La Flota de la LLibertat: qui està al darrere d'aquest espectacle antisemita?

Els crits de protesta i de condemna dels hipòcrites ni s'han de tenir en compte. Que cridin; que es manifestin; que es concentrin davant de les legacions isralianes d'arreu del món. Israel ha de mantenir-se fort i més cohessionat que mai enfront d'aquest nou atac a Israel i al poble jueu.
Curiosament, de moment, no he escoltat en cap canal de TV ni espanyol ni català que durant els informatius s'hagin fet ressó de les advertències que l'exèrcit d'Israel ha anat fent repetidament als, cooperants?, per a que abandonessin la idea d'entrar a Gaza. Aquest és el text que el comandament militar israelià ha emés sense rebre cap resposta positiva per part dels tripulants ni dels que s'autodenominen cooperants:
TEXT: "Mavi Marmara", unico en el que se desataron violentos enfrentamientos entre los activistas y soldados israelíes, transportaba a 581 de los 750 activistas del convoy.Dicha embarcación, recibió la siguiente comunicacion de la Marina Israelí, que AURORA transcribe de su version original, en hebreo, publicada en varios portales locales y que ya figura en un video que circula la web:Marina Israelí: "Mavi Marmara, se está acercando a un área hostil que se encuentra bajo bloqueo naval. El área de la región costera de Gaza y el puerto de Gaza están cerrados para todo tráfico marítimo. El Gobierno Israelí apoya la entrega de ayuda humanitaria para la población civil en la Franja de Gaza, y los invita a ingresar al puerto de Ashdod. La entrega de la ayuda humanitaria, de acuerdo con las regulaciones de las autoridades, será realizado mediante los cruces terrestres regulares y bajo vuestra supervisión, tras lo cual podrán retornar a sus puertos de origen en los barcos en los que han arribado".Respuesta: "Negativo. Negativo".

El govern d'Israel fa molts dies que ha anat informant que no s'autoritzaria l'arribada de la flotilla a Gaza i que s'havia preparat una gran carpa al port d'Ashdod per a rebre a aquesta gent. Ni cas. I hi ha una pregunta que enmig d'aquest enrenou flota a l'aire: qui o quins politics, responsables d'Ong's o d'associacions anomenades humanitàries han propulsat aquesta acció que sabien que provocarien l'actuació de l'exèrcit d'Israel?. Qui hi ha al darrere d'aquesta provocació inadmissible i intolerable?.

Israel estava i està amb el seu dret de defensar-se, tenint en compte que està en guerra amb els terroristes de Hamàs

Naturalment que és lamentable el què ha passat amb l'anomenada Flota per la Llibertat i l'exèrcit d'Israel. I més lamentable són les morts i els ferits, peró no hem d'oblidar que el govern d'Israel fa més de deu dies que està advertint als organitzadors i participants d'aquesta flota que no se'ls permetria entrar a les aigües d'Israel, ni apropar-s'hi.
Són precisament els organitzadors d'aquesta campanya de pretesa ajuda humanitària a Gaza els qui des d'un començament han vulnerat els canals normals d'ajuda internacional a la població de Gaza. Des d'un començament tots ells s'han entestat en provocar, tot posant-lo a prova, al govern d'Israel, no fent cas com se'ls hi havia dit des d'un començament que aquesta ajuda tendria d'entrar per territori israelià com ho fan l'ONU i d'altres organitzacions internacionals serioses i responsables. Israel està en guerra amb els terroristes de Hamàs i demés bandes i grups criminals que viuen a Gaza, i com faria qualsevol país del món per a la seva propia defensa i seguretat, intervindria tota mena d'ajuda al contrari per saber i determinar si entre els deu mil quilos de material hi ha o no armament de qualsevol mena. Per altra banda, que l'acció militar d'Israel hagi passat en aigües internacionals no té cap importància. Qualsevol guerra,qualsevol pais que està en guerra amb un altre poble, les aigües territorials siguin o no internacionals són susceptibles de seu utilitzades per a accions de guerra. Així ha passat al llarg de la història bèl.lica de la humanitat.
Al marge dels morts i ferits, sempre lamentables, ara els pijo-progres i tota mena de fauna humana que calla davant les agressions de Hamàs contra la població d'Israel i les dictadures islàmiques del Pròxim Orient, l'Iran inclós, organitzaran galliners davant de les ambaixades i consolats de l'Estat d'Israel, peró mai s'han manifestat contra Mahmud Ahmadineyad, per exemple, que té segrestat el seu poble sota una fèrria dictadura islàmica. Per a aquests pacifistes aixó no té importància, com tampoc ho té l'assassinat de cristians a Egipte, a Malaïssia, o les expulsions d'occidentals per la seva simple condició de cristians.
La veritat és que qui juga amb foc, tard o d'hora es crema.
* Clica damunt del titular d'aquest post.

La Junta d'Andalusia invertirà 2.500 milions d'euros per ensenyar la llengua àrab a les escoles fins l'any 2013

A què juguen els socialistes d'Andalusia?. No sé si estan amb la ressaca de la Romeria o bé se'ls ha girat el cap. Com és possible que en aquests moments de crisi econòmica i amb les dràstiques mesures antisocials que ha aprovat el govern central, el del Rodriguez Zapatero, els seus socis d'avetures politiques d'Andalusia acorden invertir 2.500 milions d'euros fins l'any 2013 per a introduir la llengua àrabals estudis?.
Aquesta és la informació que acabo de rebre per e-mail i que cal llegir-la i després païr-la si encara tenim estomac per a aixó:
LA NOTICIA:

EL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, NOS HA DELEITADO CON UNA PROPUESTA COMO REGALITO PARA EL AÑO 2010.

ADJUNTO EL ARTÍCULO PUBLICADO EN EL PERIÓDICO "MALAGA HOY" VEREIS QUE NO TIENE DESPERDICIO:

Andalucía impulsará el árabe como segunda lengua extranjera en la ESO El Plan Integral para la Inmigración cuenta con un presupuesto de 2.500 millones hasta el año 2013 · Se firmarán convenios con los ayuntamientos para proyectos de intervención socioeducativa

La Consejería de Educación potenciará el estudio del árabe como segunda lengua extranjera en algunos institutos de Educación Secundaria de la comunidad para facilitar la integración del alumnado inmigrante, según el III Plan Integral para la Inmigración en Andalucía 2009-2013 (PIPIA), recogido por Europa Press.

De este modo, tal y como refleja el borrador del plan, se contempla como medida formativa y de atención a la diversidad cultural el incremento del árabe como segunda lengua en la ESO, así como la implantación en algunas Escuelas Oficiales de Idiomas que actualmente no lo tienen autorizado o la inclusión de la materia Español para extranjeros en una Escuela Oficial de Idiomas aún por determinar.

¡ Olé su madre! .... en vez de tratar de que los que vengan de fuera se integren en nuestra cultura, tenemos que poner nuestro dinero y esfuerzo para adaptarnos nosotros a la de ellos.

Ahí tenemos a los politicos iluminados que administran y gestinonan lo mejor para nuestro pais.

VIVA EL PARTIDO SOCIALISTA OBRERO....... ESPAÑOL.

ES DECIR, QUE NO VAMOS A TENER CRUCIFIJOS EN NUESTROS COLEGIOS, Y EN SU LUGAR, VAMOS A ESTUDIAR ESE INTERESANTISIMO IDIOMA QUE ES EL ARABE....

(Nos obligarán también a estudiar en los colegios el CORAN como asignatura histórica...)

PERO POR FAVOR, HAGAMOS ALGO YA CON TODO ÉSTO ... POR ESO SOMOS EL HAZMEREIR DE EUROPA

QUE VERGUENZA, pero esto es lo que nos merecemos por conformista que somos los españoles.

El Burka i el Niqab són un insult i un menyspreu a la dignitat de la dona i les separa i allunya de la societat

Felicitats a l'Ajuntament de Lleida per la seva coherència social i cultural i, a més, per la seva valentia enfront de tanta ambigüetat i diria que covardia dels governs, tant del d'Espanya com del de Catalunya, per afrontar decididament el problema dels burka i dels niqab.

Els grups municipals de CiU, PSC, PP i un regidor no adscrit van donar suport a la moció que prohibirà encertadament que les dones musulmanes es accedeixin als llocs públics amb aquestes peces de roba que les denigren i les aïllen de la societat que les envolta. Els d'ERC, com quasi sempre jugant amb l'anbigüetat i amb la politica del no mullar-se, i l'únic regidor d'IC-V va votar en contra de la moció. Res de nou.
Perquè contràriament al que defensen els pijoprogres comunistes, verds i demés fauna ibèrica afins a ells, i no cal dir dels musulmans més radicals que conviuen entre nosaltres, les dones vestides amb burka o amb el niqab se segreguen de la societat elles mateixes, sigui per voluntat propia (caldria veure-ho i saber-ho), o el que és pitjor impulsades i obligades per les seves parelles masclistes.
A Tarragona només he vist una dona, ja fa prop d'un any, vestida amb un niqab totalment negre i que la cobria de cap a peus. Fou concretament al carrer Ramon i Cajal a l'alçada del carrer Prat de la Riba. He de confessar que em va causar autèntica llàstima perquè era el mes de juliol, a primeres hores de la tarda, i amb una calor asfixiant. Només n'he vist una i ja en tinc prou. Molt millor que no en torni a veure cap més.

