La Canonja l'any 2011 podrà capgirar els resultats electorals municipals de la ciutat de Tarragona

L'anunciada i definitiva concessió de la independència municipal de La Canonja respecte a Tarragona, serà clau l'any 2011. Si tal com han anunciat des del Govern de La Generalitat l'any 2010 La Canonja recuperarà plenament la seva independència política i administrativa, des que l'any 1964 fós agregada al municipi de Tarragona, l'actual composició política de l'Ajuntament formada pel PSC+ERC, podria molt bé capgirar-se a favor un altre cop de CiU i del PP.
Aleshores La Canonja tenia uns 5.600 habitants dels quals uns 1.300 van votar al PSC l'any 2007, vots que inexorablement perdrà a les eleccions del 2011. També els d'ERC perdran vots, molts menys que els del PSC, però en perdran, i la suma de tots aquests vots que aniran a parar a les urnes del nou ajuntament canongí, es restaran a Tarragona.
Només podria salvar i mantenir l'actual composició municipal tarragonina els canvis de tendència dels electors de la ciutat, tenint en compte que l'any 2007 més del 45 per cent de tarragonins no van anar a votar; que 949 tarragonins van votar en blanc i que hi van haver 220 vots nuls. Només el canvi d'hàbits dels tarragonins, en el sentit de decidir-se a anar a votar enlloc de quedar-se a casa o anar-se'n d'esvarjo la jornada electoral oblidant-se de les urnes, podrà mantenir als socialistes i als d'ERC al front del govern municipal de la ciutat.
La jugada de tota aquesta moguda administrativa i política la va engegar l'anterior equip de govern municipal de Tarragona integrat per regidors de CiU i del PP i capitanejats per l'alcalde convergent Joan Miquel Nadal. Dic jugada perquè l'anunci que va fer l'alcalde a mitjans de l'any 2004 de començar els tràmits per a que La Canonja obtingués un altre cop la independència municipal, no eren per motius emocionals, ni semtimentals, ni de respecte pels drets dels canongins a ser indepedents municipalment parlant, no.
El fons de la qüestió fou meticulosament calculada, ja que amb l'independència de La Canonja els socialistes perdrien un bon grapat de vots i així se'ls allunyava de la possibilitat d'assolir el govern de la ciutat.
La independència municipal de La Canonja tindrà sense cap mena de dubte repercusions significades i significatives a les eleccions locals del 2011 a la ciutat de Tarragona.

Els d'Esquerra Republicana de Catalunya cada cop que parlen és talment com si xafessin merda

És tal el neguit de la direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya després d'haver-se afegit als qui van acceptar un nou finançament que adultera l'Estatut de Catalunya, que cada vegada que obren la boca talment és com si hagessin xafat merda.
No sé durant quants dies ens han estat cantant i glorificant les excel.lències del nou finançament que, a més de no respectar ni la lletra ni l'esperit del text de l'Estatut de Miravet, la negociació amb Madrid ha deixat molts serrells per retallar i perfilar. Auixò és un bon finanançament?. I ara ens surten el Joan Puigcercós proposant canvis al Govern de Catalunya, i ens surt l'Ernest Benach dient que es continui desenvolupant l'Estatut idependentment del qui pugui arribar a dictaminar el Tribunal Constitucional.
Però, repeteixo i insisteixo, si volsatres ja heu començat en no respectar l'Estatut al donar el vis-i-plau a l'acord de finançament amb la Moncloa. Si ereu vosaltres els qui en el seu dia vàreu promoure votar no a l'Estatut perquè el consideraveu insuficient, però us heu agenollat davant del santuari de la Moncloa acceptant el que no s'hauria d'haver acceptat perquè contradiu parts de l'Estatut. A què ve ara l'Ernest Benach donant presses als parlamentaris per a que es vagi desenvolupant l'Estatut cok qui diu a correcuita, si desprès segons sigui la sentència del TC s'hauran de desfer qui sap quantes normes, reglaments i lleis.
Esteu massa nerviosos perquè sabeu que heu perdut la partida d'aquesta legislatura. No cal canviar res ni a ningú de l'actual Govern de Catalunya, perquè el que no han fet, no han sabut fer o no han colgut fer, ja no ho faran en 12 mesos i amb vacances pel mig.
Certament és força divertit fer un seguiment del conglomerat de declaracions que fan aquesta gent d'ERC dia sí dia també. Sembla que entre ells mateixos estiguin fent una cursa per a veure qui la diu més grossa, fora de to i fora de sentit.
Continueu així que fareu carrera.

Joan Puicercós ha condemnat a mort el Tripartit?

Si l'afirmació feta pel màxim dirigent d'ERC, Joan Puigcercós, és certa i es pot creure, els d'Esquerra Republicana de Catalunya han acabat per sentenciar a mort la possibilitat d'una tercera edició de Tripartit. De veritat?.
Per una banda Puigcercós ha demanat equidistància amb els del PSC-PSOE i amb els de CiU, i alhora ha afegit que per a fer possible un altre Tripartit a partir de les eleccions del proper any, tothom haurà de posar damunt de la taula el dret a decidir.
Bé, l'afirmació és força ambigua, perquè demanar el dret a decidir els d'ERC fa anys que ho reclamen però mai han fet cap esforç real, imaginatiu ni de força política per assolir aquest dret, ben al contrari. S'han empoltronat còmodament entre les màximes instàncies del poder polític i de govern de Catalunya tot aplicant aquella política de que qui dia passa any empeny fins arribar al dia d'avui.
Com que se les veuen vindre a les properes eleccions, els d'ERC ja tornen a desenterrar la destral de guerra del dret a decidir, del sobiranisme i de la independència, tot i que han estat més de cinc anys més calladets que un escolar de primària davant d'un professor exigent i autoritari. I ara, a correcuita, tornen a entonar la mateixa cançó tot i que ja no són ni creïbles ni dignes de merèixer les atencions ni l'interès de l'independentisme militant que mai ha abandonat la lluita per assolir la independència, ben al contrari del que han fet ells, els d'ERC.
Els d'ERC ho tenen molt crú. Dic crú perquè els del PSC-PSOE i els d'IC-V mai han estat pel dret a decidir, i els de CiU, amb el llast de Duran Lleida que com a molt és autonomista, tampoc ho tenen gens, però que gens clar. Només els quedarà l'alternativa dels parlamentaris que les organitzacions i formacions independentistes seriores i compromeses puguin treure a les properes eleccions, però alerta ERC, que potser qui marcarà les pautes seran els independentistes i vosaltres a creure i pactar amb rigor o bé anar-vos-en a l'oposició.
Per cert. Ja no us en recordeu que a les eleccions europees del passat mes de juny vareu perdre més de 70.000 vots?.

