Esquerra Independentista ha posat entre les cordes a l'aburgesada direcció d'Esquerra Republicana

Les mil signatures que ha recollit Esquerra Independentista per a exigir un referendum intern per afrontar l'aborrit assumpte del finançament segon sigui la darrera proposta des del govern de Madrid, ha posat entre les cordes als aburgesats y panxa contentes de la direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya. El referendum els fa por porquè l'autoritarisme dels màxims responsables d'ERC expressada en els darrers temps amb les seves declaracions i actituds, podria trontollar davant la pressió i expressió democràtica de la militància que és molt crítica amb Joan Puigcercós, Joan Ridao i Josep Lluis Carod.

Ara s'inventen formulismes que sembla que no són contemplats pels estatuts interns del partit, per a frenar, bloquejar o torpedinar les mil signatures que expressen el seu total descontentament amb el Trío d'ERC. El que més temen aquests dirigents d'ERC és no poder continuar xupant la mamella com estan fent des de fa massa temps.

Malament, molt malament camina la direcció d'ERC per aconseguir uns resultats electorals minimament satisfactoris tant a les eleccions europees del dia 7 de juny com per a les properes eleccions catalanes. El Joan Puigcercós que es deixi de tantes reunions "secretes" amb Rodriguez Zapatero perquè el seu doble missatge, - el que transmet al president socialista de Madrid i el que transmet a Catalunya -, no es corresponen. I parlar de doble discurs, és com parlar de doble moral política i aixó ningú ho perdonarà.
I al Duran i Lleida li ha sortit un gra considerable amb els crítics que l'acusen, no sense raó, de fer una politica personalista i de lluiment personal massa descarat i perjudicial per a Catalunya. Ja sabem que Duran i Lleida no és sobiranista i menys indpendentista. Com a màxim és autonomista i em sembla que fins i tot l'anomenada autonomia li fa nosa. Per a ell encara li resulta un llast aixó de l'autonomia per poder assolir un bon càrrec ministerial a Madrid.
El problema més greu que té Catalunya, a banda de la crisi econòmica, és la manca de renovació dels polítics que ja no aporten res de nou des de fa 30 anys, per encarrilar degudament i amb audàcia una política eminentment catalana i per als catalans sense mirar de reull cap a Madrid. Què car que haurien de pagar la seva mediocritat política si la societat catalana es desvetllés d'una vegada i plantés cara a tantes ambicions polítiques i personals d'alguns que ens governen i d'altres que ens voldrien governar!. Com podria canviar la politica i el futur de Catalunya!.

Adolfo Roitman donarà una conferència sobre els "Manuscrits de la Mar Morta" el dia 24 d'abril

L'interés de l'Ajuntament de Tarragona i especialment del propi alcalde, Josep Fèlix Ballesteros i de la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rosell, per recuperar la memòria de la important comunitat jueva tarragonina que va viure a la ciutat durant segles fins l'expulsió del 1492, fa que les activitats culturals i de divulgació vinculades amb el programa Enyorada Tarragona vagin tenint continuïtat i interés creixent.

Tant és així que amb el suport de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel, ARCCI, i amb l'associació Tarbut Sefarad de Tarragona ja s'hagin fet un seguit d'actes i se'n programin d'altres. Si bé el passat dia 25 al Centre de Lectura de Reus el president de l'ARCCI, Andreu Lascorz, oferia una conferència sobre Una altra mirada a l'Holocaust, i el passat dia 27, divendres, al Caixa Forum de Tarragona es podia gaudir d'un concert de música sefardita a càrrec Claire Zalamansky, ja s'han programat més activitats.
Per al dia 3 d'abril, a les 7 de la tarda, està prevista la inauguració de l'exposició Visados para la Libertad al cobert del Port de Tarragona que serà presentada pel doctor Jaume Vàndor, i per al dia 24 d'abril, a 2/4 de 9 del vespre, a l'hotel Ciutat de Tarragona, conferència col.lòqui amb el doctor Adolfo Roitman que tractarà l'apassionant tema dels Manuscrits del Mar Mort. El preu per assistir al sopar-col.lòqui serà de 25 €.
BREU BIOGRAFIA D'ADOLFO ROITMAN
Nascut a Buenos Aires f 47 anys, es va graduar a la Uuniversitat de la ciutat natal com antropòleg tot titulant-se, també, en història. L'any 1985 va obtenir la titulació en Religions comparades per la Universitat Hebrea de Jerusalem, i un any després es va graduar com a rabí al Seminari Rabínic Llatinoamericà, entre d'altres titulacions acadèmiques obtingudes. Actualment és director i mantenidor del Santuari del Llibre al museu d'Israel, a Jerusalem, i és professor titular de l'Institut Schechter d'Estudis Jueus. Parla i escriu l'anglès, l'hebreu i el castellà. Va cursar estudis de grec clàssic, llatí i alemany.
Foto: Arcs medievals a un carreró del Call Jueu de Tarragona

Els referendums a la catalana no seran vinculants

Fa uns minuts que acabo de llegir des del blogroll de 3cat24.cat que tinc penjat al bloc i que consulto de tant en tant, que l'avantprojecte de llei per a fer consultes populars ja està enllestit i sembla que aviat neixerà des de l'hemicicle del Parlament de Catalunya.
Seria una gran noticia per al conjunt dels catalans si no fós que si s'arriben a convocar referèndums a "la catalana" aquests no seran vinculants, només seran consultius. Peró encara hi ha més en tot aquest anunci fet a bombo i plateret. Resulta que hauran de tenir el permís/autorització dels de sempre, és a dir dels de Madrid.

Què en penso?. Doncs que aquests referèndums, repeteixo, si són autoritzats a més de no ser vinculants molt bé podran quedar com a paper mullat com hi va quedar el referèndum de l'Estatut de Miravet que va convocar l'ex president de La Generalitat, Pasqual Maragall. I el més greu de tot, és que l'Estatut a més de ser refrendat pels catalans en referèndum, pel Parlament de Catalunya i pel Congreso de los Diputados, ja hem vist com ha quedat aquell Estatut que tantes il.lusions havia desvetllat a Catalunya.
Aprovar des del Parlament aquest projecte de llei, impulsat per necessitats més electorals que reals pels d'ERC, i que al final no es pugui aplicar perquè dependrem sempre dels criteris dels centralistes governs espanyols de torn, serà una bombolla de colorins molt bonica peró que ens petarà a les mans en qualsevol moment, perquè ja hi haurà qui punxi la bombolla per a desinflar-la ben aviat.
I vista l'experiència del què va servir el referèndum de l'Estatut de Miravet, dubto molt que si se n'arriba a convocar algun hi participi per no sentir-me personalment un cop més defraudat i enganyat.