Seré sincer, com acostumo a ser-ho per naturalesa, i afegiré que si en alguna ocasió em topo un altre cop amb una d'aquestes musulmanes cobertes de cap a peus i em pregunta alguna cosa, per exemple on està un carrer o plaça, no li respondré i passaré de llarg. I per què?. Doncs perquè jo no he parlat mai amb fantasmes i menys si són fantasmes vivents. Jo mai he parlat ni penso parlar amb una persona a qui ni li puc veure la cara. Seria com parlar amb algú que et parlés des de l'altra banda de la paret. I seria, també, com una actitud personal de total rebuig a aquestes peces de roba que, repeteixo, insulten a les dones, alteren la convivència i trenquen els esquemes socials i culturals de casa nostra. No oblidem que són els immigrants qui s'han d'amotllar als nostres costums i no a l'inversa. No ho oblidem mai aixó.

La Flota de la LLibertat, o els amics del terrorisme de Hamàs, demà arribaran davant de les costes d'Israel

L'autodenominada "Flota de la LLibertat" o aquest grupet de vaixells que han sortit de la Turquia islamista d'Erdogan en destinació a Gaza, tenen previst arribar demà davant de les costes israelianes. El curiós és que des d'una de les seves webs diuen que no informen de l'hora per raons de seguretat.

Que no ens vulguin fer riure aquesta gent. L'exèrcit, el Tsahal, d'Israel sap on són i quina ruta porten i a quants nusos naveguen per hora des de que van sortir de Turquia, i saben perfectament quan, a on i com seran aturats o interceptats quan arribin, en aigües internacionals, a l'alçada de les costes d'Israel.

L'expedició que ha sigut organitzada fonamentalment per una mena d'Ong turca que es denomina Insani Yardim Vakfi, ha anat recollint petits i insignificants grupets d'activistes pijo-progres, diuen que d'una cinquantena de països, i que amb ells hi viatgen 15 diputats sense especificar a quines nacions ni a quins partits politics pertanyen. Ens ho podem imaginar sense gaire esforç. Hi va el Jordi Miralles, per exemple?.

Sigui com sigui, tots, un rere l'altre, seran identificats, escorcollats i traslladats al centre de detenció proper de Beer Sheva, i d'allí seran embarcats a diferents avions per a reenviar-los als seus països d'origen. I aqui pau, i allà glòria.
A tota aquesta genteta el que els motiva en realitat és provocar irresponsablement al poble i al govern d'Israel, perquè les tones de material divers i d'aliments que entren a Gaza diariament, fan del tot innecessari tot aquest desplegament propagandistic de panflet de festa major de barri.

L'Alianza de Civilizaciones i La Union para el Mediterraneo són una autèntica estupidesa per ser en essència parcials i sectaries

El dia 11 de gener del 2008 el consell de ministres espanyol va aprovar alló que des d'aleshores es coneix com la Alianza de Civilizaciones. El president Zapatero es va treure de la chistera una extravagant idea que a hores d'ara, dos anys i mig després, els resultats de tot aquest invent ha resultat nul, inútil.

Ja em direu com es poden marcar ni unes mínimes pautes de treball amb politics com el dictador Raül Castro, amb l'autoritarisme comunista de la Xina, amb el règim dels Ayatolah iranià i amb Mahmud Ahmadineyad que només aspira en destruir Israel i a escampar el terrorisme islàmic per arreu del món. Ja hem direu quina efectivitat pot tenir aquesta fracassada Alianza sí, de la Civilizaciones amb politics autoritaris com Evo Morales o Hugo Chávez que un cop assolit el poder s'han apressat en retocar les constitucions dels seus països per a perpetuar-se al poder. Alianza de Civilizaciones?. Quina ironia!.

Com es pot pretendre activar amb realisme i efectivitat aquesta Alianza quan els milers de musulmans que viuen a Europa intenten implantar l'islam com a eïna de regeneració de la nostra societat occidental. Quin respecte té aquesta gent amb nosaltres i la nostra cultura?. Resulta que aqui els facilitem servilment la construcció de mesquites, oratoris i demés comoditats religioses i socials, i allà, als seus països, cristians de tota mena i tendència, jueus, etc, són considerats cxiutadans de segona i està totalment prohibit construir cap mena d'església o temple, Aixó és l'Alianza de Civilizaciones de Zapatero?.

Axó sí, els governants europeus, uns més que d'altres, i sempre amb Zapatero al capdavant liderant l'islamització d'Espanya i mostrant-se sempre submis a les seves constants reivindicacions i exigències, claudiquen, callen i atorguen..., fins quan?. La Alianza de Civilizaciones és una antel.lèquia com ho és aquell altre invent inútil i ineficaç anomenat Unión por la Mediterranea.

Per cert, el govern socialista zapaterista es nega un i altre cop en fer públic els diners, milions d'euros, que Espanya està gastant amb aquests invents, especialment amb la seva nineta dels ulls, la Alianza de Civilizaciones. Ni ara, amb la crisi econòmica que ha retallat a tort i a dret l'economia de la majoria de ciutadans, el pressuport d'aquella Alianza és intocable, no l'han reduït. Vergonyós.

* Clica damunt del titular del post

L'Armada i l'exèrcit d'Israel està preparat per a rebre i traslladar als "pacifistes"? provocadors a un camp de detenció de Beer Sheva

Poc més de 700 activistes que s'autoproclamen pacifistes i que simpatitzen rabiosament amb els terroristes de Hamás, entre els quals sembla que hi ha 17 diputats d'Espanya i d'alguns altres països, estan a tocar de les costes d'Israel en destinació, diuen ells, a la franja de Gaza.
La força naval i l'exèrcit d'Israel ja els està esperant en aigües internacionals al limit de les aigües territorials israelianes, per a dirigir els barcos que han sortit d'algun port de la islamista Turquia al port d'Ashdod. Un cop identificats i escorcollats un a un els components d'aquesta variopinta i folclòrica expedició d'activistes i de politics inclosos, seran traslladats a un centre de detenció ubicat a la propera ciutat de Beer Sheva abans de ser enviats tots plegats cap als seus respectius països tal i com s'ha de fer en aquests casos.

Al marge de la clara i malintencionada acció de tots aquests elements, que de pacifics no en té res, aldria preguntar-nos què hi fan 17 diputats en aquest acte provocatiu quan el què haurien de fer és estar atenent les seves obligacions politiques als seus països?.
I també cal pregunta-nos el perquè aquesta gent no envien per vies comercials normals aquestes preteses tones de material d'ajuda humanitària, enlloc d'organitzar aquesta perversa i maliciosa expedició?. Està clar que la finalitat primera i última d'aquesta expedició és provocar al govern israelià, i alhora presentar-se davant de la opinió pública internacional com a víctimes, quan les víctimes en aquest cas serà el poble d'Israel i el seu govern que es veurà obligat a fer unes despeses per atendre a aquesta gentusa abans de fer-los fora de les fronteres israelianes. Aquests diputats que deuen ser comunistes, politics frustrats i socialdemòcrates, una miqueta de cada un dels corralets politics, haurien de ser el primers en ser expulsats d'Israel. Haurien de ser els primers en ser embarcats al primer avió que surti d'Israel en destinació a Europa o allà d'on hagin vingut. I la resta de la fauna humana de l'expedició el més aviat millor als propers avions que han de sortir dels aeroports israelians.
* Cliqueu damunt del titular del post

El Parlament de Catalunya és sectari i parcial amb les comissions d'investigació

Ja és prou frustrant veure com la politica catalana i espanyola s'ha anat degradant escandalosament en els darrers anys, com per creure's la real capacitat de govern i de gestió dels màxims responsables politics, dels dos governs.
És per a que els ciutadans, tots plegats, tirem la tovallola i dir-los a aquesta gent no us mereixeu la nostra confiança.
La descarada i insultant parcialitat del Parlament de Catalunya i, en concret, del Govern Tripartit aprovant la constitució de la comissió d'investigació del cas Millet-Prenafeta-Alavedra, i negar-se a crear, paral.lelament, una altra comissió per a investigar el més que escandalós cas Pretòria on queda clar que l'alcalde Bartomeu Muñoz, alcalde socialista, està més que enfangat i empastifat en aquest cas de corrupció politica, i ara sembla que també hi podrien estar tocats i empastifats politics d'IC-V d'un ajuntament de l'àrea metropolitana barcelonina, és estafar a l'opinió pública i negar-se a admetre que ells també estan pressumptament amb el fang fins el coll .

