Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO - WORLD HERITAGE
EL TEXT INDICATIU
LA MURALLA ROMANA DE TARRACO I LA CATEDRAL BASILICA DE LA SEU METROPOLITANA I PRIMADA DE TARRAGONA

30 juny 2010

PeriodistaDigital vomita bilis agre anticatalana. "¿Ladrais?, luego existimos"

L'odi contra Catalunya des d'aquelles aspres i amples terres castellanes no ens ve de nou. Fa segles que ens odien, que ens voldrien destruir com a poble i com a nació que indubtablement som.
El neoconservador diari PeriodistaDigital ahir es va dedicar a vomitar tota la bilis que m'imagino que acumulava des de fa anys. És típic d'aquesta gent intolerant, supèrba, orgullosa i, alhora, ignorant. 
La reaccio de Catalunya un cop coneguda la sentència del Tribunal Constitucional els ha servit a aquesta gent per a insultar-nos i dirigir-nos els improperis que els han vingut de gust. Aquesta gent ni s'imagina amb quines ganes marxariem d'Espanya. No cal que ens ho diguin ells que marxem (d'Espanya). Ja marxariem, ja, i ben ràpid. El problema real és que no ens deixeu marxar perquè vosaltres ens necessiteu  més que nosaltres a vosaltres. Aquesta gent sembla que ignora, per exemple, que les vendes de productes catalans a més del consum intern de Catalunya, majoritàriament surten a l'exterior, s'exporten, i que és una minsa quantitat que entra i es ven a Espanya. El comerç i l'economia catalana no necessita precisament del consumidor espanyol majoritàriament. Les dades estadístiques canten per si soles.
Continueu per aquest camí, aneu burdant com gossos rabiosos com vàreu fer ahir senyors de Periodista Digital, seguiu, que en el fons us poseu en evidència vosaltres mateixos.
Per cert, La Roja ens la sua, se'ns en fot.
http://www.e-noticies.cat/
* Clica damunt del titular del post, accediràs a la informació.

29 juny 2010

Catalunya com a Nació no ha de retre vassallatge

El Tribunal Constitucional ha convertit l'Estatut en un Patufet indigerible.
Davant de l'ofensiva espanyolista vergonyant contra Catalunya expressada per la sentència del TC contra l'Estatut de Catalunya, el primer que han de fer les forces politiques catalanes compromeses amb la dignitat de la nostra Nació Catalana, és arraconar al Partido Popular i a C's des dels escons del Parlament de Catalunya. En una paraula, que CiU, PSOE-PSC, ERC i els d'IC-V es posin d'acord en tot alló que signifiqui preservar la dignitat del poble català i de la nostra nació prenent mesures unitàries i sense cap mena d'esquerdes. Sort tenim que aquests dos partits, PP i C's, són molt minoritàris al Parlament. Catalunya, els catalans, ho necessita, ho necessitem en aquests moments que un cop més se'ns agredeix i se'ns nega els nostres drets nacionals que aquests sí que són indissolubles diguin el que diguin.
I els del PP i els de C's que cantin missa pontifical si volen, perquè ja coneixem abastament el seu discurs netament espanyolista. Els catalans no ens podem quedar quiets després que el TC ens retalla drets lingüistics, de justicia i de tributs i finançament. Aquest sentència confirma el vassallatge financer de Catalunya amb Espanya, i no es reconeixen els plens drets pel que fa a la llengua catalana al no considerar-la prioritària com a llengua vehicular. 
Els catalans tampoc podem oblidar que a més del recurs contra l'Estatut presentat pel PP, també en va presentar un altre el socialista i Defensor del Pueblo i algunes comunitats espanyoles. L'ofensiva anticatalana al llarg dels darrers quatre anys ha sigut bestial. No ens volen en un pla d'igualtat. Volen el nostre vassallatge. I gràcies Rodriguez Zapatero per la vostra sinceritat quan afirmeu que se sent tranquil i content amb la sentència del TC. Gràcies perquè ens ajuda, als catalans, a saber una mica més on som i qui som uns i els altres.
I que el Joan Puigcercós no sigui tan pocavergonya i oportunista dient-nos que si guanya convocarà un referendum per a la independència l'any 2011 perquè no s'ho creu ni ell. Que no intenti manipular l'independentisme quan ha callat durant 7 anys governant amb dos Tripartits.
Catalunya ja no té cap altra opció: La independència i la sobirania nacional.
http://www.vilaweb.cat/* Clica damunt del titular del post. Vilaweb.cat ens ofereix amplissima informació sobre el text de l'Estatut.

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ DIGUIN EL QUÈ DIGUIN - WANT A CATALAN STATE



28 juny 2010

Catalunya ha de caminar cap a la independència irremissiblement després de la sentència del TC

És arribat el moment que els catalans ens plantem i comencem a pensar amb el màxim rigor, seriositat i sentit de la responsabilitat nacional per treballar dcididament per a la nostra alliberació nacional, i per a poguer tenir la nostra pròpia Constitució Nacional de Catalunya i integrar-nos com a nació de plè dret a la Unió Europea.
Desconeixem el maltractament que al final ha fet el Tribunal Constuticonal espanyol del text de l'Estatut de Catalunya, peró és més que segur que serà ni ombra del text original. Aquest tibunal ha suplantat la sobirania nacional en trepitjar l'acord del Parlament de Catalunya, de Las Cortes Españolas y els mateixos ciutadans de Catalunya quee el vàrem refrendar mitjançant un referèndum. Que no ens vulguin enganyar amb petits caramels dient-nos que no s'ha tocat el preàmbul on s'explicita que Catalunya és una nació o si la bandera o simbol de Catalunya és la senyera, perquè està clar que som una Nació i que la Senyera és la nostra bandera indiscutiblement.
No ens deixem enganyar amb aquests petits detalls, perquè és el conjunt del contigut del text estatutari él que realment importa, perquè és la nostra Carta Magna, i el text aprovat pel TC no és el nostre Estatut perquè no és el que vàrem refrendar i aprovar.

Bashar Al-Assad i Hugo Chávez s'inventen l'Eix Islamosudaca que ells en diuen l'Eix dels valents

Mentre que a la Venezuela d'Hugo Chavez s'han descobert 120.000 tones d'aliments podrits distribuits per diferents indrets del país propietat de l'empresa PVDAL, creada pel propi dirigent per abastir d'aliments a la població, aquest reietó sense corona es dedica a celebrar mini cimeres de dictadors sudamericans i de països islàmics, les quals s'estan convertint en un autèntic circ internacional d'adhessions incondicionals entre ells, peró que segons ens dicta la història dels darrers 45 anys, són pactes fràgils que s'acaben desfent com un gelat al bell mig d'un migdia de platja.
A aquesta mini cimera de dictadors a la que sembla que s'hi afegiran el despòtic Mahmud Ahmadineyad i els comunistes ressentits de Bolivia i de l'Equador que ells volen que s'nomeni l'Eix dels Valents, jo la voldria batejar amb una denominació molt més clara i evident: L'Eix Islamosudaca dels dictadors.
I per què?. És fàcil. El president sirià ha heretat el règim dictatorial islamosunita del seu pare; Hugo Chávez i Evo Morales s'han donat pressa un cop assolit el poder democràticament en canviar articles de les respectives constitucions per a perpetuar-se al poder. Mahmud Ahmadineyad va fotre tantes cullerades d'escudella a les urnes com va poder per a tornar a governar el seu sofert poble iranià que l'ha d'aguantar. El castrisme cubà, que segur que també s'afegirà a aquesta gresca islamosudaca, es va passant el poder de la dictadura comunista d'un germà a l'altre germà, i el poble que es foti. Ara, només falta que s'hi afegeixi Recep Tayyp Erdogan, primer ministre de Turquia, després d'haver organitzat l'operació humanitària? del Mavi Marmara. Tot és un poti-poti forçat i inventat per règims sunites i xiïtes que ancestralment i històricament estan enemistats i  enfrontats per raons d'herència politico-religiosa.
Peró la història no acaba aqui, no. Ja va començar fa cosa d'uns 45 anys quan Egipte, l'Iraq i Siria van crear una mena de federació d'Estats (una mena d'Eix islàmic) que no va durar ni tres anys, i en mig d'aquell miratge d'unitat islàmica també hi va ballar sense música el dictador de Libia, Muammar Al Gadafi . Tot va quedar en res. com era d'esperar.
La Lliga Àrab?, ja ho veiem cada cop que es reuneix. Comença i acaba les seves cimeres sense acords substancials i mig barallats entre ells. És la típica politica esperpèntica dels dictadors egòlatres. És la politica de simbols i d'escarafalls publicitaris de cara la galeria i per a donar carnassa a l'àvid consum mediàtic i molt poca cosa més. L'espectacle ja està servit. De moment ens han mostrat els decorats. Ara caldrà conèixer el guió i el desenllaç final. Un desastre.
Foto: El País

27 juny 2010

Fàtima Ayache, sociòloga argelina, i l'absurd debat del burka i del niqab que els politics no afronten

Acceptar i tolerar l'ús del burka i del niqab a Espanya serà un insult. Així de clara i contudent s'expressa la sociòloga i musulmana argelina Fàtima Ayache en una entrevista que avui publica La Vanguardia i de la qual se'n fan ressó d'altres mitjans de comunicació, si més no, digitals que he pogut consultar.
L'entrevista l'haurien de llegir molt detingudament tota aquesta caterva de politics esquerrosos i humanitaris tant tolerants amb la intolerància de l'islamisme radical, i que en el fals nom del respecte a les llibertats individuals estan ajudant irresponsablement a que l'integrisme islàmic, que ja ensenya les orelles a casa nostra amb imams salafistes, es carreguin de raó. És la raó de la sense raó. No es compren per més que et capfiquis les actituds adoptades especialment pels socialistes, eco-comunistes i per ERC defensant una falsa llibertat en nom d'una religió, sigui quina sigui, que sotmet vergonyosament a les dones a tapar-se de cap a peus. 
Més encara. La realitat és que l'islam no contempla enlloc dels 114 capitols de l'Alcorà ni l'ús i lmenys esncara l'obligació  d'utilitzar aquests denigrants atuells, aquestes esclavitzadores peces de roba, i aixó els politics, dits d'esquerres, ho haurien de saber abans d'opinar irresponsablement i sota els evidents efectes de la més perversa i supina ignorància.
El debat sobre el burka i el niqab, que s'ha encetat des de fa ja un temps i que cada dia té més incidència en la societat, no s'hauria d'haver ni començat per la simple i clara obvietat que s'ha de prohibir no tan sols als edificis i dependències públiques, sinó que també als carrers i places de qualsevol poble o ciutat. Els politics que comencin a llegir-se l'Alcorà abans de parlar i de donar les seves sectàries opinions sense fonament. I que els politics comencin a posar-se d'acord entre ells, fins i tot al si dels d'ERC, PSOE-PSC i dels eco-comunistes, perquè sembla que cadascú tira cap a un cantó. Francament fan pena tots plegats.
ADDENDA.- Clica damunt del titular del bloc i accediràs a l'entrevista de La Vanguardia.

