Reagrupament Independentista cap a on camina?

Desil.lusionant, desconcertant i irritant. El més que trist espectacle que està oferint la direcció de Reagrupament Independentista després de la darrera reunió que ha sigut el detonant de la seva trencadissa, és un gran pastís de festa major que l'independentisme català està oferint a l'espanyolisme que ens envolta, i que encara animarà més als partits autonomistes catalans.

No sé fins a quin punt els màxims responsables de Reagrupament són conscients del decensís que aquesta ruptura al si de la direcció està provocant en tots els àmbits independentistes de Catalunya, però el què sí que ens demostren és la seva irresponsabilitat. Si és així com pensen cohessionar i enfortir Reagrupament a nou o deu mesos de les eleccions catalanes van tots ells ben errats. El que estan provocant, a més del desconcert general, és la riota dels qui segur que ja aplaudeixen des de les seus dels seus partits aquesta seriosa crisi interna de l'independentisme.

En politica no hi ha res més negatiu que els personalismes i les imposicions per decret. Així no es pot anar per la vida quan es tracta del present i futur de Catalunya, perquè el nostre país no necessita salvador de pàtries. Catalunya necessita que el seu poble es cohessioni al voltant d'un projecte comú, compartit i il.lusionant, cosa que tal i com van les coses s'està molt lluny d'assolir per desgràcia de l'independentisme i el què és pitjor, de Catalunya com a nació.

Foto: La Vanguardia

El govern del PSOE vol retallar en 50.000 milions el dèficit reduïnt sous i carregant el mort als territoris

Elena Salgado, la super ministra d'economia, dixit: Cal reduir el dèficit financer del govern central amb 50.000 milions d'euros d'ací a l'any 2013, i no ha pensat en altra cosa, entre d'altres, que reduir el sou dels funcionaris. Això sí, res de res d'eliminar cap ministeri ni de cap direcció general.

D'aquests 50.000 milions, 10 mil milions se'ls carregaran a les esquenes les anomenades autonomies, i és clar que Catalunya li tocarà com sempre el rebre. La cosa no acaba aqui. Els ajuntaments amb les seves precàries finances, també s'hauran d'estrenyer encara més el cinturó.

Una cosa serà reduir aquest dèficit que s'ha produït sense cap mena de dubte per la desastrosa gestió econòmica i la imprevisió total de la crisi econòmica mundial que se'ns tiraba al damunt ja en temps del ministre Solbes, i una altra és que els milions de pensionistes i jubilats han vist com es reduïa la seva ja precària capacitat adquisitiva a partir de les nòmines del mes de gener que s'acaba. Al damunt, el preus al consum ja es comencen a disparar, i l'any 2010 acabarà am un increment notables dels preus pel damunt dels sous dels treballadors en general. I alerta, que a partir del juliol l'IVA passarà del 16 al 18 per cent, la qual cosa farà que els productes encara s'encareixin més.

Així és la manera com volen incentivar el consum des del govern de Madrid?. Si es cobrarà menys que l'any passat i els productes s'encareixen més..., qui ho entèn?. Algú m' ho podria explicar si és que hi ha alguna explicació?.

L'Esquerra Republicana de Catalunya és la reina de la politica dels despropòsits i de les contradiccions

Només tenint en compte les diferents i contradictòries declaracions que ERC per boca del Joan Puigcercós ha anat fent en els darrers dos mesos, s'ha de concloure que aquest partit va més a la deriva dels què hom pot arribar a imaginar-se. Semblen pops perduts en mig del Pirineu. De les condicions que no es pactarà amb cap partit que no assumeixi el "dret a decidir" i després d'enganxar-se al carro de les consultes independentistes amb presses i malament, ara ens surten el Puigcercós i el Xavier Vendrell venent-nos la "moto" que no farien cap fàstic en pactar amb el PSOE-PSC o bé configurar un tercer Tripartit, aquest cop amb CiU i escombrant als ineptes d'IC-V. La qüestió és no perdre quotes de poder i continuar ben asseguts a les "poltrones" que sembla que se'ls hi han enganxat al cul.
Les incoherències politiques d'ERC són escandaloses, alhora que són un barroer insult a la capacitat de discerniment dels catalans, perquè aquesta gent sap molt bé que ni el PSOE-PSC ni CiU són partits independentistes. Que mai, cap d'ells, donaran un pas endavant per a progressar cap a la independència i sobirania plena de Catalunya. En aquest sentit, el PSOE-PSC i CiU són coherents amb els seus principis, contràriament al joc brut que està fent des de fa massa temps ERC.
Com es poden atrevir els d'aquest partit falsament autopdenominat independentista i dir que estan construïnt un Estat propi, si estan disposats a pactar amb partits autonomistes ras i curt, els quals, insisteixo, mai estaran disposats per defensar la independència.
No enganyeu més hipòcrites i perversos manipuladors de la consciència independentista real dels catalans que sí que aspirem a la sobirania plena, camí que de moment només ens el pot garantir Reagrupament Independentista.

Rodriguez Zapatero se l'està jugant a Catalunya, i Miguel Sebastian argumenta com un noi de primària

Si tots els pobres arguments que pot aportar el Miguel Sebastian, ministre d'indústria del govern de Rodriguez Zapatero, per a contrarestar la oposició del conjunt de la societat catalana i del mateix govern de la Generalitat al Magatzem Temporal Centralitzat nuclear, és dir-nos que Catalunya consumeix més energia de la que genera, potser que aquest ministre s'ho faci mirar.

Per la mateixa regla de tres, em pregunto, i Madrid quina energia genera, i quanta energia consumeix?. Quina energia generen València, Saragossa, Valladolid, Toledo o Bilbao, i quanta energia consumeixen?. Però encara vull preguntar-me una altra cosa. Diuen que Ascó és l'indret que està millor comunicat per carretera i via fèrria per al futur transport del material radiactiu.

I Madrid no hi està?. Precisament és la ciutat millor comunicada de tot l'Estat espanyol amb la xarxa viària i ferroviària radial que disposa. A més, les extenses terres estepàries de la Messeta castellana fan d'aquest territori un dels millors, per no dir el millor territori, per a encabir la ubicació del MTC. Miguel Sebastian ja sap que a les comarques de Tarragona tenim tres centrals nuclears en funcionament, que una quarta està tancada per un gravissim accident que va tenir l'any 1989, i que al mes de novemdre del 2008 una de les centrals d'Ascó va abocar particules radiactives que fins i tot van ser detectades a un abocador industrial situat a uns 20 quilòmetres de Tarragona?.

De Madrid poca cosa podem esperar el conjunt de tarragonins. Està clar que la nostra terra la volen consolidar com el centre generador d'energia atòmica i, a més, com l'abocador radiactiu no ja de Catalunya sinó de tot l'Estat espanyol. El president Rodriguez Zapatero se l'està jugant a Catalunya. Ell i els seus sabran el què es fan.

Artur Mas, José Montilla, Rafel Vidal, qui d'ells està manipulant i mentint a l'opinió pública catalana?