La politica catalana es belluga després d'un acord de finançament que no ha respectat l'Estatut

Bellugadissa a les files dels comunistes catalans, i intent de moure un peó del taler d'escacs per part de Joan Puigcercós, i José Montilla afirma que no hi ha res escrit per a un tercer Tripartit.
Joan Saura, per sort de la majoria de catalans, ens diu adéu. Diu que no repetirà com a cap de llista de la seva formació política després de la llarga carrera política que ha fet. Llarga sí, diuen que uns 30 anys, però ha sigut una carrera molt irregular i en els darrers quasi quatre anys, més aviat a decepcionat al conjunt de catalans. Una pèsima gestió al front d'Interior amb constants protestes i queixes dels Mossos d'Esquadra; de càrregues policials totalment desproporcionades contra els estudiants per allò del Pla Bolonya, i un desplegament territorials dels Mossos que més aviat ha fet pena, especialment a les terres del Camp de Tarragona i de l'Ebre. Marxi Joan Saura, marxi. Segur que no el trobarem a faltar.
Per una altra banda, el Joan Puigcercós ara es despenja, a poc més d'un any de les eleccions per al Parlament Europeu, en que s'haurien de fer alguns canvis al si del Govern de La Generalitat. Doncs mira Puigcercós, es podria començar per cessar al Joan Saura abans que es jubili voluntàriament, i també es podria cessar al vicepresident del Govern, per exemple, o al conseller/consellera de Benestar Social per la penosa gestió que ha fet i fa, per exemple, amb la Llei de Dependència, etc.
I el Joan Ridao no cal que digui que els d'ERC no faran del peluche del PSOE, perquè ja ho han estat fent i ho han fet amb el Nou Finançament doblegant-se davant la Moncloa i acceptant un finançament per a Catalunya que no respecta en la seva totalitat l'Estatut de Catalunya.
Per acabar el post, només recordar-li al president José Montilla que la creixent força del moviment independentista, totalment al marge dels d'ERC, capgirarem el tauler del joc polític de Catalunya. No en dubti pas.

Deumil.cat i el necessari i improrrogable camí dels catalans cap a la nostra independència nacional

El debat que avui s'està fent al Parlament de Catalunya tractant del tant desmanegat Nou Finançament, torna a posar damunt de la taula la imperiosa necessitat de la unió sense fisures de tots els independentistes catalans.
Amb les forces polítiques que actualment configuren el Parlament de Catalunya i que ens governen, no ens en podem fiar ni un pèl. Mai estaran al nostre costat. És per això que la unitat de tots els moviments, grups, entitats cíviques, culturals, socials i polítiques que realment veuen necessari i inajornable començar el procés per a fer el camí que ens atorgui la llibertat nacional, és del tot irrenunciable aquesta unitat, insisteixo.
No és la primera vegada que des del bloc parlo d'aquesta necessitat, i avui llegint la notícia de les declaracions fetes al Directe.cat per part dels responsables del moviment Deumil.cat, tot considerant que cal trencar vincles amb l'Estat espanyol, m'ha provocat que em posés davant l'ordinador i afegir-me mitjançant aquest post i com un català més, a les files de les desenes de milers de catalans que realment creiem del tot irrenunciable reclamar els nostres drets nacionals, drets que per a exercir-los plenament han de passar inexorablement per l'assoliment de les nostres llibertats nacionals.
I torno a insistir amb la qüestió del nou finançament, un finançament que tothom sap que no compleix plenament amb l'estatut, que ens continua fent-nos dependents d'Espanya i que ni contempla eliminar el dèficit fiscal que estem arrossegant des de fa anys. Que sigui el millor finançament que hem tingut fins ara, no vol dir de cap de les maneres que sigui el finançament que necessita Catalunya. Ni de lluny.

El departament d'Interior de La Generalitat provoca alarma social innecessària i a més fora de temps

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, no s'ha tallat a l'hora de criticar amb duresa la ridícula actuació, per innecessària, del department d'Interior del Govern de La Generalitat de Catalunya.
Ahir al migdia es va originar una important fuita de gasos nitrosos d'una planta química del pol industrial sud de Tarragona que per si mateixa ja va alertar a la població més propera a l'esmentada planta industrial. Era ben visible el núvol tòxic.
Quasi mitja hora desprès, quan tothom ja estava més o menys tranquil i el perill dels gasos tòxics pràcticament ja havien desaparescut, heus ací que des de Barcelona es disparen les alarmes instal.lades a diferents punts urbans de Tarragona, alarmes que de fet havien d'alertar als ciutadans per a cerquessin refugi en llocs tancats. Ni calia. L'hipotètic perill ja havia pasasat. Quin ridicul que van fer els de Barcelona.
I aquestes coses passen i continuaran passant mentre els màxims comandaments responsables d'aplicar el Plaseqcat (Pla de Seguretat Quimica de Tarragona) no estiguin ubicats permanentment a Tarragona. Com es pot dirigir des de cent quilòmetres de distància un Pla de Seguretat amb eficacia i rapidesa?. Qui va ser la ment tant intel.ligent i responsable que va disposar que aquest comandament estès a Barcelona?. Quin sentit té?. Potser hauriem de cercar els motius en el voraç centralisme barceloní respecte a la resta de Catalunya, i així ens va tot, tot sovint, i per a qualsevol motiu als soferts catalans.
Us imagineu que el comandament de les emergències de l'aeroport del Prat o del port de Barcelona estigués a Manresa, a Tarragona o a Montblanc?. Quin sentit tindria?. Ah!, i per cert, l'eficacia d'aquest departament d'Interior també el podem veure amb els més de tres dies d'incapacitat per a controlar el foc dels Ports. Així va tot en aquest país.

