Esquerra Republicana de Catalunya és la màxima responsable del conflicte territorial a Catalunya

Núvols de tempesta envolten el conjunt del territori de Catalunya. I els han desencadenat malintencionadament els dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de la presidència del Parlament passant per la conselleria de governació i la direcció d'aquest partit que de cop i volta s'ha convertit en la formació politica catalana més independentista. Ves per on.

El Tripartit s'estavellarà de plè si continua entestat en tirar endavant una llei territorial de Vegueries que no és acceptada per gran part del territori. Sembla que els politics que ens governen de sobte s'han tornat cecs i sords davant dels clams de la societat civil d'arreu del país que reclama més seny i molt més respecte dels politics i dels partits politics.

El convergent de Reus, Carles Pellicer, que no ens vingui a parlar de futur i de no fer politiques de vots, perquè si algú ha fet i continua fent politiques de vots són precisament els d'aquesta ciutat. Hem de recordar una altra vegada que aquest conflicte s'ha encetat precisament des de Reus i des de la irresponsabilitat politica del reusenc Ernest Benach amb el vist-i-plau del Cor dels Àngels de l'ajuntament d'aquesta vila?. L'afirmació que va fer l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros al dir que "el meu partit és Tarragona", és una opinió participada per la gran majoria de tarragonins. Mai cap partit o coalició es podrà interposar entre els interessos de la nostra ciutat i dels tarragonins. Per això que, votar Tarragona, molt aviat voldrà dir boicotejar als qui ara intenten boicotejar-nos des dels mateixos resorts del poder.

El conflicte territorial, però, no solament afecta al Camp de Tarragona, Priorat, Conca de Barberà i a les Terres de l'Ebre. També està afectant i molt a la Catalunya Central, a Lleida i a la Val d'Aran. S'ha de ser molt irresponsable, politicament parlant, de tirar endavant una Llei que és denunciada des dels quatre punts cardinals de la nostra nació. I la pregunta, que ja me l'he fet en anteriors posts, continua sent la mateixa: Quins ocults interessos politics hi han al darrere d'aquest entestament del conseller Jordi Ausàs, d'ERC i de les comparses que li segueixen el joc?. Algun dia, potser, els catalans ens assabentarem del perquè d'aquesta absurda insistència en aprovar la Llei que aixeca tantes ampolles?.

Des de la web de MOU-TE PER TARRAGONA he extret l'enllaç del video de l'acte que es va fer ahir al migdia a Tarragona reclamant la Vegueria de Tarragona amb capitalitat única de Tarragona.

I per acabar el post, dir només que mentre els diaris de Barcelona, La Vanguardia i l'AVUI, per exemple, xifren en 4000 els tarragonins que ahir ens vàrem concentrar per reclamar la Vegueria de Tarragona, la manipuladora TV local de Reus parlava de 300 persones. Quanta misèria rastrera destil.la aquesta gent. Ells mateixos es radiografien i ens demostren el seu autèntic tarannà.

La Vegueria de Tarragona ha mobilitzat a més de 4000 tarragonins, a l'Ajuntament i autoritats locals

Quan era petit ja li sentia dir al meu avi matern aquella dita molt popular de les terres del Maestrat i que deia: "Caracolet, caracolet, com has pujat ací dalt?, i el caracolet responia: llepant, llepant". La dita es referia, està clar, a totes aquelles persones que de cop i volta i sense que ningú s'ho espera, passa de ser un simple ciutadà com tants altres, a ocupar càrrecs que sovint ni els mateixos beneficiats s'ho eperaven. Els hi ha caigut la rifa.

D'aquests casos n'hi ha a dojo, i penso en aquests moments amb l'actual president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que de ser un cap de colla dels Xiquets de Reus, va passar gràcies al primer Tripartit, a convertir-se en president del Parlament. I és que el curriculum vitae de l'Ernest Benach és molt curt i limitadissim. És per això que la dita valenciana crec que li escau força, com també els hi escau a un bon grapat de politics que ens envolten per arreu de Catalunya..., i així va la politica i així són molts dels politics que ens governen i que ens volen governar.

Dit aixó, vull referir-me a la manifestació pacífica i cívica que vora 5000 tarragonins hem protagonitzat aquest migdia a cavall del Pla de la Seu i de la plaça de Les Cols. Plens de gom a gom estaven els carrers Merceria i Major i a les escales de la Seu Metropolitana no hi cabia ni una agulla. El motiu de la pacifica i civica manifestació?, doncs simplement el dret històric que ens empara a tots els tarragonins i tarragonines per a exigir, no demanar, que la tercera Vegueria es digui Vegueria de Tarragona i que la capital, com és òbvi, sigui Tarragona igualant-se així amb Girona, Barcelona i Lleida. Els drets històrics als que m'he referit no solament es limiten a l'època romana, sinó que també a la medieval fins a les èpoques moderna i contemporània. Tarragona històricament ha sigut sempre Vegueria de Tarragona, Corregimiento de Tarragona i provincia de Tarragona. Intentar limitar la capitalitat de Tarragona, insisteixo, solament a la gloriosa època romana en la qual Tarragona fou Colònia de l'Imperi i que durant més de dos anys Cèsar August el va governar des de la mateixa Tarragona convertint-la en la capital imperial, com estan fent alguns xauvinistes que ens envolten, és desconèixer la història, o pitjor encara, embrutar-la i desqualificar-la, amb la qual cosa ja ens demostra aquesta gent la seva supèrbia i malidicència propia de la ignorància més supina.

Per cert, a la manifestació civica i pacifica hi ha participat tota la corporació municipal de Tarragona, i s'hi han afegit alcaldes de poblacions veïnes fet que és d'agrair.

I ara, els tarragonins, a esperar i veure que decideix el Parlament de Catalunya en tota aquesta qüestió, perquè segons petin les coses ja sabem el què hem de fer tots els tarragonins i tarragonines a les properes eleccions. Per començar un vot massiu de càstic a Esquerra Republicana de Catalunya, i el vot de càstic no és altre que no votar-los mai més. I el mateix vot de càstic s'hauran d'emportar els socialistes si a l'hora de la veritat cedeixen a les pressions republicanes.

Tarragona 30-D i la Llei de Vegueries de Catalunya

Els tarragonins, demà dia 30, tenim una cita col.lectiva a la 1 de la tarda al Pla de la Seu. La concentració social que també serà participada per politics, té una única finalitat: reafirmar la voluntat indestructible que la única capital de la Vegueria sigui Tarragona. Una reivindicació que no fa altra cosa que recordar que Tarragona fa 2000 anys que és capital inqüestionable i indiscutible. Negar aquesta realitat, només ho poden fer aquells que porten orelleres que només els permet mirar cap una sola direcció.

La gestació de la llei de Vegueries, o el que és el mateix, la nova distribució territorial de Catalunya amb la finalitat d'arraconar las provincias, va ser engendrada en una mala nit de tempesta i molt aviat serà motiu d'avortament abans que neixi aquesta criatura malformada que només faria que desestructurar el territori i originar conflictes socials i politics que s'arrossegarien durant moltes dècades innecessàriament.

Si ni el mateix govern Tripartit s'entèn; entre ells mateixos es barallen i no es posen d'acord i alcaldes i politics de la seva propia corda no estan d'acord amb la llei gestada de la mà de Jordi Ausàs d'ERC, com volen tirar endavant aquesta llei?. Quin interés té el conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya, entestat en tirar-la endavant, quan hauria de saber que la llei és rebutjada des de Vic a Lleida, des de la Val d'Aran a Tarragona, des del Penedès a les Terres de l'Ebre. És que al Jordi Ausàs algun malefici li ha begut l'enteniment?.

TARRAGONINES, TARRAGONINS!