26 juny 2010

Alberto Fernandez Díaz reclama a Jordi Hereu pantalles gegants als carrers de Barcelona

El tal Alberto Fernandez Diaz, em refereixo al del PP de l'Ajuntament de Barcelona, intenta destapar l'olla de grills de l'espanyolisme demanant que l'ajuntament barceloní es gasti unes quantes desenes de milers d'euros per a instal.lar pantalles gegants a la via pública per poder seguir la sel.lecció espanyola de futbol que es troba a Sud Àfrica.
Vaja quin gran aconteixement que és aixó!. Si ja va començar perdent el primer partit!. Peró el preocupant no és en absolut si la sel.lecció espanyola guanya o perd, per mi ja s'ho faran no hi perdré el son, sinó que els peperos amb un altre intent desaforat de provocar i d'expressar públicament el seu més que reconegut espanyolisme que ens poguem trobar pel nostre país, proposa que en plena crisi econòmica que obliga a ajuntaments i a totes les administracions, i no cal dir a tots els ciutadans sense excepció, a apretarn-nos ben fort el cinturó fer una despesa del tot innecessària i superflua.
És d'esperar i confiar que el bon seny, la coherència i la responsabilitat de l'alcalde de Barcelona i de tot l'equip de govern de la ciutat desestimi rotundament aquesta proposta. Fer-ho seria començar a donar exemple des de l'administració, que no es poden malbaratar més recursos públics amb propagandes absurdes. La pràctica totalitat de catalans tenim un televisor que els qui estan interessats en seguir aquest campionat futbolísitc el poden seguir tranquil.lament i còmodament des dels seus domicilis.
Se us veu massa la llauna senyors del PP.

25 juny 2010

L'islamista Esquerra Republicana de Catalunya es mereix el boicot electoral total dels catalans

Joan Puigcercós quan fa uns mesos va fer cap al santuari de Núria i va pujar al Puigmal va resar al Déu cristià o bé va resar a Allah?. Si ens fixem en la foto presa en aquell acte politic, Joan Puigcercós no se sap ben bé si està dient missa i elevant les seves pregàries al Cel, o bé deia als seus incondicionals veniu cap a mi que us consolaré.
La deriva politica constant d'aquest partit, ERC, fa que cada dos per tres aquest dirigent i els qui l'envolten facin curses per a veure qui la diu o la fa més grossa. Sorpresa i alhora indignació és el què he sentit quan avui m'he assabentat que aquest partit oportunista com cap altre, i coneixedor del seu fracàs electoral que patirà a finals d'any, ja ens anuncia que els catalans també haurem de pagar per a mantenir escoles concertades islàmiques, o madrasses, aquelles escoles on practicament la única cosa que s'estudia fins empollar-lo de memòria és l'Alcorà i molt poca cosa més. Us ompliu la boca reclamant mesures per a la integració dels immigrants, i per altra proposeu escoles islàmiques que no farien altra cosa que provocar més segregació social. Els d'ERC per cridar l'atenció d'una societat que els va arrconant per necessitat, i pel bé de Catalunya, sou capaços de sortir una nit de Lluna plena i invocar al mateix diable per sortir als diaris i a les TV.
Ens diuen aquesta gent dita d'esquerres pro islamista i antisemita, que estem en una societat laica. Doncs bé. Comencem per aqui. Si es treuen les creus cristianes de totes les escoles, que les dones musulmanes no portin ni niqabs ni burques fent pública manifestació de la seva particular fe o religió que a molts catalans ni ens importa ni ens interessa. Els immigrants, siguin de la religió, cultura o societat de la que procedeixin, s'han d'amotllar a les costums, tradicions i cultura de casa nostra i mai, mai, a l'inversa.
ERC el que es mereix és un boicot electoral total per a que no tingui possibilitats de tornar al Govern de Catalunya sigui de la mà de qui sigui. ERC en els darrers anys ha fet i està fent més danys a Catalunya només comparable amb els que ha fet i continua fent el PP.
El Joan Puigcercós i tota la caterva casposa que li riuen les gràcies, hauria d'explicar  el perquè callen vergonyosament i no denuncien la massacre de més de 120 kurds pel règim islamista de Turquia fa cosa de quinze dies, tal i com van cridar fins a l'afonia contra Israel per aquella farsa pacifista de la Flotilla de la Llibertat. També hauria d'explicar els seus significatius silencis quan el Marroc expulsa cristians sense contemplacions, o les amenaces de mort contra els cristians del Liban, o la destrucció d'esglésies a Egipte, a Malaïssia, etc. Com és que tot aixó no ho denuncieu covards i sectaris d'ERC?.
ADDENDA.- Clica damunt del titular del post.

Sudàfrica 2010: El Mundial de Fútbol només és qüestió de pilotes?

Ara resulta que la meteorologia i les baixes pressions que aquests dies afecten a Sudàfrica seran els responsables dels desastres futbolístics d'alguns dels equips participants que hantingut de tornar a casa molt abans del que esperaven els jugadors i els seus fans. La pilota és la responsable.
Només és qüestió de pilotes pel que sembla?. De quines pilotes?, perquè malgrat que passo olimpicament del fútbol, i que no em preocupa el més minim qui guanya o qui perd, el què és evident que els milionaris jugadors sembla que estiguin fets de pasta de full. 
Només segueixo el procés d'aquesta macro manifestació esportiva anual als espais informatius que ens ofereixen tots els canals de TV, inclosa TV3, diuen que la Nostra, i el desgavell futbolistic és considerable, em refereixo a les eliminacions de la competició d'equips considerats com de primerissima qualitat contra tot pronòstic. I ara, davant de la debacle, ens surten els tècnics dient que les pilotes afectades per la meteorologia imperant a Sudàfrica es desvien o no agafen la suficient força impulsada per la xutada del futbolista. En el fons de la qüestió, no serà que el problema de les pilotes estigui realment en els mateixos jugadors?. De quines pilotes realment parlen?.


24 juny 2010

El Govern Tripartit no mereix la confiança de la banca i li tanquen l'aixeta sense contemplacions

D'un crèdit de mil milions d'euros que havia demanat el Govern Tripartit de Catalunya per anar tirant fins que pugui, les entitats financeres només li han concedit uns 350 milions ben justets tot i les gestions fetes per La Caixa. És un Govern agònic, quasi bé cadàver.
Ha dilapidat milions d'euros amb informes del tot innecessaris com ja va quedar abastament clar mesos enrere. S'han dilapidat milions d'euros en subvencions moltes de les quals es podrien qüestionar per la seva rendibilitat social, cultural o humanitària com s'acostuma a batejar a algunes Ong de dubtosa finalitat i eficàcia.
Aquest Govern, com el de Madrid, ha despilfarrat euros a dojo. Els politics, ara, s'afanyen e dir que hem viscut pel damunt de les nostres possibilitats, peró el que callen cavardament és que ells, els politics, han sigut els primers en viure pel damunt de les possibilitats. La societat civil anava al ritme de l'economia estatal i de la Generalitat. Ningú cridava l'atenció sobre els que estavem a punt de patir tots plegats.
Com és que les advertències que ens venien de fora, d'Europa especialment, sobre el perill de la possible bombolla del totxo ningú en va fer cas?. I les advertències ja van començar a fer-se sentir durant la segona la primera legislatura de Rodriguez Zapatero, només cal recórrer a les hemeroteques. La irresponsabilitat primera és dels politics, no pas dela societat d'haver arribat als limits quasi extrems de precarietat econòmica, peró aixó sí els primers en carregar com rucs les restriccions som les families no pas els politics.
Com diu avui un dels autors d'un dels blocs que tinc enllaçat a Catalunya el vot més útil serà el vot en blanc.
*La informació l'ha fet pública el diari madrileny El Mundo en la seva edició digital d'avui.

23 juny 2010

El Senat espanyol ho ha deixat ben clar i català: No al burka, no al niqab i no a l'esclavització de la dona

Finalment sembla que el seny s'ha imposat entre una bona part de la classe politica espanyola i també catalana en aquest cas concret. El Senat espanyol per fi ha dit no a l'ús discriminatori dels burka i dels niqab per les dones islàmiques integristes, perquè són simbols eniquívocs del sotmetiment de la dona al masclisme propi de l'Islam radical medieval.
Aqui, al si de la nostra societat, aquests costums inhibidors dels drets de les dones no hi han de tindre cabuda sota cap concepte per les dues raons ja prou conegudes, és a dir, per qüestions de seguretat i per a preservar la dignitat de les dones musulmanes que viuen al nostre país. Aquesta gent han de respectar els nostres costums i la nostra cultura, en tenen l'obligació, i l'ús d'aquestes peces de roba atempten contra la sana convivència i contra la tan esmentada i esventada integració. Com es poden integrar a la nostra societat unes dones que es posen al damunt seu una muralla de roba impossibilitant tota mena de contacte amb la resta de ciutadans?. Tot aquest conflicte s'ha encetat des de l'arribada d'alguns imams integristes, salafistes i demés aiguabareig islàmic radical, que han arribat a casa nostra imposant unes normes que xoquen frontalment amb la nostra cultura i la nostra manera de fer i de ser. Insisteixo una vegada més, perquè ja ho he dit en anteriors apunts del bloc. Aquesta gent o s'integren i ens respecten, o que se'n vagin pel mateix camí per on van arribar, perquè no els necessitem per a res.
Ah!, i una puntualitzacio prou important. Ni el niqab ni el burka és un simbol religiós islàmic. En cap lloc ni racó del Qur'an es fa ni la més minima referència a aquestes peces de roba. 
http://www.3cat24.cat/