La cínica Esquerra Republicana de Catalunya i l'evident incompliment de l'Estatut de Catalunya

Als de l'Esquerra Republicana de Catalunya els vull dir des del meu modest bloc que la vostra credibilitat com a partit, pretesament independentista, no és que estigui tocat, no, el que està és enfondrat.
Quin intent descarat i descarnat de distreure a la opinió pública amb expressions ampuloses i buides de sentit i contigut dites per la boca de Joan Puigcercós. Aquest dirigent d'ERC ha dit que amb el nou finançament es fa camí cap a la independència. Quina bestiesa!. Amb el nou finançament que heu aprovat amb la resta dels partits que configureu el Tripartit, sabeu tots plegats prou bé que no respecta ni la lletra, ni l'essència ni l'espertit de l'Estatut que els catalans vàrem refrendar l'any 2006 i que vosaltres, tots els del Tripartit juntament amb CiU vàreu aprovar al Parlament de Catalunya. No ens val que se'ns digui que aquest finançament és el millor que tingut mai Catalunya. La qüestió és que no es respecta integrament l'Estatut ni elimina els 20 mil milions d'euros del dèficit històric de la nostra Nació. Aquesta i cap altra és la realitat malgrat els vostres esforços per ocultar-la.
És totalment fals que aquest nou finançament respecta l'Estatut, totalment fals, i la vostra manipulació l'heu de pagar molt cara, especialment els d'ERC.
Dic això perquè estarà a les mans dels independentistes responsables i que sabem el què volem i on volem arribar que us negarem l'oportunitat de reeditar un tercer Tripartit. Aquesta és i haurà de ser la nostra feina al llarg d'aquest poc més d'un any que resta per a que el president Montilla convoqui eleccions per al Parlament.
Serem els independentistes reals els qui us restarem, us arrabassarem, milers de vots amb la finalitat d'enviar-vos a l'oposició per a que purgueu ben purgada la política de seguidisme i de submissió que heu fet durant aquests darrers anys.
Deixeu d'enganyar als catalans amb les vostres declaracions d'independentisme fals i barroer. Com expliqueu, si no, l'expressió dels vostres crítics, em refereixo a l'Uriel Bertran i Cia, que fa poc van dir "Torna Esquerra, torna l'independentisme". És que l'havieu abandonat?.
Els d'ERC són uns mestres de la manipulació.

El Pi de les Tres Branques abandonat pels qui ahir l'exaltaven, i avui l'obliden a canvi del poder

Què està passant a Catalunya que sembla que als independentistes ens hagin colpejat el cervell deixant-nos atontats?. La nefasta TV3 que està duent a terme una calculada i meticulosa espanyolització del canal català, i que no té cap mena de cura en exigir a presentadors de programes, dels responsables dels informatius i dels seus col.laboradors i corresponsals que hi intervenen a depurar la llengua i deixar al calaix dels mals records la quantitat de castellanismes que utilitzen diàriament?. Aquesta és la normalització lingüística del Govern de La Generalitat?.
I què puc dir de TV· i dels Canal33 que ens ofereixen reportages massius de costums, tradicions, culinaris i de folclore de qualsevol país i són escassos els que es dediquen a promocionar la nostra propia nació?.
Què està passant a Catalunya, entre els mateixos catalans, que és un minoria que encara s'esforça en mantenir viva la nostra dansa, la sardana, o que ja hem oblidat un dels símbols de la ressistència i de l'independentisme que deixen totalment marginat el Pi de les Tres Branques?.
El diari digital Directe.Cat informa de la decepció de Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, comarca del Berguedà, respecte a l'abandonament tant del Pi com del seu entorn malgrat lesd nombroses gestions que s'han fet davant de l'administració per a preservar l'indret que és de propietat privada. Un arbre excepcional al tractar-se d'un pi de 25 metres d'alçada amb tres branques que neixen de la mateixa base. Un símbol que durant els anys 80 i 90 del passat segle reunia a milers de catalans, avui roman solitari i abandonat.
Què està passant a Catalunya i entre els catalans autòctons, els de naixença i de nissaga catalana, que hem convertit l'Onze de Setembre en un dia de gresca i festa, quan es tracta de la celebració d'un derrota davant les tropes borbòniques que ens van robar els nostres drets nacionals?. Aquest dia, l'11 de setembre, l'hem convertit en una esperpèntica processó de polítics, de Mossos d'Esquadra i de retòrics i hipòcrites discursos que al llarg de l'any no tenen cap mena de repercusió ni social ni política. Què estem fent els catalans amb la nostra nació si per qualsevol cosa i almoïna que ens donen encara riem les gràcies a Madrid?.

