El tifó Ketsana que ha afectat Manila amb la cadena d'altres dos tifons que es formen a l'Oceà Pacífic

Mario Saban parlarà sobre la Qabala, "El Pensament místic del judaïsme" el dia 1 d'octubre a Tarragona

Amb el suport de Tarbut Sefarad, Tarbut Tarragona inicia el curs oferint a tots els tarragonins i ciutadans en general que ho desitgin la conferència-sopar que donarà el professor Mario Saban i que es farà el proper dijous, dia 1 d'octubre, a l'hotel Ciutat de Tarragona a partir de 2/4 de 9 del vespre.

Mario Saban, nascut a Buenos Aires i descendent de jueus espanyols, a partir de l'any 1987 va començar el complicat treball d'investigació rspecte als origens jueus de families tradicionals argentines tot publicant el seu primer llibre Judíos Conversos editat l'any 1990.

Posteriorment ha anat publicant tot un seguit de llibres d'investigació relacionats amb el món del judaïsme fins que fa un any justet va publicar el seu onzè llibre El Judaismo de Jesús.

Mario Saban fou professor d'història del dret argentí de la Universitat de Buenos Aires durant els anys 1995-2000, fins que l'any 2002 s'instal.là a Catalunya on va publicar el setè llibre sota el títol El sabado hebreo en el Cristianismo. L'any 2004 va ser dessignat secretari de la Comfraternitat Judeocristiana de Catalunya i professor al Centre d'Estudis Pastorals.

Continuant en la seva incansable tasca investigadora i cultural, l'any 2006 Mario Saban d'acord amb la Fundació de la Universitat de Lleida va organitzar un curs de pensament hebreu, i l'octubre del mateix any fou dessignat vicepresident de la organització Tarbut-Amics Lleidetans de la Cultura Hebrea.

I ja l'any 2007 comptant amb el suport de Lina Camí, Matilde Rufach i Malka González, va constituir la organització Tarbut Sefarad de la qual n'és president. L'any passat va rebre el títol de Doctor en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid.

I tornant a la conferència del dia 1, cal recordar que el preu per assistir a la conferència-sopar és de 30 euros.

ERC i CiU, com hienes oportunistes, desplacen una vegada més al poble en benefici polític propi

Quin espectacle més depriment i decebedor ens estan donant els d'Esquerra Republicana de Catalunya i els de CiU amb el fastigós muntatge que s'han organitzat entre ells amb la qüestió de les mocions per als referèndums independentistes.
Resulta que una iniciativa sorgida del poble i per al poble, en aquest cas de la CUP, i que tantes esperances havia desvetllat entre ample capes de la societat catalana amb el referèndum d'Arenys de Munt, ara els oportunismes polítics com si fossin hienes salvatges de la sabana africana, han segrestat aquella voluntat popular en benefici propi. Que miserables que sou els d'ERC i els de CiU. Al marge d'apropiar-vos del que no és vostre perquè pertany o pertanyia al poble, us baralleu entre vosaltres pels contiguts de les mocions presentant-ne dos i fins i tot tres alhora a diferents ajuntaments.
Sembla com si tota aquesta rècua de politics mediocres s'han tornat de cop i volta independentistes, quan ni uns ni els altres durant els darrers sis anys han bellugat ni un dit per a reclamar la independència de Catalunya. Els de CiU descaradament ens intenten enganyar, perquè saben molt bé que no la volen la independència de la nostra nació. I els d'ERC que fa sis anys que estan governant amb els espanyolistes d'IC-V i del PSC-PSOE ni se'n recordaven si els catalans voliem i volem la independència nacional.
Peró quan han vist que les iniciatives populars, al marge dels polítics, prenien cos i ànima i penetraven en els sentiments de la societat catalana, correcuita i amb una insolència imperdonable s'han apropitat, han robat, aquella iniciativa neta, clara i diàfana sorgida de la societat civil. Us mereixeu un autèntic càstig electoral d'ací a un any. No us mereixeu la confiança dels catalans, perquè heu demostrat una vegada més el vostre més baix i rastrer oportunisme per a continuar xupant de la mamella. Sou repugnants.

Alerta Tarragona amb la central tèrmica de Cubelles

A resultes d'una pregunta parlamentària hem pogut saber que es té la clara intenció de traslladar la central tèrmica de Cubelles. En principi diuen que el trasllat es farà a la mateixa àrea del territori, a una zona boscosa, a cavall de les comarques de Baix Penedès i del Garraf, i també sembla que el trasllat implicaria transformar aquesta central tèrmica en una nova central de cicle combinat.
Alerta Tarragona en aquesta operació industrial, perquè molt bé es podria acabar fent la proposta per part de l'administració d'acord amb l'empresa Endesa propietària de la central, de traslladar aquesta nova central a terres tarragonines. Dic aixó perquè sembla que a les nostres comarques hi pot cabre de tot, i tot alló que no volen els altres. Aqui tenim tres centrals nuclears; el segon complexe petroquimic d'Europa; una central de cicle combinat al Baix Ebre; dues centrals de tractaments de residus industrials al Tarragonès i una altra al Baix Camp; un port marítim que des de fa pocs anys ha asumit el gros de la càrrega i descàrrega de gra de soja que el port de Barcelona es va treure del damunt a més del dens trànsit portuari de matèries petrolieres i perilloses; som el territori, entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que absorbim les dues terceres parts dels parcs eòlics existents a Catalunya i encara se'n volen instal.lar més, etc.
És per aixó que els tarragonins hem d'estar molt amatents al canvi d'ubicació de la tèrmica de Cubelles, no sigui que confiant-nos i quan menys ens donem compte, ens la instal.len a qualsevol racó de casa nostra. Alerta Tarragona.

El Govern de La Generalitat, els nombrosos i inútils informes institucionals i la Llei de Dependència

Quin espectacle més depriment i vergonyós que ens està donant aquets dies la classe politica catalana i, en particular, el Govern del Tripartit amb la qüestió dels centenars de milers d'euros que s'ha malgastat amb informes del tot innecessàris i inútils.
Quin espectacle ens dóna el Govern del Tripartit volent-se defensar del que no és defensable, acusant als anteriors governs de CiU que diuen que també feien aquest malbaratament de diners. O sigui que, com uns ja ho feien, vosaltres ho podeu continuar fent. Quina vergonya personal i aliena que sento!.
Ens han sortit per la televisió portaveus socialistes al.legant que malgrat algunes irregularitats comeses, s'ha actuat dintre de la legalitat. Jo vull afegir que els politics a més d'actuar dintre de la legalitat, faltaria més, també han de tenir molt present els aspectes morals que tot sovint els trepitjen. La legalitat juntament amb una recta moral fa molt més noble l'exercici del poder. Peró en aquest cas la moral se l'han passat pel folre. Tots són responsables del què ha passat i passa al Palau de la Música. Les auditories dels anys 200 i 2002 si bé detectaven irregularitats, també se'n van detectar a les auditories fetes els anys 2005 i 2008 governant el Tripartit.
Desenes, centenars de milers d'euros tirats per la borda mentre el Govern diu que no hi ha diners per al programa d'ajuts per a l'emancipació dels joves, o tampoc hi han diners per a aplicar correctament i amb decisió la Llei de Dependència. Tant és així, que les families que de moment s'han beneficiat d'aquesta llei han de pagar les despeses anticipadament, i no se'ls tornen aquests diners fins passat un any. Quina llei és aquesta que tantes esperances va despertar inicialment entre milers de families catalanes, peró que tot ha quedat en pràcticament res?. No hi han diners per ha atendre les necessitats dels ciutadans, peró n'hi han i sobradament per a encarregar informes que no serveixen per a res com per exemple l'informe per a millorar la imatge institucional del Govern de La Generalitat.
Menys informes infames, senyors politics, i més atenció i dedicació a les necessitats del poble que governeu, un poble al qui li gireu massa l'esquena un cop heu assolit les cadires del poder i us les repartiu segons les vostres necessitats i ambicions politiques sense tenir en compte els resultats electorals i la voluntat del poble expressada a les urnes.
Quina pena que feu tots plegats.