VENIU A LA CONCENTRACIÓ DEL DIMECRES

30 DE DESEMBRE

A LES ESCALES DE LA PLAÇA DE LES COLS,

DAVANT DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA A LA

1 DEL MIGDIA.

FEM SENTIR LA NOSTRA VEU I LA NOSTRA FORÇA!

MÉS QUE MAI, MOU-TE!

TARRAGONA ET NECESSITA. NO L’ABANDONIS!

L'Agència Tributària i la intel.ligència del rabí

Una bona amiga d'Israel que fa temps que no ens veiem, m'ha fet arribar aquest comentari o acudit que fa referència a la inspecció que fa un agent de l'Agència Tributària a una sinagoga. Certament que l'acudit no té pèrdua:

"Una vez acabado el año fiscal, la Agencia Tributaria envió un inspector de Hacienda para auditar los libros de una sinagoga. Mientras el inspector los iba comprobando, se giró hacia el rabino y le dijo:

- Observo que compraron un montón de cirios. ¿Qué es lo que hacen con los restos de cera que gotean?

- Buena pregunta dijo el rabino. Los vamos guardando y los devolvemos al fabricante, y de vez en cuando ellos nos envían gratis una caja de cirios.

- ¡Oh! respondió el inspector, algo decepcionado con que su insólita pregunta hubiese tenido una respuesta tan buena, pero continuó con sus odiosas preguntas.

- ¿Qué me puede decir sobre sus compras de galletas? ¿Qué hacen con las migajas?.

- Ah, sí, respondió el rabino, dándose cuenta de que el inspector estaba intentando ponerle en un aprieto con su absurda pregunta, las recogemos y las devolvemos a los fabricantes, y de vez en cuando nos envían gratis una caja de benditas galletas.

- Ya veo respondió el inspector, estrujándose el coco para ver como podía sacar de quicio al sabelotodo del rabino.

- Bien, rabino, y entonces ¿qué es lo que hacen con los prepucios que van quedando de las circuncisiones que llevan a cabo?

- Pues aquí tampoco desperdiciamos nada respondió el rabino. Lo que hacemos es irlos guardando y despues enviarlos a la Agencia Tributaria , y de vez en cuando, una vez al año más o menos, ellos nos envían un capullo completo".

Qualsevol comentari per part meva hi sobra.

Liu Xiaobo empresonat pel règim comunista xinès no és mereix l'atenció de les esquerres sectàries

El règim comunista xinès acaba de condemnar a 11 anys de presó a Liu Xiaobo pel simple fet de mostrar-se crític amb el totalitarisme del règim del seu país i per demanar les llibertats socials i politiques a les qua té dret qualsevol humà.

He volgut centrar-me en aquesta ignominiosa sentència judicial dirigida, naturalment, des de les instàncies politiques xineses, per denunciar els constants, sectaris i ignominiosos silencis de les esquerres de Catalunya.

Unes esquerres que s'esgargamellen histèricament per denunciar sempre que poden al govern d'Israel acusant-lo d'atemptar contra els drets dels palestins, però callen covardament davant dels repetits abusos dels governs totalitaris de la Xina, de Cuba, de Myanmar, Core del Noerd, etc, contra els drets dels pobles que tenen oprimits i subjugats des de fa decenis.

Si aquestes són les esquerres catalanes, n'hi ha per per apretar a córrer. De fet, el Jordi Miralles i el Joan Saura d'IC-V en saben molt de sectarismes d'esquerra callant i amagant el cap sota l'ala enfront d'aquests abusos dictatorials que he esmentat, però això sí denunciant a Israel sempre que els ve a to. Ara, un grupet d'aquests personatges pseudo progressistes catalans es volen manifestar a Egipte el proper dia 30 per a denunciar una altra vegada la guerra de Gaza d'ara fa un any, tot i tenir coneixement el que govern d'Egipte l'ha prohibit i que pensa emprendre totes les mesures de seguretat i policials per a impedir aquesta marxa sectària i malèvola.

Nauturalment, aquest miler d'esquerrans catalans si són detinguts es faran les víctimes, quan en realitat seran els únics causants de la seva disort. De víctimes res de res perquè ja han sigut advertits per les autoritats egipcies. Per què no es manifesten pels carrers de Barcelona contra el règim comunista xinès o cubà, enlloc d'anar-se'n al desert del Sinaí?.

El president José Montilla realment és qui governa, o és un esclau dels interessos politics de Jordi Ausas?

El bloc de Didac Lopez http://didaclopez.blogspot.com/ ens pot donar una de les claus del perquè el Tripartit no es posa d'acord amb el disseny del mapa de Vegueries de Catalunya. De la lectura de l'anàlissi que Didac fa des del seu post que reprodueixo parcialment editat el dia 22 de juny del 2009, s'observa que els interessos de partit i electorals primen molt pel damunt dels interessos dels ciutadans afectats per la distribució que fa el conseller de governació Jordi Ausàs. Aquest és el text del post esmentat:
"Suposem, doncs, que aquestes reivindicacions tiren endavant, i que les vegueries de l'Alt Ter i de l'Anoia-Penedès arriben a port, mentre Aran esdevé circumscripció electoral pròpia. Suposem, tal com diu l'avantprojecte Ausàs de la llei electoral, que hom estableix un mínim de 2 diputats per a cadascuna d'aquestes circumscripcions, i que els altres 125 s'assignen d'acord amb criteris de proporcionalitat. I ara, sota aquesta premissa, passem els resultats electorals del 2006. Tenim:
- CiU aconsegueix 49 diputats, és a dir 1 més dels que va aconseguir amb el sistema provincial o dels que hauria aconseguit amb el sistema de 7 vegueries.
- PSC-PSOE aconsegueix 42 diputats, és a dir 5 més dels que va aconseguir amb el sistema provincial o 3 més dels que aconseguiria amb el sistema de 7 vegueries. En general, el PSC-PSOE es beneficia d'aquesta subdivisió de circumscripcions ja que, com a segona força en la majoria d'elles, treuria profit del detriment corresponent del PP i d'ICV (quarta o cinquena força, alternativament, segons les circumscripcions).
- ERC aconsegueix 18 diputats, és a dir 3 menys dels que va aconseguir amb el sistema provincial o 2 menys dels que aconseguiria amb 7 vegueries. ERC és en la majoria d'aquestes circumscripcions la tercera força i, per tant, en aquelles circumscripcions on es trien menys de 5 diputats sempre té les que de quedar per sota de la seva representació real.
- el PP aconsegueix 12 diputats, és a dir 2 menys que amb les 4 províncies i 1 menys que amb les 7 vegueries. El PP, matemàticament, no podria des de la quarta posició assolir representació en les circumscripcions amb menys de 3 diputats, i és aquesta la clau de la seva davallada com més elevat sigui el nombre de circumscripcions.
- ICV-EUiA aconsegueix 11 diputats, és a dir 1 menys dels que obtindria amb les 4 províncies o les 7 vegueries. La raó: la mateixa que la del PP.
- Ciutadans aconsegueix 3 diputats, és a dir els mateixos que va aconseguir amb les 4 províncies o els que aconseguiria amb les 7 vegueries. Això és degut al fet que tota la seva representació l'ha de treure necessàriament de la circumscripció més poblada, sigui la província de Barcelona, la vegueria de Barcelona-Vallès-Penedès o la vegueria de Barcelona-Vallès".
Un cop llegit el fragment del post, ens podriem preguntar si realment el president José Montilla té suficient autoritat per a frenar la proposta d'una llei de vegueries que no és acceptada ni pel seu propi partit, i si els egoistes interessos electorals de cada partit, oposició inclosa, no passen pel damunt de les aspiracions i anhels de molts catalans que no accepten aquesta divisió territorial promoguda per ERC. El Tripartit governa per a tots els catalans, o governa per crispar la societat del nostre pais i per protegir els interessos partidistes?.