El Pais digital d'avui publica una entrevista feta a l'alcalde convergent d'Ascó, Rafel Vidal, el qual afirma que tant el president de la Generalitat, José Montilla, com el líder de CiU, Artur Mas, sabien des del 2008, que l'ajuntament d'Ascó tenia previst i decidit presentar la candidatura per a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears (MTC).

Rafel Vidal és clar i català. Cap dels dos politics li van fer objeccions a la candidatura. I un cop llegida l'entrevista (clica damunt del titular d'aquest post i la podreu llegir), qualsevol persona es fa immediatament les preguntes: a què ve, doncs tant de rebomborri i escàndol politic i mediàtic per l'acord que va adoptar l'ajuntament d'Ascó?. Qui de tots ells està mentint, manipulant i enfotent-se de l'opinió pública catalana, especialment dels habitants de les Terres de l'Ebre?.

A què ve, doncs, que ara els de CiU vulguin obrir expedient informatiu a l'alcalde Rafel Nadal, si fa més d'un any sabien el què volia Ascó i van callar?. Tots sabem que tant el PSOE-PSC com CiU no s'han posicionat mai contra l'energia nuclear, i que José Montilla, quan va ser ministre d'indústria va fer la proposta del MTC, i ara resulta que són més antinuclears que ningú.

Clar, estem en plena precampanya electoral i toca distreure a l'opinió pública encara que sigui renegant o tergiversant els principis ideològics i politics, tot val per un grapadet més de vots i després, un cop al poder, fan el que els hi sembla.

En mig d'aquest maremagnum politic caldria saber si les converses que Rafel Vidal va mantenir amb Montilla i Mas van ser després o abans que el Parlament de Catalunya es posicionés contra el Magatzem Temporal Centralitzat amb els vots de CiU, IC-V i d'ERC en contra del MTC. Sigui com sigui, l'escàndol politic ja el tenim servit. I per acabar el post una altra pregunta: és així com els partits politics volen animar als catalans per a que vagin a votar?. Així volen reduïr el creixent abstencionisme?.

Tadeusz Pieronek, arquebisbe de Crakòvia, nega la realitat de la Shoà tot desqualificant al poble jueu

La 'shoà' (Holocaust) com a tal és una invenció jueva, es podria parlar amb la mateixa força d'això i fixar una jornada de la memòria també per a les tantes víctimes del comunisme, de catòlics i cristians perseguits i així successivament"... , ”l'Holocaust ha estat "instrumentalitzat" i "utilitzat com una arma per obtenir avantatges injustificades. Aquestes paraules corresponen a l'arquebisbe catòlic ultraconservador, Tadeusz Pieronek, de la catòlica i papista Crakòvia.

I aquestes condemnables declaracions les ha fet quan demà, dia 27, es tornarà a commemorar un altre aniversari de l'Holocaust nazi que va matar a sis milions de jueus a més d'homosexuals, gitanos, minusvàlids i totes aquelles persones que la totalitarista i racista Alemanya nazi consideraba indesitjables. Aquesta gent de Roma, del Vaticà, no té remei. No el tindran mai. Però si fins i tot s'entesten en beatificar o santificar, tan hi fa, al papa romà Pius XIIè contemporani de Hitler i que va callar davant de la massacre dels nazis.

Malgrat aquest indesitjable arquebisbe polac i d'altres arquebisbes i bisbes que abans d'ell també han negat i qüestionat l'Holocaust (Shoà), el món civilitzat, democràtic i amant de la pau i de la justicia, demà commemorarà aquell crim massiu, com ho farà la mateixa Unesco (clica damunt del titular del post), per exemple, o el mateix govern democràtic d'Alemanya.

Negar aquells fets és simptoma de dues coses: o bé d'una supina i perillosa ignorància, o bé la mala fe dels qui segurament encara enyoren el règim nazi barrejat amb un odi incontrolat contra un poble, el jueu, que els hi pot passar la mà per la cara en tots els aspectes i en tots els sentits. I és que no ofèn qui vol, si no qui pot.

Foto: Extreta de la web http://www.cat-israel.org, web que si la consultes t'ampliarà la informació amb més detall. També hi pots accedir des del llistat dels blocs que llegeixo des del meu bloc.

L'Ajuntament d'Ascó, el cementiri dit temporal de residus nuclears i el joc politic de la puta ramoneta

Decepció i irritació és el que m'han provocat, ens han provocat, lesd paraules de l'alcalde convergent d'Ascó, Rafel Vidal, quan ha afirmat que no és qüestió de diners que aquest poble de la Ribera d'Ebre es postuli candidata per a acceptar al seu territori el cementiri temporal de residus radiactius.

I decepció per part dels politics que uns diuen que expedientaran als seus regidors, i els altres han reaccionat tard i molt malament. I en tot aquest embolic que han organitzat els partits pro nuclears, CiU i PSOE-PSC, ha entrat en joc la semàntica. Vull dir que el què realment serà un cementiri de restes nuclears se'l vol batejar com a magatzem. En el fons no hi veig la diferència. Bé, sí que n'hi una, i és que a un magatzem els productes emmagatzemats poc o molt es van renovant diàriament. En surten uns i n'entren uns altres, mentre que a un cementiri, un nínxol, acostuma a guardar cossos durant desenes d'anys. Per tant, el més adient és parlar de cementiri i no de magatzem, perquè no em crec que d'ací a 60 anys aquest magatzem nuclear desapareixerà si tenim en compte que la radiació que emetran les barres d'urani utilitzades a les centrals nuclears durarà centenars d'anys, o milers.

Està clar que ens volen enganyar, estafar, al conjunt de la població de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre molt especialment. Aquest cementiri de residus nuclears no ha rebut la resposta de rebuig que es mereixia des d'un començament pels partits majoritaris de Catalunya. Només el president José Montilla, i timidament, ha fet declaracions reclamant la solidaritat d'altres pobles i terres d'Espanya. La Federació Nacionalista no ha fet cap referència en aquest sentit, quan hauria de ser la clau de volta per a rebutjar l'esmentat cementiri. Un altre cop Catalunya ha de ser solidària amb la resta dels pobles i nacions de l'anomenat Estado Español?. Quines mesures prendran CiU i el PSOE-PSC amb els seus regidors d'Ascó que han votat a favor del cementiri, enfrontant-se amb un acord del Parlament de Catalunya que va ser contrari al projecte?.

Per què, per exemple, el Pais Basc no pot ser el receptor d'aquest cementiri?. És que els bascos no consumeixen energia elèctrica?. Els politics, potser, encara estan afectats pel sindrome de Lemoniz després de 40 anys?.

O, per què no ho pot ser Extremadura que també acull dues centrals nuclears?. Per què a les comarques de Tarragona?. Potser han confós el nostre territori amb l'abocador de Catalunya i d'Espanya?.

