L'independentisme a Catalunya va pel camí de desconcertar i desanimar encara més a l'electorat

Seguint el guió de l'apunt que vaig penjar ahir on expressava les meves impressions pel que fa al cadàver del que queda del Govern Tripartit de Catalunya, i de l'entestament del Montilla negant-se a convocar el més aviat possible les eleccions, m'han  vingut al cap dues consideracions personals de les conseqüències d'aquest incomprensible endarreriment electoral.

En primer lloc es genera, encara més, el desencís i la desafecció de l'elector català per anar a votar. I en segon lloc es provoca una paràlissi politica perillosa que no ajuda en res a la normalització sociopolitica, ben al contrari. 

Potser els socialistes confien que salti a l'actualitat mediàtica un altre cop el cas Palau, però també es podria donar el cas, perquè no, que es reviscoli i també salti a l'actualitat el cas Pretòria. Uns i altres, pressumptament, estan esquitxats per greus irregularitats financeres i de corrupció politica. Però si l'endarreriment de la convocatòria electoral va per aquest camí, és d'una visió molt egoista i partidista per part dels qui tenen la responsabilitat de cridar els catalans a les urnes.

Un altre problema que no està resolt ni de lluny, és l'entesa entre els partits, moviments i organitzacions, grans i petites, que encapçalen les aspiracions independentistes d'un ampli sector social. No és tant negatiu ni greu el fet que Soliaritat Catalana per la Independència i RegarupamentCat concorrin a les eleccions per separat, com ho pot ser el desastre de la imatge que provoquen aquests grupets i persones a nivell individual que, segurament ressentits per aneu a saber per quines raons, es passen de Rcat a SC o a l'inversa. 

Molts ens preguntem a què venen tots aquests transvassaments si tots, diuen, tenen com a meta final assolir la independència de Catalunya?. No es tracta, també, de personalismes i d'individualismes de tota aquesta gent?.

Tots aquests fets desconcerten i desanimen més encara a molts catalans per decidir-se a anar a votar. N'estic segur que els propers sondejos i/o baròmetres d'opinió que publiquin els mitjans de comunicació o la propia Generalitat a partir del mes de setembre que comencem demà, donaran uns resultats preocupants pel que fa a l'abstencionisme que ben segur que s'incrementarà, i segurament que també faran ballar, encara que sigui relativament, les intencions de vot envers un o altre partit o coalició electoral. 

El problema de fons radica en la putrefacció i la irresponsabilitat dels politics que han perdut i continuen perdent molt més temps tirant-se els plats pel cap, que no pas en escoltar molt més la veu del poble i resoldre amb eficàcia i decisió els problemes reals que els afecten. I aquesta irresponsabilitat i putrefació de la politica és la causa primera de l'abstencionisme, no ho és tant el passotisme com al.leguen els politics per tapar-se les pròpies vergonyes i incapacitats politiques de govern. 

Aqui deixo un enllaç al bloc de l'Higini Herrero que ens ofereix els darrers resultats del baròmetre d'opinió corresponent a finals del 2009. Segur, insisteixo, que els propers que es facin ja no seran iguals. En poc més de 8 mesos tot haurà variat. ¿Els politics tenen la real capacitat d'analitzar els perquè de tot plegat, o continuen asseguts a la fresca de les seves torres de bori?.
Enllaç al blog d' Higini Herrero

El Govern del Tripartit català ja és un cadàver i put molt

Foto: NacioDigitalcat (Jaume Collboni)

Jaume Collboni, responsable de propaganda i de campanya del PSOE-PSC, diu que es compliran els terminis legals per a convocar les properes eleccions per al Parlament de Catalunya i per a la formació d'un nou Govern de la nació, segons les darreres declaracions fetes per aquest socialista. NacioDigital.cat.

És una altra sortida de to del decadent govern que ja fa temps que agonitzava però que a hores d'ara és un govern cadàver i ja put massa.

La pudor ja s'està escampant per arreu de Catalunya, fins i tot els mateixos membres del govern ja han tirat la tovallola i es dediquen a escampar la boira. Aquest ja és un govern governat pel principi del campi que pugui. Escoltar i/o llegir les declaracions que van fent uns i altres fa angunia i provoca repulsió. Intentar mantenir el cadàver, encara que estigui momificat i cobert per aromes de roses tardoranes, no amaga la pestilència del mort encara insepulto.

No sé si és una coincidència o no, però recordo que l'estació astronòmica de la tardor és el simbol de la decadència de la natura. Els arbres perden la verdor i la vitalitat de l'estiu i comencen a quedar-se despullats,  tot aturant la seva força vital i quedant en estat de somnolència, de latència. Igual que el què està passant al si del Tripartit. Allà, a la plaça Sant Jaume, tots estan intentant mantenir en marxa una maquinària rovellada que es nega a continuar girant. I malgrat estar mort, negant-se a reconèixer la realitat, el capità que encara té la clau per obrir la porta amb la finalitat que a Catalunya entri aire ben oxigenat després d'un estiu calorós, es manté en el seus tretze tot esperant, potser, un miracle d'aneu a saber de qui. Potser de Zapatero?.
Tant hi fa el dia que el capità del vaxiell que va a la deriva convoqui les eleccions, tant hi fa. Deixem que les planyideres plorin el mort uns quants dies més.

L'huracà Danielle canvia de direcció i gira cap a Europa?

L'huracà Danielle que fa 72 hores es dirigia de plè en direcció al Golf de Mèxic, a les darreres 24 hores ha anat canviant la direcció i ha començat a pujar de latitud i sorprenentment ha començat a girar en direcció a l'est de l'Atlàntic, és a dir en direcció a Europa tal i com es pot observar al mapa gif que encapçala el post. Actualment el Danielle vents de 215 Km/hora i té un moviment de trasllació de 15 km/h, segons les dades que he pogut recollir fa just uns minuts.

Des de l'oest del continent  en direcció a l'Amèrica Central també s'estan gestant, veure la imatge mòbil del post, la tempesta tropical (storm) que gira a una velocitat de 103 km/hora seguit de l'Investt-97 que gira a una velocitat de 55 km/hora.