David Madí sap que Convergència Democràtica de Catalunya no és ni sobiranista ni independentista

Llegeixo i transcric literalment el concepte de sobirania/sobiranisme que ens dóna el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (edició 1995):

SOBIRANIA.- Qualitat de sobirà, autoritat sobirana. Qualitat del poder polític d'un Estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. (Sobirania popular. Sobirania nacional).
Dit aixó, m'atreveixo a denunciar al dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya, CDC, David Madí, de manipulador i de farsaire. Els dirigents de CDC mai ni en cap cas poden omplir-se la boca de sobiranisme mentre no es treguin del damunt la crosta espanyolista dels d'Unió Democràtica de Catalunya que les seves màximes aspiracions nacionals per a Catalunya és la dependència total d'Espanya. Unió Democràtica no és independentista i per tant no és sobiranista. És per aixó que David Madí és un manipulador de consciències quan afirma que l'espai natural del sobiranisme i del catalanisme passa per CDC, i a més s'atreveix a afirmar tot dirigint-se a Joan Carretero de Regarupament que la independència només la durà Convergència.
Un polític català més desvergonyit i maquiavèlic és dificil trobar-lo. Vosaltres, els de CDC i els d'UDC no aneu més enllà de l'autonomia per a Catalunya, una autonomia més o menys folgada. peró us conformeu i us heu conformat sempre amb l'autonomia sempre depenent dels capricis i de les dèries dels governs espanyols de torn.
El David Madí i la cúpula de CDC estan molt nerviosos, com hi estan els d'ERC que porten sis anys donant suport a dos Tripartits, i que durant aquests anys han anat fet la gara gara a les politiques espanyolistes engegades pels del PSC-PSOE i pels d'IC-V. Tots ells saben que l'entrada a la escena política de Reagrupament els farà mal, molt de mal electoral, i per a contrarrestar aquestes inèrcies de canvi substancial de la politica catalana s'inventen qualsevol mentida.

El Palau de la Música Catalana és un tallam afilat que també haurà de fer rodar caps de l'administració

Al ja ex màxim responsable del Palau de la Música, Fèlix Millet, a la foto, la dita que li escau més adient és aquella que diu de porc i de senyor s'ha de venir de mena. Fèlix Millet, el més que respectable Millet, era i és un lladre confès. Què més dóna si s'ha embutxacat 3 o 10 milions d'euros. Tan escadalós i delictiu és el robatori que ha comès estafant a amples capes de la societat civil de Catalunya si en són 3 o en són 10.
Les indagacions judicials continuen i sembla que va per llarg. Peró la trista i menyspreable figura de Fèlix Millet no es pot convertir en una nuvolada tempestuosa que ens impedeixi veure que hi han més pressumptes responsables de tot aquest affaire.
La justicia responsable d'aquest escandalós cas d'estafa, d'engany i de manipulació de documents comptables d'una entitat que rebia importantissimes ajudes del Govern de Catalunya, no s'ha d'aturar amb el cas Millet. El jutge del cas haurà de dedicar temps i esforços per esbrinar el perquè l'administració pública catalana no va actuar amb decisió a partir de l'any 2002. Dic a partir del 2002 perquè en aquell any la Sindicatura de Comptes de Catalunya ja va alertar al Govern de La Generalitat que s'havien detectat irregularitats comptables al Palau de la Música, i no es va actuar com s'hauria d'haver fet. Per què?.
Per què l'Administració pública al marge de les auditories anuals que fan generalment empreses auditores privades, no dedica temps en escorcollar els comptes de tantes i tantes entitats i Ong's que reben diners públics?. I com és possible que l'actual consellera de Justicia, Montserrat Tura, ara ens surt dient-nos que les actuacions del Palau de la Música no aixecaven sospites, quan ja l'any 2002 la Sindicatura de Comptes ja va avisar de les irregularitats detectades?.
El cas Fèlix Millet s'ha de convertir en un autèntic tallam ben afilat que, a més de fer rodar el cap del Millet, també haurà de fer caure caps si cal dels àmbits polítics i administratius de La Generalitat d'abans i/o dels dos Tripartits, altrament quedarà més que palès que els polítics no són capaços d'administrar correctament i amb la màxima cura els diners públics, diners que són de tots plegats.

Tarragona necessita una Caixa d'Estalvis propia

La quasi més que segura fussió de Caixa Tarragona amb Caixa Catalunya farà que tant la ciutat de Tarragona com les comarques d'aquestes contrades perdin una entitat d'estalvi i financera. Tot quedarà diluït en un luxós despatx possiblement de la Diagonal barcelonina o de la torre Agbar, qui sap.
Ahir, la Natàlia Rodríguez publicaba un artícle a les pàgines del Diari de Tarragona que avui he llegit amb interés. Per considerar-lo molt interessant pel conjunt de conceptes i d'interrogants que la periodista es formula i que jo comparteixo, em permeto la llibertat de publicar el contigut d'aquest article textualment i integrament:
Un número importante de interrogantes se nos representa ante la confusión generada por las noticias sobre el proceso de fusión de las Cajas de Ahorro, y de un modo relevante en la que concierne al proceso de integración de Caixa Tarragona. Interrogantes que hasta la fecha continúan sin respuesta, ya que nadie de los que pueden solucionar nuestras dudas parece dispuesto a hablar. De repente, una afonía atípica parece haberse adueñado de las gargantas de nuestros prohombres.

Tarragona necesita una entidad financiera competitiva, autóctona, rentable, transparente e innovadora que aporte claros beneficios a nuestras comarcas. Una entidad que no esté supeditada a otra. Éste es un principio que, si bien nadie cuestiona, todos parecen haber olvidado.