José Blanco ha sigut categoricament desautoritzat per la UNESCO pel traçat ferroviari del TAV a BCN

Què està passant amb el temple de la Sagrada Familia de Barcelona?. Quins interessos poderosos hi ha al darrere de l'obstinació del govern socialista de Zapatero en defensar un traçat de la línia fèrria del TAV  quen està qüestionat per tècnics i per la mateixa UNESCO?. Com és possible que el ministre de Foment, José Blanco, menteixi o manipuli documents oficials de la UNESCO que ara resulta que són desautoritzats per Michtild Rössler, directora de Patrimoni de la UNESCO per a tot Europa i Amèrica del Nord, que ha denunciat que el document en qüestió no és oficial, té una signatura il.legible i que l'organisme internacional no farà públic el seu dictamen definitiu fins els proper mes de juliol?.
Moltes preguntes, moltes, massa, interrogants sobre tot el que envolta al traçat del TAV pel centre de Barcelona i a tocar dels fonaments d'un temple únic al món i símbol tant de Barcelona com de Catalunya?. Potser els hi corre pressa tirar endavant l'obra tot mirant les eleccions catalanes i fins i tot les generals del 2012?.
Tenint en compte la contundent rèplica de l'esmentada representant de la UNESCO desmentint i desqualificant al ministre José Blanco pel que fa a l'informe fals que el ministre va ensenyar i llegir parcialment fa unes setmanes a una sessió del Congrés de Diputats, els ciutadans un cop més ens sentim enganyats i manipulats per uns politics que dóna tota la impressió que s'està desmembrant i esmicolant per moments. Personalment crec que des de Madrid no es preocupen massa per la seguretat dela Sagrada Familia donant per bons els informes que puguin tenir a les seves mans favorables a l'actual traçat ferroviari de l'alta velocitat pel bell mig de Barcelona, i qüestionant altres informes que no els són gens favorables.
Si per desgràcia el temple quedès seriosament afectat, i fins i tot patís irreparables danys, a qui hauria de denunciar la societat catalana tot contemplant la hipotètica i mai desitjada destrossa?. No diu la dita popular que més val preveure que curar?.

22 juny 2010

El Concurs Internacional de Castells de Focs de Tarragona 2010 des del proper dia 6 al 10 de juliol

Tot a punt per a tornar a gaudir del Concurs Internacional de Focs Artificials des de la Punta de la platja del Miracle de Tarragona.
Enguany seran cinc les pirotècniques que participaran al XXI Concurs Internacional de Focs Artificials "Ciutat de Tarragona" entre els dies 6 i 10 del proper mes de juliol. Tres de les empreses participants són de l'Estat espanyol i les altres dues son d'Itàlia i del Canadà, tot i que en total se'n van presentar una quinzena d'empreses pirotècniques.
L'ordre de les cinc pirotècnies per disparar els castells de focs artificials des de la Punta de la Platja del Miracle, un magnifica paratge de la ciutat que ja va ser elogiat per l'arquitecte català Antoni Gaudí, serà el següent::
Dia 6 de juliol: L'empresa gallega Penide, d'A Coruña, serà la que encetarà el concurs. Va ser fundada l'any 1920 i serà la primera vegada que participa al concurs de Tarragona.
Dia 7 de juliol.- El segon dia la protagonista serà l'empresa valenciana Pirofantasia, de Burjassot, empresa que forma part de la saga de la familia Caballer, i que ha obtingut diversos premis en altres concursos.
Dia 8 de juliol.- L'empres Vulcano, de Villarejo de Salvanes (Madrid) serà la tercera en disparar el castell de focs. L'empresa ha obtingut diversos premis a concursos fets a Madrid, Burgos Blanes i Valladolid.
Dia 9 de juliol.- L'empresa Apogée de Montréal, Canadà, podria donar una sorpresa ja que porta el bagatge d'haver obtingut el primer premi en la Pyronale de Berlin del 2008, i a Nuit de Feu de Chantilly. L'empresa fou creada pel prestigiós pirotècnic de Québec, Aalain Carbonneau.
Dia 10 de juliol.- El cinquè i darrer participant del concurs serà l'empresa Martello de Rovigo, Itàlia, que ja va guanyar el concurs de Tarragona l'any 1997. L'empresa va ser fundada l'any 1921 per Giovanni Martarello i ha guanyat un total de 10 concursos internacionals.
El guanyador del concurs s'emportarà un premi de 9.000 euros a més de ser el responsable de tots els focs artificials que es disparin durant les festes de Santa Tecla i també participarà a la Villa de Bilbao-Bilboko Hiria de 2011.
Tarragona ja té una llarguissima tradició pirotècnica. L'any 1383 la ciutat ja tenia fabricants de voladors de foc grec a càrrec de droguers i especiers de la ciutat, i s'utilitzaven normalment durant la festa major de Santa Tecla que se celebren des de l'any 1321.

21 juny 2010

Catalunya no és una mercaderia que es pugui deixar impunement a les mans de polítics nòmades

A Catalunya tot plegat fa massa pudor. Tot put massa. Alguna cosa molt profunda i oculta despren una olor pestilent propia dels cadàvers en avançat estat de descomposició.
Ahir, dia 20 de juny, una altra onada independentista i malgrat la relativa poca participació, anunciava les ganes dels catalans d'assolir la independència respecte d'Espanya. També ahir ens sortia el Joan Laporta anunciant-nos la constitució d'un nou partit de caràcter netament independentista, peró Laporta es va guardar a la butxaca les pistes d'aquesta nova formació politica catalana. Es tracta simplement de dispersar el vot sobiranista/independentista?.
També el passat dissabte el president José Montilla plantejava dues alternatives: independència o federalisme, un federalisme de l'Estat espanyol que precisament els socialistes mai hi han cregut ni han fet el  més mínim esforç per a forjar-lo des de fa trenta anys. Ni amb el govern dels Felipistes, ni amb el govern Zapatero. 
També ahir ens tornava a sortir l'egòlatra d'ERC, em refereixo al Joan Puigcercós, dient que CiU no és l'alternativa, sinó que ho és la independència de Catalunya, quan ni ells s'ho creuen després d'estar 7 anys al Govern de Catalunya sense bellugar ni un dit en aquest sentit.
 També ens ha sortit de cop i volta l'Artur Mas dient-nos que no és el moment per a la independència, perquè s'ha d'esperar altres ocasions més apropiades i quan el país estigui madur per assolir-la. Vaja, que entre tots plegats, uns inventant-se nous partits i els altres reclamant el que no han fet ni ells, tot i estar al Govern durant anys, el país continua sense ser escombrat, sense que ningú estigui disposat a treure la pols a fons ni esventar ben esventades totes les astores.
Tot fa massa pudor a podrit. Ningú vol perdre, tots volen guanyar, i la veritat és que amb tanta porqueria politica que ens envolta qui realment està perdent temps, la llibertat i els diners no és altra que Catalunya. Tot plegat, insisteixo, em sona a una perillosissima perversió politica que en definitiva el què realment es preté és que no es bellugin massa les coses i deixar-les com estan. Per a ells, els politics, ja els hi aniria més que bé. Ara governen els falsos federalistes, i demà governaran els falsos independentistes.
Els catalans ja fa massa anys, segles m'atreviria a dir, que estem en mans de politics que més aviat semblen nòmades de la politica. És a dir, que com els antics camellers, els de les caravanes del desert, van d'una vila a una altra, d'una comarca a una altra, d'una ciutat a una altra, venent la mercaderia tot cridant bueno, bonito y barato, peró el que venen no val ni cinc cèntims. El seu nomadisme ideològic els delata. Les seves promeses són simples miratges. Catalunya és un gran tresor com per a deixar-lo a les mans d'aquests mercaders de la politica.

18 juny 2010

Joan Ferran, l'espanyolissim socialista català, s'alia sense manies amb els espanyolistes del PP i de C's

Joan Ferran, un dels dirigents del PSOE-PSC que més anticatalanisme destil.la sempre que li ve a tomb, torna a la càrrega contra la Mònica Terribas i contra TV3 per l'emissió del documental Adéu Espanya? que es va emetre en dues ocasions. La segona el dia que els funcionaris públics van fer vaga.
Han passat ja uns quants dies, peró sembla que el Joan Ferran juntament amb la caterva espanyolista cavernicola de Ciutadans i del Partido Popular no ho han ni oblidat ni perdonat. Tant és així que el Joan Ferran, PSOE-PSC, Rafael López, del PP, i el mateix Alberto Ribera, de C's, han format un front comú per a enfrontar-se amb la direcció de TV3, concretament amb la Mònica Terribas, demanant unes explicacions que ja s'havien donat abastament. Ells es veu que ho tenen a la gola. Els va sentar tant malament el sopar de la primera emissió del documental, i el dinar de la segona retransmissió, que insiteixen com nens tossuts i mal criats. La solidesa de tot el guió del documental des dels punts de vista de la trama, de les entrevistes que s'hi inclouen, dels indrets geopolitics on els protagonistes de les nacionalitats sense estat que protagonitzen el conjunt del documental aporten les seves raons i sòlids arguments, fa que sigui un dels documentals més sòlids, rigorós històricament, dels emesos per TV3 des de feia molt de temps.
Potser és que, a més del contingut, als Ferran i demés toies que l'acompanyen en aquest trist viatge anticatalà el que els molesta més és precisament el rigor i la professionalitat dels qui van realitzar aquest documental.