El Parlament de Catalunya ha exhaurit totes les existències d'incens d'esglésies i d'esglesioles

La sessió parlmentària que es va fer al Parlament de Catalunya ahir a la tarda, i que vaig seguir una bona estona pel Canal 33, va ser una maratoniana carrera dels comunistes, IC-V, del PSC-PSOE i dels d'Esquerra Republicana per a veure qui tirava més encens al Tripartit del qual en formen part, clar.
Les intervencions de la socialista Manuela de madre, del portaveu d'ERC, Joan Puigcercós i del portaveu d'IC-V, del qual no recordo com es diu (és igual), es van dedicar a tirar-se quantitats ingens d'incens mutuament. Per quin motiu?..., pel finançament està clar, faltaria més.
Ni ells mateixcs es creuen que ens enganyen amb la posada en escena al Parlament, davant les càmeres de TV i dels micròfons de les ràdios. Ni el mateix ex president Pasqual Maragall s'ho creu, i ja ha dit que com a màxim es podrà parlar de 3.500 milions d'euros. La qüestió és que malgrat aquests diners que diuen que ens donaran des de Madrid, el dèficit fiscal de Catalunya continuarà, i és ben palès que aquest acord que s'ha escenificat durant aquests dies no respecta ni de lluny el contigut del text estatutari referent al nou finançament.
A més, el mateix conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha reconegut que encara queden serrells per llimar i concretar.
Pobres esglésies de Barcelona o potser d'altres indrets de Catalunya que s'hauran quedat sense l'incens ritual per a les seves cerimònies religioses. Els parlamentaris el van consumir tot, això sí tirant-se l'incens entre els mateixos com si talment fossin petits déus celebrant una una festa celestial.

L'acord del nou finançament de Catalunya ens demostra que la vía estatutària ja està exhaurida

Fa pocs minuts he consultat La Vanguardia digital. A l'espai dedicat a la informació del Nou Finançament de Catalunya hi ha una enquesta en la qual es pregunta als lectors internautes si estan d'acord o no amb aquest nou finançament.
En el moment que llegia el resultat de l'enquesta 1.595 lectors havien deixat la seva resposta i el resultat era el següent: el 65% diuen que no; el 33% diu que sí, i el 2% Ns. Tot seguit he recordat la intervenció que va fer el comunista Joan Herrera ahir al vespre afirmant que la societat civil accepta l'acord. Doncs no, sembla que aquesta societat civil no coincideix en absolut amb les estimacions de l'Herrera. Clar que per a ell, la societat civil són les Cambres de Comerç, els sectors financers i els sindicats, sectors que res tenen a veure amb els sentiments dels ciutadans en general.
Si per altra banda ens atenem a les declaracions de Joan Puigcercós en el sentit que aquest nou fiunançament no compleix totalment l'Estatut de Miravet, hem de coincidir forçosament en que la vía estatutària, si més no per a Catalunya, ja s'ha acabat, s'ha exhaurit, fet que ens ha de fer redreçar el camí cap a l'assoliment de la independència de Catalunya. I aquí, els d'ERC poca cosa tenen a fer, però sí que tindran molt a fer i a dir els de Reagrupament i Força Catalunya entre d'altres sectors socials i polítics realment compromesos per a que més aviat que tard Catalunya sigui una Nació-Estat reconeguda internacionalment.
I per acabar aquest post, vull referir-me al projecte de Llei de Consultes i de la nova Llei Electoral que el Govern de Catalunya vol engegar. Que no es molestin en fer la Llei de Consultes perquè no servirà per a res. Si se'ns va consultar en referendum per a l'aprovació de l'Estatut que és una Llei Orgànica i desprès vosaltres mateixos l'incompliu, quin sentit tindrà preguntar-nos parides que després aniran a la paperera si no us convenen els resultats de la consulta?. Amb mi no hi compteu en respondre les vostres hipotètiques consultes, perquè en passaré olímpicament. No em mereixeu cap confiança.

El Govern de Catalunya ens enganya, i Esquerra Republicana de Catalunya ens clava la punyalada

Abans d'ahir, dia 10, vaig penjar un post parlant del nou finançament de Catalunya i de la traidoria dels d'ERC. Ho sabia, no em pregunteu com, però ja ho sabia que finalment farien prevaldre els seus interessos de partit i els de preservar els seus alts càrrecs al Govern de Catalunya.
Ni cas han fet els Joan Ridao i Joan Puicercós i ni cal dir el Josep Lluis Carod de la petició dels d'Esquerra Independentista en el sentit de no acceptar l'acord tot demanant un referendum intern. Els d'ERC s'han afegit als dels PSC-PSOE i als comunistes d'IC-V acceptant un acord de nou finançament que no respecta l'esperit ni la lletra de l'Estatut. Catalunya continuarà patint un elevadissim dèficit fiscal, per més que el Joan Puigcercós digui que aquest dèficit es reduirà un terç. Això és un èxit?. Quina caritat que ens fan els de Madrid!, com sen deuen enfotre de Catalunya i dels catalans!.
I els d'IC-V que no es permetin l'obscena llibertat de parlar en nom de la societat civil, perquè la societat civil és molt més ampla i diversa que la que llepa el cul dels partits polítics, dels que viuen dels sindicats i dels sectors financers i econòmics que aquests només els interessa l'euro i fer els seus negocis. La societat civil en el més ample sentit de la paraula passem molt de tots vosaltres des de fa ja molt de temps, només cal veure com passem de tots vosaltres revisant els elevadissims índex d'abstenció que es comptabilitzen cada cop que convoqueu eleccions.
Podreu enganyar a un sector d'aquesta societat civil, però sortosament no pas a tota, ni de lluny.

