El jutge Baltasar Garzon encarcera a Bartomeu Muñoz, a Macia Alavedra i a Lluis Prenafeta

Decisió ferma i contundent. El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ha ordenat l'ingrés a la presó incondicional i sense fiança al fins ara alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz; per a l'empresari Lluis Garcia, conegut al si de la trama com a Luigi; per a Macià Alavedra; per a Lluis Prenafeta i per a Manuel Dobarco, regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Segurament que els cercles politics catalans en aquests moments estan molt tensos i preocupats per la decisió del jutge Garzón, ja que s'ha arribat a aquesta situació a un any de les eleccions catalanes, i quan la confiança de la societat envers la politica i els polítics ha baixat a uns índex baixissims com és públic i notori.

Ara hauria de ser el moment per a que la classe politica catalana, els qui governen i els qui estan a l'oposició, tots sense excepció, es plantegin amb seriositat i rigor on han fallat ells, perquè realment han comés errors considerables si més no per desineterés i omissió. Dic aixó perquè durant aquestes setmanes ha quedat ben clar, des del cas Millet-Montull, que ni els politics en general ni el Govern en particular han fet cap mena de cas a les advertències d'irregularitats comptables que la Sindicatura de Comptes detectava i posava en coneixement del Govern. Si els informes de la Sindicatura us els passaveu pel folre, de què serveix, doncs, aquesta Sindicatura?.

Que els politics no cerquin corresponsables per cap racó de Catalunya. Els corresponsables són ells mateixos, perquè amb el seu passotisme han permés d'alguna manera que aquests disbarats urbanístics i tràfic d'influències que s'han produït, i han acabat com han acabat, s'haguesin pogut aturar a temps.

No busqueu planyideres entre el poble, perquè no en trobareu, perquè ara és el moment del mea culpa col.lectiu de la classe politica.

Jose Maria Aznar i la desvertebració d'España

L'ex president del Partido Popular, José Maria Aznar, ja ha trobat les causes de la crisi econòmica que patim tots plegats. La Causa?, doncs segons ell és degut a la desvertebració que pateix la seva España, d'aquella España nostàlgica que es negava a perdre quan a finals dels anys 70, quan es redactava la nova Constitució, va dir que no era necessària una nova constitució. Sembla que a ell ja li anaven bé Los Fueros de los Españoles i Los Principios Fundamentales del Movimiento.

Aznar va dir que "la desvertebració d'Espanya ens ha portat a que el govern, qualsevol govern, que pretengui fer front a la crisi, té seriosament minvada la seva capacitat d'actuar de forma eficaç davant de la cisi".

Qualsevol diria que les nacionalitats i regions de l'Estat espanyol hem sigut els causants de la crisi. És una pura imbecilitat. La crisi, José Maria Aznar, també ha afectat als EEUU i a Alemanya, per posar dos exemples, i són països formats per estats que tenen cada un d'ells les seves pròpies lleis i normatives i maneres d'organitzar-se al marge del govern federal. I què podem dir d'Alemanya amb els seus Lands, o regions, o diem-ne com volguem?. I resulta que aquests estats que segons el concepte de l'Aznar estan desvertebtats són països que estan sortint de la crisi amb fermesa.

De les declaracions d'aquest ex president pepero fetes envoltat d'un sector de l'èlit social i econòmica barcelonina al Círculo Ecuestre, es desprèn a més de nostàlgia per temps passats, un intent d'involució del que anomenem l'España Autonómica, i aixó és perillós, molt perillós per al conjunt dels les nacions, territoris i regions de l'actual Estado Español, perquè ningú pot oblidar que la crisi econòmica l'han provocat els poder econòmics i financers que sempre han estat en mans dels sectors més dretans i conservadors de qualsevol societat, i no els governs dits autonòmics.

José Montilla, els politics la confiança us l'heu de guanyar amb fets i no amb simples paraules fofes

Per ara i tant i des de fa anys, la politica no dignifica el país contrariament al que ha dit el president de La Generalitat de Catalunya, José Montilla. Les politiques que s'han fet i que es continuen fent, ni de lluny dignifiquen la politica ni als politics.

Els casos de pressumpta corrupció i lladrocini que han sotregat la societat catalana, en gran part la culpa i la responsabilitat que tot aixó hagi passat és precisament dels politics.

El cas Fèlix Millet- Jordi Montull, per exemple, si s'hagués actuat ràpidament partint dels informes de la Sindicatura de Comptes que es van començar a emetre l'any 2002, de ben segur que ahores d'hara no estaiem parlant d'una estafa multimilionària comesa sota l'empar de les parets del Palau de la Música.

Ni tampoc estariem parlant del cas de pressumpta corrupció i demés possibles càrrecs que es puguin imputar a l'alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i socis de viatge, si el Govern i l'administració hagués fet cas, com calia fer-lo, a l'informe de la Sindicatura de Comptes que l'any 2007, ja fa dos anys, també va emetre alertant de les irregularitats comptables detectades a les empreses municipals de Santa Coloma de Gramenet.

No president Montilla, no. Els ciutadans no podem confiar amb la classe politica en general, perquè cap grup parlamentari es va interessar per esbrinar a consciència aquell informe del 2007. El vostre desinterès, doncs, és manifest, reprobable i injustificable.

Tots plegats només us apropeu al ciutadà, aixó sí molts riallers, quan s'apropen les eleccions perquè és qüestió d'esgarrapar tants vots com sigui possible, però molt em temo que aviat ja no tindreu on esgarrapar vots perquè la ciutadania us girarà l'esquena que és el que us mereixeu. El poble ja n'està, n'estem, cansats de tanta incapacitat politica i administrativa.

La Sindicatura de Comptes, l'any 2007, ja va denunciar irregularitats comptables a les empreses municipals de Santa Coloma de Gramenet

Acabo de llegir una nota de premsa de l'agència Europa Press que no té pèrdua i tot seguit la reprodueixo textualment:

"La Sindicatura de Comptes ja va alertar el 2007 al Parlament d'"irregularitats" en la gestió de les empreses de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) en un informe que va presentar a la cambra que fiscalitzava els seus comptes del 2003. Malgrat això, cap grup li va fer cas i va demanar explicacions a la comissió parlamentària del síndic, han indicat a Europa Press fonts parlamentàries.
L'informe fiscalitzador, de més de 120 pàgines, analitza els comptes de l'Ajuntament del 2003 --Bartomeu Muñoz és alcalde des del 2002--, i va constatar "nombroses irregularitats que posen de manifest greus deficiències en l'elaboració, comptabilització i control dels expedients d'obres" en els encàrrecs que va fer a les seves dues empreses públiques dedicades a la construcció i gestió d'obra pública i equipaments: Gramepark i Grameimpuls.
La Sindicatura va recomanar en el seu informe al consistori "que s'estableixin mecanismes que permetin un adequat control i supervisió" per garantir el compliment de la normativa vigent.
Entre les "nombroses incidències, destaquen encàrrecs d'obra de l'Ajuntament posteriors a la selecció del contractista, modificacions de l'obra efectuades amb anterioritat a l'autorització de l'Ajuntament, desviació del pressupost fins a tres vegades superior a l'import pressupostat inicialment, pagaments d'obres mitjançant permuta, i expedients d'obres encarregats a empreses municipals "incomplets malgrat ser d'informes significatius".
També es constaten males pràctiques en la contractació de personal. "Determinat personal que ocupava llocs de treball ha passat a ocupar llocs de treball d'un grup superior sense passar pel tràmit preceptiu de la promoció interna", constata. A més, s'observa el pagament d'increments salarials no regulats per normativa
En el cas d'una operació de permuta de béns feta per Gramepark, la Sindicatura observa una sobrevaloració de més de 2,25 milions d'euros.
També es constata que obres en instal·lacions esportives es van fer "sense crèdit i sense haver formalitzat els corresponents expedients contractuals". Segons la llei vigent, aquests contractes poden ser invàlids en no complir els requisits que estableix la legislació. Altres expedients relatius a la construcció d'habitatges són incomplets, pel que dificulta el control final de l'Ajuntament sobre les obres encarregades.
Aquestes irregularitats es van diagnosticar el 2003, quan el PSC tenia 16 dels 27 edils, i l'alcalde ja era Bartomeu Muñoz, detingut ahir, i que governava en coalició amb CiU i ICV-EUiA-EPM".

