El Tripartit de Catalunya ja està tocat de mort

El "Rosari de l'Aurora" del nou Finançament de Catalunya; les no transferències de Renfe pel que fa als trens de rodalies de l'àrea Metropolitana de Barcelona; les incògnites en la gestió de l'aeroport del Prat; el desplegament de la darrera promoció dels Mossos d'Esquadra que s'ha destinat majoritàriament a Barcelona i la resta a Girona, malgrat que les comarques de Tarragona, Camp de Tarragona/Terres de l'Ebre, són les segones de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants; la més que mediocre gestió del conseller Joan Saura al front de la conselleria d'Interior especialment dels Mossos d'Esquadra; la incomfessable desidia, passotisme i desinterès del conseller d'ensenyament, Ernest Maragall, per engegar les obres de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona, i que el cost de les obres, 8,6 milions d'euros, els haurà d'avançar l'Ajuntament de Tarragona, diners que La Generalitat no pensa retornar a la ciutat fins l'any 2040 mitjançant plurianualitats; la nefasta política lingüistica portada a terme pel Govern de La Generalitat que es tradueix en una disminució de l'ús de la nostra llengua i a més deficientment ensenyada als centres escolars; tant el català com el castellà en el proper curs escolar tindran 3.5 hores setmanals d'questes llengües; el deficient català que es parla a TV3, especialment pels corresponsals amb castellanades a dojo; l'espanyolització gradual de la política del Tripartit i les continuades baixades de pantalons quan van a Madrid; les contradiccions a l'hora de votar una mateixa cosa al Parlament de Catalunya i/o al Congreso de los Diputados d'España, fet que s'ha repetit especialment per part dels 25 diputats socialistes catalans i els d'ERC i IC-V callen amb complicitat, etc.

La societat n'està farta, n'estem farts, de tanta incapacitat en la gestió dels interessos de Catalunya. El Tripartit està realment tocat de mort.

Artur Mas, el Finançament i el futur de Catalunya

Les declaracions fetes pel president de CiU, Artur Mas, aquest passat cap de setmana per Catalunya Informació, no deixen de ser paradoxals i molt poc creïbles.

Artur Mas va assegurar que Catalunya haurà d'encetar un nou camí (no diu quin) si no s'assoleix un bon finançament i la sentència del Tribunal Constitucional emet un veredicte desfavorable per als interessos de Catalunya. Va dir també que s'acosta el final d'una via si no s'arriba a un bon finançament, tot considerant que la via de la Constitució i dels estatuts d'autonomia ja no seran útils després de 30 anys, i per tant s'haurà de passar pàgina. Pel que fa a la trencadissa del Tripartit va descartar aquesta possibilitat però sense concretar en què es basa per a fer aquesta afirmació.

L'Artur Mas crec que està embarrancat fins al coll. La federació de CiU mai tirarà endevant pel camí del sobiranisme, ni sortirà de la via per la qual camina des de fa 30 anys, mentre Convergència Democràtica de Catalunya no es desempellegui d'una vegada i per totes d'Unió Democràtica de Catalunya.

N'he fet referència en altres posts penjats al bloc i vull insistir-hi. UDC mai ha sigut sobiranista ni independentista començant pel seu cap visible i incombustible Duran Lleida. Duran es posa malalt quan sent parlar d'independència, de referendums independentistes i de que més aviat que tard Catalunya com a Nació-Estat pugui estar en igualtat de condicions amb España a la UE i als diferents organismes internacionals inclosa l'ONU.

És per això que no acabo d'entendre les paraules de l'Artur Mas, a no ser que sigui una sortida per la tangent i veure les reaccions que podueixen les seves paraules. Molt bé podria ser, també, un simple ruixat d'estiu sense calamarsa.

Amb una cosa sí que estic completament d'acord amb l'Artur Mas, i és quan diu que si hi hagués voluntat d'arribar a un acord ja s'hi hauria arribat. I està clar que des de Madrid mai han tingut la voluntat d'arribar a acords amb Catalunya. Encara en dubta?.

El violinista Kai Gleusteen i la pianista Catherine Ordronneau al IX Festival de Música de Tarragona

El IXè Festival Internacional de Música de Tarragona que començarà el proper dia 3 de juliol i acabarà el dia 13, comptarà amb la presència del reconegut violinista Kai Gleusteen, primer violinista de l'Orquestra del Liceu. Kai Gleusteen oferirà el dia 10 de juliol juntament amb la pianista Catherine Ordronneau, un concert de violí i piano. Afegiré que Catherine Ordronneau, el dia 12, serà concertino-director del recital de cloenda que enguany anirà a càrrec de l'Orquestra del Festival Internacional de Música de Tarragona.

Però anem al dia inaugural del IXè Festival. El dia 3 s'oferirà un autèntic espectacle inaugural sota el títol Tarraco Media Corda en el qual interactuaran el so digital amb les projeccions audiovisuals i els instruments de corda. L'espectacle preveu l'estrena d'algunes peces musicals tant amb violí acústic com elèctric.

Per al dia 4 el concert correrà a càrrec de l'Orquestra Simfònica de la Diputació de Tarragona; per al dia 6 es preveu que sigui l'Ensemble Brass qui ofereixi el concert; per al dia 8 recital de cant i piano a càrrec de David Menéndez i Husan Park.

Paral.lelament a la programació d'aquests concerts, entre els dies 3 i 12 i dintre del Festival s'impartiran un total de catorze cursos d'interpretació de diverses especialitats que van dirigits als alumnes, professors i als músics. En aquests cursos hi participaran el guitarrista català Carles Trepat i German Brass procedent d'Alemanya.

El Festival és organitzat pel Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona.

Michael Jackson i l'escàndol mediàtic de TV-3

Diuen que quan es mor alguna persona el que és politicament correcte és sentir la pèrdua d'una vida, i és cert. El què passa és que per la nostra societat afamada d'espectacularitat i dídols efímers, i d'una pressió mediàtica manipulada i sense precedens, fan autèntics escarafalls hipòcrites d'alguns fets com és, per exemple, la mort del cantant Michael Jackson.
Simplement ha mort un cantant més. Abans l'han precedit d'altres tant o més famosos que ell i amb més pedigrí. A mi particularment, la música del tal Michael Jackson mai em va motivar, però li donava un cert valor per aspectes innovadors que va introduir en el món de la música pop. Ara bé, el Michael Jackson em va caure totalment de la gràcia i fins i tot em va resultar una persona repulsiva i menyspreable quan es va descolorir la pell per a semblar-se a un blanc. Per a mi, aquest cantant era un racista, i el què és pitjor contra la seva propia raça, contra la seva propia familia, contra les seves pròpies arrels. I si al damunt hi afegim les nombroses operacions facials que es va fer per a semblar-se més a un blanc, Michael Jackson potser ens volia dir a tots que no era feliç.