El Tripartit ens prepara una trampa per a que ens empassem un nou finançament antiestatutari

El Govern de la Generalitat amb el traidor suport d'Esquerra Republicana de Catalunya ens està preparant una trampa amb obra teatral de baixissima qualitat per a que els catalans ens empassem la bola que, a la vegada, estan preparant des de la Moncloa.
Ni 3.800 milions d'euros ni res de res senyors d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'Estatut de Miravet que fou aprovat pel Parlament de Catalunya amb una ampla i còmode majoria i qur fou refrendat pels catalans ens referendum i que el Congreso de los Diputados Español també va aprovar, preveu un altre finançament i aquest és el que tant el Tripartit com el Gobierno de España han d'acatar i complir. La resta, tot el que puguin negociar, emmascarar i embolicar els del Tripartit d'acord amb Madrid, serà una gran estafa a Catalunya i, per tant, al conjunt de la societat catalana.
Deixeiu-vos de d'una vegada de dir mitges veritats i mentides encobertes carregades de bones intencions. L'Estatut de Catalunya aprovat l'any 2006 s'ha de respectar escrupulosament tant en la lletra com en l'esperit que n'emana. Res de mínims de 3.800 milions d'euros que ja acceptarien els d'ERC senyors del Govern de Catalunya. Haurem d'estar molt, però que molt atents, a les maniobres d'adulteració de la realitat que ens intenten vendre els qui ens governen. I caldrà veure com reaccionen els de CiU que aquesta n'és una altra.
Dels del Partido Popular i d'aquells que es diuen Ciutadans no vull ni parlar-ne.

L'Ajuntament de Tarragona ha recuperat definitivament el projecte de la plaça dels Carros

Sembla que aquesta vegada va de veritat, que el projecte de remodelació de la Plaça dels Carros i dels passos soterrats sota les vies del tren per a vinants i per a vehicles finalment ja té el vist-i-plau de Madrid. Ja era hora!, després de més de quatre anys batallant per aquest projecte que és imprescindible per a Tarragona.
Aquesta connexió soterrada a més d'evitar els greus perills de travessar les vies del tren de la línea Valencia-Tarragona-Barcelona, permetrà la unió urbana entre la Part Baixa amb el passeig marítim, les platges, el passeig del Moll de Costa i amb el Serrallo. Aquesta obra correrà a càrrec dels pressupostos del govern de Madrid, mentre que el departament d'urbanisme de l'Ajuntament es farà càrrec de la remodelació global de la plaça creant espais verds i reconvertint l'actual plaça dura en un espai més agradable i visitable. A més, els veïns d'aquest sector urbà de Tarragona disposaran d'una ampla zona verda, espais verds que no són precisdament els que més abunden en aquesta zona de la ciutat.
Paral.lelament a l'esmentat projecte, l'Ajuntament també ha previst remodelar la plaça dels Infants, que ja necessita un bon repàs i a fons, aplicant les mateixes característiques que es preveu donar a la plaça dels Carros. Seria bo i molt important que aquests projectes no tornin a topar amb problemes alguns inexplicables que han anat sorgint al llarg dels darrers anys, i que no han fet altra cosa que endarrerir el projecte. Crec que no és demanar massa si els tarragonins exigim a Madrid que realitzi el projecte després d'haver aprovat els pressupostos per a fer-lo en anys anteriors però els diners mai van arribar a Tarragona per a executar, insisteixo, el projecte.
Esperem que els bon desitjos i bones voluntats de l'Ajuntament de la ciutat i dels tarragonins no siguin un altre cop decebudes per la burocràcia del ministeri de torn.

El XXè Concurs Internacional de Castells de Focs "Ciutat de Tarragona" començarà demà dia 7

Demà, dia 7 de juliol, s'encetarà el XXè Concurs Internacional de Castells de Foc "Ciutat de Tarragona" i que acabarà el dissabte dia 11. Seran cinc dies ininterromputs, un menys que en les edicions anteriors, que faran que Tarragona es converteix en el centre neuràlgic del foc artificial de Catalunya i que aglutina, any rere any, a decenes de milers de persones durant els dies que dura el concurs internacional.
Enguany, potser la novetat més destacable és que dels cinc castells de focs previstos tres seran disparats per empreses procedents del País Valencià i els dos restants per les empreses Feuerwerke Jost, d'Àustria, país que serà la primera vegada que participa al concurs tarragoní.,dispararà el castell de foc el dia 8 de juliol L'altra empresa forània serà l'italiana Fuochi La Tirrena que, segons el seu llarg curriculum és hereva d'una antiga fàbrica artesana, serà la protagonista el dia 10.
Pel que fa a les altres tres empreses esmentades del País Valencià, la Hermanos Caballer, amb seu a Almenara, serà la qui encetarà el concurs el dia 7; la Pirotècnia Martí, de Borriana, que serà la primera vegada que concursa a Tarragona, dispararà el castell de foc el dia 9 de juliol, i la tercera empresa valenciana, Pirotècnia Caballer, de Godella, dispararà el dia 11. Aquest empresa repeteix al concurs tarragoní. Com ja és costum i tradició, tots els castells de focs serna disparats des de la Punta de la platja del Miracle a partir de 2/4 d'11 de la nit.
A la convocatòria d'aquesta vintena edició es van presentar un total de 25 empreses, de les quals 13 eren de fora de l'Estat espanyol.

El V Cicle de Concerts de la Ruta del Císter començarà el proper dia 18 al Monestir de Poblet

Els concerts d’estiu a La Ruta del Cister arriben a la cinquena edició. Aquest any 2009 és especial per a la marca turística, ja que celebrem 20 anys de la seva creació. El 1989 els consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell vam decidir sumar esforços per promoure iniciatives conjuntes de desenvolupament que han permès la diversificació econòmica del territori a partir de fomentar l’activitat turística.