La prepotència dels politics que ens governen, conveçuts que tot ho fan bé o molt bé, i que es passen pel folre sempre que els hi dóna la gana les opinions dels ciutadans i les seves necessitats, és o serà el detonant d'una abstenció electoral mai vista al nostre país. L'abstencionisme i els vots en blanc seran el resultat de la frustració col.lectiva provocada per la pèssima gestió politica del Govern. Només el Govern serà el responsable únic d'aquest passotisme social.
Aquest sectarisme politic del Tripartit és intolerable i atempta contra tot principi d'equitat i d'igualtat de tracte a l'hora d'investigar casos evidents de corrupció, i que afecten a la pràctica totalitat de totes les formacions politiques que tenen representació al Parlament de Catalunya.
José Montilla, Joan Puigcercós i Joan Saura i Cia, hauran de donar les raons que els porten a obrir una comisió d'investigació per a uns i negar-se a obrir-ne una altra que molt possiblement els posaria entre les cordes a tots plegats.
* Clica damunt del titular del post

Israel s'ha de defensar contra una banda d'activistes provocadors portats per la mala fe i l'odi envers la única democràcia existent al Pròxim Orient

Una altra algarabia, provocació malintencionada de l'anomenat hipòcrita activisme-paficista de les perverses esquerres que ho empastifen tot per allà on passen. Insisteixo, per allà on passen només deixen merda. Aquesta gentusa és, ras i curt, l'escòria de la societat. Igual també s'han afegit a la caravana maritima proterrorista de Hamàs el sectari Joan Roura de TV3, o la belicosa pacifista tarragonina. Qui sap.
Uns 700 activistes que no deuen tenir res que fer, a banda d'atemptar contra la seguretat d'Israel, es dirigeixen per mar en direcció a la franja de Gaza, s'atreveixen a violar les lleis internacionals.
La qüestió és provocar a l'Estat d'Israel una vegada més i presentar-lo com un país que atenta contra els drets més elementals. Res més lluny. Els qui atempten contra la seguretat i van a provocar són aquests activistes de mala fe que de pacifics no tenen res de res, ja que els arrossega l'odi gens dissimulat contra la única democràcia existent arreu de tot el Pròxim Orient. Tot seguit reprodueixo el text extret del web Aurora-Israel:
Israel se prepara para impedir la llegada a la Franja de Gaza en los próximos días de una decena de barcos con toneladas de productos y cientos de activistas internacionales a bordo.
Las autoridades israelíes han levantado un centro de detención en el puerto de Ashdod, al norte de la Franja, en previsión del arresto de cientos de activistas que participan en el intento de romper el bloqueo israelí y egipcio a la franja palestina.

También se han hecho preparativos en la cercana prisión de Beer Sheva y la Marina israelí mantiene en alerta refuerzos para hacer frente a la situación."No vamos a permitir que entren esos barcos", dijo el portavoz del Ministerio de Exteriores, Andy David, quien añadió que en las últimas semanas su Gobierno ha intentado "convencer a los organizadores y a sus países para que envíen la ayuda humanitaria a través de los canales existentes por tierra, como hacen la ONU y la Cruz Roja, pero han rechazado la oferta". "Eso demuestra que no se trata de un esfuerzo para entregar ayuda humanitaria, sino de una provocación", indicó David, quien agregó que "cada semana entra por Israel a la Franja de Gaza más del doble de ayuda de la que dicen que traen esos barcos".
David argumentó que si se están preparando instalaciones en el puerto de Ashdod no es porque el país tenga intención de arrestar a los pasajeros, que podrán regresar a sus países, sino porque "son cientos de personas que necesitarán comida, agua, aire acondicionado y no estar bajo el sol".La movida consta de cuatro barcos de carga, que portan más de 10.000 toneladas de productos, y cinco embarcaciones con pasajeros, en las que viajan unos 700 activistas procedentes de 50 países.
Foto: Vaixells de l'Armada d'Israel patrullant les costes del país

Rodriguez Zapatero, la politica de "bandazos" i la corrupció politica

El gir de 360 graus que ha fet el govern de Zapatero en tan sols 24 hores pel que fa a la politica crediticia dels ens locals, ajuntament i diputacions, a més de ser desconcertant demostra que al govern de Madrid li manca un timoner professional que sàpiga on és l'Estrella Polar i on està l'estació d'Amudsen Scott a l'Antàrtida.

No obstant, si tenim en compte que des de fa dos anys s'estava advertint dels perills de recessió econòmica d'Espanya des de diferents fòrums econòmics i politics internacionals i no en van fer cas, ara tampoc ens pot sorprendre aquest brusc cop de timó. Zapatero l'ha donat, s'ha vist forçat a donar-lo, quan s'ha adonat de l'alarma seriosa que la seva mesura havia desencadenat al si dels ajuntaments i diputacions socialistes o no. Sembla que a Zapatero li ha trobat gustet en tocar alló que no sona als més febles. Primer retalla drets i sous dels funcionaris i de la classe treballadora, mitja, i ara anava a tornar a tocar alló que diuen que no sona al sector de l'administració més feble, és a dir a l'administració local.
En mig de tot aquest aiguabarreig politic de l'absurd, ja he perdut el compte dels casos de presumptes corrupcions que els tribunals tenen pendents de resoldre. Els casos Pretoria, Millet, Gürtel, Marbella, Jaume Matas i demés a Mallorca, i ara el possible cas de Prenafeta i companyia amb l'ingredient del pressumpte i irregular finançament de CDC via la fundació Trias Fargas.
La veritat és que analitzant-ho tot en conjunt, com qui sacseja una gasosa o un sifón plè, resulta un explosiu politic i social de conseqüències imprevisibles. Fa uns dies que l'estudi d'opinió fet per la Generalitat ens deia que la tercera força politica, vistos el resultat de l'estudi, a hores d'ara seria el vot en blanc. Jo m'atreveixo a dir que la suma dels vots en blanc més l'abstencionisme se situarien, ara, en el segon lloc o en el primer. Al temps. Només falten de 5 a 6 mesos com a màxim per a les eleccions catalanes..
La societat ja està, estem, cansats i farts de comissions d'investigació parale.les a les actuacions judicials, comissions que no porten enlloc com va quedar abastament demostrat amb la melodramàtica posada en escena de la comissió a resultes de l'incendi d'Horta de Sant Joan. Els politics tradicionalment viuen d'esquena al poble, i els poble està amb tot el ser dret de girar l'esquena als politics quan som cridats a les urnes.

El president de Catalunya, José Montilla, boicotejat pels presidents del PP peró també per la majoria dels presidents del PSOE

L'escenificació de la defensa de l'Estatut i de la necessitat imperiosa de renovar el Tribunal Constitucional que ha fet el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, servirà de ben poc.
Si realment existís voluntat real de fer aquesta renovació per part del PSOE i del PP, ja s'hauria produït fa temps. Només cal veure com entre ells, socialistes i populars, tiren les pedres a la teulada de l'altre, i així han anat jugant des de fa dos anys.
És curiós i alhora decebedor que alguns diputats socialistes acusin a CiU per no haver assistit a la sessió del Senat, quan molts del presidents de comunitats autònomes governades pel PSOE tampoc hi han fet acte de presència. Que no ho hagin fet els del PP ja és normal, té la seva lògica si ens atenem a la seva tradicional i reconeguda politica anticatalana, que es va fer més manifesta que mai amb el recurs d'inconstitucionalitat que van presentar contra l'Estatut de Miravet. Peró no podem oblidar que el Defensor del Pueblo, socialista, també en va presentar un altre tant o més dur que el presentat pel PP.
Penso que la renovació dels membres caducats del TC per uns altres no resoldrà el conflicte, diuen que institucional i constitucional, de l'Estatut de Catalunya. Canviaran les cares peró no el tarannà ideològic dels nous membres. L'Estatut decididament està en un carreró sense sortida. Les retallades estan més que garantitzades malgrat els recanvis que es facin al si del TC.
I vist el resum informatiu que TV3 ha fet de la intervenció de José Montilla al Senat, qualsevol català pot preguntar-se si tot aquest desplegament politic i institucional ha servit per gaire més que el fet que per primera vegada s'hagi fet una intervenció en llengua catalana sota el format oficial. A més, ha quedat ben clar que l'era estatutària, pel que fa a Catalunya està agonitzant a marxes forçades, i que el que cal és emprendre el camí serè i decidit cap a l'autodeterminació.

