destartalats que estan.

No vull ser mal pensat, però sospito que el viatget a Gaza a bord del Free Gaza és pura propaganda personalista i del seu grupet parlamentari. I dic grupet, perquè la representació que EUiA va assolir a les darreres eleccions va ser ridícula, per poc els guanyen fins i tot Ciutadans.

Potser per això, perquè no té gaire feina, o gens, es dedica a anar per la vida amb les ONG's i de passada fer-se la fotografia, perquè segur que demà o passat demà, sortirà per la ràdio, a la premsa, per les TV, especialment per TV3 que s'ha especialitzat en pregonar descaradament el victimisme dels palestins en mans dels botxins jueus. Per cert, a la premsa digital ja surt el molt espavilat. El telèfon via satèl.lit devia volar per la Mediterrània. Ara ja és una víctima més dels jueus, oi?. Quina poca vergonya que tenen aquests personatges.

Si tot el què estan fent i saben fer el senador Joan Josep Nuet i el conseller Joan Saura és tot el què estan fent darrerament, potser que renunciïn a les seves actes i donin pas a politics que tot escorcollant per les files comunistes catalanes i espanyoles segurament que es trobaria a algú de més profit i utilitat.

La Shoà és menyspreada pel no menys menyspreable, Joan Saura, Conseller d'Interior de La Generalitat de Catalunya

Quines actituds més rastreres i mancades de sensibilitat politica i humana està demostrant Joan Saura i el conjunt del Govern de La Generalitat de Catalunya a l'anul.lar els actes commemoratius de la Shoà, Holocaust, dels nazis contra el poble jueu, contra homosexuals i contra els gitanos. El Govern de La Generalitat, perillosament, està afavorint escandalosament l'antijudaïsme entre els ciutadans de Catalunya, i ha adoptat unes posicions tant partidistes que està provocant la trencadissa de la convivència social al nostre país.
Sento vergonya, com a català, d'estar governat per persones que estan demostrant abastament les greus limitacions politiques que els ofeguen. Els catalans no ens mereixen aquest segon Tripartit, no ja per aquests fets que l'envolten i l'embruten amb la parcialitat manifesta expressada durant aquesta derrers dies per la qüestió de Gaza. sinó per la seva docilitat i pleitesia que rendeixen tots plegats als dictats d'Espanya.
Siguin valents i convoquin eleccions anticipades,farien un gran favor a Catalunya i a la majoria de catalans.
NOTA.- per escoltar correctament el vídeo Youtube, desconecteu el player de la música de fons des de la base del bloc.

En defensa d'Israel: Joan Saura ?, dimissió!

Col.lectius, entitats i associacions amics d'Israel de tota la geografia de l'Estat espanyol, han convocat una manifestació sota el lema "En defensa d'Israel", contra la mentida i contra el terrrorisme de Hamás, per al proper diumenge, dia 18, a 2/4 d'1 del migdia davant de l'ambaixada d'Israel a Madrid (carrer Velázquez 150).
La descarada distorsió de la realitat del perquè s'ha produït el conflicte armat a Gaza, distorsió i parcialitat escandalosa de molts mitjans de comunicació entre els quals vull destacar TV3 i el seu corresponsal Josep Garriga, obliga per justicia i coherència social a realitzar aquesta concentració.
I el conseller Joan Saura després del que ha manifestat en les darreres 24 hores, francament no és digne de continuar ostentant la titularitat d'una conselleria del Govern de La Generalitat. És inadmissible que aquest ecocomunista mal reciclat, pugui afirmar que va assistir a la manifestació de Barcelona el passat dissabte, perquè "els ministres i consellers d'Interior acostumen a participar en les protestes antiterroristes", amb la qual cosa explicitament acusa a l'Estat d'Israel de terrorista. Insòlit!.
El encara conseller d'Interior, Joan Saura, no és que hagi perdut els papers fa pocs dies. Joan Saura devia perdre els papers quan anava a l'escola i no els ha trobat mai més. Joan Saura navega sense rems i sense vela, va a cops de vent descontrolats, i així no es pot ser responsable d'una conselleria tan important. Joan Saura sigues coherent, si és que sap el què vol dir aquesta paraula i dimiteixi irrevocablement.

És que alguns politics han perdut el sentit del ridícul?.