CONCERTS A LA RUTA DEL CISTER

18 juliol, 21h. Reial Monestir de Sta. Maria de Poblet · Benjamim Taubkim (Sao Paulo-Brasil) Piano soloEl concert que ens oferirà aquest pianista brasiler que ens arriba en plena gira per, Anglaterra, Catalunya, Espanya, Marroc i Àustria, es fonamenta en el seu cd gravat recentment al Fazioli Salon de New York amb un repertori de músiques brasileres amb elements del llenguatge tradicional i modern i alhora amb referències a músiques d’altres terres.

Junt a la gran qualitat tècnica i creativitat Benjamim Taubkim és valorat per aquesta capacitat que te per crear sinèrgies musicals buscant sempre una forma bella d’expressió basada amb la contemporaneïtat alhora amb molt de respecte per la tradició.

25 juliol, 22h. Reial Monestir de Santes Creus · La Vella Dixieland + Esther Ovejero Jazz-SwingUna de les bandes més emblemàtiques de Catalunya pel que fa a la música de New Orleans de casa i una de les millors d’Europa. Trenta anys d’experiència a l’escenari amb una formació que ha visitat els festival mes importants i ha protagonitzat les sessions mes divertides alhora que tècnicament impecables que es recorden. Sense dubte una de les millors formes de passar una nit d’estiu al cord del monestir. I amb l’acompanyament d’una veus ben reconeguda, Esther Ovejero. Un concert d’aquells que agraden i es comenten.

1 agost, 20h. Reial Monestir de Sta. Maria de Vallbona · Mariluz Martínez-Farias - Graham Lister - Manuel Ruiz Àries i Duos de Puccini i VerdiAquests tres artistes: soprano, tenor, piano, habituals del Liceu de Barcelona s’ajunten per preparar-nos un programa especial basant en la Lírica del s.XVIII i inicis del XIX, època en que genis com Verdi o Puccini van dur a la música cantada a la màxima expressió partint de les visions nacionalistes de l’un i universalistes de l’altre. En aquest concert hi trobareu joies extretes de grans obres com Turandot, la Tosca, La Bohèmede , Rigoletto, la Travista. I us imagineu escoltant la proposta en plena canícula estiuenca, sota l’ombra i la frescor espiritual de la nau central de Vallbona de les Monges?. Sublim!8 agost , 22h. Reial Monestir de Santes Creus · Gospel Soul (França) GospelRegistres vocals rics i variats es el que ens proposa Gospel Soul. Cadascuna de les veus ens mostra la seva història personal i ens transporta al seu univers particular. L’espectacle ve a ser una pausa, en un jardí secret, on desapareix qualsevol barrera del llenguatge i es manifesta la parla de l’ànima i la humanitat dels vocalistes. Si, de forma musical i amb la convicció que dona l’espiritualitat: El bons intèrprets de gòspel ens arriben perquè estan convençuts que el que fan es indissociable de la vida i es per això que respiren quan canten i canten quan respiren. El gòspel ha estat l’element estilístic unificador dels concerts a Santes Creus i ara disposem d’una nova oportunitat per reviure-ho.

15 agost , 22h. Reial Monestir de Santes Creus · Menaix a Truà Cançó mediterràniaNo calen masses presentacions. Qui no ha sentit parlar de Cris Juanico, Toni Xuclà o Juanjo Muñoz?. I es que aquest any celebren el desè aniversari d’una aventura que agrupà tres personalitats musicals de Catalunya i les Illes Balears. La combinació va ser l’adequada i després de tot aquest temps i amb tres cd’s al mercat ens visiten per celebrar l’efemèride. Cançons que amb dos elements únics, la veu i les cordes, ens apropen a un grapat d’històries que ens referencien la nostra infància, la joventut, les alegries i els patiments d’amor,....... els olors o els colors que ens duen a paisatges físics i també als emocionals. Però alhora traient ferro a la seriositat dels directes i aportant una frescor a l’espectacle que acaba barrejant escenari i platea. Una festa a la que has de participar!

16 agost, 20 h. Convent de St. Bartomeu de Bellpuig · SONS & SONS Concert de Franz LehárConcert atraient de cançó lírica que inclourà d’interpretació d’un grapat de temes interessants d’autors que van des de J.Massenet, F.P. Tosti, Pablo Sarasate a W.A. Mozart, M. Falla, J. Serrano, F.A. Barbieri, V.Monti, Martínez-Valls o Josep Ribas. Un repertori ampli i una formació de qualitat que ompliran les pedres i els paratges històrics de Bellpuig d’Urgell.

Una oportunitat musical molt apropiada per viure-la en família 22 agost, 20h. Reial Monestir de Sta. Maria de Vallbona · Joan-Pau Cumellas Quartet Bluegrass. Segurament el màxim exponent interpretat l’harmònica a Catalunya i sens dubte ja, un dels millors europeus en aquest instrument. Joan Pau Cumellas gaudeix buscant els límits expressius d’aquest instrument. Amb la seva formació ens presenta un espectacle dedicat a la música ‘Bluegrass’. Un estil acústic en estat pur, enriquit amb ingredients de música irlandesa, folk i blues. Amb l'harmònica i el banjo com a instruments sonors de referència, hi compartint protagonisme amb una guitarra creativa i un contrabaix en plena complicitat rítmica. Aquesta formació és única al nostre país i actualment triomfa tocant en els millors festivals del gènere a Irlanda, Anglaterra, Holanda, França, República Txeca…..i també, segur, al Monestir de Vallbona.

Informació i venda d’entrades: Telèfon reserves: 977 871 247Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30h i de 15 a 17.30h. Diumenges i festius de 10 a 14h.Preus i descomptes:Concerts a Poblet, Stes Creus i Vallbona: 20€Concert a St Bartomeu de Bellpuig: 15€Gospell a Stes Creus: 25€Per la compra mínima de 4 entrades, 10% descGrups més de 15 persones, 20%www.larutadelcister.infoinfo@larutadelcister.infoLloc :La Ruta del CisterAdreça :Horari:de dimarts a dissabte de 10 a 13.30h i de 15 a 17.30h. Diumenges i festius de 10 a 14h. Contacte:Oficina d'Informació i Reserves: - Tel :977871247.

