L'Estatut de Catalunya, el tuf insuportable que fa la politica i el dictàmen del Tribunal Constitucional

Es podria dir que d'aquell Estatut de Catalunya que, si no recordo malament, els catalans vàrem votar el dia 1 de novembre del 2006, molts de nosaltres ja ni en fem cas. Han passat tres anys i mig des de l'aprovació d'aquell text inicial que abans d'anar al Congreso de los Diputados els socialistes de Madrid el van ribotar, retocar i malmetre.

Ara el Tribunal Constitucional ens té massa cansats i aborrits com per estar pendent de les seves dèries, discusions internes i picabaralles entre ells. I a més ens surten els politics, com els Herrera d'ICV-EUiA tot preocupat per si la sentència que en realitat només esperen els politics i poca gent més, es farà o no pública abans de les eleccions catalanes de la tardor. Quina por tenen els politics, fins i tot la vicepresidenta Fernandez de La Vega, pel que fa a l'oportunitat o no de que la sentència del TC es faci pública abans o després de les eleccions?. Insisteixo. Es creuen uns i altres que l'electorat variarà les seves intencions de vot o la determinació d'abstenir-se per això?.

Donaré una idea a aquests politics tant il.luminats que tenim. Ja que darrerament els mitjans de comunicació i les organitzacions internes dela partits sembla que els hi ha agafat la febre de les enquestes i dels sondejos d'opinió, podrien fer-ne una preguntant als catalans si els preocupa molt o poc l'Estatut que pugui sortir de la seu del TC, i si esperen que amb l'aprovació definitiva del text, retallat i retocat està clar, els problemes de Catalunya es resoldran.

Preguntin, preguntin a l'opionió pública si el tema de l'Estatut els fa perdre el son o si els neguiteja molt, i comprovaran que els politics caminen per una vorera i els ciutadans per l'altra i, a més, en setit contrari.

L'assumpte del text de l'Estatut està tan podrit i remenat, que ja fa massa tuf com per a que la majoria de ciutadans encara siguem capaços de conservar un bri d'esperança i de confiança. Tot plegat acabarà com el rosari de l'aurora, i aqui pau i allà glòria.

Joan Laporta i Josep Anglada seran el revulsiu de la politica catalana a partir de la propera tardor

Si l'enquesta "fantasma" que ha fet pública Joan Laporta utiliztant el seu web es pot considerar seriosa i tècnicament ben feta, certament que el encara president del Barça pot donar un cop de gràcia a l'actual correlació de forces de la politica catalana.

He dit enquesta fantasma perquè en cap moment es pot llegir des del web quina empresa especialitzada que es dedica a fer aquests treballs n'és la responsable. Seria bo que Joan Laporta ens ho fes saber per a poder valorar amb cert rigor la fiabilitat dels resultats electorals que se li atribueixen al Laporta.

El cert és que al si de la politica catalana hi han molts nervis. Per exemple, els del PSOE-PSC ja han escombrat al fins ara director de campanyes electorals. Esquerra Republicana de Catalunya va com una moto perquè sap que la caiguda electoral serà estrepitosa; els de CiU tot i que sembla que fa un temps que ja es veuen les orelles, no les tenen totes perquè el sector més nacionalista i independentista ben bé podria votar a Reagrupament o bé a Laporta, etc. I no podem oblidar que l'entrada a l'escena politica catalana de la PlataformaxCatalunya de Josep Anglada, també farà capgirar els resultats finals quan es computin els vots d'uns i d'altres.

I per acabar el post no puc deixar de referir-me a la perillosa divisió de l'independentisme entre Carretero i Laporta, aixó si no sorgeix d'ací a quan es faci la convocatòria electoral algun altre col.lectiu o partit de caràcter independentista. La dispersió de vots pot molt bé avocar en un desastre electoral, i realment seria molt decepcionant.

Hagadà de Pesaj, la Pasqua del poble jueu que se celebrarà en mig de l'odi incontrolat del món àrab

Demà al vespre els més de 13 milions de jueus d'arreu del món celebraran el Seder Pesaj, la Pasqua Jueva, que rememora la sortida del poble hebreu de l'Egipte faraònic.

Enguany, peró, els dies de festa ja es veuen enterbolits pels actes terroristes de Hamàs que en els darrers dies han disparat contra el territori d'Israel més de quaranta cohets Kassam matant un treballador, ferint-ne d'altres i causant danys materials. També aquest Seder Pesaj coincideix amb la Conferència de la Lliga Àrab que s'ha convertit en un forum antijueu per antonomassia. Amenaces, peticions de càstics contra Israel, etc, és la tònica d'aquest galliner que acostuma a ser senpre la conferència de la Lliba Àrab, i que es fa a la ciutat de Sitre (Libia).

També conicideix amb la mala educació i manca de diplomàcia demostrada pel Barak Hussein Obama quan fa uns dies va rebre amb fredor al cap del govern israelià Benyamin Netayahu a la Casa Blanca. També coincideix amb les protestes indiscriminades dels islamistes radicals de Cisjordània provocant tot sovint enfrontaments amb les forces de seguretat d'Israel, tot fent crides per a una tercera intifada.

Pel que es veu ni a Cisjordània ni a Gaza la gent no deu treballar, perquè sempre estan o bé disparant cohets contra territori israelià, o bé intentant segrestar soldats del Tsahal o bé llençant pedres i altres objectes contra els soldats d'Israel, o excavant túnels a la frontera amb Egipte. M'imagino que com que Europa i Occident en general ja els hi donem subvencions a dojo, ja es poden permetre organitzar algarabies i conflictes.

Tot i això que tota aquesta gent no es preocupi, perquè el poble jueu al llarg de la seva dilatadissima història se n'ha sortit ben airós de situacions molt més dificils i perverses.

Malgrat tot, el poble jueu està preparat per a la celebració de la Pasqua. Pesaj Sameaj.

* Enllaç interessant:http://www.es.chabad.org/library/article_cdo/aid/656235/jewish/El-Seder.htm

Ratzinger, l'actual papa Benet XVI, i la pederàstia

On s'han amagat els bisbes i arquebisbes de la Conferencia Episcopal Española?. Com és que no surten als carrers de Madrid per omplir-les del colors escarlata de les seves vestimentes per a denunciar sense embuts els nombrosos i repugnants casos de pederàstia dels seus correligionaris?.

El Pais d'avui publica un testimoni d'un alemany que va patir agressions sexuals per un capellà que exercia a la diòcessi del aleshores cardenal Ratzinger, actual papa Benet XVI, i que ja va ser transferit a aquesta demarcació eclessiàstica des d'una altra perquè ja havia comés agressions sexuals?. (Clica damunt del titular del post, i accediràs a la informació d'El Pais).

Enmig de tot aquest escàndol sexual-diabòlic de l'església romana que s'ha escampat per arreu del món, perquè per arreu surten més casos de pederàstia sacerdotal, se'ns informa que el proper dia 7 de novembre Benet XVI arribarà a Barcelona per a inaugurar el temple gaudià de la Sagrada Familia. Quin contrasentit!. La familia que ells tan defensen. Els fills no nats, embrionaris, que ells tant defensen sortint pels carrers en processó i solemnitat per cridar no a l'abortament, ells atempten contra els mateixos fonaments de la familia agredint als fills indefensos exigint-los silenci sota amenaces.

I el què és pitjor, emparats sota els paraigües dels bisbes, arquebisbes i cardenals que els amaguen i protegeixen malgrat conèixer les seves perverses i malèfiques accions. Benet XVI el que es mereixeria quan aterri a Catalunya és el menyspreu i indiferència del poble català començant per les mateixes autoritats, encara que molt em temo que entre ells, els politics, hi hauran empemtes per estar a primera fila i sortir a la foto quan a més estarem en plena campanya electoral.

Quin desastre de país!.