Ramon Tremosa i CiU irriten als del PSC-PSOE

Quan de bon matí navegava per Internet tot llegint premsa digital, he topat amb la reacció impropia i fora de lloc de Miquel Iceta, prohom i portaveu del PSC-PSOE, el qual lamentaba que Artur Mas opti per Ramon Tremosa com a cap de llista per a les eleccions europees.
Deia que la reacció d'Iceta és impropia i fora de lloc, perquè no crec que cap politic de cap formació o partit ha de qüestionar les decisions d'altres formacions i partits de com i de quina manera cadascú confegeix les seves llistes electorals. Utilitzar com argument, com ha fet Miquel Iceta, el fet que Ramon Tremosa votés en contra de l'Estaut de Miravet, és una demostració clara que no té cap argument per criticar la decisió de CiU, i de fet ni cal que el tingui, perquè ningú ha de consultar als socialistes ni demanar-los permís per a res.
A més, cal tenir en compte que Ramon Tremosa no va ser pas l'únic català que va votar contra l'Estatut el dia 18 de juny del 2006, vàrem ser milers i milers de catalans que vàrem fer el mateix. S'intuïa, senyor Miquel Iceta, que passaria el què està passant amb l'aplicació de l'Estatut, i caldrà veure quina sopa de lletres i números en sortirà de l'olla barrejada que s'està acabant de coure a la Moncloa i al Ministerio de Economia. Està encara per veure cuantes culleradetes d'aquesta sopa ens tocarà als catalans, i si estaran plenes, a mitges o mig buides.

De moment una cosa està molt clara, senyor Miquel Iceta, el govern socialista de Rodriguez Zapatero està incomplint sistemàticament l'aplicació de l'Estatut des de fa massa temps, i això ja el desqualifica davant de la societat catalana. Des del meu punt de vista, l'Artur Mas i la direcció de CiU l'han encertat decidint-se per Ramon Tremosa, i això als del PSC-PSOE sembla que no els agrada gens. Per què?.

El Tripartit i la mediocritat política expressada vergonyosament a la manifestació judeofòbica

Com a català vull començar aquest post expressant el meu total rebuig, vergonya aliena i repugnància a la participació activa de Joan Saura i demés membres del Govern Tripartit de Catalunya a la manifestació antijueva, descaradament judeofòbica, que es va fer a Barcelona.

Si ja tenia molts dubtes per votar a les properes eleccions, em refereixo a totes les que es convocaran a partir d'enguany que toquen les europees, el què tinc molt clar és que si em decideixo anar a votar, aquesta n'és una altra, els del Tripartit no el tindran a partir d'ara ni en el futur.

Fou d'escàndol aquella manifestació. Va insultar al conjunt de la ciutadania catalana, i els del Tripartit ja han demostrat abastament amb la seva participació, la seva mediocritat política que de fet ja era i és notòria des de fa molt de temps. La manifestació va ser tant arbitrària, tan partidista tot expressant una judeofòbia mai vista a Catalunya, que sento autèntica vergonya de tenir com a governants de la meva Nació a politics d'aquesta mena donant suport a una concentració altament polititzada per elements islamistes, no hi ha cap dubte d'això, marginant totalment les causes primeres que van provocar la reacció del govern d'Israel el passat dia 27 de desembre. Catalunya, els catalans, no ens mereixem polítics d'aquesta tan baixa categoria com els que van desfilar pels carrers de Barcelona donant suport a expressions i crits contra Israel i amb una pistola pel mig de la manifestació.

Per aquest sol fet, el conseller Joan Saura ja hauria d'haver dimitit o bé ser cessat fulminantment. Aquest conseller ja ha demostrat abastament del que no és capaç de fer: governar el seu departament. Tot plegat, fastigós i repugnant.

Aqui deixo un enllaç que considero molt interessant. Un escrit d'opinió que es mereix la meva senzilla felicitació:

http://diesdefuria.blogspot.com/2009/01/no-s-aix-companys-no-s-aix.html

La supèrbia d'Espanya i la mediocritat política esclafen les esperances de futur de Catalunya

El tant esperat i desitjat nou finançament de Catalunya està agònic, per no dir que està mort. És una fal.làcia la proposta del govern de Madrid quan diu que "Catalunya tindrà més diners?, però se'ls haurà de gastar en sanitat, serveis de dependència i sanitat.

Un altre cop l'autoritarisme castellà; una altra vegada la supèrbia castellana. Ens donaran més diners, diuen, està per veure, però compte com els gasteu. Vergonyós, d'escàndol, inacceptable. Quin autogovern de Catalunya és i serà aquest, si des de les terres de Castella ens diuen el què tenim de fer amb els nostres impostos que durant anys i panys han estat alimentant i enriquint als altres. Seguirem ajupint el cap dient sempre sí a "la voz del amo?".

Aquella fotografia de la gran encaixada de mans (foto del post) una vegada el Congreso de los Diputados va aprovar l'Estatut de Miravet, en què ha quedat?, en això, en una simple foto que tant els hi agrada als polítics. Només ERC no va estar present en aquella "pantomima" hipocrita, perquè els resultats de tota aquella descarada parafernàlia fotogràfica ja els veiem actualment.