* La informació ha sigut extreta de la web oficial de La Ruta del Cister.
Foto: Monestir de Santes Creus

El FROB i les fòbiques agressions espanyolistes contra els drets nacionals de Catalunya

Com autèntics trilers de circ mediocre de festa major, heus ací que l'espanyolisme més recalcitrant i fòbic contra Catalunya s'ha tret de la màniga un nou decret, el FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria).

Als de Madrid, PSOE i PP juntets s'han posat les mans al cap quan s'han assabentat que a Catalunya es prepara amb rigor i amb seny la fusió de les tres Caixes que depenen de les diputacions de Tarragona, Barcelona i Girona, i a més quan també s'han assabentat del projecte de fusió de les Caixes Sabadell, Manresa, Manlleu i una altra que en aquests moments no recordo.

Fixem-nos com han corregut els del govern del PSOE i els del Banco de España que en pocs dies han redactat un decret que regularà aquestes i altres fusions que es pretenguin fer. En una paraula, un cop més des de Madrid i independentment de si mana el Partido Popular o el PSOE, ja estan posant obstacles. El mateix màxim responsable del Banco de España ho va dir ben clar: Se tienen que potenciar las fusiones interterritoriales. Ja hi som, ja ho hem trobat. Cal evitar que l'economia catalana, propiament catalana, genuïnament catalana, no creixi ni es faci més potent, i la manera es aigualir-la barrejant-la tot fent un poti poti territorial per neutralitzar les potencialitats de la Nació Catalana. Aquesta gent no ens volen ni ens han volgut mai, i si poguessin ens esclafarien. Només ens cobegen pels diners, i així està el dèficit fiscal de Catalunya i el nou finançament, del qual en tornaré ha parlar demà.

Aquest decret, el FROB, serà un tumor maligne per a Catalunya i especialment per a la seva economia. Particularment ho tinc molt clar. Si aquest anticatalà decret s'activa i s'arriba a aplicar estaré molt pendent del què hauran de fer dues de les caixes que he esmentat, de les quals en sóc client. Tinc molt clar que hi tallaré qualsevol relació amb aquestes caixes si es veuen obligades a fussionar-se amb altres caixes de Castella, d'Extremadura, de València, de Cantabria o d'Extremadura, etc. Ni un cèntim d'euro per a ells, ni el més mínim benefici.

I l'altra agressió per si no rebem prou cops i trompades dels castellans. Ara els del Partido Popular estudien la possibilitat de presentar recurs contra la recentment aprovada llei d'ensenyament pel Parlament de Catalunya, i l'hipòcrita Mariano Rajoy es passeja per les Terres de l'Ebre promocionant el transvassament d'aigua de l'Ebre afirmant que aquestes terres mai es quedaran sense aigua. Només faltaria!.

Joan B. Culla i la democràcia? teocràtica iraniana

No me'n puc estar de publicar al meu bloc l'article d'opinió que signa Joan B. Culla i que va publicar el diari El País en la seva edició d'ahir referint-se al trist i mediocre paperot de la diplomàcia española en relació a les eleccions de l'Iran del passat dia 12 de juny.

L'article, per cert, l'he llegit des del bloc del Jaume Renyer que també el reprodueix, i així he decidit fer-ho jo també en suport total al contingut de l'esmentat artícle de Joan B. Culla. Aquest és el text integre i textual:
"Cuando, después de tres semanas, las protestas populares languidecen en Teherán, sofocadas por la represión y el aislamiento, cabe ya una evaluación, siquiera preliminar, de las actitudes y las reacciones que la crisis iraní ha suscitado entre nosotros, tanto a nivel diplomático como mediático y político-social.En el plano gubernamental, mientras Angela Merkel y Nicolas Sarkozy denunciaban con energía el pucherazo electoral y la brutalidad represiva contra los votantes burlados, mientras el presidente Obama se declaraba "horrorizado e indignado" ante las imagenes procedentes de las calles teheraníes, José Luis Rodríguez Zapatero ha esquivado todo pronunciamiento, y su ministro de Exteriores, Moratinos, no ha ido más allá de pedir modosamente benevolencia al régimen de los ayatolás. Al parecer, la Alianza de Civilizaciones que el presidente español impulsa con tanto ahínco tiene como símbolo y mascota a aquel popular trío de monos que se tapan, respectivamente, los ojos, los oídos y la boca...Más marcado aún ha sido el sesgo de ciertos informadores y comentaristas, incluso desde antes del estallido de la crisis. Pienso en algún enviado especial de esos que, cuando cubren unas elecciones israelíes, agotan el término ultra -ultranacionalista, ultraortodoxo, ultraderechista....- para etiquetar al 80% de los partidos en liza. Pues bien, el pasado 12 de junio, uno de esos justicieros del micrófono calificaba al candidato Ahmadineyad de "conservador", talmente un homólogo de David Cameron o de Mariano Rajoy. describirlo como lo que es -un dictador islamo-fascista- hubiese vulnerado sin duda la peculiar deontología profesional del reportero.A los pocos días, y ya en plena revuelta, la teocracia iraní impuso un estricto black out informativo, acosó y acabó empujando fuera del país al grueso de la prensa internacional. Pero ninguno de los corresponsales que, seis meses atrás, denunciaban desde los confines de la franja de Gaza los impedimentos israelíes a su labor, ninguno de ellos plantó su cámara al otro lado de la frontera persa para formular una denuncia semejante. No; todos recogieron mansamente los bártulos y regresaron a casa. A casa, donde implacables analistas de las crisis medioorientales todavía se refieren al frauda electoral como una mera hipótesis ("Ahmadineyad, a lo peor, no habría sido reelegido democráticamente"). A casa, donde ningún sindicato de periodistas ha creído necesario publicar siquiera una nota contra el amordazamiento de la prensa iraní y la neutralización de la extranjera.En Irán, durante el pasado mes de junio, ha habido decenas -o centenares- de muertos, cientos -o miles- de detenidos (la opacidad es una de las características de aquel régimen); se han endurecido aún más las condiciones asfixiantes en que los -y sobretodo las- iraníes viven desde hace décadas. Pero ninguna Cristina del Valle ha organizado ni un concierto ni una sencilla rueda de prensa para solidarizarse con las víctimas. Ninguna de nuestras incontables plataformas antibélicas, altermundialistas y solidarias con los oprimidos del mundo ha editado el más mínimo panfleto para explicar que Irán es una gran cárcel con 71 millones de huéspedes, entre presos y guardianes, regida por clérigos y teólogos de mentalidad medieval, un lugar donde se segrega y margina a las mujeres, se ahorca a los homosexuales, se encarcela y tortura a los opositores.El pasado 16 de junio, iraníes residentes en Barcelona se manifestaron en la plaza de Sant Jaume por la libertad de su país. Ningún partido político catalán acudió a mostrarles su apoyo o simpatía. Ni siquiera Iniciativa per Catalunya Verds: al parecer, los imperativos éticos que mueven al consejero Joan Saura son de geometría variable. ¿ O tal vez es que, reprimidos por un régimen islámico que alardea de antiimperialista y de antiisraelí y, además, está apadrinado por Hugo Chávez, los y las iraníes carecen de derechos humanos ?".

