L'abjecta i execrable Església Catòlica que vol justificar els incontables abusos sexuals a menors

Són fastigosos i repugnants. Són autoritaris i dèspotes. Són segrestadors de consciències i de voluntats de la gent senzilla i tot sovint inculta. Són abusadors sense escrúpols de la inocència dels nens i nenes. Manipulen les voluntats, si poden, erigint-se com a representants d'un D'-u que ni ells mateixos respecten. Són malats del poder, d'un poder que no els hi ha donat ningú. Malats del poder que van heretar de l'Imperi Romà i de l'emperador, no pas del tan manipulat jueu anomenat Jeshuah el nazarí.

Sempre s'han posat al costat del poder econòmic i polític, sense tenir en compte si es tractava d'una dictadura com les de Hitler, Franco, Pinochet, Videla, Mussolini, etc. Aquesta església anomenada catòlica és abjecta i execrable per si mateixa, des de la seva mateixa essència.

Justificar o comparar l'avortament amb les violacions repetides i nombrosssissimes que ells han fet al llarg de la seva maleïda història, hauria de ser motiu suficient com per denunciar al bisbe Cañizares i al mateix Vaticà, pels seus silencis, davant de la justicia exercint l'acusació popular amb fermesa i sense compassió. No mereixen cap mena de respecte ni cap mena de consideració. És una església corrupta i manipuladora que desgraciadament tots els catalans ajudem a alimentar-la i a perpetuar-la per desgràcia de tots plegats, aportant anualment centenars de milions d'euros a les arques eclessiàstiques.

Aquesta és l'església dels poderosos, precisament dels qui han provocat el crack econòmic mundial que estem patint. Ells no en pateixen de gana, ni tenen problemes per pagar el manteniment de les seves grans mansions i palaus, ni tenen problemes d'atur ni tenen familia per alimentar i cuidar-la. Són perversos.

El Barça, la Champions i les eleccions europees

La bestialitat i agressivitat, fruit de la ignorància cultural i de l'analfabetisme social de molts ciutadans, ha tornat a embrutir un altre triomf esportiu del Barça i que per extensió se'l pot atribuir el conjunt de Catalunya.

Aquesta supina ignorància d'aquesta gent que no mereixen ni el qualificatiu de persones, no hi ha cap mena de dubte que repercuteix negativament en el conjunt de la societat catalana. Aquests energúmens i bèsties humanes que per no saber, ni saben celebrar i participar en una festa sigui o no esportiva, no es mereixen conviure entre nosaltres. Se'ls ha de marginar com qui margina i arracona qualsevol objecte vell, atrotinat i inservible en un racó de les golfes d'una casa, perquè és impossible reciclar-los.

La història es repeteix cada cop que hi ha alguna celebració sigui social, esportiva o de reivindicació política, i és que alguna cosa, o algunes coses fallen des de la base.

I una de les causes potser la podriem trobar en el profund decensís existent al si de la nostra societat pel que fa a la política i als polítics. Crida l'atenció que un aconteixement esportiu com el viscut ahir a la nit faci sortir de casa a més de cent mil catalans repartits per qualsevol ciutat i vila de Catalunya per celebrar la victòria del Barça a Roma, i que en plena campanya electoral per a les eleccions europees els ciutadans en general es mostren escèptics, gens motivats ni il.lusionats. Què més voldrien els polítics en aquests moments tenir la força moral i política per a mobilitzar a cent mil catalans en un míting durant aquesta campanya. Resulta imposible i ridícul només imaginar-s'ho. Què falla?. S'han plantejat amb seriositat i rigor per on fallen els nostres polítics?. No creuen tots plegats que la gran majoria de catalans n'estem farts de tanta autocomplaença política?.

És d'escàndol que un club de fútbol tingui aquesta gran capacitat de convocatòria i de mobilització social, i els polítics siguin incapaços d'il.lusionar i de desvetllar confiança i esperança a tot un poble, a tota una nació. Que s'ho pensin i reconsiderin molt seriosament, perquè cada dia que passa l'abisme entre la societat civil i els polítics es fa cada cop més i més profund. Acabaran trobant-se totalment sols. Només podran gaudir de la companyia dels seus incondicionals.

El mentider Mayor Oreja i el decebedor debat electoral amb el candidat del PSOE López Aguilar

Quan avui he escoltat pel canal CNN+ el resum del debat electoral per a les eleccions al Parlament Europeu, el conservador pepero Jaime Mayor Oreja va mentir descaradament davant de les càmeres i davant dels ciutadans d'arreu que escoltesin el debat, cosa que jo no vaig fer. No acostumo a perdre el meu temps escoltant bajanades, banalitats i generalitats sense aprofundir en res.

En primer lloc, Jaime Mayor Oreja es va convertir en un autèntic mentider i vergonyós manipulador de la realitat lingüística de Catalunya. Durant el debat aquest conservador que se sent orgullós que el seu vesàvi prohibís a la seva familia parlar l'euskera, va afirmar que en algunes comunitats autònomes es prohibeix ensenyar el castellà. Aquest homes és un grotesc mentider i manipulador de la realitat. Hauria de saber, i segur que ho sap peró ho calla covardament, que les llengues catalana, basca i gallega són les que estan amenaçades per les imposicions dels espanyolistes recalcitrants com ell i els seus.