Fins aqui, el text de la informació de l'Agència EuropaPress. Qui en dóna més?. Perquè si segons diu el president José Montilla que no tots som iguals, faltaria més, el que sí que la informació posa en clara evidència el desinterés i passotisme del Govern i del departament corresponent en averiguar i escorcollar a fons aquesta mena de denuncies de la Sindicatura de Comptes que sembla que per als que governen són cabòries que no cal fer-ne cap cas. I així va tot, i així va Catalunya.

Foto: Bartomeu Muños, l'actual alcalde del PSOE-PSC de Santa Coloma de Gramenet, que ha sigut detingut i demà serà traslladat a Madrid per a que declari davant del jutge Baltasar Garzón.

Jordi Pujol està fent un pèssim servei a Catalunya

La degradació politica a casa nostra i a España és un fet que ningú amb un mínim de sentit comú pot negar. De tant en tant ens anem assabentant dels usos i abusos dels politics aprofitant-se de la seva situació privilegiada.

Si ens atenem a les declaracions fetes per l'ex president Jordi Pujol i Soley, fetes ahir mateix, tots hem de coincidir que la porqueria econòmica i politica al nostre país fa anys que circula per les clavegueres més fondes i putrefactes de Catalunya. Jordi Pujol va dir que seria un perill remoure el finançament dels partits polítics i va insistir afegint que si hi entrem en el finançament sortirem malparats. Per tant, Jordi Pujol va reconèixer més explicitament que implicitament que les il.legalitats financeres entre els partits politics era cosa ordinària i comuna a tots en major o menor mesura.

Jordi Pujol, callant, farà un pèssim servei a Catalunya i farà que els catalans perdem totalment la confiança tant amb els qui ens han governat com amb els qui ens governen. Destapar la claveguera per a que tots olorem la farum de la porqueria, però tot seguit tapar-la per a que els catalans continuem sense saber qui és qui i què s'ha fet durant tants anys amb el finançament politic i ens quedem en el dubte més cruel, no és precisament la millor manera per a tranquilitzar a la societat i demanar-li confiança. De confiança amb els politics res de res mentre la societat no sapiguem amb certesa amb quins politics estem jugant quan ens convoquen a les urnes.

Vista la situació, per a mi tots són sospitosos. Tots són pressumptes..., mentre els màxims dirigents politics del país no posin les cartes de cap per amunt, a la vista de tothom i sota la supervisió notarial i judicial si és precís. I ara ens parlen d'una nova Llei Electoral Catalana. Demà li dedicaré un post a aquesta qüestió. Valdrà la pena fer-ho.

Catalunya put per massa costats, i els qui saben d'on surt la pudor de podrit ho han de dir immediatament

A Catalunya per les clavegueres està sortint massa porqueria. Catalunya put, i és molt greu. Avui, fa poquíssimes hores, els catalans ens hem assabentat de pressumptes corrupcions que afecten dos ajuntaments catalans, i aixó passa enmig de l'escàndol dels Millet i Montull al Palau de la Música Catalana.

Però la història no s'ha acabat aqui, perquè Lluis Prenafeta i Macià Alavedra, alts càrrecs dels governs de La Generalitat de l'època Jordi Pujol, també han sigut detinguts. Avui és un dia on per algun motiu que ignoro s'han començat a destapar les clavegueres de la corrupció, del malbaratament de diner públic i de blanqueig de diners..., clar tot aixó és pressumpte fins que els tribunals diguin la darrera paraula. És massa per un sol dia, tot i que els catalans ja vàrem ser trasvalssats amb el cas Fèlix Millet amb els seus lingots d'or inclosos i milions d'euros evaporats. 

Alguna cosa molt greu put a Catalunya i des de fa anys, si ens atenem a les declaracions de l'ex president Jordi Pujol que ha deixat ben clar per TV3 que sap més del que sabem i saben els mateixos jutges, en aquest cas Baltasar Garzón. I a aquesta cançó de dic peró callo, ja fa uns dies que també s'hi va afegir el president de la Fundació Trias Fargas,  Agustí Colominas, que també va amenaçar amb estirar de la manta. Doncs a què esperen en fer-ho tant Jordi Pujol com l'Agustí Colominas?. A qui tapen amb els seus pressumptes silencis còmplices?. Hi deu haver massa merda i massa gent empastifada de cap a peus per a que encara ningú tingui la valentia de parlar. 

Així sí que els politics poden anar demanant els vots als ciutadans que cada cop ens sentim més estafats, menystinguts i maltractats per una classe politica catalana cada vegada més mediocre.

La Unió de Pagesos i els Mossos d'Esquadra, la policia catalana de l'estomacada permanent

La manifestació que la Unió de Pagesos va fer aquest cap de setmana a Reus ha tornat a posar de relleu la brutalitat de les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra.

I és que els catalans ja comencem a estar farts d'aquesta policia que més que prevenir i de ser defensiva dels drets dels ciutadans, resulta que s'ha convertit en una policia ofensiva. Sembla que la seva consigna és "abans que m'ataquin, ataco", sense saber si realment, en aquest cas els pagesos, volien agredir-los.

Tan greu era que els pagesos cansats i farts de tanta marginació que pateixen de l'administració, intentessin abocar uns quants centenars de quilos d'avellanes davant de la porta de la delegació d'agricultura de La Generalitat?. Perquè sembla que el motiu de la càrrega incial dels Mossos d'Esquadra era la d'evitar aquest abocament en diria quasi bé innocent.

Les imatges de les múltiples actuacions brutals dels Mossos d'Esquadra són prou explicites i abundoses, i en aquest post n'he volgut penjar dues com a exemple. Fixem-nos en la foto superior: un manifestant que ha caigut a terra, i per tant està indefens, un Mosso fa l'acció decidida de colpejar-lo amb la porra. La fotografia inferior ens mostra a dos Mossos abocats brutalment damunt d'un altre manifestant totalment indefens, mentre que un dels policies té acollat pel coll al jove amb el genoll. Això és la policia que els catalans ens mereixem?, Joan Saura, el conseller d'Interior, no ens el mereixem des de fa ja massa temps, peró no patim que no hi ha alló que hi hauria d'haver per a cessar-lo de forma fulminant i sense cap mena de contemplació. El Tripartit ha d'aguantar fins al final, encara que el Joan Saura sembla que li agradi jugar amb la policia catalana.
Els Mossos d'Esquadra s'han convertit en la policia de l'estomacada.

