El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre pateixen la marginació total del Govern de la Generalitat

El Che Guevara va dir en una ocasió: palabras que no coinciden con los hechos no son importantes. Quan he recordat aquesta frase que el Che va dir fa força anys, he pensat que amb el temps que ha passat d'aleshores ençà la frase és rabiosment vigent.

En els darrers dies el president José Montilla s'atipa de fer discursos i promeses que en alguna ocasió poden fins i tot resultar atractives, però compte!, que les paraules sovint se les emporta el vent, i si es tracta de mantenir el poder encara més. Els politics, tots sense excepció, tenen el diabòlic art de capgirar la troca en un tres i no res.

Tot aixó que dic ve a compte per la frustració social dels tarragonins en particular, però també dels tarragonins que vivim a les diferents ciutats i viles del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. A Tarragona ciutat no està previst fer-hi una estació de l'AVE ni dels trens d'altra velocitat, Euromed per exemple. Tarragona es quedarà a les portes d'aquest avenç tecnològic i de transport. Reus tampoc en queda gaire ben parada, perquè l'estació intermodal li quedarà ben bé al seu extraradi com li quedarà a Tarragona. I tot això em resulta molt insultant per al més de migmilió de catalans que vivim solament al Camp de Tarragona. Solament Tarragona i Reus ja sumen 250.000 habitants, sense comptar els milers que viuen a Vilaseca, Salou, Cambrils, Torredembarra, etc. Se'n recorden els nostres politics que l'estació de Renfe de Tarragona des de ja fa uns quants anys és la quarta estació ferroviària de Catalunya pel que fa al nombre de viatgers anuals després de les estacions de Sants, França i Passeig de Gràcia de Barcelona?. Se'n recorden els nostres politics que la ciutat de Tarragona té més de 145.000 habitants?.

On han quedat aquelles promeses de l'actual Ajuntament que assegurava que l'AVE arribaria a Reus i Tarragona des de l'estació de la Secuita mitjançant un troncal ferroviari?. On queden aquelles asseveracions de l'Ajuntament en el sentit que el tren arribaria al cor de la ciutat, a tocar de la plaça Imperial Tarraco?. I segueixo preguntant-me: de què ens serveix als tarragonins en general tenir al Josep Lluis Carod, vicepresident del Govern, fill de Cambrils però que porta decenis vivint a Tarragona?. De què ens serveix que el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, fill de Flix, però que també porta dècades vivint i treballant a Tarragona si després callen i acaten la voz de su amo?. De què ens serveix el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach que per raons òbvies no bellugarà ni un dit per Tarragona?. De què ens serveixen els diputats tarragonins socialistes i d'ERC a Madrid i al Parlament de Catalunya, sense oblidar-me dels de CiU?. Què fan tots plegats per la nostra terra?. No serà que des de Barcelona les terres del sud de Catalunya, la Catalunya Nova, no els interessa gaire per no dir gens?.

L'Associació Mou-te per Tarragona ja ha anunciat fortes mobilitzacions civiques si aquest insult i menyspreu no es rectifica amb seriositat i sentit de la responsabilitat politica dels qui avui ens representen a les institucions, i jo m'hi afegiré amb molt de gust a aquestes mobilitzacions per civisme i per sentit de la responsabilitat.

I d'ací a un any ben justet ens vindran a demanar els nostres vots.

Per cert, Tortosa no queda gens ben parada, i l'estació de l'Aldea tampoc tot i que es el centre neuràlgic ferroviari de les Terres de l'Ebre. Tot plegat és un escàndol.

La Fira de l'oli denominació Siurana es farà a Tarragona el dia 5 de desembre a la Rambla Nova

A les 10 del matí del proper dissabte, dia 5 de desembre, a la Rambla Nova de Tarragona s'obrirà la IX edició de la Fira de l'Oli denominació Siurana, produït majoritàriament al territori del Camp de Tarragona.

Una vintena de cooperatives elaboradores d'aquests apreciats olis reconeguts a nivell internacional oferiran els seus productes al llarg de tot el dia.

A les 10 del matí es farà una degustació dels olis acompanyada d'esmozar popularm al qual per a participar-hi s'hauran d'haver comprat a la mateixa Fira els tiquets al preu de 2 €, o bé obtenir els tiquets gratuïts a les parades del Mercat Central, de l'Associació de Venedors del Mercat, durant la setmana del 30 de novembre al 5 de desembre inclós.

A les 12 del migdia es podrà fer un tast dels olis a l'estand d'Espimsa que estarà a la mateixa Fira.