El fet que un huracà tropical, que és propi que es formi en aquesta època de l'any i que afecti a qualsevol punt o territori de l'Amèrica Central (Golf de Mèxic) i la franja sud dels EUA, evolucioni  en direcció inversa cap a Europa Occiental, no és gens comú ni propi tot i que sembla que va perdent força, ja que fa 48 hores arrossegava vent que superaven en escreix els 200 km/hora. Caldrà estar atents a com acaba evolucionant el Danielle.

* Aquest apunt l'he penjat a la 1 de la tarda.

La politica i l'economia catalana és malèvola i carronyaire i els catalans estem envoltats de voltors afamats

Sort que el president, Narcís Serra, de la nova entitat financera sorgida de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa és socialista, perquè no sé què hauria passat si enlloc de portar l'etiqueta del PSOE hagués portat la del partit X, neoliberal, liberal, d'extrema dreta, antisistema, comunista o aneu a saber quina sigla.

I és que els escandalosos, vergonyosos i perversos increments dels sous que s'han aplicat els alts directius d'aquestes entitats financeres (socials?), fan tremolar d'indignació. El text que continua tot seguit l'he extret del diari digital e-noticies.cat. Aquest és el text:

Els alts directius de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa es van apujar el sou entre un 30% i un 50% abans de fusionar-se. Això és el que es desprèn dels informes que cada sis mesos la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) rep de les entitats bancàries.A Caixa Tarragona, per exemple, els catorze membres de l'alta direcció es van apujar el sou gairebé un 32% durant el primer semestre d'aquest any. A més, segons les dades de la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), els directius també han augmentat els seus ingressos per dietes un 49% respecte al mateix període del 2009 i el sou conjunt d'aquests alts càrrecs ha passat d'1.019.000 euros a 1.344.000.Pel que fa a Caixa Catalunya i Caixa Manresa, un informe similar, que recull TV3, apunta que les dues entitats també van seguir un procés similar, incrementant entre un 30% i un 50% el sou dels seus alts directius just abans de la fusió que va donar pas a una nova caixa.En el cas de l'entitat manresana, a més, l'informe revela que les indemnitzacions dels vuit alts directius que han deixat l'entitat després de la fusió ha suposat una despesa que arriba gairebé als dos milions i mig d'euros.Precisament el passat mes de juliol, el Parlament Europeu va aprovar una llei que limita els beneficis que els alts càrrecs d'entitats financeres poden cobrar i els condiciona al fet que les entitats no tinguin pèrdues. La norma, però, no imposa cap limitació ni als salaris ni a les indemnitzacions".

Sembla com si financers i politics s'haguessin posat d'acord, perquè els del Govern Tripartit no s'han quedat curts, perquè també han fet de les seves recolocant en llocs de categories més altes de l'administració, a alguns dels seus,  i lliurant subvencions a tort i a dret darrerament als qui els hi han ballat, ballen i els hi riuen les gràcies. Els del Tripartit, tots, no teniu vergonya. Fa més d'un segle que Catalunya no havia tingut uns politics tan mediocres i afamats de poder com els que té actualment.

I per allà, per Madrid, el govern de Zapatero ja es planteja per abans d'acabar l'any la modificació de les pensions que de ben segur que no seran a l'alça, ben al contrari.
I una darrera consideració. El govern de Zapatero encara no grava les rendes alteso molt altes per a que ajudin a alleugerir la crisi econòmica. És divertit, oi?.

A Tarragona s'ha assolit la temperatura màxima de l'estiu

Tarragona avui ha suportat les temperatures més altes de tot el que portem d'estiu,i de llarg. Es podria dir que des del mes de juny fins avui, a la ciutat just s'havien superat els 30 graus positius que es feien força suportables malgrat els relatius percentatges d'humitat ambiental.Però avui ha sigut quelcom sorprenent. Cap tarragoní s'hagués atrevit a preveure que a partir de les dues de la tarda començaria a bufar un fort aire molt calent que ha fet pujar els termòmetres en vertical i sense parar. Tant és així, que les tres estacions meteorològiques existents, que jo sàpiga, a la ciutat parlaven totes soletes amb els índex de les temperatures que s'enfilaven. A l'estació meteorològica del Campus Universitari Sescelades de Tarragona s'ha enregistrat una màxima de 37,8ºC. A l'estació meteorològica del Serrallo tarragoní s'enregistraven 38,6ºC a les 4 de la tarda, i a l'estació meteorològica del IES Vidal i Barraquer, al centre de la ciutat, el termòmetre marcava 38,4ºC. Es podria dir que gràcies a que contràriament al que acostuma a passar a la ciutat, on l'humitat és força notable, el grau d'humitat s'ha desplomat arribant tant sols a un 30%, i la calor s'ha fet més suportable tot i el foc calent, ardent, que arrossegava l'aire de ponent.

Joan Carretero anuncia que si es pacta amb Solidaritat Catalana ja serà desprès de les eleccions al Parlament

Foto: e-noticies.cat

La polèmica més o menys soterrada existent entre els màxims responsables de Solidaritat Catalana per la Independència i amb els de Reagrupament.cat, cada cop és més evident tot i que també cada dia resulta més clarificadora pel que fa als posicionaments i arguments que aporten uns i altres Manifest Rcat, i que de fet són d'agrair.

La trajectòria d'Rcat és més madura i sòlida, malgrat algunes desercions més o menys significatives o significades, que la trajectòria de SC que a hores d'ara no deixa de ser una amalgama de persones, algunes d'elles prou conegudes per les seves trajectòries en la politica catalana, i d'alguns grups i fins i tot petits partits independentistes que han decidit agrupar-se a l'entorn del projecte de Joan Laporta al qual s'hi han afegit López Tena i l'Uriel Bertran entre d'altres.

Donada la situació entre aquestes dus formacions de clar posicionament a favor de proclamar la independència de Catalunya de forma unilateral, no hi veig un gran problema si no arriben a cap acord pre electoral, sempre que un cop els parlamentaris corresponents sàpiguen unificar forces i esforços un cop dintre del Parlament de Catalunya.

No acabo d'entendre a l'autor del bloc DiesdeFuria que des de fa uns quants dies no fa altra cosa que atacar amb una virulència verbal, més ben dit epistolar, tant al Joan Carretero particularment com als militants de ReagrupamentCat. Ignoro quins posicionaments nacionalistes i/o independentistes té l'autor del bloc en qüestió, ni m'atreveixo a situar-lo en cap per descomptat. Però no veig gens clara aquesta més que profunda animositat prou explicita que demostra contra ReagrupamentCat. 