Dit aixó, i escoltat el conjunt del resum de l'esmentat debat, només puc afegir que va ser decebedor, perquè en cap moment es van plantejar propostes per a portar-les sota el braç al Parlament Europeu. Els dos canditats, el del PP i el del PSOE, es van dedicar a tirar-se els plats pel cap per temes de política interior, com si talment es tractés d'un debat per a unes eleccions generals i no pas per les europees. Francament decebedor. Segurament que cpa dels dos, i em refereixo als respectius partits polítics, poca cosa deuen tenir guardat al cartipàs per a posar-ho damunt de la taula un cop s'hagi inaugurat el nou Parlment d'Europa que sorgeixi dels vots emesos pels europeus entre els dies 4 i 7 del proper mes de juny.

Sense propostes i projectes clars, dificilment es pot anar a votar.

El Tribunal Constitucional i el partit Iniciativa Internacionalista -Solidaritat dels Pobles

Que perversos i hipòcrites que són aquesta gent del Partit Popular, i que hipòcrita i manipuladora és aquesta ex socialista fracassada que es diu Rosa Díez!. Es rebelen contra una sentència de la màxima autoritat judicial de l'Estat espanyol, contra el Tribunal Constitucional, contra el qual no es pot apel.lar, i ells ho saben. Peró la qüestió és manipular les consciències senzilles, alçant la veu ben fort demanant que es bellugi l'aparell de l'Estat, advocats i la fiscalia, per a evitar que Iniciativa Internacionalista-Solidaritat dels Pobles pugui arribar a concórrer a les eleccions europees del proper dia 7 de juny.

Aquesta gent són tan poc creïbles, i es mereixen tant poc respecte, que resulten menyspreables. Uns partits espanyolistes declarats que aplaudeixen les sentències judicials quans els ´hi són favorables, peró es revolten i criden com histèrics quan no els hi són favorables, es desqualifiquen ells mateixos, tant devant de la opinió pública com davant de les instàncies judicials.

Aquesta Rosa Díez es dedica, enlloc de fer campanya del seu partit que es quedarà fora del Parlament Europeu (està cantat), es dedica a demanar que ningú voti la candidatura Internacionalista-Solidaritat perquè suposaria recular des del punt de vista de les llibertats, perquè és una candidatura que pretén, des del Parlament Europeu, derrotar la democràcia. La Rosa Díez està massa rabiosa com per analitzar fredament que la sentència del Constitucional és ferma, i que ni cal dir que els components del tribunal es van llegir i rellegir el text de la documentació que II-SP els va fer arribar, que és el mateix que el que van tenir damunt la taula els del Tribunal Suprem. Els peperos i els de la Rosa Díez han d'entendre els agradi o no, que un sector important de la societat basca té tot el dret a tenir un punt de referència política, i han d'entendre també que si el Tribunal Constitucional va aprovar els estatuts d'II-SP, és perquè no van veure enlloc del text el més mínim referent al terroriste encara que sigui hipotètic.

Només vull afegir que m'he alegrat de la decisió i de l'acord del Constitucional.
Foto. Alfonso Sastre

Europa i la campanya electoral de la bronca, de l'insult i desqualificacions peró sense propostes

Amb tres dies d'això que en diuen campanya electoral per a la renovació del Parlament Europeu (això de la renovació és una ironía), estem farts i cansats d'escoltar com s'insulten, desqualifiquen i es menyspreen els socialistes i els populars especilament.

Així ni uns ni altres arribaran a bon port. Si així es pensen reduïr l'abstencióp anunciada, van molt errats. Si així pensen arribar al Parlament Europeu sense que abans els ciutadans sapiguem clarament les propostes socials, d'ocupació, econòmiques, de control de l'inmigració il.legal descontrolada i no desitjada que afecta al conjunt d'Europa que uns i altres portaran a Europa, van ben bé dats si pensen que així mobilitzaran a l'electorat més o menys assenyat, cultivat, prudent i sensible a tanta bronca innecessària i inútil.

Han perdut tres dies desqualificant-se i assajant-se per veure qui la diu més grossa contra l'altre. És un autèntic i esperpèntic espectacle circenc de fira de festa major. Ignoro qui assessora tant a Rodriguez Zapatero com al Mariano Rajoy, ni necessito saber-ho, no cal, perquè veient l'espectacle trist i depriment que tots plegats estan donant, qualsevol es pot imaginar la gran qualitat professional i política d'aquests assessors. Han confós una campanya electoral on s'haurien de plantejar propostes, i el que fan és tot el contrari. I així volen anar a Europa amb el suport dels ciutadans.

I al començament parlava d'ironía. Sí, és una ironía parlar de renovar els eurodiputats quan només canviaran algunes cares, no totes, peró no canviarà el tarannà i la manera de fer. Tot continuarà igual..., bé no, tot no. Els eurodiputats cobraran mensualment i durant quatre anys més de 7000 euros. Aixó sí que és nou. Segurament que només serà la única novetat.