PD.- Clica damunt del titular d'aquest post, i ampliaràs la informació des de http://www.directe.cat/

El mapa de les vegueries que il.lustra el post correspon a la distribució territorial de l'any 1936

Mou-te per Tarragona fa una crida solidària a tots els tarragonins per al proper dia 30 de desembre

MESTRES DE L'ENGANY I DE LA MANIPULACIÓ

Els líders dels veïns de Reus han decidit donar un gir més a la rosca de la seva campanya per uns objectius sense justificació raonable. Si la presència del senyor Benach al teatre Fortuny no té la més mínima justificació ni política ni institucional, els organitzadors d’aquell acte ara s’ho han fet venir bé per criticar als qui justament, i amb sentit comú, van decidir no assistir-hi. I no només això, sinó que són els absents els qui, diuen, han de donar explicacions per no anar-hi, entre ells l’Alcalde de Tarragona. El món al revés!

Amb actituds com aquestes difícilment es pot assolir el consens que tant els agrada predicar i que només abracen quan els hi convé, els beneficia i, sobretot, si perjudica la ciutat de Tarragona.

Si el seu pretenia ser un acte de territori i amb la complicitat d’aquest a les seves pretensions, el fracàs ha estat més que evident. Que no demanin on era l’Alcalde de Tarragona o els polítics tarragonins si els primers en no fer-los-hi costat van ser justament els que tenen més a prop -els Alcaldes del Baix Camp i el President del Consell Comarcal-, continuant per les autoritats de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Tarragona, de l’Estat, els diputats provincials al Parlament i Congrés... es van quedar sols! Ningú, de més enllà de Reus, es va creure el valor, la necessitat i els arguments de la seva convocatòria. Ningú, llevat, és clar, del senyor Benach.

L’acte del Fortuny es resumeix en molt poques paraules: una posada en escena rància, caduca i desfasada per fer-nos creure que la veritat només la tenen ells: que l’Aeroport que no és centenari només és de Reus (i això no és discutible, diuen) i que la capitalitat que és bimil·lenària és de tots (i això és discutible i lògic, diuen).

O sia, el meu és meu i el dels altres de tots i si pot ser també només meu, millor.

TARRAGONINES, TARRAGONINS!

DONEM LA NOSTRA RESPOSTA DES DEL RESPECTE RIGORÓS, PERÒ DES DE LA MÉS ABSOLUTA CLARETAT I AMB LA FORÇA QUE ENS DÓNA LA DEFENSA D’UN PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL, DE LA CAPITALITAT QUE NO ES POT MALBARATAR NI DILUIR PER INTERESSOS OBSCURS.

FEM SENTIR LA NOSTRA VEU I LA NOSTRA FORÇA!

VENIU A LA CONCENTRACIÓ DEL PROPER DIMECRES 30 DE DESEMBRE A LES NOSTRES ESCALES DE LA PLAÇA DE LES COLS, DAVANT DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA A LA 1 DEL MIGDIA.

MÉS QUE MAI, MOU-TE, TARRAGONA ET NECESSITA. NO L’ABANDONIS!

MOU-TE per Tarragona!

Salutacions i BON NADAL!

Catalunya 2014 i l'Himne de la Unió Europea

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.

El sectari Ernest Benach i l'antitarragonisme d'ERC

L'Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, ha demostrat un cop més que és un curt de mires, i que utilitza el seu càrrec en clar benefici de la seva ciutat, Reus. Era d'esperar que l'Ernest Benach copresidis l'acte reusenc de Tots som Capital, perquè quan ocupava aquest mateix càrrec institucional durant el primer Tripartit presidit per Pasqual Maragall, ja va llençar la proposta de la bicapitalitat de la Quarta Vegueria en un acte que es va fer a l'Ajuntament de Reus amb motiu de la Diada de Catalunya, ara ja fa quatre anys llargs.

El passat dimecres, dia 16, ja vaig penjar un post demanant el boicot electoral a ERC a les properes eleccions catalanes que s'han de celebrar el 2010, i a les eleccions municipals del 2011. Dos dies després, concretament el dia 18, divendres, penjava un altre post denunciant que l'oferta d'interlocutor que va fer l'Ernest Benach era inacceptable per la seva antipatia declarada contra Tarragona.

Ara sembla que són els mateixos politics, els quals habitualment acostumen a ser de reaccions retardades, els qui reconeixen que el Benach no pot ser l'interlocutor vàlid en el conflicte territorial de la futura Vegueria de Tarragona. És de calaix que no pot ser-ho i més encara després de com ha utilitzat el seu càrrec de forma sectària i localista. Ara, els tarragonins hem de ser coherents i demostrar que realment defensem els legítims interessos de Tarragona boicotejanta ERC electoralment i sense cap mena de recança. Hem d'ajudar a evitar que ERC pugui determinar el present i el futur de la nostra ciutat des del mateix Govern de La Generalitat, i a més també tenim altres arguments per al boicot a ERC.

Jordi Ausàs, conseller d'ERC i cap de la conselleria de Governació també ens volia fer la pirula, i el Josep Lluis Carod d'ERC i vicepresident del Govern, vergonyosament s'ha mantingut totalment al marge tot i viure a Tarragona des de fa un grapats de dècades. Tarragona ha de respondre a les ofenses que tenim de suportar d'aquesta gent amb el boicot electoral.

I abana d'acabar el post una pregunta al Govern que sempre es rodeja de savis i d'experts: quin problema tenen per a no reconèixer la Val d'Aran com a Vegueria, o recnèixer que la societat civil del Penedès-Garraf-Anoia volen formar una altra vegueria o quin problema hi hauria de configurar dues vegueries dintre del que coneixem com a Camp de Tarragona?. Tan problemàtic seria que Tarragona fos capital d'una vegueria i Reus d'una altra i s'acabaria d'una vegada amb els enfrontments i que cadascú faci el seu camí per allò que val més ser pocs i ben avinguts?.

L'actual projecte de Llei de vegueries és un autèntic avortament prematur, avortament que si és aprovat la politica catalana i la mateixa societat se'n ressentiran durant molts anys.

Joan Ferran, el prohom de l'anticatalanisme del PSOE-PSC, torna a atacar a la televisió catalana

Joan Ferran, diputat pel PSOE-PSC al Parlament de Catalunya, és aquell de la Crosta Nacionalista; el que volia que es canviessin els mapes meteorològics de l'espai El Temps de TV3; el qui va demanar que rodessin caps de TV3 per la paròdia que van emetre tot seguit d'acabar-se el discurs de José Montilla l'Onze de Setembre passat, etc, ara torna a embestir, com un toro malferit, acusant altre cop a TV3 de tenir una cosmovisió nacionalista.

A Joan Ferran això de les consultes per a la independència de Catalunya es veu que li han tocat molt els bolets, i més després dels resultats de l'enquesta que avui mateix publica El Periódico de Cataluña on queda ben palès que l'independentisme va a l'alça de forma imparable.

Joan Ferran, com a molt bon botifler, n'estic segur que s'entendria a la perfecció amb el president valencià, Francisco Camps, un altre politic que estima i respecta Catalunya com el qui més, només faltaria. Com és òbvi, Joan Ferran utilitza la tribuna periodistica més afí als interessos del PSOE-PSC, la d'El País madrileny. Es clarissim que al Joan Ferran, insisteixo, els resultats de les consultes independentistes li segueixen tocant els bolets perquè afirmar, com afirma, que el tractament de la televisió pública, TV3, va actuar com a bola de neu sobre un sector de la societat catalana que no representa ni es correspon amb la majoria de la població, és totalment falsa, i es contradiu totalment vistos els resultats de l'enquesta que publica el Periódico de Cataluña, on queda clar que pràcticament estem empatats els del SI a la independència amb els que diuen que NO. No es tracta d'un sector, Joan Ferran. Es tracta pràcticament d'un 50% de catalans que volem la independència de la nostra nació que no és altra que Catalunya.