El govern comunista de la Xina celebra el pervers "Dia de l'alliberament dels servents Tibetans"

S'ha de ser cínic i pervers fins a la mèdula per qualificar la fantasmada comunista del govern de la Xina celebrant el "Dia de l'alliberament dels servents del Tibet" com l'han qualificat els dictadors xinesos.

Si els tibetans eren servents, ara són esclaus que és molt pitjor. Si abans obeïen amb fe i esperança al Dalai Lama, ara són esclafats i esclavitzats pel comunisme bestial de la Xina. No hi ha cap mena de dubte que els tibetans hi han perdut, i molt, des de la violenta i sagnant ocupació del Tibet per les bandes comunistes militars xineses l'any 1959.
El cap del partit comunista del Tibet, Zhang Quingli, ha advertit que "qualsevol conspiració per a que el Tibet sigui independent fracassarà". L'afirmació d'aquest servent incondicional del Partit Comunista de Xina, posa una altra vegada damunt la taula els silencis vergonyosos d'Occident davant de la massacre que el govern xinès comet contra el poble tibetà. Presó, tortures, morts, prohibició d'ensenyar la cultura i la religió propia del Tibet, ocupació per la força de tot un poble ja fa 50 anys, etc, es veu que no són arguments més que suficients per a denunciar obertament i sense treva la dictadura comunista de la Xina. On són tots aquests progres, verds i gents d'esquerres que no surten al carrer massivament per denunciar al règim comunista xinès?. Oh!, clar, no hi havia caigut. Ara que hi penso, me'n adono que tota aquesta gent comparteixen el pensament únic propi de les dictadures!. Com s'han de manifestar contra els seus pròpis principis i els seus mestres en la repressió social i dels pobles.

L'escàndol dels Mossos d'Esquadra emulant als "Grises". Ni els franquistes ho hagessin fet millor

Llegia ahir a la nit al Directe.cat que els Mossos d'Esquadra van bloquejar tot intent de llogar les habitacions de l'hotel Monegal, - cantonada Rambles amb el carrer Pelai -, de Barcelona qu donessin al carrer amb la dictatorial mesura d'evitar que els mitjans de comunicació gràfics poguessin captar imatges de la manifestació d'estudiants anti Bolonya. Ni la policia franquista en els seus millors moments ho hagués fet tan bé i amb tanta insolència.
La direcció o comandament màxim dels Mossos d'Esquadra s'han omplert de porqueria autoritària aplicant escandaloses mesures de censura i atacant la llibertat d'expressió. Les habitacions van ser ocupades per la policia repressiva catalana per controlar als manifestants.
Peró aquesta flagrant història d'atemptat contra els drets fonamentals d'informació i d'expressió, no acaba amb l'ocupació de les esmentades habitacions de l'hotel. Els ciutadans tenim dret a conèixer el cost que ha representat a l'hisenda pública aquesta operació de bloquejar els lloguers d'aquestes habitacions fins que es va acabar l'operació policial. Perquè els propietaris de l'hotel Monegal m'imaginao que no van cedir les habitacions gratuïtament com és lògic pensar.
El més trist de tot aixó és que una mesura tan atemptatoria contra, insisteixo, el dret fonamental ha ser informat i d'informar, dret que està protegit per qualsevol país democràtic i consagrat dintre de l'articulat dels Drets Humans, hagi estat beneïda pel Govern de La Generalitat de Catalunya, malgrat que tots sabem i coneixem els tics massa autoritaris i explicits del Joan Saura, comunista mal recliclat i incompetent.

La Casa Gran del Catalanisme i la Casa Gran de l'Esquerra només faran un disseminat

Ara que hi ha crisi immobiliària i es contracten poquissimes hipoteques, els de CDC i ara els d'ERC s'entesten en construir "cases grans" per encabir a tants i tants catalans desencantats de les misèries polítiques que ens envolten.
Joan Puigcercós ha anunciat la Casa Gran de l'Esquerra, i em pregunto: és que els d'ERC ja no tenen casa?, és que la desastrosa gestió que han fet i fan els màxims responsables d'ERC han desmanegat tant i tant la casa que ja tenen de construir-ne una altra?.
El Joan Puigcercós ignora que una casa és una masia, i dues cases són un disseminat peró no un poble. El poble de Catalunya, els catalans, no necessitem tantes cases ni grans ni petites per resoldre els problemes que ens afecten des de fa tants anys. No necessitem que els mateixos aparelladors, paletes i arquitectes construeixin més cases, perquè el què realment cal fer és reconstruir les existents, consolidar-les, repintar-les, posar administradors i polítics responsables i que sàpiguen realment cap on volen anar i cap a on volen portar el país. Amb cases més grans i amb portes més amples no engrescaran ,ni uns ni els altres, a la ciutadanía que ja ha parlat prou clar en el darrer sondeig d'opinió. Més d'un 6 per cent dels enquestats han manifestat que votaran, peró que ho faran en blanc. I a aquesta xifra s'haurà d'afegir la creixent abstenció que sense cap mena de dubte es produirà. Qui anirà a votar?.
Deixeu de parlar de nous projectes de noves cases, i endreceu com cal les que ja teniu. Feu un bon dissabte, a fons. O és que us penseu que els ciutadans som idiotes?. Per no saber, no sabeu ni amagar els vostres fracassos polítics al front de les vostres formacions.
Aneu jugant amb "Casetes" aneu, que arribareu lluny.

José Montilla president de la Generalitat de Catalunya i la llengua catalana a Estrasburg

Aprofitant l'acte de cloenda del Congrés El Valor de les Cultures que s'ha fet a Barcelona amb motiu dels 25 anys de la presència del centre Unesco a Catalunya, el president de la Generalitat, José Montilla, ha defensat amb tota la raó i fonament la riquesa de la diversitat en contra de la uniformitat que condueix tard o d'hora al pensament únic.
La bofetada dels 335 europarlamentaris que van votar a favor de la política lingüística que s'aplica a Catalunya, als 279 conservadors recalcitrants entre els quals, com era d'esperar, estaven tots els eurodiputats de la dreta espanyola, o millor dit del Partit Popular i demés samfaines.
Si el president José Montilla es felicita per aquest èxit parlamentari a Estrasburg, la gran majoria de catalans també ens felicitem per l'acord adoptat a nivell europeu. Peró, sempre hi ha un peró, caldrà estar ben amatents perquè la lluita per a la normalització i ús de la nostra llengua al Parlament Europeu no està ni de lluny completat. Durant la propera legislatura d'aquest Parlament que sorgirà de les eleccions del proper dia 7 de juny, els eurodiputats progressistes, nacionalistes i independentistes que ens surtin s'hauran d'arramengar ben arremengats i posar les cartes damunt la taula per a que la llengua catalana s'integri plenament en les institucions europees. Aquesta serà una de les tasques primordials en la que s'hauran d'afanyar a engrassar i posar en marxa amb ganes, tenacitat, il.lusió i convenciment. Que els catalans d'ací a quatre anys puguem gaudir de l'ús de la nostra llengua en pla d'igualtat i a tots els nivells, repeteixo, com la resta de llengües utilitzades.
Hem guanyat una batalla, peró no la guerra.