Els Matins de TV3, Josep Cuní i el debat del cementiri nuclear temporal centralitzat de la Ribera d'Ebre

Aquest matí al programa Els Matins de TV3 que dirigeix Josep Cuní ha tractat abastament el conflicte social i politic que s'ha generat al voltant de la possibilitat que Ascó aculli el cementiri temporal centralitzat de l'urani utilitzat a les centrals nuclears d'Espanya.

El fet més indignant d'aquesta tertulia o debat dels Matins de TV3 ha sigut constatar que alguns contertulians veien tan normal que aquest cementiri nuclear, iròniocament i cínicament batejat com a temporal, es construeixi a Ascó tot considerant que a les Terres de l'Ebre ja hi han 3 centrals nuclears en funcionament.

Des de la perspectiva de tarragoní, i per tant resident no tan allunyat com pot semblar de les centrals nuclears (ja vam viure l'any 1989 l'ensurt de l'incendi de Vandellós I), a aquests tertulians que han tractat el tema amb frivolitat i quasi bé amb menyspreu cap a la població tarragonina en general, els hi diria que per raons de solidaritat i cohessió aquest cementiri nuclear el podrien construir a la banda nord de la serra de Collserola, o bé el podrien construir a les entranyes del Montseny, per exemple i per dir-la grossa. I per què no, si tenim en compte que més dels dos terços de l'energia elèctrica que generen aquestes centrals nuclears la consumeix Barcelona i l'àrea metropolitana barcelonina?. Està clar que aquests contertulians són autèntics buròcrates urbanites.

Si tan inocua és aquesta intal.lació pot anar a qualsevol indret de Catalunya o d'Espanya, oi?. O és que a les terres tarragonines i de l'Ebre hi cap tot a més dels dos terços dels parc eòlics existents, d'una refineria de petrolis, d'un complexe petroquimic dels més grans d'Europa i de comptar, a més, amb dues plantes de tractament de residus industrials i d'una planta incinerdora de residus urbans que reb brossa de comarques de fora de la demarcació de Tarragona?.

Un dels mals, greu dany, que pateix Catalunya és el centralisme barceloní, i que ningú s'ofengui perquè la meva afirmació és amplament compartida per la gran majoria de catalans. I així ens va a tots, i així ens ha anat, ens va i ens anirà als catalans residents a les futures Vegueries de Tarragona i de Tortosa o de les Terres de l'Ebre si no ens plantem i diem prou a tanta desconsideració i marginació.

La SGAE és el paradigma de la poca vergonya i de la manca total d'humanitat i de sensibilitat social

A la Societat General d'Autors i d'Editors sembla que s'han emborratxat amb tants milions d'euros que recapten a la societat, sense que els importi si perjudiquen a sectors socials febles com són, per exemple, els Casals d'Avis, centres de la Tercera Edat, etc.

La SGAE ha perdut la vergonya i els escrúpols. Vol que paguin les perruqueries, d'homes i dones, per posar música als seus establiments; persegueixen per parròquies i esglésies on es faran casaments per a que paguin el cànon per la música que soni al temple; exigeixen el seu cànon per la música que es toca a les festes populars, etc.

De què va aquesta gent?. És que ningú, començant pel govern de Madrid, no pensa aturar els peus i les insaciables ambicions econòmiques d'aquests desaprensius?. Ara que s'atancen les festes del carnaval, també faran pagar a les comparses la música que les acompanyin al llarg de les rúes?. També aniran a pobles i poblets per les festes majors a atracar-los, tot fent-los pagar el cànon musical?.

A partir de tant d'abús, inhumanitat i manca total de sensibilitat social per la gent de la SGAE, quan es proposaran venir a les nostres llars per fer-nos pagar un cànon per la música que puguen escoltar a la intimitat de les nostres cases?. També aniran a les escoles de primària per a que paguin el canon de la música que posen als infants?.

Diuen, aquests desaprensius, que s'emparen en una llei dels anys 80. Doncs que el govern de Rodriguez Zapatero digui prou a tant d'abús i despropòsits, perquè tot plegat sembla una enorme presa de pèl a tota la societat.

Ascó, Artur Mas i el cementiri de residus nuclears

Els tarragonins haurem d'analitzar molt acurdament a qui atorguem el nostre vot a les properes eleccions previstes per a la tardor. Els tarragonins i especialment els residents a les Terres de l'Ebre hauran de castigar severament amb el seu vot a tots aquells que no han fet res, ben al contrari, per a que el Cementiri Temporal Centralitzat de Residus Nuclears no s'instal.li a les nostres terres saturades de centrals nuclears, tres en funcionament, a més de tenir un gran complexe petroquimic, dues plantes de tractament de residus industrials i amb els dos terços de generadors eòlics existents a Catalunya, amb el deteriorament inexorable del paisatge, etc.

Llegeixo que l'Artur Mas demana als màxims responsables politics d'ERC i d'IC-V que abandonin el Govern Tripartit, al.legant que el PSOE-PSC està a favor del projecte de construir el cementiri nuclear a Ascó. Això seria el més correcte politicament parlant, peró és que la politica alguna vegada és correcte i coherent?. Per altra banda, l'Artur Mas abans de demanar res als altres partits el que ha de fer és expulsar immediatament del seu partit a l'alcalde d'Ascó (a la foto) i als regidors de CiU que li donen suport per a formalitzar la candidatura municipal per a rebre aquest repugnant cementiri nuclear. Si no pren aquesta decisió amb fermesa, Artur Mas i el seu partit també quedaran tocats.

He de dir que jo no he posat més els peus a Ascó des del moment que Joan Carranza, l'alcalde antinuclear d'Ascó, es va autoexiliar cansat i decebut. Se'n va anar a viure a la comarca de La Selva, ben lluny de la seva terra altament nuclearitzada. Joan Carranza ja fa uns anys que va morir. Estigui on estigui ara, espero que no s'assabenti del què es pretén fer a la seva terra, al seu poble per simples i sempre qüestionables motius econòmics sense tenir en compte per a res els riscos per a la salut pública i del medi ambient de la Ribera d'Ebre especialment.

Ara ens toca esperar amb paciència de sant que José Montilla convoqui eleccions, i aleshores serà el moment de passar factura, perquè els silencis còmplices tant del president com del PSOE-PSC en tota aquesta pol.lèmica nuclear, ja parla per si sol.

L'Ajuntament de Vic i la demagogia de Rodriguez Zapatero a la Comissió de la Comunitat Europea

Algú amb molta més autoritat que l'autor d'aquest post li hauria de dir al president del govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, que l'acusació d'utilitzar trucs per l'ajuntament de Vic és, com a minim, una acusació gratuïta, fora de lloc i irresponsable per haver-la dit qui la va dir.

Rodriguez Zapatero hauria de saber que ell encapçala el poder legislatiu, i que aquest poder ha demostrat que no sap legislar com caldria fer-ho.