Las presiones y prisas que el conseller Castells quiere imponer al proceso de fusión (¿absorción?) entre Caixa Tarragona y Caixa Catalunya, acompañado del silencio cómplice de los partidos políticos, sindicatos y de una sociedad civil tarraconense que no es ni civil ni es nada, ya que no existe, levantan unas sospechas más que fundadas. ¿Por qué Caixa Tarragona debe acudir en socorro de Caixa Catalunya? ¿Por qué Caixa Girona se desmarcó a tiempo de este mismo proceso de fusión para irse junto a las cajas de Terrassa, Manlleu y_Sabadell?¿Por qué tenemos que perder la marca «Caixa Tarragona» en beneficio de otra? ¿Son los políticos los más indicados para solucionar los problemas financieros? ¿Por qué no se nos explica quién tiene tanto interés en que desaparezca Caixa Tarragona?

Caixa Tarragona no es una entidad privada. Como todas las cajas de ahorro, en Caixa Tarragona no hay propietarios, existen promotores, fundadores (la Diputación de Tarragona), patrones, administradores, etc., pero no propietarios. Como todas las cajas, Caixa Tarragona tiene una vocación de servicio a la comunidad, a su territorio. De ahí su gran diferencia con los Bancos. Una futura fusión -seamos sinceros, una absorción- por parte de Caixa Catalunya nos dejaría huérfanos de un instrumento de desarrollo fundamental para nuestras comarcas. Una vez más, decisiones claves para nuestro territorio se tomarían desde un despacho de Barcelona.

Pero, ¿no hay una solución mejor? ¿Otros tipos de colaboración o concentración que no signifiquen necesariamente una absorción-fusión?

Se ha hablado y mucho de otras opciones. Una de ellas era la posible fusión con Ibercaja, que haría temblar los cimientos del nacionalismo pero que, bajo criterios estrictamente financieros es, de lejos, la opción más positiva y beneficiosa para Caixa Tarragona. La Generalitat se rasgó las vestiduras. Se ha hablado de una posible fusión con Caixa Penedés, la caja catalana que goza de una situación económica más holgada. Se habla, se rumorea, pero nadie dice nada.

Caixa Tarragona tiene la obligación de explicar qué está sucediendo. El silencio no ha sido jamás una buena estrategia negociadora. Y el silencio, como táctica, es peligroso. Caixa Tarragona necesita de la complicidad de todas las instituciones públicas y privadas en esta negociación. Necesita saberse acompañada por un territorio que no quiere perder su entidad financiera por excelencia. Pero unos -como el alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros- se escudan detrás del «respeto institucional»; otros como el presidente de la Diputación de Tarragona (principal fundadora de Caixa Tarragona), Josep Poblet, directamente están mudos. Muchos representantes políticos de otros partidos hacen el mutis por el foro, y los sindicatos han desertado de la discusión, y teniendo en cuenta que la fusión-absorción con Caixa Catalunya tendrá un coste laboral elevado, su silencio es aún más ruidoso.

El empresariado y la sociedad civil tampoco han mostrado un reacción evidente ante la que se nos avecina. A diferencia de lo ocurrido en Girona, las voces de los tarraconenses, reusenses, tortosinos, vallenses, etc., ni están ni se las esperan. No es de extrañar que las negociaciones carezcan de la más mínima transparencia. Se hace y deshace sin que nadie sepa nada, mostrando una falta de respeto total hacia la sociedad tarraconense.

Los consejos de Administración de las Cajas de Ahorro están llenos de políticos que no parecen sentirse responsables de la gestión. Si no sirven para controlar, ¿qué hacen con nuestro dinero? ¿Por qué no despolitizamos las cajas de ahorro y las profesionalizamos? ¡Ay! y, ¿de qué vivirían los pobres políticos sin sus chanchullos?

La CUP i el Joan Puigcercós dirigint el teatre d'ERC

La CUP, Candidatura d'Unitat Popular, ha sigut la promotora indiscutible del referèndum independentista que el passat dia 13 es va fer a Arenys de Munt. Ara la CUP sembla que perillosament està patint un clar i perillós desplaçament del protagonisme de les consultes populars per a la independència de Catalunya pels descarats i oportunistes dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya. Ara són els primers en llençar-se indiscriminadament a promoure mocions als ajuntaments on tenen representació política, i aixó fa massa pudor a fals i a traïdoria. I em refermo amb aquests conceptes perquè m'he de preguntar amb veu alta i des del meu bloc personal: com és que els d'ERC durant cinc anys que comparteixen el poder del govern de Catalunya amb els del PSC-PSOE i els d'IC-V mai han fet propostes, no iguals, sinó que ni semblants?.

Ara que és la propia societat civil qui ha deixat al marge als polítics, refugiant-se a l'entorn de la CUP, ens surten els oportunistes d'ERC aixecant una bandera que no és la seva. No és la seva perquè la van alçar ben alta i sense temors els ciutadans, la CUP. Un exemple d'aquesta incompetència i alhora nerviosisme dels d'ERC és l'anunci que ha fet el regidor republicà Sergi De los Rios a l'ajuntament de Tarragona, en el sentit que pensa promoure el referèndum independentista. Sergi de Los Rios que a Tarragona governa amb els socialistes, sap molt bé, si ha fet números, que mai prosperarà aquest ja fracassat intent des d'un començament. L'ajuntament de Tarragona té 27 regidors, dels quals 15 formen l'equip de govern (13 del PSC-PSOE, i 2 d'ERC). La resta es reparteixen entre els regidors de CiU i del PP. Mai Sergi de los Rios tindrà els vots del PSC-PSOE ni els del PP per tirar endavant la proposta, perquè la suma de regidors d'aquests dos partits ja fan la majoria absoluta 13 PSC-PSOE, 4 del PP.
I així és com els d'ERC, a més d'apropiar-se d'un moviment popular sorgit de la mateixa societat civil, pretén enganyar als catalans de bona fe dient que faran el que saben que fracasarà des d'un començament. És el teatre de baixissima qualitat que escenifiquen cada dos per tres i des de fa temps els d'ERC sota la direcció d'un esperpèntic director, en aquest cas del Joan Puigcercós, ajudat pel teloner Josep Lluis Carod.
Alerta els independentistes en donar corda a aquesta gent que s'han sentit i continuen sentint-se molt còmodes al poder tot fent de comparsa durant sis anys.

Enllaç a la CUP: http://nacional.cup.cat/

Rosh Hashanà 5770, l'Any Nou jueu - ראש השנה

Demà al vespre el poble jueu d'arreu del món, i per descomptat la comunitat jueva de Catalunya, començarà a celebrar en la intimitat i familiarment, la festa del Rosh Hashanà o l'Any Nou, l'any 5.770 del calendari hebreu. Les comunitats jueves d'arreu es disitgen Shaná tová, o feliç any nou, desitjant que el nou any aporti pau, prosperitat i un futur prometedor per al poble d'Israel.
El so del sophar, o banya de corder, anunciarà l'inici del nou any que segons la tradició hebrea fa 5770 anys que fou creat el primer home, tot i que el Rosh Hashanà també se'l considera com el dia del Judici i/o també com el Dia del Record.
Aquesta festivitat juntament amb el Yom Kippur, o Dia del Perdó, configuren els pilars de la tradició jueva anomenada Yamim Noraim que traduït significa "Dies Temibles".
És de justicia que Catalunya també recordi un dia com aquest tant important per a la comunitat jueva catalana que porta molts anys vivint al nostre país aportant el seu treball i sent un exemple de sana convivència humana i social.
Felicitats a tots i a totes i un bon Rosh Hashanà.

