El PSC no hauria de ser el "palanganero" del PSOE

Que els del PSOE acusin de manca de lleialtat institucional al conseller d'Economia i Finances de La Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, es podria dir que és de jutjat de guàrdia.
¡Peró si els que passen de Catalunya i els qui utilitzen el socialisme català en benefici propi són ells, els del PSOE!. Als sociates espanyols els hi ha tocat alló que no sona les més que raonables i realistes declaracions del conseller Castells quan ha afirmat que si cal el PSC ha de votar en contra dels interessos partidistes del PSOE, declaracions que ja han merescut el suport del també conseller socialista català, Ernest Maragall.
Si algú demostra i ha demostrat manca de lleialtat amb Catalunya aquests són els del PSOE i el mateix president del govern espanyol, Rodriguez Zapatero, i no els socialistes de Catalunya tot i que acostumen a donar-los suport servilment. Són ells, els del PSOE que de bracet amb els del PP de Rajoy que no han tingut cap interès ni voluntat institucional ni politica per agafar el toro per les banyes i renovar el Tribunal Constitucional.
Caldrà veure que farà i què dirà, ara, el president José Montilla que no fa gaires dies que va afirmar que les relacions amb el PSOE eren fermes i que en cap cas trontollarien. Caldrà veure si els del PSC amb Montilla al capdavant realment són capaços de mantenir la unitat que han demostrat al Parlament de Catalunya amb CiU, ERC? i IC-V, quan sigui l'hora de demostrar-ho al Senat i al Congrés de Diputats a Madrid. No seria la primera ni la segona vegada que els socialistes catalans voten una cosa al Parlament de Catalunya i quan arriben a Madrid hi voten en contra juntament amb els seus germanets grans. En aquesta ocasió, els del PSC, se la jugen i molt segons sigui el seu paper a Madrid properament, perquè els socialistes catalans no poden continuar fent de palanganeros del PSOE.

La NASA diu que també hi ha vida fora del Barça

La frase que encapçala aquest post no és meva. La va enviar per SMS un català al programa Els Matins de TV3 dirigit per Josep Cuní durant el progaram d'ahir, previ al partit Barça-Inter de Milà.
La frase em va agradar perquè és brevissima i ho diu tot, resumeix el què passa a Catalunya a nivel social i politic. I és que quan perd o guanya el Barça tot es trasvalsa, per a bé o per a mal, mentre que els assumptes politics i socials que ens afecten diàriament a tots els catalans, tot sovint dóna la trista impressió que la cosa no vagi per nosaltres, o per a uns quants.

Els politics, i no és la primera vegada que ho comento, haurien de sentir autèntica vergonya al constatar la quasi insignificant capacitat de mobilització social que tenen en precampanyes i campanyes electorals, i la poquissima capacitat de convocatòria que tenen per animar als electors per a que vagin a emetre el seu vot.
Per contra, un club de fútbol, en aquest cas de Barcelona, el Barça, mobilitza desenes de milers de ciutadans de forma incondicional, amb passió i abocant-se amb els seus líders futbolístics. Quin contrast amb els politics, amb la classe politica que només arrosseguen darrere d'ells i dels seus partits a la militància més fidel, a familiars i amics i poca cosa més. Per als politics podriem dir que tot es queda i es cou a casa, fins i tot lluny dels veïns de la cantonada.
Potser, als politics, a tots sense excepció, no els hi aniria gens malament llegir, si encara no ho han fet, Corrupcion de la Democracia de Vidal-Beneyto, llibre que en l'edició d'avui el diari madrileny El País li dedica una ampla i interessant ressenya. El més lamentable és que fora del Barça, que aixeca tantes passions i adhessions, també hi ha vida, també hi han moltes altres coses interessants per a viure-les intensament i sembla que molt pocs en són, en som conscients.
* Si cliques damunt del titular del post hi accediràs directament.

La Universitat de Tarragona farà unes Jornades dedicades a l'arquitecte Jujol al teatre Metropol

Esquerra Republicana de Catalunya s'entesta en continuar fent el pallasso fins acabar la legislatura

Si la direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya realment fos conscient del seu deterioriament politic al si de la societat catalana, possiblement deixaria de fer el pallasso, perquè l'està fent des de fa set anys.
De la pallassada del Josep Lluis Carod a Israel durant el primer Govern Tripartit, passant per les politiques que ha anat fent des d'aleshores fins al dia d'avui, ERC ha perdut tota mena de cridibilitat.
Quan s'està a punt d'arribar a un acord majoritari entre les principals forces politiques catalanes per a demanar la renovació del TC i que es respecti la constitucionalitat de l'Estatut de Miravet, els d'ERC ara es dspenjen negant-se a firmar el document tot i que diuen que el votaran al Parlament de Catalunya. Com es menja aixó, senyors d'ERC, amb ganivet i forquilla, amb els dits o a grapades?.
Diuen els d'ERC que ells ja van votar en contra de l'Estatut quan va tocr votar-lo, peró el que no diuen és que precisament gràcies a aquell text que ara ens volen destroçar des del TC, els d'ERC han viscut, i per cert molt bé, ben assegudets còmodament a les cadires del Govern Tripartit, i també mantenen silenci covard sabent que els dos Tripartits han sigut possibles gràcies als seus vots i escons.
A què ve, doncs, ara aquesta nova pallassada?. Politicament parlant sou tan indignes que només us mereixeu el més absolut menyspreu de la societat catalana. Potser només aquells que us rodegen i que d'alguna manera també viuen de la moma tindran la voluntat de votar-vos per no perdre tirada. I una altra cosa. A què juguen els del PSOE-PSC que han promogut des del Govern aquest document que ja és paper mullat abans de ser tractat al Parlament de Catalunya?. Dic paper mullat perquè Zapatero ja ha rebutjat obertament el contingut del document, i per altra banda José Montilla ja ha advertit que els socialistes catalans no trencaran la baralla amb la que sempre han jugat i juguen amb el PSOE mano a mano.
No hi ha cap mena de dubte que avui, la gran majoria de catalans, estan més pendents del partit del Barça amb l'Inter que amb l'aborrit i estèril teatre del Parlament de Catalunya.