A les 6 de la tarda es farà un sorteig de tres lots d'oli amb els següents premis:

Primer premi.- Constarà d'un lot de 50 litres d'oli

Segons premi.- Constarà d'un lot de 30 litres d'oli

Tercer premi.- Constarà d'un lot de 20 litres d'oli

Les butlletes per a participar al sorteig es podran obtenir comprant als estands de les diferents cooperatives participants a la Fira.

Dolores de Cospedal amaga les pròpies vergonyes

La secretaria general del Partido Popular, Dolores de Cospedal, menteix i manipula la realitat sense cap mena d'escrúpols i malicioament.

Cospedal s'atipa d'acusar al govern del PSOE i al president Rodriguez Zapatero de ser els responsables del conflicte politic, mediàtic i social per l'Estatut de Catalunya i la indecissió del Tribunal Constitucional que porta més de tres anys deliberant no se sap ben bé el què.

Cospedal intenta, sense conseguir-ho, tapar la malidicència del seu partit espanyolista i ultra conservador al presentar recurs contra l'Estatut davant del TC. El conflicte l'heu creat vosaltres, els del Partido Popular, i només vosaltres en sou els responsables directes.

Tots sabem que els del PSOE amb l'Alfonso Guerra al capdavant van passar el cepillo al text de l'Estatut aprovat en referendum i pel Parlament de Catalunya. Tots sabem que el text que encara es discuteix v ser aprovat pel Congreso de Diputados després del cepillo del Guerra, però el conflicte el vàreu organitzar els del Partido Popular, només vosaltres.

Enfront del vostre reconegut cinisme i art de la manipulació, com a català sobiranista només em queda el consol de veure com el vostre partit, a Catalunya, es va desintegrant poc a poc però inexorablement. Montserrat Nebrera i els qui segueixen els seus passos seran, sortosament, la clau de volta per a que el PP mal dit de Catalunya, perdi vots a les properes eleccions catalanes. I quan aixó succeeixi, ho celebraré amb molt de gust i plaer. Faltaria més.

Ah, m'oblidava d'una cosa, i és que el Defensor del Pueblo que per cert és del PSOE, també va presentar recurs contra l'Estatut. Aquest home deu ser el defensor del pueblo español, però no del poble català.

La dignitat de Catalunya fa segles que España l'està esclafant sense cap mena d'escrúpols ni manies

Els catalans, majoritàriament, n'estem farts de ser tutel.lats per España. Els catalans n'estem farts de promeses incomplertes. Els catalans n'estem farts d'Estatuts que no ens porten enlloc. Els catalans n'estem farts que des d'España ens diguin qui té la darrera paraula pel que fa a la nostra nació, a les nostres institucions i a les nostres lleis i de com ens hem d'administrar i governar.

Els catalans vàrem votar el text de l'Estatut, i la voluntat sobirana d'un poble no es pot esclafar com s'intenta fer-ho des del TC. Els catalans, a aquestes alçades, només tenim un camí que no és altre que la independència nacional i la plena sobirania. Els catalans volem ser una Nació-Estat de plè dret i amb la plena adhessió i integració a la Unió Europea sense dependre de ningú més que de nosaltres mateixos.

Fa molts segles que Catalunya és una nació malgrat que des d'España ens ho vulguin negar, tot i que ells saben que ho som, i això és el què els hi pica i cou per tot l'entrecuix. Els catalans no podem renunciar a la nostra independència nacional, i a les properes eleccions catalanes que es faran d'ací a un any hem de ser responsables i fidels a la nostra història i nació a l'hora d'emetre el nostre vot. Hem de mesurar molt bé i amb atenció extrema qui són uns i quins són els altres. Qui són els que estan lligats i sotmesos als dictats d'España i quin són els de casa, perquè la dignitat de Catalunya que durant segles España ens ha intentat arrabassar sense conseguir-ho durant segles, l'hem de protegir amb tota la nostra força i decisió.

Catalunya ja no té cabuda a la tan esbombada España plural.

Barcelona i l'àrea metropolitana s'emportarà el 67 per cent dels pressupostos per a l'any 2010

El 67 per cent del total del pressupost d'inversions que ha confegit el Govern de la Generalitat de Catalunya es destinarà solament a Barcelona i àrea metropolitana, la resta, el 33 per cent es repartiran com almoina per la resta del territori del país.

Visca l'equanimitat i visca els esforços que fa el Govern Tripartit per al reequilibri del territori en tots els aspectes. Aquest vergonyós i escandalós desequilibri en la distribució del pressupost contrasta amb el 51 per cent que Barcelona i àrea d'influència va rebre l'any 2003. La denuncia d'aquest enorme desequilibri ja el va denunciar la Federació de CiU i v ser el motiu pel qual va presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos per al 2010, proposta que va ser rebutjada amb els vots del Tripartit.

