La frase que encapçala aquest post no és meva. La va enviar per SMS un català al programa Els Matins de TV3 dirigit per Josep Cuní durant el progaram d'ahir, previ al partit Barça-Inter de Milà.La frase em va agradar perquè és brevissima i ho diu tot, resumeix el què passa a Catalunya a nivel social i politic. I és que quan perd o guanya el Barça tot es trasvalsa, per a bé o per a mal, mentre que els assumptes politics i socials que ens afecten diàriament a tots els catalans, tot sovint dóna la trista impressió que la cosa no vagi per nosaltres, o per a uns quants.
Els politics, i no és la primera vegada que ho comento, haurien de sentir autèntica vergonya al constatar la quasi insignificant capacitat de mobilització social que tenen en precampanyes i campanyes electorals, i la poquissima capacitat de convocatòria que tenen per animar als electors per a que vagin a emetre el seu vot.
Per contra, un club de fútbol, en aquest cas de Barcelona, el Barça, mobilitza desenes de milers de ciutadans de forma incondicional, amb passió i abocant-se amb els seus líders futbolístics. Quin contrast amb els politics, amb la classe politica que només arrosseguen darrere d'ells i dels seus partits a la militància més fidel, a familiars i amics i poca cosa més. Per als politics podriem dir que tot es queda i es cou a casa, fins i tot lluny dels veïns de la cantonada.
Potser, als politics, a tots sense excepció, no els hi aniria gens malament llegir, si encara no ho han fet, Corrupcion de la Democracia de Vidal-Beneyto, llibre que en l'edició d'avui el diari madrileny El País li dedica una ampla i interessant ressenya. El més lamentable és que fora del Barça, que aixeca tantes passions i adhessions, també hi ha vida, també hi han moltes altres coses interessants per a viure-les intensament i sembla que molt pocs en són, en som conscients.
* Si cliques damunt del titular del post hi accediràs directament.
Per contra, un club de fútbol, en aquest cas de Barcelona, el Barça, mobilitza desenes de milers de ciutadans de forma incondicional, amb passió i abocant-se amb els seus líders futbolístics. Quin contrast amb els politics, amb la classe politica que només arrosseguen darrere d'ells i dels seus partits a la militància més fidel, a familiars i amics i poca cosa més. Per als politics podriem dir que tot es queda i es cou a casa, fins i tot lluny dels veïns de la cantonada.
Potser, als politics, a tots sense excepció, no els hi aniria gens malament llegir, si encara no ho han fet, Corrupcion de la Democracia de Vidal-Beneyto, llibre que en l'edició d'avui el diari madrileny El País li dedica una ampla i interessant ressenya. El més lamentable és que fora del Barça, que aixeca tantes passions i adhessions, també hi ha vida, també hi han moltes altres coses interessants per a viure-les intensament i sembla que molt pocs en són, en som conscients.
* Si cliques damunt del titular del post hi accediràs directament.
0 comentaris:
Publica un comentari