I els darrers dies els del PSC-PSOE, en boca del molt espanyolista José Zaragoza, volen esquivar les seves responsabilitats davant de la catàstrofe del finançament que es veu venir, acusant de les negociacions que en el seu dia va fer CiU amb el govern central. Mal negoci van fer els de CiU i ho pagaran, però pitjor negoci estant fent els del PSC-PSOE sotmesos com estan als dictats dels seus totpoderosos germans socialistes espanyols.

També caldrà veure si la projectada Llei que promou el Tripartit referent a les consultes populars per a determinades qüestions que interessen a Catalunya serà efectiva, o bé des de Madrid se'ns negaran els referendums o les consultes com ja va passar al País Basc. Ens tenen acollats, ens tenen sotmesos emparant-se en una Constitución Española que ningú vol obrir-la i modificar-la. El Tripartit està ofegat en la seva propia incapacitat per fer front a l'autoritarisme de Madrid, i és que el PSC-PSOE encara pesa molt al si del Govern de Catalunya.

El Teatre Metropol de Tarragona serà un any més el protagonista del XXIV Cicle d'Hivern de concerts

El XXIV Cicle d'Hivern 2008-2009 de concerts organitzats per les Joventuts Musicals de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat, s'inaugurarà el proper dimarts, dia 13, al Teatre Metropol amb el concert del Trio Rähn-Geringa-Geniusas, clarinet, violancel i piano. Es tracta d'un conjunt excepcional format per solistes de les més importants orquestres europees, i reconeguts per la qualitat de les seves interpretacions.
Per al dia 20 de gener, està previst el consert de l'Ensemble Instrumental de Còrsega, de recent aparició en el panorama musical de França ha estat dirigit per director de les més grans formacions franceses. Amb un nivell tècnic i musical excel.lent interpretarà obres de Mozart, Txaikovski i Huillet.
Per al dia 27 de gener, està anunciat el concert a càrrec del Quarteto Herold, integrat per joves músics amb una sòlida formació i experiència en el camp de la música de cambra, oferirà un interessant recital amb obres de J. Haydn, A. Dvorák i L. van Beethoven.
I ja passant al mes de febrer, aquests seran el concerts que soferiran dintre del XXIV Cicle d'Hivern:
El dia 3 de febrer, Sori Ensemble Korea, format per destacats músics coreans amb activitat o nivell internacional. Aquest ensemble toca un ampli repertori, que va des de la música contemporània fins a obres clàssiques i romàntiques. Interpretarà obres de Isang Yun, Beethoven i Stravinsky.
El dia 10 de febrer, l'Obra Social de La Caixa patrocinarà el concert "UN Aire de Película" pel conjunt AIRE Quartet de Flautes, amb una atractiva selecció de conegudes bandes sonores de pel.licules. Un grup de quatre flautes travesseres, contrabaix i bateria.
I per al dia 17 de febrer, concert que oferirà Gennady Zubenko, pianista de talla internacional i amb una gran activitat concertística. Oferirà un interessan recital de piano amb obres de F. Liszt, Mussorgski i Procofiev.
Tots aquests concerts comenaran a les 8 del vespre, al Teatre Metropol.
I per al mes de març, dia 4, la programació del cicle continuarà aquesta vegada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, també a les 8 del vespre, amb l'actuació de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, OBC, oferirà la Simfonia núm. 104 "Londres" de Haydn i la Simfonia núm. 7 de Beethoven. Dues simfonies imprescindibles del gran repertori clàssic i romàntic en un programa dirigit pel titular de l'OBC, Eiji Oue.
Els següents concerts es faran al Teatre Metropol:
Per al dia 17 de març, concert de piano a càrrec de Sariel Maler, pianista israelià de reconegut prestigi, que oferirà un interessant repertori clàssic amb obres de Scarlatti, Liszt i Beethoven.
El dia 24 de març, concert de violí, cello i piano a càrrec de Classicus Trio. Solistes de gran prestigi que oferiran un repertori amb obres de Brahams i Rakhmaninov.
I el darrer concert de l'esmentat cicle, s'oferirà el dia 31 de març, i correrà a càrrec d'El Cor de Cambra i Orquestra Filarmònica de Cambra de Pardubice, sota la direcció del mestre Jaroslav Brych, amb la col.laboració dels solistes, soprano, mezo-soprano, tenor i baix, oferiran la Missa en do major de J. Haydn i el Réquiem de W. A. Mozart. Concert que per l'excel.lent qualitat dels intèrprets es podria dir que no necessiten presentació.