Ja es pot anar esforçant el president José Montilla dient públicament que Catalunya és una nació, com va afirmar fa uns dies tot commemorant els 650 anys d'existència de La Generalitat. Els catalans vam agrair aquelles belles paraules, però eren paraules, perquè els del PSOE-PSC només creuen amb una Catalunya autonòmica sempre controlada i dirigida des de Madrid. I acabo. Només dir-li al Joan Ferran que podria fer-nos el favor de canviar una mica el seu discurs anticatalà. Ja comença a resultar monòton i aburrit.

I també insultant.

Les "corridas de toros" són la màxima expressió de la bestialitat humana contra la noblesa d'un animal

L'acció popular catalana ha obligat al Parlament de Catalunya a debatre la prohibició o no de les curses de toros al nostre país. Més de 150.000 signatures avalaven la proposta que en principi ha de seguir el curs prlamentari perquè així ho van determinar el nombre de vots.

Jo no he tingut l'oportunitat de signar aquella ILP, però per descomptat que l'hagués signat i amb molt de gust, perquè considero que les curses de braus són una autèntica bestialitat humana que es desferma acarnissant-se amb la noblesa d'un animal que en solitari, i sense cap mena d'escapatoria de la plaça, és torturat fins a la mort. No es tracta només de matar-lo, es tracta de la crueldat humana torturant un animal amb les banderilles, amb els picots i per acabar de rematar aquest cruel espectacle rematar-lo amb l'espasa que sovint l'han de clavar dues o més vegades.

Per a mi, un poble de s'enorgulleix de festejar aquest cruent i bestial espectacle anomenant-lo la Fiesta Nacional ja reflexa com és pot ser aquest país, i com pot ser una part de la gent d'aquest país. Aplaudir, cridar de satisfacció paranòica al torero que acaba matant a un animal greument ferit i agònic, al meu entendre respon a una societat malalta mancada de sentiments i de menysprear els valors humanitaris que s'haurien de reflectir ben netament en la defensa dels drets dels animals a morir, també, amb dignitat.

Per tant, des del meu bloc vull expressar el meu NO més rotund a que, al menys a Catalunya, les curses de toros es prohibeixin per sempre més. Es tracta també de defensar la dignitat i el seny de Catalunya i dels catalans.

La cimera de Copenhaguen ha fracassat estrepitosament: és pa per avui i fam per a demà

Ni els patges dels Reis d'Orient, ni el nòrdic Papa Noël, ni les llàgrimes del Planeta Terra que es desfan des dels dos Pols, ni les esperances que la humanitat havia dipositat a la Cimera de Copenhaguen, han servit per a estovar encara que fós una mica les ambicions dels politics i del cruel i inhumà capitalisme desenfrenat.

A començaments del passat mes de novembre i a resultes d'aquella fracassada mini cimera que es va fer a Barcelona, dien que preparatòria per al fracàs de Copenhaguen, ja exposava a títol personal les nul.les esperances que tenia pel que fa als resultats de l'esmentada cimera de Dinamarca.

Confesso que no tenia cap confiança amb els politics que ens governen des de les trones de la Casa Blanca, de Pequin o de qualsevol altre palau presidencial de les grans potències econòmiques i militars, que per cert en armament sempre tenen dòlars per a fabricar-ne i comprar-ne. Confesso quemalgrat el meu escepticisme, encara mantenia un petit racó d'esperança en el meu fur intern, confiant que els politics que són responsables màxims del deteriorament del medi ambient pensarien, encara que fós una miqueta, amb els seus fills, els seus néts i amb les futures generacions. Tampoc aquesta delicadesa humana ha cuallat entre uns politics covards i excessivament interessats en no perdre el tren del desenvolupament. Què els importa a ells el què passi d'ací a cinquanta anys, si cap d'ells estarà tripitjant el malmès Planeta gràcies a la seva incapacitat per a fer front a un drama que és global, que ens afecta i afectarà a tots visquem o visquem.

I com sempre és el poble qui ha de prendre totes les mesures per a evitar la contaminació. Reciclatge acurat de les escombraries que generem; reduir al màxim i sota rigorós control el consum d'aigua, etc, mentre ells, els qui ens imposen totes aquestes normes en nom de la protecció del medi ambient, no ha sigut capaços d'adoptar mesures per a reduir els focus contaminants entre d'altres la utilització de combustibles fòssils com el petroli i el carbó quan aquests combustibles són els reals responsables de l'escalfament del Planeta.

Ara diuen que ho arreglaran l'any 2010, i com que tornaran a fracassar aleshores ens diran que en una altra cimera que ens anunciaran per a l'any 2012 o 2014, qui sap, prendran mesures. Hipòcrites.

Jordi Ausas i Ernest Benach, dos republicans que encapçalen una ofensiva politica contra Tarragona

És d'un cinisme exasperant que sigui precisament el reusenc i republicà Ernest Benach que s'hagi ofert a l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, per a fer de mitjancer a la cimera amb tots els alcaldes del Camp de Tarragona que es veu que volen fer qui sap a on ni qui sap a quina hora i dia.

Però com pot fer de mitjancer un politic que descaradament està al costat de Reus, que va ser qui fa quatre anys va obrir la pol.lèmica innecesària per estúpida de la bicapitalitat, i des de que ocupa un càrrec al Govern de La Generalitat només ha treballat per afavorir la seva ciutat, Reus. Malament, molt malament pot anar aquesta anunciada cimera si el Benach ha d'estar al bell mig de la mateixa i, a més, dirigint l'orquestra. Molt malament pinta per a Tarragona aquesta oferta de mitjancer.

Està clar que el text de la Llei de Vegueries que es vol aprovar a correcuita el dia 5 de gener, no sé a què ve tanta pressa, ha estat pactat i ben lligat d'acord entre els republicans Ernest Benach i Jordi Ausàs amb el vist i plau dels socialistes, perquè tampoc podem oblidar que l'alcalde de Reus ho és, i ha votat a favor durant la reunió que s'ha fet entre les dues organitzacions municipalistes catalanes que per vergonya de CiU, aquests es van abstenir. Una manera de rentar-se les mans al més pur estil dels cínics.

El que s'hauria de fer amb el text d'aquest projecte de llei, és estripar-lo, tirar-lo al WC, i començar a pensar en uns altres plantejaments, perquè el que estan provocant des del Govern del Tripartit és una confrontació social i politica que en res beneficia al país. Malgrat tot, i tenint en compte que els politics que ens governen no tenen en compte les opinions dels ciutadans, i se'ls en fot si perjudiquen o no a un col.lectiu o a un territori, tiraran pel dret perquè l'orgull i l'autocomplaença d'aquesta gent no els permet reconsiderar si van errats o no. A ells només els interessen els nostres vots, res més..., i a viure durant quatre anys de la legislatura.

Mou-te per Tarragona vol felicitar el Nadal a la GENIALITAT de Catalunya per la Llei Territorial

Des del Mou-te us proposem que, aprofitant aquestes dates tant entranyables,
tinguem un pensament per tres persones que per les Comarques de Tarragona són molt “significatives”:
el Conseller de Governació i Administracions Públiques Jordi Ausàs;
el Vicepresident de la Generalitat Josep Lluís Carod Rovira i
el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté.

Felicitem-los-hi les Festes a l’estil Mou-te per Tarragona!

Us proposem que els hi feu arribar aquesta simpàtica Nadala per tal de que se sentin “acompanyats”
pels tarragonins i tarragonines que tant pensem en ells i tant n’esperem d’ells.

Les seves adreces de correu electrònic són:
conseller.governacio@gencat.cat
vicepresident@gencat.cat
delegat.tarragona.vicepresidencia@gencat.cat

La Vegueria del Camp de Tarragona i el boicot electoral a Esquerra Republicana de Catalunya

L'estèril per innecessària pol.lèmica que s'ha obert a Tarragona ciutat i al conjunt del territori del Camp de Tarragona, denominació històrica per si mateixa, des d'un començament l'han encetat els d'Esquerra Republicana de Catalunya des dels llocs de responsabilitat politica que han ocupat i ocupen durant els dos governs del Tripartit.