Josep Lluis Carod i Joan Puigcercós han caigut descaradament als freds braços del poder

Dos dels màxims dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya, Carod Rovira i Joan Puicercós, ja poden preparar-se per a rebre una lliçó dels votants el proper dia 7 de juny. Ja poden anar juntets als actes oficials o de partit, aplaudir, remenar i remenar els arguments independentistes que ja no tenen cap credibilitat quan ells en parlen amb la boca plena, peró amb el cor venut al poder que ostenten.

Joan Puigcercós i Josep Lluis Carod fa pocs mesos van signar un pacte de convivència i entesa entre ells i els respectius sectors que els hi són afins. No sé en quins termes, ni m'interessa, es va fer aquell pacte, peró la realitat ens demostra a tots els catalans que els dos dirigents no caminen en paral.lel, sino que caminen tangencialment. Mentre Puigcercós ha demanat trencar els plats si no hi ha finançament per a Catalunya el dia 15 de juny, data que va fixar el mateix Rodriguez Zapatero, el Josep Lluis Carod, segur que temerós de perdre la sucosa nòmina i el poder que ostenta des de fa quasi cinc anys, diu que el Govern de La Generalitat del qual ell n'és el vicepresident, podria acceptar perllongar el termini. La qüestió és que qui dies passa any empeny, oi vicepresident?.

És igual que l'economia catalana estigui ofegada per manca d'un real i just finançament, la qüestió és anar trampejant la situació, allargar indefinidament el tracte injust i inmerescut que rebem d'Espanya els catalans. Vosaltres dos feu com a mínim pena, i caldrà que l'electorat català responsable i inteligent us negui el seu vot. Si arribeu a treure un eurodiputat no serà precisament pels vostres mèrits, serà per la bona voluntat i respectabilitat que de moment es mereix el Jonqueras.
Foto: El País

Iniciativa Internacionalista i el tret de sortida per a les properes eleccions al Parlament Europeu 2009

El Partit Popular, un cop més, es posa en evidència vergonyosa. La seva portaveu al Congrès ha denunciat i criticat obertament la decisió del Tribunal Constitucional per decidir que Iniciativa Internacionalista pot concórrer a les eleccions del proper dia 7 de juny.
Aquesta gent només saben riure les gràcies a aquells que els hi fa pesigolles, o dit d'una altra manera als qui els hi eixuguen les babes o els donen sempre la raó. És propi dels totalitaris i dels sectaris. Crec que el Tribunal Constitucional en aquest cas ha estat molt encertat, perquè deixa la porta oberta a desenes de milers de ciutadans d'Euskal Herria a exercir democràticament el dret de votar a una formació política, i a més permet que aquests ciutadans no se sentin marginats per raons polítiques. Iniciativa Internacionalista condemna explicitament la violència per raons polítiques, argument que sembla que ha estat clau per a poder participar en la campanya electoral que va començar ahir a mitja nit.
I passo a comentar el trist paper que estan fent la majoria de polítics. En lloc de parlar de propostes, de projectes, del què pensen fer si arriben al Parlament Europeu, es dediquen a atacar-se com sempre, amb els mateixos arguments i que tots coneixem i ens aborreixen. La política en general està enquistada en uns esquemes que podien ser útils i segurament necessàris fa vint o trenta anys, peró actualment aquelles fòrmules per gastades i conegudes no tenen pràcticament cap efecte movilitzador entre la població. Si els catorze dies de campanya que falten tots els polítics segueixen com sempre, en un discurs estúpid d'acusacions i de tirar-se els plats pel cap com això ja fós un esport polític, és que viuen a una altra galàxia peró no a Europa. Fan realment pena.

Eleccions al Parlament Europeu i la proliferació d'entitats i associacions per a la independència

A les dotze d'aquesta nit tots els caps de llista dels partits que concorren a les eleccions per al Parlament Europeu enganxaran les seves cares i slogans per a promocionar-se durant quinze dies, aixó si la pluja i altres elements humans no destrocen la propaganda electoral abans de 48 hores com acostuma a passar.

Curiosament quasi que s'ha fet coincidir, només els separen 48 hores, l'enganxada de cartells amb la presentació oficial de la nova Associació Sobirania i Justícia que encapçalen polítics prou coneguts com l'Agustí Bassols, Max Canher i d'altres, i que a més ja compten, diuen, amb 800 adhessions de ciutadans de tota classe social.

M'he posat en alerta per aquesta posada de llarg de l'Associació Sobirania i Justicia amb tanta pompositat com es va fer. I m'he posat en estat d'alerta i també m'ha preocupat perquè darrerament estan produïnt-se tot un seguit de moviments polítics per a reclamar la sobirania i independència de Catalunya, que davant d'aquesta cursa per veure qui és més sobiranista i independentista, tots els esforço s'aniran perdent pel camí i tot continuarà igual o pitjor que ara.

De moment, en aquestes eleccions per al Parlament Europeu no hi ha una real i creïble aposta independentista en cap de les llistes que hi concorren a Catalunya, perquè tots sabem que ni CDC ni UDC, ni ERC estan per aquesta feina. Sabem quje Duran i Lleida mai ha apostat per la sobirania, ho ha dit clarament, i Jordi Pujol diu que comprèn que antics consellers dels seus governs que no eren independentistes, ara estiguin al front d'aquesta nova associació, peró que ell no s'hi afegeix.