Hamàs, Israel, el conflicte de Gaza i la ridícula esquizofrènia de grupets de "talante" stalinista

Fa pena i llàstima. Realment és penós i insultant a la inteligència humana els numerets que s'han organizat alguns grups i sindicats dits d'esquerres amb el conflicte bèl.lic de Gaza. I més penós i fastigós, si se'm permet l'expressió, va ser el ridícul numeret d'aquest futbolista del Sevilla, Kanouté, amb la samarreta de Palestina.

Quin ridícul que fan tots plegats intentant amagar la realitat del perquè ha esclatat el conflicte de Gaza.

Si a partir del passat dia 27 de desembre l'exèrcit d'Israel es va defensar dels terroristes de Hamàs, va ser perquè aquesta gent es van negar a prorrogar la treva, treva que Israel sí que la volia prorrogar i així ho va fer públic repetidament, tot i ser bombardejat per coets islamistes.

Si a partir d'aquell dia els israelians van començar a atacar les milicies terroristes de Hamàs, va ser perquè ells, els de Hamàs, van començar a llençar missils contra la població civil d'Israel indiscrminadament. Si Israel ha causat d'anys considerables a la població civil va ser i és perquè els terroristes palestins ataquen a l'exèrcit d'Israel emparant-se en escuts humans (veure foto, com exemple), i així deu ser quan la mateixa organització Amnistia Internacional demana a Hamàs que no utilitzi la població civil com autodefensa i protecció, i no ataqui des de cases i centres urbans.

Hamàs no en té res de democràtic. Només cal recordar la guerra civil que va provocar dintre del territori de Gaza amb Al-Fatah i l'Autoritat Nacional Palestina. I en mig de tot aquest trencaclosques, ens surten el Paco Frutos i demés nostàlgics del més pur estil stalinista, atacant sense mesura a Israel i als governs europeus per la resposta militar dels israelians a la provocació intencionada i molt ben calculada de Hamàs, organització terrorista, insisteixo, que sentint-se marginada i arraconada per la majoria de països, tenia de fer alguna cosa sonada per a que algú se'n recordés d'ells.
I referint-me al post que vaig penjar abans d'ahir, dia 7, torno a insistir que en cap cas ni en cap guerra es pot demanar proporcionalitats de forces, ni que no hi hagin morts civils i d'innocents, perquè aquests paràmetres mai han entrat en la lògica de la guerra, si és que la guerra per si mateixa té lògica.
http://www.feedburner.com/fb/a/home

http://www.google.es/

José Maria Aznar, ell sí que és el màxim exponent de la decadència politica exòtica promoguda per Bush

La prepotència, l'orgull i la insolència política se'ls va emportar a tots tres. D'ací uns dies, per sort per al conjunt del món, no en quedarà cap dels tres exercint com a primeres figures de la politica als seus respectius països. Ja era hora!.

Els seus respectius ciutadans se'ls han tret del damunt com qui s'espolsa la pols i la porqueria de la roba. El "Trio Guadalajara", com m'agrada anomenar-los a tots tres, la guerra de l'Iraq els ha matat politicament parlant, se'ls ha emportat pel davant. Vull recordar el perquè els anomeno El Trio de Guadalajara, i és que Guad-alajara no significa altra cosa que "Riu de merda".

I amb això, amb un riu de merda, és amb el que van convertir, Bush, Blair i l'Aznar, l'Iraq i així els hi ha anat. Els vostres ciutadans n'estavem tips de tots vosaltres, i un a un heu anat caient del vostre pedestal, tal i com vàreu fer caure l'estatua de bronze de Sadam Hussein en el seu dia. Tots plegats heu anat a parar a terra i us hem arrabassat el vostre poder autoritari malgrat emparar-vos en Estats democràtics. I no hem utilitzat armes, sinó les urnes. Aquesta és la grandesa dels pobles que governaveu, i aquesta és la gran diferència entre vosaltres tres i els vostres respectius ciutadans.

L'Aznar, que més aviat sembla haver sortit d'alguna tribu nòmada subsahariana, ridiculitza al president electe dels USA, Barack Obama, dient que l'el.lecció d'Obama és un "exotisme històric". Vergonyós pel toc de racisme i menyspreu que es desprèn d'aquesta expressió. Jo penso que si l'Aznar va ser el.legit president d'aquesta España de toreros, castañuelas y chotís, va ser per pur exotisme polític per veure què passaria amb un president que en el seu dia considerava innecessari que es redactés una nova constitució l'any 1976. Per a l'Aznar encara eren vàlids Los Fueros de los Españoles, i això sí que era exòtic.