Tot plegat, molt decebedor. Massa decebedor.

L'Estatut de Catalunya, el Tribunal Constitucional i el Tripartit o el "Gran espectaculo del Mundo"

El circ politic i mediàtic ja ha arrencat amb força a Catalunya. El president José Montilla fa sortir a l'escena de precampanya electoral als seus pares; el Joan Puigcercós, el cínic, ara demana un govern de concentració segons quina sigui la sentència del TC; els del PSOE-PSC s'atreveixen a dir que les consultes sobiranistes no són la millor manera de defensar l'Estatut; els del PP que en diuen també català, demonitzant a un col.lectiu immigrant, el romanès per ser més precís, amb el suport incondicional del pepero Javier Arenas que es veu que a Andalusia no té gaire feina i ha de posar el nas a Catalunya; i els d'IC-V, fent de papallones primaverals fent tastets d'una banda a una altra per veure d'on poden xupar més pol.len.
Els qui hem optat decididament per les consultes sobiranistes, i que no s'ha d'oblidar que les consultes van sorgir de la iniciativa popular i no de cap partit politic i menys dels d'ERC, el text final de l'Estatut de Miravet que pugui sortir del Tribunal Constitucional ni ens preocupa ni ens neguiteja, perquè per a Catalunya serà paper mullat i rebregat, serà un Estatut pitjor que el de Sau. Aixó ho hauriem de saber tots. Precisament en un post que vaig penjar el dia 5 de febrer del 2008 ja en parlava d'aixó.
Ni se'ns reconeixeran els nostres drets històrics i nacionals, ni se'ns permetrà exercir els nostres drets com a nació, i ben segur que se'ns limitarà el dret de l'ús de la nostra llengua que no és altra que la catalana.
Només els sectors politics i socials, també els econòmics, que ja els hi va bé una Catalunya subjugada i sotmesa als dictats espanyolistes, poden qüestionar com ho fan els del PSOE-PSC i els del PP les consultes sobiranistes.
Particularment estic esperant que a Tarragona també es faci realitat la consulta per a poder emetre el meu vot que no serà altre que SI.

El Gran Espectáculo del Mundo ja ha començat. Per cert, els socialistes s'ho deuen veure tot molt crú quan han de recórrer a la familia més propera de José Montilla per entrar en precampanya. El que potser no s'han adonat que el testimoni d'uns familiars tant propers com són els pares no mereixen cap confiança ni tenen cap valor. Crec sincerament que els del PSOE-PSC s'han equivocat, i molt, amb aquesta posada en escena de la familia Montilla.

El feixista Juan Antonio Samaranch i les vergonyes del Govern de La Generalitat de Catalunya

Sento vergonya del Govern que tenim els catalans que s'ha atrevit a organitzar uns actes fúnebres al feixista Juan Antonio Samaranch talment com si s'hagués mort un cap d'estat o el president de La Generalitat. Ni l'ex president Josep Tarradellas, en el seu dia, va ser mereixedor de tanta pompa y boato com diuen per allà, per Castilla.
El Govern Tripartit a perdut els papers ja fa temps, peró tot i així era inimaginable que arribés a tanta baixesa politica i ètica organitzant uns actes oficials de tanta embergadura per la mort de Juan Antonio Samaranch, un home que sempre va estar fortament i intimament vinculat amb el règim del dictador Franco.
És una altra baixada de pantalons del Tripartit. És un vergonyós i escandalós despropòsit més del Govern Tripartit que ja comença a tenir les hores comptades afortunadament per als catalans i per a Catalunya. Els catalans, insisteixo, no ens mereixem aquest Govern que durant quasi quatre anys ja ha demostrat i redemostrat del què és capaç de fer i també de no fer.

La tardor ha de convertir-se en un punt i final de l'actual politica catalana, per a començar una una etapa renovadora i que deixi de banda, al calaix dels records, els tics de l'actual Govern. És imprescindible pel bé de Catalunya que sigui així. Al Palau de la Generalitat li cal que s'obrin totes les finestres i balcons per a que l'ambient enrarit i viciat que hi regna se'n vagi, que s'escampi bé la boira.

La màscara del Rei Artur, de Pilar Rahola, és el segon títol més venut durant la Diada de Sant Jordi

Pilar Rahola ha triomfat amb el seu llibre La Màscara del Rei Artur segons els rànkings de venda, fet pel gremi de llibreters de Catalunya, durant la diada de Sant Jordi 2010.
Va ser el segon títol més venut arreu del país, i no sé si aquest aquest balanç de la venda pot ser una premonició del què es pot esperar i passar a les properes eleccions tardorenques per al Parlament de Catalunya.
Una cosa sí que és certa, i ho confirma el mateix rànking de vendes esmentat. I és que el llibre del periodista Gabriel Pernau Descobrint Montilla. El Somni català del president de la Generalitat no apareix en cap rànking de vendes del dia 23 d'abril, és a dir que pràcticament va passar desapercebut i oblidat majoritàriament pels catalans.
He de dir, potser per evitar suspicàcies respecte al post, que jo no he comprat cap dels dos llibres, de moment.
La veritat és que com ja diu la dita popular, el poble és més llest i intel.lgent del què hom pot pensar, especialment del que es pensa la classe politica. Les enquestes publicades per diferents mitjans de comunicació durant els darrers mesos, ja anaven cap aquesta direcció. És a dir, a l'esbransida de tendència de vot dels catalans envers CiU en clar detriment del conjunt de partits que configuren l'actual Govern de la Generalitat.
Està clar que encara falten uns set mesos per a que es facin les eleccions catalanes, peró no deixa de ser prou simptomàtic que els catalans majoritariament s'hagin interessat pel llibre de la Pilar Rahola, i gens pel de Montilla.