El president del Barça, Joan Laporta, està amb tot el seu dret per a implicar-se en la política catalana

És de covards i d'hipòcrites negar a Joan Laporta, president del Barça, que en un proper futur es dediqui a la política catalana. Si pel simple fet de ser president d'un club de fútbol, per important que aquest pugui ser, no pot implicar-se en política, aleshores que comencin a plegar advocats de renom, enginyers, empresaris, etc, que també estan immersos en el món politic des de fa anys.
El què passa és que els socialistes, els del PP i els de CiU estan acollonits per si s'arriba a formalitzar el tandem Joan Laporta-Joan Carretero, perquè aleshores sí que el capgirament de la politica catalana a partir d'ací poc més d'un any serà un fet consumat. Aquests polítics que s'han alarmat tant per la irrupció al si de la política de Joan Laporta, i per la seva activa participació a la manifestació independentista de la Diada Nacional de Catalunya d'enguany, han de tenir molt clar que Laporta independentment del seu càrrec al CFB és un ciutadà que té tots els drets legítims de donar el salt politic. De fet ja l'ha començat a donar i amb força si ens atenem a les declaracions que ha fet els darrers dies.
Els del PSC-PSOE, els de CiU que no passen de ser simples i submissos autonomistes, i els del PP, en el fons temen que la esperada i desitjada irrupció a la politica catalana de l'independentisme real, decidit i responsable, els faci trontollar el seu status de privilegi politic que han mantingut durant massa anys. Les fidelitats incondicionals amb l'espanyolisme d'uns i altres, tant hi fa si es tracta de l'espanyolisme del PSOE o del PP perquè en aquest sentit estan tallats pel mateix patró, ha provocat una reacció social que vol canvis substancials al si de la politica catalana que actualment està més que viciada.
I alerta amb els d'ERC, perquè ara s'omplen la boca parlant d'independentisme i s'esforcen en donar a conèixer les gestions que estan fent per a promoure més referèndums idependentistes, quan han estat durant cinc anys uns bons còmplices de les politiques espanyolistes que ens governen i que ells han compartit i continuen compartint. Pel que fa als d'IC-V no cal perdre el temps amb aquesta gent. Ja els coneixem prou i massa.

Les festes de Santa Tecla 2009 de Tarragona i el poder de convocatòria de la xarxa social Facebook

Dels 819 post que porto escrits i penjats al bloc, aquest serà el 820, cap altre ha sigut llegit tantes vegades com el corresponent al dia 31 d'agost passat. En aquell post parlava de l'èxit de la xarxa social Facebook que gràcies a les més que nombroses peticions que es van fer des d'aquesta xarxa social demanant que el grup La Pegatina s'incorporés al programa de festes, les peticions s'han vist satisfetes, perquè La Pegatina actuarà passat demà dia 16 a la plaça de La Font de Tarragona.
Fins avui al migdia, aquest post se l'han llegit 534 persones, i moltes procedien de la propia xarxa esmentada, d'altres, la majoria, via el cercador universal Google. La veritat és que mai m'hagués imaginat que un simple post parlant de la tradicional i històrica festa de Santa Tecla en el qual esmentava la xarxa Facebook despertés tanta curiositat. El poder d'aquesta xarxa social és extraordinari, i no és res d'estrany que recentment molts polítics s'hi hagin incorporat per a promocionar-se.
Dit aixó anem a la programació de Santa Tecla 2009, perquè els actes comencen demà amb els tradicionals actes oficials de la Crida a la Festa que farà l'alcalde, passant per la tradicional tronada anunciant les festes a tots els tarragonins i concerts. Cicle de concerts de la festa que obriran els M-Clan a la plaça de La Font a partir de les 11 de la nit; a la mateixa hora peró a la plaça del Rei Mauvais Sort del Quèbec amb més de 450 concerts a les esquenes, i a les 12 de la nit, a la plaça de l'Antic Escorxador, la pallassa Maku Jarak d'Argentina.
En hores i indrets de la ciutat diferents s'aniran realitzant activitats culturals i lúdiques que no esmentaré en aquest post perquè resultaria molt llarg i pesat per als internautes que aterreu al bloc.
Aqui deixo l'enllaç al programa oficial de les festes: http://web.tarragona.cat/santatecla/programa/

Bones festes de Santa Tecla 2009

Arenys de Munt, un exemple de democràcia i de llibertat expressada pacificament per tot un poble

Els veïns d'Arenys de Munt avui han donat una lliçó de democràcia, de llibertat i d'expressió de la seva voluntat de ser lliures.
Malgrat les pressions rebudes i impensables uns quants dies enrere des d'estaments estatals i del mateix govern socialista, i malgrat el silenci prou significatiu dels socialistes de Catalunya i de la seixantena justeta d'elements de l'extrema dreta que s'han manifestat en solitari en una petita plaça de la vila durant una mitja hora llarga, els arenyencs han batut records de participació en aquest referendum popular independentista.
Més de dos-cents periodistes acreditats han seguit la jornada electoral que ha permés a vora 3000 veïns emetre el seu vot lliurement i pacificament. Ara, tancat el col.legi electoral i fent-se el recompte dels vots, els politics hauran de reflexionar del perquè els ciutadans surten de casa per anar a votar en un referendum que desgraciadament no és en absolut vinculant, i en canvi es queden a casa o se'n van a passar el camp de setmana fora deixant enrere les urnes electorals que han d'el.legir els repesentants politics durant quatre anys.
El fons de la qüestió és que els ciutadans estem farts de discursos, de promeses incomplertes, de politiques que es limiten a seguir les inèrcies establertes, sense esperances per part de la ciutadania que aquests representants dits del poble reaccionin i escoltin seriosament el poble que els ha de legitimar a les urnes. No se'ns pot demanar que anem a votar per a que després els politics facin el que els roti tot sovint menystenint als electors.
No és que el ciutadà que no va a votar passi de la politica, no. Passa de la politica que s'està fent des de fa ja massa anys. Que s'ho pensis tots plegats, els qui govern i els qui estan a l'oposició. O canvien, o el poble encara se'ls girarà més d'esquena i aniran a la seva com ha passat amb el referendum d'Arenys de Munt i pasarà, està clar, en molts altres pobles i viles de Catalunya. Arenys de Munt només ha sigut el tret de sortida.
Foto: Representants de la CUP d'Arenys de Munt obtinguda de Directe.cat

Joan Saura, conseller d'Interior, hipòcritament recrimina als d'Aturem la Guerra el boicot a Noa