Hugo Chávez, el president de Veneçuela, expulsa de mala forma a l'ambaixador d'Israel

Cap pais del món ha expulsat l'ambaixador d'Israel dels seus països. Només el prepotent i aprenent de dictador Hugo Chávez, ha estat capaç de fer-ho tot acusant a Israel de genocida.
Els dictadors i els que somnien en ser-ho, acostumen a prendre decisions autoritàries i impulsives. Israel, vull dir-ho, no és un genocida per la simple raó de defensar-se dels atacs indiscriminats, continuats i perversos dels terroristes de Hamás. Israel no ha fet altra cosa que defensar-se amb tots els mitjans de que disposa, obligat pel trencament unilateral de la treva de la gent de Hamás. Però per al president veneçolà els morts, ferits i danys materials que hagin causat els misils Kasam palestins no compten.
I que no es parli tant de les proporcionalitats i desproporcionalitats, perquè en una guerra ni els assiris, ni els egipcis, ni Alexandre el Gran, ni els romans, ni els grecs, ni Hitler, ni Franco, ni els governs d'Egipte, Siria i Jordània la van tenir en compte les proporcionalitats d'un o altre bàndol, quan aquests tres països van desencadenar la guerra dels Sis Dies l'any 1967, o la guerra del Yom Kipur l'any 1973. En una guerra es tracta de guanyar o perdre. Ras i curt.
I retorno amb l'Hugo Chávez, que es trova tan a gust amb els dictadors de Cuba,. de Siria o de l'Iran, perquè això de la democràcia no és cosa que li faci pessigolles. Amb l'exabrupta expulsió del diplomàtic hebreu, ja ha deixat constància de com és i qui és aquest home.
I li voldria recordar al president veneçolà que el primer que hauria de fer és tenir una ampla perspectiva diplomàtica i democràtica, que no la té, i no mentir als seus propis ciutadans. El vídeo que acompanya aquest post és per demostrar que en els anys que porta de president d'aquest pais, Hugo Chávez ha mentit reiteradament al seu propi poble i de retruc a la opinió pública mundial.
NOTA.- Per a ecoltar correctament el vídeo, aneu al peu del bloc i desconecteu el player de la música de fons.

Stauros, una clinica infantil de Barcelona depenent d'una ordre religiosa tanca les portes

Amb l'Església hem topat. Fa uns anys van ser les Germanetes dels Pobres de Tarragona que van tancar el centre dedicat a l'atenció a persones de la Tercera edat, i ara són les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, que regenten l'hospital barceloní Stauros, qui també tanca les portes i deixa al carrer 73 treballadors que hi han dedicat més de 30 anys de treball al centre, i deixarà centenars d'infants sense les atencions especials que rebien al centre.

Les raons dels dos casos?, doncs econòmic, diuen les monges d'una i altra banda de la geografia catalana. Hay la pesseta!!, quan a l'Església li toquen la butxaca...!

Què l'importa a l'Església Catòlica i als seus acòl.lits, frares, monges, etc, si la societat necessiten dels serveis "cristians" que oferien. Què els importa als bisbes i a la Conferencia Episcopal Española els problemes que van tenir les families tarragonines al tancar aquell centre d'atenció als ancians, o que ara tanquin l'hospital les esmentades monges de Barcelona. Si els bisbes, la Iglesia española, ja tenen la vida resolta amb les aportacions econòmiques de les arques estatals i amb els dividends que cobren de les operacions especulatives que fan amb entitats financeres!.

Jo encara no he vist cap bisbe espanyol passant gana, o dormint al carrer tapant-se amb cartrons, o escorcollant contenidors d'escombraries per trobar alguna cosa per posar-se a la boca. Jo encara no he vist cap bisbe patint mes sí i mes també per pagar la hipoteca, o estirant la nòmina per arribar a final de mes. I dic tot això, perquè els dos casos que he citat tenen com a rere fons l'economia segons diuen les monges. I és que a l'Església Catòlica el diner li agrada molt, i el poder encara més.

El seu problema és que pot tenir poder encara, però ja no té cap autoritat, i que cada dia són més i més els que s'aparten d'ella de la qual cosa me'n alegro moltissim.

Aquesta no és l'església dels pobres. Aquests és l'església dels poderosos.