16 juny 2010

El Govern de la Generalitat de Catalunya estafa als soferts contribuents

 Dels més del miler de posts que he penjat al bloc mai n'he dedicat a mi personalment. No ho volia fer mai, peró la desastrosa, mentidera i lladre Administració Pública de la Generalitat de Catalunya m'obliga a fer-ho i denunciar el perquè del meu cabreig i desengany total dels politics.
Una breu història del cas.
El dia 11 de setembre de l'any 2009 (tinc el document acreditatiu i segellat degudament) els Serveis de Recaptació de la Generalitat a Tarragona, Base, va reconèixer que al llarg de cinc anys se m'havien cobrat uns impostos que no em corresponia pagar-los, tot i que cada any em queixava que se'm cobrava un impost que no em corresponia pagar. Aquell dia, 11 de setembre del 2009, em van dir que als sis mesos, és a dir el març del 2010, rebria la bonificació de l'import amb l'afegitó dels interessos derivats del retard. Bé. Els mes d'abril,  i maig vaig anar a reclamar, i sempre em deien "aquest mes li farem l'ingrés". Mentida!, i una escandalosa presa de pèl. He esperat fins avui, 16 de juny, i he tornat per a que m'informessin de la situació d'aquest assumpte que ja put massa, i la meva sorpresa ha sigut majúscula i cabrejadora. Se m'ha comunicat que d'ací a una setmana rebré una carta on se'm notificarà que el proper mes de setembre cobraré peró, ailàs!, uns 100 euros menys perquè el rebut corresponent a l'any 2005 ja ha caducat. 
Peró si ha caducat és per la lentitud i desorganització de l'Administracio!. Com és possible que el Govern de Catalunya permeti i toleri aquests escàndols que segur que els estan patint milers de catalans?.
És per aixó que acuso a l'Administració de Catalunya publicament, i des del meu bloc, perquè als ciutadans se'ns està robant descaradament i davant la total passivitat d'un Govern i d'una Administració que no ens mereixem, i al damunt encara els hi estem pagant els sucosos sous. Fan fàstic!.

El govern de Rodriguez Zapatero està disposat a regular l'ús dels burka i dels niqab, mentre el Govern Tripartit aplica la politica de l'estruç

El ministre de Justicia del govern espanyol, Francisco Camaño, ha anunciat que en l'articulat que s'està confegint de la Llei de Llibertat Religiosa es contemplarà explicitament la prohibició d'utilitzar els niqab i les burkes als llocs públics per qüestions de dignitat (de la dona) i per seguretat pública.
Contrariament a la disposició del govern socialista de l'Estat espanyol, en tractar aquest assumpte el Govern de la Generalitat, per boca del vicepresident Josep Lluis Carod, el Tripartit no té cap intenció de regular l'ús d'aquesta anacrònica i medieval peça de roba que empresona a les dones que l'utilitzen tot sovint obligades pel masclisme més bèstia de les seves parelles.
Aquesta actitud del Tripartit és propia de la politica de l'estruç, amagar el cap sota l'ala quan es tenen problemes i s'és incapaç d'afrontar-los de cara i a pit descobert per a resoldre'ls. En aquest cas concret em dóna la impressió que el president José Montilla és presoner de les politiques pro islamistes i antiisraelianes d'ERC i d'IC-V, perquè a aquestes alçades no sembla el moment d'obrir més fronts entre els tres partits del Govern. Com explica el Tripartit la seva negativa quan el debat està al carrer des de fa molts mesos i l'enquesta que publica precisament avui El Periodico de Catalunya confirma que el 77,8% de catalans prohibirien aquestes denigrants peces de roba a totes les instal.lacions públiques (municipals), i a més 7 de cada 10 catalans fins i tot les prohibirien a tot arreu (al carrer)?.
El salafisme integrista que ens ha arribat a Catalunya durant els darrers anys i que tothom rconeix que s'ha fet fort especialment a casa nostra, sembla que al Govern de Catalunya no li preocupa, quan és precisament per les pressions que exerceixen aquests imams integristes-radicals els qui estan provocant aquest conflicte. Aquests imams haurien de ser expulsats del país en benefici de la convivència i de la tan remenada i manipulada cohessió social.
Si algú ha tingut la voluntat i ha fet l'esforç de llegir-se el Qur'an, tots els 114 capitols (azores) sabrà que en cap dels centenars de versicles (aleyes) ni en cap, insisteixo, dels 114 capitols (azores) d'aquest llibre islàmic es fa ni la mésminima referència a l'ús del niqab ni del burka per part de les dones.
Per tant, que no ens vinguin aquesta gent intentant fent-nos creure que és qüestió de la seva religió, perquè no ho és en absolut. I per cert. Els eco-comunistes d'IC-V i demés comparses pijoprogres, pateixen de cagarrines ideològiques cròniques.
PEU DE FOTO.Qui és qui en aquesta foto?. Com se les deuen apanyar per identificar a les dones fotografiades?.

15 juny 2010

La consellera Marina Geli i el catòlic Eduardo García Serrano a Intereconomia: De l'insult al perdó




La consellera de Sanitat de Catalunya, Marina Geli, que avui ha sigut entrevistada pel director del programa Els Matins de TV3, Josep Cuní, ha deixat ben clar que perdona els gravissims insults que va rebre per part del catòlic Eduardo Garcia Serrano en un programa televisiu d'Intereconomia (veure video que he penjat).
Una cosa és perdonar, altra cosa és oblidar i deixar de banda l'acció judicial que Marina Geli pensa tirar endavant contra aquest catòlic, apostòlic i romà, que no es va tallar ni un pèl davant de les càmeres maltractant i insultgant, diria que calumniant impunement, a la Marina Geli.
Fets com aquest no es poden deixar passar per una simple petició de perdó. No. Fets com aquest i per a que no es tornin a repetir, s'han de denunciar davant de la justicia. 
La contundència i severitat de les paraules del tal Eduardo García Serrano mereixen sense embuts l'acció contundent de la jusicia. Perdonar sí, peró mai oblidar. Si aquest tertulià d'Intereconomia abans de parlar s'agués mossegat la llengua, segur que ara no estaria immers en una justa i necessària acció judicial.
Si aquest tal Eduardo Garcia  Serrano hagués dit aixó en una televisió d'un d'aquesta països islàmics fonamentalistes, l'Iran per exemple, ja li haurien tallat la llengua en rodó.

14 juny 2010

No a l'ERC esquizofrènica. No al burka i no al Niqab que denigren a les dones. ERC té "coitus interruptus" crònic

 L'Esquerra Republicana de Catalunya no sap on té el nord ni el sud, i tot i així s'atreveixen a dir que CiU sempre pateix de coitus interruptus amb el tema de la independència. 
No sé si CiU pateix o no d'aquesta disfunsió, peró el què és vident és que la gent d'ERC s'ho haurien de fer mirar i a fons. Peró si són els d'ERC que des de fa set anys que el pateixen el coitus interruptus!. Han estat vivint de la rifeta durant els dos governs Tripartits, set anys complerts, deixant al calaix dels records els seus principis independentistes. Ha calgut la reacció de la societat civil que s'ha organitzat totalment al marge dels politics i dels partits autoanomenats falsament independentistes, perquè els d'ERC a correcuita, desordenadament i hipòcritament s'han enganxat al carro.
I encara hi ha més incoherències prou evidents d'aquest partit. El debat sociopolitic que s'ha encetat tant a Catalunya com a Espanya, també els ha agafat amb el pas canviat. Millor dit, no saben quin pas han d'agafar. A l'ajuntament de Lleida quan es va presentar la moció per prohibir l'ús dels niqab i burkes a totes les instal.lacions i dependències públiques, ERC es va abstenir. Al Vendrell, la moció que també tractaba del mateix assumpte, els d'ERC van votar a favor. A Girona on també es debatrà una moció quasi idèntica, els d'ERC ja han anunciat que hi votaran en contra..., i a Tarragona la moció que serà tractada avui al vespre, els d'ERC es desmarca del PSC, de CiU i del PP i diu que presentarà la seva moció. Ja veurem com acaba tot plegat. Per cert. L'alcalde de Barcelona ja ha anunciat que també es debatrà una moció sobre l´'ús del niqab i del burka. Jordi Hereu ha sigut contundent: No a aquestes peces de roba que denigren a les dones. Què faran els d'ERC a l'ajuntament de Barcelona?. També organitzaran el seu numeret habitual?.
Les incoherències politiques d'ERC són prou conegudes com per a fer-los el buit total i sense tenir-los en cap consideració a l'hora de votar a la propera tardor.