En suport i solidaritat amb el jutge Baltasar Garzón

El 25 d'abril del 2010 una altra jornada que serà protagonista de nombroses consultes sobiranistes

Falten menys de 48 hores per a que desenes de milers de catalans puguin exercir el seu dret de votar a les consultes sobiranistes que es faran a diferents punts de la geografia catalana. Des de Girona passant pel Camp de Tarragona, la jornada del 25A serà seguida i analitzada er una cinquantena d'observadors internacionals, i seguida per corresponsansals de diferents mitjans de comunicació com ja va succeir a les anteriors consultes.
Les comarques de La Garrotxa i del Pla de l'Estany, amb 26 poblacions en total, serà el territori on més catalans podran exercir el seu dret per a expressar la seva voluntat, o no, de que Catalunya assoleixi la independènca i sobirania nacional specte respecte d'Espanya.
El fet que aquesta nova tongada de consultes es faci com qui diu a poques hores d'haver celebrat la diada de Sant Jordi, pot animar a més ciutadans a anar a votar. Els ànims encara estaran força escalfats. Els politics juguen les seves cartes sempre mirant la tardor, i mentre els socialistes critiquen als ajuntaments que fan crides a la participació, com és el cas de Figueres, els de CiU, l'Artur Mas, afirma que les consultes tenen importància tant testimonialment com simbòlicament. I jo hi afegiria que també tenen una important càrrega moral.
Amb les consultes, a més del seu valor, que el tenen i molt, serveixen per a deixar ben clar que amples capes de la societat catalana optaria immediatament per la independència de Catalunya, i el diumenge, dia 25, aquests anhels poden quedar més reforçats i evidents.

La XXIII Setmana Medieval de Montblanc a punt

Ja fa dos dies que han arrencat els actes previs a la XXIII Setmana de la Llegenda de Sant Jordi que es fa a la vila ducal de Montblanc, a la Conca de Barberà.
És a partir de demà, dia 23 d'abril, i fins el dia 2 de maig que la setmana medieval mostra tot el seu esplendor. És una festa tradicional catalana que des de fa 23 anys es fa a una de les viles medievals catalanes amb una ampla i rica història.
L'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi és la responsable de l'organització dels nombrosos actes i activitats relacionades amb aquella època històrica, i que fa possible que any rere any la Setmana s'ampliï amb més actes enriquint-ne el contingut de les festes.
* Si cliques damunt del titular del post, podràs accedir a la programació completa de la Setmana Medieval i de les novetats que s'han incorporat a l'actual edició.
* La previsió meteorològica per a Montblanc, per avui i per als propers quatre dies:

La hijaab de la musulmana Najwa de Pozuelo de Alarcon i la hipòcrita Espanya mal anomenada laica

Si algú ho entén, per favor, que m'ho expliqui, perquè ja fa temps que tinc la terrible sensació de viure a un país esquizofrènic, hipòcrita i sectari.

Ja fa dies que els mitjans de comunicació remenen amb pestilent morbositat el cas de la noia musulmana, Najwa, de Pozuelo de Alarcón, vila propera a Madrid, perquè no se li permet entrar al centre escolar perquè porta el mocador, hijaab, clar exponent de la religió islàmica.
Ara, per postres, algunes companyes, molt solidàries elles, també s'han posat aquest mocador per a provocar, no per altra cosa. I evidentment, m'he de preguntar, ens tenim de preguntar algunes coses. Per exemple: s'han desencadenat fortes i populatxeres campanyes per a que es retirin les creus llatines de totes les escoles públiques al.legant que no tots els escolars i les seves families són cristianes, peró ningú s'atreveix a plantar cara a l'ofensiva islamista que ens envolta i que no para d'exigir. On és, doncs, aquesta Espanya laica tant defensada per les esquerres politiques i per algunes sectàries pseudo Ongs?.
Si la creu és un símbol religiós, i ho és, no ho és també el hijaab?. Per què, doncs, tanta intolerància per una banda i per l'altra tants d'esforços per a tolerar als musulmans el què es nega als cristians?. No estem, potser, en un país de clara i milenària cultura judeocristiana amb els seus encerts i els seus errors com té qualsevol altra cultura i religió?. Per cert. A l'encapçalament del post em refereixo a l'Espanya hipòcrita, i ho dic perquè no sé per on està aquesta Espanya laica mentre els ministres i presidents del govern juren el càrrec davant d'una creu i estan d'acord en retirar-les de les escoles, i per altra banda són tan condescendents amb els musulmans. És de bojos. Ni ells, els que legislen, tenen les idees clares. Anem bé.
A què va aquesta discriminació cap alló que ens és propi, i tanta acceptació, que sona a folclorisme barat, cap a tot alló que sona a islam, una cultura i religió que ens és totalment aliena?. Vivim immersos en una societat esquizofrènica, covarda, tant hipòcrita, envoltats de politics incapaços de plantar cara quan s'ha de plantar i dir les coses pel seu nom, que n'hi ha per tirar la tovallola i dir ja us ho fareu, perquè estar cada dos per tres pendents de les dèries dels musulmans sincerament ja fa massa angúnia i massa fàstic.
* Foto extreta del cercador Google.