Polònia, l'Orfeó Català i el Cant dels Pàjarus

Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU sectària, i la judeofòbia, la islamofòbia, i la cristianofòbia

La forta ressaca politica catalana a resultes de l'enquesta-sondeig que ahir publicava El Periodico de Catalunya on es reflectia que un sector important de la societat catalana està cansada i farta de la immigració i de les conseqüències que se'n deriven a casa nostra, ara és l'ONU qui entra en el joc brut del sectarisme politic-religiós.

Resulta que el Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides reunit a Ginebra (Suïssa), ha condemnat la prohibició de construir minarets a les mesquites d'aquest país alpí. Com no podia ser d'altra manera la resolució fou presentada pel Paquistà indicant la difamació de les religions, proposta que fou acceptada per 20 vots a favor, 17 en contra i 8 abstencions.

I cal preguntar-se un seguit de coses.

Primer: Qui és l'ONU i el seu Consell de Drets Humans per condemnar una decisió presa pels suïssos en referendum?.

Segon: En la resolució es parla de manifestació islamofòbica.

Tercer: Com s'hauria de qualificar a tots els països musulmans/islàmics que prohibeixen construir esglèsies cristianes, catòliques, ortodoxes o sinagogues?.

Quart: Aquesta fantasmada del Consell dels Drets Humans de l'ONU encara no ha trovat el qualificatiu?. Doncs ja els ho diré jo des del meu bloc: Se'n diu cristianofòbia i judeofòbia. Ras i curt. I com és que Ban Ki-moon i la seva tropa no ho denuncia?.

Cinquè: Com és que l'actual secretaria general d'aquest incompetent i inútil organisme mai ha condemnat aquestes prohibicions religioses que afecten a centenars de milions de creients no musulmans?.

Sisè: Aquesta genteta tan "humanitària" com és que no crida ben fort contra els assassinats de cristians i jueus a mans de musulmans arreu del món?.

La veritat és que ja comença a fer fàstic tant de victimisme per part del món islàmic. Sempre van de víctimes propiciatories, i potser ja comença a ser hora de dir ben clar i català que són ells qui han vingut a Europa i a Occident, i per tant són ells qui s'han d'amotllar als nostres costums, tradicions, cultura, etc, i no a l'inrevès. I si no hi estan conformes, doncs ja saben...., que se'n vagin pel mateix camí que van venir, i els hi donarem les gràcies per marxar.

ADDENDA.- Aqui deixo un enllaç força interesant: http://davidadael.blogspot.com/

La Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, El Periodico de Catalunya i la mediocritat política

El Periódico de Catalunya darrerament ens està sorprenent amb el seguit d'enquestes d'opinió que està publicant en el darrers dies. Ara ens informa a bombo i plateret que el 48 per cent dels catalans creuen que la immigració és dolenta; que un 63 per cent de catalans opinen que els ajuntaments no haurien d'empadronar als immigrants il.legals o irregulars; que un 7,5 per cent de catalans estan disposats a votar a un partit del tarannà de Plataforma per Catalunya o similars, i que un 16,6 per cent diuen que podrien arribar a votar un partit com PxC.

Tot i que un 50 per cent dels enquestats suspenen al dirigent Josep Anglada, un 30 per cent d'aquests enquestats l'aprova i un 8 per cent amb nota alta.

Així doncs, que està fallant?. El passat dissabte, dia 13, vaig penjar un comentari referint-me a l'acte que Plataforma per Catalunya va fer aquell matix dia a un hotel de Barcelona, i durant l'acte Josep Anglada va ser proclamat candidat a la presidència de la Generalitat.

I en tot aquest enredat entramat autòcton-immigrant no s'ha de perdre de vista en cap moment que la població ja n'està tipa, jo també n'estic com tants d'altres, de les accions islamitzadores que alguns grups estan fent a casa nostra com amenaçar o intimidar a propietaris de bars per a que no venguin alcohol; les amenaces d'alguns d'aquests grupets de musulmans radicals que van dient que Espanya s'ha de regenerar i que el camí per a fer-ho no és altra que l'Islam, o els conflictes entre els mateixos musulmans com el cas de l'imam de Lleida o el cas de Cunit, etc.

I què fan els politics per a enfrontar-se decididament a tota aquesta tensa i densa situació social?, ben bé poc, molt poc pel que sembla. Diria que res. Pitjor encara, perquè sembla que encara riuen les gràcies a aquesta gent intolerant que ens envolta, mentre ells encara s'envalentonen més.

Agafant el fil del que ja comentava, insistiré que el problema de fons radica en la mediocre i covarda politica que han estat fent i continuen fent, tant el govern central del PSOE a nivell d'estat, com el de La Generalitat de Catalunya. Es fa una politica dèbil, evitant qualsevol problema amb la immigració. La tolerància extrema que s'aplica amb els milers d'irregulars i d'il.legals que hi ha al país que tot sovint ben bé sembla que tenen més drets que els de casa quan és l'hora de rebre ajudes o un habitatge.

Per tant, que ningú es sorprengui del resultat de l'equesta o del sondeig d'El Periodico de Catalunya, perquè en realitat només ha reflectit sobre el paper imprès el que molts ja sabiem des de fa temps. I que tampoc ningú alci el crit al cel quan Plataforma per Catalunya, a finals d'any, entri al Parlament de Catalunya amb els seus diputats.

ADDENDA.- Si cliques damunt del titular del post, accediràs a la informació completa d'El Periodico de Catalunya.

Anticatalanisme i Antisionisme per Jaume Renyer

La web Tribuna.cat, en data del passat dia 22, publicava la ressenya del llibre de Jaume Renyer que sota el títol Anticatalanisme i antisionisme ha editat l'Editorial Duxelm. Així comentava Tribuna.cat el llibre de'n Renyer: "L'editorial Duxelm acaba de publicar el llibre Anticatalanisme i antisionisme, avui de Jaume Renyer prologat per Joan B. Culla, un llibre sobretot valent però també necessari a una societat com la catalana, acomplexada per la problemàtica a l'Orient Mitjà i la malaltia proarab de l'espanyolisme. I tanmateix, dirvalent no hauria de ser necessari a una societat plenament democràtica, perquè els arguments israelians i els palestins haurien de poder-se exposar de manera igualitària i normalitzada.Amb aquest monogràfic, l'autor analitza les causes profundes que provoquen l'antisionisme a Catalunya, i estudia com, des de l'extrema esquerra fins l'ultradreta, es comparteix i s'instiga l'odi contra l'Estat d'Israel. Estem davant, doncs, d'una obra imprescindible per reconèixer les arrels comunes que presenten l'anticatalanisme i l'antisionisme, i la manera com aquest sentiment és manipulat per bona part de l'espanyolisme més visceral per coartar els drets i les llibertats nacionals dels catalans".

Mai, des de fa segles, Catalunya s'havia expressat i manifestat tant antisemita com ho està fent en el darrers anys, fins i tot politics que han ocupat i encara ocupen responsabilitats de govern, s'han mostrat explicitament antisemites sense cap mena de rubor, al contrari.

Curiosament, algunes Ong's que reben substancials aportacions econòmiques (en diuen subvencions) de La Generalitat, concretament de l'àrea de Relacions Institucionals, sembla que no tenen altra feina ni cap altra finalitat humanitària que promoure l'antisemitisme tot rient les gràcies als col.lectius musulmans que ens estan envaint i que sempre van, pobrets, de víctimes per la vida.

La sortida al carrer del llibre de Jaume Renyer és molt oportuna, ja que només falten 29 dies per a la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Una jornada dedicada a l'exaltació del llibre per excel.lència, i que molt bé por ser un motiu més, a banda de l'interessant contingut, per a comprar Anticatalanisme i Antisionisme. Penso que fins i tot se li podria obsequiar amb un exemplar als politics d'ICV-EUiA.

Reagrupament.Cat, la falsa regeneració democràtica i els salvadors de pàtries

La dansa d'enquestes i sondejos d'opinió que amb una intensitat insospitada es publiquen cada dos per tres per diferents mitjans de comunicació, van confirmant sense cap mena de dubtes la desfeta del Govern Tripartit de Catalunya.