13 juny 2010

Israel-Gaza: Alerta a la desinformació. Article del filòsof Bernard-Henri Lévy

El passat dia 8 de juny el diari El País publicaba un més que interessant article del filòsof francès Bernard-Henri Lévy sota el títol Israel-Gaza: Alto a la desinformación, i que ha generat com ja és habitual protestes dels sectors pijoprogres i de les esquerres residuals que encara desgracidament ens envolten. Tot seguit reprodueixo el text de l'article de Bernard-Henri Levy: "Evidentemente, no he cambiado de posición. Como dije ese mismo día en Tel Aviv, durante un acalorado debate con un ministro de Netanyahu, la forma en que se desarrolló el asalto, frente a las costas de Gaza, del Mavi Mármara y su flotilla me sigue pareciendo "estúpida". Y si me hubiera quedado la más mínima duda de ello, el abordaje, este sábado por la mañana y sin violencia alguna, del séptimo navío habría terminado de convencerme de que había otras formas de actuar para evitar que se cerrase así, es decir, con un baño de sangre, la trampa táctica y mediática que le tendieron a Israel los provocadores de Free Gaza.
Una vez dicho esto, tampoco se puede aceptar, no obstante, el raudal de hipocresía, mala fe y, por si fuera poco, desinformación que parecía no esperar sino este pretexto para, como siempre que el Estado judío da un traspié, inundar los medios de comunicación del mundo entero.
Desinformación: la fórmula, machacada ad náuseam, del bloqueo impuesto "por Israel", cuando la más elemental honestidad exigiría que se precisara: "por Israel y por Egipto", conjuntamente, por ambas partes, por los dos países idénticamente fronterizos con Gaza. Y esto con el beneplácito apenas disimulado de todos los regímenes árabes moderados, encantados de ver a otro contener, en interés y para satisfacción de todos, la influencia de ese brazo armado, de esa avanzadilla y, un día, tal vez, de ese portaaviones de Irán en la región.
Desinformación: la idea misma de un bloqueo "total y despiadado" (Laurent Joffrin, en su editorial del diario francés Libération del 5 de junio) que convierte "en rehén" (ex primer ministro Dominique de Villepin, en Le Monde del mismo día) a la "humanidad en peligro" de Gaza. El bloqueo, no nos cansaremos de recordarlo, solo atañe a las armas y a los materiales que sirven para fabricarlas, y no impide que pasen desde Israel entre 100 y 120 camiones diarios cargados de víveres, medicamentos y material humanitario de toda clase. La humanidad no está "en peligro" en Gaza. Decir que en las calles de la ciudad de Gaza se "muere de hambre" es mentir. Podemos discutir si el bloqueo militar es o no la mejor opción para debilitar y, un día, derribar al Gobierno fascislamista de Ismail Haniyah, pero lo que es indiscutible es el hecho de que los israelíes que sirven, día y noche, en los puestos de control entre ambos territorios son los primeros en hacer la elemental pero esencial distinción entre el régimen (que hay que intentar aislar) y la población (a la que se cuidan mucho de confundir con ese régimen y, aún más, de penalizar, pues, lo repito, la ayuda nunca ha dejado de llegar).
Desinformación: el silenciamiento prácticamente total, en el mundo entero, de la increíble actitud de Hamás, que, ahora que el cargamento de la flotilla ha cumplido su función simbólica; ahora que ha servido para incitar al Estado judío al error y para reactivar con más fuerza que nunca la mecánica de su demonización (Libération, de nuevo, publicaba un terrible titular: Israel, Estado pirata, que, si las palabras aún significan algo, solo puede entenderse como una deslegitimación del Estado hebreo); ahora que, en otras palabras, son los israelíes quienes, una vez llevada a cabo la inspección, deciden encaminar la ayuda hacia sus supuestos destinatarios, se silencia, decía, la actitud de un Hamás que bloquea la mencionada ayuda en el paso fronterizo de Kerem Shalom y deja que se pudra tranquilamente: ¡al diablo las mercancías que pasaron por las manos de los aduaneros judíos!, ¡a la basura los "juguetes" que han hecho llorar a tantos y tan caritativos europeos, pero que se han vuelto impuros tras las horas demasiado largas pasadas en el puerto israelí de Ashdod! Para el gang de islamistas que, hace tres años, tomó el poder por la fuerza en la franja, los niños de Gaza nunca han sido otra cosa que escudos humanos, carne de cañón o reclamos mediáticos; sus juegos o deseos son la última cosa que les preocupa, pero ¿quién lo dice?, ¿quién se indigna por ello?, ¿quién se arriesga a explicar que si hay alguien en Gaza que toma rehenes, si alguien se aprovecha fríamente y sin escrúpulos del sufrimiento de la gente, y de los niños en particular, en resumen, si hay un pirata allí, no es Israel sino Hamás?
Más desinformación: irrisoria, pero teniendo en cuenta el contexto estratégico, desinformación al fin y al cabo: el discurso en Konya, en el centro de Turquía, de un primer ministro que encarcela a cualquiera que ose evocar públicamente el genocidio armenio y tiene la desfachatez de denunciar el "terrorismo de Estado" israelí ante miles de manifestantes exaltados que vociferan eslóganes antisemitas.
Y aún más desinformación: los lamentos de los tontos útiles que cayeron, antes que Israel, en la trampa de esos extraños "activistas humanitarios" que son, la IHH turca (Humanitarian Relief Foundation en sus siglas en inglés, Insani Yardim Vakfi en sus siglas en turco), por ejemplo, adeptos a la yihad, fanáticos del apocalipsis antiisraelí y antijudío, hombres y mujeres que, en algunos casos, pocos días antes del asalto afirmaban que querían "morir como mártires" (The Guardian del 3 de junio, Al Aqsa TV del 30 de mayo). ¿Cómo un escritor del temple del sueco Henning Mankell ha podido dejarse engañar así? ¿Cómo, cuando dice estar considerando la posibilidad de prohibir la traducción de sus libros al hebreo, puede olvidar la sacrosanta distinción entre un Gobierno culpable o estúpido y toda esa multitud que no se identifica en absoluto con este? ¿Cómo ha podido asociar a uno y otro en el mismo insensato proyecto de boicot? ¿Cómo una cadena de salas de cine (Utopia) puede, en Francia de nuevo y exactamente de la misma forma, desprogramar el estreno de una película (A cinco horas de París) solamente porque su autor (Leonid Prudovsky) es ciudadano israelí?
Desinformadores, finalmente, los batallones de tartufos que lamentan que Israel eluda las exigencias de una investigación internacional cuando la verdad es, de nuevo, mucho más simple y más lógica: lo que Israel rechaza es la investigación solicitada por un Consejo de Derechos Humanos de la ONU en el que campan a sus anchas esos grandes demócratas que son los cubanos, los paquistaníes y otros iraníes; lo que Israel no quiere es una dinámica como la que desembocó en el famoso informe Goldstone, encargado tras la guerra de Gaza por la misma simpática Comisión y con ocasión del cual pudimos ver a cinco jueces, de los que cuatro nunca han ocultado su antisionismo militante, reunir en unos días 575 páginas de entrevistas de combatientes y civiles palestinos llevadas a cabo (¡herejía absoluta y sin precedentes en este tipo de trabajo!) bajo la atenta mirada de los comisarios políticos de Hamás. Lo que Israel ha hecho ha sido advertir (¿cómo reprochárselo?) que no se prestará al simulacro de justicia internacional que representaría una investigación chapucera, con unas conclusiones conocidas de antemano y que solo apuntaría, como de costumbre, a sentar, de forma perfectamente unilateral, a la única democracia de la región en el banco de los acusados.
Un último apunte. Para un hombre como yo, para alguien que se honra de haber contribuido a inventar, junto con otros, el principio de este tipo de acciones simbólicas (Un barco para Vietnam; Marcha por la supervivencia de Camboya en 1979; boicots antitotalitarios varios; o, más recientemente, violación deliberada de la frontera sudanesa para romper el bloqueo al abrigo del cual se perpetraban las masacres en masa de Darfur), para un militante, en otros términos, de la injerencia humanitaria y del ruido que conlleva, hay en esta epopeya miserable una especie de caricatura, una mueca lúgubre del destino. Razón de más para no ceder. Razón de más para rechazar esta confusión de géneros, esta inversión de signos y valores. Razón de más para resistirse a esta tergiversación que pone al servicio de los bárbaros el espíritu mismo de una política que fue concebida para combatirlos. Miseria de la dialéctica antitotalitaria y de sus virajes miméticos. Confusión de una época en la que se combate a las democracias como si se tratara de dictaduras o Estados fascistas. Israel está en el centro de este torbellino de odio y locura, pero al mismo tiempo, no lo olvidemos, algunas de las conquistas más preciadas, en la izquierda sobre todo, del movimiento de las ideas de los últimos 30 años se ven así en peligro. A buen entendedor...
Bernard-Henri Lévy es filósofo francés. Traducción de José Luis Sánchez-Silva.

12 juny 2010

Les Ong humanitàries falses i sectàries i el primer aniversari de la brutal repressió del règim iranià. Tots callen hipòcritament

La hipocresia, la mentida, la manipulació, la doble i perversa moral i el sectarisme són els principis bàsics d'aquestes mal anomenades Ong humanitàries que, com rovellons metzinosos i incomestibles, han sogit al si de la nostra societat com és el cas de la IHH turca i d'altres de similars caracteristiques i finalitats que li donen suport incondicional. Recordem l'actuació brutal d'uns 50 cooperants de l'anomenada Flotilla per la Llibertat, entre els quals hi estaven alguns catalans. A més van mentir quan denunciaven 19 morts, i ningú els ha reclamat. En van afegir 10 més amb tota la mala baba que és propia d'aquest gent.
La teocràcia dictatorial que governa amb mà de ferro Mahmud Ahmadineyad, l'usurpador del poder a l'Iran, ha advertit a l'oposició que ni es bellugui ara que al país recorden el primer aniversari de l'usurpació de les urnes i del poder. Com s'atreveix Mahmud Ahmadineyad a reclamar la llibertat i justicia per a altres pobles quan ell té empresant el poble del seu propi pais?. Com s'atreveix quan s'assasinen i s'empresonen opositors al règim teocràtic i condemna a mort a iranians per ser simplement homosexuals?. I com és que callen aquestes Ong's tan humanitàries i defensores dels Drets Humans que són aplastats a l'Iran peró també a la gran majoria, per no dir a tots, els països islàmics?.
Com és que aquestes Ong's tan humanitàries peró amb covarda complicitat callen davant dels abusos de la dictadura proislamista castrista, una dictadura comunista que fa 60 anys que aplasta els drets dels cubans?. Com és que calleu davant del constant trepitjament dels Drets Humans a la Xina, un altre règim comunista?.
La llista podria ser molt llarga, com llarga i tenebrosa és l'ombra del pervers sectarisme d'aquestes Ong que a mi no em mereixen cap respecte, al contrari, perquè em resulten repulsives.

11 juny 2010

La Manifestació Camí cap a la Independència es farà demà, dia 12, des de la plaça Urquinaona a les 6 de la tarda per anar al Parlament de Catalunya

La manifestació Cami cap a la Independència organitzada i convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir no s'ha desconvocat, ben al contrari. A partir de les 6 de la tarda tots els concentrats a la plaça Urquinaona de Barcelona emprendran la marxa en direcció al Parlament de Catalunya.
Ments perverses, malaltisses i de mala fe que desgraciadament ens envolten per arreu del nostre país s'han dedicat per Internet a anunciar que la manifestació s'ha desconvocat, i que es farà la propera setmana segons que informa Vilaweb Noticies.
Som conscients, molt conscients, que l'increment del nombre de catalans que es decanten per la independència i la sobirania de Catalunya, fet que ho demostren els estudis d'opinió que s'han fet darrerament, toca i molt els coll.....s de l'espanyolisme més recalcitrant i ranci, dels botiflers, i dels qui mai han estat ni estaran al costat dels qui sí que aspirem a la nostra independència nacional. I per a trobar elements d'aquesta raça espanyolista no cal anar massa lluny. N'hi ha un bon grapat al mateix Parlament de Catalunya i molts d'ells ni se n'amaguen, o sigui que tots els coneixem prou bé, i també sabem els colors dels partits als quals pertanyern aquests espanyolistes dits catalans.
En una paraula. La Manifestació Camí cap a la Independència sí que es farà demà dia 12 de juny i sortirà a les sis de la tarda des de la plaça Urquinaoa malgrat els bruts i repugnants intents de boicot.