Serà qüestió que els catalans de les comarques de Tarragona, Lleida, Girona i de les anomenades comarques centrals prenguem bona nota d'aquest menyspreu i insult als catalans que vivim a la diàspora barcelonina per part del Govern de Catalunya. I caldrà prendre'n molt bona nota perquè en solsament 7 anys, els dels dos Tripartits, les aportacions pressupostàries destinades a Barcelona s'han triplicat. De.ls 398 MEUR del 2003 als 1.337 MEUR per a l'any 2007.

Està clar que el Tripartit ha confegit aquest pressupot tot mirant cap a l'anomenat cinturó bermell que vull creure que desprès dels escàndols i de la mala politica que porta, ja no sigui tan bermell. Potser serà més passota, i no cal dir la resta de Catalunya.

Si amb aquestes proporcionalitats també pensen redactar la tan remenada Llei Electoral Catalana, val més que no comencin a fer-la, perquè serà un autèntic nyap i un escarni als catalans.

PD.- Des d'aquest enllaç podràs ampliar la informació http://www.directe.cat/, i si cliques damunt del titular del post accediràs a més informació.

Carta d'Ajinoam Nini (Noa) als palestins de Gaza Ahinoam الرسالة نيني (نوا) للفلسطينيين في غزة

Des del bloc del bon amic Bajurtov del qual tinc l'enllaç permanent de la seva web al meu bloc http://bajurtov.wordpress.com/,he llegit fa poc el text de la carta que la cantant israeliana Noa va adreçar als palestins de Gaza sotmesos a la barbarie totalitaria islamista de Hamàs, tot i que Bajurtov, segur que per error, atribueix la carta a Joan Manuel Serrat.

Aquest és el text integre i textual de la carta:

¡Abundan el dolor y las lágrimas!

Lamentablemente eso nos es familiar, demasiado.

Estoy sentado en mitad de la noche en mi hogar catalán junto al mar.

Ese mar que es nuestro, Mediterráneo, nuestra cultura, el de nuestro pueblo andariego, el de los sin hogar, los nostálgicos, los constructores, los sobrevivientes.
Nuestros sueños son como las olas, y dialogan con la luna y las
estrellas sobre la eternidad.

Desde ese fatídico día de 1995 cuando asesinaron a Rabin , dediqué >gran parte de mi vida pública a cantar y a hablar por la paz entre judíos y palestinos.
Vi el proceso de paz levantarse y caer como los senos de una mujer respirando durante la noche.

Vi muchas oportunidades desperdiciadas.

Lamentablemente mucha obstinación, ignorancia y estrechez de miradas se cruzaron por el camino.

Un absurdo orgullo pisoteó numerosas esperanzas.

Canté y hablé.

A veces discutí y abracé a extraños..

Muchas veces me conmoví hasta las lágrimas e hice los amigos más inesperados.

Amigos por quienes cruzaría fronteras bajo fuego para darles protección.

Y hoy yo digo esto: tenemos un enemigo común, un enemigo terrible, y tenemos que unirnos para vencerlo.

Ese enemigo es el fanatismo, amigos míos.

Ese enemigo es el extremismo en todas sus grotescas manifestaciones.

Ese enemigo está encarnado por todos aquellos que colocan a Dios por encima de la vida, que pretenden que Dios es su espada y su escudo y que combaten por él.

Todos ellos son víctimas de un horrible fanatismo.

Yo a menudo hablé contra el fanatismo en mi país, porque los considero detestable.

Muchas veces arriesgué mi carrera y mi bienestar en
esa lucha.

Ahora veo el horrible rostro del fanatismo, veo sangre en sus manos y conozco uno de sus muchos nombres: Hamas.

Ustedes conocen a este terrible monstruo.

Saben que viola a vuestras mujeres y envilece a las inocentes mentes infantiles.

Ustedes saben que educa para el odio y la muerte.

Ustedes saben que es chauvinista y violento, codicioso y egoísta, y que se nutre de vuestra sangre mientras evoca el nombre de Alá en vano, se oculta como un ladrón y utiliza a
inocentes como escudos humanos, utiliza mezquitas como arsenales, miente y estafa, y los usa a ustedes como rehenes. ¡Yo sé que eso es verdad y que ustedes lo saben!

Pero no pueden hablar por miedo.

Pero yo sí puedo hablar.
Tengo el privilegio de vivir en una democracia donde las mujeres no son objetos, sino ministros, donde un cantante puede decir lo que se le antoja.

Yo sé que ustedes no tienen ese privilegio (pero estoy seguro de que algún día lo alcanzarán, inshalla).
Yo sé que ustedes están hartos de ser mantenidos como rehenes por ese demonio, esa terrible bestia, que está en Gaza, pero también está en Irak, en Afganistán y en todas partes. ¡Pero ustedes son un pueblo destinado a florecer en paz!