Avui és el Periódico de Catalunya qui publica la darrera enquesta (veure gràfic que encapçala el post, i si cliques damunt del titular accediràs a la informació), i fa cosa de quinze dies va ser La Vanguardia qui amb el seu sondeig ja assenyalava sense embuts d'aquesta devallada de confiança del Tripartit, especialment d'ERC.

Ara toca parlar de Reagrupament.cat i del Laporta. Recordo que a començaments del passat mes de juliol, a la facultat universitària de Jurídiques de la universitat de Tarragona, Joan Carretero va presentar Reagrupament omplint-se la boca de la necessitat urgent de regenerar la politica catalana. Es va omplir la boca referint-se a la participació assamblearia de la militància, etc.

En què ha quedat tot allò després de 9 mesos, només 9 mesos?. En res. L'assemblea de Reagrupament del passat cap de setmana va enterrar totes aquelles esperances i il.lusions. I clar, resulta que ni els sondeig que va publicar La Vanguardia ni la que publica avui El Periodico, Reagrupament.cat no obté ni un simple diputat. I els qui pensin que el salvador de la pàtria serà el tàndem Joan Carretero-Joan Laporta, que comencin a prendre-s'ho amb calma i que prenguin til.la a partir d'avui mateix.

A Catalunya ja no se sap si es fa politica folclòrica, o folclòre de la politica.

La pornogràfica Esglèsia Catòlica de Roma

Amb quina autoritat moral l'església catòlica pot parlar fins a l'atipament en contra de l'avortament, quan ells atempten escandalosament contra infants i joves indefensos marcant-los per tota la seva vida?.

Amb quina autoritat els representants d'aquesta església corrupta pot anar predicant des de les esglésies llegint seccions dels evangelis?.

Aquesta gent haurien de recordar diariament el que diuen els evangelis de Marc 10. 13-16, o el de Mateu, cap 18. Els hi recordaré jo mateix des del meu bloc:

Evangeli de Mateu: En veritat us dic, que si no us torneu com aquests infants, no entrareu al regne dels cels. I qualsevol de vosaltres que danyi a algun d'aquests petits que creuen en mi, seria millor que els hi pengessin al coll una pedra de molí d'ase, i que els enfosessin a les profunditats de la mar.(cap.18 2-6).

Evangeli de Marc: Deixeu que els nens vinguin a mi, perquè d'ells és el regne de Déu. Certament us dic que el que no rebi el regne de Déu com un nen, no hi entrarà. (cap 10 14-15).

En què quedem doncs?. Denuncieu l'avortament qualificant-lo d'assassinat d'un ésser no nascut, mentre que vosaltres abuseu del vostre poder per abusar dels infants que aquests sí que han nascut i els marqueu per tota la seva vida?. Així és com maltracteu els vostres evangelis?.

La vostra immoralitat, la vostra doble moral, és tan perversa com criminal i haurieu de ser jutjats severament i complir la pena que un tribunal dictaminés. Però no. No aneu a la presó, perquè amb als diners que rebeu dels donatius dels feligresos, pagueu els vostres pecats i les vostres misèries indemnitzant a milers de victimes dels vostres pornogràfics abusos.

No us mereixeu cap credibilitat. Només sou mereixedors del més absolut menyspreu i rebuig de la societat.

El monestir de Santes Creus i les despulles del rei Pere III d'Aragó, I de Sicilia i II de Catalunya

"Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia". (Roger de Llúria).

La frase atribuïda a Roger de Llúria que va salpar des de Tarragona, i que va ser recollida per la crònica de Bernat Desclot al capitol CLXVI, és prou el.loqüent de la importància històrica i politica del regne Catalano-aragonès al darrer terç del segle XIII.

Les despulles mortals del rei Pere III el Gran des de l'any 1285 en que va morir han reposat al monestir tarragoní de Santes Creus (Alt Camp) durant més de 700 anys. Ara fa cosa de 5 mesos que la conselleria de Cultura de La Generalitat se li va ocórrer investigar les restes del rei, cosa que ja s'està fent a Barcelona.

En principi es va dir que tant les restes mortals com el conjunt monumental del mausoleu (Foto) seria traslladat al museu de Barcelona. Serà un espoli més del centralisme barceloní?. Així s'amplien els fons museístics de Barcelona?. La qüestió de fons no serà un cert ressentiment de Barcelona pel fet que la majoria dels reis de la corona d'Aragó (catalano-aragonesa) resposen als monestirs de Santes Creus i especilament de Poblet i no a la casa dels comptes de Barcelona?.

Voldria creure que aquella esbojarrada i interessada idea, sortís de qui sortís, no es porti a terme, i que les restes mortals del rei Pere el Gran, un cop restaurat el mausoleu i fetes les investigacions que calguin, retornin a Santes Creus on va ser enterrat.

Les ambaixades de Catalunya haurien de passar comptes abans de les properes eleccions catalanes

Llegia el passat dia 18, dijous, a El Periodico de Cataluña, que el vicepresident Josep Lluis Carod amb l'acord explicit de l'actual Govern de La Generalitat i amb el suport de Roser Clavell, viceconsellera d'afers exteriors de Catalunya, que es dissenyarà un pla per a crear un cos diplomàtic durant els propers cinc anys.

Segons els del Tripartit el document vàlid per a qui guanyi les eleccions de la propera tardor. Aquest document preveu que amb la creació del cos diplomàtic es podran formar especificament als funcionaris que seran destinats a les ambaixades catalanes a l'exterior.

De moment estan en funcionament cinc ambaixades a Nova York, París, Londres, Berlín i a l'Argentina que només en lloguers anuals els catalans paguem un total de 344.000 euros, a banda està clar, dels sous del personal que ja hi treballa.

Vista la situació, crec que el Govern i especialment el vicepresident Josep Lluis Carod, responsable de la politica exterior de Catalunya, ha d'informar a la societat catalana de la tasca que aquestes ambaixades han fet durant aquests darrers anys, i quins fruits efectius n'ha obtingut el nostre país en tots els àmbits. I dic això, perquè han passat els anys i ningú del Govern ha informat de l'efectivitat d'aquesta politica exterior. No n'hi ha prou amb inaugurar ambaixades col.locant a amics i familiars. Els catalans tenim el dret de saber què han fet fins ara.

Hurva, la sinagoga recuperada de Jerusalem i les ridicules protestes fora de lloc dels musulmans

Benviguda sigui la inauguració de la Hurva, la sinagoga destruida en dues ocasions i reconstruida o recuperada tres vegades. Francament, no sé a què venen tantes protestes dels islamistes de Hamàs i demés sectes terroristes islàmiques pel fet que Israel hagi recuperat la sinagoga que el segle XVIII va ser recontruïda amb l'ajuda d'un arquitecte turc i amb el plè consentiment del aleshores Imperi Otomà que dominaba la terra d'Israel.

No sé a què ve tanta algarabia feixista i xenòfoba contra el poble jueu pel fet que ara s'hagi reconstruït per tercera vegada la Hurva, quan l'any 1948 la va destruir l'exèrcit jordà.

Reprodueixo tot seguit part del text del web http://www.illencs.com/ per considerar-lo molt clarificador i realista:
"Tercera Intifada? N'hi ha més d'un que ho voldria. De moment els avalots que hi ha a Jerusalem fan pronosticar que la tindrem i tot perquè alguns jueus van decidir inaugurar --per tercer cop, així que no podem parlar pròpiament d'inauguració-- la sinagoga Hurva, destruïda ara fa més de quaranta anys. Tanmateix, l'única cosa segura és que el cinisme internacional és increïble, sobretot el de Jordània. Aquest estat, absolutament inventat i solament per fer un favor al fill petit d'una dinastia, la haiximita, expulsada de Hijaz per la família Saud va ser el gran responsable de la destrucció de la sinagoga Hurva.