Si a tot aixó afegim l'operació Joan Carretero, els del corrent intern d'UDC El Matí, els sorprenentment silenciosos militants d'ERC afins a l'Uriel Bertran, que ni se sap on són ni que fan, etc, he de dir des del meu particular punt de vista que no anem gens bé. Coneixent com conec als polítics de casa nostra, és més que evident que tots voldran anar al davant reclamant protagonismes i s'esbatusaran dialècticament uns i altres per veure qui és qui, i qui és més sobiranista i independentista, i Catalunya continuarà sense ser escombrada degudament i com cal. Miro de reull i amb grans dubtes que el creixent independentisme social que es detecta entre la societat segons totes les enquestes, arribi a tenir un real i autèntic punt de referència per a sentir-se identificat amb algú. Massa partits; massa associacions; massa entitats que reclamen aparentment el mateix. Continuem malament.

Eleccions europees 2009 i l'independentisme català

Del 4 al 7 de juny els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea serem cridats a les urnes per a elegir un nou Parlament Europeu. A casa nostra la jornada electoral serà el dia 7, una jornada que estarà marcada per l'abstenció segons tots els sondejos.
A Catalunya serem desenes de milers de catalans que no tindrem malauradament un punt de referència per votar-lo, em refereixo als catalans independentistes seriosos i responsables que estimen realment Catalunya. l'Esquerra Republicana de Catalunya ja no és aquest punt de referència. L'han tirat a la claveguera els Carod, Puigcercós, Benach i Ridao. Ja no són creïbles per a atorgar-los la nostra confiança. Han adulterat ERC fins el punt que l'han abocat als braços de l'espanyolisme revestit de catalanisme, que ni de lluny vol dir independentisme que és el que necessita la nostra nació. Ara és l'hora de demostrar qui som i quants som, i la manera de fer-ho és abstenint-nos de votar el dia 7 de juny. Caldrà esperar en què es converteix el Reagrupament de Joan Carretero; caldrà esperar què pensa fer Santiago Espot de Catalunya Acció, i què pensen fer els del Partit Republicà amb l'Agustí Soler al capdavant, i que faran, que farem, els qui sense militància activa en cap formació independentista esperem que tots aquests polítics que defensen la indepèndència de Catalunya siguin capaços d'entendre's, reagrupar-se en una única alternativa deixant de banda els personalismes. Catalunya està per damunt de tot i de tots.
Si el dia 7 ens obliguen a abstenir-nos per manca total d'un punt de referència política, caldrà que tots plegats ens posem a treballar en ferm per a que aquesta inexistent alternativa que de moment ens deixa orfes, l'any 2010 sigui una realitat.

Jaime Mayor Oreja, és el paradigma de l'arrogància

Mentre tots els pedagogs, lingüistes i especialistes en la matèria d'arreu del món ja fa anys que promouen el multilingüisme per la riquesa que comporta per a qualsevol persona, no ja per a les relacions humanes i socials o polítiques, sinó per l'enriquiment de vocables i fluidesa verbal, etc, ens surt aquest pepero de Jaime Mayor Oreja orgullós que el seu vesàvi prohibís als seus fills parlar la seva propia llengua quw no era altra que l'euskera. Quina pobresa d'esperit!, quanta misèria cultural!.

Els catalans, com a mínim parlem la nostra llengua i la vostra a més d'alguna altra llengua. Vosaltres no. Vosaltres, els de Castella i de terres endins, us heu quedat anclats amb la llengua castellana que tot i ser, diuen, la tercera llengua més parlada, de fet només es pot utilitzar per al consum intern i per a entendre't pels països sudamericans, poca cosa més, i gràcies. No sé si ho sap aquest pepero i espanyolista recalcitrant, que Catalunya com a tal existeix des de fa un miler d'anys, i la nostra llengua, la catalana, fa molts segles que es parla i s'utilitza en escrits i documents. I encara roman dreta, ferma, malgrat les agressions que Catalunya i la seva llengua han tingut de patir i suportar des de fa quasi 500 anys per l'opressió castellana i per la despòtica dominació borbònica posteriorment, i com afegitó per 40 anys de dictadura feixista-franquista. Malgrat tot, aqui estem orgullosos de parlar la nostra llengua i ensenyar-la a les escoles i universitats emparats pels drets inalienables de qualsevol poble i nació que som i que estan plenament reconeguts en la Declaració dels Drets Humans, malgrat la seva ràbia gens dissimulada.

El PSC diu que "si tu no hi vas ells tornen", peró estan governant a Euskal Herria gràcies al PP

José Zaragoza, dirigent i ment pensant de la direcció del PSC-PSOE, torna a recuperar un slogan que per vist i escoltat no fa cap efecte entre la societat. És com si els volguesin fer escoltar un disc ratllat que ja no saps si la música és de Litz, de Beethoven, o de la Trinca.