Israel comença un ample simulacre de seguretat i protecció mentre s'ha conegut que Israel ocupa el lloc 17 dels 58 països més desenvolupats del món

El govern d'Israel amb el suport del Tsahal, de protecció civil i d'altres organismes relacionats amb la defensa i la protecció del territori i de la població israeliana, ha començat un ample simulacre que tindrà una durada de 5 dies. El proper dimecres, dia 26, serà la jornada culminant de tota aquesta operació de seguretat i proteció.
Tot i tractar-se d'un simulacre ja tenia de sortir alguna veu del món islàmic protestant i acusant a Israel d'entorpir els esforços per a la pau, diuen, i de preparar-se per a la guerra. És el cas del primer ministre libanés, Saad Hariri, o el dictador de Siria, Bashar Assad, i els terroristes d'Izbulah els que també es posen en estat d'alerta. Una de dues. O aquesta gent no sap o no vol entendre el què són uns exercicis simulats, o bé tenen molta mala fe, molta mala baba. Per a ells sembla que tot hi val per acusar a Israel de ser sempre el culpable de tot, fins i tot quan el poble israelià simplement es prepara per a una possible o hipotètica futura guerra. És també un delicte aixó?.
El curiós del cas és que Israel ha sigut acceptat als fòrums internacionals per al desenvolupament, i també ha sigut reconegut com el país número 17 d'entre els 58 països del món més desenvolupats econòmicament, segons l'estudi realitzat per la Competitivitat Mundial de l'Institut Suïs d'Estudis (IMD).
I torno a l'exercici de protecció i d'autodefensa que s'ha batejat sota el nom de Tournant4, el qual mobilitzarà centenars d'ambulàncies, tot el personal de protecció civil, serveis de seguretat i policial a més, està clar, del Tsahal.
La veritat és que Israel és un niu de sorpreses, perquè solament fa cosa de 48 hores aproximadament, que alguns mitjans de comunicació s'han fet ressó d'un nou invent militar.
Consisteix en unes plaques d'un material que naturalment no s'ha especificat, que utilitzant-les cobrint un caça bombarder, un carro de combat, un vehicle qualsevol queda totalment fora del radi d'acció de qualsevol radar per sofisticat que sigui. Aquest material fa totalment invisibles, idetectables, qualsevol vehicle, avió o fins i tot qualsevol barco de guerra.
Algú pensarà que aquest nou invent també és una agressió bèl.lica per part d'Israel, peró es tracta simplement de defensa en principi, o bé d'ofensiva si fos el cas. Un país petit com Israel no pot badar quan està envoltat de països que l'odien i que només pensen en destruir-lo.

El Palestino, obra d'Antonio Salas, serà presentat el dia 25 de maig pel canal Antena-3

Passat demà, dia 25, a les 12 del migdia per Antena-3, es farà la presentació del llibre El Palestino realitzat per Antonio Salas. Antonio Salas és el pseudònim que utilitza l'autor amb la finalitat única de protegir-se de possibles venjances dels criminals terroristes, amb qui ha compartit la vida durant els sis darrers anys.
Antonio Salas, o Muhammad Abdallah, nom que va adoptar al convertir-se a l'Islam per a tenir més possibilitats d'inflitrar-se al si del núcli terrorista islàmic, en aquests moments i des d'algun indret del Planeta, està dedicat plenament a esborrar d'Internet qualsevol pista que hagi quedat de la seva atrevida i perillosa aventura. Entre molts dels aspectes que són dignes de consideració i de no oblidar és quan afirma que a les afores de la capital veneçolana, Caracas, existeixen 6 camps d'entrenament militar per als terroristes, i que allí va entrar en contacte i va tractar amb membres de les FARC i d'ETA entre d'altres grups criminals que actuen en països concrets o bé a nivell internacional.
Aqui deixo la sinopsi del llibre i un breu curriculum de l'autor anònim que està penjat al web http://www.planetadelibros.com
SINOPSI:

El nacimiento: tras estudiar árabe, convertirse al Islam y crearse una nueva identidad en Yinín (Palestina), Salas —ya Muhammad Abdallah— sufrirá en carne propia la persecución islamófoba que azota Occidente tras el 11-S y los atentados de Londres y Madrid, vivirá desde dentro la crisis de las caricaturas del profeta Mahoma y las críticas hacia el uso del hiyab. La educación: ya integrado en la Umma, es adiestrado en la lucha armada en los mismos campos de entrenamiento de Venezuela donde los terroristas vascos, la guerrilla colombiana o los muyahidín aprendieron a matar. La madurez: ETA, Hizbullah, FARC... Durante los últimos seis años, Antonio Salas ha tenido la oportunidad de conocer, convivir y entrevistar a algunos de los más conocidos terroristas internacionales: el Chacal (del que llegará a ser webmaster y mano derecha), Arturo Cubillas, Leyla Khaled,... Se ha empapado de su entorno, ha visitado los pueblos donde nacieron, los ha comprendido, ha intimado con ellos...Las respuestas: a lo largo de esta infiltración, Antonio Salas ha visto tambalearse muchas de las informaciones que daba por ciertas. De Isla Margarita a Caracas y la frontera colombo-venezolana, siguió la pista de los supuestos lazos entre Hugo Chávez y el terrorismo de ETA, las FARC y Al Qaida… y comprobó que no todos eran ciertos. Desde las modernas ciudades europeas a los áridos desiertos africanos o el Próximo Oriente, pasando por las selvas de América Latina, Antonio Salas traza la anatomía del terrorismo internacional. Un libro valiente, una investigación exhaustiva, unas revolucionarias conclusiones.
ADDENDA.- Val la pena, amic internauta, que si has arribat fins aqui, cliquis damunt del titular d'aquest post on trobaràs ampla informació d'Antonio Salas relacionada amb les trames de l'islamisme a Espanya amb l'extrema dreta i CEDADE entre d'altres grups extremistes.

Kevin Rudd parla clar i català tot posant en cintura als immigrants musulmans

Kevin Rudd, primer ministre d'Austràlia, fa uns mesos que es va veure obligat a intervenir publicament per a posar al seu lloc als immigrants de religió islàmica que han anat arribant al país. Les constants exigències d'aquest col.lectiu immigrant van tenir una resposta adequada, necessària i contundent, actituds que es troben a faltar entre els Governs de Catalunya, d'Espanya i de la Unió Europea.
He d'afegir que el text l'he rebut per correu electrònic que m'ha enviat un amic.
Aquesta va ser la intervenció del primer ministre Kevin Rudd:

A los musulmanes que quieren vivir bajo la ley Islámica Sharia se les dijo el Miércoles que se vayan de Australia, cuyo gobierno ha emprendido una campaña contra los radicales en un esfuerzo para evitar potenciales ataques terroristas.

También Rudd despertó la furia de algunos musulmanes Australianos cuando declaró que él ha dado todo su apoyo a las agencias de contrainteligencia australianas para que espíen las mezquitas que hay en la nación.

Citamos: "SON LOS INMIGRANTES, NO LOS AUSTRALIANOS, LOS QUE DEBEN ADAPTARSE. O lo toman o lo dejan. Estoy harto de que esta nación tenga que preocuparse si estamos ofendiendo a otras culturas o a otros individuos. Desde los ataques terroristas en Bali, estamos experimentando un incremento del patriotismo en la mayoria de los Australianos."

"Nuestra cultura se ha ido desarrollando durante dos siglos de luchas, tribulaciones y victorias por parte de millones de hombres y mujeres que buscaban libertad"

"Hablamos principalmente INGLÉS, no, Libanés, Árabe, Chino, Español, Japonés, Ruso o cualquier otro idioma. De modo que si Usted quiere formar parte de nuestra sociedad, aprenda nuestro idioma."

"La mayoría de los Australianos creen en Dios. Esto no es una posición Cristiana, política o de la extrema derecha. Esto en un hecho, porque hombres y mujeres cristianos, de principios cristianos, fundaron esta nación. Esto es históricamente comprobable. Y es ciertamente apropiado que esto aparezca en las paredes de nuestras escuelas. Si Dios le ofende a Usted, sugiero que considere vivir en otra parte del mundo, porque Dios es parte de nuestra cultura."

"Aceptamos sus creencias y sin preguntar por qué. Todo lo que pedimos es que Usted acepte las nuestras, y viva en armonía y disfrute en paz con nosotros."

"Éste es NUESTRO PAÍS, NUESTRA PATRIA y ESTAS SON NUESTRAS COSTUMBRES Y ESTILO DE VIDA y PERMITIREMOS QUE DISFRUTEN DE LO NUESTRO pero cuando dejen de quejarse, de lloriquear y de protestar contra nuestra Bandera, Nuestra lengua, nuestro compromiso nacionalista, Nuestras Creencias Cristianas o Nuestro modo de Vida, le animamos a que aproveche otra de nuestras grandes libertades Australianas, "EL DERECHO DE IRSE."

"Si Usted no está contento aquí, entonces VÁYASE. Nosotros no le obligamos a venir aquí. Usted pidió emigrar aquí. Así que ya es hora de que acepten el país que les acogió.

