ERC haurà de refer el camí del "pasillo de los Pasos Perdidos" si en un futur vol recuperar la seva credibilitat

La devallada en espiral de l'intenció de vot a ERC que ha posat damunt de la taula el darrer baròmetre de La Generalitat, està fent perdre els nervis al Tripartit, però especialment als d'ERC que veuen com el nacionalisme/independentisme català els hi està donant l'esquena. S'ho han guanyat a pols.

Que no vinguin ara cercant responsabilitats per la pèrdua de credibilitat que s'han guanyat durant els darrers quante anys. Que aquesta gent d'ERC no ens vingui ara acusant "el nacionalisme radical català que considera una mescla impura l'haver fet Montilla president" tal i com ha afirmat el Joan Puigcercós. No es tracta tant, Puigcercós, d'haver fet o no president a José Montilla, es tracta que vosaltres, els d'ERC, heu traït sistemàticament els principis bàsics del vostre propi partit pel que fa a l'aspiració d'autogovern com a Nació sobirana i lliure.
Heu estat 7 anys, especialment els darrers 4 anys, quedurant els quals aquests principis els vàreu guardar a la caixa dels records, perquè ja us anava bé governar amb dos partits que ni un ni l'altre han sigut mai independentistes.  No oblidem mai que si els del PSC són el mateix que el PSOE, els d'IC-V estan lligats politicament als d'IU partit d'àmbit estatal i també espanyolista i per tant antinacionalista i anti independentista.

Per tant, no es tracta de si Montilla va ser coronat president amb el vostre placet, sinó de la vostra traició al país i al nacionalisme/independentisme català. Ara serà el mateix poble de Catalunya, al qui heu enganyat vergonyosament, qui us passarà la factura, i aquesta la pagareu tant sí us ve de grat com no. No podeu anar per la vida alguns dels vostres penjant missatges als diaris digitals nacionalistes i independentistes dient que "no tot es deu haver fet malament durant aquests anys, quan en realitat s'ha reactivat l'independenstisme com mai s'havia vist".
Quina ironia més perversa!. Està clar que s'ha despertat l'independentisme com feia anys que no havia succeït, però és perquè vosaltres l'havieu abandonat per tal de mantenir-vos còmodament al poder del Govern de Catalunya al costat de forces politiques simplement autonomistes i de fidelitats incondicionals espanyoles.

Ara que ja us peten a les mans els primers coets anunciadors del gran castell de foc de la gran festa electoral de la tardor és quan reaccioneu, però heu fet tard. Ara us toca refer el camí del pasillo de los Pasos Perdidos, per on us heu perdut durant tots aquests anys, si és que realment voleu, de cara el vostre futur politic, recuperar la credibilitat perduda.  Els d'ERC heu traït vergonyosament Catalunya.

 http://www.naciodigital.cat/

Catalunya sentència a mort al Govern de la Generalitat

http://avui.elpunt.cat/barcelona/nacional.html El darrer sondeig d'opinió realitzat pel Govern de la Generalitat confirma que els catalans han decidit col.lectivament sentenciar a mort a l'actual Govern Tripartit que està agònic des de fa molts mesos. Els catalans han decidit que no pateixi més i se'l volen treure del damunt.

Els resultats són aclaparadors per al Tripartit, només aguanten la corda abans d'ofegar-se tots plegats els eco-comunistes i ben justet, però tant el PSC-PSOE com els d'ERC cauen en picat cada cop que es fan aquesta mena d'estudis d'opinió. Ara ja quasi que toquen fons. Els catalans han decidit majoritàriament que cal imperiosament canviar el Govern, i s'han decidit per interessar-se obertament i decididament per CiU que en aquest darrer baròmetre puja 3.5 punts més situant-se en 11.1 punts, o el que és el mateix, el 25% de l'electorat votarà la coalició nacionalista.

El PSC-PSOE ha passat del 17.5 de l'anterior sondeig al 14.2%, o el que és el mateix, perd 3.3 punts respecte al darrer baròmetre, i els d'ERC ja estan amb l'aigua més amunt del coll, perquè si a cada sondeig que es feia anava perdent dècimes i punts, ara se situa en un simple 6% perdent 0.6 respecte al darrer baròmetre. ERC va en caiguda lliure. 

La molt bona noticia que ofereix aquest baròmetre és la pèrdua de confiança dels catalans amb el Partido Popular que sarcàsticament en diuen de Catalunya, quan aquest partit és una simple i dòcil sucursal del carrer Gènova de Madrid, Així doncs, el PP que en el darrer baròmetre conservaba el 4.3% d'intenció de vot, ara ha caigut al 3.8%, mig punt menys sortosament.

I la raquitica formació politica que en diuen Ciutadans, C's, de l'1.1% peladet que tenia, se situa a la cúa del tren de la mort politica amb un simple i esqüet 1%.

 Un aspecte que reflecteix netament aquest sondeig, i els que s'han anat fent mesos enrere, és que la gran majoria de catalans rebutgem els partits sucursalistes. No és casual que els partits vinculats a les forces politiques estatals, al PSOE i al PP, siguin les formacions politiques que en clau catalana perden més suport de l'electorat, i que també en perdin substancialment els partits que, com ERC, han estat jugant a la viuviu durant 7 anys amb el PSC-PSOE partit que no li ha fet cap fàstic votar unes coses al Parlament, i al Congrés de Diputados votar el contrari. El PSC, ras i curt, mentre no sigui capaç de recuperar la seva sobirania de partit i el seu Grup Parlamentari a Madrid, pot trigar anys en recuperar la confiança dels qui li han retirat.

Atenció amb Reagrupament, perquè si bé sembla que vulgui aixecar el cap encara està lluny d'assolir l'1% de l'intenció de vot, i les eleccions estan a tocar.
ADDENDA.- Clica damunt del titular d'aquest apunt, i accediràs a l'enquesta que publica el diari El Punt sobre les causes de la devallada electoral del PSC.

Catalunya s'ha de plantar i dir prou a les continuades agressions de l'España cavernícola residual d'Atapuerca

 

http://www.productesdelaterra.cat/

Una nova ofensiva al més pur estil neofeixista espanyol contra Catalunya i els productes catalans s'ha desencadenat malèvolament per Internet i per SMS. Aquesta gent tant supèrba i orgullosa, qualsevol diria que encara porten al damunt gens residuals dels troglodites d'Atapuerca. Quan pensen en Catalunya es veu que pateixen d'estrès agut, i l'odi i la ràbia els corseca.

Plantar cara és el què hem de fer sense manies, sense inhibicions i demostrant a aquesta gent que nosaltres també podem i sabem boicotejar els productes espanyols. 

Els catalans no tenim perquè suportar tanta supèrbia d'una España excloent i alhora uniformadora. Els catalans hem de deixar d'acotar el cap, de ser pacients i rebelar-nos contra tanta ignominia, i contra tanta amenaça de boicot, tot reconeixent que per sort de la mateixa España, i també per sort de Catalunya, encara hi ha una altra España tolerant, d'esperit obert i que s'eforça a entendre els sentiments i la idiosincràssia dels catalans. Per sort de tots plegats els cavenrícoles són minoria i per aixó han de fer molt de soroll d'esquellots per a cridar l'atenció.
Un exemple el tenim en aquest torero que es diu Enrique Guillén que ja ha anunciat represarias contra Catalunya i que també ens informa que votará al PP. Està clar que sí torero, faltaria més. Són els teus. Ningú esperava que votessis a ERC ni a Reagrupament o a CiU després de l'agressivitat que algú que es va declarar torero va demostrar a la seu d'ERC a Barcelona. Aquest tipus deu ser, més o menys, de la teva corda pel que sembla.

Tota aquesta España residual franquista ha de tenir molt clar que els catalans hem sabut defensar-nos al llarg dels segles, i que continuarem fent-ho sempre que se'ns obligui a fer-ho. Per començar, el que hauriem de fer tots els catalans és parlar únicament en la nostra llengua en tot moment i en qualsevol circumstància, sense inhibicions de cap mena.

Potser que ja és arribat el moment i el limit de dir prou. O continuarrem aguantant tanta impertinència sense necessitat?.

Miguel Herrera diputat del PP per Canàries ha felicitat Catalunya per la prohibició de "las corridas de toros"

La cara girada i la poca vergonya dels màxims dirigents del cavernícola partit espanyolista anomenat Partido Popular l'ha desemmascarat un diputat del seu partit. Miguel Cabrera diputat del PP per Canàries fou el primer en impulsar la prohibició de las corridas de toros, i va començar per prohibir-les fa 19 anys a la seva terra.