Han dir, els jordans –què era un jordà fa vuitanta anys?—que la reobertura era una provocació. Si seguim aquest raonament, el teatre des Born no es deu poder rehabilitar, ni cap casa. Bé, sempre que no estigui dedicat a escampar l’islam o que sigui propietat d’un musulmà. Aleshores tot és permès. I és que no em puc imaginar que si es tornava a cremar la mesquita d’al-Aqsa, com va succeir el 1969, els musulmans no la volguessin reconstruir. Em semblaria perfectament raonable que la restaurassin, etc. Jordània, i més concretament la Legió Àrab, va ser la responsable directa de la destrucció de cinc de les vint-i-set sinagogues que hi ha via a Jerusalem. Les altres vint-i-dues també van desaparèixer, el 1967, en un atac de ràbia. La sinagoga Hurva, que té prop de tres-cents anys d’història no és un temple, sinó un lloc de reunió, però tornar-la a aixecar no ha de ser entès com una provocació. En realitat, el problema deu ser que convé esborrar la història. Sí, aquella cosa perillosa que ens recorda coses que poden fer mal. Hurva ens diu que fa més de tres segles el barri jueu de Jerusalem era ben viu. Hurva desmunta una mica més una teoria escampada amb una intenció judeofòbica. Ningú no nega que en aquelles terres hi ha un col·lectiu amb uns drets, però no cal defensar-lo amb mentides. A Jerusalem, a Hebron i a altres ciutats, la presència jueva és molt més antiga del que s’ha venut. a Hebron hi han viscut jueus des de fa més de tres mil anys, amb una única excepció: de 1929 a 1967 no n’hi havia ja que aquell any els van passar rodeta. Però bé, a Jerusalem, concretament, ja eren el grup més abundant abans de 1850: així ho demostren els censos de població que va elaborar l’Imperi Otomà, que aleshores dominava aquelles terres".

Foto: La Hurvà l'any 1930, a sota, i la recentment inaugurada de nit.

* ADDENDA.- Clica damunt del titular del post i accediràs a la col.lecció de 50 fotografies de la Hurvà.

Fidel Castro, o la tenebrosa ombra de la dictadura comunista de Cuba, reprimeix a dones indefenses

El decrèpit dictador comunista Fidel Castro allargassa la seva tenebrosa ombra damunt del poble cubà, que ha de suportar a una familia que es nega a cedir el poder en nom de la llibertat dels pobles.

El comunisme cubà una vegada més ha demostrat la seva perversa mà de ferro que desplega quan li sembla damunt del seu propi poble aplastant-lo. Fa un parell de dies que una quarentena de dones, las damas de blanco, es van manifestar en favor dels seus familiars que estan empresonats simplement per demanar la democratització del seu país, Cuba, i la llibertat de tots els presos que ho són per raons politiques.

La brutal i condemnable repressió del règim totalitari cubà no es va fer esperar. Centenars de comunistes aferrats com lapes a la crosta del poder castrista, es van tirar bestialment sobre aquelles dones indefenses i pacífiques, emmanillant-les, arrossegant-les pel terra o espitjades i carregades brutalment als autobusos per a detenir-les.

El seu delicte?, demanar la llibertat i la democràcia per a Cuba. Quin gran delicte!.

Ara, després de la indiscutibles i més que nítides imatges que els diferents canals de televisió ens han ofert, caldrà esperar la reacció del govern presidit per Rodriguez Zapatero sobre la qüestió, i saber la opinió del ministre d'afers exteriors, Miguel Angel Moratinos, que sembla que li ha trobat gustet tractant amb dictadors com la familia Castro y el veneçolà Hugo Chavez. De moment la Unió Europea ja ha denunciat i condemnat l'actuació del règim castrista. Esperem que fan des de Madrid.

El conseller Joan Saura condecorarà els cinc bombers morts i el supervivent després de 8 mesos

Tard i malament, com sempre. A aquestes alçades el conseller d'Interior Joan Saura s'ha decidit a condecorar els cinc bombers i al supervivent de la desgràcia humana del passat mes de juliol a Horta de Sant Joan. Tot indica que algunes de les families dels bombers homantejats a títol postum no assistiran a l'acte.

Calia esperar per a celebrar l'acte institucional anual que es fa per a lliurar medalles i diplomes per a retre homenatge a aquestes desgraciades victimes?. Des de la conselleria d'Interior ni s'ha tingut el detall, el mínim detall, de fer un acte extraordinari per a fer aquest homenatge dies després de l'accident. La fredor dels politics buròcrates, si és que Saura és burocrata i/o politic, cosa que dubto molt que sigui ni una cosa ni l'altra, es ben palesa.

El Joan Saura hauria d'aprendre dels militars i del ministeri de Defensa espanyol. Quan un o més soldats cauen morts al front de l'Afganistà, per exemple, immediatament és traslladat al país i se li reten els homenatges de rigor. No esperen fer-ho el dia de la bandera, o el 12 de octubre, o en qualsevol dia assenyalat. Ho fan immediatament. Però el Saura no. La seva fredor i insensibilitat és prou el.loqüent. Sobres paraules.

Saura i Cia s'han passat vuit mesos intentant justificar el que no era ni és justificable. Descoordinació, comandaments fora del seu lloc en moments crítics de l'incendi, desinformació entre els equips que treballaben en l'extinció del foc, etc, però ni Saura ni Baltasar, ni ningú ha ditimit quan ho haurien d'haver fet immediatament en honor de l'ètica i no de l'estètica. Però es veu que a la conselleria d'Interior tot val, encara que sigui barrejant estètica i ètica o el què calgui per a no perdre la roda del carro del poder.

Quins mals records, d'aquests dos consellers, ens quedaran als catalans durant molt de temps, després i tot de fer-los saltar d'una vegada per totes de les seves poltrones a la propera tardor.

Joan Carretero contrari a la proposta de l'Alt Camp per a l'elecció dels components de la llista electoral

Reagrupament està força alterada a nivell intern. L'anunci fet per la Rut Carandell en el sentit que Joan Carretero és contrari a la proposta que ha sorgit de l'assemblea de reagrupats feta a l'Alt Camp, en el sentit que els noms que configurin les llistes electorals siguin elegits per àmbits territorials, per proximitat, no ha sentat gens bé.

Si Joan Carretero es proposa imposar noms a propota d'ell i de la junta directiva sense tenir en compte les aspiracions que sorgeixen des de les mateixes bases, fàcilment es pot preveure que Reagrupament, amb Laporta o sense, començarà el camí electoral amb un peu coix i l'altre enguixat.

Si Joan Carretero i els més pròxims a ell no assumeixen que una de les passes que s'ha de donar per a regenerar la politica de Catalunya, de la que tant se'n parla darrerament, és que les bases tinguin capacitat suficient no no més per a expressar-se en les assemblees, sinó que també s'ha de tenir en compte el que aproven col.lectivament.

Ja és públic i notori que Joan Carretero ja té pensada la persona, que si ningú ho atura, serà qui encapçalarà la llista de Reagrupament. Es tracta de Sandra Lomas (Reus 1983), gran amiga del Carretero. La maniobra del president de Reagrupament és que les eleccions es facin per una demarcació única (Catalunya), i no partint de les demarcacions o provincies actuals. Ja tornem a topar amb el centralisme que tant de mal ha fet i continua fent al conjunt de Catalunya.

Confesso des del meu bloc que inicialment tenia previst votar a Reagrupament a les properes eleccions catalanes, però no ho faré si la tàctica de Joan Carretero continua com la que ha començat passant-se pel folre els estatuts vigents. No pinta gens bé la cosa. En realitat, i utilitzant una frase castellana, es tracta de más de lo mismo.

Tal i com van les coses a Reagrupament, el més segur és que el dia de les eleccions em quedi a casa tot esperant per on peten els resultats d'uns i altres.