Esquerra Republicana de Catalunya, amb l'Ernest Benach al capdavant, i amb el suport del conseller de governació, Jordi Ausàs, també militant d'ERC des de l'any 1986, han provocat malintencionadament aquest conflicte territorial que mai s'hauria d'haver provocat simplement per raons històriques. Vull recordar que aquell invent de la bicapitalitat se'l va treure del barret l'Ernest Benach durant el discurs que va pronunciar ja fa quatre anys, concretament l'Onze de Setembre, a l'ajuntament de Reus, i que aleshores el seu plantejament va tenir el suport del qui era conseller de governació Joan Carretero, aleshores també militant d'ERC.

De del meu particular punt de vista crec que discutir si la IV Vegueria del Camp de Tarragona s'ha d'anomenar així o bé simplement Vegueria de Tarragona, és perdre el temps, perquè des de fa segles aquest territori tant maltractat des de Barcelona, és conegut històricament com a Camp de Tarragona. El que els tarragonins no podem permetre és aquest abortament mental estúpid de la bicapitalitat per una banda, i per una altra plantejar-nos amb rigor, sentit de la responsabilitat i seriositat cívica boicotejar a Esquerra Republicana de Catalunya a les properes eleccions al Parlament previstes per d'ací a 10 mesos, com a resposta al menyspreu que han demostrat i segueixen demostrant envers Tarragona, una ciutat de més de 2000 anys d'història, una dilatadissima història que li passa la mà per la cara a la mateixa Barcelona.

El què és incomprensible és la incapacitat del president de la Generalitat, José Montilla, de no actuar i prendre una actitud contudent posant ordre i concert en tot aquest lamentable i trist desgavell i episòdi territorial que mai, insisteixo, s'hauria d'haver encetat.

Després del 13-D l'independentisme català ha començat a fressar el camí que no ha de tenir retorn

Les darreres estadístiques o sondejos que des del Govern de la Generalitat ha anat encarregant ja detectaven el creixent nacionalisme-independentisme entre la població civil del país. Els resultats de les consultes d'Arenys de Munt i del 13-D han reafirmat aquesta tendència que tant està preocupant tant als d'ERC com amb el CiU, i cal dir-ho també als partits de l'actual Govern Tripartit perquè les possibilitats de reeditar-lo són nul.les a dia d'avui.

El que és preocupant són les recents picabaralles entre els mateixos organitzadors de la consulta del passat diumenge. Aquestes actituds precipitades tant per López de Tena com per l'alcalde d'Arenys de Munt intentant capitalitzar, diria que a nivell unipersonal, la resposta de més de 200.000 catalans a les urnes, no ajuden en absolut ni a consolidar l'independentisme ni ajuden gens ni mica al procés d'organització de les consultes previstes per als mesos de febrer i abril del 2010. Si comencem amb lluites internes per a veure qui és més bonic i independentista, anem arreglats tots plegats, alhora que donem carnassa fàcil als espanyolistes de sempre i als autonomistes innamovibles com als d'ERC, als del PSOE-PSC, als d'IC-V i als de CiU. Cap d'ells ens ajudaran per a fressar el pedregós camí cap a la independència nacional, cap d'ells malgrat les falses actituds adoptades darrerament per CiU i ERC presentant-se com a independentistes de sempre. ERC s'ha mantingut durant més de sis anys sense obrir boca mentre ha pogut anar xupant de la mamella del poder gràcies als pactes antinatura/politics que ha signat en dos ocasions amb els socialistes i comunistes, partits declaradament estatalistes, i ells ho saben.

Tant els d'ERC com els de CiU s'han vist obligats a sortir de la closca on estaven reclosos quan la inicitiva de la societat civil els ha avançat deixant-los arraconats a la vorera del camí, altrament ni s'haguessin bellugat per a promoure consultes per a la independència. I recordem que Joan Puigcercós ja ha dit que ara no toca aixó de demanar al Parlament de Catalunya una concreció sobre aquest assumpte, el mateix que també diuen els de CiU. Però si són ells mateixos els qui es posen en evidència!.

L'Artur Mas i el Joan Puigcercós han de tenir ben clar que no és el mateix, ni de lluny, el catalanisme/autonomista o el catalanisme+independentisme. Deixeu uns i altres de fer més poti-poti entre catalanisme i sobiranisme perquè ni vosaltres mateixos us enteneu.

El Govern Tripartit els catalans no ens el mereixem per la seva evident incapacitat de gestió

El president de la Generalitat, José Montilla, ahir va intentar fer un brut joc de paraules barrejant l'Estatut de Catalunya amb la unió de tots els catalans al voltant de la carissima linia 9 del metro metropolità barceolní.

José Montilla va afirmar que la linia 9 és per unir a tots els catalans. De veritat?. El cert és que aquesta linia de metro només unirà Barcelona amb unes quantes ciutats i viles del Barcelonès i prou. Per a Barcelona ja n'hi ha prou perquè, què li importa al Govern Tripartit si Girona, Tarragona, Valls, Lleida, Toetosa, l'Aldea, Tàrrega, Ripoll o Manresa en linies generals disposem de un pèssim servei de transport ferroviari i fins i tot terrestre, amb linies insuficients i sovint amb horaris dissenyats de qualsevol manera. Què li importa al Govern Tripartit que moltes ciutats, Tarragona per exemple, ha vist com es reduïen dràsticament els trens que circulaven per la ciutat, o que Valls o Montblanc també pateixen del mateix mal per culpa d'un Govern que o no sap o no vol resoldre aquests problemes amb el govern de Madrid.

I ara ens surten amb la llei d'ordenació territorial. Són tan incapacitats per a resoldre per llei com s'han d'anomenar les futures Vegueries i quina ciutat ha de ser la capital, que amagant covardament el cap sota l'ala ara diuen que ja ho resoldran els territoris per si mateixos. Mai havia vist ni sentit que un Govern provoqui intencionadament enfrontaments territorials al deixar en mans dels diferents territoris aquestes qüestions. Jo creia que els governants tenen l'obligació de resoldre problemes, no crear-ne de nous. Això a més de covardia és la mostra més evident de la nul.la capacitat de l'actual Govern. El conseller de governació ja hauria d'haver dimitit. Els catalans no ens mereixem aquest Govern Tripartit, un Govern que ha donat l'esquena vergonyosament a les consultes per la independència i que soterradament ha intentat bociotejar-les. I de l'increment de l'atur a Catalunya, què en podem dir?, i dels ERO què?.

Falten uns deu llargs mesos encara de viacrucis suportant aquest Govern, però els catalans li sabrem respondre com es mereix a les urnes.

L' España cavernícola ja ha tornat a sortir al ruedo, perquè no poden pair les consultes del 13-D

Ja hi som. Era d'esperar, tot i que han trigat a decidir-se a sortir de les cavernes de l'España profunda. Ja hi torna aquesta gent a atacar a Catalunya i a demanar el boicot als productes catalans. (Feu clic al titular d'aquest post, i accediu a la part inferior de la pàgina de La Vanguardia on els lectors d'eixen els seus comentaris. N'hi ha de tots colors i de furia rabiosa contra Catalunya).

El detonant?, doncs molt senzill. Les consultes civiques que els catalans estem fent per a dir si volem o no continuar lligats a España i a les politiques que des dels governs de Madrid, tant i fa qui governi des d'allà, es fan respecte a Catalunya. Aixó que els catalans hagim tingut la valentia d'engegar aquestes consultes, sembla que els hi ha sentat com una autèntica patada allà on no sona.