Potser tots plegats podriem dedicar els nostres esforços dialèctics en denunciar els greus errors comesos pel Govern Tripartit integrat per pretesos independentistes, per espanyolistes que han caigut als braços del PSOE, i per un partit comunista que balla segons el sò del flaviol, enlloc de dedicar-nos a desprestigiar als independentistes estiguem del tot o no d'acord en el sistema de funcionament intern de cadascún d'ells.

No ens fem cap favor ni a nosaltres mateixos i menys a Catalunya.
Ah!, per cert. He de deixar ben clar que no estic integrat ni a Rcat ni a SC. M'agrada la llibertat individual i la meva independència personal i ideològica. Vaig per lliure.

José Montilla encara vol recuperar els troços de l'Estatut

José Montilla, el encara president de La Generalitat de Catalunya, és un gran artista del malabarisme dialèctic. Parla molt per acabar per no dir quasi bé res. És molt freqüent en ell utilitzar la verbositat per a distreure a la clientela.

A aquestes alçades escoltar les seves intervencions públiques i/o als mitjans de comunicació inclosa la TV3, és aborrit i cansat. A aquestes alçades, quan l'Estatut ha quedat esmicolat i trossejat pels quatre costats, ara, deia, ens parla de recuperar l'Estatut que és inservible i menysté la dignitat de Catalunya i del seu poble.

Sense conseguir-ho, i amb un intent nerviós i quasi desesperat, vistos els resultats electorals que li atorguen al PSC, Montilla fa sorna del moviment independentista porquè possiblement es presentin dues candidatures les de Solidaritat Catalana i la de Rcat. I què?. El fet que concorrin dues opcions independentistes el dia de les eleccions, no treu en absolut que un cop assolits els corresponents parlamentaris tots plegats facin pinya per a forçar la proclamació, si cal, unilateral de la independència de Catalunya des del mateix Parlament.
Per decomptat que els independentistes mai hem confiat ni ens hem refiat dels espanyolistes del PSOE-PSC, perquè heu demostrat abastament durant aquests darrers quatre anys el vostre vergonyós servilisme a los barones españoles del PSOE. Clar que no us tenim en compte per assolir la independència de la nostra Nació, si vosaltres no la voleu ni l'heu volgut mai. A més, el PSC ja és història, perquè està absorvit pel PSOE.

Per cert president. Vosaltres tampoc sou els únics que us entesteu en apedaçar el text de l'Estatut i salvar quatre escurrialles. Els d'ERC i els de CiU també estan per la feina, una feina que ben bé podrieu compartir tots plegats, tots tres, perquè les vostres diferències socials i politiques es diferencien unes de les altres per qüestions de matisos, no pas de fons.

Desenes de milers de catalans ja no estem per la recuperació d'un Estatut rebregat i insultat des d'España. Estem per a seguir el camí que ens ha de portar definitivament a la plena sobirania nacional.

ADDENDA.- La revista aquesta que els de la Generalitat en dieu Info Catalunya de clara i sectària auto propaganda que embustieu periòdicament us la podrieu estalviar. Jo, concretament ni em prenc la molèstia d'obrir-lo. Tal com me'l trobo a la bústia l'estripo i el tiro a la brossa.

Mohamed Said Soussi diu per la xarxa social Facebook que: Matar a un español no es delito, es un derecho

Quan he llegit del del bloc Entre Dos Tierras que els islamistes radicals del Marroc utilitzen la xarxa social Facebook per incitar i promoure la violencia i fins i tot l'assassinat de ciutadans espanyols, no m'he pogut aguantar més, i he obert el bloc per a penjar aquest apunt-denuncia contra la bestialitat de l'islamisme radical.

Obriu aquest enllaç Yihad contra España, i ens farem una mica, només una mica el càrrec de quina mena de gent miserable és aquesta.

El que realment xoca frontalment entre la hipòcrita diplomàcia dels politics i la realitat social, és que mentre diuen que els governs del islamista regne del Marroc i del socialista espanyol han arribat a un acord per a resoldre temporalment el conflicte amb els moros a Melilla, la realitat és que aquesta genteta odia tot allò que no és islam inclòs el sistema politic democràtic que l'anatemitzen.

El govern socialista de Rodriguez Zapatero no té res a dir davant d'aquestes amenaces com les del moro Mohamed Said Soussi llençades pel Facebook afirmant que matar espanyols no és delicte, sinó que és un dret?. De quin dret o drets parla aquest moro?.

I aqui, a la España cañí de toros, pandereta y flamenco, obrint les portes de les fronteres de bat a bat a tota aquesta gent que qui sap en quines reals i profundes intencions conviuen entre tots nosaltres des d'Andalusia passant per Catalunya, i des de Castella passant pel Pais Valencià o Ses Ïlles, etc. És que no en tenim prou amb el 11-M de Madrid o amb les repetides detencions d'islamistes especialment a Catalunya, país que s'ha convertit en un explosiu focus de hiyadisme que té el suport de la realesa islàmica de l'Arabia Saudita?. Esperem potser passivament un altre 11-...., per a quan?.

Ara o Mai, amb més de 3000 adherits, demanem als nostres politics que engeguin el procès independentista

En poc menys d'un mes, més de 3000 catalans ens hem adherit a la crida feta pel col.lectiu  Ara o Mai, per a exigir als nostres politics, sorgits de les urnes a les properes eleccions catalanes, el procés necessari politic i institucional per a assolir la independència nacional de Catalunya.

Ara, més que mai, aquest peocés es fa més que necessari, es fa imprescindible un cop vist l'odi contra Catalunya, la nostra culutra i la nostra llengua, que es destil.la a Espanya. Des de la sentència del TC contra l'Estatut passant pel recurs contra l'ús de la nostra llengua presentat per la Defensora del Pueblo español davant del TC, o bé passant per les continuades crides que els espanyols fan contra els productes catalans, etc. 

