Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

17/3/10

El conseller Joan Saura condecorarà els cinc bombers morts i el supervivent després de 8 mesos

Tard i malament, com sempre. A aquestes alçades el conseller d'Interior Joan Saura s'ha decidit a condecorar els cinc bombers i al supervivent de la desgràcia humana del passat mes de juliol a Horta de Sant Joan. Tot indica que algunes de les families dels bombers homantejats a títol postum no assistiran a l'acte.
Calia esperar per a celebrar l'acte institucional anual que es fa per a lliurar medalles i diplomes per a retre homenatge a aquestes desgraciades victimes?. Des de la conselleria d'Interior ni s'ha tingut el detall, el mínim detall, de fer un acte extraordinari per a fer aquest homenatge dies després de l'accident. La fredor dels politics buròcrates, si és que Saura és burocrata i/o politic, cosa que dubto molt que sigui ni una cosa ni l'altra, es ben palesa.
El Joan Saura hauria d'aprendre dels militars i del ministeri de Defensa espanyol. Quan un o més soldats cauen morts al front de l'Afganistà, per exemple, immediatament és traslladat al país i se li reten els homenatges de rigor. No esperen fer-ho el dia de la bandera, o el 12 de octubre, o en qualsevol dia assenyalat. Ho fan immediatament. Però el Saura no. La seva fredor i insensibilitat és prou el.loqüent. Sobres paraules.
Saura i Cia s'han passat vuit mesos intentant justificar el que no era ni és justificable. Descoordinació, comandaments fora del seu lloc en moments crítics de l'incendi, desinformació entre els equips que treballaben en l'extinció del foc, etc, però ni Saura ni Baltasar, ni ningú ha ditimit quan ho haurien d'haver fet immediatament en honor de l'ètica i no de l'estètica. Però es veu que a la conselleria d'Interior tot val, encara que sigui barrejant estètica i ètica o el què calgui per a no perdre la roda del carro del poder.
Quins mals records, d'aquests dos consellers, ens quedaran als catalans durant molt de temps, després i tot de fer-los saltar d'una vegada per totes de les seves poltrones a la propera tardor.