No és cap truc utilitzar una llei vigent com és la de Règim Local per a no empadronar a immigrants irregulars i/o il.legals, perquè així ho contempla l'esmentada llei. I si l'altra llei, la Llei d'estrangeria diu el contrari, és que el poder legislatiu s'ho ha de fer mirar. A més, Rodriguez Zapatero si vol que els ajuntaments compleixin les lleis, aquestes lleis primer s'han de complementar enlloc de donar-se patades entre ells com passa ara, i també haurà d'exigir al seu govern que s'apliqui amb rigor i eficiència la llei d'estrangeria i comenci a expulsar del país als milers d'irregulars i d'il.legals que viuen entre nosaltres, perquè així ho estipula aquesta llei.

També vull afegir una altra cosa. I és que Rodriguez Zapatero enlloc d'atacar a l'ajuntament de Vic acusant-lo d'utilitzar trucs davant de la Comissió de la Unió Europea com va fer ahir al matí, el que hauria d'haver fet és entonar un mea culpa personal, perquè les lleis que regulen a Espanya la immigració són entre elles contradictòries enlloc de ser complementàries.

I per últim, Rodriguez Zapatero no pot exigir més esforços als ajuntaments en general que ja estan prou escanyats pressupostàriament parlant, i per tant el primer que ha de fer, a banda de corregir les lleis esmentades, és ampliar les dotacions econòmiques als ajuntaments.

I acabo amb una pregunta: si els immigrants irregulars i il.legals han de ser empadronats però no poden treballar, en què quedem?. Què hi fan milers d'estrangers a casa nostra que per llei no poden treballar?. De què viuran?. Qui els hi pagarà el lloguer dels habitatges?, qui els ha d'alimentar?. Això és solidaritat, o és el campi qui pugui?. Rodriguez Zapatero ha de recordar que va ser ell quan presidia el primer govern socialista sorgit de les eleccions del 2004 qui va engegar aquella desafortunada campanya de papeles para todos, una mesura que va legalitzar quasi de cop a 800.000 immigrants tot i la irritació i sospresa dels governs de la Unió Europea. O és que ja no se'n recorda?. Tan poca memòria històrica té Rodriguez Zapatero?.

El Govern de Catalunya va sense frens i amb alguns copilots irresponsables que no saben ni conduir

Avui els mitjans de comunicació ens informen que el Govern Tripartit no considera necessari obrir una comissió d'investigació pel desastre de l'incendi homicida d'Horta de Sant Joan-Prat de Compte. I ho diuen quan noves informacions sobre les investigacions judicials han posat una altra vegada entre les cordes als consellers Joan Saura i Francesc Baltasar.

També avui, he llegit a NacioDigital.cat que els Mossos d'Esquadra de l'àrea de Manresa i Terrassa han d'utilitzar els seus mòbils personals per a comunicar-se entre ells perquè algunes zones de la Catalunya Central no ofereixen la cobertura per a que la policia catalana pugui utilitzar els walqui-talkis. El més greu és que aquesta situació ja fa temps que dura, i la conselleria del Joan Saura no ha fet res per a resoldre-la.

La dita popular ja deia: no vols caldo?, doncs té dues tasses. I aquesta sembla que sigui la politica del Tripartit que afectat per una incomprensible autocomplaença, sembla no adonar-se'n de com la societat civil s'allunya de tots ells i que tot sovint es converteixen en la riota de reunions i tertulies socials i amicals. Al president José Montilla sembla que les constants cagades dels dos consellers esmentats, recordem que tots dos són d'IC-V, no li afecten i que no li importa per a res que les politiques errònies d'aquestes dues conselleries irritin cada cop més a la societat catalana que ja n'està farta de tanta incompetència politica.

Bé, d'ací a 9 mesos, o 10 a molt estirar, els patriotes catalans tornarem a tenir l'oportunitat de votar i de capgirar l'orientació politica i nacional de Catalunya. És qüestió de mesos.

Catalunya no es pot convertir en una gran patera

La parafernalia que han organitzat algunes ONG autoanomenades progressistes, i que compten amb el suport d'unes anomenades esquerres burgeses catalanes al voltant de la decisió de l'Ajuntament de Vic de regular amb la màxima cura l'empadronament dels immigrants irregulars i/o il.legals, ja comença a fer massa pudor.

Desconenc, com la majoria de la societat civil catalana, la llei d'estrangeria i la reglamentació que l'alimenta, però el què sí que sé i que comparteixo amb desenes de milers de catalans és que Catalunya no es pot convertir en una gran patera on hi cap tothom, perquè no és cert. A Catalunya no hi cabem tots i més, i menys encara aiguabarrejats.

Cal preguntar-se fins a quin punt pot ser legal i obligatori empadronar a una persona que està al nostre país de forma irregular o il.legalment. I cal preguntar-se què pensa fer el govern de Rodriguez Zapatero per ajudar als ajuntaments que ja tenen els calaixos buïts, i al damunt se'ls obliga a assumir unes responsabilitats a les quals no en poden fer front per manca de finançament.

Si aquesta gent està il.legalment al nostre país, el que s'ha de fer és expulsar-los als seus respectius països, allà d'on han vingut, enlloc de deixar que es converteixin en un problema molt seriós a nivell social, econòmic i fins i tot politic. Si tant el govern de Rodriguez Zapatero per una banda, com el Govern de la Generalitat no resolen amb rigor i responsabilitat aquest desgavell immigratori, que després no vagin pels carrers, per les places i avingudes de les ciutats i viles denunciant determinades politiques anomenades populistes, perquè en el fons aquestes politiques que tan critiquen les estan alimentant precisament els governs que tenim, com també ho fan i molt bé aquestes esquerres i ONG's comunistoides i sectàries que ens envolten.

Els consellers Joan Saura i Francesc Baltasar o dimiteixen o acabaran de cremar el Govern Tripartit

No han convençut. No n'hi ha prou, ni de lluny, demanant disculpes als parlamentaris catalans pels desastrosos resultats de l'incendi d'Horta de Sant Joan.

O els consellers Francesc Baltasar i Joan Saura dimiteixen dels seus càrrecs que han demostrat abastament la seva incapacitat politica per gestionar-los al llarg de tots aquests anys, o haurà de ser el mateix president José Montilla qui els cessi, altrament el segon govern Tripartit s'acabarà de cremar ben cremat abans d'hora.

Cinc bombers morts, un de ferit molt greu i vora 2000 hectàrees del Parc Natural dels Ports cremades no són bromes. A més, que hagi tingut de ser la jutgesa de Gandesa qui ha tingut d'anar posant les coses al seu lloc i no els màxims responsables politics de les dues conselleries esmentades, encara és un altre motiu per exigir, i no demanar, la dimissió d'aquests dos politics.

I aqui entra en escena, a primera fila, el president de La Generalitat, José Montilla, que hauria de cessar-los immediatament, o bé el conjunt del Govern de La Generalitat s'acabarà de cremar, socarrimar, més del què ja hi està abans d'hora. És a dir, abans que es convoquin eleccions per a renovar el Parlament de Catalunya. No crec que el president José Montilla pugui ni tingui d'aguantar el pols amb aquests dos consellers que de ben segur la tornaran a cagar abans de la tardor. Abans de les eleccions.