Els referendums independentistes catalans i els perversos intents dels politics per a dinamitar-los

El passat dia 26 de setembre vaig penjar un post parlant de les hienes politices d'ERC i de CiU, que intentaven i continuen intentant desactivar una iniciativa sorgida espontàniament al si de la societat civil catalana.

El transcurs de quasi un mes m'ha anat donant la raó. I ho dic sense petulancia, ben al contrari. Ho dic amb tristesa. Els conflictes que han anat sorgint entre els moviments sobiranistes i independentistes durant aquestes darreres setmanes són fruit d'aquesta perversa intromissió dels politics que volen manipular l'independentisme a Catalunya.

Un darrer capítol d'aquests intents per a desbaratar encara més el procés dels referèndums arreu de Catalunya, l'ha protagonitzat Felip Puig declarant públicament que CiU impulsarà un referendum a nivell nacional si guanya les eleccions. Falsos!, Si fins i tot el sector independentista de CDC us ha abandonat per a anar-se'n a Reagrupament.

Sabeu molt bé que aquesta coalició, CiU, mai heu tingut a la vostra agenda política, ni remotament, la independència de Catalunya, i mai fins fa quatre dies heu parlat de referendums per a la independència ni res que s'hi assemblés. L'oportunisme de CiU entrant en aquesta escena independentista sorgida i impulsada per la societat civil i totalment al marge dels politics i dels partits, es podria qualificar com la màxima expressió de la perversió, insisteixo, politica. No tolereu que els ciutadans s'hagin agrupat i hagin tirant endavant els referendums que vosaltres covardament mai haurieu organitzat perquè mai ho heu tingut a la ment ni al vostre programa politic. Cal recordar que recentment els de CiU deien que aixó dels referendums ara no toca, perquè la prioritat és superar la crisi econòmica. Enb què quedem hipòcrites?.

El mateix es podria dir dels d'ERC que han anat ben vivint durant sis anys fent de comparsa dels Tripartits, i ara tenen pressa per a posar-se al capdavant dels patriotes i independentistes responsables i que mai han deixat de banda les possibilitats d'assolir la real independència de la nostra nació. Tot plegat és grotesc.

L'Orquestra de Cambra del Càucas obrirà el XXV Cicle de Tardor de la ciutat de Tarragona

Al Teatre Metropol de Tarragona, a partir del proper dimarts, dia 27, la ciutat reviurà un any més el cicle anyal de concerts de tardor. Serà l'Orquestra de Cambra del Càucas (a la foto) qui oferirà el consert que encetarà el XXV Cicle de Concerts de Tardor de Tarragona.

L'Orquestra del Cambra del Càucas estarà dirigida per Uwe Berkemer que va ser el creador de l'orquestra integrada per músics de la regió del Caucàs, regió que acull nombrosos grups ètnics i a on es parlen més de 40 llengües diferents. Durant el concert oferiran obres de G. Rossini, L. Boccherini, B. Britten i bellissimes cançons caucassianes.

Per al dia 24 de novembre s'ha programat el concert a càrrec del Cor de Cambra Femení Scherzo que comptarà amb professores com Enriqueta Tarrés, Teresa Garrigosa i Mercè Obiol les quals interpretaran una selecció de cor d'òpera i una mostra del programa de Musicals.

Per al dia 1 de desembre, i amb motiu de commemorar-se l'any d'Albéniz, el pianista Daniel Ligorio serà qui oferirà un repertori amb obres de Manuel de Falla, d'Enric Granados i del propi Isaac Albéniz. Cal dir que Daniel Ligorio desenvolupa projectes tant com a solista com amb formacions cambrístiques.

Per al dia 9 de desembre, dimecres, l'agrupació de cambra Barocco Sempre Giovane formada per la jove generació de músics txecs, graduats a l'Acadèmia de Música de Praga i que han guanyat diversos concursos nacionals i internacionals, interpretaran obres de Mozart, Vivaldi, Pachelbel i de Corelli.

El dia 15 de desembre, el director argentí Néstor Andrenacci dirigirà el Cor Ciutat de Tarragona en el seu 25 aniversari, i celebraran el Nadal amb obres de Bach i Mendelshon, i amb nadales llatinoamericanes, tots els acompanyats per Dani Espasa, a l'orgue; Oriol Aymat, al violancel, i Bàrbara Kussa, soprano.

Per al dia 29 de desembre, amb motiu del Cap d'Any, concert extraordinari a càrrec de l'Orquestra Straus Filhamornica de Szeged, dirigida per Norbert Pfaflmeyer ens farà un obsèqui a la nostra sensibilitat i imaginació que ens portarà a gaudir d'aquelles melodies que, per la seva singular bellesa, tenim guardades a la memòria, amb un repertori de Johann i Josef Strauss. Es comptarà amb la soprano solista Szilvia Ràlik.

Tots els concerts es faran al Teatre Metropol i començaran a les 8 de la nit.

Les Joventuts Musicals de Tarragona són les responsables de la programació i de l'organització del Cicle de Tardor amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat.

LA XXXV DESENA MUSICAL

Patrocinada i organitzada pel Col.legi d'Enginyers industrials de Catalunya-Demarcació de Tarragona, els tres concerts programats a la XXXV Desena Musical de Tarragona s'aniran intercalant amb els del Cicle de Tardor.

Per al dia 3 de novembre concert a c+arrec d'Art Bohemia Trio

Per al dia 10 de novembre, Anton Serra i els Solistes de la Filharmonica de Barcelona

Per al dia 17 de novembre, concert per l'Orquestra de Cambra Leos Janacek.

Aquesta tres concerts també s'oferiran al Teatre Metropol.

L'informe Goldstone és una greu infàmia i insulta a la inteligència humana pel seu sectarisme i parcialitat

La tendenciositat i el sectarisme, a més d'un antijudaïsme visceral de l'infame informe de Richard Goldstone sobre el conflicte bèl.lic de Gaza de fa vora un any, és un clar insult a la intel.ligència humana i un escarni al poble jueu i a Occident en general.

La parcialitat i el partidisme declarat a favor del bàndol dels terroristes de Hamàs que es desprèn d'aquest informe nauseabund, hauria de desqualificar-lo per si mateix, i no s'hauria de tenir en compte davant de cap tribunal. En cap moment s'esmenta que l'espurna que es va convertir en foc de guerra l'havien encés els mateixos terroristes palestins de Hamàs que, mesos enrere, s'havien dedicat a bombardejar sistemàticament el territori i poblacions del sud d'Israel llençant centenars de coets causant seriosos danys materials i ferits i morts entre la població israeliana. Els únics responsables de la intervenció militar defensiva, que no ofensiva, de l'exèrcit d'Israel, van ser els dirigents de Hamàs i dels qui li donaven suport.

Cal recordar, és precís i necessari, que fins i tot el propi president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abàs, també va acusar Hamàs de ser el responsable directe de la guerra que va durar tres setmanes.