10 juny 2010

El partit de Geert Wilders és qui ha guanyat les eleccions a Holanda

El Partit per la Llibertat liderat per Geert Wilders és qui irrefutablement ha guanyat les eleccions generals d'Holanda. Cap altre partit ha obtingut de cop un increment de 16 diputats, dels 9 que tenia als 24 que n'ha obtingut.
Una altra cosa serà si els liberals i socialdemòcrates es coalliguen amb Geert Wilders per a formar el nou govern. El que també queda més que clar, diafanament clar, és el cansament i aborriment dels holandesos amb tanta condescendència amb la immigració que els ha arribat i, especialment, amb l'islam que sovint es mostra arrogant i insolent, com a minim.
I aquest cansament i aborriment que ratlla al fàstic també existeix arreu d'Europa, i no cal dir en el conjunt d'Espanya i a la mateixa Catalunya.
Com molt bé diu El Roto en la seva vinyeta que publica avui el diari El País, (més clar i explicit no ho podia ser), mentre la nostra societat que amb tanta severitat ha jutjat i jutja els excessos de l'església catòlica, no sense raons i arguments, es mostra amb tanta condescendència respecte a l'islam. Des del Concili Vaticà II que va obrir portes i finestres per a ventilar el Vaticà i el conjunt de l'església, els sacerdots, religiosos i religioses van anar aparcant i desant als armaris els hàbits i les sotanes, peró ara resulta que ens hem de veure envoltats d'homes musulmans lluïnt les seves xilàbes i túniques, o com se'n digui, i a les dones amb caps tapats i reclamnt la llibertat per a usar els repugnants niqabs i burkes.
És, al meu entendre, la renuncia sistmàtica i vergonyosa dels valors i costums occidentals en favor dels que ens importen els nouvinguts el que provoca aquestes reaccions com les que s'han explicitat ben clarament a Holanda. És una reacció normal, i del tot comprensible, de la societat que vol mantenir la nostra cultura occidental i la nostra identitat, amb els seus mèrits i els seus defectes, com autodefensa enfront de l'ofensiva de cultures que ens han arribat i que ens són del tot alienes i diria que incompatibles amb la nostra societat especialment la de l'islam.
Serà molt interessant veure els resultats electorals de la tardor a Catalunya, i constatar el paper que pot arribar a jugar, malgrat les enquestes que s'han fet, el PxC.

09 juny 2010

El lema del Govern de Catalunya i l'incompliment dels seus compromisos es resumeixen en "Donde dije digo, digo Diego" i olé!

Avui La Vanguardia ens informa que el Govern Tripartit fa marxa enrere pel que fa a la reducció de tants organismes o entitats públiques que giren al voltant de la Generalitat i que tots xupen del mateix pot.
Fa una setmana que ens van dir que l'administració pública catalana s'aprimaria per a reduir despeses, i ara ens diuen que tot aixó necessita temps, tràmits, modificacions de lleis i de no sé quantes més coses.
En una paraula: primer que pagui el contribuent que és el més fàcil de controlar i el que sempre reb els cops de pal i aguanta (quin remei!), i en tot cas ja estudiaran com reduir l'escandalosa i innecessària despesa de l'administració pública. Podrien començar en fer desaparèixer per decret la conselleria de vicepresidència perquè no serveix per a res, bé sí que serveix per gastar i gastar subvencionant a tort i a dret. També es podrien fusionar les conselleries de Governació i de Relacions Institucionals, perquè al comunista Joan Saura encara li queda gran la responsabilitat d'Interior a seques.
I segur que sobren, i molts, alts càrrecs peró resulta que enlloc de reduir-los encara en crearan de nous (vegeu el post que vaig penjar ahir). En una paraula, que el lema institucional del Govern de La Generalitat no és cap altra que aquell refrany castellà que diu: Donde dije digo, digo Diego. I aqui pau, i allà glòria. Quin Govern!.
Ah, per cert!, els socialistes del govern de Madrid ara encara ens volen castigat una miqueta més, es deuen pensar que els ciutadans som massoques. Ens volen tornar a augmentar la taxa de l'energia elèctrica domèstica, peró això sí a les multinacionals i grans empreses no, només als ciutadans i a les Pimes. A partir del juliol el rebut de la llum s'haurà incrementat un 8% durant aquest any.
Quina altra se'n deuen estar pensant des de la Moncloa i des de la plaça de Sant Jaume?.

08 juny 2010

José Montilla, el president caducat de la Generalitat i les politiques hipòcrites

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que té els mesos comptats al capdavant del Govern, exigeix als altres el que no fa al si del Tripartit.
Fa un parell o tres de dies que José Montilla dirigint-se als empresaris els hi demanava austeritat tot asenyalant que "cal que la gent vegi dues coses essencialment: La primera que els primers que ens apliquemla màxima austeritat i rigor som nosaltres. Si no fem això i no expliquen cap a on anem, no podem demanar sacrificis, o la gent no seguirà". Paraules, sermonets politics que ens aborreixen perquè no responen a la realitat. Vege'm-ho:
1.- El vicepresident, Josep Lluis Carod, a correcuita, abans que entre tots els fotem fora del Govern, aprovarà, si no ho ha fet ja, un conveni entre la vicepresidència i l'Associació d'Amics de la Bressola per un valor de 625.800 euros per a la difusió d'un llibre i d'un CD.. La Bressola ha rebut des de l'any 2004 un total de 6 milions d'euros en subvencions sense incloure la previsió esmentada. I també està damunt de la taula del Govern la subvenció d'1.150.000 euros en destinació a l'associació esportiva Joves Dirigents Catalans.
2.- Convençuts com estan tots els que avui governen des del Tripartit que no tindran ni la més minima possibilitat de repetir la jugada d'un tercer Govern a tres bandes, han accelerat els tràmits per a fer concursos de mèrits i la provisió de llocs de treball vacants per assegurar que els càrrecs directius tinguin blindats els complements de manera permanent, encara que canviïn de destinació segons es pot llegir al Diari de Girona d'ahir. Aquests complements econòmics seran per a tota la vida. I en aquesta repugnant dinàmica politica del Tripartit, el Departament d'Interior, el del Joan Saura, ha aprovat una resolució per a convocar set llocs singulars. I la llista és molt més llarga, perquè altres departaments com la mateixa Presidència, Vicepresidència o Justicia també han tret a concurs places per a cobrir llocs de treball per a alts càrrecs.
I em pregunto, peró no va dir el Govern que reduirien despeses, personal i que aglutinarien moltes de les 247 entitats públiques de la Generalitat per a reduir despeses?.
Tot és una mentida i una descarada i brutal befa al conjunt de la societat catalana. Sincerament, aquest Govern podria haver acabat la legislatura amb una mica de rigor, austeritat i seriositat, i no fer-ho com autèntics depredadors.
Aquest Govern ha anestessiat i desnaturalitzat Catalunya. Ha fet de Catalunya una nació híbrida amb el vergonyós suport incondicional d'ERC.

07 juny 2010

El règim totalitari iranià vol desafiar a Israel i a Occident

L'anunci fet per la Mitja LLuna Roja de l'Iran en el sentit que properament pensa enviar dos vaixells amb ajuda humanitària? a Gaza, i que el règim neonazi islamista de Mahmud Ahmadineyad ja ha dit que el vaixells estaran protegits per vaixells de l'amada d'aquest país, ha de provocar amb urgència una resposta de la Unió Europea, dels USA i de la la mateixa OTAN.
L'interès del règim iranià no és tant l'ajuda humanitària com el provocar la intervenció de control del Tsahal com ha fet darrerament amb el vaixell Mavi Marmara de nacionalitat turca, un país cada cop més coalligat amb l'extremisme islàmic iranià, i que és el màxim responsable, Turquia, d'haver provocat el conflicte amb els vaixells que transportaven una pretesa i molt qüestionable ajuda humanitària a la franja de Gaza. Peró la cosa no acaba aqui, perquè el cap del terrorisme islàmic d'Isbulah libanés, també ha anunciat que organitzarà una flota maritima per a portar ajuda als habitants de Gaza. No cal dir que la coincidència en organitzar de cop i volta tanta ajuda humanitària tant per part de l'Iran com per Hizbulà que rep ajuda armamenistica massiva de l'Iran via Siria, és una clara provocació a Israel i també a Occident globalment.
Per cert, la cosa comença a posar-se més tensa en el conjunt de la regió del Pròxim Orient si afegim que estudiants israelians estan estudiant la possibilitat d'organitzar, també, una flota d'ajuda humanitària en destinació als pobles kurd i armeni via Turquia.
El panorama no pinta gens bé si, per altra banda, tenim en compte les declaracions fetes per Hillary Clinton, secretaria d'Estat dels EUA, afirmant que s'està a l'espera del truc o trucs que farà el règim islamista radical dels Ayatolla iranians que està esperant les sancions de l'ONU pel seu programa nuclear.
Vist el panorama, personalment em pregunto què passaria si per algun incident no desitjat es produïs una confrontació amada entre els barcos iranians i israelians quan els primers arribin a les aigües de la Franja de Gaza?. Qui serà el responsable de ls hipotètica confrontació si és que s'arribés a produir?. També seria responsable Israel que està a casa seva i rebrà una visita gens desitjada ni desitjable?.
ADDENDA.- El Mite de Palestina. Clica damunt del titular del post.