Esquerra Republicana de Catalunya fa temps que ha perdut el nord i pel camí també perd tots els papers

Els màxims responsables d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós i Joan Ridao, fa molt de temps que han perdut el nord dels principis del seu partit, i darrerament fins i tot van perdent els papers pel camí de les properes eleccions catalanes.

Quan no és Joan Puigcercós qui es posa a la primera fila de l'independentisme, sempre a remolc del moviment independentista que l'ha desbordat, és l'altre Joan, el Ridao, qui tot nerviós ataca a Reagrupament Independentista i a Joan Laporta acusant-los de demagogs. Quina poca vergonya que tenen aquesta gent d'ERC.

La demagogia l'heu estat utilitzant vosaltres durant la vostra participació als dos governs del Tripartit. Fa sis anys llargs que esteu fent demagogia barata i del més baix estil politic. Durant sis anys heu callat vergonyosament i ni heu tingut en compte els principis fundacionals del vostre partit. Els heu traït escandalosament, i ara quan us adoneu que aneu quedant cada vegada més al marge de les tendències electorals de la societat civil catalana independentista, l'únic que sabeu fer és llençar atacs contra ells en un intent desesperat per a recuperar la vostra credibilitat que heu dilapidat al llarg de sis anys, simplement per protegir els vostres interessos politics i de govern.

No és qüestió de rots ni de badalls, Joan Ridao. És qüestió d'ètica i de responsabilitat politica, principis que heu oblidat fa massa temps.

El Govern Tripartit de la Generalitat cínicament se'n fot del destruït Parc Natural d'Horta de Sant Joan

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, i el conseller d'Interior, Joan Saura, quan tindran la vergonya suficient per a presentar la dimissió dels seus càrrecs al president José Montilla?. A què espera el president, en tot cas, per cessar-los?.

Un diari de Madrid ens destapa que fins i tot l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ja va emetre un dictamen desmentint la remota possibilitat que un llamp, caigut a un pi sis dies abans de l'incendi, fos la causa del foc que va destruir gran part del Parc Natural d'Horta de Sant Joan. L'Aemet desmentia categòricament, així, l'informe que tant depressa va emetre la conselleria de Medi Ambient.

Però per si tot aixó no fos suficient, ara es permetrà l'explotació d'una mina de mineral de bauxita al bell mig del Parc Natural malgrat tots els informes desfavorables que té damunt de la seva taula de conseller, una conselleria que no se la mereix i que hauria d'abandonar avui mateix en benefici de tot Catalunya. El lloc on es vol explotar la mina es trova sota la protecció del PEIN i de la Xarxa Natura 2000. Però l'escàndol politic de Francesc Baltasar enfotent-se dels habitants de la Terra Alta, en aquest cas concret, pot arribar fins i tot a la mateixa Comunitat Europea, ja que autoritzar l'explotació de la mina va contra les directrius europees i la legalitat vigent tant a Catalunya com a l'Estat espanyol.

Si el president José Montilla no és capaç d'intervenir amb urgència per aturar aquest desgavell que va contra criteris legals, cientifics i tècnics, el conjunt de la societat tarragonina ens haurem d'aixecar tots a una contra un Govern de Catalunya que la veritat és que ni els tarragonins ni el conjunt de catalans ens mereixem.

Plega Francesc Baltasar, plegueu tu i el Joan Saura que ens fareu a tots plegats un gran favor, i de retruc també el fareu a Catalunya i de retruc també el fareu a l'agonitzant Govern de la Generalitat.

La politica catalana ha entrat en precampanya, ignorant que la societat civil ja no som primats

Si ens fixem amb cert deteniment en les declaracions que ja estant fent els politics, els del Govern de la Generalitat i els que estan a l'oposició, fàcilment ens adonarem que cap d'ells es mulla. Vull dir que tant els del CiU com els del PSOE-PSC diuen que els pactes, per a ells, queden aparcats fins conèixer els resultats de les eleccions que es faran a plena tardor d'enguany.

Doncs no. La societat civil ja és madura, més del què els mateixos politics que ara ens governen o els que ens volen governar es poden imaginar. La societat civil catalana sortosament fa mil.lenis que ha deixat de ser un grup de primats.

Ara estem en condicions de demanar, si no d'exigir, que els politics es mullin, i aixó significa que han de deixar ben clar molt abans del dia electoral amb qui pensen o no pensen pactar per a formar el nou govern. Els ciutadans tenim el dret d'exigir de la classe politica la màxima transparència abans d'anar a votar, perquè l'experiència ens ha demostrat abastament que un cop han replegat uns bons grapats de vots, pacten i repacten amb el millor postor, és a dir amb qui els dóna més parcel.letes de poder. En una paraula: entre ells es reparteixen la truita que els hem donat amb els nostres vots.

A la societat civil ja n'estem tips d'enganys i de manipulacions politiques que només beneficien les ambicions de poder. Amb els nostres vots sincers i confiats, ells en fan el que els dóna la gana emparats amb les paperetes que han obtingut de les urnes. És per aixó que tots els partits politics sense excepció han de mullar-se, remullar-se bé, durant la precampanya i la campanya electoral i dir ben clar i amb veu ben alta amb qui pensen pactar i amb qui no. Si no és així, no hi ha cap mena de dubte que les urnes que cada vegada que hi han eleccions es queden més buides, a la tardor encara s'hi quedin molt més. I insisteixo, la societat civil de Catalunya ja no som primats que actuem per mimetismes. La societat civil catalana pensa, reflexiona, observa, analitza i actua d'acord amb la seva consciència i no segons els dictats partidistes i interessats.

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i les cortines de fum preelectorals davant de les enquestes adverses

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, com un autèntic saltimbanqui de circ de festa major, s'ha tret del barret màgic la proposta dels JJOO el 2022. L'anunci sembla que ha agafat en calçotets a tots els grups politics de l'ajuntament barceloní, un ajuntament que com tants d'altres de Catalunya ja tenen prou feina per a fer front als problemes socials de les respectives ciutats i pobles.

No entraré a analitzar la necessitat o la prioritat de que Barcelona sigui o no candidata als JJOO, perquè ni em preocupa ni m'interessa. Però és prou significatiu que Jordi Hereu surti anunciant a bombo i plateret les seves intencions precisament en uns moments en que totes les enquestes i sondejos preelectorals que s'han fet, els resultats de les quals no li són gens favorables. En una paraula, sembla que els barcelonins no estan gens satisfets del seu alcalde i de l'equip de govern de l'ajuntament.

Curiosament, també totes les enquestes assenyalen la caiguda del PSOE-PSC en la intenció de vots dels catalans, i la caiguda en picat d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit ben present a l'ajuntament de Barcelona. Un partit, vull dir-ho, que fa cosa de sis anys que ha anat al vagó de cúa del Govern de La Generalitat. Ha anat a remolc durant els dos Tripartits, i ara que se les veuen venir resulta que són els més nacionalistes/independentistes del país, quan han callat vergonyosament durant tots aquests anys. Una ERC que s'ha vist superada i desbordada per la iniciativa de la societat civil, ara vol rcuperar el temps perdut, però ja no enganya ningú, en tot cas només als seus incondicionals.