¡Su majestuosa historia ofrece abundantes testimonios de creatividad en la literatura, la ciencia, la música!
A veces los veo en las calles, haciendo manifestaciones de apoyo a los monstruos, gritando muerte a los judíos, muerte a Israel.

Pero yo no les creo.

¡Sé dónde está vuestro corazón!

Está donde está el mío, con mis hijos, con la tierra, con el cielo, con la música, con la esperanza.

Yo sé que en el fondo de vuestros corazones ustedes desean
la derrota de la bestia llamada Hamas que los ha aterrorizado y
asesinado, que ha convertido a Gaza en un estercolero de pobreza,enfermedad y miseria, y los ha sacrificado en su sangrienta locura de orgullo y codicia.

Mis hermanos, lloro por ustedes y también por nosotros.

Lloro por mis compatriotas que sufren por las bombas de ETA
arrojadas en todas partes.

Lloro por los soldados secuestrados y muertos, por las familias enlutadas, por la inocencia perdida para siempre.

Pero lloro especialmente por ustedes porque conozco vuestro sufrimiento.

Sólo espero que Israel pueda hacer la tarea que debe ser hecha y finalmente logre librarlos de este cáncer de fanatismo llamado Hamas.

Y espero que un resto de compasión aún exista en sus corazones para que dejen de usarlos a ustedes y sus hijos como escudos humanos.
Y quizás tengan una oportunidad de caminar despacio el uno hacia el otro y daros tímidamente las manos, miraos en los ojos llenos de lágrimas y deciros con voz ahogada:

“Shalom, salam. Ya basta. Ya basta, hermano mío”.
¿Quieres un café? Quédate un poco, hablemos, conocemos las palabras y las canciones y sabemos cuál es el camino.
Shalom. Salam. Con un corazón quebrado que aún añora el amor.

Reproducida por:
Movimiento Social Sindical
FUERZA LATINA EN ISRAEL y SION LATINO

L'Ajuntament de Tarragona ha decidit congelar la majoria d'impostos municipals per a tot l'any 2010

Home, la veritat és que és d'agrair sincerament que l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona hagi decidit congelar els impostos, i així ho proposarà al proper plenari municipal monogràfic per a tractar del pressupost per a l'any 2010, als partits de l'oposició, CiU i PP.

Es dóna per segur i per descomptat que la congelació de molts dels impostos municipals com l'IBI, la taxa del consum d'aigua, els serveis de recollida d'escombraries, l'impost sobre vehicles, l'IAE i la plusvàlua, comptaran amb el suport de tota la corporació, i s'aprovaran per unanimitat. Altra cosa és l'aprovació del pressupost global.

En uns moments de convulsió politica, econòmica i social que vivim arreu de Catalunya amb els casos Fèlix Millet-Jordi Montull, i el Pretòria, on s'ha demostrat la putrefacció d'alguns sectors politics i econòmics que es mantenien soterrats a les clavegueres més profundes de Catalunya, una actitud de comprensió i de suport per part de l'Ajuntament en aquests moments de crisi que afecta a molts tarragonins, és d'agrair. Moltes families en sortiran beneficiades, per no dir totes amb més o menys mesura, i l'esforç que farà l'administració local valdrà la pena en tots els sentits.

A més, els impostos també es podran pagar amb sis terminis al llarg de l'any enlloc dels tres que regien fins enguany, i altres impostos municipals de fet també baixaran, ja que s'aplicarà l'IPC de Tarragona que actualment és de -1,4%. En aquest apartat hi entraran els drets urbanístics, el timbre municipal, obertura de nous establiments i l'impost de circulació de vehicles especials entre d'altres. Benvinguda, doncs, aquesta decisió de l'Ajuntament.

El PSOE ja ha pactat amb el PP al País Basc, i CiU ja hi va pactar a Catalunya sense escrúpols

La pobresa i mediocritat de la politica catalana que ens està submergint a un remolí sense fons, es torna a posar en evidència a les darreres hores amb la picabaralla entre CiU i el PSOE-PSC, acusant-se mutuament que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya pactaran amb el Partit Popular.

És d'escàndol i de pati d'escola de primària que les dues forces majoritàries a Catalunya ara es comencin a esbatussar-se per possibles pactes post electorals. Però si uns i altres ja hi heu pactat amb el Partit Popular, o ja heu perdut no la memòria sinó que també heu perdut l'oremus?. Però si els del PSOE-PSE-EE encara no fa ni un any que vàreu segellar un pacte de govern amb els conservadors del PP al País Basc!!. I els del CiU, tampoc ho recordeu?, hi vàreu pactar a Catalunya sense cap mena de rubor ni escrúpols!!. A què ve aquest repugnant debat entre tots dos, si cap dels dos podeu tirar la primera pedra. Si tots dos esteu agafats per allà on no sóna pels del PP, tot sigui per tenir unes quotes de poder que no podrieu tenir sense ells.