I ara, la TV-3 que porta quasi 48 hores trencant-nos les oïdes parlant-nos sense parar d'aquest cantant ja desaparegut dels platós, només ens saben cantar les seves glòries, quan si posessim aquestes glòries amb les penes i misèries humanes del mateix cantant en una balança, segur que la balança es decantaria ràpidament cap el cantó de les misèries, de les insatisfaccions, de les contradiccions i de les paranoies personals d'aquest home de 50 anys que ha mort a Los Angeles.

Els ídols també es moren. De fet, TV-3 ja ha trobat el culebró per a començar l'estiu. Quin altre culebró ens deurà preparar per a acabar de passar-lo?.

Grup Acte de Sobirania: concentració a les 7 de la tarda davant del Parlament de Catalunya

A les 5 d'aquesta tarda, davant de l'Arc de Triomf de Barcelona, i organitzat pel Grup Acte de Sobirania, es calcula que uns 20.000 catalans es concentraran per a dirigir-se cap el Parlament de Catalunya per a demanar als parlamentaris un ccompromís ferm i decidit per a portar Catalunya a la plena sobirania.
Els manifestants que sortiran de l'Arc del Trionf de Barcelona calculen que arribaran davanat del Parlament a les 7 de la tarda. Enric Fontanals, portaveu d'Acte de Sobirania, ha deixat ben clar que es mantindran pacificament però permanentment fins el proper dilluns davant del Parlament, si no són rebuts pels parlamentaris catalans.
Per al Grup Acte de Sobirania "l'actual etapa política del país ha entrat en una via de col.lapse autonòmic estatutari irreversible i nefast per als interessos de la Nació Catalana, de tots els catalans, sigui quina sigui la seva procedència. Constatem que l'Estat espanyol està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista, aplica un escanyament planificat de la nostra economía i continua amb les pràctiques depredadores i espoliadores de sempre sobre el nostre territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el present i el futur".
Aquest acte reivindicatiu va ser presentat en roda de premsa per Toni Strubell, de la Comissió per la Dignitat; Enric Canela, de Deumil.cat; Elisenda Romeu, de la Plataforma pel Dret a Decidir; Agustí Gallart, de Sobirania i Justícia, i Miquel Strubell, de Sobirania i Progrés. L'Elisenda Romeu va afegir que "els ciutadans han de dir prou d'una forma contundent a l'espoli fiscal, a l'opressió lingüística, a la disbauxa educativa, a la falta d'infraestructures i d'actuacions per solucionar la crisis de la via estatutària".

Ampla informació a http://www.directe.cat/

Manifest de Blocs amb Estrella

Nosaltres sempre hem estat aquí!
Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim
La convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.
El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.
Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.
Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.
Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.
Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.
Països Catalans, 24 de juny del 2009

Reagrupament.cat es presenta a Tarragona el dia 2

El Reagrupament liderat per Joan Carretero es presentarà a la ciutat de Tarragona el proper dia 2 de juliol. L'acte està previst fer-lo a la Facultat de Dret de la Universitat tarragonina a les 8 del vespre.

La necessitat imperiosa de redreçar la política catalana que s'ha fet i que s'està fent en els darrers anys, fa que Reagrupament sigui un puntal ferm i un punt clar de referència per als independentistes catalans, que cada cop en som més, per a treballar plegats per un projecte sobiranista i independentista real i que sap cap a on vol anar.

Ben clar ho ha deixat en diferents intervencions en Joan Carretero. Cal treballar per assolir el més aviat millor la independència de Catalunya i que com a Nació-Estat s'integri plenament a les institucions europees amb la seva propia veu i sense intermediaris que no ens serveixen per a res, ben al contrari. Exemples?, moltissims i no en faré la llista perquè els catalans coneixem sobradament les mentides i els escarnis que Catalunya ha rebut i continua rebent de l'espanyolisme més sever. Tan s'hi val que siguin els del PP o els del PSOE. Quan es tracta d'això que ells en diuen España fan pinya i no ens deixen ni respirar. El sol fet que Catalunya sigui el país de l'Estat espanyol que tingui més recursos d'inconstitucionalitat, ja ens demostra abastament quins amics que té Catalunya.

Els assistents a l'acte de Joan Carretero podran associar-se, si així ho volen, al Reagrupament.

José Zaragoza i el nou Finançament de Catalunya

A José Zaragoza li diuen la ment pensant del PSC-PSOE. Ell dissenya campanyes a l'estil Leyre Pajín. Acostumen a ser campanyes basades en la por i en certa manera en l'amenaça de que vindrà el dimoni si no se'ls té en compte a ells, als del PSC-PSOE em refereixo clar.

José Zaragoza té un mal vici, i és que acostuma a capgirar les truites amb força poca solta, tanta, que sempre li regalima l'ou mig cuit fora de la paella.

Els 200.000 vots que els del PSC-PSOE van perdre el dia 7 de juny respecte a les eleccions europees de fa cinc anys, no és precisament per a fer voltar les campanes de festa major. I tampoc pot anar criticant les declaracions que fa, en aquest cas, l'Artur Mas quan parla del nou finançament que s'ha d'ajustar al text de l'Estatut de miravet que fou aprovat pel Parlament de Catalunya, refrendat pels catalans i aprovat pel Congreso de los Diputados de España.

Que ara nos ens vingui aquesta ment pensant socialista dient-nos que mai Catalunya haurà tingut un finançament com el que se'ns prepara des de Madrid. Aquí no es tracta de si el nou finançament serà millor o pitjor del que tenim. Aquí i ara es tracta que el nou finançament s'ha d'ajustar estrictament al que diu l'Estatut de Catalunya, tot el demés serà una mentida i una estafa als ciutadans de Catalunya i a la nostra Nació.

Així que, aquesta ment pensant socialista, el José Zaragoza, se'n vagi ràpid cap a Madrid per a veure quins ingredients hi posen al cocido madrileño que ens preparen, perquè segons sigui el brou i els ingredients que ens ofereixin i sigui acceptat, Catalunya pot tremolar pels quatre costats.
Nota: El passat dia 19, divendres, ja vaig penjar un post en aquest sentit.

