L'independentisme a Catalunya va pel camí de desconcertar i desanimar encara més a l'electorat

Seguint el guió de l'apunt que vaig penjar ahir on expressava les meves impressions pel que fa al cadàver del que queda del Govern Tripartit de Catalunya, i de l'entestament del Montilla negant-se a convocar el més aviat possible les eleccions, m'han  vingut al cap dues consideracions personals de les conseqüències d'aquest incomprensible endarreriment electoral.

En primer lloc es genera, encara més, el desencís i la desafecció de l'elector català per anar a votar. I en segon lloc es provoca una paràlissi politica perillosa que no ajuda en res a la normalització sociopolitica, ben al contrari. 

Potser els socialistes confien que salti a l'actualitat mediàtica un altre cop el cas Palau, però també es podria donar el cas, perquè no, que es reviscoli i també salti a l'actualitat el cas Pretòria. Uns i altres, pressumptament, estan esquitxats per greus irregularitats financeres i de corrupció politica. Però si l'endarreriment de la convocatòria electoral va per aquest camí, és d'una visió molt egoista i partidista per part dels qui tenen la responsabilitat de cridar els catalans a les urnes.

Un altre problema que no està resolt ni de lluny, és l'entesa entre els partits, moviments i organitzacions, grans i petites, que encapçalen les aspiracions independentistes d'un ampli sector social. No és tant negatiu ni greu el fet que Soliaritat Catalana per la Independència i RegarupamentCat concorrin a les eleccions per separat, com ho pot ser el desastre de la imatge que provoquen aquests grupets i persones a nivell individual que, segurament ressentits per aneu a saber per quines raons, es passen de Rcat a SC o a l'inversa. 

Molts ens preguntem a què venen tots aquests transvassaments si tots, diuen, tenen com a meta final assolir la independència de Catalunya?. No es tracta, també, de personalismes i d'individualismes de tota aquesta gent?.

Tots aquests fets desconcerten i desanimen més encara a molts catalans per decidir-se a anar a votar. N'estic segur que els propers sondejos i/o baròmetres d'opinió que publiquin els mitjans de comunicació o la propia Generalitat a partir del mes de setembre que comencem demà, donaran uns resultats preocupants pel que fa a l'abstencionisme que ben segur que s'incrementarà, i segurament que també faran ballar, encara que sigui relativament, les intencions de vot envers un o altre partit o coalició electoral. 

El problema de fons radica en la putrefacció i la irresponsabilitat dels politics que han perdut i continuen perdent molt més temps tirant-se els plats pel cap, que no pas en escoltar molt més la veu del poble i resoldre amb eficàcia i decisió els problemes reals que els afecten. I aquesta irresponsabilitat i putrefació de la politica és la causa primera de l'abstencionisme, no ho és tant el passotisme com al.leguen els politics per tapar-se les pròpies vergonyes i incapacitats politiques de govern. 

Aqui deixo un enllaç al bloc de l'Higini Herrero que ens ofereix els darrers resultats del baròmetre d'opinió corresponent a finals del 2009. Segur, insisteixo, que els propers que es facin ja no seran iguals. En poc més de 8 mesos tot haurà variat. ¿Els politics tenen la real capacitat d'analitzar els perquè de tot plegat, o continuen asseguts a la fresca de les seves torres de bori?.
Enllaç al blog d' Higini Herrero