No obstant la repetició d'un slogan caduc per gastat, no és el que més crida l'atenció. El més sorpronent és que els socialistes catalans amb aquesta frase sembla quw vulguin amagar vergonyosos el pacte que vergonyosament van signar a Euskal Herria amb el Partit Popular. En què quedem, José Zaragoza?. No creieu que si bé la societat catalana és prudent, assenyada i amb molta paciència, en cap cas no és idiota?. Peró si vosaltres,els socialistes, heu obert la porta al Partit Popular per a governar, repeteixo, a Heuskal Herria durant els proper quatre anys!.

La política a Catalunya està seriosament tocada. Perquè a banda d'aquesta qüestió dels socialistes, a Esquerra Republicana de Catalunya li continuen les baixes de militància prou significatives com la de la Rut Carandell, precisament la que van tantejar per a que encapçalès la llista d'ERC per a les eleccions europees. I el quartet dirigent d'aquest partit, dit independentista, (que ja no ho és), entossudit en mantenir-se al poder peti qui peti i caingui qui caigui, sense adonar-se'n que ells seran els qui cauran primer.

Tampoc fan cap patxoca els de CiU. Mentre Duran Lleida diu unes coses, després ens surt l'Artur Mas dient-ne unes altres i les bases a callar. Parlen de sobiranisme de Catalunya, peró no són independentistes ni de lluny. Algú s'ho ha cregut alguna vegada?. I els d'IC-V i no sé què més, repetint el discurs de sempre que també està més ratllat que un d'aquells discos de pasta que es guarden als museus. I del Partit Popular ja no cal ni dir que el seu anticatalanisme prou conegut, mastegat i vomitat, continuarà sent una força espanyolista residual a Catalunya on mai assoliran, per a sort de Catalunya, el govern de La Generalitat.

Qui queda?.

Tarragona celebrarà el Dia Internacional d'Internet

El dia 17, diumenge, Tarragona també s'afegirà als múltiples actes que s'organitzaran arreu del món per a celebrer, per segona vegada, el Dia Internacional d'Internet 2009.

Amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona i amb l'aportació tècnica i d'ampla experiència en el món d'Internet per part de Tinet, a partir de 2/4 d'onze del matí, a la plaça de La Font, tots els ciutadans interessats podran gaudir de tallers diferents com per exemple Escull Plataforma per a relacionar-te a Internet, El món Wiki o les Xarxes Socials, o bé Navega per Internet o Configura la teva xarxa sense fils, etc.

Mitja hora després l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, farà el lliurament de diplomes als alumnes dels diferents telecentres de Tarragona a les dependències del Servei Municipal d'Ocupació, a la Part Alta i als barris de Campclar i Bonavista.

A més, s'ha organitzat per a la jorn ada un concurs de fotografia digital obert a tots els que hi vulguin participar. Cal dir que la Xarxa Ciutadana Tinet, des d'OASI, aportarà la seva experiència donant suport a la infraestructura cedint ordinadors portàtils i oferint sessions informatives gratuïtes sobre Webfàcil a les 11 del matí i a les 5 de la tarda. També projectarà durant tot el dia a l'entrada a l'edifici de l'Ajuntament, els vídeos del Clica, el programa televisiu divulgatiu sobre Internet dirigit per Tinet.

El viatge de Benet XVI, bisbe de Roma, a Terra Santa és per a preservar els interessos del Vaticà

No diré que el recorregut més o menys maratonià de Benet XVI per terres d'Israel i de Jordania ha sigut un simple viatge turístic/religiós, peró quasi. Ningú a aquestes alçades es creu alló del diàleg interreeligiós ni aquella altra aventura propagandística de l'Aliança de Civilitzacions. Ni els qui s'han tret del barret aquestes dues propostes segur que no se les creuen.

Benet XVI ha anat allà, a Terra Santa, per a preservar la cada cop més efímera presència, i per tant influència, de l'església catòlica en aquella zona del món. La resta és parafernalia i espectacle per a donar carnassa als mitjans de comunicació.

Aquest és un viatge fallit, perquè de diàleg interreligiós res de res, perquè el mateix president del tribunal palestí de la Sharia, Taisir al-Tamimi (a l'esquerra de la fotografia), va trencar aquest diàleg oferint una intervenció fora de guió en un acte oficial per atacar i insultar a Israel, i reclamar que la ciutat de Jerusalem, la sempre capital del poble jueu, sigui la capital del palestins.

Aquesta intervenció sortida de to i fora de lloc i de temps d'aquest clergue musulmà, ha tirat pels aires el pretès diàleg interreligiós, un diàleg que de fet no ha existit mai realment. És només un simple i ximple somni.

D'alguna manera tot aixó em recorda la fallida Conferència Internacional contra el Racisme que es va celebrar fa poc on un altre radical islàmic, l'iranià Mahmud Ahmadinejad, va acusar de racista i de no sé què més tant a Israel com al món occidental en general. Amb aquesta gent és impossible el diàleg sigui o no interreligiós o d'altra mena, perquè la seva cultura, religió i tradicions són completament i radicalment diferents a la d'Occident.

El viatge de Benet XVI ha resultat un fracàs, com va fracassar la Conferència Internacional contra el Racisme, a on el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon va quedar ben lluït i fracassat.

