El dissident cubà Orlando Zapata Tamayo ha mort a una presó de la dictadura opressora de Fidel Castro

Orlando Zapata Tamayo, dissident del règim comunista cubà, ha mort a una de les presons d'aquest país victima de les seves idees, no pas de les armes. Orlando Zapata és una víctima més d'un règim despòtic que des de fa 60 anys té emmanillat i emmordassat el seu poble. Les llibertats individuals i col.lectives a Cuba sóns sitemàticament trepitjades sense compassió, i a la minima et pots podrir a qualsevol presó del règim castrista, com és el cas d'Orlando Zapata que compartia captiveri per raons politiques amb vora 30 presos més que estan en les mateixes condicions i per les mateixes raons.

Fa gràcia llegir a la informació facilitada per La Vanguardia digital que el vicepresident tercer del govern Zapatero, Manuel Chaves, digui que a Cuba hi ha un dèficit pel que fa amb la politica de Drets Humans. No es tracta de dèficit, senyor ministre, és tracta que a Cuba els Drets Humans són una quimera, no existeixen des de fa 60 anys. Diguem les coses pel seu nom.

Ara seria un bon moment per a que els Jordi Miralles i els Joan Saura, comunistes catalans per tots prou coneguts, així com les Ariadna Jové i les Brigitte australianes que amb tanta assiduïtat denuncien atemptats, segons ells, contra els Drets Humans a Israel contra els palestins, també surtin al carrer a denunciar la dictadura de Cuba i reclamin per als cubans els mateixos drets que exigeixen al govern d'Israel. Però n'estic segur que ni Saura, ni Miralles ni el seu escolanet ecologista, ni el Politburó català, ni les Brigitte ni les Ariadna ho faran. I és que aquesta gent fins i tot a l'hora de defensar els Drets Humans són sel.lectives, molt sel.lectives i descaradament sectàries.
Ja els coneixem prou i massa a tota aquesta gent.