Els catalans ja n'estem farts d'un autonomisme sorgit a finals dels anys 70 del segle passat, i que ja veiem el què dóna i ha donat de si. Espoli econòmic, recursos contra les lleis aprovades pel nostre Parlament, ofensives politiques i mediàtiques espanyoles contra la nostra nació, i no sé quantes barbaritats, insolències i insults que hem d'aguantar d'aquella gent tan orgullosa i supèrba sense cap necessitat de suportar-los.

És ara o mai, si és que realment els de Solidaritat Catalana i els de Reagrupament estan disposats honradament i amb decisió a batallar sense treva per tal d'assolir el nostre reconeixement internacional com a Nació sobirana al si de les nacions europees.

Marina Geli, la consellera de Sanitat, s'ha gastat 43.000 € per pagar el canvi del logo del Parc de Salut de Mar

Marina Geli

Si són certes les informacions de la desfeta econòmica del Govern de La Generalitat denunciades pel portaveu de CiU, Oriol Pujol, el Govern Tripartit haurà demostrat abastament el descontrolat desbaratament de les finances públiques durant els darrers quatre anys.

Segons l'Oriol Pujol a la propera tardor el Govern tindrà gravissims problemes per pagar les nòmines d'alguns departaments;s'han denegat ajudes o subvencions als ajuntaments i algunes obres que es fan o ja s'han fet no es podran pagar de moment, això al marge de l'endarreriment d'altres pagaments com els d'alguns concerts sanitaris, etc.

I mentre les finances públiques de la Generalitat de Catalunya trontollen pels quatre costats, no fa més de quinze dies que el president i vicepresident, José Montilla i Josep Lluis Carod, van lliurar subvencions per valor de vora un milió d'euros a entitats i organitzacions afins a la seva corda politica, i fa quatre dies que la consellera de Salut, la socialista Marina Geli, s'ha gastat 43.000 euros simplement per pagar les despeses del canvi del logo del Parc de Salut de Mar. Calia aquesta despesa per un simple logo?. Una vergonya, un escarni a la mateixa cara dels catalans que diuen que governen.
I és clar, amb tantes despeses com els dels informes que s'han fet per valor de milions d'euros, informes que molts d'ells eren innecessàris per inútils, no hi ha diners per a aplicar la Llei de Dependència i en qualsevol moment ens clavaran la punyalada trapera, per exemple, del copagament de la sanitat i aneu a saber quines altres càrregues econòmiques ens penjaran a l'esquena com aquell qui penja una llufa.

Plegueu el més aviat millor, i aneu-vos-en cap a casa. Deixeu-nos tranquils, deixeu-nos respirar  senyors del Tripartit.

Enllaç: Auditoria Generalitat

Solidaritat Catalana i Reagrupament, un festeig inútil?

Quan hom es fa desitjar i els qui el desitgen no reben respostes clares i precises, generalment la relació entre les dues bandes s'n van enorris. I això és el que sembla que està passant i que acabarà passant el dia 31 d'agost entre Solidaritat Catalana i Reagrupament. Solidaritat Catalana, si ens atenem a les darreres declaracions fetes per l'Uriel Bertran a NacioDigital.cat.

És evident que la societat civil i una part dels politics han trencat amb la dinàmica viciada dels politics i dela politica catalana que funcionava per inèrcies i sense generar il.lusió a partir del passat dia 10 de juliol. A la manca d'entesa i fins i tot d'entusiasme per a unificar esforços per part de SC i Reagrupament, s'hi està afegint un fenomen que es podria considerar insòlit tan sols uns dies abans del dia 10-J. Els transvassaments de persones a nivell col.lectiu o individual que han fugit de Reagrupament per anar-se'n a SC, o els qui denuncien a CiU de no ser independentista i abandonen les files de la coalició per passar a les de SC, o el lent degoteix, encara existent, de catalans que se'n fien de la proposta independentista de Joan Carretero i s'afilien al partit del metge de Puigcerdà. Això era impensable un mes enrere, però ha passat, està pasant. 

Tot aquest moviment i interès de la societat catalana per anar posicionant-se al costat de l'independentisme, un cop hem vist que les relacions Catalunya-Espanya són impossibles i sempre serien tenses, ha de tenir una resposta clara i contudent dels màxims responsables dels que defensen aquests postulats per aconseguir una Catalunya lliure i sobirana. És per això que tots ells tenen una gran responsabilitat i han de tenir la suficient amplitud de mires per reconèixer que molt pel damunt dels interessos personals de cadascún d'ells, estan els de Catalunya com a nació.

Catalunya no és un país en vies de desenvolupament com diu Josep Huguet. És un país deixat a la vía morta

Les restes del Govern Tripartit

El conseller de Comerç de la Generalitat, Josep Huguet, diu que Catalunya sembla un país en víes de desenvolupament. Ho ha dit a resultes de la incomprensible tolerància i autorització del Top Manta a El Vendrell i a Calafell.

Doncs sí, Catalunya és un país que fa pena per culpa del govern del qual Josep Huguet en forma part des de fa uns quants anys. Ja és prou penós i alhora indignant que ni el Govern de Catalunya no hagi près les mesures correctores adequades per a evitar la venda il.legal de productes il.legals, majoritàriament de procedència molt dubtosa, per part d'immigrants que també són il.legals i que se sap que estan sotmesos sota la pressió de màfies corruptes que els exploten generant diner negre, al marge de qu aquests venedors il.legals no paguen impostos. No generen cap riquesa per a les finances públiques, i tot això és tolerat amb una vergonyosa i denunciable passivitat tant del Govern de Catalunya com del Govern socialista de Rodriguez Zapatero. 3cat24.cat. 

Amb quina autoritat els nostres governants ens podran exigir complir les normatives i les lleis si ells són els primers en menystenir-les i incomplir-les?. Quins governants tenim tant aqui com allà?. Governar és prendre decisions i exigir que es compleixi la legalitat vigent, i no inhibir-se covardament. Sí, és veritat, Catalunya ha passat a ser una nació en vies de desenvolupament quan pocs anys enrere i durant segles havia sigut el motor de l'economia d'Espanya. Ara ni és motor ni tan sols és el furgó, és un vagó estacionat en una via morta gràcies al Govern que hem tingut i que encara tenim, encara que és d'esperar que per a molt pocs mesos més. Actualment el Govern Tripartit està pràcticament desballestat, les peces van soltes i cada una d'elles intenta fer funcionar un motor que ja no té combustible i té les peces gastades.