Joan Saura i la performance electoral de l'Iran

On s'han amagat els progres recalcitrants Joan Saura i Jordi Miralles que estan tan silenciosos i no denuncien al règim islamista de l'Iran?.
Encara podem recordar com tots dos defensaven aferrissadament el terrorisme de Hamàs durant la intervenció defensiva d'Israel a la Franja de Gaza. Ho defensaven fins i tot pels carrers de Barcelona amb pistola brandada a l'aire per un islamista. Per al Joan Saura allò va ser una performance. També és una performance, Joan Saura, la brutal repressió del règim totalitari islamista iranià contra la població civil que ja ha causat centenars de ferits i molts morts pels carrers de les ciutats d'aquell torturat país en nom de l'Islam?.

Clar, ben pensat, i tenint en compte que els Joan Saura, Miralles i demès fauna progre-comunista això de la repressió ja no els hi ve de nou perquè el comunisme històricament en sap molt de tot això, no ens han de sorprendre els seus vergonyosos i significatius silencis.

Per què no sortiu al carrer per a denunciar les constants violacions dels Drets Humans a l'Iran?. Per què no sortiu al carrer exigint noves eleccions en aquell país assiàtic?. No veieu que us poseu en evidència, més de la que generalment us poseu tot sovint per qualsevol qüestió?. Ja us deu anar bé un Iran despòtic i tirà que oprimeix al seu propi poble, sense tenir en compte les ànsies de llibertat obertament expressades pels carrers de Teheran i d'altres ciutats.
Quina nul.la credibilitat que us mereixeu per part dels catalans.

Hugo Chavez, l'histriònic, Ahmadineyad i el Consell de Guardians de la Revolució Islàmica de l'Iran

Ja fa setmanes que per un altre motiu que vaig parlar de l'aprenent de bruixot-dictador Hugo Chávez, el de Veneçuela, és clar. No n'hi ha cap altre de cap de govern arreu del món tan histriònic i que xafi merda cada dos per tres quan obre la boca.

Dic això perquè mentre aquest dictador sudamericà demanava seriositat i respecte pels resultats electorals del passat dia 12 a l'Iran dels ayatolah i de l'ultra conservador islamista Mahmud Ahmadineyad, tot afegint que els resultats eren nets i que Ahmadineyad havia guanyat netament, heus ací que ens han arribat les noticies que el mateix Consell de Guardians de la Revolució Islàmica, màxim òrgan politic i religiós iranià, denunciava frau amb més de 3 milions de vots al menys a 50 ciutats i això de moment.

I torno amb el Chávez perquè llegeixo al diccionari de llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans la definició d'histriònic: adj. relatiu o pertanyent a l'histrió. Vaig a histrió i ens diu: actor, especialment en sentit pejoratiu. En una paraula, un pallasso. I això és el que acaba de fer, el pallasso, sortint tan cofoi pels canals de televisió internacionals demanant respecte a unes eleccions que han resultat declaradament fraudulentes i totalment contràries a les directrius democràtiques. Aquest és l'Hugo Chávez de Veneçuela, pobres veneçolans!.

I la que faltava. El mateix adulterador de les eleccions del seu propi país, Mahmud Ahmadineyad, s'atreveix a amenaçar a Occident amb represàlies. Naturalment, els dictadors acostumen a utilitzar l'amenaça, com a mínim, per a intimidar als seus oponents. El que passa és que a l'Iran no tan sols utilitza l'amenaça sinó que assassina pels carrers als seus pròpis conciutadans i reprimeix amb la duresa de les armes les manifestacions que li són contràries. Des d'Europa i des del món occidental i democràtic s'ha d'estar amb fermesa i decisió al costat dels qui han denunciat aquest frau electoral a l'Iran, i han de ser els nostres països europeus els qui si convé adoptin mesures contra els interessos de la República Islàmica Iraniana si aquest frau no es resol i es convoquen noves eleccions.

Aqui deixo un enllaç relacionat amb l'histrionisme:http://www.trastornosdelapersonalidad.es/histrionico

ERC ja ha perdut la guerra de l'independentisme

El passat dia 11 d'aquest mes vaig penjar un post parlant sobre que els d'Esquerra Independentista amb l'Uriel Bertran al capdavant havien reaccionat tard. Han passat els dies i ara llegeixo a La Vanguardia digital, que els del sector crític d'ERC que no són altres que els de l'Uriel avui mateix han aprovat una ponència "Torna l'independentisme, torna Esquerra", amb un intent desesperat de redirigir l'ERC cap al sobiranisme tot allunyant-se del PSC-PSOE, que segons ells és el causant de la pèrdua de vots i de credibilitat d'ERC.

Esquerra Independentista reacciona tard, malament i amb la direcció del partit totalment en contra. Dic en contra perquè Joan Puigcercós ha reafirmat la decisió de continuar al Tripartit fins que s'acabi la legislatura. En una paraula, ni els d'ERC s'entenen.

Els d'EI ja haurien d'haver abandonat l'Esquerra Republicana de Catalunya juntament amb el Joan Carretero i d'altres dirigents i militants de talla que també ho han fet. ERC ha perdut, no la batalla, sinó la guerra en la qüestió de l'independentisme a Catalunya. Van abandonar la torxa al Pati dels Tarongers per a seure a les cadires del poder, i aquesta torxa l'han agafat abans que s'apagués patriotes seriosos, responsables i que caminen cap a la gestió política i social per assolir la independència de Catalunya. Ara és l'hora del Joan Carretero i del Santiago Espot juntament amb altres col.lectius i moviments socials vinculats i compromesos per a treballar per la nostra independència nacional.

Menys lamentacions per part dels d'Esquerra Independentista, i més decisió i coratge per abandonar les files d'un partit que especialment en els darrers tres anys la direcció l'ha desvirtuat i destruït tot buidant-lo de contingut. La factura ERC la pagarà i cara d'ací a poc més d'un any, perquè ja no és un partit creïble ni digne de tenir-lo en consideració per l'independentisme real.

I als de la direcció, Joan Puigcercós, Joan Ridao, etc, els hi vull dir que no vagin més en pla descamisat a les manifestacions sobiranistes, perquè fareu ben bé el ridícul i segur que us emportareu unes bones xiulades ben merescudes.