El text en cursiva que segueix a aquesta entradeta de l'apunt correspon a la noticia que publica avui E-Noticies:

El diputat del PP a Canàries, Miguel Cabrera, impulsor de la prohibició dels toros en aquesta comunitat autònoma ha afirmat en declaracions a Rac-1 que “des del punt de vista de la protecció dels animals, ahir va ser un altre dia gran.”
 “Que Catalunya es converteixi en la segona comunitat autònoma que prohibeix les corrides és una cosa digna d’elogi i felicito als qui així ho han acordat. Amb independència de les connotacions polítiques" ha afegit.
 En la seva opinió, "jo sempre estaré a favor que desaparegui qualsevol espectacle cruel o sagnant amb els animals.” També ha criticat el PPC perquè “no es pot fer servir ni abusar del concepte de llibertat per emparar una salvatjada o una crueltat amb els animals.”
 “Crec que és un greu error [per part de la direcció del PP] fer servir el terme llibertat per emparar una salvatjada com són els toros.” 

Fins quan els catalans aguantarem estòicament tanta agressió gratuïta i de mala fe procedent d'aquest partit que està més clar que l'aigua del Pirineu que ens la tenen jurada?. Molt aviat els catalans serem cridats a les urnes, i pot ser un moment molt apropiat per arraconar encara més a aquest partit de la més pura i dura linia dretana i anticatalana. Els catalans hem de marginar a aquest partit de la politica catalana. L'hem de condemnar a l'oposició perpètua i residual per a que mai al llarg de la història contemporània el Partido Popular pugui tenir ni el més minim bri de poder politic ni de decisió  en els asuntes de Catalunya. Que bramin i burdin des de l'oposició, que bramin i burdin fins que reventin.

http://www.e-noticies.cat/

Mariano Rajoy, el torero del PP, y la Fiesta de Interés Cultural o l'art de martiritzar i de matar animals

http://colectivos-antitaurinos.blogspot.com/

Dir-li Fiesta de Interés Cultural a una corrida de toros on es martiritzen sis toros fins a matar-los després de fer-los patir lentament un rere l'altre i mentre el populatxo aplaudeix i crida histriònicament demanant més sang i més patiment dels animals, és al meu entendre l'anticultura per antonomàssia.

Per a aquesta gent, com els del PP amb el  Mariano Rajoy al capdavant acompanyat per la solista Sánchez Camacho del coro pepero, l'acord adoptat vui pel Parlament de Catalunya els ha servit com un element més per a expressar el seu anticatalanisme visceral. A Catalunya vora 200.000 ciutadans van signar la ILP per abolir les curses de braus al nostre país, i així s'ha fet des del nostre Parlament. 

I és que els del Partido Popular als catalans ens la tenen jurada des de fa temps. Va presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya contra articles que eren idèntics als d'altres estatuts que no va recòrrer; ha engegat diverses campanyes anticatalanes a nivell d'Espanya contra la nostra llengua promovent l'anticatalanisme; ha intentalt promoure canvis de la llei electoral per a esborrar del mapa parlamentari d'Espanya als partits nacionalistes i consolidar l'aberrant bipartidisme d'acord amb el PSOE, etc.

 El tal Mariano Rajoy hauria de saber que a Catalunya no necessitem cap festa d'interés nacional relacionat directament o indirectament amb les corridas de toros, perquè per a nosaltres aixó no és cultura,. A plè segle XXI per a nosaltres és una aberració mancada de tota sensibilitat humana envers el respecte que es mereixen els animals.

I per últim, com és que en cap moment aquest pepero ha fet la més minima referència al fet que a les Canaries ja fa 19 anys que es van prohibir precisament per un politic del PP?. Aixó només té un nom: cinisme, hipocresia i anticatalanisme visceral. Una darrera puntualització: Sota de la fotografia del Mariano hi ha un enllaç de col.lectius antitaurins espanyols, no catalans. I si cliqueu damunt del titular d'aquest apunt en trobareu dotzenes.
Gràcies a Google podem accedir als nombrosos col.lectius i moviments antitaurins de Castella i d'Andalusia entre altres territoris d'aquella basta y ancha España.

El Parlament de Catalunya afortunadament ha aprovat la prohibició de "las corridas de toros". Ja era hora!

Las corridas de toros a Catalunya ja tenen els mesos comptats. Felicitats als 68 diputats catalans que han tingut la clarividència i honestedat de votar a favor de l'abolició d'un espectacle que gaudeix amb el dolor i la mort dels animals, en aquest cas dels toros.

Felicitats, també perquè se la mereixen, als impulsors de la ILP, Iniciativa Legislativa Popular, per la seva tenacitat i decisió incorruptible i inquebrantable en la defensa dels drets dels animals, iniciativa a la qual em sento plenament identificat.

Avui Catalunya a recuperat un trocet més de dignitat politica i social al decidir aquesta prohibició que entrarà en vigo a partir de l'any 2012, massa temps encara haurem d'esperar per veure eliminat aquest espectacle propi de cafres i d'insensibles davant del dolor i de la mort lenta d'un animal. A nivell personal he de dir que malgrat que el Parlament hagi aprovat aquesta llei, ILP, no em sento del tot satisfet, perquè ha quedat clar i diàfan que molts diputats de CiU i del PSC-PSOE no li han donat suport.

I que aquesta gent de la caverna espanyolista que acusen Catalunya de sectària i antiespanyola, que callin, sabent que fa 19 anys que las corridas de toros van ser prohibides a las Islas Canarias a instàncies precisament d'un politic del Partido Popular. Aquesta gentusa es podria mossegar la llengua  i trossejar-se-la abans de tirar tant de verí i mala llet contra la nostra Nació. Els defensors de las corridas de toros no digueu que aquest sanguinari espectacle és cultura. De quina cultura parleu, de la tortura sistemàtica i cruel d'un animal fins rematar-lo sota els aplaudiments de gent histèrica i afamada de sang?. Aixó és cultura?.
Ah!, i el José Montilla no calia que sortís corrent de l'hemicicle del Parlament per a presentar-se davant la premsa per declarar que ell, havui, a votat en contra de l'abolició de les corridas de toros. Ja ho sabiem que ell i el seu grup es desmarcaria i donaria suport a una festa macabra i sanguinolenta. Per sort han fracassat.

http://www.prou.cat/

Ramon Espadaler, d'Unió Democràtica de Catalunya, apel.la a la llibertat per defensar les curses de braus

I la llibertat del toro on és Ramon Espadaler?. I els drets dels animals on són Ramon Espadaler?. I les lleis de defensa dels animals les respecten les corridas de toros Ramon Espadaler?. És llibertat turmentar, martiritzar i matar un toro davant d'uns espectadors àvids de sang i de mort embogits per una borratxera de sadisme col.lectiu Ramon Espadaler?.

Tots els catalans som conscients que la votació d'avui al Parlament de Catalunya està pendent d'un fil perquè especialment els vots dels parlamentaris d'UDC són claus per a que aquesta barbaritat inhumana de les corridas de toros siguin prohibides definitivament a Catalunya. No és res d'estrany aquest fet, si ens atenem al vostre espanyolisme pèssimament dissimulat. Aqui no es tracta de ldefensar les llibertats individuals de les persones per si volen o no anar a la plaça de toros. 

Aqui el que es debat i es defensa són els drets dels animals, en aquest cas concret dels toros, a tenir en qualsevol cas una mort digna i amb el minim de dolor. És un contrasentit que per una banda existeixin lleis a casa nostra i la Unió Europea que protegeixen els animals que són sacrificats als escorxadors, i per l'altra es defensi la bestialitat i primitivisme de les corridas de toros. Que de la bestialitat i sagnants corridas de toros en diguin cultura i fiesta nacional, ja ho diu tot dels qui les defensen. Si aquesta fiesta és cultura, doncs jo m'hi cago en aquest tipus de cultura salvatge.

No apel.leu a la llibertat. Apel.leu a la vostra manca de sensibilitat humana envers els drets dels animals. http://www.naciodigital.cat/

La festa taurina és una bestialitat propia de l'Edat de Pedra. El Parlament s'ha d'oposar a aquesta cafrada

Si no hi ha res de nou, perquè en politica t'ho pots esperar tot, demà el Parlament de Catalunya es definirà i votarà per si a Catalunya es prohibeixen per sempre més les cavernícoles i salvatges corridas de toros, o els catalans haurem de continuar aguantant aquesta inhumana forma de fer patir i matar un animal.

Les ments perverses i més espanyolistes ens acusen, als antitaurins, de ser sectàris i identitàris. No és cert, perquè aleshores n'hi deuen haver grapats per totes les terres castellanes, manxegues i andaluses. Només cal navegar una estoneta pel Google i qualsevol pot adonar-se'n que d'antitaurins que demanen la fi de les corridas de toros n'hi per arreu de la Peninsula i per arreu del món. La llista de desenes de milers de signatures que s'ha presentat al Parlament donen fe d'aquesta protesta internacional contra l'assassinat bestial i brutal dels toros.

Ignoro si al marge de la llibertat de vot que alguns partits atorgaran als seus parlamentaris, els vots seran nominals i públics, és a dir que tots podrem saber qui és qui en aquesta cursa final per a erradicar definitivament la mort dolorosa i violenta dels toros en qualsevol plaça de braus de Catalunya.