A què ve tanta hipocresia i tanta insolència de tots vosaltres, i tant de menyspreu cap a la inteligència dels ciutadans. Us penseu que el ciutadà no té memòria?. Us penseu que el poble ja no s'ha format un clar criteri de tots vosaltres?. Tant curts de mires sou que no us adoneu que cada cop que obriu la boca i gesticuleu la cagueu una i altra vegada talment com si patissiu d'incontinència?.

Quins espectacles circencs de festa major més tristos i depriments que ens oferiu els politics.

Peu de la foto de la dreta del text: Iñaki Oyarzábal del PP, a l'esquerra; Jesús Eguiguren, al centre, i Rodolfo Ares, a la dreta, del PSE-EE, segellant el pacte de govern al Pais Basc.

PD.- Si cliqueu damunt del titular del post accedireu a la informació del diari AVUI sobre aquesta qüestió.

L'Estatut de Catalunya, quan el TC ens el retorni, serà un plec de papers esmicolats i remullats

No sé quants catalans de bona fe confien que el Tribunal Constitucional ens retornarà l'Estatut que els catalans vàrem refrendar l'any 2006, després de més de tres anys, senceret i intocat. S'hauria de ser molt infeliç i pobre d'esperit pensar encara que a aquestes alçades l'Estatut ja ha passat unes quantes cribes i encara n'ha de passar més.

L'Estatut que ens vàrem donar el catalans i que l'Alfonso Guerra i els seus esbirros es van cepillar abans que entrés al Congreso de los Diputados per aprovar-lo, no tindrà ni l'ombra del que era i hauria de ser.

Els catalans hem de perdre totalment la confiança en la Catalunya autonòmica, amb la Catalunya dels Estatuts. Catalunya, els catalans, hem d'encaminanr-nos decididament cap a la independència nacional o sempre tindrem la bota del poder castellà apretant-nos el coll. L'era de l'autonomisme català s'ha exhaurit totalment. Hem d'emprendre el camí de la independència, un camí que ha de ser decidit i sense retorn.

I això ens exigirà d'ací a un any a meditar a consciència el vot que cada català pensarà emetre quan es convoquin les eleccions al Parlament de Catalunya. Les inèrcies del segon Tripartit que han estat controlades amb mà de ferro pels partits que el composen, i sempre al servei dels seus interessos partidistes, s'han de trencar definitivament. Inèrcies de buròcrates, més que de politics, han estat la causa del gran escàndol econòmic del Palau de la Musica.

Si els politics haguessin fet cas de les repetides advertències de la Sindicatura de Comptes quan calia fer-ho, de ben segur que el lladre i estafador Fèlix Millet no hagués pogut arribar tant lluny com ha arribat estafant més de 23 milions d'euros, tres del quals són de diner públic. I encara està a casa seva i es passeja pels carrers. Insòlit!.

La Llei Electoral de Catalunya si no contempla llistes obertes serà una llei morta abans de nèixer

Acabo de llegir la informació de 3cat24.cat des del blogroll que tinc penjat a la columna dreta del bloc, que mentre el president José Montilla s'oposava en rodó a que la nova llei electoral catalana contempli llistes obertes, des de Catalunya Ràdio el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, estava completament d'acord amb les llistes obertes.

Malament comença aquest estèril debat de la nova llei si el partit més nombrós al si del Govern Tripartit comencen per contradir-se entre ells mateixos. Si aquest projecte de llei no preveu llistes obertes i altres consideracions que ja comentava al post que vaig penjar el passat dia 5, pel que fa a mi aquesta llei ja naixerà morta o com a molt agonitzant per traumatisme craneoencefàlic sever. Per descomptat que amb mi no hi comptin per anar a votar sota la inèrcia de les podrides llistes de sigles i logotips de partits politics. I parlo de llistes podrides i a més corrompudes perquè els partits acostumen a farcir els llistats de les paperetes electorals a raó d'amiguismes, de tornar favors i de favoritismes fins i tot familiars. Que no digui el president Montilla, com ha afirmat al programa Matins de TV3, dirigit per Josep Cuní, que les llistes obertes facilitarien l'accés a "persones amb altres mèrits". A què es referia senyor president al dir això?. Quins mèrits tenen molts dels qui omplen les llistes, a banda d'arrossegar-se anys i panys per les seus dels partits per veure d'on poden arreplegar una engruna?. Tots sabem que molts dels noms que consten a les paperetes electorals hi són perquè les llistes s'han convertit en autèntics cementiris d'elefants dels partits.