Els d'Iniciativa per Catalunya-Verds volen canviar la Constitució per afavorir el vot immigrant. Fan pena

Llegia fa un parell de dies que els "progres" d'Iniciativa per Catalunya-Verds demanen que es facin els canvis necessaris per a que els immigrants tinguin dret a votar. Jo no hi estic d'acord. Així de clar, i així de simple. Anem per parts. Cal fer-ho.
Primer.- Els immigrants abans de tenir vot a elegir els membres d'una corporació municipal, han d'estar plenament integrats a la ciutat, al poble o vila on resideixen; han de conèixer els costums, història i tradicions locals; conèixer bé el tarannà de la societat que l'ha acollit i assimilar-la, i ha de conèixer bé la nostra llengua i història, és a dir la catalana.
Segon.- El discutible dret dels immigrants que molts d'ells només porten quatre dies entre nosaltres, i ni que portin alguns anys, no ha de ser un motiu suficient com per a que el govern central i el Congreso de los Diputados, perdin el temps en aquest assumpte fent canvis al text constitucional. I dic això, perquè si encara no s'han engegat els canvis de la Constitució referent a la Monarquia i els drets de descendència, i no s'ha obert la caixa dels trons constitucionals per a fer les corresponents modificacions per a confegir realment un Estat Federal, que això sí que ens importa i molt a tots, no veig el perquè ara ens surten aquests "progres" comunistes descafeinats, demanant el que ja he exposat i no cal repetir-ho per innecessari.
Tercer.- Segons la meva modesta opinió, haurien de ser els fills d'immigrants que ja han nascut a Catalunya o a España els que sí que ja haurien de tenir dret a vot. Tota la resta és fer cantar sirenes dintre de l'aigua, i en quests casos les sirenes acostumen a ofegar-se en el seu propi vòmit.

La passivitat de la Generalitat de Catalunya, les emissores il.legals i els pressumptes delictes contra la legalitat vigent

Unes 150 emissores il.legals (pirates) majoritàriament regentades per immigrants arribats de l'Amèrica Llatina estan emetent il.legalment a Catalunya. Però és que el cas d'aquests abusos intolerables d'aquesta gent nou vinguda no acaba aqui. En el conjunt de l'Estat espanyol n'hi han 2.279 d'emissores pirates i, per exemple, a Galicia n'hi han 103 al menys detectades, o a Extremadura 27.
Què fa La Generalitat de Catalunya per evitar aquesta deslleialtat amb les emissores que sí que són legals i que paguen els drets d'emissió i els corresponents impostos?. Per què encara no s'han tancat encara que sigui preventivament?. Què fa el Govern central per tancar tanta emissora il.legal arreu de l'Estat?.
Centrant-me en l'escandalós cas de Catalunya, vull denunciar des del meu bloc la desvergonyida manca de voluntat del nostre Govern per actuar davant d'aquesta agressió forània. I aqui , a peu del post, deixo un enllaç des d'on es pot comprobar que les queixes de les emissores legals i que compleixen la normativa, ja van exposar quan Josep Bargalló, d'ERC, era Conseller en Cap de la Generalitat en temps de Pasqual Maragall. Què ha fet des d'aleshores La Generalitat per a resoldre aquest abús i alhora menyspreu dels sudaques envers les nostres lleis?. Aquesta gent cotitza, paga impostos, fa declaracions dels guanys que recapta per emetre il.legalment?, o és que les lleis només estem obligats a complir-les i respectar-les els de casa?.
No és d'escàndol aquesta laxitud de La Generalitat davant la llei que hem de complir tots plegats?.

L'enllaç:http://www.lukor.com/television/noticias/0407/21194542.htm

El Món Àrab està dividit cada vegada més entre sunites i xiïtes en perjudici d'ells mateixos

Cal dir per començar, que les dues fotografies que il.lustren el post corresponen a un atemptat terrorista comès a Bagdad, a l'Iraq. Dic això perquè no es relacionin amb el conflicte de Gaza.
En el darrer deceni, especialment, el món musulmà encara ha accentuat les seves diferències històriques, ideològiques i també teològiques entre els sunites i els xiïtes de la ja existents. És fruit d'unes rancúnies ancestrals que es remunten als primers 50 anys de la història de l'Islam i que encara duren i molt més accentuades.
Es maten entre ells. Es destrueixen entre ells. Es persegueixen entre ells..., com passa quasi a diari a qualsevol ciutat de l'Iraq, a l'Afganistà o al Paquistà.