Joan Saura, el cínic i incompetent conseller d'Interior, ara elogia als Mossos d'Esquadra

No podia ser d'altra manera que un estalinista mig i mal reciclat com és el Joan Saura canti elogis als Mossos d'Esquadra per la brutal i bestial actuació dels antidisturbis el passat dimecres, demà farà una setmana.
Ni investigacions internes, ni sancions, ni dimissions, ni cessaments, ni res. Per al Joan Saura és com alló de "aqui pau i allà glòria". Peró no senyor, no. Ni aqui pau ni allà glòria, perquè com a màxim responsable dels Mossos d'Esquadra, el conseller d'Interior no pot deixar les coses així, a no ser que ell mateix s'hagi adonat que la responsabilitat política que va assumir al constituïr-se el Tripartit li cau més que gran.
Per més que ara el conseller Joan Saura vulgui treure ferro a l'entorn dels Mossos, Joan Saura crec que no ha oblidat que més de dos-cents agents policials de Catalunya es van manifestar públicament (veure foto) demanant-li la dimissió. I d'aixó ja fa unes quantes setmanes i no s'ha resolt res, ben al contrari. I a banda dels Mossos d'Esquadra, cal dir que la societat no oblida, no oblidem el desgavell polític i de gestió del seu departament. I els joves estudiants tampoc obliden, i una demostració que és així, és la convocatòria d'una altra manifestació que s'ha anunciat per passat demà, dijous, a Barcelona i que es preveu multitudinària.
Joan Saura, dimiteixi d'una vegada. Tingui el valor que ha de tenir, o hauria de tenir, qualsevol polític quan ha demostrat abastament la seva incapacitat per fer front a les seves responsabilitats. I si no dimiteix, al menys que el president de La Generalitat, José Montilla, prengui la iniciativa i que el cessi encara que tingui de governar en minoria. Val més viatjar amb menys bagatje peró segur i tranquil, que amb excès de càrrega que no fa altra cosa que fressar el camí sigui més lent iprovocant excessius i innecessàris problemes que bé es podria estalviar el Govern i la societat en general. Joan Saura ha perdut tota la poca credibilitat que li podia quedar. La va perdre en mig dels aldarulls del passat dimecres.

El XXè Concurs Internacional de Castells de Foc de Tarragona començarà el dimarts 7 de juliol

El Concurs Internacional de Castells de Foc "Ciutat de Tarragona", en la XX edició, començarà el dia 7 de juliol i acabarà el dissabte dia 11. Seran cinc dies ininterromputs, un menys que en les edicions anteriors, que convertiran Tarragona en el centre neuràlgic del foc artificial que aglutina any rere any a milers de persones durant els dies que es disparen.
Enguany, potser la novetat més destacable és que dels cinc castells de focs previstos tres seran disparats per empreses procedents del País Valencià i els dos restants per les empreses Feuerwerke Jost, d'Àustria, país que serà la primera vegada que participa al concurs tarragoní.,dispararà el castell de foc el dia 8 de juliol L'altra empresa forània serà l'italiana Fuochi La Tirrena que, segons el seu llarg curriculum és hereva d'una antiga fàbrica artesana, serà la protagonista el dia 10.
Pel que fa a les altres tres empreses esmentades del País Valencià, la Hermanos Caballer, amb seu a Almenara, serà la qui encetarà el concurs el dia 7; la Pirotècnia Martí, de Borriana, que serà la primera vegada que concursa a Tarragona, dispararà el castell de foc el dia 9 de juliol, i la tercera empresa valenciana, Pirotècnia Caballer, de Godella, dispararà el dia 11. Aquest empresa repeteix al concurs tarragoní. Com ja és costum i tradició, tots els castells de focs serna disparats des de la Punta de la platja del Miracle a partir de 2/4 d'11 de la nit.
A la convocatòria d'aquesta vintena edició es van un total de 25 empreses, de les quals 13 eren de fora de l'Estat espanyol.

Joan Saura ha de dimitir per la seva ineficaç política i la pèssima gestió que fa dels Mossos d'Esquadra

La brutal actuació dels Mossos d'Esquadra de fa 72 hores a Barcelona enfrontant-se amb els estudiants opositors al Pla Bolonya, ha de ser causa més que suficient, per reiterativa, per a que el conseller d'Interior i Relacions Institucionals de La Generalitat de Catalunya dimiteixi o sigui cessat pel president José Montilla.

No és la primera ni la quatra vegada que els ciutadans tenim l'oportunitat de veure imatges de les brutals càrregues dels Mossos d'Esquadra contra manifestants sigui pel motiu que sigui que es manifestin. En el cas de la darrera i recent manifestació, tots hem pogut veure imatges irritants al veure com els Mossos d'Esquadra, com si fossin perfectes Grises franquistes, carregaven contra estudiants que estaven pacificament asseguts davant de la Universitat barcelonina. Tots hem pogut veure com joves caiguts a terra eren neutralitzats i colpejats per dos o tres Mossos, aprofitant-se de la total indefensió del manifestant. Tots hem pogut veure estudiants sagnant pel cap o la cara, etc.

No n'hi ha prou, per descomptat, en l'anunci de Joan Saura que obrirà una exhaustiva investigació dels fets. Si es pren la molèstia de visualitzar les nombroses imatges emeses per TV3, entre d'altres, se'n farà càrrec de la bestialitat en què han actuat els policies de Catalunya que estan sota les seves ordres. A més, aquest cas s'ha repetit en manifestacions anteriors, i sempre s'obren incestigacions oficials que queden diluïdes i al final en res. I tornem'hi una altra vegada quan hi ha una altra manifestació.
Al conseller Joan Saura, quan el van nomenar conseller d'Interior, li van endossar un vestit quatre talles més gran de les que la naturalesa li permet vestir, altrament la seva gestió al front d'aquesta important conselleria no seria noticia cada dos per tres, i sempre ho és en negatiu. I una altra qüestió no menys important. Potser que Joan Saura fins que no dimiteixi o el cessin, es prengui la molèstia d'investigar quina sel.leció es fa entre els apsirants a Mossos d'Esquadra, perquè també tot sovint alguns d'ells són condemants pels jutjats, o bé són repetidament denunciats per maltractaments per part de ciutadans que han tingut la dissort de topar-se amb ells.

Benet XVI és el cap visible del més radical talibanisme de l'església cristiana-catòlica

Abans d'ahir ja vaig penjar un post parlant de la visita del bisbe de Roma, Benet XVI, a un parell de països africans, i el meu presentiment s'ha anat confirmant a mesura que han anat passant les hores d'aquest viatge turístic.