Un altre gravíssim cas de racisme a Israel. Les cantants Noa i Mira Awad cantaran juntes

Israel sembla que continuant amb les seves polítiques d'Apartheid, segons les acusacions de progres ignorants i d'altra fauna hipòcrita que circula per aquests móns, ha decidit que Israel sigui representat al proper Festival d'Eurovisió-2009 per la coneguda cantant israeliana, Ajinoam Nini, més coneguda com a Noa, i per la cantant àrab-israeliana Mira Awad.
No allargaré el text que acompanya el vídeo, perquè per si mateix ja és prou el.loqüent.

Les eleccions al Parlament Europeu-2009, i els nous i més que sucosos sous dels eurodiputats

La previsió de participació ciutadana a les eleccions per al Parlament Europeu que es faran el dia 7 de juny, és molt baixa. Es calcula que aniran a votar un 27 a 30 per cent del conjunt de l'electorat.

Aquestes previsions de total desafecció dels europeus envers les polítiques de la Unió Europea, tenen raó de ser i són profundes. El passat dia 2 d'aquest mateix mes es donaven a conèixer els nous sous mensuals que els eurodiputats començaran a cobrar a partir del mes de juny, després de les eleccions. L'increment és més del doble del que cobraben fins ara. Els eurodiputats que sirtin elegits de les urnes del dia 7, escandalosament i inmoralment cobraran exactament 7.665 euros mensuals, la qual cosa vol dir que al llarg dels 12 mesos de l'any cobraran 91.980 euros. En els durs i dramàtics moments d'intensa crisi econòmica que patim, crisi que ha arrossegat a milions de treballs a l'atur, quan els treballadors no hem sigut la causa d'aquesta crisi mundial, és un insult a la cara dels mateixos treballadors i de la societat en el seu conjunt.

Peró encara hi ha més escarni cap a la societat per part del Parlament Europeu. Fa escassos dies que algunes veus politiques, ben cofois amb els seus milionaris sous, s'han atrevit a anunciar la possibilitat de la reducció de l'horari laboral per a incentivar nova ocupació. Reduïr la jornada laboral voldrà dir cobrar menys. Aquestes són les mesures que el Parlament Europeu vol prendre per a sortir de la crisi i ajudar al més que maltractat col.lectiu treballador?. Sota aquestes perspectives els politics pensen que la societat està i estarà per a anar a votar?. A qui?, a quins?.

El conseller d'Interior Joan Saura es gastarà 230.000 euros per a rentar la cara dels Mossos d'Esquadra

Més de 38 milions de les antigues pessetes, o el què és el mateix 230.000 euros es gastarà el Govern de La Generalitat per a comprar tovalloles per a rentar la cara dels milers de Mossos d'Esquadra. És un autèntic escàndol de desbaratament ecònòmic, i encara és més encandalós que en uns moments de gravíssima crisi econòmica es gastin aquest grapat de milions per a rentar la imatge, la cara, de la policia catalana. No té nom.

I dic que no té nom, perquè amb un parell de tovalloles per a rentar la cara del conseller Joan Saura n'hi hauria prou. Ell és el màxim responsable dels Mossos d'Esquadra. És ell el comunista autoritari i no els Mossos. Ara que s'atancen eleccions per al Parlament Europeu tots correm-hi per a treure el mal gust de boca que ens ha quedat al conjunt dels catalans amb les actuacions policials repressives i diria que violentes en alguns casos dels Mossos d'Esquadra.

Aquest home està molt nerviós perquè m'inagino que d'alguna manera o altra es dóna compte de la seva ineficàcia més que demostrada al front de la conselleria d'Interior. Malgrat tot és incapaç de dimitir, aixó no és pròpi dels comunistes. Ells no l'erren mai. Sempre tenen la raó, i la seva raó si cal l'imposen emprant la repressió i la violència com en els millors temps de l'Stalinisme.

No entenc com el president de La Generalitat, José Montilla, ha donat el vist-i-plau a aquesta desproporcionada despesa econòmica quan estem patint una crisi, insisteixo un cop més, severissima i perllongada que ha provocat centenars de milers d'aturats només a Catalunya, quan aquestes families no veuen ni de lluny perspectives immediates per a retrobar un treball. Aquesta vegada, el Joan Saura, l'ha tornat a cagar. Es veu que aixó, el cagar-la, ja és intrínsec amb el conseller d'Interior del Govern de Catalunya. Dimiteixi d'una vegada que ens farà un favor a tots els catalans, i també al Govern de La Generalitat.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia les manipulacions acuíferes que farà La Generalitat

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), denuncia una vegada més les manipulacions sobre el Pla Hidrològic de Catalunya que s'estan fent des de La Generalitat de Catalunya, en concret des de la conselleria de Medi Ambient que encapçala el comunista Francesc Baltasar, alies el de les piscines.