Aquest home, em refereixo al Joan Saura, dit també conseller d'Interior de la Generalitat, ja fa massa temps que va donant cops de pal sense encertar-ne ni una. És un desastre.
Ara ens surt amb unes declaracions recollides per l'agència Europapress.cat, condemnant el boicot que els d'Aturem la Guerra i els seus pròpis, els d'IC-V, van intentar sense cap èxit contra la cantant d'Israel Noa. Segons l'agència de noticies, i reprodueixo textualment el text, Saura ha dit que el què no es pot acceptar i consentir és l'intent de boicot a la cantant Noa. Les declaracions sembla que les va fer durant una entrevista que li van fer a Onda Cero.
Es pot arribar a ser més hipòcrita fent aquestes declaracions quan el seu propi partit es va afegir al boicot?. El Joan Saura no és el president d'IC-V?. On és doncs la seva autoritat que tant utilitza quan li convé i li interessa?.
Durant l'entrevista en qüestió afirma que ell també va aplaudir l'actuació de Noa deixant ben clar, afegeix, que també desaprovava el boicot a la solista israeliana. Home, la veritat és que segur que va aplaudir perquè tots els qui l'envoltaven ho van fer, des de les autoritats presents a l'acte de la Ciutadella, als milers de catalans que van participar d'aquest acte institucional. Si el Joan Saura no hagés aplaudit s'hagués quedat sol, més sol que 1/4 d'1 de la matinada.
No es pot anar així pel món, i menys ocupant la responsabilitat política que ostenta al si del Govern de Catalunya. Perquè, recordem-ho, fa uns quants dies va autoritzar la manifestació de la ultradretana Falange Española per demà dia 13 a Arenys de Munt, quan fins i tot des del Parlament Europeu s'han alçat veus tant poc dubtoses de contuberni amb Catalunya com les dels eurodiputats dels principals grups politics Manfred Weber, del grup popular, i el verd Michael Cramer criticant amb molta duresa que s'autoritzi la manifestació dels falangistes representants del més dur feixisme. És cert que dies després la va prohibir, peró com es pot constatar el mal, Joan Saura, ja l'havia fet perquè la manifestació l'ha autoritzat l'aparell judicial i té la comprensió explicita de la mateixa vice-presidenta del govern espanyol Maria Teresa Fernández de La Vega. A Catalunya anem bé, peró que molt bé, per aquest camí.
Plega Joan Saura, fés encara que sigui per una vegada un favor a Catalunya, i ves-te'n cap a casa.

La cantant Noa i els catalans hem donat una lliçó de dignitat i tolerància enfront del totalitarisme d'IC-V

Més sols que la una s'han quedat aquest grupet judeofòbic anomenat Aturem la Guerra i demés olles barrejades condimentades amb l'aiguabarreig d'eurocomunisme totalitari.

Els escassos xiulets i crits que han intentat aquest matí ofegar la veu de la cantant israeliana Noa han sigut apagats i eliminats immediatament pels forts aplaudiments dels milers de catalans que s'havien concentrat al Parc de la Ciutadella de Barcelona. L'espectacle que ens volien oferir aquesta gent ha quedat en una simple anècdota perquè els assistents a l'acte, més de dotze mil, un cop acaba l'acte institucional han escridassat als pertorbadors i amants de la intolerància que sortosament per Catalunya són ben pocs tot i que facin soroll que ningú s'escolta.
I és que el seny i la dignitat del poble català no es podia permetre el luxe de tolerar aquesta intromissió o ingerència forània precisament el dia de la nostra Diada Nacional, i la ciutadania ha sabut reaccionar com calia i exigia la situació. El seny que se'ns reconeix per arreu s'ha imposat contra, insisteixo, la intolerància, el revanxisme i el totalitarisme tan propi dels hereus de l'Stalinisme.
I la cantant israeliana Noa els hi ha donat una lliçó magistral de tolerància, de saber estar i d'aplom, tot oferint-nos unes paraules amb la nostra llengua nacional i interpretant una magnifica i original versió del Cant dels Ocells. Gràcies Noa per haver acceptat compartir la nostra Diada Nacional amb els catalans que tantes coses en comú tenim un poble i l'altre i que ja reflectia al post que vaig penjar ahir.

L'Ambaixada d'Israel a Espanya i el tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer

Lior Haiat, portaveu de l'ambaixada d'Israel a Espanya ha emés un comunicat des d'on es critica amb duresa l'anunci d'IC-V d'organitzar per a demà un boicot a la cantant d'Israel Noa. El comunicat es pot llegir al diari AVUI digital.

La insolència dels d'IC-V només respon a la seva incapacitat politica, i a la seva més que escassa presència en els organismes politics, econòmics i fins i tot a nivell social. Per començar aquesta gent comunista pèssimament reciclada al si d'una societat lliure, només tenen dos diputats al Congreso de Diputados de Madrid entre els 365 que en són entre tots plegats. La seva presència és més testimonial que altra cosa. A Catalunya els d'IC-V son la cinquena força politica pel darrere de CiU, la força majoritària de moment, del PSC-PSOE, d'ERC i del PP. Fins i tot els espanyolistes del Partido Popular els superen en dos parlamentaris al Parlament de Catalunya (veure gràfic que encapçala el post).
Jo li diria al portaveu de l'ambaixada d'Israel que si bé és indignant l'actitud d'IC-V, ho és tot sovint i per molts altres motius, que no els doni més importància de la que té un acte com el pensen fer demà al Parc de la Ciutadella. I dic aixó perquè a Catalunya ja estem força acostumats a les seves esperpèntiques actuacions. Són com aquelles mosques colloneres i saballoneres que s'han de fer sentir emprenyant a tothom i sortir de mare cada dos per tres per a fer-se notar, altrament serien uns ignorats degut a la seva més que modesta presència als estaments politics.
Catalunya i Israel tenim molts paral.lelismes històrics. Som dos nacions petites peró decidides i amb empemta. Estem als dos extrems de la Mediterrània, la mar de la cultura i de la civilització. Tenim uns 7.500.000 habitants aproximadament les dues nacions. Les nostres cultures es van trobar i es van abraçar durant segles donant com a resultat una fructífera convivència, només truncada per la perfídia de l'església de Roma. Recordem els Calls que hi havia a Catalunya. Les dues nacions tenim una extensió territorial en quilòmetres quadrats molt similars, i som dues nacions més que mil.lenàries tot i que Israel ens va molt pel davant pel que fa a la seva existència com a poble i nació. Les dues nacions estan rodejades de gent que no ens volen, etc.
És per aixó que tant Israel com Catalunya podem repetir junts i amb plena sintonia agermanadora alló de Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.
Benvinguda sigui Noa a Catalunya un cop més.