Del nou finançament de Catalunya els polítics ens intentaran vendre el que els convingui, ja ho fan

No paren d'intentar distreure la perdiu. No paren d'atipar i cansar als catalans amb tantes i tantes declaracions polítiques sobre el nou finançament de Catalunya. Ells, els polítics, sembla que fins i tot s'ho passen bé en tot aquest tortuós camí plè de pedres i enfangat. Els polítics cada dia que passa ens mereixen menys consideració i menys credibilitat.

Fa pocs dies em referia a la vergonyosa picabaralla dels socialistes i dels convergents pel que fa a qui era qui en el projecte, execució i inauguració de la T-1 del Prat del Llobregat. Ara, com que el tema ja s'ha gastat excessivament, tornen a encetar una altra polèmica. En aquest cas sobre qui va assolir més finançament en anterioritat a l'Estatut de Miravet. Pobre Estatut, i pobre Catalunya!.

Peró no ens preocupem que ara també comencen a parlar, els socialistes en concret i el mateix Rodriguez Zapatero, que el nou finançament serà el millor que mai ha tingut Catalunya, però no parlen de xifres ni diuen que seran les que marca l'Estatut. Uns i altres han de recordar i han de saber que el nou finançament que s'aprobi s'ha d'ajustar estrictament a l'esperit i lletra de l'Estatut de Catalunya. Ras i curt, tot el demés seran mentides i manipulacions polítiques per a carnassa de la seva clientela, pero en realitat hauran traït Catalunya i als catalans després de més d'un any d'estira i arronsa amb el finançament.

Francament, tot plegat és molt decebedor.

Reagrupament Independentista i Catalunya Acció, dos organitzacions per a capgirar la politica catalana

El màxim dirigent de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, avui és entrevistat pel diari El Punt a la pàgina 18. Comparteixo el 98 per cent dels seus plantejaments tot i que no estic d'acord amb ell quan afirma quasi al començament de l'entrevista que li fa el Sergi Picazo, i referint-se als resultats de les eleccions europees del passat dia 7, que Quan el vot en blanc, l'abstenció i les llistes marginals guanyen terreny trenim un problema. La societat, des del punt de vista polític, està malalta. Doncs crec que aqui el Joan Carretero va desencaminat. No és la societat en aquest cas concret qui està malalta, sinó que són els polítics infectats pel virus espanyolista i de partidisme egoista, inclosos els d'ERC, els qui estan fora de joc, fent les seves batalletes internes de partit i entre partits, deixant de banda els interessos i preocupacions reals de la societat que acaba arraconant als politics i a la politica. I com molt bé diu Joan Carretero, d'acord totalment amb ell, que uns i altres deixin de parlar de dretes i d'esquerres perquè és una fal.làcia per a embolicar encara més la troca.

I en un altre indret de l'entrevista Joan Carratero diu que a hores d'ara l'independentisme de debó no té representació al Parlament. Precisament per això nosaltres proposem una candidatura d'unitat per als independentistes. Ara és l'hora d'unificar forces i esforços entre els diferents moviments i grups independentistes per a que sigui una força politica sòlida, unificadora i oberta a les sensibilitats nacionals idependentistes reals que existeixen a Catalunya.

I en aquesta operació de tanta importància per a la nostra nació Catalunya Acció amb Santiago Espot al capdavant de l'organització, no pot quedar fora d'aquest esforç unificador de l'independentisme català. Joan Carretero i Santiago Spot han de tenir molt present que molts abstencionistes, milers, del passat dia 7 ho vàrem ser per manca d'un punt de referència independentista clar i engrescador, i optàrem per quedar-nos a casa i veure-les venir a partir de les 10 de la nit d'aquell diumenge. No defraudeu.

CiU, el PSC i el denigrant espectacle que ens ofereixen, ens a d'esperonar per a enfortir sense pèrdua de temps l'independentisme de Catalunya

De denigrant qualifico la picabaralla vergonyosa que mantenen els màxims responsables polítics de CiU i del PSC-PSOE a resultes de les obres de la ja inaugurada T-1 de l'aeroport del Prat del Llobregat. D'escàndol polític que per si sol ja ens demostra la qualitat dels polítics que ens governen, que ens van governar i que ens volen continuar governant.

Es creuen aquesta gent que els ciutadans, el poble, en aquests moments es dediquen a esbrinar qui va ser qui a tirar la primera pedra per a que la T-1 sigui una realitat?. Als ciutadans el que ens preocupa, i ningún en parla, és que el cost d'aquesta magna obra necessària per a Catalunya, pràcticament ja l'hem pagat abastament tots els catalans amb els anys que arrosseguem de dèficit fiscal. El mèrit, doncs, no els correspon als polítics de torn que encara no han estat capaços de resoldre aquest maleït dèficit fiscal que ens maltracta, ens insulta i ens menysprea descaradament.

I aquesta consideració personal em porta a insistir en la necessitat imperiosa per a que l'independentisme responsable i seriós de Catalunya s'agrupi el més aviat millor per a fer front a la realitat politica catalana i capgirar-la totalment. Uns van pactar amb els governs de l'Aznar, i els altres estan abocats als braços del PSOE sense remei, i els d'ERC que ja fa temps que ha perdut el seu nord i s'ha venut escandalosament a les llaminadures del poder traïnt els legítims interessos de Catalunya, se l'ha de desbancar definitivament aprofitant la contesa electoral per al Parlament de Catalunya a mitjans de l'any 2010.

Que els caps visibles de l'independentisme català no badin, que treballin amb tenacitat i sempre pensant en Catalunya per a tenir degudament legalitzat el partit de l'independentisme a temps. I dic que no badin perquè segons vagin les coses, molt bé podria ser que es convoquessin eleccions catalanes anticipades i ens podrien agafar amb els pixants al ventre, la qual cosa significaria que si no s'està legalitzat no es podria concórrer a les eleccions del 2010. Alerta doncs catalans!.