A Benet XVI ncara no se l'ha sentit parlar ni fer cap referència a la fam que pateix l'Àfrica; ni als abusos de tota mena que es cometen contra els menors (fam, misèria, nens de la guerra, analfabetisme, violacions sexuals sistemàtiques contra els infants,etc). Tampoc se l'ha sentit parlar i denunciar obertament i publicament sobre la corrupció que afecta a la majoria de governs dels països africans, en detriment escandalós de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Ni una referència a l'holocaust de Darfur, etc.
Aixó sí, parlar obsessivament dels condons denunciant el seu ús per a preveneir més contagis del Sida, tot demanant l'abstinència sexual (quina imbecilitat!) com a prevenció al contagi, o bé preocupar-se per si a les esglésies catòliques africanes es respecta o no els ritus religiosos romans, en parla pels colzes. Quins problemes més greus que tenen al Vaticà!. Ni els importa si el Sida avança galopant per tot l'Àfrica. La qüestió és reprimir al personal cosa que, per cert, l'església catòlica en té molta experiència adquirida al llarg dels segles.

Què sols que es deuen trobar envoltats de tanta riquesa i pompositat vaticana, lluny de les realitats socials del món.!. Què reprimits deuen viure entre les quatre parets d'aquest reducte imperial romà situat al bell mig de Roma, i que sols que es deuen sentir al saber que cada vegada són més abandonats per la seva propia feligressia que camina per senders molt diferents i distants!. L'Església Catòlica és repressora per essència, ja que és l'hereva directa de l'emperador i de les restes de l'Imperi Romà. Els bisbes de Roma, llegeixi's els Papes, mai han estat els hereus de Pere, perquè Pere mai va nomenar cap successor.

Josep Maria Recasens, primer alcalde democràtic de Tarragona, nomenat Fill Predilecte de la Ciutat

Avui, a les 8 del vespre, a l'Ajuntament de Tarragona es farà un acte d'homenatge i de reconeixement a Josep Maria Recasens, primer alcalde democràtic de la ciutat, el qual va regir el destins municipals des de l'any 1979 al 1989.
L'actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, li lliurarà el títol de Fill Predielecte de la Ciutat de Tarragona complint així l'acord unànim del consell plenari municipal que es va fer el dia 19 de novembre del 2007.
Josep Maria Recasens que ja treballava a l'Ajuntament durant la República, l'any 1937 va deixar la feina administrativa per a incorporar-se a l'exèrcit, on hi va romandre fins l'any 1940. Acabada la Guerra Civil va realitzar diferents treballs, com el de mestre interí a Vallfogona de Riucorb.
Peró la dèria d'historiador que mai ha abandonat, es va veure reconeguda l'any 1955 quan va guanyar la medalla Antonio Agustín que li fou atorgada pel seu treball i estudi d'història de Tarragona i la provincia sota el títol El Corregimiento de Tarragona y su junta en la Guerra de la Independendencia. També va ser col.laborador habitual de la revista Serra d'Or, i l'any 1962 va ser congressista del II Congreso Histórico Internacional de la Guerra de la Independencia y su tiempo.
La seva llarga cursa política es va veure recompensada l'any 1979 quan encapçalant la llista electoral del PSC per a les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, va assolir l'alcaldia de Tarragona que no va abandonar fins l'any 1989. Malgrat tot, Josep Maria Recasens no ha parat de treballar publicant darrerament, entre d'altres treballs, el llibre El Municipi i el Govern Municipal de la Ciutat de Tarragona, segles XVI i XVII.
És, doncs, per tota aquesta llarga trajectoria personal i política, que la ciutat de Tarragona avui li retrà el merescut homenatge.

El viatge del Papa Benet XVI i l'Àfrica corrupta

Per qualsevol canal de TV que conectis, avui t'informen del viatge que comença el Bisbe de Roma, Benet XVI, per dos països d'Àfrica. Set dies d'excursió pel continent africà; set dies de parafernàlies protocolàries i de rituals religiosos multitudinàris, mentre en el rere fons d'aquests i de quasi tots els països africans la corrupció dels governants és el plat de cada dia.
Benet XVI segur que condemnarà la utlització del condó tot receptant l'abstinència sexual als homes i dones de la castigada Àfrica afectada i infectada per arreu pel Sida. Benet XVI segur que també parlarà de Crist i de l'Evangeli entre una població que el que veuen passar pel davant de casa seva diàriament és el menyspreu, la gana i la misèria, mentre a Roma, al Vaticà, es viu en l'opulència més escandalosa i enmig de riqueses inquantificables.
El bisbe de Roma, Benet XVI, serà capaç de denunciar la corrupció dels governs que visitarà a partir d'avui mateix, i la corrupció generalitzada que afecta a la quasi totalitat dels països d'aquest castigat continent?. El mapa que il.lustra aquest post marca clarament els nivells de corrupció dels diferents països del món. El mapa correspon al mes de setembre del 2008. És força recent.

Benet XVI, deia, demanarà contra natura l'bastinència sexual per a no infectar-se de la pandèmia sidosa, anant amb la seva exigència contra la propia naturalesa humana, animal i vegetal.
La societat no necessita aquests sàdics i alhora masoquistes consells vaticanistes. La societat en el seu conjunt continuarà anant a la seva al marge de les encícliques, dels dogmes i normes etablertes des del Vaticà que s'ha anat treient de la màniga al llarg dels segles, i que, com sempre, camina enrere i menysprea a la societat que no té cap obligació a seguir els seus dictats, perquè les coses de la fe són personals, individuals, i mai ha d'afectar al normal funcionament social i polític.
Benet XVI que es dediqui a denunciar, insisteixo, la corrupció dels governs en general i, en particular, dels governs que a partir d'avui el rebran amb tota la pompa i platerets. Una corrupció que danya els interessos dels pobles d'aquests països castigant-los en la més severa misèria. Aqui m'agradarà veure a Benet XVI.