Alicia Sanchez Camacho i el PP no volen un altre Tripartit

Free Catalonia. Alicia Sanchez Camacho, la "vocera" del PPC

Tan bé que hem estat tot un seguit de dies sense escoltar per TV3 a l'espanyolista-catalana Alicia Sanchez Camacho, segur que devia estar de vacances, que avui ja ha tornat i com sempre per carregar contra el primer que se li presenta pel davant.

Diu la vocera del PP a Catalunya que ni el seu partit ni ella volen un altre Govern Tripartit, ni l'actual ni l'hipotètic que es podria formar entre Artur Mas, Joan Carretero i Joan Laporta. El que sembla que no sap, ignora o no vol saber ni entendre, és que els catalans el que no volem ni acceptariem en cap cas sería un Govern de Catalunya on els del PP hi puguessin arribar a posar-hi cullerada, encara que fos de les petites, d'aquelles culleretes que s'utilitzaven per prendre un café moka. Quin desastre que seria per Catalunya que el PP arribés mai a tenir la més minima oportunitat de decidir en la politica catalana!. Per sort, Alicia Sanchez Camacho, els catalans sensats i responsables estem força tranquils en aquest aspecte, si ens atenem que mai heu superat els 15 diputats al Parlament de Catalunya, i que les darreres enquestes d'opinió el seu partit ha baixat força el percentatge en l'intenció de vot, i que duri la tendència a la baixa. És una molt bona noticia.

No és que els catalans majoritàriament, també ho diuen les enquestes, desitgem una tercera reedició de l'actual Tripartit, perquè és clar que no el volem, però també està clar que seria molt millor que donar la oportunitat al seu partit, torno a dir-ho, de tenir el més minim poder ni capacitat de decisió al si del Govern de Catalunya, aixó sí que seria nefast.

La Xina s'ha convertit en la segona potència econòmica mundial explotant inhumanament al seu pròpi poble

La dictadura comunista de Xina amb una economia capitalista, vaja comunisme, s'ha situat en el segon lloc com a potència econòmica mundial.

Independentment de l'antitessi d'un comunisme capitalista, conceptes que acadèmicament no s'aguanten per enlloc i es donen patades, la Xina avança econòmicament explotant brutalment desenes de milions de treballadors del seu país. Horaris intensius, molt mal pagats, explotats tot sovint en condicions infrahumanes i sempre sota el pes de les botes policial i del'exèrcit xinès.

Si per tot això no és suficient per a entendre una mica que aquest país governat per un règim totalitari i que atempta tot sovint contra els Drets Humans, hem de coincidir en admetre la baixissima qualitat dels seus productes i que també tot sovint no respecten les normatives productives, si més no, de la Unió Europea.

¿Quantes vegades no s'ha informat pels mitjans de comunicació de la retirada massiva de joguines i d'altres productes bé per raons de seguretat per a les persones o per a preservar la nostra salut en el cas que consumissim aquells productes xinesos?.

Amb tot aquest reguitzell de despropòsits qualsevol país podria situar-se en el segon lloc de l'economia mundials, si a més no oblidem que en els darrers anys el règim comunista de Xina està explotant, segurament que expoliant, a diferents països africans i de Sud Amèrica.

Un país que manté ocupat militarment i il.legalment un país sobirà com és el poble del Tibet, el que es mereix per tot el que comento és un boicot responsable i coherent als productes xinesos, perquè part dels beneficis que li lliurem comprant aquells productes ajuden a perpetuar l'ocupació del Tibet i a l'explotació inhumana de desenes de milions de xinesos.

Es prepara una tardor molt calenta: eleccions catalanes, vaga general, els pressupostos i els nous impostos

La manipulació de les dades i de la realitat és una de les males arts que els politics dominen quasi a la perfecció. Cada dos pre tres els sentim parlant, és igual si és el Zapatero, el conseller Antoni Castells o el mateix president José Montilla, o qualsevol altre politic, és igual qui sigui. Tots respiren el mateix ambient.

Tots estem tips d'escolar-los dir que els preus estan per sota de la mitjana europea; que paguem menys impostos i més barats que la mitjana europea, etc. El que no diuen aquests manipuladors és que nosaltres tenim uns sous per sota de la mitjana europea, és a dir que el nostre poder adquisitiu no és comparable amb els ciutadans d'altres països de la UE. La darrera vegada que ha sortit amb aquests arguments ha estat avui mateix per boca del ministre José Blanco que ja ha anunciat que s'aplicaran més impostos a resultes dels pressupostos general de l'Estat. A qui li tocarà la rifa?. Quin sector o sectors seran els qui els hi tocaran els números de la rifa que ens preparen?.
Segons José Blanco, el super ministre, diu que els impostos s'han d'homologar als de la mitjana de la UE. També pensen, des de la Moncloa, en homologar els sous espanyols i les pensions amb els vigents a  la UE?. O la Unió Europea és un punt de referència només per als impostos?.

Si ens atenem al que s'ha fet fisn ara, doncs ens tocarà als de sempre, les classes populars i la classe mitja, perquè no podem oblidar que als rics, als qui tenen les rendes altes o molt més altes no se'ls hi ha tocat la butxaca. Diuen que ho faran a partir del proper any. I per què no començaven a fer-ho al revès, gravant primer els sous elevats i no els dels funcionaris i congelant l'IVA, per exemple, o congelant les pensions?

Tindrem una tardor molt calenta per aquesta qüestió que es contemplarà en els nous pressupostos generals, però també la tindrem amb l'anunciada vaga general prevista per al proper mes i, no cal dir-ho, amb les eleccions de Catalunya i la Diada Nacional de l'Onze de Setembre que enguany es prepara més calenta, potser més que mai, donada la situació politica i social que s'ha generat després de l'abominable sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya, i perquè els neonazis espanyolistes també es preparen per a fer una contra manifestació de marcat caràcter nacional espanyol el mateix dia 11-S. 

És de confiar i esperar que el Govern de La Generalitat no autoritzi aquesta manifestació dels fatxes, perquè el que pretenen aquesta gentusa és la pura provocació per la provocació i insultar al poble de Catalunya.