El Marroc ha expulsat a més d'un centenar de cristians acusant-los de fer proselitisme i per a protegir la unitat religiosa d'aquest país islàmic

La noticia que publica La Vanguardia en la seva edició digital no té pèrdua. Resulta que el govern islàmic del Marroc ha expulsat a més d'un centenar de cristians sota l'acusació de fer proselitisme entre la població musulmana, al.legant que es tracta de defensar i protegir la unitat religiosa d'aquest país africà.
Un cop llegida la noticia, que podeu llegir tot clicant damunt del titular d'aquest post, penso amb les desenes de milers de musulmans, molts d'ells procedents del Marroc i d'altres procedències diverses, que trobant-se en un país, l'Estat espanyol, eminentment cristià tant pel que fa a religió i cultura com per costums i tradicions, es dediquen a tocar-nos els nassos dia sí i dia també amb els seus mocadors, hijabs, i burques, atrevint-se amb insolència intolerable a exigir que els religiosos cristians/catòlics també es treguin els hàbits. De què va aquesta gent?. I si comensessim a pensar en expulsar-los a tots ells també?.
Nosaltres també volem preservar, protegir i mantenir les nostres tradicions i costums producte de la nostra bimil.lenària cultura judeocritiana sense que ens vinguin de fora a dir-nos el què tenim de fer o deixar de fer. I sincerament, si tota aquesta gent, o part d'aquesta gent, no està disposada a respectar-nos i a acceptar que aqui majoritàriament no som musulmans sortosament, i que tenim la nostra propia i rica cultura forjada a través dels segles, doncs que se'n vagin d'una vegada per la porta per on van entrar al nostre país i els hi direm adéu amb molta joia.

Aqui no tenim perquè suportar els ignominiosos burques que degraden la dona, ni que ens vinguin amb històries religioses nascudes a les terres desertiques d'Aràbia perquè ens són totalment alienes i innaceptables segons la nostra cultura i civilització occidental, de la nostra civilització que no té res a veure amb la seva.

Miquel Gimenez i la secta del socialisme català-espanyol

Aquest interessant article signat pel periodista Miquel Gimenez es va publicar al web Eldebat.cat a l'edició d'ahir, dia 20 de maig. Donada la situació social altament crispada contra les mesures econòmiques adoptades pel govern del PSOE, el reprodueixo per ajudar a la seva difussió:
"Hi ha dues coses que tinc molt clares vers l’esdevenidor de Catalunya. La primera és que això del socialisme s’ha acabat. La culpa és seva per la mala gestió, per la seva supèrbia i per la seva incompetència. Poden amagar-se darrera d’Esquerra o d’Iniciativa, que fan bona aquella dita de “Digue’m amb qui vas i et diré com ets”, però el cap visible són ells, no ho dubtin pas.

La segona convicció que servo és que moriran matant. Què vull dir amb això? Doncs que, acorralats per totes les bandes, amb un Govern que fa aigües d’ençà mesos i mesos, amb un Ajuntament de Barcelona fantasma, espectral, sense suc ni bruc i amb una contestació i un rebuig social sense parió, saben que han d’anar a morir a la forca, políticament parlant.

Quan un ha tingut tot el poder a les seves mans, i no ho ha fet bé, s’ha refiat d’un ZP que té gent com la senadora aquesta que es permet dir "Hay parados con BMW y con hipoteca", com si això de la crisi fos culpa de la gent treballadora, hauria de fer un exercici d’humilitat i de reflexió.
Si tens a un alcalde a qui el vuitanta per cent dels votants del referèndum de la Diagonal li han dit que no, la cosa té prou gruix com perquè algú convoqui a capítol als dirigents socialistes catalans i s’analitzi amb calma i serenor que s’ha fet malament. Això fóra, doncs, el lògic, l’enraonat, l’esperable en un partit normal. Doncs no. La reacció dels socialistes que veuen com s’acaba el partit i ja hi som, com aquell qui diu, en temps de descompte, és l’agressivitat, l’empastifada, el recolzar als perdedors, el crit, la histèria i la maledicència. Qui més qui menys que defensem que cal un canvi a Catalunya en tots els ordres, hem viscut algun rampell d’aquesta agror, d’aquesta mala llet, d’aquesta política de crit, consigna i patada al canyell.
Són gent de mal perdre, veig. I això que s’han fet un fart de tenir derrotes. Però, senyores i senyors, si un servidor criticava el President Pujol, que creia quan governava que Catalunya era ell, no puc per menys que dir que els socialistes s’han cregut que l’Ajuntament de Barcelona és seu i no se’n parli més. A l’Hereu, ni tocar-lo. Fan una remodelació del Cartipàs municipal totalment absurda i lampedusiana i apa, embolica que fa fort que ja farem molta campanya, uns fulletons ben macos i tothom ens votarà. Ah, i pobre d’aquell que gosi discrepar-hi del dogma!
Com he comentat a d’altres llocs, els socialistes han deixat de ser un partit normal, com la resta, amb les seves llums i les seves ombres, per acabar esdevenint una secta on la discrepància es paga molt cara i el criteri propi és incompatible amb la militància. M’agradaria, en aquest sentit, fer una crida a la gent amb sentit comú que hi ha al PSC perquè s’alci i digui que ja n’hi ha prou d’aquest color. No sé si encara hi són a temps, si en queden gaires – vull pensar que sí – i si serviria per a quelcom més que per a deixar palès que la social democràcia no va de la mà de la bogeria, de la inutilitat i de la cadira per la cadira.
Si no espavilen, restaran com a partit residual dins del panorama català. Potser ja és aquesta la seva voluntat. Morir matant. La llàstima és que quan un agafa aquestes postures en política, el primer dany col•lateral és el propi partit, el propi electorat, els mateixos socialistes.
Perquè perdre, el que en diem clar i català, perdre, perden segur. La manera de fer-ho ja és qüestió d’estil, de modus i d’ètica".
* Consula el web: http://eldebat.cat

Josep Lluis Carod, el vicepresident, insulta i menysprea als catalans

La que ens faltava!. Després de 7 anys assegut al banc del Govern del Parlament de Catalunya, el vicepresident, Josep Lluis Carod, vol salvar als catalans dels peatges de les autopistes, i aneu a saber de què més.
Josep Lluis Carod ha ostentat càrrecs de responsabilitat tant al primer com al segon Govern Tripartit. Han passat els mesos i els anys sense que el problema dels peatges hagi merescut gaire atenció, diria que gens, dels dos Governs dits d'esquerres i progressistes. I ara, ara quan aquesta gent d'ERC veuen el tsunami de la derrota electoral que anuncien tots els baròmetres d'opinió que s'han anat publicant en els darrers mesos, el vecepresident es desperta i ahir al Palau de la Generalitat feia una de les seves gràcies: alliberar als catalans dels peatges. Quina gràcia que fa aquest politic que fins i tot els seus se l'han escombrat per a que no torni a integrar-se a les llistes del seu partit, ERC.
Josep Lluis Carod hagués sigut més coherenti més sensible a les necessitats econòmiques dels catalans si hagués anunciat que, d'acord amb el Govern d'esquerres? del qual en forma part, han decidit prescindir de la inútil i carissima conselleria de vicepresidència per a reduir el dèficit de Catalunya. Han tingut 7 anys aquesta gent per a eliminar els peatges, i ara ens diuen que en sis mesos que falten per a les eleccions faran una cursa, un sprint final, i resoldran el problema.
Vaja, que se'ls hi veu massa el plumero.

Joan Roura o el sectarisme pervers del sotscap de la secció d'internacional de TV3

Pocs periodistes de les diferents televisions de l'Estat espanyol i dels mitjans de comunicació escrits, poden competir amb Joan Roura, sotscap de la secció d'internacional de La Nostra?, de TV3, amb el seu antijudaïsme.
És tradicional i ben reconegut el seu sectarisme pervers alhora d'informar, especialment quan es tracta de la situació politica del Pròxim Orient (Israel-Hamàs-Hiszbulà-Palestins). Per a ell Israel és sempre l dolent, és el botxí, i els palestins inclosos els grups terroristes són els bons de la pel.licula, les víctimes propiciatòries. Pobrets.
Peró aquest periodista sectàri i anti Israel declarat, ha concedit una entrevista a la redacció d'El Punt (cliqueu damunt del titular del post) que a més de no tenir pèrdua, demostra clarament l'odi gens dissimulat d'aquest repugnant periodista de TV3 contra el poble d'Israel. És indigne i indignant que un professional? d'aquestes característiques i d'aquesta mena, la direcció de TV3 el mantingui com a segon màxim responsable de la secció internacional de la televisió catalana. Mantenir-lo en el seu lloc és pervers i la direcció d'aquesta televisió se'n fa corresponsable i còmplice d'aquesta animositat i odi contra l'Estat d'Israel.