Els catalans demà estarem molt pendents d'aquesta votació, i serà força clarificadora just pocs mesos abans de les eleccions catalanes.

Tarragona és marginada per l'administració de Madrid però també per la de La Generalitat de Catalunya

L'anunci de la paralització de les obres de l'A-27, concretament del tram Vall-Montblanc, és un altre despropòsit del govern socialista de Rodriguez Zapatero. Aquesta obra és vital per al desenvolupament del conjunt del Camp de Tarragona, i per al trànsit de mercaderies del port de Tarragona i dels complexes industrials petroquimics i de serveis existents al nord i al sud de la ciutat.

Dic que és un altre despropòsit perquè n'hi han molts més. Uns afectats pel passotisme de Madrid, però d'altres pel passotisme del Govern de La Generalitat de Catalunya. Per exemple: Fomento quants anys està anunciant que farà el pas soterrat del pas nivell de la Plaça dels Carros?. Encara està per fer. Quants anys han passat, un altre exemple, per a que des de Madrid actuessin en la recuperació del Teatre Romà?, i cal dir que les actuacions que han fet no han trencat precisament cap pressupost.  Quants anys hem estat, els tarragonins, demanant el tercer carril de l'autopista Tarragona-Barcelona en els dos sentits?, i es va entrar en servei fa un any i encara hem de donar les gràcies per l'esforç. 

I de la Generalitat de Catalunya..., què?. Doncs un desastre potser pitjor. Les instal.lacions esportives del pavelló Sant Jordi, a la rambla Lluis Companys, estan penjades fa la tira d'anys. La Ciutat de la Justicia, se'n recorda algú?. I de la caserna central dels Mossos d'Esquadra que se n'ha fet?, potser han perdut l'expedient?. I de les obres del Mercat Central de Tarragona que sembla que estiguin maleïdes què?. I del Passeig Maritim de la platja Llarga algú té la més minima idea d'on són els informes i projectes tècnics per a executar-lo?. Tarragona ha demanat repetidament un nou hospital, i des de la Generalitat se'ns nega en rodó.

Podria continuar el llistat però crec que ni val la pena vist el gran interès per Tarragona que tenen tant l'administració central com la de Catalunya. Tots aquests aspectes sincerament crec que els tarragonins els hauriem de tenir molt en compte a l'hora d'anar a votar d'ací a tres mesos per a renovar el Parlament de Catalunya i de retruc el Govern del nostre país.
De tota aquesta situació que patim a Tarragona, el més penós deu ser la situació de l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, del PSC, que deu tenir de lluitar contra dues parets que a més són del seu propi partit. No li envejo per a res la seva situació.

AbdelWahab Houzi, l'imam salafista radical de Lleida, ja se l'hauria d'haver foragitat de Catalunya i de la UE

El passat dia 17 d'aquest mes ja vaig penjar un apunt referint-me als perills que representen per a Catalunya aquests imams salafistes intolerants i orgullosos que es creuen estar pel damunt de la societat que els ha acollit. L'imam AbdelWahab Houzi, l'imam radical salafista de Lleida, està predicant a l'entorn de la comunitat musulmana de Lleida que l'islam s'ha d'aprofitar dels independentistes per a consolidar la seva religió i anar apoderant-se del poder civil i politic. Aquest és un fragment de les amonestacions que aquest islamista va fer a la mesquita de Lleida fa uns quants dies:

"Ens hem d'aprofitar dels independentistes, ja que ells es recolzen en nosaltres per aconseguir vots, però el que ells no saben és que, quan ens deixin votar, tots votarem als partits islàmics, ja que nosaltres no pensem en esquerres i dretes. Això ens farà guanyar alcaldies, i a partir d'aquí, amb les grans competències de les autonomies començarà a implantar-se l'Islam".

Aquesta gent són un niu de conflictes i d'enfrontaments socials i politics. Aquesta gent és tan orgullosa i despòtica que es creuen en dret a exigir-ho tot a canvi de res. Han arribat en pla de domini i de conquesta  tot menyspreant les nostres tradicions, la nostra cultura, la nostra societat democràtica, ja que l'islam per si mateix no accepta la democràcia, i paradoxalment s'aprofiten de la nostra societat oberta i democràtica per a intentar doblegar-nos, i els politics callen amb una covardia i ineptitud inconcebible enfront de l'asserviment d'aquesta gent que mai en té prou.
Petit detalls d'Abdelwahab Houzi, interlocutor del alcalde de Lleida, "gran defensor del burka («No es discriminación… nadie la obliga»), polígamo acusado de malos tratos cuando se casó con una española a la que abandonó en Rabat, estando ya casado con otra, convoca reuniones para expandir el salafismo wahabí y destruir el país que le acoge. Apoya a todos aquellos aliados coyunturales que puedan servir a su fin último: eliminar el Estado de derecho e implantar la dictadura islámica".

Tots aquests imams salafistes que estan tant a Catalunya com a Espanya i a la Comunitat Europea, perquè el de Lleida no és l'únic per desgràcia, haurien de ser foragitats sense contemplacions de l'Europa democràtica i lliure pel bé dels nostres països, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. No fer-ho amb fermesa i decisió, serà condemnar a Catalunya i a Europa a un procés de conflictes socials i religiosos cada cop més creixents i radicals. I la culpa serà de la covardia dels politics.
Per cert. Els moviments independentistes de Catalunya no tenen res a dir pel que fa a les afirmacions d'aquest imam que els involucra d'alguna manera en les seves tenebroses intencions de domini islàmic de la nostra societat?.

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/399657/index.php
* Cliqueu damunt del titular d'aquest apunt, i accedireu a la informació de La Vanguardia d'avui relacionada amb aquest imam salafista.

La bruta, egoista i morbosa politica catalana i el batibull al si de l'independentisme a Catalunya és desconcertant

Cada dia que passa els catalans que tenim el morbo de seguir l'actualitat politica i social del nostre país, ens adonem que el batibull politic entre els partits i el camp qui pugui que sembla que predomina dintre dels diferents grups i organitzacions independentistes, en lloc d'orientar i donar confiança a l'electorat, el que aconsegueixen és que creixi la desafecció envers la politica i no cal dir dels politics.

Els d'ERC que han anat tirant de la rifeta durant 7 anys donant suport a un Govern que mai s'ha plantejat la independència de Catalunya, ara es reivindiquen com l'únic partit independentista existent al Parlament de Catalunya. Manipuladors i hipòcrites!. Els del PSC-PSOE estan analitzant acuradament eliminar de les llistes electorals als sectors més catalanistes representats pels actuals consellers Ernes, Montserrat Tura i Antoni Castells. Segur que Zapatero l'altre dia ja li va tocar el crostó al Montilla.

Els de CiU no s'acaben de definir. Tant aviat semblen més independentistes que ningú, i l'endemà ens surten que prefereixen el concert econòmic i una España confederal. A més, i aixó em crida molt l'atenció, tant els de CiU com els d'ERC tenen dos responsables dels respectius partits, l'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran treballant amb la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència, peró continuant com a membres dels seus partits. Quina jugada ens preparen uns i altres?. Quina trampa?.

 A més, sembla que aquesta operació de la Crida s'està desmanegant pet moments per clars interessos de partit tant per part d'ERC com de CiU. I Reagrupament va pel seu compte, recelós de totes aquestes maniobres politiques independentistes tot i mantenir les portes obertes per arribar a una entesa i configurar llistes que ara que està de moda en diuen transversals.

 Ah!, i  la CUP, que també s'ha desmarcat de tot aquest batibull catalanista independentista al.legant que les seves prioritats són les eleccions municipals, com si les politiques municipals que es puguin fer des de qualsevol ajuntament no depenguessin cada dia més de les politiques municipalistes que s'engeguin des del Govern de Catalunya, i per tant segons sigui el nou Govern de la Generalitat que sorgeixi de les eleccions de la tardor, els ajuntaments seran més compresos i atesos que segons qui sigui qui governi. 

Sincerament, i vull acabar l'apunt perquè potser en diria alguna de grossa, veig amb tristesa com els interessos dels partits i el què és pitjor els interessos d'alguns personatges es posen pel damunt dels interessos de Catalunya, i si la cosa continua així, que ningú ni cap partit esperi el meu vot. A casa hi falta gent.

CiU ha denunciat al Govern Tripartit perquè ha adoptat mesures per compensar les retallades dels sous

Un altre escàndol politic que en cas de confirmar-se, i s'ha de creure que ho és, desqualifica totalment al Govern Tripartit i que molt bé podria ser motiu de denuncia judicial per part de la mateixa societat.

Oriol Pujol de CDC ha denunciat que les preteses retallades dels sous dels alts càrrecs del Govern es compensen d'altres maneres, fins i tot s'incrementen les quantitats que s'haurien de retallar.