Iniciativa per Catalunya i la vergonyosa doble moral

Tots junts no li arribeu ni a la sola de la sabata a la Noa des de cap concepte ni principi. Em refereixo, està més que clar, a aquests comunistes estatalistes i autoritaris que són uns autèntics artistes de la manipulació i de la hipocresia. Naturalment, també em refereixo a aquesta mena d'ONG's "humanitàries" i sectàries que són molt sel.lectives alhora de denunciar fets o aconteixements, a persones o a governs.
Com es pot arribar a comprendre que els d'IC-V promoguin juntament amb grupets perversos el boicot a la cantant israeliana Noa que demà ha d'interpretar el Cant dels Ocells al Parc de la Ciutadella, quan els mateixos representants d'IC-V a la Mesa del Parlament de Catalunya van estar d'acord amb la presència de Noa a l'acte oficial de la Diada Nacional de Catalunya?.
Més perversió i maldat politica i fins i tot humana ja no és possible. Ni vosaltres mateixos sabeu posar els vostres criteris en comú i compartir-los. Aquesta mena de coalició de comunistes i verds s'ha d'eliminar si més no dels propers governs de Catalunya, perquè les seves politiques al llarg dels darrers cinc anys al si dels dos Tripartits ha sigut nefasta.
Sortosament som la majoria de catalans que apreciarem i agrairem a la cantant israeliana Noa la seva participació als actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya.
La resta, el xivarri que aquesta genteta puguin organitzar simplement posarà de manifest davant de la opinió pública la seva incapacitat d'assumir la pluralitat i les llibertats individuals i col.lectives. Em pregunto, alhora, com és que aquesta gents d'IC-V i d'ONG's que tant defensen al poble palestí i musulmà per extensió, no denuncien les barbaritats que en nom del Islam i en alguns països es cometen contra lesbianes, homosexuals, demòcrates, etc?. Com és que no sortiu al carrer per denunciar als règims islamistes que priven als seus ciutadans dels més elementals Drets Humans?. Hipòcrites.

Declaració de Reagrupament amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya 2009

La Diada Nacional d’enguany està marcada per tres esdeveniments polítics. Dos d’aquests esdeveniments ja s’han produït. El primer: l’acceptació per part del govern català d’un acord de finançament de la Generalitat que suposa la perpetuació de l’espoli econòmic de Catalunya per part de l’estat espanyol. El segon: el rebuig de totes (totes) les forces parlamentàries a tramitar la iniciativa legislativa popular en favor de l’exercici del dret d’autodeterminació.

El tercer esdeveniment és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, una sentència que encara no s’ha materialitzat però l’objectiu de la qual és explícitament reconegut: posar el punt i final, per part del poder de l’estat, al desenvolupament autonòmic de Catalunya.

Amb poques i no gens substancials diferències, el conjunt de partits polítics catalans no només han assumit sinó que han arribat a liderar l’acceptació de la derrota. El missatge que tots (tots) ells pretenen fer-nos arribar és que no hi ha res més a fer, i que cal interioritzar una vegada més el vell missatge del peix al cove, de la submissió resignada. Cal acceptar, afirmen, la dominació política i econòmica a la qual els catalans estem sotmesos. Un finançament insultant, un Estatut retallat mil vegades, cap possibilitat de resposta.

Contra la claudicació permanent de la classe política, les entitats cíviques sobiranistes han mantingut oberta la reivindicació del dret de l’autodeterminació com a via per assolir un estat propi. Reagrupament ha nascut com a associació cívica justament per diferenciar-se amb nitidesa dels partits tradicionals. Però amb la voluntat manifesta de bastir un projecte polític capaç de presentar una alternativa electoral creïble, a l'alçada del moment històric que viu el país.

Catalunya viu immersa en un procés lent i esgotador de submissió política, i els partits catalanistes no tenen el coratge de plantar cara i d’encapçalar una resposta vigorosa, conjunta i clara; no són capaços de lluitar perquè el poble, la gent, les persones, puguem decidir quin és el futur que volem per a nosaltres mateixos i per a les generacions futures.

Reagrupament vol revisar els conceptes ideològics que encara avui encotillen les actituds culturals i socials dels catalans. Reagrupament vol anar més enllà del conservadorisme tou i subornable, i vol anar més enllà del progressisme nacionalment inhibit i trampós. Reagrupament vol encapçalar una estratègia d’aglutinació d’una majoria social i electoral de catalans que ha de fer possible la proclamació de la independència des del Parlament de Catalunya, comptant amb totes les persones i tots els col·lectius que vulguin assumir aquest compromís a través de la regeneració de la vida pública. I fer-ho amb noves fórmules d’organització i de participació, obertes i pròpies d’una societat avançada.

Amb aquests ingredients, Reagrupament confia en l’energia i el desig de llibertat dels catalans per tornar a posar el destí del país a les nostres mans, en comptes de deixar-lo a les mans d’un estat que pretén convertir una realitat nacional, la nostra realitat, en un paisatge folklòric. Sense un estat propi, Catalunya es veurà incapacitada per afrontar els reptes econòmics, socials i culturals que es presenten no pas en el futur, sinó en el present més immediat. És ara que cal definir-se; és ara que cal avançar.

Les dones i els homes de Reagrupament fem una crida a tots els catalans a reagrupar forces i actuar amb responsabilitat i generositat per un país més lliure, més democràtic, més pròsper.

La Diada Nacional de Catalunya boicotejada pel neo feixisme d'algunes ONG catalanes pro palestines?

Acabo de llegir a la web http://www.cat-israel.org/ que concretament una ONG que viu gràcies a les ajudes públiques que li concedeix La Generalitat de Catalunya, té la intenció de boicotejar l'acte institucional de l'Onze de Setembre que es farà passat demà al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Ni faré esment d'aquesta ONG, no diré el seu nom per a no publicitar-la des del meu bloc. El que sí que reproduiré és el què pensen fer el dia 11 a partir de les 11 del matí, hora en què està previst que la cantant d'Israel, Noa, interpreti el Cant dels Ocells.

Aquests neo feixistes, per qualificar-los d'alguna manera, organitzaran el tipic folclore al que estan acostumats. Onejaran banderes palestines; portaran mocadors d'aquella gent; demanaran el boicot a Israel i es posaran d'esquena a la cantant israeliana. Potser aquest populacho no sap que Noa cantarà acompanyada per l'orquestra àrab de Barcelona, amb la qual cosa també donaran l'esquena als seus.

Ara caldrà veure què farà el conseller d'Interior Joan Saura, el de la performance pistolera, i els seus Mossos d'Esquadra. Permetrà que aquesta gent alterin l'acte oficial i popular de l'Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, amb aquest espectacle depriment i provocador?. Si ens atenem a l'autorització que va donar aquest conseller de La Generalitat als feixistes de La Falange per a que es manifestin el dia 13, diumenge, a Arenys de Munt, tot i que fa uns dies la va prohibir, és fàcil interpretar que la manifestació anti Noa del dia 11 també la toleri perquè segurament també la qualificarà de simple performance.
És que els catalans no podrem ni viure amb pau, tranquil.litat i sense intromissions forànies la nostra Diada Nacional?. En quin dret aquests grupets de genteta poden aigualir-nos la Diada que a ells ni els importa ni la senten ni és seva?.