06 juny 2010

L'Ong filoterrorista IHH de nacionalitat turca aliada del terrorisme islàmic internacional

El conflicte que s'ha desencadenat aquests darrers dies a Israel degut a la intencionada provocació del règim islamista de Turquia, es pot donar per acabat amb l'arribada al port israelià d'Shdod del vaixell irlandès Rachel-Carrie.
Peró el conflicte no s'ha acabat, perquè els hijadistes del vaixell turc on hi viatjaven uns 600 pretestos pacifistes barrejats amb una cinquantena de filoterroristes de l'anomenada Ong IHH turca, ja han dit que ho tornaran a intentar. La qüestió doncs, no és l'humanoitarisme ni la solidaritat. La qüestió és provocar un cop més a Israel, tot i que aquest noble poble sabrà reaccionar com cal i quan sigui necessari.
A continuació reprodueixo textualment i originalment en llengua castellana el text de l'escrit que signa Ricardo Angoso al web http://www.eurity.com, per l'amplia i realista visió que ens dóna del confflicte:
"Sin ánimo de caer en planteamientos maniqueos y simplemente con el deseo de hacer ver la luz en la oscuridad que rodea a la reciente agresión turca a Israel, tenemos que tener en cuenta, en primer lugar, que la organización que lideraba el convoy de carácter supuestamente humanitario estaba liderado por un grupo islamista turco, IHH, de sobra conocido, y que tiene conocidos lazos con bandas terroristas de carácter integrista que incluso financia.
Esta banda, pues no merece otro nombre, trabajó activamente en el pasado para enviar guerrilleros yihadistas a Bosnia y Herzegovina y a otras zonas de “combate”, como Chechenia y Pakistán, donde los grupos terroristas de esta ideología tratan de derribar a los gobiernos prooccidentales de estos países y construir regímenes de carácter fundamentalista, utilizando la violencia política para imponer sus fines. Como señalaban las autoridades de Israel en una nota informativa, “la actuación no pacífica de los activistas pro-Hamás en los barcos es una prueba más de sus verdaderos objetivos. La organización que esta detrás de esta flotilla, la ONG turca IHH, tiene contactos con bandas terroristas fundamentalistas islámicas y las envia regularmente fondos económicos”.
Aparte de estas consideraciones, que no son rebatibles y son reconocidas por casi todos los medios comunicación bien informados del mundo, el Gobierno del Estado de Israel ha actuado siempre con absoluta buena voluntad, y fueron los activistas de la flotilla y sus organizadores los que rechazaron los reiterados ofrecimientos del ejecutivo hebreo para hacer llegar la ayuda humanitaria a Gaza a través del puerto de Ashdod y poner fin a la provocación. También queda meridiniamente claro, a tenor de las pruebas gráficas irrefutables, que los soldados israelíes que subieron a los barcos fueron atacados de forma violenta y agresiva con armas (pistolas, cócteles molotov, cuchillos y palos) por lo que tuvieron que defenderse. El ataque por parte de los activistas había sido planificado previamente.
Los barcos navegan en este momento rumbo al puerto de Ashdod, que es donde inicialmente tenían que haberse dirigido, pero en aras de contribuir a la estrategia de tensión y conflicto –que era su verdadero objetivo político-mediático- provocaron este incidente internacional para desacreditar al Estado de Israel. Una vieja historia, las mismas mentiras de siempre.
OCULTAR LOS VERDADEROS PELIGROS EN LA ZONA: LA ALIANZA TURCO-IRANI Y EL PROGRAMA NUCLEAR DE TEHERÁN
Luego, conviene recordar el contexto en que se produce esta agresión al Estado de Israel, que por cierto ningún país del mundo hubiera tolerado, ni siquiera Turquía. Desde hace unos años, pero sobre todo tras la llegada del integrista islámico Recep Tayip Erdogan, el hombre que más hecho por alejar a Turquía del mundo occidental y democrático, la hostilidad hacia Israel es clara, notoria y existen numerosas pruebas que lo atestiguan, como la ruptura de la tradicional cooperación militar entre ambos países y el acercamiento e intensificación de relaciones con la satrapía persa. La alianza turco-iraní ya preocupa a numerosos aliados occidentales, pues no olvidemos que Turquía pertenece a la OTAN, y son ya muchos los que piensan que el Estado islamizado turco actúa como una quinta columna dentro de la Alianza Atlántica. En este clima de hostilidad, el envio de esta flotilla, atizada por uno de los grupos más integristas de la escena político-religiosa turca, constituye un agresión inadmissible para cualquier Estado en cualquier parte del mundo. No hay justificación ni ninguna excusa posible; Israel está en guerra con Hamas y esa zona es sensible y muy ligada a la seguridad del Estado hebreo.
Luego la reacción de lo más florido y radical del mundo islámico refleja quienes eran los aliados y los amigos de los agresores al Estado de Israel, puros terroristas y simpatizantes de las organizaciones antisionistas que llevan más de cuatro décadas repitiendo sin cesar las conocidas consignas antisemitas –no merecen otro nombre- y clamando por borrar del mapa a la que denominan como "entidad sionista". A este corifeo de conocidos enemigos de Israel se le han venido a unir los “democráticos” gobiernos de Irán, Libia e incluso Venezuela, tres de los países oficialmente más antisemitas del mundo. Venezuela, no lo olvidemos, financia, apoya y colabora con las organizaciones terroristas Hamas y Hizbulá, según aseguran fuentes de la inteligencia norteamericana.
En definitiva, y conocidos estos antecedentes y la forma en que ha actuado la flotilla turca, tolerada por el Gobierno de Ankara e incluso atizada para provocar una crisis que justifique una ruptura definitiva con Israel, la respuesta del ejército y las fuerzas de seguridad hebreas se nos juzga como absolutalmente proporcionada, sujeta a un racional uso de la fuerza y totalmente legímita y acorde al derecho internacional. Israel tiene el derecho a defenderse de sus enemigos con todos los medios a su alcance y este principio es algo que no deberían de olvidar nunca sus vecinos, entre los que se encuentra la cada vez más hostil Turquía, enemiga declarada ya de la “entidad sionista” y quizá también del mundo libre y democrático. Allá Turquía en su impredecible viaje hacia ninguna parte.
Y también, no lo olvidemos, el ejecutivo de Erdogan se ha convertido en el principal aliado en el mundo del incalificable régimen iraní, que sigue negando el Holocausto y que incumple las resoluciones de las Naciones Unidas relativas a su programa nuclear. El ataque turco a Israel no ha ocurrido casualmente, es tan sólo una cortina de humo para encubrir la principal amenaza a la seguridad internacional hoy en día, que no es más que un Irán con capacidades nucleares y capaz de desestabilizar todo Oriente Medio. O, como se ha advertido en reiteradas veces desde Teherán: capaz de “borrar de la faz de la tierra a la entidad sionista
”.

05 juny 2010

El vídeo Adéu Espanya? de TV3, èxit d'audiència, ja té la rèplica del Joan Ferran, el màxim representant dels de la crosta espanyolista





El reportatge emés per TV3, ahir a la nit, sota el suggerent títol Adéu Espanya?, i que ha merescut un índex d'audiència mai vist en un dijous al llarg de l'any, ja ha provocat la reacció des de les files del PSOE-PSC, i com no podia ser d'altra manera ho han fet utilitzant al representant més significat de les files socialistes de Catalunya, el Joan Ferran, el de la crosta espanyolista.
A aquestes alçades, trenta anys després d'assolir la democràcia i després de dos governs socialistes, el de Felipe González i el de Rodriguez Zapatero parlant de federalisme, els socialistes de la crosta espanyolista catalans ara tornen a insistir amb aquesta idea que el pas del temps ha demostrat que no hi ha hagut ni hi ha cap voluntat per a engegar realment el que s'anomena un Estat Federal Espanyol real, operatiu, eficaç i que posi totes les nacions i regions d'aquest Estat en igualtat de condicions, en igualtat de drets i deures.
És evident que Catalunya des de fa decenis, diria que segles, és la Ventafocs d'aquesta Espanya incapaç de plantejar-se amb seriositat i rigor el federarlisme. Catalunya ni ha sigut respectada ni és respectada ni valorada. Els catalans, per als espanyols som, o erem, la caixa forta. El dèficit fiscal que arrosseguem històricament i que no s'ha resolt ni de lluny, dóna fe del menysteniment que tenen envers Catalunya.
Que no ens vinguin ara els Joan Ferran i Cia reclamant un Espanya Federal quan ells durant dos governs no han estat capaços d'estructurar-la perquè tampoc han tingut el més minim interés en fer-ho. Ja comença a ser hora que Catalunya comenci a pensar en si mateixa i a emprendre el camí cap a la sobirania nacional.

* Clica damunt del titular del post

04 juny 2010

Israel ha trobat un gran jaciment de gas natural, davant de la costa propera a Haifa, que l'autoabastirà i alhora el convertirà en exportador

Segons la dita popular Déu apreta peró no ofega. La dita es torna a complir a Israel.
Davant de les costes israelianes properes a la ciutat de Haifa finalment s'ha confirmat el que a començaments del passat mes de març solament eren esperançadores perspectives. Les prospeccions que s'estaven realitzant al nord de la costa d'Israel han confirmat l'existència d'enormes reserves de gas natural liquid. La descoberta és mannà, pur mannà per a l'economia d'aquest petit peró altament industrialitzat.
Es calcula que les reserves permetran l'autoabastiment energètic d'Israel i a més li permetrà exportar-ne, la qual cosa simplement significa un enorme estalvi econòmic per una banda, actualment n'és importador, i per l'altra li representarà una notable fonts d'ingressos per l'exportació del gas natural.
Israel que és un país envoltat de països dictatorials musulmans grans productors de petroli, depenia energeticament quasi totalmentde les importacions, i ara aquesta balança es decantarà al seu favor. Per exemple, a l'Estat d'Israel actualment el 4 per cent de l'energia que consumeix és d'origen solar, la resta es produeix gràcies a les importacions de petroli i gas.
Els esforços de la Lliga Àrab per boicotejar energeticament a l'Estat d'Israel a partir d'ara quedaran sense efecte per sort del poble d'Israel. Un cop més aquella dita popular que esmento al començament del post es compleix per sort d'Israel i de tots aquells que respectem i donem i sempre donarem suport a aquest gran poble tenaç i emprenedor com pocs.