A continuació reprodueixo textualment la informació que publica avui el diari http://www.naciodigital.cat/, i que després de llegir-la m'ha indignat al constatar la manca d'escrúpols i la hipocresia dels qui ens governen adoptant comportaments que només es poden qualificar de perversos i d'atemptat contra els interessos dels ciutadans. Aquest és el text:

"Consolidar canvis de nivells superiors o duplicar l'assistència als consells d'administració de les empreses públiques. Aquest serien, segons CiU, alguns mecanismes utilitzats per càrrecs i llocs de treball del Govern tripartit per compensar la retallada de sous prevista en les mesures de reducció del dèficit impulsades per la Generalitat. El portaveu parlamentari de la federació, Oriol Pujol, i  la diputada Pilar Pifarré, han detallat aquest migdia al Parlament, el sistema que, atès el seu criteri, aplica el tripartit per "protegir la gent col·locada pel Govern abans que acabi la legislatura i alhora eludir la retallada de sous prevista en les mesures contra el dèficit".

Segons la federació s'utilitzen dos vies "perverses". Una primera és la creació de llocs de treball singulars, de comandament o no especificat, mitjançant formes de provisió com "concurs específic o lliure designació".
Segons denuncia CiU s'haurien creat 758 llocs de treball nous, - 512 nomenaments i 246 convocatòries (44 del Departament d'Economia i Finances) - des de l'u d'abril fins el 20 de juliol d'enguany. Aquests nomenaments tindrien una cosa en comú, "no respectarien la cua d'altres llocs de treball que fa anys que esperen la consolidació o creació, ja que són llocs de treball d'entre 1 i 3 anys d'antiguitat - i consolidarien canvis de nivells retributius superiors" segons ha assegurat Oriol Pujol. Amb aquest sistema quedaria "pràcticament anul·lada la retallada de sous aplicats als càrrecs de l'administració catalana, ja que el canvi de nivell implica la pujada del sou i complements".
  La segona via seria la vertebrada a través de les "dietes i bestretes" en organismes públics i empreses públiques. El més evident, segons Pujol, és que "els darrers mesos, i malgrat la promesa del govern de contenció en les retribucions, s'han duplicat o augmentat la freqüència dels consells d'administració de les empreses públiques, fet que obliga a pagar més dietes i bestretes per assistència, igualant la retallada de sous establerta pel govern".

Així mateix, atès el criteri de CiU, haurien "aixecat la llebre i produït l'efecte invers al desitjat, en provocar que molts directius i càrrecs demanin ara dietes i bestretes que abans no es cobraven" ha assegurat Pujol.

Places per organismes que es liquidaran

Pilar Piferrer també ha assegurat que en el pla de vacants intern del cos administratiu de la Generalitat "s'oferien places per empreses o organismes que s'han de dissoldre". Una situació que toparia amb el Pla d'estalvi aprovat pel Govern que congelava les vacants, llevat educació i salut que podrien cobrir el 50% de les vacants. Pifarré ha posat un exemple del passat 20 de juliol. "S'oferia - en una llista de 22 vacants,  una plaça a l'INCAVI - Institut Català de la Vinya i del Vi- de tècnic superior nivell 22, quan aquest organisme desapareixerà amb la reestructuració de l'IRTA" ha assegurat Piferrer".

Més perversió i putrefacció politica del Govern de la Generalitat, impossible.

El cadàver politic de Joan Saura ahir va ressuscitar a Horta de Sant Joan provocant desconcert i tensions

Ningú l'havia convidat, peró com una ombra tenebrosa i fantasmagòrica el que encara en queda del conseller d'Interior, l'ecocomunista Joan Saura, va reaparèixer a l'acte recordatori per als cinc bombers que van morir cremats a l'incendi d'Horta de Sant Joan d'ara fa un any.

Joan Saura ja ha demostrat abastament la seva incapacitat politica durant els darrers set anys. Conseller d'Interior en els dos Governs Tripartits, ha sigut un niu de conflictes i de despropòsits, i ahir va demostrar, a més, ser un mal educat i un politic sense escrúpols.

Va aparèixer com un fantasma ressuscitat, com si fós el Llàtzer del segle XXI, a un acte al qual no se l'havia convidat., i la seva sola presència va originar neguit, desconcert i tensió. Quanta misèria humana i poliica que arrossega aquest detestable politic. Són els darrers estertors d'un moribund que només li queden tres mesos de vida perquè els catalans l'eniarem cap a casa per a que no emprenyi més als catalans en general, ni als bombers, ni als Mossos d'Esquadra, ni als agents forestals ni a ningú més. 

* Clica damunt del titular del post i accedireu a la informació del Diari de Tarragona

El PSC és la concubina politica incondicional del PSOE, perquè el PSOE no és un partit federal, és centralista

Res de nou al Congreso de los Diputados español. Ahir es va palesar una vegada més l'estret i intim lligam i supeditació incondicional del PSC al PSOE. Ahir, el PSC-PSOE, va tornar a traïr Catalunya, encara que el Miquel Iceta intenti justificar el que és del tot injustificable i imperdonable.
Si algú encara confiava que els socialistes de Catalunya ahir fes un front comú amb la resta de forces politiques catalanes com es va acordar al Parlament de Catalunya, que s'acabi de desenganyar. El PSC es podria afirmar que és la concubina politica perfecte del PSOE. I si algú encara confia que la reunió d'avui entre Zapatero-Montilla aporti res de nou, que abandoni la idea. Serà una trobada per a una altra foto i donar carnassa estiuenca als mitjans de comunicació. Un nou capitol de teatre d'opereta.

Ja ho va deixar dit i ben clar el president del Congreso de los Diputados, José Bono, quan fa uns dies va declarar que el PSC es deixi de nacionalismes i que es dediqui a sumar vots (per a alimentar i donar oxìgen al PSOE).El PSOE, desenganyem-nos, no és un partit federal, és un partit centralista que té sucursals obedients incondicionals. El PSC n'és un exemple ben clar.

El president José Montilla ha jugat massa a la viu-viu durant tota la legislatura que ja se li acaba. Ja no enganya ningú, i el PSC-PSOE tampoc. Ja els hi tenim presa la mida. Hem tingut quatre anys per conèixer a fons les seves autèntiques intencions. Fer veure que alguna cosa canvia per a no bellugar-se del mateix lloc. Que el PSC-PSOE ahir s'aliés obertament i sense vergonya amb el PSOE no fou res de nou, perquè ja ho ha fet quan els hi ha donat la gana. Quantes vegades al Parlament de Catalunya han votat una cosa, i quan estan a Madrid han voteat en contra?. Res de sorpreses ni desconcerts. Són els mateixos, es confonen entre ells perquè els anima i els sustenta la mateixa ideologia centralista espanyola.

De tota aquesta història que haurà durat 1.460 dies, o el què és el mateix, quatre anys, sortosament ja s'acaba. És hora de demanar obertament i amb exigència explicacions als d'ERC reconvertits de cop i volta amb independentistes després d'haver donat durant els darrers 7 anys suport a dos Tripartits. No entenc sincerament que a aquesta gent ara se'ls hi obrin les portes des de Solidaritat Catalana per la Independència. Que facin el seu camí en solitari i que s'estabellin electoralment parlant. Necessiten uns quants anys de purgatori intens, és el que es mereixen.

Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència

www.solidaritatcatalana.cat

 

CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme.

El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”

Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.
Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.
Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.
És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents:
1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).
2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.
Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.
Des d’aquest moment, ens posem a treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.
Visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch             Alfons López Tena            Uriel Bertran i Arrué

Dolors Espinet publica "La veritat crema" relacionat amb la mort de 5 bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan

La presentació del llibre La Veritat Crema escrit per Dolors Espinet germana de Ramon Espinet, un dels cinc bombers que van morir cremats a l'incendi d'Horta de Sant Joan, avui fa un any dels fets, ha merescut una resposta massiva dels ciutadans de Lleida que van voler assistir a l'acte.

Just avui, dimarts, s'informa que la jutgesa que porta el cas ha demanat noves diligències entre les quals es farà una rconstrucció els fets in situ. Dolors Espinet explica les aventures i desventures que ha patit al llarg d'aquest darrer any tant per a confegir el llibre com per a obtenir informació de primera mà. No va ser precisament la conselleria d'Interior dirigida per l'ecocomunista Joan Saura ni pels màxims responsables d'aquest departament els qui li van posar fàcil, ben al contrari. El següent fragment de text que reprodueixo a continuació que he copiat del diari digital E.Noticies.cat dóna fe de la mala fe dels responsables d'Interior que van passar olimpicament del dolor i de la necesitat d'esbrinar al màxim què va passar aquella tarda-vespre del dia 21 de juliol de l'any passat a Horta de Sant Joan. Aquest és el text:

"La germana de Ramon Espinet, que ha presentat el seu llibre La veritat crema, ha denunciat el “bloqueig” i el “blindatge” provinent del Departament d’Interior de la Generalitat a l’hora de recopilar informació sobre el sinistre. “Hi havia ordres de la conselleria d’interior que no es facilités cap telèfon, ni un trist telèfon per nosaltres poder-nos posar en contacte. Una vergonya sincerament”. Dolors Espinet ha lamentat que “el cos de bombers estigui tan militaritzat i jerarquitzat, que no tinguin llibertat d’expressió i que estiguin tan manipulats”.

 http://www.naciodigital.cat/noticia/16395/veritat/crema. Catalunya té molta sort que d'ací a tres mesos podrà tornar a votar democràticament i fer saltar pels aires el Govern actual de la Generalitat i, molt especialment, el cap politic de l'incompetent Joan Saura.
ADDENDA.-Clica damunt del titular d'aquest apunt.