Quin desastre.

Joan Laporta, president del Barça, és criticat per l'espanyolista d'Unió Democràtica Duran i Lleida

Joan Laporta, president del Club Fútbol Barcelona, el Barça, ja comença a rebre etzivades fins i tot abans que digui públicament què pensa fer a nivell de la política catalana.
L'altre dia ja va sortir una veu socialista, un tal Ferran si no recordo malament, dient que Joan Laporta podria ser el cap de llista de CiU a les properes eleccions municipals.
Ara ens surt el sempre oportunista i espanyolista d'Unió Democràtica, Josep Anton Duran i Lleida, criticant que el president del Barça encapçali la manifestació independentista de l'Onze de Setembre que ha sigut convocada per Sobirania i Progrés, Plataforma pel Dret a Decidir i per Deumil.cat.

De cap de les maneres ens ha de sorprendre que Duran i Lleida es cabregi per la decisió de Joan Laporta, el qual té tot el dret de manifestar-se amb qui cregui més oportú segons les seves idees personals. El Jefe d'Unió al.lega que molt bé es pot barrejar el seu càrrec barcelonista tot i que Laporta es manifesti a títol personal, afegint que no tots els barcelonistes són independentistes. I què?.
Com és que Duran i Lleida quan, per exemple, Joan Saura es va manifestar activament contra Israel a començaments d'any, no el va criticar per participar-hi?. Joan Saura també va dir que anava a la manifestació a títol personal, peró amb molta facilitat ese'l podia amb el Govern de la Generalitat, perquè el Saura aleshores era i per desgràcia ho continua sent conseller d'Interior.

I quan el vicepresident, Josep Lluis Carod, es manifestava amb els d'ERC reclamant la independència, ho feia a titol personal o bé com a membre del Govern de Catalunya?. El problema, greu problema, que té plantejat Catalunya a nivell polític és la manca total de renovació dels polítics actuals que estan tots plegats més gastats que un xiclet mastegat i mastegat durant tota una setmana seguida.
Per cert. Al títol de post dic de l'espanyolista Duran Lleida. No em refereixo a si aquest politic d'Unió és o no del club de l'Espanyol, ni m'importa, em refereixo a que ell ideològicament és espanyolista, i a nivell de Catalunya no va més enllà d'aspirar a que Catalunya sigui una simple autonomia més. És dels del café para todos.

La Unió Europea, el govern de Rodriguez Zapatero, la pujada dels impostos i els bonus dels banquers

Els catalans ens hem d'anar preparant per a pagar els plats trencats de la pèssima gestió econòmica i usura dels grans bancs i de les financeres tant nacionals com internacionals.
Els catalans ens hem d'anar preparant per a estrenyer-nos més encara el cinturó, perquè quan els politics parlen de possible pujades dels impostos, sense dir encara quins, vol dir que els pujaran, i el què serà pitjor és si el govern de Rodriguez Zapatero intenta tocar l'IRPF a la baixa. És evident que els catalans i els ciutadans en general gastarem menys encara perquè cobrarem menys gràcies a la pujada de les retencions. Si toquen l'IVA, doncs també ho tindrà clar el Rodriguez Zapatero i la seva ministra d'Economia. Amb els productes més cars també mirarem més prim a l'hora de comprar i filarem més prim el què comprem.
Peró la ignominiosa i escandalosa història d'aquesta crisi econòmica no s'acaba aqui, no. Els ministres d'economia dels països de la Unió Europea no saben, o no volen, posar ordre amb els quantiosos beneficis que es reparteixen els bancs i empreses financeres. Es tracta de centenars o de milers de milions d'euros. I aquesta gent precisament són les que han provocat la crisi econòmica que patim tots els ciutadans. I aquesta gent han sortit abans que ningú de la crisi que havien provocat, gràcies als diners públics que han abocat els governs, diners que són o eren de tots, perquè ara ja els tornen a tenir els rics i poderosos.
I ara ens surten des de Madrid amb anuncis de pujades d'impostos per a que siguem els ciutadans, que no hem tingut res a veure en tot aquesta nefasta gestió econòmica, els qui paguem més del que ja aportem.
D'escàndol, vergonyós, injust i immoral.

La cantant israeliana Noa i l'Onze de Setembre

Falten ben just cinc dies per a que Catalunya torni a recordar la dominació borbònica de la nostra nació. Quasi tres-cents anys de dominació.

Els mitjans de comunicació ja han fet públic el programa oficial que omplirà la jornada. Discursos, paraules, corones de flors, etc. Es farà un recordatori del president Francesc Macià amb motiu del 150è aniversari del seu naixement a Vilanova i La Geltrú, i l'alcalde d'aquesta vila penedesenca lliurarà la senyera que oneja a l'ajuntament per a que sigui hissada al Parc de la Ciutadella mentre es cantarà el Cant dels Ocells.

Enguany serà la cantant israeliana Noa, Achinoam Nini, que en hebreu significa germana de la pau, qui interpretarà el Cant dels Ocells diuen que acompanyada per l'orquestra àrab de Barcelona.

L'acte també tindrà un lloc per al record de Salvador Espriu, Baltasar Porcel, Carles Riba i d'Isaac Albeniz, i serà presentat per Montserrat Carulla.

Tinc entès de fonts oficioses que la decisió d'incorporar a la cantant d'Israel Noa a aquesta jornada per a que canti el Cant dels Ocells, té molt a veure amb la descarada actitud pro àrab-palestina que tant el Govern de La Generalitat de Catalunya i, especialment, el conseller d'Interior, Joan Saura, van adoptar durant la operació militar defensiva que Israel va desencadenar entre finals de l'any 2008 i començaments de l'actual. És precís recordar, no ho podem oblidar, que Joan Saura va participar molt activament a la manifestació que es va fer a Barcelona durant el conflicte bèl.lic, on un manifestant encaputxat va brandejar una pistola, fet molt seriós que el conseller d'Interior es va limitar a qualificar-lo de performance. Ell sí que és una trista performance.

Es tractarà, doncs, per part dels organitzadors dels actes de l'Onze de Setembre, d'intentar treure el més que mal regust de boca i de sentiments que les actituds del Govern i d'alguns consellers van adoptar durant aquells dies de guerra. El gest, certament, és d'agraïr peró tot i que es pot perdonar, mai es pot ni es podrà oblidar.

Arenys de Munt, i els referendums independentistes

La vila d'Arenys de Munt ha obert la porta per a que a Catalunya comencin a entrar uns altres aires més fresquets i renovadors com la Tramuntana i el Mestral renoven els ambients enrarits, viciats i pesants provocats per l'automoció i les indústries i l'activitata humana en general.

Els veïns i Ajuntament d'Arenys de Munt ben segur que quan es van plantejar convocar aquest referèndum mai s'haurien pensat que alterés fins i tot l'activitat politica espanyola i que la justicia hi entraria en joc.