Tot el món va estar d'acord que la guerra desencadenada pels USA l'any 2003 a l'Iraq amb el suport servil d'Espanya i d'Anglaterra, va ser una guerra il.legal, innecessària i boja. Però la realitat està demostrant que, desgraciadament, la guerra continua i resulta que ara es fonamenta en conflictes armats i terroristes entre els pròpis iraquians.
I per si si tot això no fós prou greu, el reialme sunita de l'Aràbia Saudita està enfrontada i temerosa d'un Iran xiïta i amb un exèrcit poderós, però l'Iran té com aliat al govern de Siria que és sunita, i a la vegada Siria dóna suport a les milicies terroristes d'Hizbulà que són xiïtes, i el govern d'Egipte que és sunita tanca les fronteres de Gaza als palestins de Hamàs que també són sunites mig barrejats amb xiïtes, etc, etc.
El món musulmà, el món àrab, té un gravissim conflicte d'identitat al si del seu mateix Corpus que haurà de resoldre el més aviat possible, perquè és pràcticament impossible entendre des d'Occident aquell mosàic religiós i polític caòtic i carregat d'odi no ja contra Occident, sinó entre ells mateixos dividits i sotsdividits en faccions, grups i grupúscols.
Els intents de la Unió Panàrab que va voler crear Gamal Abdel Nasser per allà els anys 60 amb els governs de Siria i l'Iraq no van reixir, i l'Assemblea o Conferència de Països Àrabs, quan es reuneixen acostumen a tirar-se els plats pel cap i acaben sempre sense acords unitàris. El cas és que aquests enfrontaments i divisions internes dintre dels mateixos països musulmans i islàmics radicals, fan quasi impossible un diàleg franc, obert i positiu amb l'anomenat món Occidental. I així ens va a tots plegats.
Cada cop més distanciats i més recelosos uns dels altres. I per acabar de rematar aquests recels per part nostra, han anat sorgint grups i grupets més o menys organitzats de clar caràcter terrorista que ja els coneixem prou i de ben aprop. Era el botó que faltava al complexe teixit del món àrab, però que repercuteix en els àmbits polítics, econòmics i socials en el conjunt de la societat mundial.

Serveis Movistar?, per Déu, no, moltes gràcies!. Pregunteu, sinó, als veïns de La Jonquera

Avui fullejant la premsa diària m'he topat amb una noticia que m'ha recordat el post que vaig penjar al bloc el passat dia 31 de desembre referent al nefast i escandalós servei d'assistència tècnica i al client de Telefónica.

I ara, avui, m'assabento que l'alcalde de La Jonquera, Jordi Cabezas, ha convidat als veïns de la vila a donar-se de baixa de Movistar, una altra enganyifa fruit d'una massiva publicitat enganyosa que ens fan empassar per tots els canals de TV hagut i per haver.

El motiu?, doncs que des del dia 24 de desembre, vigilia de Nadal, La Jonquera es va quedar penjada i sense poder utilitzar la telefonia mòbil de la companyia Movistar, a la qual tant l'Ajuntament com molts veïns tenen contractats aquests serveis.

No és escandalós que aquesta companyia espanyola ràpidament sol.lucionés el problema del repetidor, tot just quan va tenir coneixement de la crida feta per l'alcalde Jordi Cabezas, però 10 dies desprès de l'avaria?.

Els ciutadans de Catalunya hauriem de donar una bona lliçó a la prepotència de les españolisimas Telefònica i Movistar. Particularment ni els serveis de conexió a Internet ni el telèfon mòbil el tinc contractat amb aquestes companyies bessones, ni mai els he tingut, per sort i que duri.

La CORI, l'Ariel Santamaria i el Diari AVUI

Quan aquesta tarda he llegit a l'AVUI digital que la CORI de Reus es planteja presentar-se a les eleccions catalanes previstes per al proper any, i que estudia la posibilitat de presentar-se a les de la Unió Europea, m'ha sorprès que des de l'AVUI es tracti a l'Ariel Santamaria, actual regidor a l'Ajuntament de Reus, d'excèntric.

Amb quina facilitat i escassa elegància s'intenta desprestigiar a les persones en general, i a l'Ariel Santamaria i a la CORI, solament perquè van ser capaces d'arrabassar vora 2.000 vots dels reusencs a les eleccions municipals del 2007.

Per què l'AVUi qualifica d'excèntric a l'Ariel Santamaria?, potser perquè no és de la corda dels subordinats redactors del diari català a les doctrines i directrius de CiU?. És que els vora 2000 veïns de Reus que van votar la CORI també són, tots ells, uns excèntrics?. S'han aturat a pensar aquesta gent benpensant i claudicadora davant del poder establert, que aquests 1.831 reusencs que li van donar la regidoria municipal a l'Ariel era perquè n'estan farts de tanta política momificada, submisa i aduladora?. La realitat, crec endevinar, és el temor dels partits tradicionals i aburgesats actuals vegin mimbar el nombre de vots en favor de la CORI.

El poder establert, sigui als ajuntaments, a La Generalitat o al tot poderós govern central, què han fet i què fan per a millorar les condicions d'habitatge, de treball i d'oci dels joves?. Els sorprèn que entre ells, els joves, es regrupin, s'associïn i formin una candidatura independent amb resultats electorals satisfactoris com va ser el cas de Reus?.
I torno al començament del post. Sincerament el qualificatiu que l'AVUi li atorga a l'Ariel Santamaria, el trobo de molt mal gust i impropi d'un mitjà de comunicació català. Per uns moments em pensava que estava llegint La Razón o l'ABC.