Al servei i al costat de qui està Richard Goldstone?, perquè també vull referir-me a les recents declaracions fetes per Robert Bernstein, ex-director i alhora cofundador de la Human Rights Watch, que acusa a aquesta organització pretesament defensora dels drets humans "d'estar donant un perillós cop de mà a aquells que volen que Israel es converteixi en un Estat pària", i Bernstein destaca també "la sòlida democràcia de l'Estat d'Israel i la vigorosa llibertat de premsa i d'informació, afegint que el poder judicial del país és totalment independent". Robert Bernstein també acusa a la Human Rights Watch "d'haver perdut la perspectiva crítica".

Precisament per la declarada i escandalosa parcialitat i sectarisme que es desprèn d'aquest infame informe, des del meu particular punt de vista no prosperarà i quedarà en paper més aviat mullat i arrugat, com ha de ser per justicia i imparcialitat.

Podeu ampliar la informació des d'aquesta web: http://www.cat-israel.org

Foto superior: Goldstone rodejat de palestins a Gaza.

L'Esquerra Republicana Bananera de Catalunya

Els màxims líders d'Esquerra Republicana de Catalunya, alias Bananera, ja fa molt de temps que camina pel Pasillo de los pasos perdidos. Aquest tercet ha perdut el nord; ja no saben ni què volen ni que han de fer. Els nervis els hi fan perdre l'oremus.

Fa just dos dies que el seu president, Joan Puigcercós, fent una exhibició perversa de catalanisme i d'independentisme des del cim del Puigmal, afirmava una vegada més que a les properes eleccions catalanes del 2010 ERC només pactarà amb qui vulgui avançar cap a la construcció de l'Estat Català.

Dos dies després, és a dir avui mateix, segons llegeixo a Directe.cat, Puigcercós ja s'ha abaixat els pantalons matitzant aquelles declaracions del Puigmal. Ara diu que ERC no pactarà amb qui vulgui fer passes enrere, posant-se d'aquesta manera al costat del secretari general Joan Ridao que ja ha sortit als mitjans de comunicació afirmant que el dret a decidir per a la propera legislatura no pressuposa eventuals escenaris d'aliances.

Sou uns hipòcrites quan dieu que vosaltres portareu pel camí del dret a decidir als del PSOE-PSC i als de CiU, quan cap d'aquestes dues forces politiques s'han plantejat aquesta posibilitat ni remotament. Sou uns hipòcrites quan dieu que la propera legislatura serà la de la Llei de Consultes, i que amb aquesta llei el Govern de Catalunya farà tantes consultes com siguin necessàries i sobres els temes que es considerin d'interès nacional per a Catalunya. Hipòcrites, un cop més, perquè sabeu que necessitareu el permís i la benedicció de la Moncloa per a realitzar les consultes al poble de Catalunya. A qui intenteu enganyar amb la vostra perversió politica que només desitja consolidar-se al poder per a poder continuar xupant de la mamella com a mínim quatre anys més?.

Realment esteu caminant des de fa una tira de temps pel Pasillo de los pasos perdidos. Ni vosaltres mateixos sabeu cap a on aneu ni cap a on voleu portar Catalunya. Peró cal que no oblideu que Reagrupament intentarà redreçar la mediocre politica catalana dels darrers anys, i ho farà amb ganes i responsabilitat nacional pel bé de Catalunya i del conjunt dels catalans.

Realment sou un partit bananero.

Montserrat Nebrera se'n va i el El PP es desmanega

Catalunaya avui s'ha despertat amb una molt bona noticia. Montserrat Nebrera se'n va de les minses files del Partido Popular dit de Catalunya, cansada d'autoritarismes i de l'anticatalanisme del fins ara el seu partit.

Felicitats Montserrat Nebrera. Demostres ser més intel.lgent del que hom pensava. El PP a Catalunya ha tocat sostre des de fa una pila d'anys, peró no es tracta de sostres ni de primers pisos, es tracta d'abandonar com has fet una casa en ruïnes.

El cas Gürtel comença a passar factura i encara no ha acabat, ni de lluny. I és que el partit que has decidit deixar enrere de la teva vida politica i començar un nou camí, és un partit de via estreta i de via única. El PP que acabes d'abandonar no era un vestit apropiat per a tu, perquè et quedava petit i et constrenyia excessivament. El pas decidit que dones és per felicitar-te perquè has sabut sortir a temps d'una casa que el terratrèmol Gürtel i l'anticatalanisme visceral que l'aguanten, la tiraran a terra com si es tractés d'un sisme de 9 graus de l'escala de Richter.

La veritat és que els catalans en general avui estem de festa tot pensant com es va desmanegant gradualment aquest partit español.

ERC finalment s'ha tret el mascarot de la hipocresia

Ni dret a decidir ni res. Els d'Esquerra Republicana de Catalunya per sort de l'independentisme català s'ha tret d'una vegada per totes la careta, el mascarot, de l'hipocresia. Han aprofitat l'excurssió al santuari de Núria per a declarar obertament i sense embuts que si poden tornaran a formalitzar el pacte per a un tercer Govern Tripartit.

Joan Ridao fou molt clar i contundent, i a continuació reprodueixo textualment les paraules de Joan Ridao que he extret de la informació de La Vanguardia Digital:El independentismo o nada no lleva a ningún sitio, debemos seguir un proceso gradual porque, aunque algunos no lo acepten, la política en mayúsculas significa pactar, transaccionar y que no siempre puedas salirte con la tuya", declaró Ridao.

Ridao no es va quedar aqui. També va fer de missioner, és a dir que vol convertir als del PSOE-PSC en independentistes: Es comprensible que haya gente que crea que deberíamos ir más deprisa, pero esta es una larga travesía ", insistió Ridao defendiendo que la estrategia de ERC pasa por "poner en la primera línea del catalanismo al PSC. Ja era hora que posessiu les cartes damunt de la taula i de cap per amunt, és d'agrair perquè ara els patriotes catalans ja sabem que mai us podrem votar en cap contesa electoral, en cap vull dir ni a les municipals; ni per al Parlament de Catalunya; ni per a les eleccions europees ni per aquelles eleccions que en diuen generals. Els patriotes tenim la obligació, si més no moral, de negar-vos el nostre vot per a no traicionar Catalunya i no permetre que la nostra nació continui colonitzada ni dominada.

Gràcies per la teva sinceritat Joan Ridao. Has posat les coses al seu lloc, i ara tots sabem on som i que volem.

Una altra cosa. El què no entenc de tot aquest desgavell ideològic d'ERC, és quin és el trist paperot que l'Uriel Bertran juga enmig de tot aquest podrirer del seu partit, a no ser que l'Uriel Bertran també estigui eperant la seva oportunitat per afrerrar-se a la mamella. No em sorprendria gens.

El president Lluis Companys, 69 anys que fou assassinat pel feixisme, i la colonia espanyola

Quasi tres quarts de segle després que el feixisme franquista assassinés a sang freda al President de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys, encara no se li ha fet justicia com es mereix.

Que es deixi estar el Miquel Iceta del PSOE-PSC de si han sigut els governs, dits d'esquerres?, qui han dignificat i fet justicia a Lluis Companys perquè no és cert. I dic que no és cert perquè entre d'altres coses al document que el ministre de justicia d'España, acompanyat pel conseller de Relacions Institucionals de La Generalitat, en cap línia del text s'esmenta que Lluis Companys era, a més d'un patriota catal'a, president del Govern de Catalunya. I tampoc és cert que se l'hagi dignificat, perquè encara no s'ha anul.lat, després de 69 anys de ser assassinat i de més de 30 de democràcia, el judici sumarissim als qual se'l va sotmetre per la dictadura de Franco.