Josep Anglada es presenta a les eleccions catalanes

Avui a la tarda el partit Plataforma per Catalunya liderada per Josep Anglada farà un acte públic a Barcelona on es proclamarà a Josep Anglada candidat a la Generalitat de Catalunya per aquesta formació dretana.

He de puntualitzar, abans de continuar el post, que mai he sigut amic dels extremismes, siguin de dretes o de les esquerres, entre altres coses perquè els extrems acostumen a trobar-se. Però Catalunya sap molt bé que Plataforma per Catalunya és un partit que té representació politica a diversos ajuntaments del nostre país, sense anar massa lluny de Tarragona, només cal girar la mirada cap a El Vendrell, per exemple.

Com és que determinats catalans es decideixen per votar a la Plataforma per Catalunya?. Els politics i la societat s'han plantejat alguna vegada amb seriositat i rigor el per què?. Pel que jo he pogut copsar enmig de la societat en la que desenvolupo la meva vida, cada vegada hi ha més ciutadans cansats de determinades politiques excessivament permissives i tolerants amb gent que és intolerant i que alteren la sana convivència entre autòctons i immigrants, especialment en els cercles musulmans. Un exemple més el tenim als problemes de Vic, Salt, Cunit o recentment a Lleida amb la denuncia que una dona ha fet contra l'imam Abdelwahab Houzi de la capital del Segre, on se l'acusa de practicar la poligàmia fet penat i prohibit al nostre país.

Alguna cosa no funciona com hauria de funcionar amb la immigració, especialment la d'origen de països musulmans, quan des de la web musulmana Webislam també denuncien a l'imam en qüestió d'irregularitats, i també denuncien que grups de musulmans radicals van als bars exigin que deixin de servir alcohol, amb la qual cosa s'atempta contra els nostres drets de llibertat individual i col.lectiva. Aqui no estem en cap país musulmà per a complir les seves lleis i normes, i per tant aquesta gent que alteren la convivència social haurien de ser expulsats del país immediatament. I si parlo especialment dels immigrants musulmans simplement és perquè és el col.lectiu foràni que més problemes ha creat i crea actualment.

Són, al meu entendre, aquestes maniquees actituds dels governants que sembla que es desentenguin de tots aquests problemes, que partits com Plataforma per Catalunya ha assolit responsabilitats politiques, i n'estic segur que a les properes eleccions catalanes de la tardor obtindran representació al Parlament de Catalunya. No en dubto.

Fotografia inferior: l'Imam Abdelwahab Houzi amb l'alcalde de Lleida.

Enllaç a PxC:http://www.pxcatalunya.com/webnormal/

Catalunya és diferent - Catalonia is different - Katalonien ist anders - La Catalogna è diversa

Més de 100.000 catalans han tornat a passar, per tercer dia, una nit gèlida, fosca, carregada d'impotència i de ràbia tot preguntant-se com pot ser que a plè segle XXI una nevadeta tipica de la Mediterrània els hagi castigat d'aquesta manera.

Segur que es deuen preguntar, com em pregunto jo mentre escric aquest post, que ¿com és possible que moltes torres de suport de cables de mitja tensió s'hagin doblegat i caigut com si fossin torres de paper per una nevada que ha sigut molt menys intensa que la que vam patir l'any 2001?. És que són torres fetes de pasta de full?.

De quin material estan fetes aquestes torres?. Perquè, continuo preguntant-me: com és que a Alemanya, Polònia, Txequia, Russia, Escandinavia, etc, que suporten nevades incomparablement molt més intenses i severes les instal.lacions elèctriques es mantenen en peu?.

Anys enrere, quan va començar el boom turístic es deia en pla més aviat sarcàstic que España es diferente, i a aquestes alçades també podem afirmar i Catalunya també ho és.

El més trist i alhora enervant és haver constatat la manca de sensibilitat del Govern de Catalunya negant-se a assumir les responsabilitats, que en té i moltes, en tot aquest desgavell. És deconcertant que el president José Montilla hagi comentat que les queixes són mínimes i procedeixen de sectors urbanites. Ja ho hem trobat. Resulta que quedar-se sense calefacció durant tres dies, i les que seguiran, és cosa d'uns quants, i això que s'hi han quedat masies, urbanitzacions, pobles i viles ben allunyades dels urbanites barcelonins i àrea metropolitana. Aquests sí que són urbanites però no es van quedar a les fosques. Tot plegat molt desencisador, i perquè no dir-ho, molt cabrejador. La fredor gèlida del Govern davant del problema no té explicació.

* Què passaria si al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya els politics tinguessin de treballar sense calefacció, sense llum ni micròfons, ni ordinadors durant més de tres dies consecutius?. També es moririen de fred com la dona d'Ultramort, o s'intoxicarien pels fums del foc per a fer front al fred com ja està passant per les terres gironines?.

El temporal de neu a Catalunya i la poca vergonya insultant dels responsables de Protecció Civil

A aquestes alçades de la legislatura ja no cal que els Joan Saura i Boada pleguin, perquè serem els ciutadans qui us farem fora del proper govern.

És escandalós i d'una insultant poca vergonya que els màxims responsables de la seguretat ciutadana i de Protecció Civil rebotin la seva irresponsabilitat i incapacitat de gestió als serveis d'informació meteorològica pel caos que s'ha generat a les comarques gironines i centrals del país pel temporal de neu i vent.Són tan prepotents i orgullosos de si mateixos, que estan incapacitats per a reconèixer els seus greus errors politics i de gestió.

A Catalunya som milers els catalans que som aficionats a la meteorologia, i sempre que ens és possible seguim amb puntualitat les informacions meteorològiques que TV3 ens facilita als matins, migdies i vespres.

Aquest temporal de neu i fred estava anunciat i cantat des de feia més de 48 hores per TV3. Tant és així que s'anunciaven nevades importants al nord i centre de catalunya i fins i tot neu a la cota zero al litoral nord de Barcelona i del gironí tal com ha passat. Només caldria tornar a veure i escoltar els videos d'aquells recents informatius per a comprobar que la ineficàcia i els errors només són atribuïbles a la conselleria d'Interior.

Si realment s'hagués organitzat una logistica adequada i a temps abocant sal a les autopistes i carreteres abans de la nevada, i s'haguessin distribuït màquines llevaneus en punts estratègics, segur que el caos s'hagués pogut evitar. Intentar distreure l'atenció dels greus errors comesos per Interior i Protecció Civil a la caiguda de torres elèctriques i d'arbres, és d'una misèria politica fora de tota comprensió.
Per cert, intentar malèvolament comparar la nevada d'aquest cap de setmana amb la que vam patir l'any 2001, és insolent. La de l'any 2001 va ser molt més intensa i va afectar a la pràctica totalitat del territori de Catalunya. En definitiva, el problema gravissim és que no hi han politics de qualitat, de cara i ulls.

ADDENDA.- Mentre més de 150.000 catalans estan congelats de fred a les comarques gironines des de fa tres dies, els politics deuen estar molt calentets i confortables als seus despatxos tot tirant pilotes fora.

L'Ernest Benach, president del Parlament, està molt obssessionat per la desafecció politica de la societat

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ja no sap com cridar l'atenció a les acaballes de la segona legislatura del Tripartit.

Obssessivament porta una temporadeta que no fa altra cosa que alertar sobre el creixent índex d'abstenció que es preveu, i per la també creixent desafecció de la societat pel politics més que per la politica en si mateixa.

No cal fer tants anàlissis des de la perspectiva politica, com està fent l'Ernest Benach, per a intentar reconduir la tendència abstencionista i la desafecció. No cal inventar gaire bé res de nou, perquè el primer que haurien de fer tots els politics és analitzar fredament, a consciència i amb plena sinceritat individual i col.lectiva al si dels partits, i aviat trobarien les causes de la desafecció i de l'abstencionisme.