Israel, 62 anys d'una nació sobirana i democràtica

Felicitats Israel pels teus 62 anys del nou estat democràtic i sobirà que tots els jueus heu estat capaços de construir malgrat els odis de mort que us envolten. Felicitats i gràcies per tot el que heu fet i continueu fent tant per al poble jueu com pels qui us estimem i respectem i per al conjunt de la humanitat.
Durant aquests 62 anys heu fet enormes aportacions tècniques, científiques, humanes, i els nombrosos Premis Nöbel que heu merescut i dels quals el món sencer n'ha sortit beneficiat, malgrat les envejes dels qui es neguen a reconèixer la vostra capacitat humana, són un llegat inestimable i la vostra capacitat de treball i d'innovació que us fa únics ens fan sana enveja.
Felicitats Israel perquè sou un clar exemple de país democràtic per als països autoritaris i dictatorials que us envolten.
Sempre estarem al vostre costat.

Tarragona deixada de la mà per la Generalitat

Des de Tarragona ciutat, i des del conjunt de ciutadans que vivim i treballemal Camp de Tarragona observem amb estupor el gran projecte que s'ha inaugurat aquest cap de setmana a Barcelona-Badalona, i els anuncis d'ampliarles xarxes ferroviàries del centre i nord de Catalunya amb l'epicentre de Barcelona. Enhorabona sincera als barcelonins i badalonins que des d'avui ja veuen fetes realitat les linies L-9 i L-10 del metro. Enhorabona als vilanovins i mataronins que aviat podran gaudir d'una ampliació de la vía ferroviària interior que les enllaçarà. Enhorabona als gironins que a més dee veure com se'ls soterrarà la via fèrriai tindran l'estació de l'AVE al cor de ciutat i gaudiran, també, de la perllongació del servei de rodalies fins la vostra ciutat. Enhorabona sincera per als catalans de la Catalunya Central i del Nord.
Peró sempre he cregut que Catalunya pel sud limita amb el Pais Valencià i no amb la provincia o demarcació de Tarragona.
Dic això perquè indigna veure els greuges que els tarragonins en general patim ancestralment des dels Governs de la Generalitat. Aqui, el conseller Joaquim Nadal, de tant n tant es despenja er aquestes terres del sud de Catalunya amb un cartipàs sota el braç per a ensenyar-nos no sé quants avantprojectes de traçats ferroviaris, d'estacions futures, del ja més que marginat projecte del Tramcamp, etc, i d'una Ciutata Judicial que porta anys arrossegant-se pels despatxos de la Generalitat i que ja deuen estar mig podrits de fàstic.
Quantes vegades s'ha demanat des de Tarragona, Reus i Tortosa que les línies dels trens de rodalies s'ampliïn i superin l'actual limit de l'estació de Sant Viçens de Caldersi arribin a les nostres terres?. I què s'ha fet, què es fa per a que sigui realitat?.
El POUM de Tarragona aviat farà quatre anys que s'arrossega entre l'Ajuntament de la ciutat i La Generalitat, i encara no s'ha aprovat, i resulta que mentre no estigui aprovat, tampoc es pot construir el nou Conservatori de Múisca. Ah!, i per a que la ciutat pugui gaudir d'una nova Escola Oficial d'Idiomes resulta que els tarragonins hem d'avançar els milions de l'obra, mentre que La Generalitat diuen que els aniran tornant en un termini de 30 anys.
D'escàndol, vergonyós, insultant. Més encara. Tarragona també és la única demarcació catalana que encara no disposa de la caserna central dels Mossos d'Esquadra. Els mossos estan treballant entre barracons, etc.
D'ací a uns mesos tots, els del Tripartit, vindran a prometre'ns l'oro i el moro com ja és habitual. S'esforçaran en fer els cants tradicionals de sirena per esgarrapar uns grapadets de vots, i quan ja els tindran ens tornaran a girar l'esquena com acostumen a fer.

La concentració de diòxid de nitrògen a Europa, i que afecta a l'àrea metropolitana de Barcelona

Cercant per algunes webs relacionades amb la temàtica climatològica i meteorològica, de la qual en sóc aficionat, m'he topat amb el mapa que he penjat encapçalant el post on es pot veure clarament les grans concentracions de diòxid de nitrogen a l'atmosfera, especialment del nord i centre d'Europa.
De ben segur que al marge de la pol.lució habitual que hi pugui haver per aquelles latituds europees, l'efecte del volcà d'Islàndia ajuda, i molt, a l'elevat índex que s'observa al mapa.
Peró, mirant-lo amb atenció, es pot observar una tanqueta de contaminació de diòxid de nitrogen precisament on està Barcelona. M'ha cridat especialment l'atenció aquest fet, després que en els darrers dies TV3 des del programa de Josep Cuní, Mati de TV3, ha tractat amplament el problema de la contaminació de Barcelona i de l'àrea metropolitana. Serà qüestió que el Govern de la Generalitat, ajuntaments de Barcelona i dels municipis veïns s'apliquin amb rigor, serioditat i urgència per a estudiar la fòrmula o fòrmules per a reduïr dràsticament el problema. Ens hi va la salut.

ADDENDA.- El mapa s'actualitza aproximadament cada 24 hores, i al tractar-se d'un mapa que s'actualitza atomàticament, les taques que indiquen les concentracions d'NO2 puguin desapareixer temporalment o bé es modifiquin.

La riota del Tribunal Constitucional i l'Estatut català

Avui, que amb aquest apunt hauré penjat al bloc un miler de posts, avui que tothom esperavem la gran sentència del Tribunal Constitucional que té no sé quants membres caducats i que ha fet que el mateix president José Montilla hagi alterat la seva agenda oficial pendent d'una sentència que no ha arribat, avui, dic, tinc ganes d'enriure-me'n d'aquest tribunal que porta tres anys i mig discutint un text que mai s'hauria d'haver discutit ni qüestionat i que és molt qüestionable la seva legitimitat donada la seva composició.

És la riota pública, el hazmerreir que diuen per allà, per per les amples i aspres terres de Castella. Aquesta insultant situació pel que fa al poble i a la nació catalana, és l'exponent definitiu per a que Catalunya doni les passes que siguin necessàries per a superar la Catalunya autonòmica, la Catalunya estatutària per a avançar sense temors i amb molta ambició i sentit de la responsabilitat nacional cap a la plena i total independència de la nostra pàtria catalana.