I fa unes quantes hores que s'ha fet la marxa de les torxes organitzada per ERC en record i memòria d'aquell indigne crim. Durant l'acte, a banda del breu parlament que ha fet Joan Laporta, el màxim dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, entre altres coses ha afirmat que Catalunya continua sent una colònia española, opinió que comparteixo de ple. Peró hi ha un peró en el contingut d'aquesta curta frase del Puigcercós. Els d'ERC si són conseqüents en les declaracions que han fet i continuen fent durant els darrers mesos i dies mai més podran donar suport a un Govern de La Generalitat en el qual hi siguin presents amb major o menor representativiat el PSOE-PSC i IC-V, ja que són partits i coalicions que per a ells de cap de les maneres Catalunya continua sent una colònia española. I la raó és molt simple. Tots dos són declaradament espanyolistes i estatalistes fidels com han sigut i són amb els plantejaments marxistes.

ERC no caldrà que vagi al notari per a certificar que no tornarà a pactar amb el PSOE-PSC ni amb IC-V, només caldrà que ho digui obertament i públicament abans de les eleccions catalanes previstes per a la tardor del 2010.

Antoni Rovira i Virgili i el conflicte d'Israel i àrabs

Acabo de llegir l'article d'Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882-Perpinyà 1949), que fou president del Parlament de Catalunya a l'exili, que l'amic Jaume Renyer ha reproduït al seu bloc de Vilaweb.

Segons Jaume Renyer l'article va ser publicar just el dia 13 d'octubre del 1938 a La Humanitat, òrgan oficial d'ERC de l'època, fa just 71 anys. Un cop llegit l'article en qüestió i per considerar-lo molt interessant, ja que de fet no ha perdut vigència, el reprodueixo a continuació:

Els desordres de Palestina s'agreugen. Era de preveure. Ho preveia tothom. Hi havia qui ho preveia amb goig, qui ho preveia amb recança i qui ho preveia amb indiferència. La qüestió palestiniana apareixia, de bon principi, com un vesper. I els anglesos, que hi han posat la mà, senten fa temps les fiblades de la lluita.Per sarcàstica i per agressiva que sigui l'al·lusió que Hitler, en el seu recent discurs de Saarbruck, ha fet al cas de Palestina, cal confesar que ha tingut raó en burlar-se dels procediments d'Anglaterra en aquell país i tràgic. El "Fürhrer" n'ha parlat amb paraules de burla verinosa. Qualsevol home de seny clar ha de reconèixer que són pèssims aquests procediments britànics de les mitges tintes i les mitges mesures, els quals no fan altra cosa sinó allargar i agreujar els conflictes. És, en veritat, un espectacle deplorable el que ofereix Palestina d'alguns anys ençà. El Govern de Londres i les autoritats britàniques han passat el temps en provatures, projectes, comissions, enquestes, dictàmens, enmig d'una lentitud enervadora i d'una vacil·lació constant. I el resultat és una petita, però terrible, guerra crònica entre àrabs i jueus, amb intervenció de la policia i les tropes britàniques. De quina part és el dret, en la qüestió de Palestina ?. Nosaltres creiem que és de la part dels jueus. Tan bon punt va iniciar-se la reconstrucció de la pàtria hebrea, vam considerar que aquesta reconstrucció era una obra justa, necessària i fecunda. El poble jueu és un gran poble. Escampat i tot, perduda la terra de la nació, ha seguit mostrant, per molts dels seus fills, la seva grandesa. Proporcionalment al nombre de la seva gent, és el poble que ha donat més grans homes al món, entre ells Jesús de Natzaret. Un poble al qual tant deu la cultura humana, té dret a reconstruir la seva llar nacional, la seva pàtria. I quin lloc millor, per a reconstruir-la, que aquell mateix que per llargs segles va posseir ?. Agrupar altra vegada els jueus dispersos i perseguits és una obra de justícia, una reparació merescuda i un gran benefici per a la humanitat.Anglaterra, que es va comprometre oficialment, l'any 1917, a realitzar aquesta noble idea, no ha tingut prou clarividència, ni prou decisió per a dur-la a bon terme. Ha volgut plaure als jueus sense desplaure als àrabs, i al capdavall ha desplagut als uns i als altres. De primer, s'esforçà a establir la convivència entre àrabs i jueus. L'esforç va fracassar. després ha tingut la pensada de dividir el país entre àrabs i jueus. I ja es veu quina acollida ha tingut. Són perillosos els procediments anglesos. Són perillosíssims en lentitud, la inconstància i la indecisió del Govern de Londres. I això tant a Palestina com en altres llocs. Pel bé del món i d'ella mateixa, Anglaterra, ha d'ésser més ràpida, més constant i més decidida. Cal que faci respectar el dret dels jueus i que compleixi la paraula que solemnement va donar-los.

Per la meva part, res a dir, sinó que hi estic totalment d'acord.
Fotografia: Antoni Rovira i Virgili

La Moncloa desplegarà l'Estatut que l'Alfonso Guerra i els seus acòlits "pasaron por el cepillo"?

Quina farsa, quins farsaires estan fets tots aquests personatges que mai han complert amb Catalunya com han promès repetidament i sense cap mena d'escúpols. Ara que se les veuen venir, quan saben que el capgirament de la politica catalana és irreversible, que el Tripartit té les hores comptades, un any a molt estirar,ara tornen amb les promeses.

Els cants de sirena que surten un altre cop des de la Moncloa dient-nos que sigui quina sigui la resol.lució final del TC es buscaran les fòrmules legals que siguin per a desplegar l'Estatut, és un altre engany, un altre intent desesperat per a frenar el creixent descontentament de la societat catalana respecte als nostres governants, i el creixement imparable dels moviments sobiranistes i independentistes disposats a plantar cara i a fer la guerra politica a les properes eleccions catalanes. No ens quedarem quiets ni acollonits davant de l'espanyolisme imperant que ens envolta fins i tot des de les mateixes arrels del Palau de La Generalitat.

I l'ocasió és bona per a que per segona vegada pengi al meu bloc el vídeo del desvergonyit Alfonso Guerra, ex vicepresident del govern socialista de l'època Felipe González, fent-se el graciós davant dels periodistes informant de com els socialistes van passar el ribot (el cepillo en llengua castellana) al text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya; refrendat pel poble català i aprovat pel Congreso de los Diputados i el Senado. I a ells què. Sembla com si l'Alfonso Guerra ja no se'n recordés dels tripijocs del seu germanissim i del cas Roldán, per exemple. També podriem penjar un vídeo a Youtube sobre aquella vergonyosa època socialista. Seria fins i tot divertit.

I ara ens venen a vendre una altra mentida, un altre passatemps, per veure si piquem aplicant aquell refrany de qui dia passa any empeny. Doncs no, ja no ens creiem res del que se'ns digui ni des de la Moncloa, ni des del Ministerio de Administraciones Públicas ni des del Govern Tripartit de Catalunya amb ERC inclosa. No ens els podem creure i tenim raons més que suficients per a no creure'ls ni tenir en compte les seves maniobres de distracció. Els catalans ens hem de plantar i dir prou a tanta politica burlesca.