Com podem entendre i païr des del Camp de Tarragona i des de les Terres de l'Ebre, que la dessaladora projectada a Cunit, al límit territorial entre les actuals provincies de Tarragona i Barcelona, serveixi com a nús d'enllaç per a transportar aigua de l'Ebre cap a Barcelona?. Aquesta és la finalitat darrera d'aquest projecte?. Tots creiem que una desaladora servia per a aixó, per a dessalar aigua per al consum humà. Peró resulta que no serà així. La desaladora serà com una gran vàlvula de distribució d'aigua en direcció a l'àrea Metropolitana de Barcelona, perquè ells necessiten aigua per a beure, peró també per a omplir milers de piscines particulars distribuïdes pels centenars d'urbanitzacions de segones residències dels capitalins que fins i tot els hi molesten els esquellots de les vaques perquè els desperten i no els deixen dormir amb tranquilitat, pobrets.

És un escàndol, una vergonya que quan tots els tècnics i fins i tot científics alerten del retrocès que tindrà el Delta de l'Ebre per l'efecte del canvi climàtic, des del Govern Tripartit de La Generalitat es pensi en menllevar més aigua del cabal de l'Ebre que és i serà necessari tot per a contrarestar la força de l'aigua de la mar. A més, a les Terres de l'Ebre , la seva economia en un elevadissim percentatge, gira al voltant de l'aigua del riu, o és que no ho saben els de Barcelona?.

El primer que han de fer els de La Generalitat i en concret el Francesc Baltasar és emetre un decret prohibint terminantment que s'omplin les piscines privades de tot Catalunya, segur que ens estalviariem uns quants milers d'hectòmetres cúbics encara que els embassaments estiguin pràcticament plens. Recordo que l'any passat just quan va comença a ploure i els embassaments van començar a revifar-se, Francesc Baltasar la primera mesura que va prendre va ser la d'autoritzar omplir piscines privades i públiques i regar parcs i jardins privats. I la politica de l'estalvi on és?.

Està clar, i cada cop ho veig amb més evidència que des de Barcelona, mani qui mani, és igual, només se'n recorden del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre per arrabassar-nos l'aigua; per a generar quasi les dues terceres parts d'energia heòlica; per a projectar el cementiri de residuus nuclears per allò de que ja tenim tres centrals atòmiques en servei i no ve d'aqui una mica més de porqueria nuclear, etc, etc. Ah sí, i per una altra cosa: per a recaptar impostos que d'aixó sí que en saben tots els governs.

Ara s'atancen les eleccions europees, potser que sigui el moment de començar a ensenyar les dents, no?.

Jose Zaragoza, del PSC-PSOE, pateix d'amnèssia i s'ha oblidat del pacte de govern que ha consagrat el PSOE amb el PP a Euskal Herria?

Ningú no s'ha de sorprendre que cada vegada que es convoquen eleccions, de les que siguin, s'incrementi l'abstenció. No s'adonen els màxims responsables polítics de les seves pròpies contradiccions i manipulacions que fan dels vots amb l'única finalitat d'assolir el poder?.
José Zaragoza, un perfecte representant de l'espanyolisme del PSC, aireja una altra vegada el pacte del Majestic entre CiU i PP de ja fa uns 8 o 9 anys. Aquell pacte no va representar en cap moment que cap polític del PP formés part del Govern de Catalunya, tot i que és cert que els de CiU de Jordi Pujol, van gaudir del suport parlamentari durant la legislatura.

Peró compte!, que fa uns quants dies els del PSE-PSOE, els del País Basc, han signat un pacte de govern que en aquest cas sí que polítics del PP s'integraran al govern d'Euskal Herria. Una mica més de memòria José Zaragoza, que no han passat tants dies d'aquest pacte PSOE-PP encapçalat per Patxi López i beneït pel president espanyol, José Luís Rodriguez Zapatero.

Són aquestes greus contradiccions dels mateixos polítics les que desanimen i desactiven les consciències dels ciutadans. Són aquestes maniobres que s'accepten com normals quan les fan uns i es demonitzen quan les fan els altres. Aqui, José Zaragoza, o tots frares o tots canonges. O tots els partits poden pactar amb qui els hi sembli més oportú, o que ningú pacti amb ningú, i que es governi en minories que potser comença a fer falta aquesta nova modalitat de govern.

El que passa, José Zaragoza, és que saben perfectament que totes les enquestes els situen en segon o tercer lloc pel que fa a intenció de vot. I aixó el neguiteja, i molt. Per aixó es dedica a desenterrar morts, em refereixo a airejar el més que passat de moda i de temps el pacte CiU-PP, peró no cola José Zaragoza, no cola. Jo no sóc tonto, i el poble menys.

L'hipocresia del Partit Popular arriba a Catalunya per a conquerir els cors i voluntats dels catalans

En sap molt aquesta gent d'enganyar utilitzant les bones paraules tot escorcollant els sentiments del poble. Els del Partit Popular han endevinat que sense consolidar-se a Catalunya, la qual cosa vol dir crèixer electoralment, dificilment podran arribar, tornar, a la Moncloa.