Catalunya per sort dels catalans no és Galicia

Al president del Partit Popular, Mariano Rajoy, i a tota la seva cohort cal dir-li ben clar que s'equivoca si es pensa que venint un cop per setmana a Catalunya capgirarà la tendència de vot a favor del seu partit conservador.
Mariano Rajoy ha d'entendre que Catalunya no és Galicia. A Catalunya el PP no ha governat mai, mentre que a Galicia ha governat durant anys excepte el lapsus dels quatre darrers anys. La societat gallega i la catalana són molt diferents, i les estratègies polítiques que li han sortit bé a Galicia segur que a Catalunya se li torçaran. Els catalans no estem per governs tan conservadors i tan exasperadament espanyolistes. Els catalans no oblidem els pals a les rodes que han posat i continuen posant a l'ensenyament de la nostra llengua que no és altra que la catalana, ni tampoc oblidem el recurs contra l'Estatut. Els catalans tenim molta memòria i ens estimem la nostra nació com per deixar-la en mans del teu partit.
Ja pots venir a Catalunya quan vulguis, peró has de saber que per a milions de catalans no seràs ben rebut. Se't podrà respectar com a persona, peró com a polític resultes patètic i fins i tot repulsiu pel teu anticatalanisme sobradament demostrat. Segur que els teus seguidors et faran la gara gara, no podria ser d'altra manera. Peró el Mariano Rajoy que no oblidi que a Catalunya ha perdut vots a les darreres eleccions europees respecte als resultats que el PP va obtenir l'any 2004. No en dubti Mariano Rajoy, els catalans ens guardarem ben bé prou de que el vostre partit mai tingui la darrera paraula al Govern de La Generalitat de Catalunya, i per descomptat al nostre Parlament.

Les comarques de Tarragona segueixen sent crònicament marginades per les Administracions

Aquest cap de setmana el Diari de Tarragona ens informava del retard sense precedents i inaudit de la neteja del fons del riu Ebre a l'alçada de Flix.

Més de 700.000 metres cúbics de porqueria altament contaminant com són l'urani 230 o el ràdi 226 a resultes dels processos de fabricació del fosfat bicàlcic a Ercros de Flix, estan pendents de ser netejats des de fa més d'un any. Tot i que a finals de març del 2008 es va adjudicar els treballs de la neteja per un valor de 155 milions d'euros a dues empreses d'àmbit estatal, els treballs en realitat no han ni començat.

L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, diu que ha parlat amb Josep Puxeu, màxim responsable de la Secretaria d'Estat de Medi Rural, comunicant-li que encara s'estan fent estudis en profunditat del projecte executiu. I aqui cal una pregunta seriosa i rigorosa: si ara es considera que encara s'han de fer nous estudis del cas, com és que l'anterior equip d'aquella Secretaria d'Estat fins i tot ja havia adjudicat els treballs de neteja?. Com es van fer doncs els estudis previs a l'adjudicació?. Tan mal fets estaven?.

N'estic més que convençut que si aquest volum de material altament contaminant del riu Ebre s'hagués produït a la conca dels rius Llobregat, del Muga, del Segre o bé a l'Ebre. peró més amunt de Saragossa. ja s'haurien tret i eliminat. I la veritat és que les administracions, siguin de l'Estat o bé de La Generalitat de Catalunya, d'interés per a resoldre molts dels problemes no ja de Tarragona ciutat que per cert en té molts, sinó que també de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre no en tene pràcticament gens d'interés.

Les nostres comarques aixó sí poden acumular quasi dos terços dels parcs eòlics; tres centrals nuclears; les indústriques petroquímiques i si ens descuidem una mica enscara ens endossaran el cementiri centralitzat de residus nuclears.

Com per anar rient les gràcies a les administracions.

L'escàndol de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de La Generalitat de Catalunya

Rodaran caps o tot quedarà com si res?. es clarificaran com cal i com s'ha de fer tot aquest embolic administratiu i econòmic, o bé s'intentarà tapar-ho com sigui?.

L'escàndol financer detectat per la Sindicatura de Comptes a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de La Generalitat i que el diari La Vanguardia ha destapat en la seva edició d'avui, és prou greu com perquè ja comencin a rodar caps de la cúpula d'aquest organisme que gestiona fons públics. El màxim responsable, perquè aquesta Agència depent directament de la vicepresidència de La Generalitat de Catalunya, és el republicà vicepresident Josep Lluis Carod.

Pagaments doblats de més de 51 mil euros a la Seguretat Social; cobrament per doble vertent d'un mateix servei (dietes i factures); un ús excessiu de tarjes de crèdit de dos titulars de les mateixes que estaben en excedència laboral; vestretes que després no s'havien retornat i sense documentació que justifiqués la vestreta; subvencions atorgades arbitràriament en dues ocasiones i amb una total incoherència ja que es van donar subvencions en casos que tenien una puntuació molt baixa, mentre que es negaven a d'altres que tenien una puntuació molt superior a aquelles, etc. Tot aquest reguerot d'irregularitats en l'administració de diner públic no seran encara suficients, repeteixo, per a que rodin caps com per exemple el del també republicà David Minoves director general de Cooperació, i el del director de l'ACCD, Andreu Felip, com a mínim?.

Els catalans hauriem d'exigir que es facin públics els comptes d'aquesta Agència tenint en compte que aleshores, parlem de l'any 2007, ja administrava 52.1 milions d'euros. Qunats n'administra ara?. Comptes clars i que es detallin partida per partida com s'administra aquest pressupot i qui se'n beneficia i perquè.

L'Uriel Bertran reacciona tard per la desfeta electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya

Les declaracions fetes en les darreres 48 hores pel màxim representant d'Esquerra Independentista, sector crític al si d'ERC, Uriel Bertran, sorprenen per la seva candidesa i per arribar massa tard.

Si l'Uriel Bertran es pensa canviar les directius polítiques que s'han marcat el Tripartit d'ERC va molt errat.

Ara ja no és el moment de les lamentacions Uriel Bertran. Heu perdut massa temps, massa energia i massa pedigrí independentista com perquè continueu siguent el punt de referència per a l'independentisme català. Ara no és el moment de dir que el pacte amb el PSC us ha fet mal. El PSC no us ha enganyat, us heu enganyat vosaltres mateixos perquè tots els d'ERC sabieu i sabeu que els del PSC són autonomistes peró no han estat mai sobiranistes/independentistes perquè ni s'he l'han plantejat mai aquesta alternativa. Ells no us han enganyat, i vosaltres ho sabieu. Sou vosaltres precisament els qui heu intenta enganyar al poble, i el tret us ha sortit tort.