Les investigacions del Palau de la Música s'han d'aprofundir, peti qui peti, rebenti qui rebenti

L'escàndol financer del Palau de la Música se'l pot comparar amb un water emboçat que com més s'intenta que tot tiri per avall el water continua abocant porqueria i cada cop més pestilent i corrupta.
Dels 3 milions d'euros inicials es va passar en molt poc temps als 10 milions, i ara resulta que l'escàndol dels Millet i Montull pot superar els 20 milions d'euros. Si bé tot aquest assumpte fa massa pudor, i ja veurem qui en sortirà ben esquitxat a banda dels lladres confessos, Fèlix Millet i Montull, a mida que avancin les investigacions judicials, perquè també fa molta mala olor el fet que la denuncia que es va fer l'any 2002 a Hisenda en el sentit que s'estaven saquejant les finances del Palau de la Música, sembla que la passivitat i el passotisme va ser la regla general dels responsables d'Hisenda. Déu n'hi do.
Els catalans com a contribuents hem aportat part d'aquests diners que ens han robat via l'administració pública catalana. El Palau rebia unes molt bones aportacions econòmiques per al seu finançament, que en realitat estaven omplint, i de quina manera, les butxaques dels perversos i cara girats directius del Palau.
S'hauran de posar ben en clar i davant de micròfons i càmeres els noms de tots els involucrats en aquest brut i repugnant assumpte, i també s'hauran de determinar les pressumptes responsabilitats dels Governs de la Generalitat que des de l'any 2002, 2003, 2005 i 2008 que van rebre notificacions d'irregularitats comptables al Palau, s'ha de deduir que ningú en va fer cas. Els màxims responsables del Govern de Catalunya d'aleshores i d'ara s'han d'explicar i molt ben explicats del perquè dels seus silencis i de la seva desidia.
Aixó, tot aixó no pot quedar impune, silenciat i tapat sota qualsevol estora d'Hisenda ni de La Generalitat. L'escàndol i l'estafa és massa grossa, i els catalans no ens mereixem tanta ineficàcia de les administracions.

El PSOE-PSC i el Partit Popular són "tal para cual"

Quan aquest espanyolista del PSOE-PSC, Cristian Alcázar, que a més sembla que és el responsable de l'agenda oficial de José Montilla, el president, ens parla de com reaccionaran CiU i ERC davant de Reagrupament i si tindran en compte alló de i dos ous durs més?, jo li diria al tal Cristian Alcázar que el Tripartit ha necessitat mitja dotzena d'ous durs per a formar el Govern.

Que no parli d'ous durs ni d'imbecilitats tot fent-se el graciós. El vostre problema, el dels socialistes en particular, i el del Tripartit en general és que sabeu tots plegats molt bé que aquesta operació contra natura que heu formalitzat en dues ocasions, ja no tindrà una tercera oportunitat. S'haurà acabat. I s'haurà acabat entre moltes altres coses perquè vosaltres, els socialistes, heu anat contra Catalunya votant unes coses al Parlament de Catalunya i votant tot el contrari al hemicicle del Congreso de los Diputados, i signant un nou finançament que ni de lluny resol el dèficit fiscal de la nostra nació, ni resol el finançament que realment necessita Catalunya per dret.

Aquesta és la qüestió de fons, i aquesta és la qüestió per la qual ataqueu amb tanta ràbia mal contiguda l'entrada en escena de Reagrupament, perquè sabeu que arrabassarà desenes de milers de vots especialment del vostre soci submís ERC, una ERC que s'està esmicolant a marxes forçades en lluites internes i perquè s'ha venut per menys de trenta dinars durant sis anys.

I a la popular Sanchez Camacho dir-li que si ha Catalunya hi ha hispanofòbia com diu ella, per alguna cosa serà. Des d'España se'ns menysprea; des d'España se'ns insulta; des d'España es promouen campanyes contra els productes catalans; des d'España ens xuclen la sang i el fetge; des d'España ens estan dominant des de fa segles; des d'España se'ns imposen lleis contraries i /o limitadores dels nostres drets legítims com per exemple amb la llengua i l'ensenyament; des d'España vosaltres, els del PP, us atipeu de presentar recursos contra Catalunya, etc. I aquesta dona s'estranya que a Catalunya hi hagi hispanofòbia i que a més encara creixi molt més?.

De què va tota aquesta gent?.

Reagrupament presentarà avui el dèficit fiscal de Catalunya a càrrec del professor Emili Valdero

Mentres que els d'Esquerra Republicana de Catalunya van més perduts que una sardina per la Vall de Núria, Reagrupament es va consolidant amb fermesa arreu del territori català sense presses peró amb decisió i tenacitat.

Avui, per exemple, a les 8 del vespre, Reagrupament ha organitzat a la vila de Torredembarra una xerrada-col.lòqui que correrà a càrrec del professor titular d'economia i matemàtica financera de la Universitat de Barcelona, Emili Valdero, el qual parlarà sobre la crúa realitat del crònic i real dèficit fiscal que ha patit i pateix Catalunya i el finançament de La Generalitat de Catalunya sota el títol Nou finançament. L'espoli continua. L'acte es farà a la sala petita del Casal Municipal de Torredembarra (carrer Capella 6).

Reagrupament conscient del creixent i imparable nombre de ciutadans de les comarques tarragonines i de la vila de Torredembarra en particular que es van associant a l'organització independentista que lidera Joan Carretero, ha decidit aterrar una vegada més a casa nostra. Es tracta ni més ni menys d'estar en contacte directe amb els patriotes catalans amb la finalitat que tots plegats anem prenent consciència de la necessitat que la nostra nació camini cap a la independència nacional amb decisió.

La decepció generalitzada entre els catalans de la politica feta fins ara per ERC, s'ha convertit en un perfecte i fèrtil adob per a consolidar les arrels de Reagrupament. Fa gràcia que l'Ernest Benach hagi dit fa un parell o tres de dies pels micròfons de Catalunya Ràdio, referint-se a la força que està agafant Reagrupament entre els cada cop més amplis sectors socials independentistes, que ERC és un referent de l'independentisme tot i que va reconèixer que no té l'exclussivitat. Doncs no Ernest Benach, els d'ERC des de ja fa massa temps que heu deixat de ser un referent de l'independentisme català, i no repetiré els arguments que ja he exposat en diferents posts del bloc sobre aquesta qüestió. Vosaltres heu traït l'independentisme i ho pagareu car d'ací a un any.

És qüestió de poc temps.