Hem de superar d'una vegada la Catalunya de les autonomies, i al marge del que un dia o altre decideixi aquest tribunal, caminar sense vacil.lacions pel camí de la llibertat nacional. Ells, Espanya, no ens volen lliures. Ens volen lligats de cap i de peus per a continuar xuclant-nos la sang i els diners, la paciència i la bonhomia que ens és propia, i d'això se n'aprofiten des de fa 500 anys, no 300. És massa temps aguantant la supèrbia d'aquesta gent.

Les consultes sobiranistes, l'Estatut de Catalunya i l'ofensiva casposa del "Santiago y Cierra España"

El vergonyós espectacle que s'ha organitzat al Tribunal Constitucional al voltant del text de l'Estatut de Catalunya que fou refrendat pel poble de Catalunya i per las Cortes Españolas i el Senado, no té nom ni explicació.

O els catalans ens plantem d'una vegada i ens plantegem seriosament i amb rigor engegar la maquinària legal, politica i juridica, per assolir el més aviat possible la nostra independència nacional, o serem embestits per la caverna casposa espanyolista que ja ha començat a vomitar la seva fel des de l'enllaç d'aquesta web involucionista:

http://www.estosololoarreglamossinlasautonomias.net/. Ja surten al carrer sense cap mena de vergonya ni escrúpols demanant l'aniquilació de les autonomies. Ja ho declaren obertament i donant la cara amb noms i cognoms. Ja no s'amaguen per atacar a Catalaunya tant des de les files de l'ultra dreta com des de les files dels conservadors del Partido Popular.

Aquesta gent ja ha recuperat aquella frase que es va inventar el rei castellà Alfonso VIII quan va dir Santiago y cierra España durant la batalla de les Navas de Tolosa. Contra aquesta embestida frontal anticatalana i contra l'anomenat Estado de las Autonomias, Catalunya no es pot permetre el luxe de quedar-se mirant-se el melic, i caldrà fer nostra la crida que ha fet recentment la Plataforma pel Dret a Decidir per a participar a la manifestació que la Plataforma a convocat a Barcelona per al proper dia 12 de juny per reclamar i exercir el Dret per l'Autodeterminació.

El XXI Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona es farà entre els dies 6 i 10 de juliol

Cinc pirotècniques participaran al XXI Concurs Internacional de Focs Artificials "Ciutat de Tarragona" entre els dies 6 i 10 del proper mes de juliol. Tres d'aquestes empreses són de l'Estat espanyol i les altres dues son d'Itàlia i del Canadà, tot i que en total s'han presentat una quinzena d'empreses pirotècniques.

Aquest serà l'ordre de les cinc pirotècnies per disparar els castells de focs artificials des de la Punta de la Platja del Miracle, un magnifica paratge de la ciutat que ja va ser elogiat per l'arquitecte català Antoni Gaudí:

Dia 6 de juliol: L'empresa gallega Penide, d'A Coruña, serà la que encetarà el concurs. Va ser fundada l'any 1920 i serà la primera vegada que participa al concurs de Tarragona.

Dia 7 de juliol.- El segon dia la protagonista serà l'empresa valenciana Pirofantasia, de Burjassot, empresa que forma part de la saga de la familia Caballer, i que ha obtingut diversos premis en altres concursos.

Dia 8 de juliol.- L'empres Vulcano, de Villarejo de Salvanes (Madrid) serà la tercera en disparar el castell de focs. L'empresa ha obtingut diversos premis a concursos fets a Madrid, Burgos Blanes i Valladolid.

Dia 9 de juliol.- L'empresa Apogée de Montréal, Canadà, podria donar una sorpresa ja que porta el bagatge d'haver obtingut el primer premi en la Pyronale de Berlin del 2008, i a Nuit de Feu de Chantilly. L'empresa fou creada pel prestigiós pirotècnic de Québec, Aalain Carbonneau.

Dia 10 de juliol.- El cinquè i darrer participant del concurs serà l'empresa Martello de Rovigo, Itàlia, que ja va guanyar el concurs de Tarragona l'any 1997. L'empresa va ser fundada l'any 1921 per Giovanni Martarello i ha guanyat un total de 10 concursos internacionals.

El guanyador del concurs s'emportarà un premi de 9000 euros a més de ser la responsable de tots els focs artificials de les festes de Santa Tecla i participarà a la Villa de Bilbao-Bilboko Hiria de 2011.

Tarragona té una llarguissima tradició pirotècnica. L'any 1383 la ciutat ja tenia fabricants de voladors de foc grec a càrrec de droguers i especiers de la ciutat, i s'utilitzaven normalment durant la festa major de Santa Tecla que se celebren des de l'any 1321.

Europa s'està dretanitzant gràcies a la covardia i la irresponsabilitat dels governs i de la Unió Europea

Una altra vegada rebrosta, potser perquè estem a la primavera, el greu problema de la immigració il.legal. Un altre cop els Ajuntaments de Vic i de Salt per una banda i les pors a les politiques populistes per l'altra, tornen a ser un tema de debat politic aprofitat pels mitjans de comunicació.

La paraula "il.legal" ho diu tot. Un immigrant il.legal és il.legal, per tant incompleix la legalitat vigent, i no obstant els governs, tant de Madrid com el de Catalunya callen i encara s'atreveixen a dir, com acaba de manifestar el PSOE-PSC, que la denuncia dels il.legals per part de l'Ajuntament de Vic davant de la Delegació del Govern podria vulnerar la protecció de dades.

Això no té ni cap ni peus, perquè si una administració local informa a una administració d'àmbit estatal, no veig el perquè es vulneren les dades personals dels immigrants il.legals. O és que ja ni se'n fien d'ells mateixos?. És còmic.