Un dels problemes de fons que deuen permetre que Joan Roura continui en el seu càrrec, és que els partits que configuren el Govern Tripartit també han demostrat abastament el seu rebuig envers Israel. El Joan Roura, per desgràcia, no està sol en la seva batalla antiisraeliana. Té còmplices des del mateix Govern.

Evo Morales, president de Bolivia, i algunes repúbliques bananeres de sudamèrica

El president bolivià, Evo Morales, quan ahir feia unes declaracions acusant a una fundació afí al Partido Popular espanyol d'estar darrere d'un intent de cop d'estat l'any 2008 i de promoure el separatisme d'una part del territori de Bolivia, em va fer molta pena.
Que tot un president de govern de Bolivia per tot argument es refereixi a unes notes publicades en algun mitjà de comunicació com a base per a fer unes acusacions d'aquestes caracterísiques, diu ben poc, molt poc, d'un politic que realment tingui un minim d'autoestima. És que Evo Morales no té serveis d'informació i d'intel.ligència?. Perquè haurien de ser aquests serveis per poc eficaços que siguin els qui, en tot cas, haurien d'haver recopilat l'adequada informació sobre aquests pretesos boicots al seu govern i al seu país.
El món ja estaria totalment capgirat, més del que ja hi està, si els politics es tinguessin d'acusar entre ells per qualsevol informació que pugui aparèixer als mitjans de comunicació. Tots sabem de quina manera, i sovint descaradament, els diferents mitjans de comunicació manipulen fets, situacions, declaracions, etc, segons el tarannà o linia editorial de cadascún d'ells. Ho sé molt bé aixó, ho conec molt bé per experiència professional.
I la qüestió és que a l'Amèrica del Sud han sorgir darrerament alguns politics, posem per cas l'Evo Morales o el seu homònim Hugo Chávez, que la primera cosa que han fet un cop assolit el poder,és modificar la constitució per anar-se consolidant i perpetuant al poder a l'estil més pur dels dictadors.
Evidentment tots els dictadors o neodictadors sempre estan pendents dels seus enemics, siguin o no reals, i si no els troben al seu voltant els busquen allà on sigui, perquè la qüestió és donar la sensació als seus súbdits, que no ciutadans, que el país pot estar en perill per forces externes a la nació. El dictador Francisco Franco la va saber explotar molt bé aquesta estratègia amb alló del contubernio judeo-masónico i amb el fantasma del comunisme.
Un altre dia que Evo Morales torni a la Peninsula Ibèrica, si ha de denunciar contubernios contra el seu règim comunista, que aporti proves de més embergadura, de més calat, que siguin digeribles encara que sigui prenent bicarbonat. Potser aleshores se li podrà fer una miqueta de cas i atorgar-li un minim de credibilitat a les seves denuncies.

El cantant israelià Harel Skaat, amb la bonica balada "Milim", representarà a l'Estat d'Israel a l'Eurovisió 2010 que es farà a Oslo

Si cliques damunt del titular del post accediràs a un web que fa un resum del curriculum de Harel Skaat.

El rei Mohamed VI del Marroc, Ceuta, Melilla i l'ocupació del Sahara Occidental

No deixa de ser contradictori i burlesc a l'enteniment humà que el govern del regne islàmic del Marroc, encapçalat per Mohamed VI, torni a reclamar la territorialitat de Ceuta, Melilla i d'un grapadet d'illots situats entre les costes d'Àfrica i de la Peninsula Ibèrica.

El primer que hauria de fer el govern del rei marroquí abans d'anar reclamant drets, és complir amb les seves obligacions amb el poble saharaui. És a dir, que deixi d'ocupar un territori que va ocupar l'any 1975 amb la vergonyosa inhibició i covardia del govern agonitzant del dictador Franco.
Com s'atreveix aquesta gent de l'altra banda de l'estret de Gibraltar a reclamar drets territorials, quan ells els neguen als autèntics cuitadans del Sahara Occidental?. En quin dret i justicia poden fer aquestes reclamacions, quan el govern marroqui tortura i empresona als saharauhis i els manté exiliats de la seva propia terra des de fa 35 anys al desert i en territori algerià?.
Vull expressar, com a ciutadà de Catalunya i de l'Europa Comunitària, la meva personal repulsa al que considero una autèntica vergonya que la Unió Europea tingui tractes preferents i de favor amb el govern monàrquic del Marroc que ocupa un territori que mai va ser seu i manté sense cap mena de compassió, ben al contrari, a l'exili a tot un poble, el saharaui.
Menys contemplacions amb aquesta gent de l'altra banda de l'estret.
Ah!, per cert. Aquests moros quan no tenen arguments sòlids per a defensar els seus plantejaments, sempre recorren a l'ocupació del que ells anomenen Palestina, quan aquesta pretesa Palestina no ha existit mai com a tal, i la història ho demostra abastament. Aquest nom, que sempre s'ha conegut com a terra d'Israel, el va inventar l'imperi romà quan va ocupar-lo.

Per a la socialdemocràcia? de Zapatero i de Montilla ja pinten bastos

Avui ens hem despertat amb els resultats de dos sondejos fets per diaris tan dispars ideològicament com La Vanguardia i El País, peró tots dos coincideixen en una cosa: la pretesa socialdemocràcia del PSOE i del PSOE-PSC s'estrellen, i no cal dir la caiguda en picat d'ERC i de Ciutadans a Catalunya.
Fins i tot molts ciutadans militants o afins als socialistes critiquen, com ho han fet els socialistes del Camp de Tarragona aquest cap de setmana, que s'hagin adoptat mesures com la congelació de les pensions, tot demanant que també s'apliquin mesures a les rendes més altes.
Em pregunto un cop més, igual com fan molts catalans, per què el govern Zapatero no ha aplicat d'entrada mesures sobre les rendes més altes enlloc d'apretar tant les rosques a les classes populars?. No ho entenc. Ho enteneu?.
Tot i així la batalla campal politica està més que servida, no ja a Espanya sinó que també a Catalunya que tindrem eleccions d'ací a 6 mesos com a molt tard. El quadre sinòptic que il.lustra el post, extret de l'edició d'avui de La Vanguardia, és prou explicit. La caiguda d'ERC és quasi mortal, i els socialistes retrocedeixen signficativament, mentres que el PP es manté i Ciutadans, per sort, desapareixerien del Parlament de Catalunya. Qui s'alçaria amb una victòria electoral aplastant seria CiU si les eleccions fossin avui, fregant la majoria absoluta.

I potser els qui s'ho han de fer mirar amb molta atenció són els de Reagrupament que encara baixen més en intenció de vot i no arriben ni a l'1 per cent, i a les pretensions politiques de Laporta l'enquesta li fa un gol sonat. Cap a on va l'independentisme català?. N'hi ha prou amb les consultes que s'han fet i que es pensen fer?. L'independentisme català està realment cohesionat i camina decididament cap els objectius que es plantegen, o està excessivament fragmentat per qüestions de personalismes i d'interessos inconfessables d'alguns líders?.
Enllaç de La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es

ADDENDA.- Clica damunt del titular del post i accediràs a l'informació d'El País.

Rodriguez Zapatero ha dit que, en moments excepcionals, calen mesures excepcionals

El tijeretazo del govern de Rodriguez Zapatero a banda de ser dràstic és enormement desconcertant i irritant, peró sembla que tots els ministres s'han posat d'acord.
Des de Maria Teresa Fernandez de la Vega passant per Manuel Chaves o Elena Salgado ja han deixat clar que de moment res d'apujar els impostos a les rendes més altes, que en tot cas ja en parlaran quan toqui.
Vaja home!, resulta que segons diuen des del govern de Madrid "en moments excepcionals, s'han de prendre mesures excepcionals" i no se'ls acut altra cosa que posar el punt de mira cap a les capes socials més vulnerables i a la classe mitja. Als rics ni tocar-los, pobrets. Ja en parlaran algun dia en algun consell de ministres, quan no tinguin gaires coses per tractar damunt de la taula.
Sense ser cap entés en matèria econòmica, i menys politica, la majoria de ciutadans, contribuents, sí que ens recordem que fa més de dos anys que des d'instàncies econòmiques i politiques europees, i en temps del ministre Pedro Solbes, ja advertien al govern de Zapatero dels perills de la bombolla immobiliària, del totxo, peró des del govern no en van fer cas, fins que la bombolla ha explotat amb tota la ràbia destructiva propia d'una bomba letal.
Ja fa més de 20 mesos que es veia venir la tempesta, peró Zapatero i el seu super ministre Pedro Solbes asseguraben que les finances de l'Estat eren fortes i que no ens teniem de preocupar. No?. Ja veiem els resultats tots plegats. No voliem sopa?, doncs té, dos plats i el que ens espera per continuar menjant sopa freda.

Hem viscut enganyats durant dos anys. Fins quan?.