Però si ho provoqueu vosaltres mateixos amb les politiques d'anar per casa que heu fet i que continueu fent!. No serà aprovant noves lleis com la de Vegueries o Electoral com es frenarà aquest fenomen que us preocupa. Serà, en qualsevol cas que apliqueu i compliu amb les lleis que ja fa uns anys que estan vigents i que no funcionen gens correctament:

- La Llei de dependència

- Els ajuts als joves per al lloguer d'habitatges

- Les ajudes escolars als pares

- Reintegrar amb urgència diners als ciutadans que per irregularitats administratives han pagat a l'administració, quan no les haurien d'haver pagat.

- La caòtica gestió de l'icendi d'Horta de Sant Joan.

- La caòtica gestió de la sequera de fa cosa de dos anys.

- La caòtica i desordenada gestió de les nevades que ha patit Catalunya aquest hivern, a les comarques de Tarragona primer, i a les de Girona i Barcelona recentment.

- Aplicar mesures urgents i efectives per a aturar el creixent atur laboral, etc.

La llista podria ser molt llarga, molt. I és tota aquesta rècua d'incompliments degut a una feixuga administració la que provoca la desafecció i l'abstencionisme, i no si tenim o no tenim una llei electoral propia, o un país dividit en vegueries que no són acceptades tan com s'ha dissenyat. Els politics deixeu de mirar-vos tant el melic, i aneu més pel carrer.

Joan Boada, d'ICV-EUiA, i el nou desastre de la neu

Fa més de 72 hores que els serveis meteorològics de TV3 ens han anat informant puntualment i amplament del temporal de pluja, neu i vent que s'anunciava per ahir al vespre i per tot el dia d'avui. Els pronòstics s'han complert abastament, però un cop més la més que demostrada incapacitat de gestió de la conselleria d'Interior, capitanejada pel comunista Joan Saura, ha quedat al descobert.

No hi ha manera. Ni el Joan Saura amb els Mossos, ni el Joan Boada, secretari general d'Interior, amb els incendis i temporals meteorològics, ni el Francesc Baltasar se'n surten. N'estic segur que si tots tres es proposessin que tot sortís malament, no ho farien millor.

Desenes de carreteres tallades; es tira sal a les carreteres quan ja ha nevat, quan tot aconsella tirar-la abans; dotzenes d'escoles tancades; milers de camions aturats per la força de la incapacitat de gestió a la frontera amb França, autopites, autovies i desennes de carreteres pràcticament intransitables, etc, però aqui ni dimiteix ningú, ningú és capaç de cessar ningú. És una autèntica vergonya.

Tot un regitzell de despropòsits i d'insolvència politica que els catalans no tenim perquè suportar més. El grapat d'aconteixements que s'han produït als llarg dels darrers quatre anys, cap n'ha sortit ben parat. El trist de tot això, és que encara els haurem d'aguantar sis mesos més i amb un estiu que ens queda pel davant. Pobres boscos, pobres masies, pobres sembrats, pobres urbanitzacions!.

Pragma, un lobby social pel dret a decidir o, el que és el mateix, per a la independència de Catalunya

Pobre Catalunya!. Quan no són els espanyolistes que encara no han sortit de la caverna, són els nombrosos botiflers que infecten el nostre país, i quan no som nosaltres mateixos que com si fossim una taronja, enlloc de mantenir-nos units i ben compactats ens anem desprenent a trocets fins esmicolar la taronja i dil.luir-la.

Fa pocs mesos que antics membres de la plataforma Pel Dret a Decidir i d'altres, insatisfets de si mateixos i sempre alçant la bandera de l'independentisme, han constituït el lobby Pragma, ara en diuen lobby, social per a l'acció politica amb la finalitat de treballar per a la independència de Catalunya.

Jo ja he perdut el compte dels grups, entitats, organitzacions, associacions i grupets d'amiguets i amiguetes que tots plegats, però cadascú pel seu cantó, volen treballar per assolir la independència de Catalunya. Més aviat semblen Ong's independentistes que no pas organitzacions socials i civiques que amb rigor i seriositat estiguin decidits a treballar en benefici de Catalunya i per la seva real independència.

Ahir, dissabte, ja vaig penjar un apunt referent als resultats d'un sondeig publicat a La Vanguardia. Es veu clarament que l'independentisme està a la cúa, fins i tot pel darrere d'aquest partit que en diuen Ciutadans, el del Ribera. I si realment l'independentisme de Catalunya tot el què sap fer és fundar moviments per a defer-los desprès i constituir-ne de nous, en diguin lobbys o com es vulgui, el què estan provocant és que el dia de les eleccions per al Parlament de Catalunya previst per a la tardor, és que molts ens quedem a casa i a veure-les venir. En una paraula, no anar a votar; passar el dia el millor que es pugui i esperar que arribin les 9 o les 10 de la nit per conèixer els resultats de les primeres cent paperetes escrutades..., i a esperar quatre anys més i peti qui peti.

Perquè, l'independentisme es presentarà unit, o un cop més ben fragmentat com acostuma a passar, tot per la irresponsabilitat d'uns quants que miren més pel seu propi benefici i interessos, que no pas pels drets inalienables de Catalunya?.

L'independentisme català sabrà reaccionar com cal?

Una nova enquesta sobre la tendència electoral de la societat catalana feta pública per La Vanguardia a l'edició d'avui, al meu entendre posen en evidència dos fets ben clars. El primer que els catalans estem cansats de dos Tripartits, i en segon lloc que el rol politic-electoral que hauria de jugar l'independentisme pràcticament no ha quallat.

És clar que es tracta d'una enquesta/sondeig més de les que ja s'han fet i de les que encara es faran fins a la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya, però evidencien que els tres partits que configuren l'actual Govern Tripartit ja han perdut molta de la confiança que en el seu moment se'ls havia atorgat, especialment d'ERC que ja ha demostrat abastament que per a ells, els interessos de partit i fins i tot personals, han primat pel damunt dels interessos de Catalunya i de l'independentisme.

La informació de La Vanguardia apunta cap un govern de CiU en minoria, només li faltarien 8 diputats per assolir la majoria estable. I és que la suma dels tres partits dits d'esquerra, no sumen per aturar la investidura d'Artur Mas, a la segona volta si els resultats d'avui es confirmessin a la tardor.

I quin paper pensen continuar jugant els col.lectius i associacions independentistes d'ací a les eleccions?. Què pensa fer Joan Laporta, Joan Carretero, López Tena, etc, per donar l'empemta decissiva que l'independentisme necessita imperiosament pel bé de Catalunya?. Deixaran al rebost els protagonismes i personalismes per tal d'abocar-se totalment per treballar amb fermesa i il.lusió unitàriament, o continuaran les picabaralles internes entre uns i altres?. No han d'oblidar que els catalans ja n'estem tips i farts de lluites intestines entre partits que es produeixen més per benefici propi i partidista, que no pas per a resoldre realment i amb eficàcia els problemes reals de la societat catalana.

Torno a insistir. Si aquests resultats fets públics avui per La Vanguardia es confirmessin, el trist paper de l'independentisme seria anorreador per al mateix independentisme.

ADDENDA.- El gràfic està extret de La Vanguardia. Si cliques damunt del titular del post, accedirà a la informació del rotatiu.

A Catalunya les curses de braus s'han d'acabar

La pèrfida i malèvola manipulació que l'espanyolisme més cavernícola i intransigent està fent contra la comissió del Parlament de Catalunya, que tracta sobre la prohibició o no de les curses de braus a Catalunya, no té nom.

Aqui no es tracta de si a Catalunya s'està en contra de martiritzar toros a les places davant d'un públic assedegat de circ i sang mentre es maltracta un animal fins a matarlo, no sense que abans hagi patit horriblement sota els aplaudiments d'un públic que no vull ni qualificar-lo.