Puigcercós aborta un cop d'estat intern promogut pels carodistes segons Esquerra Independentista

La web d'Esquerra Independentista avui destaca com a primera noticia/informació que la reacció de Joan Puigcercós prescindint de Josep Lluis Carod per a les properes eleccions ha sigut una reacció d'autodefensa.
Segons la web del sector crític intern d'ERC, encapçalat per l'Uriel Bertran, la cosa va començar el passat mes de setembre. Els resultats d'una enquesta electoral interna que es va conèixer a mitjans del mes passat donava uns resultats electorals per al 2010 d'entre 9 a 11 diputats al Parlament de Catalunya, un 50 per cent menys dels resultats obtinguts el dia 1 de novembre del 2006 que en van obtenir 21.
A partir d'aquest moment, Carod Rovira i els seus incondicionals entre els quals s'hi troba l'Ernest Benach, van començar a remoure fils per a reagrupar-se i crear una mena de comissió permanent a l'ombra. La comfabulació va trascendir i va arribar a les orelles del Joan Puigcercós que cabrejat al sentir-se traït, finalment ha adoptat la decisió que ja coneixem. Carod Rovira se'l retira de la politica activa al si d'ERC.
No obstant, Joan Puigcecós haurà d'eliminar a d'altres persones amb responsabilitats politiques del Partit, com a l'Ernest Benach, per exemple, que ja porta una pila d'anys arrossegant-se per les sales i corredors de la seu del partit, si és que realment es vol renovar l'esperit i la sang d'aquesta ERC que tant ha decebut al llarg dels últims 6 anys als independentistes catalans. Si Pugicercós es limita a fer una simple operació d'estètica enlloc de fer una autèntica operació quirúrgica, Esquerra Republicana de Catalunya haurà de fer una llarguissima marxa pel desert en solitari.
Tot i el que he comentat des d'aquest post, Joan Puigcercós ha de tenir en compte que la pèrdua de confiança de molts catalans independentistes que confiaven en el teu partit per anar avançant cap a la sobirania de la nostra nació, pas a pas, sense presses peró sense defallir, s'han vist estafats per les politiques de seguidisme i de sometiment que heu adoptat durant les dues darreres legislatures als dictats del partit majoritari amb el que governeu des de La Generalitat de Catalunya. Vosaltres sabieu que ni els socialistes ni els comunistes són independentistes ni ho seran mai, fidels com són als respectius plantejaments històrics de totes dues formacions.
L'ambició de poder us ha perdut en un oceà revoltós i sempre encrespat que topa permanentment contra les costes de Catalunya per anar-la erosionant.

* Enllaç a EI:http://www.esquerraindependentista.cat/

Convergència Democràtica de Catalunya ha de retornar els 500.000 euros rebuts del Palau

 El més que trist i lamentable cas del Palau de la Música de Barcelona, conegut també com el cas Fèlix Millet, ha començat a descobrir una trama que es podria qualificar de mafiosa, i que algunes institucions estretament vincualdes a partits politics n'han sortit beneficiats.

Un d'aquests casos és el de Convergència Democràtica de Catalunya que va rebre, via Fundació Trias Fargas, més de 500.000 euros no se sap ben bé perquè ni en quina altruïsta finalitat.

El fet és que d'alguna manera aquests diners procedien de fons públics via subvencions de la conselleria de Cultura, i per tant aquests 500.000 euros han de ser retornats el més aviat possible a les arques més que expoliades per Millet i els seus amics de viatge.

Si CDC no dóna ni un pas en aquest sentit, és a dir retornar els milers d'euros en qüestió al Palau de la Música, haurà perdut una oportunitat d'or per a demostrar les mans netes i la seva ètica politica com a partit, fet que inqüestionablement hauria de repercutir-li com a mínim electoralment d'ací a un any.

Des del meu personal punt de vista seria molt més greu presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 2010 sense haver retornar els 500.000 euros, que si els de CiU pacten o no amb el Partit Popular, donat que els del PSOE-PSC ja han obert les portes de bat a bat per a pactar amb els populars a Euskal Herria enlloc de fer-ho amb els nacionalistes. Una cosa són els pactes siguin lògics o antinaturals politicament parlant, una altra és l'ètica i la moral que exigeix a qualasevol persona física, grup, associació o partit politic, restituir sense embuts els diners públics.

La resta, serà una estafa al poble.

El Govern Tripartit català s'ha gastat uns 100 milions d'euros en informes, molts d'ells inútils i innecessaris

És d'escàndol el que està sortint a la llum pel que fa als nombrosos informes que el Govern de La Generalitat de Catalunya ha encarregat durant aquesta legislatura.

Llegeixo a Directe.cat, per exemple, que l'any 2007 La Generalitat es va gastar 32 milions d'euros en informes; que l'any 2008 s'en va gastar 50 milions, a banda dels 2.000 euros que es van pagar per un informe d'una simple pàgina, o els 20.000 euros que també es van pagar per un altre que informe per dir que en temps de crisi es recomana no perdre la calma..., quina descoberta!. I dels 12.000 euros que Joan Puigcercós es va gastar per conèixer que pensaven els ciutadans d'ell?, o els de l'informe encarregat per la Marina Geli també per saber si els nens i nenes la coneixien?. I quants informes hi deuen haver perduts pels calaixos de qualsevol departament de l'actual Govern deCatalunya?.I després, aquest Govern, ens anunciava fa poques setmanes que degut a la crisi es retallaran 90 milions d'euros als serveis de la sanitat pública. Vergonyós.

Al Tripartit no els hi deuen quedar ungles

Resulta fins i tot divertit i alhora encoratjador veure com els dels PSOE-PSC i els comunistes, bé s'autoanomenen eurocomunistes, no s'aguanten drets del nerviosos que estan des de que Reagrupament ha entrat de plè a l'escena política catalana. Fa dos dies que el socialista desllenguat, Joan Ferran, ens acusava als independentistes de xenòfobs, a banda de les insistències del José Zaragoza alertant CiU que està en perill de perdre clientela a favor de Reagrupament.

Ara, tan sols 24 hores després, ens surten els comunistes del Joan Saura i Cia, també alertant a CiU del mateix perill. I em pregunto, a què ve tanta preocupació dels socialistes i dels comunistes per si CiU pot perdre vots?. Sí que els preocupa. I per què?. El problema el tindrà el Tripartit, d'ací els seus incontrolats nervis i neguits, i els d'ERC en particular. Al post que vaig penjar ahir ja en parlava. Reagrupament s'ha nodrit de fugitius d'ERC que han marxat d'un partit que al llarg dels darrers sis anys ha traït els seus pròpis principis. Jaume Renyer, Ruth Carandell, en són dos exemples prou clars d'aquesta sagnia de militància que està patint ERC, a banda dels milers de catalans que sense militar-hi els votaven i que capgiraran el seu vot a favor de Reagrupament. Per aixó esteu tots tant nerviosos, perquè s'acaba la bona vida, els bons sous, l'encarregar informes milionaris que no servien per a res, etc. Encara us queden ungles?.

Per ampliar la informació sobre els informes cliqueu l'enllaç: http://www.directe.cat

El socialista Joan Ferran, el de la crosta catalanista, vergonyosament titlla l'independentisme de xenòfob

PSOE-PSC?, per favor no, gràcies. L'espanyolisme obert i descarat del PSOE-PSC?, no gràcies. Un tercer Tripartit?, no, moltes gràcies. L'uniformisme social-comunista que se'ns vol imposar a Catalunya?, no, moltes gràcies.

Si per a aquest pseudosocialista anomenat Joan Ferran els independentistes som xenòfobs, doncs amb tot l'orgull puc dir i he d'afirmar que jo sóc xenòfob i amb tota honra.

Els xenòfobs ho sou vosaltres, els socialistes i els comunistes amb el vostre insuportable espanyolisme uniformador de tots els pobles d'questa terra anomenada Ibèria. Sou iguals que els del Partit Popular.