Xesús Miguel de Toro Santos "Si Catalunya se'n va"

Suso de Toro, escriptor gallec

El passat dia 8 el reconegut escriptor gallec, Xesús Miguel de Toro Santos, més conegut per Suso de Toro, va publicar un interessantissim article al diari El País, edició de Galicia, sota el suggestiu títol Si Cataluña se va relacionat amb el creixent independentisme català que ja no creu, no creiem, ni en la Constitución Española i menys encara en el tan remenat i embrutat encaix de Catalunya a España.

Aquest és el text integre de l'article esmentat:

"La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos, y eso que es verano: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con "los españoles más queridos y más odiados por los españoles. Qué miedo. Los tales "españoles" que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en "los españoles". ¿A que no saben quiénes son "los más odiados" de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida?.

Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos "enemigos de España": catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de programas basura, lo que indica que quienes votan esa lista son consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el Mundial.

El odio contra los "enemigos de España", los "antiespañoles", viene del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más remedio, la dieta se completó con "los catalanes nos roban, el Estatut rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se rompen..." Los insultos continuos y las campañas contra los intereses catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue, buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y problemas.

Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana: Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para poder existir dentro de España. También saben que reformarla o redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.

El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal Constitucional al último guardia. La "España plural" ha sido imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva idea de España. Pero España sigue siendo de Bisbal, Manolo Escobar, la de Bienvenido, mister Marshall!

Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable".

Suso de Toro com escriptor reconegut internacionalment és autor d'obres de narrativa, assaig i teatre, i les seves obres s'han traduït i diverses llengües. Suso de Toro

Joaquim Nadal, el conseller de Politica Territorial i Obres Públiques, s'infla i es desinfla com un globus

Joaquim Nadal, conseller de Politica Territorial

Tot continua igual o pitjor. Diuen que qui paga mana, i no és veritat. A Catalunya no és veritat perquè només fem que pagar i ajudar molt més del que ens pertocaria a les finances de l'Estat espanyol. El dèficit fiscal parla per si sol. 

I els qui encara defensen que el PSC no és el PSOE que s'acabin de desenganyar. No és que siguin iguals, el pitjor és que el PSC és el palanganero del PSOE. Qui mana, decideix i marca les pautes, totes les pautes, de la politica del Govern Tripartit és el consejo de barones de Ferraz, allà, a cinc-cents quilòmetres de Catalunya.

El darrer exemple de la realitat d'aquesta total supeditació del PSC al PSOE ens l'han donat aquests darrers dies, per una banda el conseller Joaquim Nadal, i per l'altra els ministres José Blanco i Elena Salgado amb les seves contraditòries declaracions que han fet ballar La Conga al conseller Joaquim Nadal. Un cop anunciada la dura retallada d'inversions en infraestructures previstes a Catalunya, Joaquim Nadal va teatralitzar la seva matisada protesta. 

Pocs dies després, i seguint la corrent de les aigües del Manzanares, es va mostrar optimista perquè des de Ferraz es va valorar els possibles efectes negatius, més encara, a les eleccions catalanes que castigarien el PSC. Però les alarmes s'han tornat a disparar des de Ferraz i ara resulta que donde dije digo digo Diego, res de res. És a dir, que les esperances que algunes obres es reemprenguessin, ara resulta que no, i d'ací que el conseller Joaquim Nadal s'ha inflat i desinflat talment com un globus. Quin tip de ballar al so del chotís que es fan els socialistes de Catalunya, de tant de ballar-lo segur que ja no recorden ni com es balla una sardana.

Jordi Miralles, el comunista, demana el vot dels activistes

Jordi Miralles

L'eco-comunista Jordi Miralles

Els comunistes catalans que donen cobertura al caducat politic Joan Saura i demés fauna politica comunistoide, volen captar el vot, entre d'altres, dels activistes. Així ho ha dit el dirigent d'IC-V Jordi Miralles, aquell que fa uns quants mesos que va dir que a Cuba hi ha democràcia.

De quins activistes es tracta Jordi Miralles?, dels anti Israel?, dels anti sistema i dels desarrelats?, o també d'aquells que s'amaguen sota el paraigües de determinades Ong's que falsament s'autodenominen humanitàries i solidàries i que s'alimenten de sucoses subvencions de diners públics que els hi dóna, des del seu lloc privilegiat, el Joan Saura, conseller d'Interior i de Relacions Institucionals?. La diversa fauna humana que us dóna suport, per sort de tots els catalans i de Catalunya, no serà ni de lluny suficient per a que el vostre partit pugui tornar a ostentar cap càrrec públic al Govern de la Generalitat. Els catalans majoritàriament us tenim d'arraconar per a que no tingueu ni la més minima oportunitat de tornar a governar-nos des de cap conselleria ni des de cap direcció general. I és que per sort de Catalunya, insisteixo, vosaltres representeu el comunisme residual que en el seu temps tant de mal va fer a la nostra Nació.

Seria mol interessant, per clarificador, que el Jordi Miralles ens digui de quins activistes o grups d'activistes es refereix, perquè d'activistes n'hi ha d'anti catalans, d'antitaurins i protaurins, de defensors de l'islamisme radical, d'anti democràtics que donen suport a dictadures com les de Cuba o de l'Iran... De quins activistes parles Jordi Miralles?.http://www.directe.cat

Joan Saura, el conseller d'Interior de La Generalitat, ha prevaricat al fer els ulls grossos amb els Top Manta

L'inefable conseller d'Interior Joan Saura

Prevaricar: Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l'obligació del càrrec que s'exerceix. Definició esqüeta però prou clara i contudent del pressumpte delicte que, aquesta sí que és bona, l'ha comés el conseller d'Interior de La Generalitat de Catalunya, l'innefable Joan Saura.

És escandalós que el politic que té la responsabilitat del Govern Tripartit de Catalunya pel que fa a la seguretat i que alhora comanda els Mossos d'Esquadra, que una de les seves feines prioritàries és precisament fer i vigilar que tothom respecti les lleis i les normes de convivència de qualsevol societat avançada, autoritzi el Top Manta a El Vendrell i a Calafell, de moment.

Quins politics més irresponsables i destralers que tenim a Catalunya per desgràcia de tots nosaltres!. Els immigrants que es dediquen a dilinquir amb el Top Manta, sí dilinquir i en doble sentit, haurien de ser expulsats del país, ras i curt.