Doncs bé. Si realment aquesta gent ens fa el boicot comercial i en d'altres aspectes, nosaltres haurem de començar a pensar en fer el mateix amb els productes que ens vinguin de l'altra banda de la conca de l'Ebre, i en pau. Avui per mi, i demà per tu. Sortosament Catalunya és productora d'una ampla gamma de productes tant de queviures com de molts altres productes, i les grans àrees comercials, que n'hi ha per triar i remenar, també venen productes francesos, holandesos, alemanys, italians, etc. En una paraula, que els catalans de fam no ens morirem, peró potser sí que ens morirem de fàstic si hem de continuar amb aquestes amenaces i boicots procedents de les cavernes espanyolistes i excloents.

De moment ja han tornat a sortir de les quadres i han saltat al ruedo.

El 13-D, les consultes per la independència, i TV3

Cal que faci justicia des del bloc. Fa tres dies que em referia a Mònica Terribas que des del seu lloc d'alta responsabilitat a TV3 tenia totalment oblidada i arraconada qualsevol referència de les consultes per a la independència dintre dels informatius de la televisió catalana.

Però s'ha fet el miracle, i des de fa cosa de 72 hores els diferents informatius de TV3 sovint fins i tot obren l'espai informatiu parlant de les consultes que avui, dia 13, es fan a 166 municipis catalans. Així doncs, felicitats a la Mònica Terribas i als periodistes responsables dels informatius.

Una altra cosa molt diferent són les pressions que alguns politics vinculats al PSOE-PSC, i no cal dir dels peperos, fan perquè es queixen del desplegament que TV3 està fent per cobrir amb la màxima eficàcia i veracitat les consultes per la independència de Catalunya. Aquestes gents saben què és la llibertat d'expressió i d'informació?. Aquesta gent es pensa, potser, que pel sol fet de tractar-se d'un mitjà públic poden fer i desfer segons els seus interessos de partit?. Aquesta gent encara no ha entès que TV3 com tots els mitjans d'informació públics els paguem els catalans amb els impostos que ens imposeu des del Govern, i que tenen l'obligació professional, ètica i moral d'informar de tot el que passa a Catalunya per a bé o per a mal?.

Aquesta gent no poden digerir que la societat civil catalana hagi sabut reaccionar al marge totalment dels politics i dels partits, i que està demostrant que sense ells també ens en sortim per organitzar-nos i celebrar unes consultes que avui, precisament avui, afecta a més de 700.000 catalans amb dret a vot.

Aquesta gent encara no entén o no vol entendre que la societat catalana en el seu conjunt n'estem tips de les maniobres i manipulacions dels politics i que la seva credibilitat com a tals està pel terra. És precisament per això i pel maltractament que han fet del text original de l'Estatut de Miravet que va votar el poble sobirà de Catalunya l'any 2006, va ser retallat i retocat prèviament abans d'entrar al Congreso de los Diputados per a la seva aprovació, i que ara després de més de 3 anys, el TC el té damunt de la taula rumiant per on el poden trasvalsar més encara. Què en quedarà d'aquell Estatut?. De què ens serviria un text que no tindrà res a veure amb el que vàrem votar?.

Ara ja no es tracta de si l'Estatut el deixen coix d'una o de les dues cames. Ara es tracta de treballar amb rigor, màxima seriositat i democràticament per assolir la independència i la sobirania de Catalunya.

Facebook també s'afegeix a les consultes del 13-D

Milers de catalans han votat SI per a la independència de Catalunya. Un 85 per cent s'ha mostrat clarament a favor de la sobirania nacional de Catalunya. Per ampliar la informació clica damunt del titular d'aquest post i accediràs a la informació que facilita Directe.cat.

Al marge d'aquesta puntualització prou significativa per si mateixa, vull referir-me a dues frases també prou significatives i que diuen molt dels seus protagonistes. En refereixo a Rodriguez Zapatero quan ahir deia, referint-se a les consultes que es fan a Catalunya, "objetivamente no van a ningun sitio". I l'escateret pepera Alicia Sanchez Camacho ha tingut la gosadia d'afirmar que les consultes sobiranistes "no representen la voluntat del poble de Catalunya". Això sí que és una autèntica parida propia de l'espanyolisme més cavernícola. Però anem per pams.

Rodriguez Zapatero amb la seva frase diu més del què ell mateix es pensa. El PSOE sap molt bé que, si per una banda i segons l'ordenament constitucional español les consultes no són vinculants (per desgràcia aixó ja ho sabem), sí que tenen un enorme i evident valor moral i fins i tot politic encara que el PSOE i amb ell el PP no ho vulguin admetre.

El sol fet que contràriament al que va fer el PSOE des del govern de Madrid intentant obstaculitzar la consulta d'Arenys de Munt, ara ha abanonat la idea d'oposar-se a les massives consultes de demà dia 13. El PSOE sap molt bé que la seva oposició l'hagués pagat encara més cara electoralment.

I pel que fa a l'absurda frase de la Sanchez Camacho, se m'acut una pregunta: doncs qui són aquestes desenes de milers de catalans que pensen votar a més de 150 municipis catalans?, potser són fantasmes o bé marcians o jupitaerians?. Feia temps que no havia escoltat una imbecilitat tan sonora pronunciada per un politic, en aquest cas per una politica, i que a més és la màxima dirigent del Partido Popular a Catalunya.

Cal que aquesta dona sigui ben conscient que els milers i milers de SI que sortiran de les urnes són de vots emesos per catalans i ciutadans de plè dret, i que representen a una més que ampla capa social i civica de la nostra nació.

NOTA:- Afegeix-te al Facebook català:http://ca-es.facebook.com/

La Hanukkah, la festa jueva que commemora la victòria dels Macabeus contra els exèrcits helènics

Durant 8 dies, des de demà dia 12 fins al dia 19, el poble jueu d'arreu del món celebraran una de les festes més significatives de la seva llarga història com a poble i com a nació.

Se celebra la victòria aplastant de la revolta dels jueus organitzada pels Macabeus contra la tirania i opressió dels descendents d'Alexandre el Gran. Els fets van ocórrer l'any 165 abans de l'era comuna, dels quals ja en vaig publicar un resum al post del passat dia 1 d'aquest mes de desembre, on també em referia al concert que demà es farà a l'auditori de la biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps de Marcelona, organitzat per l'Institut de Musica Jueva de Barcelona. Durant aquests vuit dies, totes les families jueves del món aniran encenent una a una els llums o espelmes de la Menorah fins que el darrer dia el canalobre tindrà tots els llums encesos. El foc per anar encenent les espelmes el foc s'agafa d'una novena espelma situada al centre de la Menorah que s'ha encès el dia abans.

A Catalunya des de fa molts segles que la presència de comunitats jueves han estat presents i han conviscut amb el poble català amb total normalitat ajudant amb la seva aportació, al progrés de Catalunya. Molts d'ells ja són catalans, nascut a casa nostra. Són uns més. I vull des del meu bloc tenir l'atenció de dedicar aquest post a la festa de Chanukkàh pel respecte, consideració i estima que tinc vers aquest poble, i perquè la comunitat jueva catalana ha contribuït i continua contribuint a la convivència sana i respectuosa sense fer-se notar, contràriament al que fan d'altres col.lectius nouvinguts que no paren de queixar-se, de protestar i exigir, col.lectius que tots tenim a la ment per la seva constant impertinent sobèrbia.

Feliç festa de la Chanukkàh.