Alicia Sanchez Camacho, la cap visible del PP a Catalunya, em recorda a Doña Urraca del TBO

La líder del Partido Popular a Catalunya, Alicia Sanchez Camacho, que per cert va ser col.locada a dit pel Mariano Rajoy, sempre que apareix a la pantalla de les TV em recorda a Doña Urraca del TBO.

Manipuladora de conceptes i de realitats, l'Alicia pepera, que no és precisament la del Pais de las Maravillas, afirma per activa i per passiva qne se sent tan catalana com española. Fals. Un simple detall del perquè és fals. Els del PP alcen el crit al cel quant els independentistes catalans cremen esporàdicament una bandera española, però callen amb tota la mala fe i menyspreu quan els radicals neofeixistes espanyols cremen senyeres, contenidors i fins i tot arbres, com va succeir la nit en que la que dien  La Roja va guanyar la copa del món. Per a aquesta gent la senyera no té cap valor, siguin peperos catalans, els ja prou coneguts botiflers, o siguin d'España. Només els importa les ensenyes que ells en diuen nacionales.

Ara, l'Alicia Sanchez Camacho es despenja demanant que el Parlament de Catalunya reti homenatge a La Roja, quan ja ningú se'n recorda d'aquella victòria futbolística que per cert va ser gràcies als 7 jugadors del Barça. El Parlament de Catalunya no s'ha d'utilitzar per a donar satisfaccions malsanes als qui menyspreen Catalunya, els seus símbols, els seus sentiments i als ciutadans. 

I deia al començament d'aquest apunt que la Sanchez Camacho em recorda a Dona Urraca del TBO, perquè aquell personatge del TBO sempre estava avinagrada, sempre estava pendent de quina en podia fer i de qui se'n podia enfotre. Alguna vegada heu vist a l'Alicia del PP dit de Cataluña, riure amb ganes, distesa i sense tirar dards contra tots aquells que defensem la nostra pàtria que no és altra que la catalana?.

Rodriguez Zapatero amb els seus cants de sirena no aturarà la tendència creixent del vot independentista

http://www.lavanguardia.encatala.net/
La veritat és que n'estem farts i tips de rebre constantment agressions contra la nostra voluntat de ser una nació normalitzada i amb la plena sobirania que ens pertany dintre del concert de les nacions i de la Unió Europea.

També n'estem farts que des de Madrid se'ns intenti enganyar una i altra vegada amb promeses que segons la Constitución Española i la sentència del Tribunal Constitucional són inacceptables i van contra la llei de la España única, de la España grande, de la España libre com deien en els millors temps de la dictadira franquista.

Ignoro fins a quin punt els afectarà moralment i politicament als del PSOE el resultat de l'enquesta/sondeig que avui, dia 18 de juliol, publica La Vanguardia. Precisament els seus germans bessons, els del PSC, no aixequen el cap. Enquesta rere enquesta els col.loca en situació de derrota electoral, i ni cal dir el desastre, en aquest cas afortunat, electoral del segon Govern Tripartit. Només cal veure el quadre que he extret de La Vanguardia per adonar-se'n que el Tripartit salta pels aires, fidel reflexe del cansament i de l'atipament dels catalans respecte a l'actual Govern de Catalunya.

Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció d'aquesta enquesta és la derrota electoral que tindrà ERC tot i els seus esforços de darrera hora per a presentar-se com a líder dels qui desitgem la independència nacional de Catalunya. Els cants de sirena del Rodriguez Zapatero dels darrers dies, i d'ahir mateix, i els del desesperat Joan Puigcercós, no els hi serveixen per a res. Ja no mobilitzen al seu favor els sectors socials independentistes perquè ens han enganyat massa i amb excés al llarg dels darrers quatre anys. No són de fiar malgrat la seva oratòria i les seves promeses. Fets i no més paraules li diria al Joan Puigcercós i als seus després d'haver confraternitzat amb els qui sempre s'han mostrat contraris a la independència de Catalunya durant set anys.

La qüestió, per als d'ERC, era continuar xupant de la mamella del poder i de les més que sucoses nòmines. Es tractava de mantenir-se un minim de set anys, i ja ho han aconseguit, per si arribava el cas retirar-se amb una molt bona pensió. Sortosament si es compleixen les estimacions de vot anunciats per La Vanguardia, i si l'independentisme català és capaç de reagrupar-se i unir-se per a fer un front comú sòlid i cohessionat, d'ací a tres mesos podrem començar a parlar d'una nova etapa, o era, pel que fa al present i futur de Catalunya.
ADDENDA.- De fet el resultat de la darrera enquesta de La Vanguardia no fa altra cosa que reafirmar i reconfirmar el què ja es donava per fet en anteriors enquestes.

El Govern de La Generalitat està de panxing mentre els imams islamistes radicals van treballant a l'ombra

De tots és prou conegut, perquè els mitjans de comunicació n'informen amb freqüència, que Catalunya s'ha convertit en el centre del salafisme islàmic més radical i conservador que ja està provocant conflictes interculturals i religiosos a casa nostra. 

Pel que sembla el Govern de la Generalitat globalment i, en particular, la conselleria d'Interior que desgraciadament té com a responsable al fracassat conseller comunista Joan Saura, no fa res per frenar aquest enfortiment de l'islam radical a Catalunya. Una prova més del que afirmo és aquesta noticia d'Europa Press i que l'ha publicat el diari digital Que.es i que reprodueixo textualment a continuació malgrat que estigui escrita en llengua castellana:

LLEIDA, 16 (EUROPA PRESS)

"El imán de la mezquita del Nord de Lleida, Abdelwahab Houzi, está convocando reuniones para expandir el salafismo wahabi en Lleida a través de una federación de mezquitas que quiere presidir. En el último encuentro, el pasado domingo, Abdelwahab Houzi animó a los musulmanes a aprovecharse de los independentistas, según ha contado a Europa Press la esposa de uno de los asistentes.

Abdelwahab Houzi dirige la mezquita de la calle del Nord, la Ibn Hazn, de la calle del Nord, la más grande de Lleida, ciudad en la que funciona otra mezquita, la Omar de la calle Clavell

La esposa del marroquí asistente a las reuniones ha contado que el domingo pasado el imán dijo: "Hay que aprovecharse de los independentistas pues ellos se apoyan en nosotros para conseguir votos pero lo que ellos no saben es que cuando nos dejen votar todos votaremos a los partidos islámicos pues nosotros no pensamos en izquierdas y derechas. Esto nos hará ganar alcaldías y a partir de ahí con las grandes competencias de las autonomías empezará a implantarse el Islam."

"Allí estuvo mi marido y dice que la gente tenía miedo porque 'la policía religiosa' no dejaba entrar a todo el mundo. De manera agresiva dejaban a gente fuera, gente que no les convenía que estuviesen" ha explicado la mujer.

Esta musulmana, marroquí, asegura que la 'policía religiosa' también obliga a que las mujeres lleven el Hiyab --el velo-- sin importarle la libertad que ellas tienen de hacerlo o no, y reprimen a quien no sigue esta línea.

"La policía religiosa advierte a sus maridos y al Imán del comportamiento de algunos fieles para poder reprimirlos, o incluso expulsarlos o ponerlos en evidencia delante de los fieles, en sus palabras no quieren que las ovejas pierdan el camino", ha aclarado.

"Pero lo que indigna a mi marido es que quieren fomentar que las mujeres se pongan el Burka y hagan alguna declaración a los medios de comunicación de que se lo ponen por voluntad propia", ha agregado la mujer que, siempre según la versión de su esposo, asegura que es mentira y que en la reunión se habló de obligarlas a hacer este comunicado pues en sus palabras "ellas deben ser sumisas del Islam y deben hacer lo que nosotros digamos".

"El miedo era patente en la reunión hasta el punto que una persona, prefiero no decir su nombre, sacó el teléfono móvil para grabar las palabras por miedo, y la policía religiosa actuó", cuenta la mujer.