I acabo, perquè no val la pena continuar, si més no, de moment per aquesta línia que ja és, per si mateixa, prou trista i pertorbadora. Afegir només, que una llei d'aquestes característiques, a més de no ser gens engrescadora, no mobilitzarà la apatia ni desfarà el desencís ni la desafecció social cap a la classe politica.

En una altra ocasió, parlaré de com pensen distribuir-se els escons. Els parlamentaris potser faran partides de botifarra per veure qui n'obté més que els altres?.

PD.- Des d'aquest enllaç http://www.lavanguardia.es/encuestas/ pots emetre el teu vot per si vols o no que la nova llei electoral catalana contempli llistes obertes. De moment han votat 5770 ciutadans dels quals el 97% diu que sí; el 3% diu que no, i l'1% Ns. Qui dóna més?.

La Catalunya botiflera aplaudeix a Johan Cruyff

Pilar Rahola ha posat les coses al seu lloc des del programa Matins de TV3 pel que fa a la contractació del renegat de la llengua catalana, Johan Cruyff.

Felicitats Pilar Rahola per la teva sinceritat, per la teva valentia i per l'argumentació irrefutable que has exposat durant el programa de Josep Cuní.

La festa espectacle dels botiflers de Catalunya que van organitzar a Barcelona per a rebre amb els braços oberts a l'ex jugador del Barça, va ser un insult i una escupinada a la cara als patriotes catalans. He sentit autèntica vergonya aliena, com poques vegades l'he sentit.

El pobret de Johan Cruyff va dir que no parla la llengua catalana per a no violar-la..., quina estupidesa i quin argument més imbècil. Es nega a parlar la nostra llengua després de viure a Catalunya durant 40 anys, però s'atreveix a violar la llengua del imperio, la castellana?. Mai m'ha caigut bé aquest futbolista, ex futbolista, però ara em resulta vomitatiu. I aquest home serà l'entrenador de la Selecció Catalana de Futbol!.

Catalunya pateix d'un mal endèmic que es diu botifler. Segons el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans botifler significa:

BOTIFLER: Que té les galtes molt grosses, presumit, arrogant. En la Guerra de Successió, partidari de Felip V; que va amb els enemics de la seva terra.

Crec que la definició del diccionari és més que explicita per a que els patriotes catalans ens adonem d'una vegada de quina mena de catalans i de nous catalans ens envolten.

Pobre Catalunya!.

Quo Vadis Catalunya?. De fora vindran que de casa ens treuran, fins i tot dels centres mèdics

Avui, la web NacioDigital.cat, ens ofereix una més que preocupant informació relacionada amb la nostra maltractada llengua catalana. Si a les traves sistmàtiques contra la normalització plena de l'ús del català per part de partits politics com el PP, C's o col.lectius foranis castellano parlants, no paren de foragitar-nos per obstaculitzar la normalització lingüistica, ara resulta que l'ofensiva ja no se centra només a les escoles per part d'aquesta gent, sinó que ara els catalans també comencem a ser víctimes de metges vinguts de fora que detesten la nostra llengua. Llegiu la nota textual que he extret de NacioDigital.cat:

"La Plataforma per la Llengua ha denunciat que ha rebut més de 40 denúncies de malalts que han estat escridassats, insultats i vexats per metges de la sanitat pública per expressar-se en català i no voler passar a fer-ho en castellà, segons ha informat RAC 1.

Segons la Direcció General de Política Lingüística, els cursets de català que organitzen alguns hospitals per a metges estrangers són d'assistència voluntària, mentre que les sessions formatives sobre el sistema sanitari català que es fan als professionals nouvinguts són en castellà.

Actualment, un 14% dels metges que exerceixen a Catalunya no tenen passaport espanyol. La Plataforma per la Llengua voldria que fossin informats amb claredat que segons la legislació vigent, la llengua pròpia del país és el català, i que és d'ús oficial, juntament amb el castellà".

I davant d'aquesta trista i més que lamentable situació, què pensa fer el Govern de la Generalitat i el departament de Politica Lingüestica?. I què està passant a les universitats catalanes, especialment a Barcelona, pel que fa a la normalització plena de la nostra llengua, que els estudiants s'han alçat cansats de tanta desidia del Govern on sembla que el català es va arraconant gradualment?.

Ja ho diu la dita popular: De casa vindran que de casa ens treuran. Quo Vadis Catalunya?.

El cas Felix Millet - Jordi Montull penjat a Youtube

EL CAS MILLET PENJAT A YOUTUBE

El dramàtic i vergonyós cas de l'estafa comesa per Fèlix Millet i el seu braç dret, Jordi Montull, al Palau de la Música i els silencis del jutge que porta el cas, desconcerta a la societat catalana.