La màxima dirigent del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, diu que el seu partit no havia aconseguit fins ara un compromís amb Catalunya. Vaja, peró si no l'heu tingut mai un compromís real i seriós amb Catalunya. Si heu intentat per la dreta i l'esquerra, pel centre i per l'entrecuix, torpedinar sistemàticament les polítiques de normalització de l'ús del català en tots els àmbits, siguin socials, politics, escolars, etc. Si heu torpedinat amb ràbia i alevosia l'ús de la nostra llengua a Europa. Si heu presentat recurs contra l'Estatut de Miravet i seguiu negant-vos a retirar-lo. Si esteu atacant l'ús de la llengua catalana no ja a Catalunya sinó al País Valencià i a Ses Ïlles. Al País Valencià des de que governeu els del PP s'ha desencadenat una guerra oberta contra el català-valencià; heu fet tot el què heu pogut per bombardejar la nornalització lingüstica arreu on es parla. I afegint més greuges contra aquest partit españolista i sectari, l'OCB (L'Obra Cultural Balear) ha presentat fa cosa d'hores la Cadena Humana per la Llengua que es farà el proper dissabte, dia 8, a Palma de Mallorca per defensar la nostra llengua. I aquesta Cadena Humana es farà gràcies a l'hostilitat del Partit Popular envers la llengua catalana.

I vosaltres creieu que així els catalans us tindrem en compte?. Cap català que s'apreci de ser'ho i estimi realment Catalunya amb tot el què aixó comporta, mai us pot votar. Mai us podrà donar la seva confiança. I tingueu en compte que si encara teniu representació parlamentària a Catalunya, desgraciadament per a la gran majoria de catalans és pels botiflers que sempre ha tingut de suportar i carregar Catalunya a les seves esquenes, i no pas pels vostres mèrits.

Eleccions al Parlament Europeu: enquesta on line

Des de fa cosa d'unes tres setmanes aproximadament, circula per la xarxa un widget que es pot trobar a moltes webs i blocs que permet emetre el teu vot anticipat envers la formació o coalició política de l'Estat espanyol que es presentarà a les properes i immediates eleccions al Parlament Europeu.
No es tracta d'un vot real, per descomptat. Es tracta d'un vot de tendència electoral.

El widget el tenia guardat per a publicar-lo avui, tot editant aquest post. Faig aquesta puntualització perquè diàriament l'he anat consultant durant els darrers 10 dies i els dos primers llocs sempre l'estan ocupant alternativament o bé el PP o bé el partit de l'anticatalana Rosa Díez. El PSOE sempre es manté en tercer lloc, peró a molta distància de percentatge de tendència de vot pel que fa a les dues formacions esmentades, mentre que els comunistes es van mantenint als voltants del 9 al 10 per cent de la tendència de vot com a màxim.

No és que sigui excessivament fiable aquest vitget electoral, peró sí que expressa les tendències preferencials que poden ser cabdals el dia 7 de juny. Si una cosa em dóna certa confiança d'aquest sistema de votació on line, és que des d'un mateix ordinador no es por votar més d'una vegada, la qual cosa ja limita molt l'adulteració dels resultats. Per altra banda, també vull afegir que aquests resultats parcials que diàriament van variant si s'observa el widget, coincideiexen força amb els resultats del primer sondeig d'opinió que es va fer el passat mes d'abril, que donava com a guanyadors els partits de dretes.
El widget l'he penjat a la columna de la dreta del bloc per si algú el vol consultar i fins i tot votar a favor de la seva opció política.

Carod Rovira i Joan Puicercós han perdut els papers

El tàndem Josep Lluis Carod-Joan Puigcercós dóna molt de si. Possiblement mai havia vist ni llegit tanta bajanada junta dita en tan poc temps i espai.

Ara, segons ens informa La Vanguardia digital d'avui, Josep Lluis Carod, encara vicepresident de La Generalitat, ens diu que l'independentisme fora d'ERC o és extraparlamentari o bé fa el joc a CiU. Una frase totalment absurda, i que de fet no fa altra cosa que evidenciar el nerviosisme que impera a les files d'aquest partit que ha perdut el nord ja fa temps.

Peró per frases divertides la del Joan Puigcercós, quan diu que anima a CDC a ocupar l'espai de l'independentisme de dretes. Si aquest espai de l'independentisme ja l'ocupeu els d'ERC, encara no us heu donat compte d'això?. La veritat és que aquest parell de dirigents d'ERC fins i tot resulten divertits amb tants d'acudits que els hi passen pel cap. Sembla que facins curses per veure qui la diu més grossa. La qüestió és distreure la perdiu per amagar la pròpies misèries polítiques personals i, també, les del partit que representen.

Estan molt nerviosos a resultes de les significades i significatives baixes de militància que s'estan produïnt en els darrers dies. Ja comença la desbandada a les files d'Esquerra, ja ho comentava ahir, i encara no s'ha acabat.

Estan nerviosos perquè a les properes eleccions europees del dia 7 de juny, ERC perdrà molts vots, i encara en perdrà més a les eleccions per al Parlament de catalunya del 2010. És qüestió de temps, simplement de temps, i el temps passa volant.

Aneu dient bajanades cada dia si és possible, perquè els qui les escoltem sigui per ràdio o TV, o les llegim a la premsa digital o bé impresa, ens fem un bon tip de riure a les vostres costelles. Seguiu així, al menys ens ajudeu a distreure'ns dels problemes socials i econòmics que estem patint.

ASSOCIA'T A REAGRUPAMENT:http://www.reagrupament.cat/novaweb/
Peu de la foto: Puigcercós i Carod deuen cercar la clau de l'independentisme que han perdut.