Aqui deixo l'enllaç de la noticia del diari AVUI:

http://www.avui.cat/mon_politica/detail.php?id=50346

Espanya ni és laica ni és laicista. Els polítics continuen jurant el càrrec davant de la Creu Llatina

Aquest post és el resultat d'un blogero poca solta i mal educat que m'ha adreçat un comentari insultant i inpublicable per les expressions que utilitza, tot fent referència al post que vaig penjar el dia 30 en el qual em referia a la laicitat d'Espanya.

No he penjat aquest comentari, però sí que m'he decidit a tornar a parlar del tema, per a respondre al blogero.
Sí, i aqui deixo dues imatges ben distants en el temps per a mantenir la meva posició i opinió sobre el jurament de càrrecs oficials, independentment del color o logo partidista del politic de torn. Aqui tens, senyor blogero, a la ministra de Defensa, socialista ella, jurant el càrrec davant dels reis d'Espanya i sota l'atenta mirada del Crist. I a la fotografia que encapçala aquest post, senyor blogero, hi pots veure al qui fou president del govern espanyol, Calvo Sotelo, jurant el càrrec davant dels reis d'Espanya, molt jovenets ells, i sota l'atenta mirada del Crist.

Han passat molts anys d'una fotografia a l'altra, però els resultats continuen sent els mateixos. I tot això em fa pensar que els comunicant o és jove i no s'assabenta de les coses que vol criticar i negar, o bé té molta mala fe i pitjor voluntat, que encara és pitjor.

Naturalment que el comunicant, el blogero que m'ha enviat el missatge/comentari, és d'aquells fanàtics del seu partit, que m'atreviria a afirmar que o és d'IU o bé del PSOE..., o un poca solta.

Dit això, continuo opinant que aquests grupets tan progres que es dediquen a engegar campanyes contra la religió imperant a aquesta Espanya quijotesca, s'ho facin mirar i comencin a exigir als polítics que siguin els primers en donar fe del seu laicisme, i no es dediquin a pregonar i a legislar sobre allò que ells mateixos a l'hora de la veritat no compleixen. I que també exigeixin la màxima laicitat als musulmans. Em refereixo a que les dones musulmanes es treguin el mocador o vel del cap quan entrin a les escoles si és que volem una escola pública realment laica per a tothom.

No és costum per part meva penjar posts a aquestes hores del matí, però és que aquest blogero m'ha obligat a fer-ho, i ho he volgut fer mentre tenia la sang calenta causada per la supina ignorància del comunicant expressada en el seu comentari que l'he tirat a la brossa.
D'acord senyor blogero?.

http://www.google.com/intl/ca/

http://rankingalexa.com/

El cinisme de l'Iran i el patològic oportunisme del president iranià Mahmud Ahmadineyad

No entraré a analitzar el conflicte que s'ha desencadenat al territori de Gaza, entre els terroristes de Hamàs i el govern d'Israel. Em reservo la meva opinió per a una altra ocasió.
Dic això, perquè el que m'ha motivat a escriure aquest post és la gosadia i les malaltisses ànsies de protagonisme internacional del president iranià, Mahmud Ahmadineyad.
Llegia el passat dia 30 a les pàgines de La Vanguardia que el govern de l'Iran ha creat un Tribunal especial per jutjar els líders israelians acusant-los de genocidi. El què no acabo d'entendre és que sigui precisament el govern de l'Iran, amb Mahmud Ahmadeineyad al capdavant, qui promogui aquest tribunal. I és que potser si ho miressim bé i sense lupa, potser qui s'hauria de seure davant del Tribunal Internacional és precisment Mahmud Ahmadineyad. Per què?.
Doncs perquè assassina a homes per la seva simple condició humana d'homosexuals; lapida cruelment a les dones que presumptament han comès adulteri o són lesbianes; perquè a l'Iran els Drets Humans són sistemàticament trepitjats per la dictadura feixista islàmica que regeix aquest país; perquè persegueix quasi a mort a la Premi Nobel de La Pau, Shiridin Ebadi i perquè potencialment, Mahmud Ahmadineyad ja és un genocida. Per què?. Doncs perquè ha amenaçat en repetides ocasions que vol esborrar del mapa l'Estat d'Israel, etc.
Quina credibilitat pot tenir un president que somnia en aniquilar Israel, a tot un poble?. Ignoro la resposta que donaran els governs europeus i dels USA o d'Austràlia a aquesta crida esquizofrènica iraniana de portar davant del Tribunal Internacional als governants d'Israel, tot i que és fàcil intuïr-la. I per acabar, només vull dir que ens hem de deixar de somnis i d'il.lusions pensant amb allò que s'han inventat de la Alianza de las Civilizaciones. És pura utopia.