"El enfrentamiento fue duro y podía haberlo sido más, mi marido dice que no llegaron a pegarle porque había mucha gente delante de las demás mezquitas y que lo que busca la del Nord es ganar adeptos a la causa del Salaf, ha contado".

¿A què esperen els del Govern Tripartit i/o el govern de Madrid per frenar aquesta situació abans que els conflictes socials s'accentuin i resultin molt més dificils de frenar i aturar?. Aquesta mena d'imams ja haurien d'haver estat expulsats de casa nostra i enviats als seus països si és que els volen, perquè aqui hi sobren tots.

Joan Carretero i Joan Laporta no tenen un festeig idílic, i l'independentisme català cada dia es disgrega més

Fem riure, més que fer riure el que fem és pena. Estem com qui diu a les portes de la convocatòria de les eleccions a Catalunya, i l'independentisme català en lloc d'agrupar-se, reagrupar-se i fer una pinya sòlida, compacta i madura, se segrega cada dia més.

Joan Laporta i Joan Carretero no tenen un noviatge politic idílic, gens tranquil i lluny de ser harmoniós, ben al contrari si ens atenem a la informació del diari digital e-noticies.cat (clica damunt del titular del post). Reagrupament i Democràcia Catalana estan condemnades a entendre's, o bé a partir peres tot danyant irreversiblement i perillosament l'independentisme.

La qüestió és que les picabaralles entre els moviments independentistes tenen continuació amb l'escisió interna de la CUP, perquè ara un sector escindit ha creat una nova formació denominada Crida per la Terra, grup que s'atuodenomina ecoindependentista. Això em sona a gent molt afí als comunistes catalans. És una estratègia d'IC-V per a desarticular encara més l'independentisme català?. 

Per l'altra banda ens trobem Unitat Nacional Catalana que també va fent la seva guerra, diuen que intentant unir l'independentisme. Serà veritat?.

És tal la desvertebració de l'independentisme català, que Catalunya a hores d'ara més aviat sembla un camp de batalla de galls de lluita per veure qui de tots ells s'alça amb la victòria per ennarbolar una senyera estelada estripada i bruta per l'ambició d'alguns politics que pensen més en ells mateixos que amb els interesos de Catalunya. El que conseguiran entre tots plegats, i ja ho he comentat en diversos apunts des d'aquest bloc, és que la disgregació de vots independentistes faci que ningú, cap de tots aquests partits, agrupacions, entitats i/o organitzacions dites independentistes assoleixin ni un sol diputat al Parlament de Catalunya, i l'independentisme català s'esclafarà contra les seves pròpies contradiccions i personalismes.
 

El Govern Tripartit de la Generalitat "corpore insepulto"

El dia 23 de setembre és la festivitat de Santa Tecla, festa major de Tarragona, que alhora és la vigilia de la festa major de Barcelona, festivitat de la Mercè.

El dia 23 de setembre, doncs, marcarà l'entrada astronòmica a l'equinocci de la tardor concretament a les 3.10 hores del matí (hora astronòmica) i a les 5.10 hores del matí segons l'hora oficial.

Anem al gra. Aquesta seria una molt bona data per a que el president de La Generalitat de Catalunya, José Montilla, anunciés publicament la dissol.lució del Parlament i la convocatòria de les esperades eleccions per a renovar el Parlament i, de retruc, el Govern de la nostra Nació. I és que ja fa massa temps, massa, que aquest Govern Tripartit està corpore insepulto. És un cadàver que espera ser enterrat per alliberar als ploraners i ploraneres d'arreu del país que esperen que ja sigui sepultat per a que reposi definitivament en pau. N'estic més que convençut que la gran majoria de catalans agrairiem que José Montilla no esperi més setmanes, més mesos per a donar per acabat el funeral del  corpore insepulto.

Als catalans només ens fa falta per a fastigejar-nos del tot la manca d'acord per a presentar-se tot plegats al Congreso de los Diputados amb un document unitari. Ja ho veiem avui aquesta aquesta incapacitat politica. Està clar que els politics es posen pel davant de les reivindicacions de la societat civil que es va fer ben palesa i contundent al passat dissabte dia 10. Demà ja farà una setmana, i els politics continuen oferint-nos una altra vergonyosa sessió de ginyol de la més baixa qualitat, i amb una argumentació del tot incomprensible i innacceptable. Que no es queixin més els partits politics i els politics que diuen que lideren els interessos de Catalunya per la creixent desafecció social envers la politica, el politics i d'España. És fals que lideren els interessos generals. El que fan és liderar i defensar simplement els seus interessos politics i de partit, i aquesta percepció és general, no és simplement meva i d'uns quants.
Aneu a Madrid, aneu al Congreso de los Diputados, ben dividits que donareu carnassa per a alimentar als corbs i voltors que sempre estan alerta per a mossegar-nos cada vegada amb més contundència i voracitat.

Josep Anton Duran i Lleida, líder d'UDC, va donar una autèntica lliçó d'estadista al PSOE i al Partido Popular

Magistral. Josep Antoni Duran i Lleida en la seva intervenció d'ahir a la tarda al Congreso de los Diputados va donar una autèntica lliçó d'oratòria, d'argumentació perfectament estructurada i de presentar un regitzell de propostes per a superar la crisi econòmica.

Les tristes i repetides intervencions de Rodriguez Zapatero i més encara de Mariano Rajoy, cap d'ells dos van aportar res del que ja han repetit no sé quantes vegades, van quedar eclipsades per la contundent i serena intervenció del líder d'UDC.

Dels ja aburrits, per coneguts, retrets que sempre es dediquen el Zapatero i el Rajoy que tots dos semblen disquets ratllats, Duran i Lleida va fer una intervenció d'autèntic estadista. Va demostrar amb valentia i serenor que si es tenen les idees clares i se sap exactament cap a on es vol anar per vèncer amb rigor la crisi, hi ha fòrmules molt diferents de les adoptades fins ara pel govern socialista de Zapatero.
Del Rajoy del PP ni se sap el què vol ni quines són les seves propostes perquè o no en té cap, o se les amaga perquè segur que rebrien molt més rebuig social i sindical de les que han merescut les del PSOE.

Duran Lleida, que va dedicar una primera part de la seva intervenció a la crisi encetada per la sentència del TC sobre l'Estatut, va ser clar i català: o la situació es canalitza adequadament i si convé es modifica la Constitució, o Catalunya encara s'apartarà més de la llunyana acceptació d'una España Federal o Confederal. Peró aixó no serà possible, està més que clar, ni amb governs del PSOE i menys del PP. 

Per tant, els catalans ens haurem de carregar de voluntat, decisió i energia per a emprendre el camí de la nostra alliberació nacional i constituïr-nos en una nació sobirana, perquè durant la rèplica que Rodriguez Zapatero li va dirigir al líder d'UDC va quedar ben clar que els socialistes no estan seriosament per la feina de canviar la Constitució, que per cert no és en absolut innamobible, no és la Biblia, ni per a donar gaires passes per a contrarestar amb decisió politica la sentència judicial i redreçar el camí perdut.

Matricula d'honor per a Josep Anton Duran i Lleida, i suspens, un zero, per a Zapatero i per a Rajoy.
Una darrera consideració. Zapatero, en relació a la llengua catalana, va demanar al portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida que reflexioni amb tranquil·litat sobre això, perquè les constitucions molt rígides poden petrificar les decisions de les legítimes majories polítiques d'un i altre parlament. Doncs que Zapatero comenci a aplicar aquesta consideració amb la ultra rigida Constitució espanyola.
 

Miguel Angel Moratinos fracassa amb el règim cubà i envia els presos cubans alliberats a l'ignominiós exili

El ministre d'afers exteriors espanyol, Miguel Angel Moratinos, està venent una mercaderia diplomàtica que és del tot indigerible.

Totes les negociacions que ha fet el ministre amb el règim comunista i dictatorial de Cuba, amb Raül Castro concretament, han acabat amb l'alliberament d'un grapadet de presos politics cubans peró que són condenats a l'exili, en aquest cas a Espanya. Diuen que el dictador cubà pensa alliberar-ne uns quants més, peró que també els facturarà per a que marxin del pais.

No sé per quin lloc i racó Miguel Angel Moratinos veu com un èxit la seva gestió diplomàtica. El què ha fet ell i el bisbe catòlic de Cuba és acatar servilment les exigències de la dictadura cubana i enviar a l'exili a cubans que simplement reclamen les llibertats individuals i col.lectives per a ells i per al poble cubà. Volen una Cuba democràtica i alliberada del comunisme residual i putrefacte del clan Castro.