Les cortines de fum serveixen per a ben poc, perquè si bé el fum de moment ens impedeix veure més enllà, aviat es difumina i desapareix i permet veure realment el rostre dels qui es volien amagar darrere del fum.

Al llarg d'aquest set o vuit mesos que resten per a les eleccions catalanes, veurem autèntiques sessions de teatre politic. Al temps.

Catalunya ha rebut una altra bufetada del govern d'Espanya, en aquest cas del ministre José Blanco

Des del Congreso de los Diputados els catalans hem tornat a rebre una altra bufetada del govern espanyol.

El ministre de Foment, José Blanco, ha sigut contundent: no hi haurà transferència aeroportuària al Govern de Catalunya. Era d'esperar que des d'allà, des de la Messeta, no es facin esforços per entendre qui som, que volem i cap a on volem anar. No entenen que Catalunya no necessita mainaderes, ni ningú que ens vingui a riure les gràcies o a fotre'ns el pèl que és el què acostumen a fer quan venen a casa nostra.

I deia que els catalans hem rebut una altra bofetada, perquè darrerament en rebem massa. Un nou finançament injust, insuficient i que no redueix el crònic dèficit fiscal; un traspàs de Rodalies ridicul i d'anar per casa; un Estatut que ja el van retallar i ja vurem com ens el tornen des del TC, i ara la negativa en la gestió de l'aeroport del Prat. Fins quan haurem d'anar aguantant tanta ignominia, tant de menyspreu i autoritarisme?.

Em pregunto si és així, donant-nos bofetades, com els politics de casa i els d'allà volen que els catalans no ens anem sentint cada cop més desafectats d'Espanya, tots plegats fressen un camí d'aigües tèrvoles i fangoses i la desafecció creixerà cada dia més, molt més encara que sigui com a autoprotecció i alhora autoestima que ningú ens pot trepitjar, ni permetrem que ens la trepitgin.

Trist paper està fent el conseller Joaquim Nadal davant de la prepotència de Madrid envers Catalunya, mal paper està fent el conjunt del Govern de La Generalitat.

Els consellers Joan Saura i Francesc Baltasar tristement ballen en mig del foc d'Horta i de la neu

Que després de més cinc dies de la forta nevada que han patit moltes comarques tarragonines i del sud de Lleida encara hi hagin pobles que tenen dificultats per a moure's, hauria de fer caure la cara de vergonya als màxims responsables de les conselleries del Govern de la Generalitat implicades.

Que després de 6 mesos surti a la llum que el foc d'Horta de Sant Joan va ser provocat, quan ja ho deien els alcaldes, veïns, bombers i Mossos d'Esquadra que no s'empasaven que la causa de l'incendi fos un llamp, també hauria de fer caure la cara de vergonya als màxims responsables politics implicats enb el cas. Ningú es pot creure que els consellers Francesc Baltasar i Joan Saura, curiosament ambdós del partit comunista, no sabien res de res pel que fa a les investigacions que realitzaven els Mossos d'Esquadra i els bombers per esbrinar la causa real d'aquell devastador incendi que va afectar una gran part del Parc Natural dels Ports.

Se'ns dirà que les investigacions estaven fins fa 48 hores sota secret de sumari, peró ara que ha saltat la noticia al carrer s'observa clarament que gràcies a la jutgesa que porta el cas i a la tenacidad investigadora de la policia catalana hem pogut saber que dos desaprensius van procar l'incendi. Tot aquest procés judicial i la tenacidad per averiguar que va passar realment, contrasta amb la tranquilitat i passotisme dels consellers esmentats després de dir publicament que un llamp va provocar el foc. I es van quedar tan panxos.

El problema que els catalans tenim amb el Tripartit és que aquest Govern està massa farcit de politics incompetents, i els consellers Francesc Baltasar i Joan Saura són la mostra de dos dels botons d'aquesta incompetència que ratlla a l'insult a la intel.ligència humana.

L'incendi homicida d'Horta de Sant Joan i les llacunes de les investigacions de la Generalitat de Catalunya

Sis mesos separen les altes temperatures del passat mes de juliol, mes que va protagonitzar el destructiu incendi del Parc Natural d'Horta de Sant Joan, i les intenses nevades d'aquest mes de gener.

Dos aconteixements contraposats, i dic contraposats, perquè parlo de dos elements totalment oposats: el foc i l'aigua. Dos aconteixements que han posat una altra vegada damunt de la taula la inoperància de la conselleria d'Interior de la Generalitat i dels serveis que li són pròpis. De la incompetència per a fer front a les nevades que han afectat a les comarques de Tarragona ja ni cal parlar-ne un cop més, ja ho vaig fer ahir. Avui vull referir-me al punt fosc que va envoltar les investigacions de l'incendi d'Horta de Sant Joan. Alguna cosa no va funcionar al llarg de tota la investigació per a esbrinar la causa de l'icendi, quan fa 48 hores que han detingut a dos joves com a pressumptes autors del foc inicial. Alguna cosa no va funcionar aleshores, perquè el fet que després de 6 mesos s'hagin fet aquestes detencions vol dir que s'ha continuat investigant malgrat que en el seu dia es va dir que la causa de l'incendi va ser un llamp. Tot plegat demostra que la investigació no es va fer correctament i a correcuita perquè la Conselleria d'Interior tenia pressa per a donar una explicació per tal de tranquil.litzar als ciutadans i als més directament afectats.

Ara, a més, resulta que els dos joves de 26 i 27 anys causants del foc havien sigut contractats per la Generalitat per a fer treballs de neteja dels boscos. Si es descuiden deixen sense ni un arbre al Parc Natural, això sí que era fer neteja dels boscos. I no val a dir ara que aquests desaprensius no volien provocar l¡'incendi...., només faltaria!, peró el què sí que és cert és que van incomplir la normativa vigent en aquells moments d'ecendre foc al bosc, i ho van fer impunement i irresponsablement. Per què aquests agents forestals causants de l'icendi van encendre una foguera?. Quins motius tenien aquests desaprensius per encendre foc?. Potser es volien escalfar el café amb la calor que feia?. Un altre punt fosc que la opinió pública demanem que es deixi ben clar.

Demanar una altra vegada la dimissió del Joan Saura, del Francesc Baltasar i de tots els qui els envolten és inútil. En aquest país no dimiteix mai ningú, encara que siguin uns autèntics incompetents, encara que l'icendi s'emportés pel davant la vida de cinc bombers.

Prades incomunicada i abandonada a la seva sort pels serveis de Protecció Civil de La Generalitat

La vila tarragonina de Prades fa quasi 48 hores que està incomunicada per la neu. La història es repeteix. No hi ha manera. On són les màquines llevaneus dels serveis de Protecció Civil de la Generalitat?. On és el màxim responsable, el comunista Joan Boada?. Com és que fins ahir a la tarda nio va arribar una màquina fins a Prades però que ningú l'ha tornat a veure?.