Els més de 70.000 vots que heu perdut des de les eleccions del 2006 els teniu d'atribuïr a la vostra política, a la vostra tèbia línia sobiranista, a la vostra ambició de poder disposats a pagar el preu que fós per assolir-lo i conservar-lo, i ja el comenceu a pagar amb escreix. Per altra banda, sempre heu estat reacis a pactar amb els de CiU i amb raó, si ens atenem a la realitat ideològica i política d'aquesta coalició que jo mai he acabat d'entendre. Si realment la direcció actual d'ERC vol caminar cap a la independència no té aliats segurs ni garantits per a fer aquest camí. CiU mai serà independentista al menys mentre mantingui el pacte amb el partit de Duran i Lleida, polític que ho ha dit ben clar i repetidament que ell i els seus no són independentistes. És cert que un petit sector crític d'UDC n'és favorable a la independència de Catalunya, peró aquests militants si realment volen lluitar eficaçment per assolir-la hauran d'abandonar les files de CiU i afegir-se al nou partit que s'està gestant a partir de Catalunya Acció, de Reagrupament i del Partit Republicà, etc, per a fer pinya, una pinya sòlida i marcadament independentista. I els d'EI haureu de fer el mateix camí si us voleu desempellegar d'aquesta Esquerra Republicana de Catalunya que des de fa massa temps ha perdut el nord.

Les lamentacions fora de temps ja no serveixen per a res.

Alfonso Guerra va passar "el cepillo" a l'Estatut de Catalunya, i Catalunya s'ha "cepillao" al PSC-PSOE

Tornem-hi que no ha passat res. El càstig al que els catalans hem sotmés als partits polítics en general i als del Tripartit en particular ha sigut sonat. Encara ressonen les conseqüències de la desfeta electoral a Catalunya. I és que ja era hora que el poble reaccionés davant de tants incompliments i de manipulacions dels nostres vots que hem anat emetent a les anteriors convocatòries electorals:
- L'incompliment sistemàtic de l'aplicació de l'Estatut de Miravet i del nou finançament en particular.
- Promeses incomplertes de Rodriguez Zapatero que el passat dijous, dia 4, encara afirmava a Barcelona que "havia complert i complirà amb Catalunya", De veritat?.
- Votacions contradictòries del PSC al Parlament de Catalunya, i al Congrés de Diputats.
- Pèssima i desastrosa gestió de la conselleria d'Interior i dels Mossos d'Esquadra pel comunista Joan Saura.
- Pèssima gestió del problema de la sequera patida fa un any pel també comunista Francesc Baltasar.
- Incompliment sistemàtic i escandalós en l'aplicació de ls Llei de Dependència.
- Despeses econòmiques incomprensibles per innecessàries en temps de forta crisi, per la vicepresidència de La Generalitat. (exemple: 1 milió d'euros per a protegir una llengua indígena a l'Amèrica Llatina o l'obertura indiscriminada de les anomenades "ambaixades" catalanes per arreu).
- La politica contradictoria dels transvassaments d'aigua i la marginació del món rural.
- La baixada de pantalons constant dels d'ERC amb la qüestió del finançament donant llargues a l'acord definitiu i sempre favorable a Catalunya.
- Un desastre de gestió en els darrers 4 anys pel que fa a les obres depenents del Ministerio de Fomento (La Maleni).
- Incapacitat total per a donar resposta a les necessitats d'habitatge protegit especialment per als joves, etc.
Us sembla poc?. Segur que podriem perllongar la llista de greuges, peró crec que de moment ja n'hi ha prou.
I ara una altra cosa. Els d'Esquerra Independentista que no comencin a lamentar-se després de la derrota electoral del seu partit com fan en una nota que han penjat a la seva web. Res de lamentacions Uriel Bertran. Has callat covardament durant aquests mesos deixant sol a Joan Carretero. Ni s'ha sentit la teva veu durant aquest temps aferrat als pantalons dels qui encara ostenten el poder al si d'ERC. Els d'EI no us lamenteu de la vostra derrota perquè entre tots plegats us l'heu buscat a consciència. És el que us mereixieu i us mereixereu l'any vinent quan es convoquin les eleccions al Parlament de Catalunya. Ja n'hi ha prou senyors d'ERC de voler prendre el pèl als catalans i a Catalunya.

Les eleccions per al Parlament Europeu a Catalunya ben bé han deixat als polítics amb el cul a l'aire

Els macabres i malabaristes arguments que tots els polítics utilitzen habitualment per a justificar els resultats electorals quan no els hi són favorables, demostra la poca alçada de la mateixa classe política. Qui ha guanyat realment aquestes eleccions han sigut els milions de catalans que el dia 7 ens vàrem quedar a casa. Moltissims de nosaltres no ens vam abstenir per passotisme, ben al contrari. Les nostres raons tot i que podien ser diverses, el núcli central de l'abstenció va ser l'altissim descontentament amb la gestió política que s'ha fet i que es fa.

Cap partit polític, de fet, va guanyar malgrat que la única formació que va incrementar el nombre de vots va ser CiU amb els vots força mal distribuïts per arreu del país.

Els del PSC-PSOE van passar dels 907.121 vots de l'any 2004, als 701.775 vots el dia 7.

Els d'ERC van passar dels 249.757 vots de l'any 2004, als 180.210 el dia 7.

Els del Partit Popular van passar dels 377.104 vots de l'any 2004, als 352.226 el dia 7.

Els d'ICV-EUiA van passar dels 151.871 vots de l'any 2004, als 119.089 el dia 7.

Les xifres per més fredes que siguin parlen per si mateixes. I abans deia de CiU que els seus relativament bons resultats obtinguts al conjunt de Catalunya, posaré un exemple que li és negatiu, i agafo per qüestions de proximitat la ciutat de Tarragona.

A Tarragona CiU ha perdut el segon lloc per passar al tercer. Els del PP l'han passat al davant. I aquestes són les xifres de vots del dia 7 a Tarragona:

PSC-PSOE: l'any 2004 va obtenir 16.855 vots, i el dia 7 en va aconseguir 13.123.

CiU: l'any 2004 va obtenir 5.655 vots, i el dia 7 en va obtenir 6.318.

PP: l'any 2004 va obtenir 9.914 vots, i el dia 7 en va obtenir 8.964, és a dir 2.646 vots més que els obtinguts per CiU.

ERC: l'any 2004 va obtenir 4.328 vots, i el dia 7 en va aconseguir 2.623. Ha perdut quasi en 50 per cent del seu electorat que no està gens malament. Com per anar cantant victòries.

ICV-EUiA: l'any 2004 va obtenir 2.077 vots, i el dia 7 en va aconseguir 1.631. N'han sortit ben bé rebotats.

Que ningú, doncs, vagi intentant justificar els resultats negatius que en conjunt han recollit els partits politics a Catalunya. En el fons de tota aquesta qüestió qui en surt perdent, i molt, és Catalunya perquè la minsa representació realment nacionalista i independentista que el país tindrà al Parlament Europeu serà tan insignificant que serà com si no n'hi hagués.