Tampoc enten les pretensions de Miguel Angel Moratinos en el sentit que ara la Unió Europea hauria de canviar la politica comunitària, fer-la més flexible, amb el règim cubà. No senyor ministre, ni en broma. La democràcia europea no pot canviar la direcció de la politica de la UE envers Cuba, perquè aquest país caribeny encara està suportant el pes de la bota de la dictadura comunista castrista. Vostè, senyor ministre, no ha aconseguit ni apedaçar la situació que els cubans viuen al seu país.
En el fons el ministre Moratinos no ha fet  altra cosa que fer un favor al règim castrista. Els ajuda a treure's del damunt als incòmodes objectors per raons politiques, mentre la monarquia hereditària de la familia Castro continua negant les llibertats democràtiques al seu poble i subjugar-lo. Francament tot plegat molt penós.
I ja que parlo del fracàs diplomàtic a Cuba, vull recordar els constants fracassos del seu ministeri i del ministre en persona sempre que ha intentat posar el cap al problema del Pròxim Orient. Allà ja no se l'escolta ningú. No té cap autoritat ni moral ni politica.

El Parlament de Catalunya, el dia 16, ens oferirà una sessió de guinyol, i els de Reagrupament ens insulten

El contrasentit dels de Reagrupament que dies abans de la manifestació del dia 10 a Barcelona van desqualificar la convocatòria per considerar-la inútil, passant per les insultants declaracions del reagrupat Josep Sort que des del seu bloc va arribar a qualificar la manifestació com la puta manifestació per als menja-merda, peró que després la cúpula dels reagrupats van manifestar-se fins i tot davant de la capçalera de la manifestació, no té nom. 

Aquest bastard menyspreu envers més d'un milió de catalans que van manifestar-se a Barcelona i dels milers de catalans que, com jo, ens vàrem solidaritzar amb els manifestants des de la web d'Omnium Cultural al ser-nos impossible estar-hi fisicament, tampoc té nom. Si és així, insultant i menyspreant les sensibilitats de la societat com Reagrupament vol captar vots per a obtenir representació al Parlament de Catalunya, ho té molt crú.

I crú també ho tindran els partits que van participar a la manifestació i que ara han organitzat una altra olla de grills que l'obriran, ja veurem què passa, el divendres dia 16 al mateix Parlament de Catalunya.

Si algú encara conserva un bri de confiança i d'esperança que d'allí en sortirà alguna cosa positiva per a Catalunya, que es vagi preparant. Res més lluny d'unitat politica entre ells, i no perquè d'ací a tres mesos i mig els catalans podrem tornar a votar per a canviar l'actual Parlament, no, sinó perquè la pretesa unitat politica i parlamentària ja no hi era ni durant la manifestació del passat dissabte, si ens atenem a les declaracions i valoracions d'uns i altres a peu de carrer i mentre aguantaven la senyera i pancartes reivindicatives pel centre de Barcelona.

Molt m'hauria d'equivocar, i tant de bo que fós així, per a que els politics asseguts als seus escons del Parlament no ens tornin a oferir una autèntica sessió de ginyol de fira de festa major.

Els Transexuals Associats d'Andalusia, ATA, i la transgressió covarda, perversa i sectària del col.lectiu

http://hasbarats.blogspot.com/

Ho he vist i llegit al bloc d'Hasbarats del qual he penjat l'enllaç just damunt de la imatge que il.lustra aquest post. Es tracta d'una de les imatges que forma part d'un calendari editat per la Asociación de Transexuales de Andalucia, ATA.

La perversió ideològica d'aquesta genteta s'afegeix al descarat sectarisme religiós i a la covardia d'aquesta valents que se senten capaços d'insultar i barrejar el judaisme i el cristianisme perversament i amb la més vergonyosa mala fe i manca d'intel.ligència.

Perillosament aquesta gentusa que, emparant-se amb el dret a la lliure expressió i manifestació que els hi atorga l'Estat de dret vigent a Espanya, a Catalunya i, en conjunt, al món Occidental, s'atreveixen impunement a ferir els sentiments i les sensibilitats de milions de ciutadans.

Seria molt interessant, moltissim, que per al proper any 2011, aquests transexuals transegrosrs que reclamen respecte i igualtat al si de la societat per ser el que són, el nou calendari el dediquin a l'Islam i seguint la mateixa línia gràfica i ideològica que sembla que intenten expressar amb el calendari d'enguany. Què els semblaria, és una idea, que dibuixessin a Mahoma ballant un rock and roll o bé adorant a la Lluna, o massacrant als indifels de la Meca?. S'atreviran?. Perquè si alguns es creuen en dret de ferir sentiments morals i religiosos dels cristians i dels jueus, els cristians i jueus es poden enfotre de l'Islam. On estaria la diferència?. O ens respectem tots, o trenquem la baralla i campi qui pugui.

Aquesta gentusa, deixeu-me repetir el qualificatiu, si vol respecte, consideració, comprensió i igualtat dintre de la nostra societat, el primer que han de fer és respectar, insisteixo, la a societat i els sentiments del poble. Vista la imatge del calendari, per a mi aquest col.lectiu em repugna, no tant pel fet de ser transexuals, que ja s'ho faran, sinó per la seva total manca de respecte i l'abús que fan d'uns drets que segurarment no se'ls mereixen perquè n'abusen insultantment. Són elements socials sectaris, covards i perversos. Si no saben respectar que no reclamin respecte, perquè no se'l el mereixen. Més aviat es mereixen el rebuig social.
I una altra  cosa. Com és que vosaltres, els transexuals i els gais conjuntament, encara no heu sortit al carrer per denunciar i condemnar les sentències de mort contra homosexuals i lesbianes que s'apliquen sense pietat a l'Iran, a l'Aràbia Saudita i a molts altres països islàmics?. Sou fastigosos i repugnants a més de brutalment sectaris.
En aquestes condicions no teniu cap dret a exigir i demanar respecte, perquè no en sou mereixedors.

L'Espanya salvatge i violenta es manifesta brutalment a Barcelona aprofitant la victòria al Mundial de Fútbol

Diuen que eren una 70.000 fanàtics de l'espanyolisme més cavernícola i neofascista. Diuen que no tots van ser violents, ni que tots van cremar senyeres amb total tranquil.litat i alhora odi contra Catalunya. També van cridar contra Catalunya, la terra que els hi dóna el pa i la sal.

Es veu que a aquests energúmens espanyols la ressaca de l'èxit de la manifestació multitudinària, 1.300.000 catalans, a Barcelona el dia abans, 11 de juliol, no l'havien paït. Se'ls hi havia fet un nús a la gola. 

Sigui com sigui els catalans ja sabem quina mena de gent conviu entre nosaltres. Són uns indesitjables, incívics i salvatges. Què hagués passat si a la manifestació del dia 11 contra la sentència del Tribunal Constitucional i reclamant la independència d'Espanya s'haguessin cremat algunes banderes espanyoles?. Ens ho podem imaginar. Ens podem imaginar la caverna mediàtica madrilenya aixecant el crit al cel i tractant-nos de qualsevol manera. Ah!, i aquesta gentusa no en va tenir prou, també van cremar arbres. Quina brutalitat i quines ments més primàries!.

De totes maneres, i ben mirat, un país que té com a Fiesta Nacional les bestials i cruentes corridas de toros, des del meu punt de vista ja ens explica força bé el tarannà d'aquesta gent.
ADDENDA.- Clica damunt del titular del post i accedirà a la informació de Directe.cat.

La Ruta del Cister 2010: Programa dels concerts per la Ruta Monàstica de les terres de Tarragona i de Lleida

Els concerts enguany arriben a la sisena edició gràcies als consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i el Museu d’Història de Catalunya, com a ens gestor del monestir de Santes Creus i del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, amb la implicació dels reials monestirs de Poblet i Vallbona de les Monges. 

Aquest any el Reial Monestir de Santes Creus celebra els 850 anys, i des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació es fa una acurada restauració de les tombes reials del monestir. Aquestes daten del segle XIV i corresponen als reis Pere el Gran, Jaume el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou i a l’almirall Roger de Llúria. Paral•lelament, s’està duent a terme una nova senyalització interpretativa i s’instal•larà una nova il•luminació a l’església.

CALENDARI DE CONCERTS
- Dissabte 17 de juliol a Poblet / 21 hores / RICARD ROVIROSA [Clàssica, piano]
- Dissabte 24 de juliol a Santes Creus / 22 hores / ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN [Cançó]
- Dissabte 31 de juliol a Vallbona / 20 hores / ESTHER MARTÍNEZ [Clàssica, veu i piano]
- Dissabte 7 d'agost a Santes Creus / 22 hores / THE MARVELLOUS GOSPEL SINGERS [Gospel]
- Dissabte 14 d'agost a Santes Creus / 22 hores / GRUP DE FOLK [Folk]
- Diumenge 15 d'agost a Bellpuig / 20 hores / FOLKINCATS [Jazz-Folk]
- Dissabte 21 d'agost a Vallbona/ 20 hores / JAUME VILASECA TRIO [Jazz]

EL PROGRAMA AL DETALL:

Dissabte 17 de juliol a les 21 hores a Poblet
RICARD ROVIROSA - piano
El concert inaugural del cicle ens oferirà una esplèndida selecció d’obres de J. S. Bach (1685-1750),R. Schumann (1810-1856), F. Liszt (1811-1886) i M. Falla (1876-1946) de la ma de Ricard Rovirosa. Nascut a Barcelona (1986), s’inicià al piano amb el seu pare i Mercè Salieti. El 1996 entrà a l’Escolania de Montserrat on amplia estudis amb Vicenç Prunés. Un any més tard va guanayr el 13è Concurs de piano Premi Ciutat de Berga. Al 2000 continuà els seus estudis amb Mª Lluïsa Reñaga i Albert Attenelle a l’Escola de Música de Barcelona. Ha estat guardonat en concursos com el PEMAC (Caja Madrid), Premi Ciutat de Berga i Ciutat de Múrcia. En la vessant camerística també ha estat premiat en el Concurs de Cambra Junior i en el Concurs Premi Ciutat de Manresa.