El dia 29 de gener del 2009 ja vaig penjar un altre post a resultes d'una altra nevada que va afectar les nostres comarques i al conjunt de Catalunya. Aleshores es va intentar responsabilitzar als serveis meteorològics de Catalunya, TV3, de no informar adequadament, i no era cert (clica, si vols, damunt del titular d'aquest post). I ja fa cosa de sis dies que aquests mateixos serveis d'informació meteorològica alertaven de fortes nevades i de baixades brusques de les temperatures. Com és, doncs, que una altra vegada ha agafat en calçotets als de Protecció Civil i el Neucat s'ha posat en marxa tant lentament i descoordinadament?. Els màxims responsables de posar en marxa amb rapidesa estan realment capacitats per a dirigir la Protecció Civil de Catalunya?. Crec que a la vista dels resultats negatius que es repeteixen cada vegada que una nevada de certa intensitat afecta al país, no estan ni preparats ni capacitats per responsabilitar-se d'aquest servei.

Però aqui mai ningú ni dimiteix ni és cessat. Haurem d'esperar a les properes eleccions per fer-los fora els mateixos ciutadans.

El president José Montilla, la carta dels 200, i la rocambolesca sentència del Tribunal Constitucional

La riota de la sentència del Tribunal Constituiconal pel que fa al maltractat text de l'Estatut de Miravet, s'allargassa amb el text de la carta que el president José Montilla ha adreçat a 200 entitats culturals, socials, econòmiques, esportives, etc, de Catalunya per a donar, diu, resposta adequada a la més que segura segona retallada del text estatutari. La primera ja la van fer els socialistes abans d'entrar el text al Congreso de los Diputados sota l'estricta direcció i supervisió de l'anticatalà Alfonso Guerra.

Un cop llegit el text de la carta de José Montilla (clica damunt del titular del post i el podràs llegir des de Directe.cat), qualsevol es pot quedar estupefacte quan llegeixes que al final acaba amb la independència de Catalunya. Ignoro qui li ha escrit aquest document al president, i ignoro quines intencions finals hi ha al rere fons de la carta. Però costa creure's que José Montilla ens parli tant amablement de independència i amb tanta condescendència respecte a les consultes sobiranistes, quan durant els darrers tres anys, per exemple, mentre votaven una cosa al Parlament de Catalunya, a Madrid hi votaven en contra per fidelitat als germans grans del PSOE. Costa creure's el fons d'aquest escrit del president quan no fa gaires dies, per Nadal concretament, referint-se a l'independentisme va tractar-nos d'aventurers, etc. Costa creure's, insisteixo, que José Montilla s'identifiqui amb el text de la carta dels 200, perquè ell i el seu partit PSOE-PSC són, com a molt, clarament autonomistes com ho són tots els del Tripartit i tots els qui avui estan a l'oposició, i cap d'ells estan per la independència i sobirania de Catalunya.

Montilla demana unitat d'acció per a donar una resposta a la sentència desfavorable del TC, però què anirem a defensar si ja ens diuen que acataran la sentència?. Quin paper es pensa jugar en tota aquesta maniobra politica engegada des de l'aparell del PSOE-PSC des dels moviments i associacions independentistes?. Ajudarem a donar corda als autonomistes afegint-nos a la paròdia que ens estan preparant?.

Islamistes d'Egipte maten a cristians coptes quan sortien de l'església a la ciutat de Nagaa Hamady

Els islamistes quan no maten jueus, si poden, assassinen a cristians indefensos quan surten de les esglésies. Em vull referir al cas de l'assassinat bestial de 8 persones i de més d'una dotzena de ferits, tots ells cristians coptes, que sortien de la seva església de la ciutat Nagaa Hamady situada al sud d'Egipte de celebrar la pasqua que ells la rememoren el dia 7 de gener.

El cas de Nagaa Hamady no és ni el primer ni el quart. Als darrers mesos han mort cristians assassinats per islamistes a Indonèssia i a Malaissia, nens inclosos, alguns d'ells cremats vius ja que els islamistes havien incendiar l'església previament.

La supèrbia dels islamistes que es consideren superiors a tothom, és la causa primera i darrera d'aquests crims incomprensibles i imperdonables. La seva ignorància supina, no els permet veure més enllà que el seu fanatisme religiós, sense tenir en compte les aportacions que el poble copte ha fet al món. Citaré només un detall. Champollion va poder arribar a desxifrar els geroglifics egipcis gràcies a vocables que utilitzen els coptes i que estaven escrits a la Pedra Roseta en demòtic, geroglific i grec. Però al marge d'aquest importantissim fet històric que ens ha permés conèixer molt més a fons la vida, la cultura i la religió dels antinc egipcis, es tracta que els coptes també són egipcis, i que segles abans que arribés l'islam a aquelles terres, els cristians coptes ja existien i vivien pacificament a la terra del Nil.

Només el fanatisme, l'orgull i la supèrbia, que són filles de la ignorància, poden actuar amb aquesta brutalitat inhumana i perversa. I em pregunto: què passaria si un bon dia algun cristià europeu matés a musulmans al sortir de les seves mesquites?. Ho dic pel poc cas o escassa importància que alguns mitjans de comunicació han donat a aquests fets.

Foto: L'església copta dedicada a Sant Sergi a El Caire.

L'independentisme de Catalunya cap a on camina?. Qui tindrà realment la clau per adreçar el camí?

Després de les consultes per la independència de Catalunya d'Arenys de Munt i del 13-D, i després que s'hagi consolidat Reagrupament amb la decidida ambició d'engegar tant aviat com sigui possible la consulta vinculant al Parlament de Catalunya, cap a on camina el moviment social i civic català per a continuar el camí que s'ha començat a fressar?.

Sembla que de moment hi ha dues opcions. O bé l'engegada per Joan Carretero amb Reagrupament, o bé la de Santiago Espot de Catalunya Acció. Però compte!, que ara també ha sortit a la plaça l'actual president del Barça, Joan Laporta que si bé setmanes enrere va estar fstejant amb els botiflers d'ERC i amb els autonomistes de l'anomenada Casa Gran del Catalnisme, CiU, ara sembla que Joan Laporta no descarta la possibilitat d'engendrar un nou partit. Si fós així, malament anem tots plegats i especilment els independntistes que ens veurem abocats en dues o tres opcions que teòricament pretendran el mateix: La independència nacional de Catalunya, i això no és a hores d'ara gens encoratjador ni estimulant. Tot el contrari.

Si l'independentisme català no és capaç de sumar esforços deixant de banda personalismes i protagonismes que mai són bons i molt menys en politica, ens convertirem en un galliner descontrolat que alimentarà als espanyolistes i als botiflers que ens envolten, fins i tot des del mateix Govern, donant-los arguments per a desqualificar als independentistes.