Ara, a partir d'ara, és urgent que els sobiranistes i independentistes reals i responsables es posin a treballar amb el màxim rigor i sentit de responsabilitat nacional per a organitzar un autèntic partit independentista per a que moltissims catalans retrobem un clar i diafan punt de referència electoral de cara el futur.

El Judaïsme català, un curs d'introducció històrica dels jueus a les terres catalanes i aragoneses

Dintre del programa "Enyorada Tarragona" promogut conjuntament per l'Ajuntament de Tarragona i l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI), des del dia 1 al 8 de juliol es farà un curs d'introducció al Judaïsme Català a càrrec d'Andreu Lascorz, president de l'ARCCI, i que darrerament ha publicat L'Aljama Judia de Monzón La Olvidada, i La Aljama Judía de Monzón La Recordada.

El curs començarà el dia 1 de juliol per acabar el dia 8 del mateix mes, i es farà a l'Auditori de Salou de dimecres a divendres des de les 9 del matí a les 3 de la tarda.

El contingut que tindrà el curs tractarà els següents temes:

- La polèmica judeocristiana de l'antigor.

- Cerimònies i festes jueves.

- Jueus catalans i jueus sefardites.

- L'educació als calls catalans

-La literatura dels jueus catalans

- Les comunitats jueves de Tarragona, Montsó, l'Aleixar i Falset.

- L'exili del 1942

El curs disposarà d'un total de 29 places, i els preus seran de 60 euros per als associats/col.legiats a l'ARCCI i de 80 euros per a la resta. Per a obtenir més informació es pot trucar al telèfon 977-23.95.23 o bé fer-ho per correu electrònic delegaciotarragona@cdl.cat, o bé des d'aquest altre enllaç http://www.cdl.cat

El termini màxim per a inscriure's serà el proper dia 19 de juny.

Eleccions Europees 2009: Resultats definitius

Resultats de les eleccions europees del 7 juny 2009

A les 8 d'aquest matí han obert les portes els col.legis electorals de Catalunya i d'altres països europeus per a elegir els eurodiputats que s'aseuran al Parlament Europeu durant els proper cinc anys.

Després d'una campanya electoral que vergonyosament ha menystingut als ciutadans negant-los-hi informació concreta pel que fa a les propostes i directrius que els diferents partits polítics pensen plantejar durant aquest quinqueni, la por de tots plegats és la gran abstenció que s'ha anat anunciant i que aquest vespre es concretarà amb xifres concretes i ben clares.

Fa uns dies que el cap de llista del PSOE es lamentava tot afirmant que no s'ha sabut transmetre bé el missatge. I tant que no. Només cal recordar el debat televisiu entre els caps de llista dels socialistes i dels peperos, que enlloc de plantejar propostes concretes es van dedicar a tirar-se els plats pel cap en temes de politica interior i de partit, deixant de banda el què realment haurien d'haver tractat.

Sigui com sigui, aqui deixo un enllaç des d'on a partir d'aquest vespre es podran seguir els resultats de les votacions dels països que configuren l'actual Unió Europea, per considerar-lo d'interès i com a servei informatiu per als internautes que d'alguna manera segueixen el meu senzill bloc:

http://es.euronews.net/europa/european-elections-2009/results/
I ara, a esperar les 8 del vespre, tot i que sembla que les xifres més o menys concretes no es començaran a facilitar fins les 10 de la nit.
(1).- El gràfic que encapçala el post correspon als resultats electorals per a les europees de l'any 2004.

Les grans cagades històriques de Barack Husein Obama dites durant la seva visita a El Caire

Com qui diu acabo d'entrar al bloc per a fer un repàs de les darreres noticies que sempre consulto des dels bogrolls que tinc penjats al bloc, i per a consultar les darreres actualitzacions dels blocs que tinc enllaçats i que també consulto diàriament. M'he trobat amb un d'aquests blocs que tot i estar escrit en castellà el trobo força interessant, i m'ha cridat l'atenció el post que havia penjat. Un cop llegit, l'he copiat i el penjo al meu bloc per considerar-lo d'interès, ja que es puntualitza amb rigor històric les cagades documentals i històriques d'una part del discurs que el president nordamericà Barack Husein Obama va pronunciar a la universitat cairota. Aquest és el text:
El que escribió el discurso que pronunció en la Universidad de El Cairo Barak Husein Obama se equivocó en las fechas y, lo que es más grave, en el concepto de tolerancia que predicó el Presidente norteamericano. Porque el Emirato Independiente de Córdoba se fundó el año 756, evolucionó a Califato en 929 y se fragmentó en Reinos de Taifas en 1031.Mal podía haber sido contemporáneo a la Inquisición, que la Iglesia estableció para combatir la herejía cátara en 1184 y no llegó a Castilla, a cuyo reino pertenecía Córdoba, hasta 1478.Pero no fue ese anacronismo el error más grave que su “speechwriter” hizo pronunciar a Obama cuando le escribió el discurso, sino la falacia intelectual, aunque políticamente correcta, de la tolerancia religiosa en la Córdoba musulmana.Que hubo persecución islámica contra los cristianos del califato y, en menor medida contra los judíos, ningún historiador solvente lo discute. Discrepan, eso sí, en el pretexto que ensangrentó la intolerancia.Ya por el año 825 se detectaron los primeros síntomas de malestar entre los mozárabes, que eran los cristianos arabizados, por las trabas de los musulmanes para que conservaran su cultura y practicaran su religión: tenían que pagar un impuesto cada vez que asistían a misa en sus iglesias y, fuera del recinto religioso, se les impedía hablar de religión. El proselitismo se castigaba con pena de muerte.Se gestó un movimiento de rebeldía contra el poder, que se tradujo en lo que algunos llaman brote de integrismo y que se manifestó en que numerosos cristianos desafiaran abiertamente la ley, a sabiendas de que lo pagarían con el martirio.Fueron los conocidos en Córdoba como los “Santos Mártires” Rodrigo, Salomón, Pedro, Walabonso, Sabiniano, Wistremundo, Abencio, Sisenando y otros, cuyos restos fueron descubiertos siglos más tarde en la Iglesia de San Pedro. El movimiento integrista cristiano, que se prolongó desde el año 850 al 859, se extinguió con el martirio ejemplarizador de San Eulogio, cuya sabiduría era legendaria en todo el mundo cristiano, y que fue propuesto para ocupar la archidiócesis de Toledo.La muerte de San Eulogio ahogó en sangre la protesta de los cristianos, que dejaron de manifestar en público sus creencias.Más o menos, lo que ocurre en los países sometidos ahora al Islam, a los que Obama tiende la mano, y a los que exhortó en El Cairo a imitar la tolerancia religiosa del Califato de Córdoba..
Aquest article d'opinió sembla que s'ha publicat al diari digital http://www.periodistadigital.com/

El 7-J els independentistes responsables i reals no tenim altra opció que abstenir-nos d'anar a votar.