Si estimar Catalunya i desitjar que la meva nació pugui ser lliure, sobirana i independent sense cap mena de sometiment a un altre poder ni a cap altra nació, per a vosaltres socialistes catalans és xenofòbia, he de repetir un cop més que em sento orgullós de ser xenòfob i ho penso continuar sent. El vostre problema de fons és que ja us ensumeu la derrota electoral que tindreu a la tardor del 2010. El vostre problema és que ERC perdrà molts vots i us serà del tot impossible tornar a fer una tercera reedició del Tripartit pel bé i la sort de Catalunya.

Tant nerviosos esteu els socialistes catalans, els pitufos del PSOE, que fins i tot el tal José Zaragoza diu que CiU serà la més afectada per l'entrada de Reagrupament a la escena politica catalana. Es veu que a aquest José Zaragoza, dirigent del PSOE-PSC, el deuen haver informat molt malament. Qui en sortirà perdent és l'ERC. Li vull recordar al Zaragoza esmentat que dels 18 membres de l'executiva de Reagrupament elegida el passat dissabte, 14 procedeixen de les files d'Esquerra Republicana de Catalunya i no de CiU. Ho dic com a exemple.

Solament dir-li a aquest bocamoll i espanyolista Joan Ferran que som desenes de milers de catalans que segons vosaltres som i serem xenòfobs pel bé de Catalunya, i que heu d'estar molt faltats d'arguments per acusar de xenòfobs als vostres oponents politics i ideològics. És, sincerament, d'una misèria rastrera supina i que demostra la vostra total manca d'ètica.

Reagrupament avui celebra la primera Assemblea Nacional on serà aprovada la ponència politica

Teòricament falten 10 minuts, en el moment que començo a escriure aquest post, per a que al Palau de Congressos de Barcelona s'obri la Primera Assemblea Nacional de l'Associació Reagrupament amb la voluntat de convertir-se en una força politica i social regeneradora de la politica intoxicada que actualment afecta Catalunya.

Més d'un miler d'assistents a l'Assemblea tenen com a missió escollir entre 72 candidats als 19 membres que hauran de conformar l'executiva i també hauran d'escollir el president. La finalitat última és la formació d'una candidatura sòlida i esperançadora per al futur de Catalunya per a concórrer a les properes eleccions catalanes del 2010.

Segons que informa http://www.directe.cat està confirmada l'assistència a l'assemblea d'una seixantena de personalitats del món acadèmic, econòmic i sobiranista sense que de moment hagi trascendit els noms d'aquestes persones, peró s'afirma que es tracta d'una assistència de luxe. Per començar, aquest matí es dedicaran les hores constituïnt la mesa i seran sotmesos a votació els informes de la situació i gestió de l'associació; la corresponent modificació dels estatuts i es debatrà i es proposarà a l'aprovació assambleària el reglament d'organització i funcionament, a més de la ponència que es presentarà sota el lema Independència i Democràcia.

A la tarda serà el moment d'escollir els 18 membres de l'executiva i el president, entre els quals hi figuren el mateix Joan Carretero impulsor de Reagrupament i Joan Fonollosa, fundador del corrent intern independentista al si de CDC Conferències Democràtiques de Catalunya.

Pit i amunt.

Catalunya està greument malalta afectada pel virus de l'espanyolisme emergent al si del propi Govern

Des dels començaments de la democràcia, fa ja 30 anys, i des de que Catalunya té una mena d'autogovern anomenada autonomia, mai els catalans haviem escoltat intervencions tant anticatalanes i aferrisadament anti sobiranistes com les de la darrera sessió al Parlament de Catalunya.
Des del mateix president José Montilla que no va tenir cap rubor en atacar als moviments sobiranistes i independentistes passant per l'Iceta, entre d'altres, els independentistes hem sigut atacats com si fossim la peste. I resulta que el problema que té palntejat Catalunya des de fa massa anys, és precisament l'espanyolisme recalcitrant i cavernícola procedent d'aquella España pofunda el causant de les disorts històriques que ha patit i continua patint Catalunya i la societat catalana.
Els del PSC-PSOE ja no poden amagar per més temps el seu estretissim lligam amb els del carrer Ferraz. Són els mateixos, són el mateix, i així ho va reconèixer el mateix Rodriguez Zapatero no fa pas massa temps. La caverna politica i social no som els independentistes, sou els que lliureu Catalunya als braços de Castella. Sou els partidaris de l'estatalisme i del centralisme més descarnat que ofega la nostra Nació de moltes maneres, una de les quals és el dèficit fiscal que ni el vostre nou finançament que vàreu pregonar mai eixugarà. Sou els del PSC-PSOE i els també estatalistes i centralistes d'IC-V els qui formeu part de la caverna social i politica catalana, no nosaltres. En aquest sentit sou iguals que els del Partit Popular.
Catalunya, la politica catalana, està malalta i s'ha de regenerar de dalt a baix, i aixó ha de comportar indefectiblement neutralitzar totes les possibilitats per a que l'any vinent no es pugui tornar a gestar un tercer Tripartit perquè seria un desastre per a Catalunya.
I en aquesta operació de regeneració politica els independentistes estarem a primera fila sense defallir. Reagrupament no para de crèixer en nombre de simpatitzants i d'afiliats, i sabrem plantar cara als poders establerts quan serem cridats a les urnes. Catalunya no es mereix el Govern que té, no se'l mereix.

Gràcies UNESCO per la Biblioteca Digital Mundial

Recentment s'ha presentat a París la Biblioteca Digital Mundial http://www.wdl.org/en/. Un gran obsequi que la UNESCO fa a tota la humanitat. Gràcies UNESCO, perquè aquesta valiosa aportació a la cultura de tots els temps de la humanitat no té preu, malgrat sortir a la llum en uns moments de deshumanització de les societats; del menyspreu envers la cultura en majuscules per part d'amplissimes capes de la societat, que per desgràcia d'ells i del conjunt dels pobles del món no ajuden en res per a resoldre els grans reptes que la humanitat té plantejats.

La Biblioteca Digital Mundial impulsada per la UNESCO i amb el suport de 32 instituciones serà una eina imprescindible per als joves estudiants i per a tots aquells que vulguin ampliar coneixements de qualsevol matèria visquin on visquin, i sigui quina sigui la seva professió, perquè si bé la BGM es pot consultar en 7 llengües, hi han documents en línia amb més de 50 idiomes.Consultar-la és fàcil. Quan obres la web des de l'enllaç, el torno a recordar, http://www.wdl.org/en/, permet a qualsevol internauta començar la recerca del tema que li interessa per èpoques, zones geogràfiques, institucions, documents, etc.

A més, els documents s'han escanejat dels originals, la qual cosa permet, per exemple, estudiar en tot detall l'Evangeli de Mateu traduït a l'aleutià pel missioner rus Ioann Veniamidov l'any 1840, o bé unes pintures rupestres africanes que daten de 8.000 anys a.c. Tambe permet passar les pàgines d'un llibre, apropar o allunyar els documents i moure'ls en qualsevol sentit, o bé es pot veure un text japonès del segle XVI considerat com la primera impressió de la història.

Entre les nombroses institucions i biblioteques d'arreu del món que han fet possible aquesta obra cultural immensa, citaré la Biblioteca Nacional del Brasil, la Bibiloteca Alexandrina d'Egipte i la Universitat Rei Abdulà de l'Aràbia Saudita. Gràcies també a totes elles.