Malgrat que diuen que les decisions d'un jutge, i més les sentències, s'han d'acatar no ens obliiga en absolut a estar-hi d'acord. Per exemple, el tractament del cas Millet i Montull no es por ni comparar amb el tractament rebut pels del cas Pretòria. Mentre l'estafador major de Catalunya, Fèlix Millet, està a casa seva, es passeja pels carrers i de tant en tant apareix pel jutjat, els altres ja porten 8 dies tancats a la garjola.

A més, mentre els del cas Pretòria continuen sent, tots plegats, pressumptes culpables, el Millet i el Montull han declarat i reconegut l'estafa que se'ls imputarà, ho dic en futur perquè de moment tot i ser confessos no estan imputats. Ni tan sols tenen la llibertat condicional si no estic mal informat. A més, Fèlix Millet quan va declarar per escrit que s'havia apropiat de 3 milions d'euros, no sé si aquell document consta com a declaració jurada o no, però si ho és, Millet ha comès perjuri. Què més es necessita per a engarjolar a aquest delinqüent?.

Els referendums per a la independència el 13 - D

Falta poc més d'un mes per a que els veïns d'uns 130 municipis de Catalunya podran exercir el dret de vot. Aquests centenars de milers de catalans que estan censats a tots aquests municipis lliurement podran votar per dir si volen o no la independència de la nostra nació respecte a Espanya.

La Coordinadora de les consultes independentistes locals ja han fet una crida per a que els catalans que han tingut la sort de poder concórrer en aquest referèndum als seus pobles, viles i ciutats, no es quedin a casa i votin amb plena llibertat emparats per una societat democràtica i lliure. La Coordinadora aspira a que com a mínim un 40 per cent dels catalans que podran votar ho facin, perquè amb aquests resultats es podria plantejar amb seriositat i rigor la necessitat que el Govern de Catalunya convoqués un referèndum general per a l'autodeterminació.

Naturalment que l'oficialisme de Madrid ja ha dit la seva. Mitjançant l' advocacia de l'Estat , el govern de Madrid, recorrerà els referendum, diuen, un a un sense deixar-ne cap ni un d'oblidat a la cartera.

Doncs que recorrin si així es queden més tranquils als seus despatxos ministerials i de la Moncloa. Els catalans tenim tot el dret a decidir no ja el nostre present, sinó que també volem decidir el nostre futur. És només per qüestions de dignitat nacional, social, politica i econòmica que desitgem la plena llibertat de la nostra nació, i deixar d'estar constantment sotmesos a les picades de les sangoneres.

La Llei Electoral Catalana i la immoralitat politica

Enmig de la corrupució politica, immobiliària i econòmica que a Catalunya estem vivint, i quan ens assabentem que l'estafa del Palau de la Musica pot superar els 30 milions d'euros, els politics han deixat de costat el tema de la corrupció i ara ens volen distreure amb la nova Llei Electoral. Ja tornen a parlar-ne.

I diuen que amb la nova llei s'intentarà regenerar la vida politica catalana. Quina ironia!. Si aquesta pretesa llei no preveu l'expulsió immediata de qualsevol trànsfuga i la pèrdua automàticadel seu escó, serà una llei folla.

Si aquesta pretesa llei no preveu llistes obertes i ben diafenes per a que els electors puguem triar les persones que ens mereixen confiança, aquesta llei serà una llei folla.

Si aquesta llei no preveu que els càrrecs electes només ho puguin ser durant 8 anys com a màxim, aquesta llei serà una llei folla.

Si aquesta llei no preveu ben clarament que cap càrrec electe pugui acumular càrrecs i responsabilitats com sembla que és el cas d'Anna Hernández, esposa del president José Montilla, que acumula 15 càrrecs de més o menys responsabilitat, aquesta llei no servirà per a res i serà una llei folla, perquè n'estic segur que el cas d'Anna Hernández es repeteix en molts altres casos que de moment desconeixem per desgràcia.

Podria afegir-hi alguns conceptes més, però de moment ja n'hi ha prou, perquè temps hi haurà per a tornar a parlar d'aquest projecte de llei electoral made in Catalonia, com caldrà anar parlant de la moralitat? i honestedat? de la classe politica i del perquè de la creixent i imparable desafecció del poble respecte als politics i de la politica. Els politics que deixin de parlar de la regeneració politica, perquè és el mateix sistema el que s'ha de regenerar i a fons inclosos els politics.

La Selecció Catalana de Futbol i el Johan Cruyff

La veritat és que els catalans fem riure. Sembla que fins i tot ens agrada d'enfotre'ns de nosaltres mateixos.