Joan Saura, autoritzant la manifestació falangista, no fa altra cosa que boicotejar la consulta del 13-D

L'autorització de la manifestació ultradretana de la Falange prevista i anunciada que es farà a Vic, autoritzada pel conseller d'Interior Joan Saura, és una prova més de com des del poder de La Generalitat de Catalunya s'intenta boicotejar les consultes sobre la nostra independència nacional. No ens ha de sorprendre, però, que Joan Saura com bon comunista, i per tant autoritari per essència, es confabuli amb el franquisme residual que encara ens pertorba la convivència. Els extrems sempre es toquen. Encara que la Falange ara digui que no es manifestarà per manca de temps, pobrets, el què importa és la decisió de Joan Saura tot i haver rectificat i traslladat la manifestació franquista al dia 12. Tant i fa. La intenció maliciosa inicial del conseller ja ha quedat ben palesa.
I tampoc ens ha de sorprendre que els mitjans de comunicació que paguem entre tots, per exemple TV3, no informi ni un sol cop de com va el procès de les consultes ni de l'esforç i la il.lusió que milers de catalans estan posant per a que tot transcorri amb normalitat i dintre dels principis propis de qualsevol democràcia.

No ens ha de sorprendre aquesta manipulació politica dels mitjans públics catalans si a més tenim en compte que els qui avui ens governen no podran repetir el Tripartit. I no m'ho invento. Segons els darrers resultats dels sondejos fets pel propi Govern, el Tripartit té els mesos comptats (veure gràfic adjunt) on s'observa clarament que ERC, PSOE_PSC i IC-V, no sumarien els vots necessaris per a una tercera edició del Tripartit. I això els hi cou i molt.

I és que per als del Tripartit això de la independència nacional de Catalunya no ha sigut mai una prioritat per a ells, ni de lluny, malgrat els esforços que darrerament estan fent els d'ERC per rentar-se la cara després de més de sis anys governant i fins ara no han donat senyals de vida pel que fa a la independència nacional. I en tot aquest affaire dels vergonyosos silencis informatius de TV3, la Mònica Terribas hi queda però que ben retratada i desprestigiada com a periodista i com a directora que és de l'ens. Com si TV3 fós dels qui manen.

Quanta misèria politica hem d'aguantar els catalans.

Els Joan Saura, Jordi Miralles, Josep Lluis Carod, ara callen davant de la radicalització islàmica?

On són en aquests moments el conseller Joan Saura, el diputat Jordi Miralles o el vocepresident Josep Lluis Carod que tant es van afartar de cridar i denunciar la intervenció militar d'israel a Gaza ara farà cosa d'un any?. On són aquests politics que s'autoanomenen progressistes peró que el seu progressisme és sectari i excloent, que van sortir al carrer manifestant-se contra Israel, i ara callen covardament davant el creixent i més que perillós radicalisme islàmic que ja pateix Catalunya?.

On sou?. Com és que encara no heu sortit a la palestra per a informar al Parlament de Catalunya i als ciutadans del què està passant amb aquesta gent radical islamista que està actuant impunement pels carrers insultant i pegant a altres musulmans uns per no portar el vel al cap, i a d'altres per jugar a fútbol amb nois catalans?. On sou aquests politics que calleu i no denuncieu obertament aquests execrables comportaments d'aquests salafistes que ja s'haurien d'haver expulsat del país si és que no tenen pendents alguna causa judicial?. On sou covards?. Per què no us manifesteu amb la mateixa energia que vàreu gastar a començaments del passat mes de gener manifestant-vos a Barcelona, amb pistola inclosa, i condemneu a aquesta gentusa?. El Joan Saura ja sap que aquests radicals islamistes volien matar a una dona aplicant la seva medieval Sharia?. Sap el Joan Saura i el Jordi Miralles, a més del Carod, que han apallissat a un jove per jugar amb nois autòctons?. Saben que des de les mesquites es fan crides per a que els musulmans no tinguin cap mena de contacte ni relació amb la societat que els ha acollit?. Ho saben?. Doncs per què calleu?. No teniu res a dir contra els vostres amics?.

Clar, si tenim en compte el seu radical sectarisme que sembla que els enterboleix les ments, es pot arribar fins i tot a entendre que el Jordi Miralles defensés el règim comunista de Cuba titllant-lo de democràtic, i que el Joan Saura passés olimpicament de la pistola que es va brandar al bell mig de la manifestació pro Palestina i anti Israel. I el Josep Lluis Carod que també va condemnar la intervenció israeliana a Gaza, ara també calla. Simptomàtic, oi?. Al fons de la qüestió, només es tracta de que els totalitarismes, siguin islamistes o comunistes, són iguals. La història ens ho ha demostrat i ens ho continua demostrant.

Els escolars de Catalunya hauran d'aprendre a dir NO a la corrupció. I els politics i financers què?

NO A LA CORRUPCIO

Si més no la noticia és tremendament curiosa i fins i tot un xic impertinent. Ara, la conselleria d'Ensenyament dirigida per l'Ernest Maragall vol engegar una campanya entre els escolars de primària fins arribar als estudiants de cursos postobligatòris per a que aprenguin a dir NO a la corrupció. Se'ls lliuraran uns dossiers, qui sap com serà el contingut, per a que a més d'aprendre matemàtiques, fisica i quimica i literatura, aprenguin a dir No a ser corruptes.
De cop i volta m'ha saltat a la ment un interrogant i que no puc per més de reflectir-lo al post. I dels politics i del món financer qui se n'ha de cuidar?, només els jutges i fiscals?.

Crec que no seria per part meva sortir de mare, si aconsellés a l'Ernest Maragall i al conseller Castells, responsable de les finances de la Generalitat, que també s'haurien de confegir uns dossiers o manuals per aprendre a dir NO a la corrupció i repartir-los entre els parlamentaris catalans i diputats de Madrid i entre els càrrecs de confiança i candidats per anar a les llistes electorals, a més dels màxims responsables dels sectors econòmics i financers.

No estaria de més, perquè les experiències que estem vivint durant el darrer any, entre Gürtel, Mallorca, Millet-Montull i Pretòria, ens demostra que a més d'educar als infants i joves contra la corrupció, també cal que la classe politica sigui educada en aquest camp tan ampli i universal. Tot això a banda dels milions d'euros que l'Administració s'ha gastat amb informes inútils i inoperants, i alhora molt qüestionables.

I cal fer-ho, cal educar, perquè així uns aprendran a no ser corruptes quan siguin grans, i els adults per a aprendre a no deixar-se corrompre més.

Sanchez Camacho i la bruta manipulació històrica

Els del Partido Popular són autèntics artistes a l'hora de manipular dades, xifres i fets històrics. Politicament són perversos.

Alicia Sanchez Camacho és una mostra més d'aquest art tan propi de les dretes espanyolistes i ràncies. Diria que encara no han sigut capaços de sortir de la caverna. Sanchez Camacho manipula xifres que res tenen a veure per la seva distància en el temps i per les grans diferències politiques i socials existents entre la votació de la Constitució l'any 1978 i la votació del nou Estatut que es va fer l'any 2006.

La societat civil ni la politica de la transcisió tenen res a veure amb la societat i la politica de fa tres anys. Ni era el mateix votar la Constitució en aquells temps turbulents, o votar l'Estatut 30 anys després. De què va aquesta dona manipulant els percentatges de vots emesos pels ciutadans en una o altra votació?. A més. Com s'atreveix la Sanchez Camacho parlar en nom de la majoria de catalans?. Encara no s'ha assabentat que la majoria de catalans estem d'acord en la necessitat de modificar el text de la Constitución Española, peró que a més a hores d'ara si es votés per la independència de Catalunya la votació practicament la guanyaria el SI?.

Els del Partido Popular sempre que algun dels seus capitostes obre la boca, sempre parlen en nom de la gran majoria espanyola, majoria que quasi mai l'han representat i ara menys encara, i menys a Catalunya.

A dia d'avui, la Sanchez Camacho ja hauria de saber que els catalans ja no estem interessats pel text de l'Estatut que el PSOE va llimar i ribotar a gust abans que entrés al Congreso de Diputados, i menys encara pel text que segur que retallarà el TC. Els catalans estem decidits a lluitar democràticament per la nostra independència nacional prescindint d'uns Estatuts que ja han demostrat tot el que poden donar de si. Pràcticament res en benefici de Catalunya i de la societat catalans.