Aquests immigrants són il.legals (en diuen irregulars, tot i que no hi veig la diferència). Han entrat a casa nostra per la porta del darrere. Van indocumentats, no poden treballar degut a la seva condició d'il.legals, molts tenen oberts expedients administratius i policials per a ser expulsats, i el desastre politic del Joan Saura va i els permet vendre mercaderies falsificades, fraudulentes, d'origens obscurs i que al damunt enriqueixen a les màfies que exploten a aquests immigrants.

Més despropòsits no poden ser. I el Joan Saura amb el seu forçat somriure de cínic es queda tan ample. Quanta misèria politica que arrossega aquest conseller d'Interior. El politic que té com a missió primera i última el fer complir la llei a tothom, ell se la salta, l'incompleix i permet que la incompleixin els ajuntaments d'El Vendrell i de Calafell, ja que aquests municipis en els seus reglaments municipals contemplen la prohibició de la pràctica del Top Manta. Quina vergonya que sento com a català de tenir a aquest home com a responsable de la nostra seguretat i de protector de les lleis.

I el president del Tripartit, José Montilla, no té res a dir davant d'aquest escandalós i il.legal greuge que es fa des del mateix Govern contra el comerç de casa nostra?. I el conseller de Comerç, el republicà Josep Huguet, que tant s'omple la boca defensant el comerç de Catalunya, tampoc té res a dir contra la nefasta decisió del Joan Saura?.
Tots ells són iguals d'ineptes i d'irresponsables.

La generació perduda de Catalunya. Qui és responsable d'aquesta degradació social de la joventut catalana?

Josep Maria Alvarez, Secretari General de la UGT - Catalunya

Quina Catalunya s'està forjant de cara el present i l'immediat futur si segons ha informat la UGT a Catalunya hi ha un 23% de joves d'entre els 16 i 24 anys que ni treballen ni estudien?. Un de cada 4 joves no fa res en aboslut, només vaguejar. I què ha fet el Govern Tripartit?, doncs sembla que ben poc, perquè des del mateix sindicat socialista s'exigeix al Tripartit que desenvolupi programes i més politiques de formació per als joves.

Resulta que d'aquest 23% de joves de mans caigudes, 57.000 ni es molesten a cercar feina ni pensen en reemprendre cap mena d'estudis. I la pregunta salta per si sola: amb tantes enquestes, sondejos, dossiers i estudis que ha fet el Govern de Catalunya durant aquests darrers 4 anys gastant-se milions d'euros, han de ser els de la UGT que alcin la veu i disparin l'alarma d'aquest llast social que comporta aquesta més que preocupant situació?.

Quin relleu generacional podran fer aquests joves d'ací a pocs anys si no estan preparats, ni amb estudis ni professionalment, i tenint en compte que l'inactivitat de qualsevol persona l'endropeig i l'anul.la poc a poc com a persona?.Així sí que els politics poden anar parlant de fer país..., quin país?. Catalunya es pot permetre el luxe de perdre una generació gràcies a l'ineficacia politica que ens està asfixiant des de tots els angles i racons?. No tenen res a dir tots aquells que diuen que ens governen?.

http://www.3cat24.cat

El Tripartit de Catalunya es passa pel cul la Llei de Dependència mentre subvenciona als seus amiguets

Per si aquest Govern de Catalunya que anomenem Tripartit no ens ha decebut prou durant els darrers 4 anys, ara els mitjans digitals i no digitals ens informen de les milionaries subvencions que va repartint a entitats, fundacions i Ong's que són del seu rotllo.

Mentre es lliuren desenes de milers d'euros en concepte de subvencions, centenars de families estan pendents de ser escoltades i ateses com es metreixen per aquest Govern incapacitat i insensible, per a rebre les ajudes econòmiques, sanitàries i fins i tot humanes corresponents a la Llei de Dependència.

Citaré un cas concret d'una familia que conec prou bé. L'Àvia té 95 anys i des de fa quasi dos anys, i després d'haver-li fet no sé quantes proves, inspeccions i anàlissi se la va qualificar al nivell 1, és a dir, al nivell de dependència total.

Doncs bé. La familia després de quasi 24 mesos encara està esperant les ajudes econòmiques, com a minim, i durant tot aquest temps està pagant de la seva butxaca els serveis d'una persona per a que atengui a l'àvia de 95 anys.

Amb un Govern Triparti tan insensible i deshumanitzat n'hi ha com per apretar a córrer i donar un bon cop de porta i fugir d'aquest país que té des de fa massa anys un Govern que cap català es mereix per dignitat social, civica i fins i tot politica. El Govern de la Generalitat realment s'ha passat i continua passant-se pel cul la Llei de Dependència. Els hem de fer fora el més aviat millor o aquesta gent acabaran per enfonsar la nostra Nació.

La crisi de ReagrupamentCat i la fugida endavant d'ERC

Joan Carretero i Joan Laporta

Els màxims responsables de ReagrupamentCat, començant per Joan Carretero i els seus quatre incondicionals que l'envolten, ens podrien dir a tots els catalans en general i al moviment independentista en particular què està passant al si d'aquest nou partit?. Si ens atenem a les constants dessercions que van començar en bloc pel Baix Camp, després pel Baix Ebre, pocs dies després pel Berguedà i a la Seu d'Urgell,  i ara plega el coordinador de Reagrupament del Barcelonès Nord, al marge de les desercions a nivell personal de militants significats de ReagrupamentCat, la cosa a nivell intern s'està descomposant a marxes forçades.

Quan tants militants i agrupacions independentistes tiren la tovallola acusant a la direcció capitanejada per Joan Carretero, alguna cosa molt greu està passant, i no és precisament per a tocar les campanes de festa major, perquè en el fons s'està fent dany molt seriós a l'independentisme català.

I per si tot el que passa a ReagrupamentCat no fos suficient, ara ens tornen a sortir els d'ERC amb un altre despropòsit. Han estat callats durant set anys sense reivindicar l'independència de Catalunya, i de cop i volta s'han reconvertit i fins i tot ens parlen dels Països Catalans. Els de la direcció politica d'ERC enlloc de dedicar-se a a politica el que haurien de fer és convertir-se en guionistes de tragicomèdies,  segur que se'n sortirien molt millor i ben airosos. No ens enganyem. Parlar en aquests moments de Països Catalans quan el que s'ha de fer es treballar seriosament i amb tot el rigor per assolir la independència de Catalunya, és com a minim estúpid i irresponsable.