Si realment Joan Laporta, com ha afirmat en repetides ocasions des de fa alguns mesos, és independentista convençut s'hauria d'afegir al moviment cívic per a la soberania que ja fa anys que camina, i deixar-se d'aventures personals que sense cap mena de dubte perjudicarà més que beneficiarà.

I per altra banda, tant Joan Carretero com Santiago Espot en benefici de la independència de Catalunya tampoc poden anar cadascú per un cantó. Mal servei faran tots ells a Catalunya i a l'independentisme si no són capaços d'unir esforços enlloc de dispersar-los, a no ser que obscurs objectius electorals que se'ns escapen, i que només coneixen ells, tinguin com a objectiu bombardejar des de la linia de flotament l'independentisme.

La dictadura de Cuba no mereix cap atenció ni cap consideració especial per part de la Unió Europea

La Cuba del clan familiar i dictatorial de Fidel Castro que porta més de 60 anys aplastant amb mà de ferro els drets humans més elementals, de cap de les maneres es mereix cap tracte especial ni cap mena de consideració per part de la Unió Europea. Ben al contrari.

El que hauria de fer la UE és pressionar més encara al règim comunista castrista per a que abandoni d'una vegada els ideals totalitaris, i avanci amb fermesa i decisió cap a la democratització de Cuba per a que els cubans recuperin els seus drets inalienables de viure en pau, justicia i llibertat.

Sortosament ja hi han països com Alemanya, Suècia, Txèquia, Regne Unit i d'altres que no estan per anar fent la gara gara al ministre Miguel Angel Moratinos i al president del govern espanyol José Luis Rodriguez Zapatero. Al marge del recent conflicte diplomàtic encetat arran de l'eurodiputat socialista que no va poder entrara a Cuba, fet que demostra clarament el tarannà despòtic del règim castrista, es tracta de la dignitat politica i social d'Europa que mai s'ha de baixar els pantalons davant de governs d'aquesta mena.

Si els europeus hem lluitat aferrissadament per anar assolint els drets fonamentals que ha de tenir qualsevol ser humà durant segles, ara que juntament amb el conjunt del món occidental som els defensors dels Drets Humans a nivell internacional, fins i tot constituïnt el Tribunal Penal Internacional, no podem cedir ni un milimetre enfront de la dictadura castrista ni de cap altra.

Si el Premi Nobel de la Pau, el president USA Barack Hussein Obama, ja va alertar al govern espanyol (veure l'encapçalament del post) que el seu govern no donaria cap pas endavant si Cuba no en donava, a què ve que el govern espanyol vulgui suavitzar les relacions UE-Cuba si en aquell país la dictadura segueix igual o pitjor?.

Esquerra Republicana de Catalunya i CiU manipulen i intenten confondre a la opinió pública catalana

El passat dia 15 de desembre, e-noticies.cat publicava a la secció d'opinió un article signat per Carles Costa sota el títol Insult a la Intel.lgència. Un cop llegit l'article que, per cert, el vaig trobar a la web de Reagrupament d'Osona, i considerant-lo molt encertat després de veure el teatre independentista orquestrat per ERC i CiU durant les consultes independentistes del 13-D, em permeto la llibertat de reproduir-lo al meu bloc:

Hi ha coses a la vida que costen molt d'entendre, que només estan a l'abast dels grans pensadors, però n'hi ha d'altres que, per la seva simplicitat, haurien d'estar a l'abast de tothom. Per altra banda, reconec que, o bé em sento insultat, o no ho entenc. A veure si m'ajuden a aclarir- ho.

El fet és que el Parlament de Catalunya (allà on diuen que hi ha la representació del poble) actualment està format per 135 diputats i entenc que les decisions es prenen per majoria. Si dividim 135 entre 2, això ens dóna 67,5; és a dir, la majoria és en 68 diputats.

La cirereta al pastís del referèndum del 13D ha estat l'èxit de la societat civil; molts intentaran d'apropiar-se'l, però realment és un èxit de la gent anònima. Felicitats a tots, ells i elles, a tots els milers de voluntaris que ho han fet possible. El que em desconcerta, però, és com, concretament

un parell de partits amb representació parlamentària han pogut fer campanya pel sí i actes unitaris quan la suma dels seus diputats, 48 + 21, dóna exactament 69. Dit d'altra manera, el proper dia que hi hagi sessió, podrien declarar unilateralment la independència de Catalunya i encara els en sobraria un.

A veure, a veure, a veure si ho he fet bé, “no ens poséssim pas nerviosos”, que diria La Trinca. 135 dividit per 2 són 67,5, oi? Ells sumen 69, oi? 69 és major que 67,5 també, oi? Aleshores, o ens prenen el pèl i d'aquí que em senti profundament insultat, o realment no ho entenc. Però és massa senzill com per no poder-ho entendre...

Total, o esteu o no esteu per la independència! El poble, els voluntaris, la societat civil ha sigut capaç d'organitzar un referèndum exemplar, mentre que vosaltres, diputats, no vàreu voler ni entrar a debatre al Parlament la Iniciativa Legislativa Popular que es va presentar fa tot just mig any sobre la qüestió. Senyores i senyors diputats, la gent d’aquest país no som estúpids! O la declareu i treballeu per la independència, o aparteu-vos del camí i deixeu pas, que n'hi ha que sí que volen entrar amb aquesta intenció! Qui voleu que us cregui!?

Rodriguez Zapatero i la Troika econòmica de la UE

La veritat és que si no fós perquè la qüestió és molt greu i seriosa, em refereixo a la crisi econòmica que patim tant a Catalunya com a Espanya i al conjunt d'Europa, la comissió de savis que s'ha tret del barret el president espanyol, Rodriguez Zapatero, per a fer sortir Europa de la crisi, seria per a enfotre-se'n i amb ganes.

Potser, dels tres, el més agut, experimentat i que xafa de peus a terra sigui Jacques Delors, però que en aquesta comissió de savis també en formi part l'ex ministre d'economia Pedro Solbes que ni va veure venir la crisi per allà l'any 2008, la veritat que és molt penós. Fins i tot Rodriguez Zapatero fa uns quants dies que va demanar disculpes poublicament per no haver previst que la crisi ens faria amorrar a tots plegats fins el terra, i això que tenia al seu costat al superministre Solbes. I el tercer personatge és l'ex president socialista Felipe González. Ignoro quines capacitats i coneixements té aquest politic de macroeconomia, però em sembla que si ells han de ser els qui marquin les pautes a Europa durant el semestre de la presidència de la UE, anem tots plegats ben apanyats.

I dic que anem apanyats perquè mentre Alemanya i França especialment, i Anglaterra, Itàlia i d'altres membres europeus ja donen passes fermes per a superar la crisi, ni a Catalunya ni a Espanya ningú té gens clar quan es començarà a veure la sortida del túnel, ben al contrari. Encara es preveu que durant la pràctica totalitat del 2010 s'aniran perdent pel camí més llocs de treball i el deute públic encara es dispararà més.

I aquesta troika ens ha de salvar del naufragi?.