I la que ens espera a tots plegats, perquè serà interessant veure com la crisi econòmica que han provocat els especuladors i els bancs afectarà al sector turístic aquesta propera temporada. Grècia en pocs dies ja ha vist com s'anul.laven un 20 per cent de les reserves turístistiques per a l'estiu. Tenint en compte que la crisi s'ha escampat com una pestilent taca d'oli ranci, ja veurem com anirà la temporada de sol i platja a casa nostra. Només ens faltava que el conseller d'Economia, Antoni Castells, digui que és d'esquerres congelar les pensions, per exemple, peró s'oblida que no es graven a les rendes més altes. Si aixó és propi d'un govern d'esquerres, que farien les dretes?.
Com ja diu la dita popular Que Déu ens agafi a tots plegats ben confessats!.

El cínic Gerardo Diaz Ferran, president de la CEOE, s'atreveix a donar consells

Un empresari com és el cas de Gerardo Díaz Ferran, que ha deixat al darrere seu empreses enfonsades econòmicament i a centenars de treballadors amb una mà al davant i l'altra al darrere, s'atreveix a donar consells a sindicats i als governs, central i als de les anomenades autonomies.
L'orgull, la vanitat i la supèrbia són filles de la ignorància, aixó ja li sentia dir al meu pare quan jo era molt jovenet, i tenia tota la raó. L'experiència de la vida m'ho ha demostrat abastament.
Com s'atreveix aquest home, president de la CEOE, que pel seu curriculum ja no ho hauria de ser, a demanar als governs autonòmics i als ajuntaments apretar-se més el cinturó, quan el dèficit en majuscules el suporta l'administració de l'Estat espanyol?. El conseller d'Economia de La Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, ho ha dit ben clar i alt: de l'11.2 del dèficit global, l'Estat n'arrossega el 9,2 i la resta, el 2 cent, els governs de les autonomies. És clar, és més fàcil criticar al dèbil. És la tàctica dels covards i dels qui s'han acostumat a bellugar el cul ben aprop del poder estatal.
Aquest home podria ser minimament creïble si la seva trajectòria empresarial no fós la que tots coneixem. Està desautoritzat davant de la societat i per descomptat, així ho vull creure, entre els cerles econòmics i financers. Com a gestor empresarial és un zero a l'esquerra.
Per què aquest home no demana al trontollant govern de Rodriguez Zapatero que també es gravin les rendes més altes i que s'apliquin tasses més elevades als bancs i a les entitats financeres, enlloc de demanar més sacrificis a les classe treballadora i a la classe mitja i que carreguin amb el mort d'una crisi que els ciutadans no hem provocat?.

Com a persona pot merèixer respecte, peró com a empresari és una nul.litat, i continuant al front de la CEOE no fa altra cosa que desacreditar-la encara més.
ADDENDA.- Si cliqueu damunt del titular del post, trobareu el curriculum d'aquest home.

El republicà Ernest Benach farà a Tarragona una ridícula sessió de teatre circenc

Què vindrà a fer el republicà Ernest Benach a Tarragona el dissabte dia 15?. A parlar de la la Vegueria de Tarragona, de la Vegueria del Camp o de la del Camp de Tarragona?. Potser vindrà a parlar de la cocapitalitat Tarragona-Reus que des d'un començament ha defensat obertament i sense cap mena d'escrúpols ni manies?, o potser ve a enfotre-se'n dels tarragonins una vegada més?.
Diuen alguns mitjans de comunicació que aquest acte, diem-ne politic, l'han organitzat la Fundació Josep Irla i la nostra Universitat. Diuen, també, que es tracta d'analitzar la nova organització territorial i no sé quantes històries més. La veritat és que no entenc que es faci aquesta trobada a Tarragona amb la participació de l'Ernest Benach, quan aquest politic ha demostrat abastament la seva antipatia envers la nostra ciutat.
Tampoc crec que aquesta mena de trobada de cap de setmana pugui treure res en clar si tenim en compte que la conselleria de Politica Territorial de la Generalitat encara no té ni idea de com resoldre els nyaps que s'han fet en els darrers anys al Camp de Tarragona pel que fa als serveis del ferrocarril. Un dia ens diuen que es farà aixó i alló, i després d'una temporadeta ens diuen que no, que aquell estudi no val i ara han pensat fer-ho d'una altra manera. Si ni el màxim responsable de politica territorial, Joaquim Nadal, i el seu equip tècnic no té res en clar, quina finalitat té aquesta trobada del dia 15?. Quants estudis i avantprojectes ens han presentat? Jo, per descomptat, que no hi assistiré perquè no estic per perdre el temps i al damunt fer la gara gara a l'Ernest Benach i als seus acòlits.
Crec sincerament que els tarragonins hauriem de boicotejar massivament aquest acte per inútil i burlesc, i que a les properes eleccions, tant per al Parlament de Catalunya de la tardor com a les municipals de l'any vinent, sapiguem respondre adequadament negant-los el nostre vot als d'ERC. Simplement serà qüestió de coherència i de dignitat cívica.

El Govern Tripartit, la vicepresidència de Josep Lluis Carod i la crisi econòmica

La societat catalana i espanyola ens tenim d'estrenyer més el cinturó a partir del juny proper i fins l'any 2012 com a mínim.
Rodriguez Zapatero reacciona tard, molt tard tot castigant durament, severament, als treballadors. Va començar eliminant els 400 euros, i ara retira el sempre qüestionat xec nadó, congela les pensions de milions de pensionistes, redueix el 5% dels sous al funcionariat, incrementarà l'IVa del 16 al 18% a partir del dia 1 de juliol, elimina els cobraments retroactius per la llei de dependència, etc.
I em pregunto: què fa o pensa fer el govern de Rodriguez Zapatero per apretar el cinturó als bancs i entitats financeres?. Perquè resulta insultant per a la societat que es prenguin totes aquestes mesures, mentre alts càrrecs d'entitats bancàries es retiraran amb 50 milions d'euros, per exemple. I així es pensen, des de Madrid, que els ciutadans tinguem capacitat per a ajudar a reactivar l'economia?. Hem de tornar a pagar els qui no tenim cap responsabilitat ni culpa de la crisi econòmica?.
Pel que fa a Catalunya, el Govern Tripartit podria començar eliminant a partir del proper mes de juny la vicepresidència encapçalada per Josep Lluis Carod. És una conselleria totalment innecessària i inútil i que durant els darrers quatre anys ha tirat per la finestra milions d'euros obrint qüestionables ambaixades, lliurant 300.000 euros per a defensar una llengua indígena sudamericana quan a Catalunya ja tenim prou feina per a defensar i ajudar la nostra. És una conselleria inventada per a arrodonir el pacte del Govern Tripartit, per cap altra finalitat. Va ser el resultat del repartiment del tortell del poder.
Quants milions d'euros s'hagués estalviat el Govern de Catalunya durant aquests quatre anys, si no s'hagués creat, inventat, aquesta conselleria?. Valdria la pena saber-ho, que es fes públic, i que també es fes pública l'eficàcia de la tasca feta per la vicepresidència durant la legislatura. Que el president d'ERC, Joan Puigcercós, comenci a fer neteja a casa seva abans d'anar fent discursets que no porten enlloc ni ajuden a resoldre els problemes econòmics que patim els catalans amb el dèficit fiscal ancestral.
I per últim, també es podria començar retallant substancialment i fins i tot eliminant un seguit de subvencions a algunes i preteses ONG's i d'associacions dites humanitàries de dubtosa finalitat que tots els catalans paguem amb els nostres impostos.
En mig de tot aquest desgavell i de despropòsits socials, una cosa cada cop està més clara, que el govern de Rodriguez Zapatero és obsolet, està caducat, i que el Govern Tripartit té els mesos comptats.
I per cert. Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona, ha demostrat ser un autèntic irresponsable gastant-se 3.5 milions d'euros dels barcelonins en aquests moments que se'ns demana a tots escanyar-nos una mica més l'estomac.

El comunista Joan Herrera defensa la il.legalitat de la immigració il.legal

El comunisme ha demostrat al llarg de la seva amarga i destructiva història que defensa el que en un país comunista es condemna i castiga amb severitat.
El comunista Joan Herrera acusa al Partido Popular i a CiU de xenòfobs i racistes pel sol fet que aquests partits són partidaris de complir la legalitat. És a dir, volen denunciar davant les autoritats policials i politiques a qualsevol immigrant il.legal. Complir i fer complir la legalitat és il.legal i xenòfob?. Que hipòcrites i falsos que són aquesta mena de gent comunista!.
El diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans defineix així de clar i contundent el ser il.legal: No conforme, contrari, a la llei. I aquesta gent totalitària defensa obertament la il.legalitat i es queden tan frescos i tranquils. Sou, els d'ICV-EUiA, l'escoria politica tant a Catalunya com a Espanya, i deu ser així donada la vostra més que escassa representació parlamentària a las Cortes Españolas y al Senado.
A aquest tal Joan Herrera que sortosament no he tingut la dissort de conèixer personalment ni m'interessa el més minim conèixer-lo, li dic que jo personalment denunciaria a la policia a qualsevol immigrant que em constés que és il.legal, amb el convenciment que estaria complint i respectant la llei vigent i aprovada pel Congreso de Diputados i ratificada pel Senado. Està clar que si hi ha una llei ben clara i diàfana respecte a la immigració il.legal, els primers que estan obligats a complir-la i a respectar-la són els qui l'aproven, els politics, contrariament ningú estaria obligat a complir les lleis, i convertiriem el país en un caos gràcies a les vostres politiques hipòcrites i sectàries.