Per cert, l'Estat espanyol no se n'escapa de la corrupció, sino, obriu el següent enllaç:

http://www.transparency.org/news_room/in_focus/2008/cpi2008/espanol

La cadena perpètua ja s'ha d'incloure al codi penal espanyol, i com més aviat es faci molt millor

És d'estúpids qualificar l'aplicació de cadena perpètua a una persona, home o dona, que ha matat a una o més persones, en els termes de dretes o d'esquerres com acabo d'escoltar al programa Matins de TV3. Un dels participants al debat, ni sé com es diu ni m'importa, ha fet aquesta definició.
A un criminal, a un assassí, a un homicida no se li pregunta si és d'esquerres o de dretes, ni la persona víctima de l'assassinat o de l'homicidi és preguntada si és de dretes o d'esquerres. Un acte criminal no té tendències d'aquesta mena. Un acte criminal que acaba amb la vida d'una o més persones, com passa per exemple en els atemptats terroristes siguin del color i del signe que siguin, no és de dretes ni d'esquerres ni de centre. És simplement un acte criminal que s'ha de purgar ben purgat.
La persona que mata a una altra ho ha de pagar amb una pena que s'iguali al seu delicte. No potser de cap de les maneres que els terroristes islàmics de l'11-M que van ser condemnats a no sé quants anys de presó, encara tinguin la oportunitat de sortir algun dia de la presó quan van segar les vides de 192 persones a banda de les greument ferides i que han quedat afectades psicològicament per tota la seva vida. Aquest actes criminals s'han de pagar tancant a perpetuitat a aquesta gent i allunyar-les per sempre de la societat per a que no tinguin mai més l'ocasió de matar a ningú més. Per tant, sóc totalmentt partidari de l'aplicació de la condemna a cadena perpètua per als terroristes i per a aquestes persones que a la més mínima es carreguen la vida de la seva companya o esposa. Elles, les víctimes, ja no tenen cap possibilitat de res ni per a res. Per què se li ha de donar una altra oportunitat a qui ha estat capaç de matar en calent o en fred a una altra?. La cadena perpètua no té color senyor de Matins de TV3, com no en té el fet mateix de l'assassinat o del crim.

Al Teatre Metropol concert de piano a càrrec del reconegut pianista d'Israel, Sariel Maler

Passat demà, dia 17, a les 8 de la tarda, el pianista israelià Sariel Maler oferirà un concert de piano amb el següent programa:
PRIMERA PART
- Sonata L.413 en re menor (alegro) de Scarlatti
- Sonata L.23 en mi major (Andante comodo) de Scarlatti
- Sonata L.465 en re major (Allegrissimo) de Scarlatti
- Sonata número 18 op. 31 en mi bemoll major
Allegro, Scherzo: allegretto vivace
Menuetto: moderato e grazioso
Presto con fuoco de L. Van Beethoven
SEGONA PART
Estudis d'Execució Transcendental
número 9 Ricordanza
número 12 Chasse-neige de F. Liszt
Cinc pece per a piano op. 34
Pastorale
Intermezzo
Agitato capriccio
Canzonetta
Toccata de P. Ben-Haim

El concert forma part del programa de concerts organitzats per Joventuts Musicals de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona
Per altra banda, l'Asssociació Cultural Catalunya-Israel (ARCCI) ha previst tres activitats de caire cultural i informatiu a Tarragona i a Reus.
El primer es farà el dia 19 d'aquest mateix mes a les 7 de la tarda a la llibreria La Rambla de Tarragona, amb la presentació del llibre "La Aljama judía de Monzón, la olvidada y la Aljama de Monzón, la recordada", de l'autor Andreu Lascorz Arcas que a la vegada és president de l'ARCCI.
El segon acte es farà al Centre de Lectura de Reus el proper dimecres, dia 25 a les 8 del vespre, on s'oferirà una conferència a càrrec d'Andreu Lascorz, i que tractarà el tema "Una altra mirada a l'Holocaust".
I per al dia 3 d'abril, a les 7 de la tarda, s'inaugurarà una exposició al Moll de Costa del port de Tarragona sota el lema "Visados para la libertad". Presentarà l'acte el Dr. Jaime Vàndor.

Josep Lluis Carod, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, és un autèntic irresponsable

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya deu tenir la mà trencada i no deu ser conscient dels gravissims problemes que travessen milers de families catalanes en aquests moments de crisi econòmica i si ho és, la seva irresponsabilitat l'hauria de fer dimitir si és que encara té una mica de vergonya.
Josep Lluis Carod, a més de dedicar-se a anar inaugurant ambaixades de Catalunya per arreu i anunciar l'obertura d'altres properament, ara es dedica a donar un milió d'euros per a la defensa de llengües indígenes de l'Equador.
No es tracta ara i aqui de si és o no necessària aquesta important inversió lingüstica a l'Equador, sino que aquesta elevada quantitat d'euros hauria d'anar destinada a altres necessitats de casa nostra que prou falta fan. Aqui, a Catalunya, no hi ha diners per a aplicar, per exemple, la Llei de Dependència; no hi ha diners per a l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona; no hi han diners per a la Caserna dels Mossos d'Esquadra, també a Tarragona..., peró sí que n'hi han per a defensar unes llengües que tot i merèixer el nostre respecte, en cap moment haurien de passar pel davant de les necessitats vitals que té plantejada la societat catalana.
És evident que Josep Lluis Carod, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, es dedica ferotgement a potenciar la seva imatge amb aquests actes, que és el que més li interessa, perquè si tingués una mica de sentit de la responsabilitat no hauria anunciat la inverssió que comento en aquest post. Sortosament ni ell ni ERC en el seu conjunt, es fa mereixedor de la meva confiança, confiança que els hi negaré en rodó quan els catalans siguem cridats a votar en qualsevol de les convocatòries electorals properes.

I acabo perquè sento vergonya aliena.

Les cantants Noa i Mira Anwar Awad representaran a Israel durant el proper concurs d'Eurovisió 2009

La reconeguda cantant israeliana Noa i la cantautora àrab-israeliana Mira Anwar Awad seran les responsables de representar a l'Estat d'Israel durant el proper concurs d'Eurovisió.
Achinoam Nini, coneguda popularment com Noa, va nèixer a Tel-Aviv el 1969 tot i que de ben petita va residir a Nova York fins que va retornar a Israel a l'edat dels 17 anys on va estudiar música al Rimon School. La música de Noa està fortament inspirada o infuenciada amb la música dels cantautors dels anys 60 com foren Paul Simon, Leonard Cohen o Joni Mitchell, sensibilitats musicals i líriques que Noa sap barrejar a la perfecció amb els sons de les seves arrels iemenites, han donat com a resultat una música excepcional, gràcies també a la participació molt activa en tot aquest procès del seu company Gil Dor que va conèixer al Rimon School de Tel Aviv.
Cal dir que Noa sempre s'ha mostrat gran defensora del diàleg per aconseguir la pau entre israelians i palestins i va ser la primera artista d'Israel que va actuar en un país àrab com el Marroc.
Per la seva banda, Mira Anwar Awad, de mare búlgara i de pare palestí, va nèixer l'any 1975 a Snejanka, una petita vila majoritàriament àrab situada al nord d'Israel, també va estudiar música al Rimon School for Jazz and Contemporany Musica. Actualment resideix a Tel Aviv i actúa com actriu al teatre Hakameri i en dues series de la televisió israeliana, a més d'haver participat a The Bubble, pel.licula dirigida per Eithan Fux. Mira ha gravat cançons per a bandes sonores originals dels films Forgiveness dirigida per Udi Aloni i Lemon Tree dirigida per Eran Riklis.
Actualment està enllestint el seu primer disc Bahlawan. Totes les cançons d'aquest treball han estat escrites i composades per ella mateixa, i han estat produïdes musicalment pel guitarrista Amos Ever-Hadani.
Si tens uns minuts, pot escoltar la cançó que totes dues artistes interpretaran a Eurovisió representant a Israel.Abans, peró, hauries d'anar al peu del bloc i aturar el player de la música de fons del bloc. Gràcies.