Resulta cru i dur arribar a la conclusió, després de dies i dies de meditar i analitzar la situació política que ens envolta i la de Catalunya en particular, que la millor opció que els independentistes que realment estimem Catalunya i que desitgem viure en un país lliure i sobirà el més aviat possible no tenim altra opció que abstenir-nos d'anar a votar el dia 7 de juny.

Ningú ens representa realment malgrat els falsos i desentonats cants de sirena que els d'ERC o els de CiU van escampant per arreu del territori. Ningú, cap d'ells representen les reals i profundes aspiracions legítimes que les desenes de milers de catalans independentistes necessitem per a tirar endavant amb fermesa i sense mosques vironeres que adulteren l'independentisme català en benefici propi. En aquestes eleccions, els independentistes hem de fer sentir el nostre menyspreu envers aquesta gent hipòcrita que s'omplen la boca de sobirania i independentisme peró que estan ben lluny, massa lluny, per a treballar amb seriositat i responsabilitat per assolir-la. Cal, doncs, abstenint-nos i no anar a votar. Deixem-los sols. S'ho mereixen, perquè Catalunya sí que no es mereix la classe política que tenim. La nostra força la podem demostrar amb l'abstenció.

De la resta de partits i coalicions no cal ni parlar-ne, perquè l'independentisme mai ha estat a les agendes dels seus programes ni de les seves polítiques espanyolistes.

Acte de Soberania: Crida al poble de Catalunya!

CRIDA AL POBLE CATALÀ
CAL FER un Acte de Sobirania!
PLANTEM-NOS! DIGUEM PROU!


Compatriotes,

S'ha fet evident que la via autonòmica és una via morta, que no duu enlloc ni ens permet avançar i que ens aboca, en defnitiva, a desaparèixer com a país i com a poble.

Estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la recerca d’una sortida que garanteixi la continuïtat de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera d’interpretar el món.

Des del Grup Acte de Sobirania proposem que sigui el nostre poble qui emplaci els nostres representants polítics a acabar amb aquesta situació d'asfíxia i mort lenta. Per això, fent un pas endavant, us proposem que us afegiu a aquesta crida i materialitzeu el vostre compromís amb el país.

El Grup Acte de Sobirania no és ni una plataforma ni una associació. Som un grup de persones, amb capacitat i experiència en el món associatiu que, sentint-nos hereus de l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, de la Marxa de la Llibertat, de les manifestacions del 2006, el 2007 i de Brussel·les, convoquem el poble de Catalunya a:

• Concentrar-nos, el dia de Corpus —11 de juny— a 2/4 de 8 del vespre, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, per escenificar la defunció de la via estatutària i emplaçar els nostres polítics a donar resposta a les nostres demandes, resposta que recollirem el dia 27 de juny al Parlament.

• Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l’Arc del Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció de la Nació Catalana lliure i sobirana.

Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.

NOMÉS EL POBLE QUE HI VA, HI ARRIBA
UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

Grup Acte de Sobirania
grup@actedesobirania.cat
www.actedesobirania.cat

Reagrupament.cat, d'associació independentista a partit polític per a la independència de Catalunya

El qui fou conseller de governació de La Generalitat durant la passada legislatura, Joan Carretero, ha presentat públicament i davant de més de 800 persones la nova associació denominada Reagrupament.cat. L'associació no és més que un tràmit transitòri, ja que el desig tant de Joan Carretero com de desenes de milers de catalans és que es converteixi en un partit polític per a concórrer a les properes eleccions catalanes previstes, en principi, per a finals de l'any 2010.

L'acte de presentació que es va fer a Barcelona i que va comptar amb l'assistència de l'històric polític independentista Heribert Barrera, va ser seguit per un nombrós públic desitjós que com més aviat Reagrupament.cat sigui un partit legalment constituït amb l'objectiu final, tal i com va expressar el mateix Joan Carretero, per a fer la proclamació unilateral si cal de la independència de Catalunya.

La veritat és que l'independentisme català des de fa massa temps que està orfe. No té representació de cara i ulls perquè els d'ERC han defenestrat sistemàticament els principis d'aquest partit que l'han sotmès gradualment a l'espanyolisme de sempre. L'independentisme de Catalunya si bé el proper dia 7 de juny estarà orfe com he dit més amunt de representants fiables per votar-los, ens queda l'esperança que d'ací a un any podrem exercir aquest dret amb il.lusió tot tenint un punt de referència clar i definit.

Foto: Naciodigital.cat

Les eleccions per al Parlament Europeu del 7-J

Enquestes i sondejos que s'han anat fent durant el darrer mes i mig han evidenciat el que molts de fet ja sabiem, i egur que també ho sabien els màxims responsables dels encarcarats aparells dels partits polític.

Les enquestes i sondejos ho deixen ben clar. La societat cada cop se sent més allunyada i desvinculada de la política, dels polítics, i cada cop estan, estem, més decebuts de les polítiques que s'han fet des del Parlament Europeu, i tant o més encara de la pobra campanya que es fa a casa nostra. Portem massa temps escoltant insults; escoltant si uns han viatjat més o menys vegades amb avions militars tot aprofitant els seus càrrecs al Gobierno de España; estem farts d'esperar que ens diguin propostes concretes i reals que els partits posaran damunt la taula del Parlament Europeu referent a Catalunya, als problemes seriosos derivats de la immigració; sobre l'atur i la crisi econòmica; sobre temes tan vitals com l'energia que consumim tots plegats, etc. Aqui només hem estat escoltant imbecilitats i acusacions mútues entre els líders polítics i cap proposta concreta. Decebedor.

Així les coses, quan només falten quatre dies per a que l'aborrida campanya electoral s'hagi acabat, els ciutadans no caldrà que utilitzem l'anomenat dia de reflexió, perquè la veritat és que no hi ha res per a reflexionar, sospesar i analitzar. Els polítics ens han negat aquesta oportunitat perdent el temps en batalletes entre ells. El dia 7 a la nit segur que hi hauran sorpreses i moltes cares llargues..., dels polítics està clar.