03 juny 2010

A la Flota de la Llibertat? hi viatjaven 50 hijadistes indocumentats vinculats a Al Qaeda

Les informacions van sorgint amb degoteig. És normal. A mida que es van accelerant les investigacions, no ja del que va passar a resultes de la intervenció militar d'Israel per aturar la pressumpta Flota per la Llibertat, ara sabem que 50 dels elements que viatjaven a un dels barcos interceptats, el de més capacitat de transport, no anaven documentats tot i que posteriorment s'ha sabut que són islamistes radicals turcs, integrants de l'Ong turca IHH i estretament vinculats al hiijadisme internacional i a l'organització del terror islàmic d'Al Qaeda.
A més, transportaven armes i anaven fortament equipats amb màscares antigas. Per tant no és gens dificil concloure que aquests elements islamistes radicals, i d'altres que participaven en aquest acte de provocació al govern d'Israel, no viatjaven en so de pau ni res semblant. Ni de lluny. Ara queden pendents de resoldre i de conèixer molts més detalls de tot el què va passar i què transportaven aquests "pacifistes" dintre dels milers de tones d'ajuda humanitària en destinació als terroristes de Hamàs, a la franja de Gaza.
Perquè en tot aquest assumpte no podem perdre de vista ni la perspectiva ni les reals activitats d'aquesta Ong islàmico-turca, una Ong que ja l'any 1997 el mateix govern turc ja va investigar a fons i els va relacionar amb activitats terroristes i de lligams amb organitzacions radicals com Al Qaeda o amb Els Germans Musulmans d'Egipte. Clar que aleshores, als anys 90 del segle passat, Turquia estava governada per politics laics fidels als principis fundacionals establerts per Ataturk. Ara, Turquia, està dominada per un govern islamista que a mida que passen els mesos i els anys es va radicalitzant com és facilment contrastable, i no serà precisament el govern d'Erdogan qui es dediqui a investigar a fons i amb imparcialitat aquesta pretesa Ong humanitària que respon a les sigle IHH.
Foto 2.- Terroristes de Hamàs preparant coets per a llençar-los contra la població civil d'Israel.

Josep Lluis Carod, vicepresident de La Generalitat, circulava a 170 quilòmetres quan hauria d'haver circulat a 80

El diari digital e-noticies.cat avui ens ofereix una noticia que no té desperdici. El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluis Carod, ha estat enxampat per la Guàrdia Civil circulant a 170 quilòmetres/hora en un tram de carretera on la màxima velocitat permesa és de 80 qilòmetres/hora.
Al marge d'aquesta gravissima infracció de circulació, que per cert l'ha comés el conductor de vehicle i que no està clar si era el seu xofer oficial, un mosso d'esquadra o no, el que sí que és evident que sí que un dels ocupants del vehicle, que no era l'oficial del vicepresident, era un mossod'esquadra i hi anava una dona que no s'especifica si era la seva esposa.
Les preguntes són òbvies. Si Josep Lluis Carod viatjava amb un vehicle particular, insisteixo, no oficial, com és que hi anava un mosso d'esquadra?. O és que els mossos fins i tot aompanyen als conseller al WC quan necessiten anar-hi?. I si el viatge era privat, com sembla, raó de més per a que el mosso es quedés a casa o bé a la caserna. És així com els politics es gasten els diners de tots els contribuents?. I si era privat com és que diu que anava amb la sirena d'urgència oficial?.
Per altra banda, Josep Lluis Carod sembla que menteix, perquè la seva versió dels fets no coincideixen per a res amb l'informe redactat per la Guàrdia Civil, ja que l'informe afirma que no és cert que el vehicle circulés amb cap sirena activada.
És així com els politics que redacten i aproven les normes i les lleis després se les passen per allà on no sona?.

02 juny 2010

El Parlament de Catalunya ha fet el que no han fet ni l'ONU ni la Unió Europea

Amb un Govern Tripartit agònic, obsolet, caducat i desqualificat politicament i menyspreat per la majoria de ciutadans de Catalunya, no es pot anar enlloc, no es pot esperar miracles d'aquesta gent que ja han demostrat fins on poden arribar gràcies a la seva incapacitat politica i de gestió.
Ara fins i tot, no ja el Govern Tripartit, sinó fins i tot el Parlament de Catalunya s'ha atrevit a condemnar l'acció militar d'Israel contra la pretesa Flota per la Llibertat, amb una terminologia condenatoria que ni l'ONU ni la mateixa Unió Europea ha utilitzat en els seus acords respecte al conflicte esmentat.
Ruben Novoa (clica damunt del titular del post) ja ha dit que es dóna de baixa de CDC per la seva covardia, pel seu doble llenguatge i per fer el joc de la Puta i la Ramoneta. Jo voldria afegir que estic totalment d'acord amb el Ruben Novoa tot marcant una diferència. I és que ell ha decidit donar-se de baixa del partit i jo, sense ser militant, ja no tenia la més minima intenció de votar a CiU a les properes eleccions catalanes de la tardor, actitud que hauriem de prendre tots els catalans que n'estem farts dels dobles llenguatges i de baixades de pantalons dels politics segons bufa el vent de Mestral o la Tramuntana, i dels pijoprogres desclassats aliats de l'islamisme radical i que tots plegats es riuen entre ells les gracietes victimistes.
Jo no sé que farà el Ruben Novoa amb el seu vot un cop s'hagi donat de baixa de CDC. Jo sí que sé el què faré amb el meu: me'l quedaré a la butxaca, és a dir, m'abstindré perquè a hores d'ara la classe politica tant la catalana com l'espanyola no em mereix la més minima confiança.
Està clar que hi ha una altra opció, el vot en blanc, perquè aquesta opció encara els hi toca molt més els coll....s als politics.
Ja està bé d'aguantar els oportunismes i les pallassades grotesques dels politics de torn. Ja està bé i ja n'hi ha prou, si més no pel que fa a mi.

El Mon Jueu i el mon musulmà, realitats abismals i irrefutables




No faré cap comentari personal perquè si us preneu la petita molèstia de passar els 17 fulls del document, Slideshare, que encapçala el post, veureu que ja parlen per si mateixes.Només vull afegir que aquest mateix matí s'ha atorgat el Premi Principe de Asturias en investigació cientifica a dos cientifics: un de nacionalitat israeliana i a un altre de nacionalitat d'Estats Units d'Amèrica. Enhorabona.
* Cliqueu damunt del titular del post, i llegiu detingudament l'entrevista. Val la pena perdre uns minuts.

Els terroristes de Hamàs, els cínics i pocavergonyes, demanen que Occident trenqui relacions diplomàtiques amb l'Estat d'Israel

Mentre que el darrer vaixell, el Rachel Corrie, de l'afortunadament desmantellada Flota per la Llibertat dels pacifistes pro terrorisme de Hamàs, sembla que encara té forces per continuar la ruta cap a Gaza, ens surten els cínics terroristes islàmics de Hamàs demanant a crits que Occident i tot el món sencer trenqui les relacions diplomàtiques amb Israel.
Peró resulta que, per començar, la Unió Europea té al punt de mira politic precisament a Hamàs que el té classificat com a banda terrorista islàmica, i no cal dir el Canadà, Austràlia, Nord America i la gran majoria de països sudamericans, etc. És precisament Gaza qui s'ha d'alliberar d'aquests terroristes que no dubtarien ni un moment en fer desaparèixer del mapa geopolitic a Israel que és la 17 potència econòmica més forta del món, és membre de l'OCDE per mèrits pròpis i és un dels països que ocupa els primer llocs en investigació en tots els nivells i camps cientifics.
En tot aquest affaire el més evident es que Hamàs i els seus seguidors s'han quedat més sols que la la una del rellotge. Només cal veure els acords adoptats per l'ONU o per la Unió Europea. En cap moment es condemna a Israel, és més ni se l'anomena explicitament, per què?. Està molt clar. Les grans potències mundials saben molt bé des de fa alguns anys de quin peu calça aquesta Ong turca que respon a les sigles IHH, i saben també més que bé els lligams existents entre el comunisme desclassat i emmascarat de demòcrata i el terrorisme islàmic.
A partir de la gran desfeta de la Flota de la LLibertat i que ha anat sortint tota la porqueria que hi ha al darrere seu, el seu pretès pacifisme queda en quarentena. Només una qüestió de detall: a Barcelona s'han manifestat, a la plaça Sant Jaume, unes 300 persones; a Tarragona vora un centenar, i a d'altres ciutats catalanes la participació a les manifestacions/concentracions contra Israel ha estat més que insignificant. Han estat ridícules. Tot un estricte sentit de la realitat dels fets per part dels catalans.

01 juny 2010

L'Ong IHH proterrorista de Turquia va organitzar la Flota de la Llibertat amb finalitats provocatives i de molt dubtós humanitarisme

Israel ha fet molt bé de defensar-se d'aquests activistes (per la pau?), majoritàriament de nacionalitat turca i membres d'una Ong, IHH, de més que dubtosa finalitat humanitària. Tot seguit deixo un resum del resultat d'unes investigacions que es van fer respecte a les reals i secretes activitats d'aquesta pretesa ONG humanitària:
"La flotilla de la paz es el nombre que en los medios ha tenido una flota pacifista encabezada por la IHH con el objetivo de romper el bloqueo israeli de Gaza. IHH es la ONG que ha montado todo esto. Para ver a esta ONG con perspectiva contamos con este informe de 2006 del "Danish Institute for International Studies" de Dinamarca. En este informe queda constancia de como la IHH fue investigada en el 97 por las autoridades turcas por la compra y posesión de armas automáticas, explosivos, manuales para crear bombas y panfletos pro-jihad, incluso algunos de sus miembros fueron a combatir a Afghanistan, Bosnia y Chechenia. También la inteligencia francesa acusa de reclutar soldados para la "Guerra Santa" a la IHH".
I a aquesta ONG, i d'altres de finalitats també força dubtoses, és la que alguns energúmens i pacifistes amants dels folclore humanitari i pacifista, defensen aferrissadament. A què ve, doncs, tant d'escàndol per l'actuació de l'exèrcit israelià per aturar aquest belicós i fals pacifisme?. I per cert, en un estat de guerra no hi han aigües internacionals que valguin. Aixó ho sap, o ho hauria de saber, tothom.
Ja es comencen a escoltar veus a nivell internacional que es pregunten quin paper real ha tingut el mateix govern turc en tot aquesta provocació premeditada de l'anomenada Flota per la LLibertat.
ADDENDA.- El dèspota Mahmud Ahmadineyad que no es dediqui a condemnar a Israel pel que ha passat amb la Flota de la Llibertat. Potser que miri cap al seu propi pais on ell, l'Ahmadineyad, condemna a mort, a la forca, als seus súbdits pel sol fet de ser homosexuals.
I el Tayyp Erdogan, el turc, que calli, perquè el seu poble va assasinar, massacrar, a més d'1.500.000 armenis. Alló sí que va ser un genocidi en tota regla i premeditat.
Foto: Rafael Schutz, ambaixador d'Israel a Espanya.
* Cliqueu damunt del titular del post