La Unió Europea, la crisi econòmica i els soferts rucs de càrrega víctimes del capitalisme descarnat

Algunes notícies resulten insultants. A les darreres 24 hores quasi bé tots els canals de TV s'han fet ressó que també les grans fortunes mundials ha perdut milions de dòlars a resultes de la crisi econòmica que ells mateixos han provocat. Perquè la intensa crisi econòmica que patim no l'hem provocat els treballadors, no. L'han provocat els bancs, les entitats financeres i els especuladors, les immobiliàries i promotors que ara es lamenten de les pèrdues que pateixen. Ja ens agradaria als treballadors estar a la pell d'aquests mutimilionàris, que tot i perdre alguns milers de milions de dòlars encara en disposen d'uns quants milers de milions més que guarden a bon recapte.
I clar, per sortir d'aquesta crisi que ha fet una mica menys rics als rics, els treballadors hem de ser les víctimes per doble vertent.
Ara des de la Unió Europea, des de l'Eurogrup que no és altra cosa que la reunió dels ministres de finances de la UE, es pretèn esgarrapar més diners de l'IRPF, és dir augmentar les retencions de les nòmines peró, compte!, s'han de rebaixar les quotes que paguen les empreses a la Seguretat Social. En una paraula, des de la Unió Europea se'ns mira, als treballadors, com els cornuts i a més pagar el beure.
Algú entèn tot aquest embolic?. Els governs demanen que els ciutadans consumim més per a reactivar l'economia, peró resulta que si se'ns incrementa la retenció en concepte de l'IRPF cobrarem menys al cap del mes, la qual cosa ens obligarà a tancar més l'aixeta de les compres, consumirem menys i cada cop més productes de les marques blanques, de les quals tant es queixen les grans marques. Per tant, l'economia continuarà estancada perquè el consum o bé es mantindrà, o bé es retraurà més encara entrant en una espiral sense fi.

No sóc economista, i prou feina tinc per quadrar la nòmina mensual com passa a milers de families, peró el cert és que si s'adopten aquestes mesures que encara castigaran més les economíes domèstiques, la situació haurà de petar estrepitosament per algun lloc o altre i ens farà mal, molt de mal, a tots plegats.

El grup Facebook Aconseguim el rècord!, 2.500.000 persones que parlin català, ja té 223.100 adhessions

Des del diari digital AVUI.cat, m'he assabentat de l'existència del grup "Aconseguim el rècord! 2.500.000 persones que parlin català". La iniciativa és d'un jove de 16 anys, Jordi Delriu, que va posar en marxa des de Facebook la proposta, i la resposta no es va fer esperar gaire, perquè en cosa de dues setmanes aproximadament ja s'han adherit a la campanya més de 223.000 catalans d'arreu del món. De llocs tan propers a nosaltres com Eivissa, Llivia, Menorca, tot passant pel Principat de Catalunya i per Polònia, Rússia, Holanda, Bósnia, Aragó, Andalusia, Alemanya, Canàries, Castella La Manxa, Castella Lleó, Galicia o Cuba, Estats Units, Austràlia i Costa Rica entre molts altres països, han donat el seu suport.
Ni el mateix jove Jordi Delriu ni el seu pare que l'ajuda s'ho creien i de feina no els hi falta, i és per aixó que s'ha format un grup d'onze persones per a gestionar la pàgina Facebook tot pensant el crear una web per a tal finalitat. Des d'aquest enllaç es pot accedir a la pàgina Facebook dels 2.500.000 persones que parlen català.
http://www.facebook.com/group.php?gid=68301236354&ref=nf
T'hi apuntes?.

La Xina comunista i totalitaria diu que va alliberar els tibetans de l'opressió i el servilisme

S'ha de ser cínic i pocavergonya per declarar als quatre vents que el Partit Comunista de la Xina, ja fa 50 anys, va alliberar als tibetans del servilisme i de l'opressió dels lames. Fa angunia aquesta gent totalitària i inhumana. Van causar centenars de milers de morts de ciutadans tibetans; van ocupar militarment un país independent i sobirà; han anat destruïnt sistemàticament la seva cultura i tradicions; han empresonat i torturat a tot aquell tibetà que s'ha oposat a l'ocupació xinesa; han aplastat qualsevol intent de manifestació i han provocat amb perversa intencionalitat una intensa i constant inmigració de població xinesa Huan per a neutralitzar sense compassió al poble tibetà. I d'aixó, ells, els dictadors xinesos, en diuen alliberament del poble tibetà. Quina insolència!.

No per què sí el Dalai Lama ha qualificat la situació que ha viscut i viu el Tibet sota l'ocupació militar i cultural de la Xina d'autèntic Infern a la Terra per als tibetans. No endebades el Dalai Lama ha alçat la veu per denunciar el genocidi humà, religiós i cultural que el Partit Comunista de la Xina està cometent impunement contra els tibetants des de fa mig segle. I el cinisme brutal i fastigós del govern xinès va més enllà a l'afirmar que la culpa de la mort de milers de tibetans és del Dalai Lama. És el límit màxim del cinisme, de la mentida i de la manipulació dels fets reals que ha viscut el Tibet sotmès amb mà de ferro pels comunistes del partit únic i ansolutista xinès.
Boicotejar tots els productes procedents d'aquest país, de la Xina, és el que hauriem de fer els europeus, com a mostra de solidaritat i suport amb el torturat i sotmès poble del Tibet. I la veritat és que no ens perdriem res per no comprar els seus productes que són de baixa qualitat com s'ha demostrat cada dos per tres, productes que els governs europeus han de retirar dels mercats.