La llei vigent ho diu ben clar: els immigrants il.legals i/o irregulars han de ser expulsats i retornats als seus països, i no fer-ho és incomplir la llei per part dels qui l'han proposat i l'han aprovat. Actuar contra la llei no és il.legal també?, o és que els politics que ens governen es pensen que estan pel damunt de les lleis?.

Després tots es posen les mans al cap quan veuen el procés imparable de dretanització de l'Europa dels 27. Holanda, Itàlia, Alemanya, Ongria, França, Bèlgica..., i com no podia ser de cap altra manera, també Espanya es dretanitza dia sí i dia també. I per què?. Què fa el Parlament Europeu i la matexia Comissió per a aturar aquest fluxe d'immigració il.legal?.

Per les covardies i irresponsabilitats dels qui ens governen que no són capaços d'agafar el toro per les banyes a fer front a la plaga d'immigrants il.legals que mal viuen al conjunt d'Europa, i Catalunya no se n'escapa d'aquest problema.
Estic completament d'acord amb aquells que diuen que aqui no hi cabem tots. Està clar que no hi cabem tots, i està clar que la severa crisi econòmica agreuja i molt la situació social globalment, la qual cosa fa que s'originin conflictes de convivència i fins i tot d'interessos. Un exemple, només un exemple. Un immigrant reb més atencions que un català o un castellà o gallec, i té més posibilitats d'aconseguir un habitatge de caràcter social que un aturat de casa, al.legant que els d'aqui tenim familia que poden ajudar-nos.

Això és una clara i vergonyosa discriminació que, amb tot un plegat de greuges que suportem els autòctons, fa i farà en el futur proper que la societat es dretanitzi, i només en seran responsables els politics.
* Clica damunt del titular d'aquest post.

La Shoà - L'Holocaust Nazi, In Memoriam

- Click here for the funniest movie of the week

El Teatre Metropol de Tarragona encetarà el XXV Cicle de concerts de Primavera el dimarts dia 13

Organitzat per Joventuts Musicals de Tarragona amb el suport de lAjuntament de Tarragona, el proper dimarts, dia 13, al Teatre Metropol i a les 8 del vespre s'encetarà el XXV Cicle de Primavera amb el concert a càrrec de l'Orquestra Camera Musicae amb Marta Mathéu, que interpretarà obres tan conegudes con Vistes al mar de E. Toldrà, i sis cançons per a soprano i orquestra. Hi participarà el rapsode Xavier Grasset, i l'orquestra tocarà la Simfonia núm. 40 de W.A. Mozart.

El dia 20 d'abril, serà el Duo Katia Novell-Lluís Parés al violí i piano que interpretaran W.A. Mozart, I. Stravinsky, C. Franck i M. Ravel.

El dia 27 d'abril, concert a càrrec del Quartet Quixote, quartet que ha realitzat concerts a reconegudes sales d'Europa i d'Amèrica. Interpretaran peces de W.A. Mozart, B. Casablancas i F.Schubert.

El dia 11 de maig, serà el Quartet Venus+clarinet, un dels millors quartets txecs actuals que ha tocat a les principales sales d'Israel, Japó, Xipre i d'Europa. En aquesta ocasió tocaran acompanyats de Miquel Angel Marin, eminent clarinetista de les nostres terres, interpretan a F. Schubert, Mendelsson-Bartholdy i W.A. Mozart.

El dia 18 de maig, els clàssics van al Cabaret. Uma Ysamat&Josep Colom oferiran cançons de Ravel, Satie, Stravinsky, Debussy, i d'Schönberg, entre d'altres. La idea d'aquest programa va sorgir de les cançons a l'estil més pur de cabaret berlinès que Arnold Schönberg va escriure a començament del passat segle.

El dia 25 de maig, Simfonietta Slovacca de Zilina, una de les orquestres professionals més famoses de l'Europa Oriental oferirà un concert amb obres de W.A. Mozart, Mendelssohn-Bartholdy i A. Advoräk. Al violí Ilian Garnet, i Misha Katza, director.

El dia 1 de juny, concert a càrrec del quartet vallesà Jazzpirit, que oferirà un repertori que passarà des del jazz clàssic al hard bop passant pel be pop i per algunes pinzellades de bossa nova i de latin jazz, amb Josep Maria Farràs, músic autodidacta que s'ha format al Club de Jazz d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

Tots els concerts es faran al Teatre Metropol a les 8 del vespre.

Al marge dels concerts, afegir que Joventuts Musicals de Tarragona ja disposa des del passat mes de febrer d'un despatx a l'Hotel d'Entitats de Tarragona, edifici La Pedrera sisena planta. Per a més informació: Telèfon: 977-25.35.20

La web de Joventuts Musicals: http://jmtarragona.com

* Foto del post: Els components de la Simfonietta Slovacca, Zilina.

Pere Bonnin, periodista, publica "Sangre Judia 2" a tocar de la Diada de Sant Jordi patró de Catalunya

És la segona part d'un altre treball d'aquest reconegut periodista mallorquí, Pere Bonnin, que ja va publicar la primera part sota el títol "Sangre Judía", és descendent d'una familia jueva conversa. Per a entendre totalment i amb profunditat el contingut d'aquesta segona part, m'atreveixo a dir que caldria haver llegit, abans, la primera.