Reagrupament s'ha presentat a Tarragona sota el vergonyós silenci de la premsa diària comarcal

Joan Carretero acompanyat per Jaume Renyer ahir al vespre va presentar el projecte independentista de Reagrupament a l'aula magna de la facultat de ciències jurídiques de la universitat tarragonina.

Més de 300 persones van assistir a l'acte que un cop acabada la intervenció de Joan Carretero van aplaudir amb ganes. Potser els preàmbuls que van organitzar sobraven. És a dir, que considero que no era necessària la desfilada de quatre o cinc persones exposant experiències polítiques personals per explicar-nos el perquè estaven allí donant suport a Reagrupament. Dit això, l'acte va ser, crec, molt positiu tant pel contingut de la intervenció de Joan Carretero com per la nombrosa assistència a l'acte.

Carretero va deixar molt clar que l'abstencionisme dels catalans no és conseqüència del passotisme, sinó que és fruit del desencís generalitzat de la societat envers la mediocritat dels polítics que tenim i de les polítiques que es fan. Carretero va insistir en la imperiosa necessitat de regenerar la política catalana per una banda, i per l'altra que caldrà proclamar unilateralment la independència de Catalunya pel Parlament un cop la força o les forces que el composin siguin majoria i l'aprovin per a sotmetre-la posteriorment a referendum.

Carretero també va apostar per apropar al màxim la política als catalans donant prioritat als municipis i a les comarques, en una paraula fer política de proximitat, una paraula que malmeten cada dos per tres els politics que avui ens governen.

I no vull acabar aquest post sense referir-me als vergonyosos i alhora significatius silencis informatius d'aquest acte per part del diari El Punt i, com no podia ser d'altra manera, del Diari de Tarragona (antic Diario Español franquista). Però que no es preocupin, perquè d'ací a un any Reagrupament entrarà per la porta gran al Parlament de Catalunya. Que no en dubtin aquesta gent pro CiU i pro PP, gent que tampoc el hi fa cap fàstic anar fent la gara gara als del PSC-PSOE.

Joan Carretero avui al vespre presentarà Reagrupament a la facultat de dret de Tarragona

El cinisme de Josep Lluis Carod i la política d'espectacle mediàtic de la Generalitat de Catalunya

Quanta misèria politica que ens governa!.

El govern de la Generalitat de Catalunya va enviar una representant oficial de segon nivell als funerals del català universal Vicens Ferrer. Català universal per la seva perllongada dedicació d'atenció als més pobres d'una regió de les més deprimides de l'India. L'argument que es va utilitzar per a aquesta mediocre representació oficial catalana va ser que no es podia fer despeses en temps de crisi. Quina hipocresia!.

No hi havia diners per a retre un darrer record i homenatge a Vicens Ferrer, però sí que n'hi van haver, un milió d'euros per a ser exactes, que el vicepresident Josep Lluis Carod va lliurar al president de l'Equador, Rafael Correa, per a la protecció d'una llengua minoritària indigena el passat mes de març. Es veu que fa tres mesos la crisi no existia.

I aquesta crisi tampoc deu existir en aquests moments per al Josep Lluis Carod, donat que té previst viatjar a la Cuba comunista i dictatorial del decrèpit Fidel Castro tot cercant les petjades dels catalans a la Cuba de fa cent cinquanta anys aproximadament. Aquest viatget turístic al Carib del vicepresident als catalans ens costarà 43.000 euros pel cap baix. I és que les històries de despeses en temps de crisi que no s'han estalviat no acaben amb aquestes, no. Hem de recordar els 80.000 euros que es van dilapidar olímpicament també per la vicepresidència de La Generalitat amb el viatge de 10 persones a Nova York per a inaugurar allò que en diuen l'embaixada de Catalunya als Estats Units d'Amèrica. A banda, clar dels centenars de milers, o més, d'euros que devia costar l'embaixada propiament dita.

És tal la mediocritat política que ens governa, que em sentiré i seré molt feliç quan vegi saltar de la poltrona de la vicepresidència al Josep Lluis Carod per sempre més.