Pla de competitivitat de la Tarraco Romana

Fa uns dies que volia penjar aquest post, però no m'he decidit fins avui. L'aprobació del Pla de Competitivitat de la Tarraco Romana dotat amb 4 Meur, amb la finalitat de potenciar i donar una altra orientació a la gestió i promoció turística de la Tarragona romana, juntament amb aquells municipis propers que conserven restes importants de la Capital de l'Hispania Citerior, és una noticia important per si mateixa. També se'n beneficiaran els pobles d'Altafulla que conserva la vila romana d'Els Munts; Roda de Berà que conserva l'Arc Triomfal de Tarraco, i Constantí que conserva un important mauseloeu i les restes d'un pont romà.
Si bé fins aqui no hi ha res a dir, ben al contrari,el que més m'ha cridat l'atenció és l'anunci de desacords respecte a determinats punts de l'esmentat Pla, puntualitzacions que provenen bàsicament del regidor de turisme de l'Ajuntament d'Altafulla, Jano Francino, el qual demana que s'estableixi un organigrama paritari, igual i plural per a tots els municipis i es deixin de banda personalismes i interessos partidistes. La veritat que ningú sap exactament a què venia aquella puntualització, diria, tan radical, però fàcilment es pot intuïr. I segur que la cosa va per allò que els representats de Tarragona ciutat no tinguin més pes que la resta. Crec que si els trets de Jano Francino van per aqui, va molt equivocat, perquè naturalment que Tarragona hauria, dic hauria, de tenir més pes que la resta, per la simple raó que és en aquest municipi on es concentra el 95 per cent del llegat romà que ara amb el Pla de competitivitat es vol potenciar, i que les restes que es conserven a Roda de Berà, a Constantí i a Altafulla responen simplement a la importància que tenia aleshores Tarraco, altrament cap dels tres municipis tindrien cap resta de l'època que comento.
Una altra cosa és que es deliberi, que es discuteixi i que es miri d'arribar a acords conjunts, cosa que no crec que pugui ser tan dificil, si en definitiva es tracta de revitalitzar aquest importantissim llegat romà que encara conservem, que podem admirar i que podem oferir als visitants.

10Mil a Brusel.les i el "We Want a Catalan State"

No calia que l'ecosocialista Jordi Guillot es molestés en fer públic que ni ell, ni Joan Saura, ni el conjunt dels d'IC-V no donaven suport a la manifestació que s'ha fet aquest passat cap de setmana a Brusel.les, per donar a conèixer a la Unió Europea els desitjos de moltissims catalans que aspirem a tenir un Estat propi. No calia perquè als d'IC-V ja els coneixem abastament i des de fa anys.

Sigui com sigui, la manifestació va ser tot un èxit de participació i de ressó mediàtica, malgrat que El Periódico, dit de Catalunya, i La Vanguardia, dita española, no destaquin a portada la noticia com informa el diari digital NacioDigital.cat. No es podia esperar res més d'aquests diaris si tenim en compte les seves línies editorials i com fan servir descaradament els flitres de les informacions en benefici dels seus. Catalunya poc els importa. Els importa ser els portaveus i servents mediàtics dels sectors polítics que els són afins, i tots sabem quins són uns, i quins són els altres.
Malgrat el menyspreu que aquests dos rotatius que s'editen a Catalunya hagin demostrat respecte a la manifestació de Brusel.les, s'han tingut d'empassar l'èxit indiscutible de la crida que es va fer des de fa molts mesos per a fer palesa l'expressió i sentiment popular pel que fa als drets inalienables de Catalunya per a ser més aviat que tard una Nació amb Estat, perquè nació ja ho som, mai ho hem deixat de ser malgrat les ofensives de Castella per a destruir-nos com a tal.
El que sí que m'ha sorprès molt desagradablement ha estat l'absència a Brusel.les de Ramon Tremosa. L'excusa de la sempre manipulable agenda, no em serveix. És una excusa massa gastada i vella. Ramon Tremosa sabia molt bé, com ho sabiem tots els catalans, el dia en que es faria aquesta concentració-manifestació a Bèlgica, i per tant tenia moltes setmanes per a modificar la seva agenda i no ho ha fet. Malament comença la seva cursa política per a ser eurodiputat.

Sariel Maler, pianista de nacionalitat israeliana, oferirà un concert de piano a Tarragona el dia 17

El proper dimarts, dia 17 de març, a les 8 del vespre, el reconegut pianista Sariel Maler de nacionalitat israeliana oferirà un concert de piano al Teatre Metropol de Tarragona. El concert està organitzat per Joventuts Musicals de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat.
Sariel Maler va nèixer a Jerusalem l'any 1971, i va començar la seva trajectòria musical a l'edat de dos anys, quan ja taral.lejava frases musicals de simfonies de Beethoven; als deu anys va ingressar com a estudiant de piano a la Rubin Academy of Music and Dance de Jerusalem, i els va continuar amb la prestigiosa pianista israeliana Pnina Salzman a la Universitat de Tel Aviv, on va obtenir la llicenciatura amb les màximes qualificacions.
Posteriorment es va perfeccionar a la Hochschule für Musik Karlsruhe, va rebre classes de Marta Argerich, i acabà els seus estudis amb summa cum laude. Ha obtingut premis importants internacionals com el Città di Senigalia, a Itàlia el 1989; el Broadcasting Authority's Young Artist Competition, a Israel; José Iturbi, a Espanya, entre d'altres. Ha actuat en recitals, concerts de música de cambra i com a solista amb la Simfònica de Jerusalem, Baden Baden Philarmonie, European Philarmonic (Salle Gaveau, París), amb l'Orquestra Nacional del Brasil, etc. També ha actuat a Alemanya, als USA, França, Israel, Itàlia, Brasil, Espanya i Xile. Ha obtingut diversos guardons com a solista i com a intèrpret de música de cambra. El concert, doncs, que el reconegut pianista Sariel Maler oferirà a Tarragona es composarà amb peces de Scarlatti, L. Van Beethoven, F. Listz i de P. Ben-Haim.
És d'esperar que el concert es pugui fer amb total normalitat i sense la insolent presència de les ja habituals energúmenes i sectàries persones dites d'esquerres i progressistes que es dediquen a insultar i a escridassar qualsevol acte que estigui marcat per una persona, equip esportiu o polític de nacionalitat israeliana. Aquesta gent tant pro palestina i pro terrorisme de Hamàs ja comença a fer massa fàstic i pudor.
Foto: Sariel Maler i la violinista Bernarda Quesada

El drama de Darfur a partir d'ara s'endurirà fins a limits desconeguts sense l'atenció de les ONG's

A Darfur hi han morts per arreu del territori. Pobles i poblats destruïts i cremats. Dones i adolescents violades sistemàticament i desprès assassinades sense compassió. A Darfur ja han mort més de 300.000 persones, i uns dos milions més s'han vist obligades a desplaçar-se de les seves cases i refugiar-se als campaments per als refugiats de la furia criminal dels musulmans paramilitars i del despòtic règim, també islamista, presidit pel dictador Omar Hassan Al Bashir.
Ara només faltava que aquest dictador hagi ordenat que les ONG's i l'organització de Metges Sense Fronteres que atenien als desplaçats i refugiats, per deixar totalment desemparats a desenes de milers de sudanesos negres, quedant a mercè dels ferotges paramilitars islamistes i de l'exèrcit regular que fins ara no ha fet res per controlar i aturar a aquests rabiosos descontrolats.
Vista la situació, la crúa i desesperançadora situació dels perseguits a mort, cal que em formuli algunes preguntes: Fins quan s'ha d'esperar per a que les forces internacionals intervinguin en aquest conflicte per aturar la sagnia diària que va ja començar l'any 2003?. Caldrà esperar que passi el què va passar als Balcans que no es va intervenir fins als darrers moments quan ja havien mort desenes de milers de kosovars?. Tan lenta és la diplomàcia, i tant lenta és la capacitat de reacció dels nostres governants, de la UE em refereixo, per a no prendre decisions concretes, determinants i eficaces per evitar més mort i destrucció al Sudan?. A què esperen aquests col.lectius pacifistes, progressistes i d'esquerres en denunciar públicament i pels carrers de totes les ciutats i viles de Catalunya i de l'Estat espanyol el genocidi de Darfur que porten a terme els musulmans?.