El llibre surt en un molt bon moment, ja que el proper dia 23, Diada de Sant Jordi, a Catalunya és el dia del llibre per excel.ència. El text que reprodueixo a continuació l'he extret de la web de TarbutSefarad, tenint en compte que Pere Bonnin és el president de l'entitat cultural a Castellfedels.
"El escritor y periodista, Pere Bonnin, también presidente de Tarbut Castelldefels, acaba de publicar Sangre Judía II. La brillante estela de los españoles expulsados. Este libro revelador da respuesta a muchas cuestiones planteadas por los lectores de Sangre judía. Españoles de ascendencia hebrea y antisemitismo cristiano. Aquí encontrarán el origen de sus apellidos en una extensa lista y la gesta de aquellos españoles libres, expoliados y expulados de su patria milenaria por defender el derecho a su identidad, negado por la monarquía patrimonial católica, que quiso exterminarlos para conseguir la uniformidad religiosa de sus reinos y facilitar así su sometimiento.
Mientras la católica España se degradaba moralmente y languidecía, mal iluminada por las hogueras de los aquelarres religiosos en los que el integrismo cristiano quemaba disidentes, los españoles expulsados trabajaban, desarrollando y engrandenciendo los países que los acogieron y les ofrecieron un espacio de libertad. Brillaron porque en el judaísmo no existe un rey o un jefe al que obedecer, sino una tarea que realizar, ya que el ser humano debe proseguir la creación desde el momento en que el Creador descansó.
Sangre judía 2 recupera de forma demoledora, contra el silencio interesado de los poderes fácticos, la otra memoria histórica, más espeluznante y ruin si cabe".

El llibre està prologat per Michael Freund.

* El preu del llibre és de 18€

L'Església catòlica, la pedòfila, és la màxima responsable de l'antisemitisme al llarg de la història

Aquesta gent, la jerarquia catòlica, per no tenir no tenen ni vergonya ni escrúpols. Callen miserablement davant de milers d'abusos sexuals comesos contra menors, i es defensen presentant-se, els molt poca-vergonyes, com les víctimes de xafarderismes de la societat mundial. I dic mundial perquè la seva porqueria pedòfila s'ha escampat per arreu del Planeta.

La vostra credibilitat està enfonsada. Intentar comparar els vostres pecats miserables abusant d'infant durant anys i panys amb la Shoà és de jutjat de guàrdia com a mínim. Vosaltres precisament sou els màxims responsables de l'antisemitisme que, durant centuries i centuries, heu estat acusant al poble jueu de ser deicida, responsabilitzant-lo d'haver condemant a mort a Jesús el natzarè que vosaltres vàreu deificar.

Les vostres misèries humanes i fins i tot religioses són tantes i de tanta magnitud, que només podeu ser mereixedors del màxim menyspreu de la societat lliure, que ha sabut trencar les cadenes de la vostra opressió i repressió religiosa que tants beneficis us ha reportat durant dos mil anys.

No entenc com Benet XVI, esquitxat directament per ocultar casos de sacerdots pedòfils, encara és capaç de sortir des de la finestra del Vaticà beneïnt Orbi et Orbi, mentre amaga delictes gravissims que haurien de ser causa judicial.

La politica catalana i espanyola està perdent els estreps i camina perillosament cap a la deriva total

Nacionalisme ranci, desfassat, etc, és com s'ha qualificat per l'espanyolisme enyoradís de temps passats i sortosament superats la festa nacional de l'Aberri Eguna. Una festa que sembla que no era del gust de l'actual lendakari socialista ni, per descomptat, dels seus socis de govern del Partido Popular.

Resulta que la festa nacional basca és nacionalista, és excloent, i no s'adonen que els excloents i exclussivistes són ells, els socialistes i els peperos. El nacionalisme espanyol sí que n'és d'excloent al no voler admetre que aquesta Espanya està integrada per quatre nacionalitats o nacions: la Catalana, la Basca, la Gallega i la de Castella, i totes quatre tenim la nostra propia història, la nostra propia cultura, la nostra propia llengua, les nostres pròpies tradicions i folclore, etc, i que en molts aspectes no tenen res a veure unes amb les altres. Negar aquesta realitat històrica és d'una greu estupidesa i no ajuda en absolut a la entesa.

El lendakari socialista ha fet un feble favor a la seva terra, a la seva nació no assistint als actes de la seva festa nacional. No és així, excloent-se, com es treballa per a la integració de la societat d'Euskal Herria.

I pel que fa a Catalunya, des de les files socialistes, PSOE-PSC, i des de la mateixa presidència de la Generalitat, ja es comença a desqualificar obertament les consultes sobiranistes titllant-les d'aventures innecessàries, per exemple, i sembla que s'intenta aturar la sentència del TC respecte al maltractat text de l'Estatut de Miravet.

I més derives dels politics les trobem amb el desgavell que s'han oprganitzat des de Madrid entre el PSOE i el PP. Ara proposen que els emigrants catalans, castellans, bascos, andalusos, només puguin votar per al Senat i potser a les municipals. Per contra, ens surten els d'ERC demanant que els immigrants que faci 5 anys que viuen a casa nostra ja puguin votar. Em pregunto com pot ser que es negui el vot als autòctons encara que faci anys que resideixin a un altre pais, al.legant que desconeixen les realitats de casa nostra, i en canvi es demana que puguin votar gent forània quan la gran majoria d'aquest immigrants, més del 90 per cent, desconeixen la nostra realitat nacional, social, cultural, històrica, i ni saben el nom de l'alcalde de la població d'on viuen, etc.

Als politics sembla que massa sovint els agafa diarrea mental, i això és massa perillós per a tots per a no fer-ne cap cas.

La basílica de Santa Sofia i la catedral de Cordoba, o la cara i la creu del cristianisme i de l'Islam

Els musulmans austríacs que fa quatre dies van provocar un conflicte socioreligiós a l'interior de la catedral de Còrdoba han quedat en llibertat amb càrrecs.

Tot i haver demanat disculpes per haver intentat resar a l'estil musulmà a l'interior d'un temple catòlic, a aquesta gent, als musulmans d'arreu del món i especialment als qui s'han entestat en viure a Europa, se'ls hi han de fer algunes puntialitzacions històriques.

Anem per parts.