Les eleccions al Parlament de Catalunya i la sentència del Tribunal Constitucional

El diari filosocialista, El Periodico de Cataluña, en la seva edició d'avui es dedica a fer una rocambolesca especulació sobre la convocatoria electoral per al Parlament de Catalunya.

En mig d'aquesta samfaina especuladora periodística, com no podia ser de cap altra manera, la sentència del Tribunal Constitucional pel que fa al text de l'Estatut de Miravet, també forma part d'aquest anàlisis.

Sincerament, a aquestes alçades, continuar especulant sobre l'oportunitat o no que la sentència es oni a conèixer abans o després de les properes eleccions catalanes, si més no resulta sarcàstic.

Peró si la sentència es faci pública abans o després tots sabem que serà severament restrictiva i que eliminarà o bé deixarà sense sentit tots aquells articles relacionats amb la llengua, els simbols nacionals que ens són pròpis i aneu a saber per on retallaran aquell text estatutari que, el resultat final, serà pitjor que el de l'Estatut de Sau del'any 1979.

El president José Montilla pot convocar les eleccions quan li sembli o quan li doni la gana, peró que ell i tots els partits politics, especialment els que configuren el Govern Tripartit, tinguin ben clar que els catalans ja sabem a què ens tenim d'atendre amb sentència abans o després de les eleccions. No ens enganyem. Tots sabem quin serà el resultat final de l'Estatut. I és que cada cop som més els catalans que considerem totalment superada l'etapa estatutària per a Catalunya, i que hem de caminar cap a l'autodeterminació.

Per aixó, crec que resulta totalment innecessaria tanta especulació i balls de dates i mesos com fa El Periodico de Cataluña, informació a la que s'hi pot accedir si cliqueu damunt del titular d'aquest post.

El conseller Joan Saura s'ha d'emportar el discurs a la butxaca

Xiulades i pitades, aixó és el que s'ha emportat el conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Saura, a més de guardar-se a la butxaca el guió del discurs que tenia de llegir o recitar a l'acte d'inauguració del parc de bombers de Badalona.

Vora dos-cents bombers l'han escridassat amb ganes, i amb tota la raó, quan es disposava a llegir el discurset de sempre, fet que l'ha obligat a retirar-se sense discurs, enmig de xiulades i crits i envoltat de pancartes de protesta contra la seva gestió.

Ja li està bé, més que bé. I encara té la gosadia, després d'haver sigut conseller d'Interior i de Relacions Institucionals durant set anys, de dir que està treballant per ampliar i modernitzar la plantilla dels bombers. Val més que no faci res. Que s'estigui quietet pels sis mesos que li queden per continuar assegut a la seva cadira de conseller. Que deixi que aquesta feina, que no ha sabut fer durant dues legislatures, per al proper conseller que, per sort de tots els catalans, no serà el Joan Saura. Quina sort!.

Són tantes les pifiades, dic pifiades per no dir cagades, que ha fet aquest home des de la conselleria que sempre li ha anat gran, que els catalans hem de fer pinya per a fer saltar al Joan Saura i als d'IC-EUiA del Govern de La Generalitat de Catalunya, perquè la nostra nació no es mereix que la governin politics tan mediocres.

La Union para el Mediterraneo, un altre conill de fira que els politics s'han tret del barret

L'invent que fa pocs anys els politics s'han tret del barret, com aquells mags de fira d'estiu que del barret treuen conills, ocells, ànecs o un pom de flors de colorins, sempre m'ha cridat l'atenció i alhora m'irrita.

Em refereixo a la rimbombant Unión para el Mediterraneo tan fervorosament estimada pel govern de Rodriguez Zapatero i del seu incondicional ministre d'aferx exteriors, Miguel Angel Moratinos.

Deia que m'irrita aquesta nova parafernàlia politica perquè els estats que configuren aquest invent obliden o giren l'esquena, que encara és pitjor, al fet que alguns dels països que s'han adherit a aquesta pretesa Unión com el Marroc, Libia, Egipte, Algèria, etc, són països ons els drets democràtics més elementals no són ni de lluny respectats. A més, el Marroc, per exemple, a més de ser un país on la democràcia és una paròdia, manté ocupat un territori, el Sahara Occidental, que no és seu i permet que els sharauis es podreixin al bell mig del desert, i fent-los la vida impossible als qui s'atreveixen a viure a la seva terra ocupada militarment.

Un altre pais, Libia. Un país islàmic com el Marroc que darrerament ve fer una crida a la guerra santa contra Suïssa per no permetre construir minarets a les mesquites. Egipte no té cap consideració envers els cristians en general i s'sassasinen cristians i es cremen esglésies i/o sinagogues davant la perversa passivitat del govern egipci. Els cristians en concret són considerats ciutadans de segona.

Turquia, un altre pais que a més vol ser membre de plè dret dela Unió Europea. Un altre país islàmic que es nega a acceptar que el seu país va causar un autèntic genocidi contra el poble armeni matant-ne sense compassió més d'un milió i mig, i darrerament va amenaçar en expulsar a milers d'armenis que viuen a Turquia.

I amb aquests països, els europeus, sense cap mena de rubor contra aquests atemptats contra els Drets Humans, callen, atorguen i es dobleguen davant d'aquests governs que se'ls pot qualificar perfectament bé de despòtics. Per aixó me'n foto d'aquesta Unión para el Mediterraneo, per aixó me'n foto.

* Si es vol ampliar informació sobre aquesta fantasmada inventada pels politics, cliqueu damunt del titular del post.

El Govern Tripartit, des del Parlament, boicoteja el turisme israelià a Catalunya

El Govern de la Generalitat per mitjà de la seva majoria parlamentària PSOE-PSC/ERC/IC-EUa ha rebutjat una proposta de resoluició del diputat Agustí López de CiU. El mencionat diputat i alcalde de Sort va presentar dilluns al Parlament de Catalunya una proposta de resolució en la qual instava el Govern a que estudiés "un programa d'actuacions destinades a la promoció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a Israel".

Un 24% del total dels turistes són israelians, cosa que donada la demografia israeliana és realment molt gran, més tenint en compte que no hi ha hagut mai cap campanya institucional catalana a Israel promocionant el turisme, tot i les “bones intencions” que a tot hora semblen voler aparentar membres del govern com el vice-president Carod-Rovira. La realitat és ben diferent

Per a López, segons recull també e-noticies., "la presència de turistes israelians al Pallars Sobirà, i concretament al sector del Parc Nacional que pertany a aquesta comarca, no està vinculat a cap campanya institucional o privada prèvia, com les realitzades per Turisme de Catalunya, Ara Lleida, pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà o pels ajuntaments de la comarca, sinó que el turisme israelià incrementa any rere any els seus números a les comarques del Pirineu occidental català, senzillament atrets pel coneixement que han tingut al seu propi país dels esquerps paisatges d’alta muntanya que ofereix, i molt especialment a la zona del Pallars Sobirà".

El "Tripartit" ha rebutjat literlament el que deia la proposta: “organitzar cursos de formació en la cultura israeliana, en la seva gastronomia, religió i història de la creació de l’Estat d’Israel, adreçats als guies turístics, els restauradors, els hotelers i, en definitiva, al sector turístic de les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i el territori d’Aran, per tal de potenciar i incrementar la presència de turistes israelians que, any rere any, visiten aquestes contrades”. Com deiem; però, la proposta va ser rebutjada pel Govern. Segurament es rebutja per l’aposta “xupi-culti-multi cultural” que fa que personatges com el Conseller Saura vagin a la manifestació de les Pistoles i senadors de la seva corda apostin per fer joc al terrorisme de Hamàs a la franja de Gaza, que ERC presenti propostes al "Congreso de los Diputados de España" criminalitzant Israel o que el portaveu del PSOE-PSC Joan Ferran exalti a terroristes islàmico-palestins als seus blogs. Aquesta és la gent que governa Catalunya i les seves preferències de quina mena de turisme volen i la seva "multiculturalitat".

Text extret íntegrament del web: http://www.cat-israel.org, que tinc permanentment enllaçat a la llista de blocs que llegeixo del meu bloc.

* Per la meva part crec innecessari fer més comentaris davant d'aquesta nova ofensiva antiisraeliana del Govern de La Generalitat, ofensives a les que desgraciadament estem acostumats. Quanta misèria politica junta!.