La Cort Penal Internacional, Omar Al-Bashir, Darfur i el col.lectiu català Aturem la Guerra

Ja era hora!, la Cort Penal Internacional després d'uns dies de dubtes i d'indecisió, per fí ha acceptat l'ordre de detenció del despòtic president sudanès, Omar Al-Bashir, acusat de genocidi i de crims de guerra sistemàtics especialment a la zona de Darfur. El fiscal Moreno Ocampo ha informat que té suficients i nombroses proves i testimonis per haver sol.licitat la detenció d'Omar Al-Bashir.
Un conflicte que va esclatar l'any 2003 provocat per raons racistes i religioses ha causat més de 300.000 morts i vora 3 milions de ciutadans desplaçats de les seves cases i terres, veient-se obligades a concentrar-se en el castigat territori de Darfur on no paren de ser atacats i assassinats per les forces militars i paramilitars sudaneses. La raó profunda del conflicte és racista amb tocs religiosos. El Sudan, país musulmà radical, va desencadenar la persecució de la població no àrab, és a dir els de raça negra, i que en qüestions religioses uns són cristians, d'altres animistes, etc.

I potser algún internauta que arribi fins aquest post es preguntarà el perquè al titular esmento al col.lectiu Aturem la Guerra. Doncs és ben senzill. Aquesta gent tant progressista i tan pacifista, que jo sàpiga, mai s'han manifestat contra aquesta guerra del Sudan, ni han denunciat el genocidi que s'està cometent, ni ha demanat el boicot als productes que procedeixen d'aquest país africà i musulmà. Com és, torno a preguntar-me, ¿el conseller Joan Saura i la seva prole progressista i d'esquerres, així s'auto anomenen ells, no s'han manifestat mai pels carrers de cap ciutat de Catalunya per denunciar ben fort els abusos humanitaris ni el genocidi que s'ha comès i es comet encara a Darfur?.

¿És que per a aquesta gent d'esquerres encara hi han ciutadans de primera, de segona i de tercera categoria?, o ¿és que la població no musulmana del Sudan no té valor per a ells?.

La XXII Setmana Medieval de Sant Jordi de Montblanc s'arrodonirà amb noves activitats

Des del dia 23 d'abril fins al 3 de maig, la Vila Ducal de Montblanc celebrarà la XXII Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, destacant-se l'acte d'homenatge al folclorista i estudiós de la cultura popular catalana Joan Amades que enguany farà 50 anys de la seva mort. L'acte es farà el dia 26 d'abril, i s'ha pensat en retre-li aquest acte de reconeixement per la seva dedicació en l'estudi del folclore català i per les referències que fa Amades en el sentit que Sant Jordi va matar el Drac a Montblanc.

Una altra de les novetats, important per si mateixa, és l'ampliació dels horaris i dies del Mercat Medieval que és una de les activitats de la setmana que aplega més públic. El Mercat Medieval, doncs, es farà els dos caps de setmana. També s'engegarà per primera vegada el Pas de Ronda que consistirà en una visita guiada per la vila en hores nocturnes. També les Nits Malèfiques, que ja van ser reestructurades l'any passat, sofriran canvis de guió i d'emplaçament. Respecte a un dels actes centrals de la festa com és el Sopar Medieval també serà remodelat, com també ho serà el Torneig Medieval que degut a la gran acceptació que té entre els visitants enguany se'n faran dues sessions.

Per altra banda, dir que aquest cap de setmana s'han escollit als protagonistes de la festa, és a dir els joves que encarnaran les figures de Sant Jordi, Arnau Porta, i de la Princesa, Judit Roman, a més dels Reis.

Aqui deixo l'enllaç a la web oficial de la Setmana Medieval: http://www.setmanamedieval.org/

Benestar Social de la Generalitat de Catalunya té molt abandonada la Llei de Dependència

El Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya té suspesa una asignatura que l'ha de resoldre i aprobar amb molt bona nota amb urgència. La societat catalana així ho exigeix i no pot ni vol esperar.
És inadmissible que els responsables d'aquest patètic departament s'amagui sota uns pressumibles errors informàtics per justificar-se d'allò que és del tot injustificable. Una àvia de 101 anys d'edat, Dolors Solé, d'Artesa de Segre i que viu amb uns familiars no podrà tenir assistència emparada sota la Llei de Dependència fins l'any 2013, any en que potser ja no s'hi arribaria a temps. Patètic i insultant per a les persones que encara fem servir el cervell per pensar, sospesar i fer un anàlisi de tot el galliner politic que ens envolta.
No té cap justificació aquest pretès error informàtic puntual, perquè són centenars, molt centenars de families catalanes que estan i estem pendents i esperant que aquesta Llei s'apliqui amb rigor, seriositat i eficàcia. Són centenars de families que esperen, esperem, les atencions d'aquests serveis oficials per a fer front a les assistències que es mereixen centenars d'àvis d'arreu de Catalunya. I que no ens diguin que no hi han diners; que no ens diguin que estem en temps de crisi, perquè aleshores ens haurem de preguntar amb ràbia continguda, el perquè en moments de crisi no s'atenen als àvis com es mereixen, i en canvi sí que hi han diners, per exemple, per anar obrint delegacions de la Generalitat per arreu del món. Ho dic com a exemple, insisteixo, perquè des dels errors informàtics o als errors dels protocols, sempre la culpa és dels protocols quan hi han desgràcies amb menors o de qualsevol altra mena, els politics mai tenen culpa ni responsabilitats. Quina altra excusa s'enginyeran de cara el futur per justificar altres errors?.
Era més important obrir una delegació d'aquestes característiques a New York abans que traspassar aquests diners de presidència al Department de Benestar Social, per exemple?. Quines prioritats té marcades el govern tripartit?. És prioritària aquesta embaixada als USA abans que atendre els àvis que han estat treballant tota la seva vida per aquest país, i se'ls paga amb menyspreu i abandó repercutint en el benestar del seu entorn familiar?. Sincerament fan pena.

Fotografia: Agència EFE