Els politics del Tripartit català van que caguen oli

De cop i volta als politics que configuren el Govern del segon Tripartit sembla com si els hi haguessin afagat cagarrines. Després d'adonar-se'n que el poble català majoritàriament fa temps que passem de tots ells, ara els hi venen les presses per aprovar la Llei Electoral, la Llei de la nova distribució territorial en Vegueries, i de tant en tant es dediquen a ressucitar morts. I mai més ben dit.

Quan els casos de pressumpta corrupció que esquitxen a CiU, als del PP i també als del PSOE-PSC, es va ampliant amb més imputats, la troca es va embolicant i la porqueria politica ja surt per les clavegueres embrutant els carrers, ara ressusciten el tema de les creus cristianes a les escoles. La qüestió és desviar l'atenció dels ciutadans i fer-los pensar en una altra cosa i que no es capfiquin amb les misèries i carències dels governants.

A què ve, ara, que els d'ERC amb el Tardà al capdavant ens torni a sortir amb l'aconfessionalitat del Estado Español?. Particularment se me'n fot si a les escoles hi ha o no un Crist a les aules, però compte, si es treuen per decret les creus per qüestions simplement religioses, també s'haurà de prohibir que les nenes i noies musulmanes no portin el mocador (hijab) al cap ni a les escoles, ni als instituts ni a les universitats, perquè el hijab també és un clar simbol religiós musulmà i de sotmetiment de la dona a l'home, i per altra banda és una religió totalment aliena a la nostra cultura occidental. O sigui que, o tots frares, o tots canonges com es diu popularment.

La diarrea mental-politica que des de fa massa temps pateix la cúpula d'ERC i que també afecta als qui governen amb ells a la Generalitat, fa que sembli que aquests politics xafin merda constantment. Què pensen fer aquests governants que tenim amb les creus dels col.legis concertats i religiosos?. Han pensat alguna vegada el problema escolar que es produïria a Catalunya i a España, i per extensió a Europa, si se'ls hi retiren les subvencions i tanquessin les portes del centres per un simple símbol?.

Tots sabem que el cristianisme absolutista i dominant ens ha intentat doblegar durant molts segles, però no podem oblidar que la cultura occidental, ens agradi o no, s'ha forjat partint de l'Europa clàssica i de la posterior cultura judeo-cristiana fins als nostres dies, i és la nostra cultura. I insisteixo. Com que sóc dels que penso que val més boig conegut que savi per conèixer, jo em quedo amb la cultura que durant dos mil anys han mamat els meus avantpassats, jo mateix i els meus fills, i en definitiva el conjunt de Catalunya com a nació.

Que els politics es dediquin a coses molt més serioses i urgents que afecten a la totalitat de la societat catalana, i no perdin el temps fent de pallassos de fira fent sortir del barret qualsevol acudit que no ens porta enlloc, ben al contrari. Fan que la societat encara es crispi molt més del què ja hi està i passi encara més dels politics que de fet és el què es mereixen.

Per cert. Avui al programa Matins de TV3 que dirigeix Josep Cuní, el 84% dels oïdors del programa han votat no a la retirada de les creus de totes les escoles, i només un 16% han dit que es retirin. El Tripartit escoltarà alguna vegada amb rigor i seriositat les opinions dels ciutadans que governen, o ja hem deixat de ser ciutadans per a convertir-nos en súbdits de les esquerres autoritàries i mal dites progressistes?.

Les consultes del 13-D per la independencia, la Falange, i les fastigoses mosques vironeres

Dia que passa, dia que ens apropa irreversiblement cap a les nombroses consultes independentistes que esfaran el 13-D arreu de Catalunya.

Però com ja va passar durant la jornada sobiranista d'Arenys de Munt, la residual Falange Española es vol fer notar com si fós un eixam de mosques vironeres, d'aquelles mosques que acostumen a volar i remenar pels femers i corrals per a dispositar el ous a les tifes dels animals, i si poden també a les viandes, i quan poden també es dediquen a emprenyar al primer que troben pel camí. Són com les fastigoses mosques colloneres.

Pobrets. Demanen protecció..., de qui?. Els catalans no els necessitem per a res a aquests elements autoritaris que es passegen pels carrers sempre que poden enarborant banderes españolas preconstuticonals, i que si poguessin tornarien a aplicar el Fuero de los Españoles i las Leyes Fundamentales dites del Reino.

Els catalans el dia 13-D hem de saber demostrar a aquesta gent i a España que volem portar a la pràctica un dret fonamental que empara la mateixa Constitucion Española, i que no és altre que el dret a opinar i el dret a la lliure expressió. El dret, plè dret, a l'autodeterminació ja arribarà per si sol, perquè al marge d'aquestes consultes independentistes, els catalans hem de continuar batallant davant les institucions europees i internacionals per que tinguin ben clar tots plegats que som des de fa centúries una Nació, i que ara estem disposats a ser una Nació amb Estat i que no hi haurà marxa enrere, o no n'hi hauria d'haver.

Ara caldrà veure què pensa fer el Joan Saura davant de la provocació dels nacionalistas españoles. Es veu que ells poden ser nacionalistes, però nosaltres no. Què s'han cregut aquests sectaris?.

L'Institut de Musica Jueva de Barcelona organitza un concert per celebrar la Hannukah de l'any 5770

Falten 11 dies per a que totes les cases i comunitats jueves d'arreu celebrin la festa de la Hanukkah, festivitat que recorda la revolta dels jueus contra el rei helènic Antíoc IV, anomenat Antíoc Epifanes.

És per aquest motiu que l'Institut de Música Jueva de Barcelona ha organitzat per al dia 12 d'aquest mes el Concert de la Hanukà corresponent a l'any 5570 del calendari jueu. El concert correrà a càrrec de la cantant Romina Reisin i de Mercè Escarrà i Caudet al piano, i s'oferirà a l'auditorium de la biblioteca Jaume Fuster, plaça de Lesseps 20-22 de Barcelona. El concert començarà a les 6 de la tarda i estarà obert a qualsevol persona que hi vulgui assistir i afegir-se a la festa. Per la seva banda, L'ACAI, Associació Catalana Amics d'Israel, se n'ha fet ressó des de la seva pàgina de Facebook.

BREU HISTÒRIA DE LA HANUKKAH

Després d'una llarga, severa, ignominiosa i despòtica dominació helenistica del poble d'Israel ordenada pel rei Antioc sense escrúpols, els jueus es van alçar contra tanta depravació i domini ignominiós derrotant un a un els exèrcits helènics capitanejats pels respectius generals i comandaments. Els jueus molt inferiors en nombre de combatents i armes, no van donar treva als hereus del rei macedoni Alexandre el Gran, fins a derrotar les tropes enemigues que estaven ocupant Jerusalem i havien profanat el Temple posant-hi una estàtua d'Antíoc Epifanes.

Un cop conquerida Jerusalem els jueus es van disposar a purificar el Temple i només van trobar un petit recipient de l'oli especial que es conservaba únicament per mantenir encesa la llum del Temple.

L'oli d'aquests recipients normalment cremaven durant un sol dia, peró en aquella ocasió van cremar durant tota una setmana, donant temps als sacerdots a preparar-ne més. És aquest fet tant especial i miraculós el que se celebra en la Hanukkah, o Festa de les Llums, així com la recuperació de la sobirania del regne de Judà que va durar desde l'any 165 abans de l'era comú, fins l'any 63 després de l'era comú amb la guerra contra els jueus declarada per Roma i capitanejada pel general romà Tito.

Les families jueves celebren durant 8 dies aquesta gesta dels seus avantpassats, sigui a casa amb familia o a les sinagogues on es canta l'himne tradicional per a aquesta ocasió que comença amb les paraules Maoz Tzur Ieshuatí, que significa Fortalesa i roca de la meva salvació (Ets Tu, oh Déu).