Els d'Arenys de Munt han donat un bon cop d'estaca, tant fort l'han donat que ha ressonat per tot el nostre país fins arribar a España i travessar les parets de ministeris i de la mateixa Moncloa. Ara ja comencen a escoltar-se més cops d'estaca. Serós i dotzenes de pobles i viles catalanes s'estan plantejant seriosament convocar referendums populars per preguntar als veïns si volen o no ser un poble, una nació, independent.

Arenys de Munt ha disparat el tret de sortida de la cursa cap a la nostra llibertat com a poble. No serà fàcil, gens fàcil, ni de lluny. Estem al punt de mira dels peperos, falangistes, ultradretans sorgits de l'España profunda i, cal dir-ho, de los varones del PSOE que van beneïr el pacte de govern PP-PSOE a Euskal Herria no fa gaires mesos, amb la única finalitat de descavalcar del govern basc als nacionalistes i emprendre accions d'espanyolització d'aquell país.

Peró el moviment social independentista i fins i tot politic creix i no té aturada. http://www.decidim.cat/ és un moviment de càrrecs electes locals de Catalunya, que ha sorgit recentment i que en pocs dies ja ha sumat 1177 adhessions. El dia 13, dos dies després de la Diada Nacional de Catalunya, els arenyencs parlaran, i Catalunya els escoltarà atentament i amb gran interés i esperança.

El Partido Popular i la seva vomitera agra i fastigosa

La dreta ultramuntana espanyola s'ha alçat un cop més contra Catalunya i contra els catalans. El detonant?, no caldria dir-ho, el referendum per a la independència de la nostra nació convocat per l'Ajuntament d'Arenys de Munt per al proper dia 13.
Ciudadanos, falangistes, peperos i demés mostrari d'aquell espanyolisme orgullós i excloent, han recorregut a les més altes instàncies politiques i jurídiques d'España, per a que es prohibeixi un referendum popular.
Aquesta gent està cagada, tan cagada que quan obren la boca sempre és per atacar Catalunya per qualsevol motiu. Són la vomitera més agre i fastigosa que ens podem imaginar. S'ha de ser cínic i mal intencionat per a dir aquesta frase El recurs que vam presentar és la millor opció per al futur dels ciutadans de Catalunya. La frase l'ha dit José Luis Ayllón, secretari general del Partido Popular al Congreso de los Diputados español, i es refereix com no pot ser d'altra manera al recurs contra l'Estatut de Catalunya. La frase és perversa, perquè negar el dret de l'autogovern que els catalans ens vàrem atorgar al referendum per l'Estatut, i que també va ser aprovat pel Congreso de los Diputados y por el Senado español, és perversió si més no politica.
Què saben aquesta gent el què és millor per als catalans. El què sí que sabem els catalans és que volem ser una Nació-Estat lliure, democràtic i sobirana, sense tutel.les interessades i que ens neguen sistemàticament els nostres drets legítims. Molta por i cagarela deuen tenir aquesta gent quan es mobilitza d'aquesta manera davant d'un referendum que només tindrà el valor moral, que és molt, tant per als veïns d'Arenys de Munt com per al conjunt de Catalunya. Peró malgrat prohibicions, amenaces, autoritarismes i imposicions, els catalans continuarem fent camí sense presses, peró sense treva. Que Catalunya és una Nació és tan evident, que és per aixó que tant els hi cou l'entrecuix a tota aquesta gent.

Tarragona serà l'ull de l'huracà de la Nit 10 de TV3

Tot un detall. TV3 ha pensat amb Tarragona per a que sigui el centre neuràlgic, de l'huracà cultural i festiu de Catalunya, durant la nit del 10 a l'11 de setembre proper.
TV3 sembla que ha triat Tarragona com a centre d'aquesta nit màgica per tal de donar-li suport com a candidata preferent com a Capital de la Cultura Europea 2016. Aquesta serà la segona edició d'aquesta nit que la televisió catalana ja va batejar l'any passat com La Nit 10 de TV3.
La moguda cultural i festiva començarà a la plaça de La Font, de la ciutat a on tots els tarragonins presents donaran un salt que serà enregistrat per un sismògraf, mentre que també es convidarà a tots els catalans que saltin. Segons informa el diari El Punt, l'Oriol Grau ha dit que a veure si amb aquest salt que farà tot Catalunya tenim prou pes i força per l'Estatut. Aquest salt multitudinari coincidirà amb l'actuació de la Fundación Toni Manero, actuació que serà completada amb les de la discjòquei Dijeila i del grup Bogarde que ha resultat guanyador del DO 2008.
La nit transcorrerà en diferents escenaris i protagonistes. A les 8 del vespre s'inaugurarà la Casa Sefus a la plaça del Pallol; a les 9 de la nit a la plaça del Forum la performance de Boikoteatre; a les 10 de la nit a la plaça de La Font actuació de les quatre colles castelleres de Tarragona, i a la mateixa hora es farà una visita nocturna a l'exposició Tarraco, pedra a pedra al Museu Arqueològic Nacional; a les 11 de la nit Fem tremolar Catalunya, a més d'altres actes esportius que es faran en alguns barris de la ciutat.
El programa que tindrà una durada de 2 dues, serà emés en horari de màxima audiència i serà presentat per Lídia Heredia, Roger Gràcia i Òscar Dalmau.

L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, la Xarxa Sanitària Santa Tecla i Josep Lluis Carod

Ha caigut a les meves mans sense esperar-m'ho un targetó que convida als tarragonins a assistir a la presentació d'un setmanari que sembla que es dirà Notícies Tgn l'actualitat de les Comarques. El fet, per a mi, no tindria cap importància si no fós que és el director de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, estretament vinculada a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Josep Maria Adserà, qui convida. La presentació es farà el proper dia 17 a 2/4 de vuit del vespre a l'hotel Imperial Tarraco.
I aqui és on volia arribar després del preàmbul.
En quins diners s'editarà aquest setmanari?. Es pagarà amb diners de la sanitat pública?. Com és que una entitat estrictament sanitària es dedica a editar un setmanari?. La informació que donarà estarà únicament i exclusivament relacionada amb la sanitat pública de les comarques de Tarragona en el seu conjunt?. La matèria dóna per a tant com per a editar un setmanari?.
Resulta que mentre la consellera de Sanitat de La Generalitat, Marina Geli, fa uns dies que anunciava la retallada de 90 milions d'euros del seu departament degut a la crisi, ara la sanitat pública de Tarragona es gastarà diners editant un setmanari?. Quan costarà cada edició de la revista i quants exemplars s'editaran en cada una d'elles?. Aquest projecte té res a veure amb la proximitat de les eleccions catalanes?.
I parlant de despeses innecessàries i que molt bé podrien esperar temps millors economicament parlant. En refereixo a les informacions que ens diuen que el vicepresident Josep Lluis Carod ja torna a viatjar, en aquesta ocasió a l'Uruguai i a l'Argentina. Quantes desenes de milers d'euros ens costarà als catalans aquests viatgets?.
Francament tot plegat fa molta pena per qualificar-ho d'alguna manera prudent i educada.