Dissabte 24 de juliol a les 22 hores a Santes Creus
ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN
Anna Roig – veu • Carles Sanz – teclats • Magí Batalla – guitarra • Carles Munts – contrabaix • Ricard Parera – bateria
Combinant amb tota naturalitat el català i el francès, i amb una posada en escena de caire teatral, el seu nou treball discogràfic esdevé una proposta innovadora en el panorama musical. Després d’uns anys recorrent els escenaris catalans versionant grans clàssics de la Cançó Francesa L’ombre de ton chien va decidir fer un pas endavant en el seu treball, passant a treballar a partir d’un repertori propi basat en les cançons de l’Anna, essent la formació actual l’exitosa maduració dels dos projectes, el de l’Anna Roig com a cantautora, i el de L’ombre de ton chien com a grup. Grup revelació 2009 segons la crítica dels Premis Enderrock. Premi Enderrock al millor videoclip del 2009, per "Je t'aime". Premi Cerverí a la millor lletra de cançó 2009 pel tema “Corro sota la pluja”. 

Dissabte 31 de juliol a les 20 hores a Vallbona
ESTHER MARTÍNEZ
Esther Martínez –Veu • Medir Bonachí –Piano
Esther Martínez Vila es troba molt a gust amb els autors catalans de la primera meitat del segle passat: sentiment i lirisme en les cançons de Toldrà, expressió i sensibilitat en les cançons de Montsalvatge, Granados. Valoren d’ella la seva intel•ligència interpretativa, autoritat estilística i dots histriòniques emfatitzades en el rigor i fidelitat al text i a la partitura. Com a cantant lírica esta immersa en el món de les àries d’òpera: de Händel a Puccini, passant per Mozart, Wagner i Bizet, amb especial atenció al verisme italià. En aquest repertori s’acompanya de Medir Bonachi, pianista precís en el tempo, discret en la intensitat i sempre al servei de la veu.

Dissabte 7 d'agost a les 22 hores a Santes Creus
THE MARVELLOUS GOSPEL SINGERS
Petis Didier Likeng - tenor i guitarra • Jean Paul Ntumba kanyinda – tenor • Lionnel Sonna – baix • Noah Kiabanguka – baríton • Mireille Sonna – soprano • Mozart Mpia – teclats • Saïdou Ilboudo – percussions
Més enllà del respecte per la tradició, la música d’aquesta formació és una llengua viva i explosiva que pren un fidel compromís amb la tolerància, l’autenticitat, l’humanisme i la fe mitjançant la barreja de melodies tradicionals africanes, espirituals negres i gospel. Didier Likeng, líder de la formació i el seu principal compositor i arranjador, proposa un gospel matisat tenint en compte les particularitats i l’experiència de cada cantant. Un so homogeni i unes harmonies molt treballades atorguen una gran força que s’encomana al públic pel fervor interpretatiu, el gran sentit del ritme que mostren i una brillant presència en escena. The Marvellous s’ha convertit en un dels grups més prestigiosos d’Europa.

Dissabte 14 d'agost a les 22 hores a Santes Creus
GRUP DE FOLK
Jaume Arnella - veu • Montse Domènech -veu • Eduard Estivill -veu • Isidor Marí - veu • Jordi Pujol -veu • Oriol Tranvia -veu • Montse Soler –veus • Toni Hernàndez -guitarres • Dani Ortin –percussió • Carlos Duque - baix • Jaime de Burgos - acordió i teclats
El Grup de folk va néixer l'any 1967 amb la voluntat de ser una alternativa més o menys popular i festiva als Setze Jutges. Trenta anys després alguns dels seus membres es van tornar a unir per actualitzar les cançons de sempre i tocar-les de nou. El repertori forma part del cançoner col•lectiu del nostre país, que canten els avis i àvies, els pares i mares i els fills i les filles d'arreu del territori.  

Diumenge 15 d'agost a les 20 hores a Bellpuig D’urgell
FOLKINCATS
Oriol Gonzàlez – Contrabaix • Albert Bello – Guitarra • David Salleras – Saxòfon • Oriol Saña - Violí
El Jazz-folk de Folkincats ens ofereix una mirada renovada, suggerent i moderna a la música tradicional i popular catalana prenent com a punt de partida aquest material exquisit -el nostre llegat musical- Folkincats investiga, explora i desenvolupa aquest magnífic repertori, i ens sorprèn amb un paisatge sonor magnífic, dinàmic, creatiu, i versàtil ... un paisatge que respecta l’excel•lent llegat alhora que el fa créixer.  

Dissabte 21 d'agost a les 20 hores a Vallbona de les Monges
JAUME VILASECA TRIO
Jaume Vilaseca – Piano • Dick Them –Ciontrabaix i baix elèctric • Ramón Díaz –Percussió, cajón i bateria.
Per a Jaume Vilaseca el jazz no és un estil, ni un dogma. És quelcom totalment viu, comunicació en estat pur, un plantejament obert i compromès de la música i la improvisació. En els seus darrers treballs , les composicions de Vilaseca conviden a totes aquelles músiques del món que han estat i seran sempre propietat de la gent, a una autèntica i global jam session. Ara, JVQ s’enfronta a un repertori insòlit. La música de la banda de rock progressiu Genesis, des de 'Tresspass' 1970 a 'The Lamb Lies Down On Broadway' 1974, és una font inesgotable d’idees, de creativitat, de risc.
Informació i venda d’entrades
Telèfon reserves: 977 871 247
De dimarts a dissabte de 10 a 13.30h i de 15 a 18h.
Diumenge de 10 a 14h.
Reserva d’entrades fins el dia abans del concert.

Foto.- Monestir de Vallbona de les Monges

11 - J a Catalunya. El dia després del clam per la independència i el gol civic marcat als politics

L'11 de juliol, el dia després. El dia que ha de ser la sortida de la cursa civica i politica catalana cap a la independència de la nostra Nació.

Ahir els politics reconeixien l'èxit de participació dels catalans, més d'un milió més que llarg, i que a partir d'ara comença una nova etapa, i que res a partir d'ara pot ser com era fa 48 hores. Així ho afirmava l'Artur Mas, CiU, quan declarava que la manifestació marcava un abans i un després.

A partir de demà, dia 12, la pilota estarà a la teulada del Palau de la Generalitat de Catalunya, a les teulades dels tres partits que configuren el Govern i a la teulada de la seu de CiU. A partir de demà es quan els catalans començarem a veure si realment José Montilla, Josep Lluis Carod i el Joan Saura tenen realment consciència que ahir el poble de Catalunya els va marcar un gol de primera divisió. A partir de demà sabrem si els politics són fidels als seus compromisos contrets am els governats i quines accions pensen emprendre diria que de forma immediata. L'Estatut que ens han tornat des de la Torre de Bori del TC no el volem, el rebutgem, així de clar i català. És un Estatut per a penjar-lo en un clau de qualsevol rebost o magatzem de rebuig.

Tamé caldrà seguir atentament i dia rere dia els moviments que fan o que pensen fer els diferents líders de ls entitats, agrupacions i partits politics sobiranistes/independentistes. No crec que sigui la millor forma d'obtenir una clara i neta representació parlamentària en mig de tanta divisió entre ells. Si segueixen per aquest camí, i són incapaços de fer un froint comú per a sumar vots, la dispersió de l'electorat sobiranista/indeendentista farà que cap d'ells assoleixin representació. No sé si els responsables d'aquestes formacions ja han fet números pel que fa als vots que necessiten per a obtenir un diputat al Parlament. Potser que els comencin a fer, i s'adonaran que si baden ningú entrarà a l'hemicicle de Catalunya.

I per acabar aquest post vull recordar als de CiU que es treguin del cap, que ni pensin en pactar amb el PP després de les eleccions catalanes de la tardor. Si ho arribessin a fer trairien al poble de Catalunya i seria del tot imperdonable i condemnable.

* Un afegitó al post. La Roja no és la meva. Ja s'ho faran. Tan de bo perdi.

http://avui.elpunt.cat/barcelona/nacional.html