1.- El món musulmà ha de recordar que l'imperi otomà es va apoderar de la basilica cristiana ortodoxa de Santa Sofia i la van convertir en mesquita, i molts anys després es va reconvertir en el museu d'Istambul. La basilica de Santa Sofia, d'arquitectura netament biçantina del període de Justinià, segle VI e.c., va complir amb les seves funcions de temple cristià durant 916 anys initerromputs des de la seva construcció a partir de l'any 537 e.c.

2.- Pel que fa a la tan manipulada antiga mesquita de Còrdoba, i a la que els musulmans aspiren a reconvertir altra vegada en mesquita, cal recordar que els invasors islàmics procedents del nord d'Àfrica que van invadir la quasi totalitat de la Peninsula Ibèrica en uns moments de clara decadència del regne visigod, van construir a mitjans del segle VIII e.c., la mesquita cordobesa on ja hi havia una basilica cristiana visigoda. És a dir, que els moriscos ja van aprofitar les bases d'un terreny sacralitzat per aixecar la mesquita.

3.- Cal recordar-los, també a aquesta gent tant intransigent i que intenten manipular la història sempre en benefici propi, que aquesta mesquita construïda al segle VIII només va complir les seves funcions de centre religiós islàmic poc més de 300 anys, ja que a partir de l'any 1236 (segle XII) ja es va bastir la catedral cristiana aprofitant l'antiga mesquita igualment com van fer els moriscos amb el temple visigod amb anterioritat.

4.- Dit tot això, em segueixo preguntant quins drets tenen els musulmans que viuen a Espanya en reivindicar aquella antiga mesquita quan abans i després era i és temple cristià?. Perquè de la mateixa manera el món cristià, i per la mateixa regla de tres, estaria amb el seu dret històric i sentimental de reclamar la mesquita-museu d'Istambul ja que fou una basilica cristiana durant 916 anys i no 300 com ho fou la tan remenada mesquita de Còrdoba.

5.- També cal preguntar-los a aquesta gent quan pensen parlar de les seves obligacions amb la societat que els acull, perquè sempre estan exigint i demanant drets. Sembla que només tinguin drets i cap obligació començant per respectar la nostra idiosicràssia, la nostra cultura, etc.

6.- L'entel.lèquia de l'Andalus que se la vagin guardant a la butxaca, perquè com a poble invasor i foràni que va ser de la Peninsula Ibèrica durant l'Alta Edat Mitjana, de la mateixa forma van anar sent expulsats a partir del primer milèni de l'e.c.

7.- Què dirien els musulmans si ara l'Occident cristià reclamés Santa Sofia per a tornar-la a utilitzar com a temple cristià?.

El pavelló d'Israel a la World Expo 2010 de Shangai - Israel at World Expo 2010 of Shangai

Des del popular canal de Youtube ja es pot veure detalls del magnific, avantguardista i revolucionari disseny del pavelló de l'Estat d'Israel que es podrà visitar a la World Expo 2010 que enguany es farà a la ciutat xinesa de Shangai, que s'inaugurarà el proper dia 1 de maig i es clausurarà el dia 31 d'octubre. El lema central de l'exposició universal serà Millor Ciutat, Millor Vida, i es farà a la riba del riu Huangpu, al bell mig de la ciutat de Shangai, i la superficie total de l'exposició serà de 5,28 km2. El govern xinès calcula tenir enllestit el segon tren comercial de livitació magnètica per a inaugurar-lo juntament amb l'Expo.

Les estimacions fetes pels organitzadors calculen que l'Expo 2010 serà visitada per 70 milions de persones, superant la Expo-70 d'Osaka, al Japó, que va assolir la xifra rècord de 64 milions de visitants.

Només un país modern i democràtic, que està en possessió de la més alta tcnologia que exporta arreu del món i que compta amb un important llegat de Premis Nobel sorgits del poble jueu al llarg dels anys, pot concebre un disseny tan avançat, atractiu i de línies perfectes com el pavelló que es pot veure des del video Youtube que acompanya aquest breu post.

* Des d'aquest enllaç http://jai.com.uy/Nobel.htm podràs accedir a tots els Premis Nobel que s'han concedit a eminents jueus des de que es va crear el premi.

La catedral de Cordoba i l'arrogància musulmana demanant el culte compartit del temple cristià

Francament cada dos per tres la comunitat musulmana que viu a Espanya o a Catalunya s'han de fer notar per una o altra raó, i aixó ja fa massa pudor.

Ara l'escàndol l'han provocat a Còrdoba, concretament a la catedral d'aquesta ciutat andalusa, organitzant un acte religiós de ritus musulmà dintre del temple. Quan els serveis de seguretat els van impedir continuar resant, es van girar contra els agents agredint-los i com és normal i llògic alguns d'ells van ser detinguts.

El més escandalós és que aquesta gent es pensen que poden fer, en nom de la seva religió, el què els dóna la gana allà on sigui i com sigui. Tornen a demanar que la catedral de Còrdoba sigui un lloc de pregària compartida (cristians i musulmans) al.legant que segles enrere va ser una mesquita, peró el què no diuen és que els moros d'aquella època van construir-la damunt d'un temple cristià, concretament de l'època visigoda. Per tant, que no vinguin reinvindicant aquella mesquita on abans ja existia un temple cristià.

I és que a més, és d'una arrogància i supèrbia insultant que aquesta gent demanin poder resar a la catedral cordobesa quan ells, als seus països, els cristians en general i els jueus tenen totalment prohibit construir capelles, esglèsies o catedrals, si fós el cas, i fins i tot no poden fer cap manifestació pública de la seva fe, i a la minima de canvi expulsen els cristians acusant-los de fer proselitisme. En una paraula. Aquesta gent tenen l'obligació, així com sona, de respectar les nostres normes de convivència, culturals, religioses i evidentment les lleis, i si no hi estan d'acord que se'n vagin que ningú els ha cridat.

Aquesta gent de què va?.