Aqui es tracta de la bestialitat i del primitivisme humà expressat dintre d'una plaça matant violentament i sàdicament sis animals, sis toros. I no és solament Catalunya qui majoritàriament estem en contra d'aquesta bestialitat desencadenada per l'ésser humà, no. Són molts espanyols que també estan en contra de les curses de braus. Per això he volgut encapçalar aquest post amb una vinyeta del poble Collado Villalba, que no és precisament un poble de Catalunya, on s'expressa ben clarament el rebuig contra les curses de braus.

De moment, a la plaça de toros de Tarragona, que a mi em consti, ja fa dues temporades que no es fan curses assassines de toros, segurament perquè s'estan acabant les obres de profunda remodelació de la plaça. Però està clar que els tarragonins sabrem plantar cara a la Diputació de Tarragona, propietèria de la plaça, per a que mai més es facin curses de braus. Que les facin a Madrid o a Sevilla si volen, però no a Tarragona, no a Catalunya.

És d'esperar que quan la llei passi pel debat parlamentari, si més no els de CiU i d'ERC votin a favor de l'abolició, prohibició, de les curses de braus.

El Tribunal Russell, alies el "caguense por tiempos", s'ha reunit a Barcelona per a condemnar a Israel

Vaja rècua de personatges i personajillos s'han reunit a Barcelona autoconstituïnt-se en jutge i part, amb la única finalitat de fer una gran farsa per a justificar el seu reconegut odi contra Israel. La sentència estaba cantada d'avantmà. Es podien haver estalviat tanta parafernàlia i tanta propaganda de la caverna mediàtica que els hi són afins.

Precisament, i a raó, d'aquesta fantasmada antiisraeliana, anomenat Tribunal Russell per a Palestina, l'Ambaixada d'Israel a Espanya ha fet pública la següent nota:

"En relació amb el míting anti-israelià convocat a Barcelona sota la denominació de "Tribunal Russell per a Palestina", l'ambaixada d'Israel vol comentar els següents punts:

• Sense credibilitat ni pes moral. El així autodenominat tribunal està constituït exclusivament per persones amb una llarga trajectòria anti-israeliana, igual que la nòmina de persones i institucions que l'apadrinen. No hi ha una sola veu independent, és simplement una tribuna de linxament que escenificarà la lectura d'una sentència condemnatòria d'Israel, el guió estava decidit des del mateix moment de la seva convocatòria. Una sentència de condemna tan previsible com la que dictaria un jurat compost exclusivament per membres del Ku Klux Klan en un procés contra un home de color.

• Un tribunal singular en el qual tots els membres del jurat han estat elegits precisament per les seves prèvies posicions anti-israelianes (fins i tot algun antisemita), igual que la totalitat dels intervinents, un judici en el que l'acusat no només no té qui el defensi, sinó que tan sols estarà present per ser interrogat. Fins i tot en els tribunals de la inquisició espanyola, en els judicis estalinistes o en els de l'Iran dels aiatol•làs podríem trobar més elements de justícia i equitat.

• De la mateixa manera que els antisemites dels nostres dies utilitzen la frase "tinc un amic jueu", els organitzadors d'aquest acte fan gala dels israelians i jueus que donen suport a la seva política d'odi a Israel sent utilitzats com una fulla de parra per tractar d'ocultar el seu antisemitisme. Encara que pocs són els israelians i els jueus que donen suport a aquest tipus de fòrums extremistes, aquests pocs apareixen una vegada i una altra, no per la seva importància, coneixement o rellevància, sinó per que els seus punts de vista resulten convenients als organitzadors. En aquest fòrum no es reproduirà ni una sola veu favorable a Israel. Les postures dels israelians i jueus dedicats a la deslegitimació d'Israel no té més valor que les dels anglesos o nord-americans que van donar suport al nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

• Que ningú es s'enganyi. Actes com aquest mai busquen la veritat, ni la justícia, ni contribuir a la pau entre israelians o palestins, ni tan sols la defensa de la causa palestina. No tenen més objectiu que convertir-se en curs de l'obsessió anti-israeliana de persones, institucions i ong’s que han fet de la demonització d'Israel instrument de propaganda".

Quantes mascarades anti jueves encara ens caldrà veure i viure mentre estiguem envoltats d'aquesta porqueria humana carregada de tant d'odi contra Israel?.

* Si cliques damunt del titular d'aquest post, accediràs al comunicat de l'ambaixada d'Israel en llengua castellana.

Joan Herrera, el somnia truites d'ICV, i el Tripartit

Pobre escolanet!, pobre pollet!. El Joan Herrera està que treu foc pels queixals perquè el conseller Josep Huget ha descartat de pla una tercera reedició del Tripartit. La veritat és que feia molt de temps que els d'ERC no deien una cosa tan assenyada i sensata, i molts, moltissims catalans hem començat a veure una tenue llum al fons del túnel.

Diu l'escolanet d'ICV-EUiA que si no es reedita el Tripartit governarà CiU i l'Artur Mas serà el proper president de la Generalitat de Catalunya. Si és per a que els d'ICV no puguin tornar al Govern, benvinguda la presidència d'Artur Mas i per a molts anys. Sigui com sigui, el cert és que Josep Huguet sense tallar-se gens ni mica ha afegit després de descartar un tercer Tripartit, que el que necessita Catalunya és un govern de concentració format per CiU, PSOE-PSC i ERC deixant fora als comunistes.

La f'ormula, tot i que no és per a repicar les campanes de festa major, sí que és una bomba d'oxigen a la maldestra politica que s'ha fet fins ara, sovint gràcies a la incompetència més que evident dels dos consellers comunistes, o verds, tant i fa el color. No són les formes sinó el fons de la gestió politica la que val i es mereix la consideració dels ciutadans.

I vull recordar, perquè en aquest país sembla que la memòria històrica s'ha quasi perdut, als qui ens volen fer por amb un possible pacte de Govern entre CiU i el PP a Catalunya, que els del PSOE el pacte PSOE-PP ja l'han ratificat i ben beneït al Pais Basc i no ha passat res, i fins i tot es diria que els hi funciona. No és el possible pacte CiU-PP el què més temem els catalans, Joan Herrera. El que més temem és una tercera edició del Tripartit com l'actual i amb vosaltres com a titulars de qualsevol conselleria. Clar que també s'ha de tenir en compte, i no es pot menystenir en tot aquest joc de cartes de posible pactes, la incidència que puguin tenir le formacions netament independentistes, no sigui que els d'ERC vegin passar de llarg la seva proposta del nou Tripartit anunciat per l'Huguet.
Que la sort ens acompanyi, tot engegant per la directa els comunistes-verds a l'oposició.

La Alianza de Civilizaciones de Zapatero i el col.legi

Sempre havia pensat, fins fa poc més d'un dia, que les escoles infantils, els instituts i les universitats tenien una única finalitat: ensenyar per part del mestre i/o professor, i aprendre per part dels alumnes, i que als centres escolars de qualsevol nivell educatiu, les matèries que es cursen són per a preparar a les noves generacions.

Però resulta que als centres escolars públics espanyols, a més d'ensenyar a llegir i escriure, i a sumar, restar i dividir, també ensenyen l'odi i la xenofòbia contra els jueus. I això passa a les escoles públiques que depenen de l'administració sigui estatal o dels governs autònoms molts d'ells administrats per socialistes i gent sectària d'esquerres. Visca la Alianza de Civilizaciones de Rodriguez Zapatero y d'Erdogan; visca la tolerància, la sana convivència i la integració. Dic tot això perquè a l'embaixada d'Israel a Espanya s'han rebut moltissimes postals enviades per nens de 6 anys que a les escoles els eduquen en l'odi cap els jueus. Frases com "marxeu d'aquest país i que sigui per als palestins", o aquesta altra "aneu a algun altre lloc onb us vulguin", etc, ja parlen per si soles.