Ara surten veus reclamant que el recentment contractat entrenador de la Selecció Catalana de Futbol, Johan Cruyff, parli en català. Però si aquest personatge no l'ha parlat mai el català amb els anys que s'ha arrossegat pel Barça i per Catalunya. La responsabilitat és del qui l'ha contractat i dels qui han donat el vis-i-plau al contracte d'aquest ex futbolista.

Tothom sabia i sap que Cruyff no el parla, i m'agradaria saber fins a quin punt l'enten. No deixarà de ser ben curiós que els components de la Selecció Catalana de Futbol quan entrenin tinguin de parlar el castellà, i aquesta paròdia l'hem organitzat i beneït els mateixos catalans.

Per altra banda, no deixa de ser irritant per insultant que ara ens surtin els espanyolistes de sempre, els del Partido Popular i els de C's, dient-nos que no hi ha cap necessitat que Johan Cruyff parli el català. Però si vosaltres, peperos i de C's sempre heu estat en contra de la mateixa Selecció Catalana de Futbol!, com és que ara entreu en aquest conflicte que ni us va ni us ve?. Està clar que la vostra reacció no té altra finalitat que crispar l'ambient, cosa que generalment us agrada molt fer-ho des de dintre i des de fora del Parlament de Catalunya.

En fi, que els catalans sempre anirem arrossegats darrere dels espanyolistes i dels catalans botiflers que n'hi han, i molts més dels que ens podem arribar a pensar i imaginar. Estan per arreu.

El govern de Rodriguez Zapatero i la llei Beckham

La polèmica que s'ha encetat a resultes de l'anunci del govern de Rodriguez Zapatero amb la llei Beckham ha fet que molts ciutadans, jo entre ells, m'hagi assabentat dels privilegis dels jugadors estrella, que al final acostumen a caure estrellats, que han gaudit i continuen gaudint davant de la fiscalitat.

És un escàndol vergonyós que aquests jugadors cobrin sous milionaris i que només paguin a Hisenda un 24 per cent. És un greuge comparatiu amb els treballadors del país, que el govern de Rodriguez Zapatero no ha de permetre ni cedir a les pressions tant de jugadors com de les juntes directives dels clubs de primera i segona divisió. Aquests clubs són empreses com qualsevol altra i no han de tenir tractes de favor de cap mena.

Què hi fa si la lliga espanyola deixa de ser la primera del món. I què?. Per ventura el país s'ensolsirà, perdrà prestigi per aixó?. Amenacen, pobrets, en fer vaga..., doncs que la facin. Es pensen potser que ens posarem a plorar perquè aquests privilegiats no surtin empaitant una pilota enmig d'un camp un, dos o tres o més caps de setmana?.

En un país on l'atur ja afecta 3.800.000 llocs de treball, i el govern espanyol ha de fer esforços econòmics per perllongar les prestacions dels 400 euros als més necessitats, diners que paguem els qui encara tenim la sort de cotitzar, no ens podem permetre que els interessos de clubs esportius, en aquest cas de fútbol, ens vinguin a marcar les pautes de conducta. Fins aqui podriem arribar, perquè és un escàndol i un insult als milions de ciutadans que per l'atur han de recórrer a les ajudes i a menjadors socials perquè estan sense feina. Rodriguez Zapatero té la obligació politica i moral de tirar endavant tot bandejant les pressions dels egoistes.

La propera cimera de Copenhagen contra el canvi climàtic i els nous pous de petroli del golf de Mèxic

Si algú ho entén, que ho expliqui. Resulta que mentre s'està fent una campanya publicitària escandalosa de la propera cimera contra el Canvi Climàtic que s'ha de fer a Copenhagen, les empreses multinacionals Repsol, BHP Billiton i Hess Corporation han anunciat a bombo i plateret que han descobert dos nous pous petroliers al marge nordamericà del Golf de Mèxic, concrtament a la zona coneguda per Shenzi.

Si realment el petroli i els seus derivats són els causants principals de la contaminació atmosfèrica, i de rebot del progressiu escalfament del Planeta Terra, com és que encara s'inverteixen milers de milions de dòlars per a perforar més pous de petroli enlloc d'invertir aquests diners en enegies renovables i potenciant las ja existents com la eòlica, per exemple?. Realment hi ha voluntat politica i econòmica per a capgirar la bogeria de contradiccions que ens envolten per arreu?. Si amb el petroli que encara hi ha al Golf Pèrsic i àrea propera encara hi han reserves de petroli per als propers 40 a 50 anys, per què nous pous petroliers?. És veritat que els politics i la macroeconomia té voluntat real de canviar les coses, o és que de tant en tant organitzen conferències com la del Protocol de Kyoto i ara la de Copenhagen per a distreure al poble ras amb bones paraules, peró que són paraules hipòcrites?. Cap a on ens porten els quatre o cinc politics que governen els països més poderosos?.