Aquest és el paper que han de jugar els mestres a les escoles públiques?. Qui ho tolera, qui ho fomenta?. El govern no té res a dir?. D'aquesta manera es com volen resoldre els ja de per si tensos conflictes culturals que es produeixen cada cop amb més virulència com a Salt, per exemple?. Si tenim en compte que la comunitat jueva tant catalana com espanyola fa molts decenis que conviu als notres països amb plena i total normalitat i sense crear cap mena de conflictes, i que són altres els qui com qui diu els nou arribats els provocadors i causants de tants conflictes culturals, socials i fins i tot religiosos, a què ve tanta ignominia contra els jueus?.

Qui manipula a aquests mestres que no haurien d'estar al front d'una aula escolar perquè amb la seva conducta, a més de ser condenable i perversa, denota una ignorància supina?. Les escoles han de servir per aprendre i ser homes i dones tolerants i respectuosos amb els altres, o bé les estan convertint en centres d'adoctrinament racista, xenòfob i sectari?. Malament, molt malament va la maleïda Alianza de Civilizaciones.

ADDENDA.- Llegiu aquest bloc:

http://sielmonestanformos.blogspot.com/

La perversa immoralitat dels qui ens volen parlar de moral des del revanxisme, la rancúnia i la maldat

Tot i que la informació que reprodueixo a continuació que fa referència a actes que es van fer ahir, dia 1 de març, per la seva importància i alhora per solidaritat amb el text que he llegit ded del bloc que es pot consultar des del peu d'aquest post, el reprodueixo textualment perquè val la pena fer-ne la màxima difussió des dels blocs i webs:

Quiere la casualidad que hoy (lunes) mientras en Barcelona se reúne un grupo de personas con el objetivo declarado de condenarnos a todos por no condenar a Israel, en Estados Unidos salgan publicadas las memorias de Mosab Hassan Yousef, palestino e hijo de uno de los fundadores de Hamas, que con su actitud ha contribuido a salvar cientos de vidas, israelíes y palestinas.En las últimas semanas los partidarios del autodenominado Tribunal Rusell han puesto énfasis en la autoridad moral de dicha reunión. No queda otro remedio, porque su autoridad legal es cero. Es más llevan a un doble engaño: ni es Tribunal, ni tiene nada que ver con Rusell. Utiliza el nombre del filósofo como una franquicia legitimadora de un acto que es ilegitimo. Ningún grupo de personas por mucho éxito que hayan tenido en sus profesiones puede ponerse a repartir carnets de demócrata. Es un engaño monumental a la opinión pública y un peldaño más en el proceso de demonización de Israel.Pero es que además es inmoral. Su autoridad moral vale lo mismo que la de una madama de burdel. Porque han emitido la condena de antemano y, además con engaño. Verán, es lógico que algunos estén encantados con la idea de reeditar el Tribunal Rusell de la Guerra de Vietnam porque les recordará cuando eran jóvenes. Pero entonces no se ponía en duda el derecho de Estados Unidos a existir. Y ahora lo que les guía en un odio ciego a la misma existencia de Israel. Y nos quieren acusar a todos los que creemos en el legítimo derecho de Israel a existir de ser cómplices en crimenes de guerra.Pues no. Ustedes son unos inmorales sin legitimidad alguna para poner en cuestión a la Democracia israelí. Muchos de ustedes odian el sistema social en el que viven (injusto sin duda) y por eso cerraron los ojos durante años a la mayor tiranía que ha vivido el siglo XX y de la que quedan algunos países tiranizados en el siglo XXI. Fueron sordos a los lamentos de los torturados y voluntariamente mudos cuando se les pedía una palabra de ánimo a las sociedades esclavizadas. A ustedes les encanta la palabra libertad para defender sus privilegios y acusar, con repugnante condescendencia, de traidores al resto de ciudadanos que viven en sus sociedades. Y odian al país que está en la trinchera de la lucha por el modo de vida occidental y les defiende a ustedes aunque les joda. Son unos hipócritas que creen que mean colonia.Llamen a declarar a Mosab Hassan Yousef, palestino, y que les explique quién comete los crímenes de guerra, qué es Hamás y porqué merece la pena salvar vidas aunque sea enfrentándose con el propio padre. Él sabe infinitamente más que ustedes, con sus títulos y premios, lo que es el conflicto entre Israel y Palestina. No lo harán porque para ustedes Mosab Hassan Yousef es un traidor. Para los demás, una persona justa, que es algo que ustedes jamás podrán ser.

Enllaç: http://yadbeyad.wordpress.com

Javier Solana, a ESADE, ha advertit dels perills de desoccidentalització que es palpa arreu d'Europa

L'ex cap de la politica exterior de la Unió Europea, Javier Solana, ja va advertir fa unes setmanes des de la tribuna d'ESADE del procès de desocccidentalització que es detecta arreeu d'Europa i d'Occident en general.

Solana ho va dir durant la presa de possessió del seu nou càrrec com a president del Centre per a l'Economia Global i la Geopolitica d'ESADE. A l'acte, que també hi era present l'ex president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, es va posar damunt la taula el ràpid procés de canvis que de moment sembla que ningú en faci gaire cas, però que està aqui, ja que el problema no radica solament en la crisi econòmica, demogràfica i politica, sinó que està en joc el conjunt de valors que Occident ha anat guanyant i consolidant com per exemple la democràcia i les llibertats individuals i col.lectives.

L'entrada en el joc politic espanyol d'un partit de caràcter netament islàmic, Renacimiento y Unión, ja ha disparat les alertes socials d'arreu de l'Estat espanyol i també, com no podia ser d'altra manera, de Catalunya. És de suposar que el govern de Zapatero haurà estudiat molt detingudament els estatuts d'aquest nou partit, i que sense cap mena de subterfugi semàntic ni de cap altra mena, Renacimiento y Unión es comprometi a respectar el sistema democràtic que tot Occident ens hem guanyat a pols, com també haurà de respectar la igualtat entre home i dona i condemnarà tota mena de discriminació sexista, de religions i culturals.

En definitiva, que són ells qui s'han d'adaptar a la nostra cultura, tradicions i tarannà, i no a la inversa, dintre del més estricte respecte mutu.

La consulta del 28-F demostra el cansament social

Les consultes per a la independència de Catalunya que es van fer ahir, 28-F, són un baròmetre de com els catalans estem cansats dels politics, i de com els darrers enfontaments interns de Reagrupament i la divisió entre els difenets moviments independentistes desanimen al més pintat.

Si a més hi afegim l'oportunisme brut i manipulador d'Esquerra Republicana de Catalunya en tot aquest affaire, i les politiques ambigües i interessades de CiU, ningú s'ha de sorprendre del baix nivell de participació i d'entusiasme social entre les consultes del 23-D a les fetes ahir, 28-F.

Esquerra Republicana, ja ho he comentat diverses vegades del del bloc, va començar a pujar al carro quan va veure que les iniciatives populars s'avançaven i tiraven pel dret sense tenir en compte als politics, ni a ERC. I és que el cas d'ERC és d'escàndol i ignominiós. Ha governat amb dos Tripartits i en cap moment va fer cap gest per a promoure cap consulta per a la independència, fins i tot va votar en contra al Parlament juntament amb la resta de partits, quan es va demanar que els parlamentaris votessin a favor de les consultes. ERC s'ha trovat molt còmode tastant poder durant set anys compartint Tripartits. Només s'ha bellugat quan ha vist que l'independentisme el marginava i emprenia el seu propi camí promovent les consultes. S'ha vist forçada a jugar el trist paper de comparsa.

Tot això fa que molts catalans hagin preferit quedar-se a casa o bé anar-se'n de passeig aprofitant el relatiu bon dia que va fer ahir després de dies i setmanes de pluges i de cels coberts, desmotivats i desmoralitzats per la mateixa politica i pels politics que Catalunya no es mereix. Falten pocs mesos per a la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya, i si la globalitat de l'independentisme català no és capaç de presentar una alternativa engrescadora i que mereixi plena confiança, molts catalans tiraran, tirarem, la tovallola i ja s'ho faran tots plegats.