El que cal fer és assolir la nostra independència, i després amb una Catalunya Nació-Estat i des d'aquesta recuperada nació treballar per avançar com al reconeixement de la resta de territoris de parla, cultura i història catalanes. No fer-ho a la inversa com pretenen aquests botiflers i traidors d'ERC. Sou uns artistes en inventar-vos historietes que ni arribarien a ser publicables al TBO, primer perquè no fan cap gràcia, i segona perquè el guió és de la més baixa qualitat.

Abans de penjar aquest apunt, un detall més. Aqui deixo l'enllaç del manifest que ha fet públic Solidaritat Catalana per la Independència http://media.e-noticies.com/ext/20100809/els-deu-punts.pdf, que publica e-noticies.cat.

Joan Carretero, Joan Laporta, Uriel Bertran i Lopez Tena tenen a les mans una gran responsabilitat històrica

Cada setmana que passa, i és igual que sigui època de vacances, els independentistes catalans més que estar a l'expectativa del què fan i pensen fer els qui de moment estan al front dels diferents moviments i organitzacions, per a la independència ja ens estem desanimant.

Ja és prou significatiu que sectors socials i netament independentistes estiguin reclamant unitat per tal d'assolir representació sòlida i compacta al Parlament de Catalunya un cop celebrades les properes eleccions catalanes:http://www.araomai.cat/, i que ells vagin a la seva bola L'enorme responsabilitat que tenen damunt de les seves espatlles el Joan Laporta, Joan Carretero, Uriel Bertran i Lopez Tena per assolir la unitat de les diferents forces independentistes, els hauria de fer recapacitar amb el màxim rigor i deixar-se de personalismes que tant han danyat Catalunya al llarg de centúries. Com ja diuen des del Partit Republicà Català, Catalunya a hores d'ara no es pot permetre el luxe de repetir el fracàs que l'independentisme va tenir l'any 1980 a l'anar dividit i quasi bé enfrontat per qüestions de protagonismes egoistes i imperdonables. Però eren uns altres temps. Avui ja és una altra cosa.

El futur politic i la credibilitat d'aquests quatre personatges que encapçalen l'independentisme dependrà de la seva capacitat de renunciar a les seves ambicions personals i personalistes per a formar un sol bloc i ben compacte. Si no és així, els Lasporta, Carretero, López Tena i Uriel Bertarn, que es despedeixin de ser considerats de cara el futur com autèntiques i vàlides peces per aglutinar l'independentisme català, perquè els ignorarem i els escombrarem de l'espectre politic de Catalunya. No seran, en absolut, mereixedors de la nostra confiança i els arraconarem.
A nivell personal ho tinc molt clar. O l'independentisme va unit fent una única pinya compacta, o que ningú de tots ells esperin el meu vot el dia de les eleccions. 

Catalunya fa temps que té un mal son que es diu Esquerra Republicana de Catalunya i que l'hem d'eliminar

Ignasi Llorente d'ERC

Aquesta gent d'ERC no tenen nom ni qualificatiu. S'han de tenir, perdoneu-me l'expressió, uns sants collons i una poca vergonya superlativa, per a que el portaveu d'aquesta mena de partit que s'autodefineix com independentista, en aquest cas em refereixo a l'Ignasi Llorente, per dir que els del Carretero i els de Laporta-Bertan-Tena ocupin el centre dreta de l'independentisme. 

Però si aquest espai ja l'ocupen els d'ERC des de fa més de set anys!!, i el què és pitjor, els d'ERC han traicionat sistemàticament els seus pretesos pirncipis ideològics independentistes quan es van abraçar fraternalment i per evidents interessos politics i personals amb una falsa esquerra composta per un aiguabarreig de socialisme aigualit i un eco-comunisme sectari i ineficaç a més d'aburgesat. De què van aquestes gents, dites d'esquerres, que heu traït Catalunya durant els dos Governs Tripartits especialment durant el segon que sortosament ja està practicament cadàver i enllestit per a ser enterrat definitivament.

Com s'atreveixen els d'ERC, concretament el tal Ignasi Llorente, per a dir que el corrent independentista de Solidaritat Catalana i de ReagrupamentCat fins i tot podrien arrossegar CiU cap a posicions independentistes?. Què heu fet vosaltres, els d'ERC, durant aquests dos mandats per a domesticar, per exemple a un PSOE-PSC, que traeix, per exemple, repetidament els acords adoptats majloritàriament al Parlament de Catalunya si després al Congreso de los Diputados vota totalment en contra?. 

Per què no us heu plantat i abandonat el Govern quan tocava fer-ho, continuant escalfant els culs de les butaques dels despatxps oficials?. Però si heu estat uns traidors a l'independentisme durant tots aquests anys, hipòcrites!.

Enllaç:: http://www.directe.cat

Onze de Setembre 2010: Omnium Cultural torna a demanar que els catalans ens mobilitzem massivament

Omnium Culltural torna a demanar una mobilització massiva de tots els catalans sobiranistes/independentistes per al proper dias 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. La veritat és que aquesta nova crida és més que necessària després de quasi un mes d'haver-se fet la manifestació del 10 de juliol passat qie, tot i que hi van participar més d'un milió de catalans, la resposta posterior dels partits politics s'ha anat esvaint com si aquell acte massiu i reivindicatiu per a la independència de Catalunya hagués estat un acte poc més que folclòric.

Durant aquesta darrer mes els catalans que seguim amb interès tot el procés civic i politic de Reagrupament i de Solidatitat Catalana per a la Independència, ERC és una altra història en tot aquest moviment independentista perquè està clar que està més proper al PSOE-PSC que en les propostes sobiranistes que s'estan coent. Tot i això, és preocupant la manca d'entesa, diria que l'allunyament per raons personalistes i de protagonisme, dels màxims representants de ReagrupamentCat i dels de Solidaritat Catalana. 

També és preocupant, i alhora molt significatiu, el degoteig constant de desercions tant de persones a nivell individual com de col.lectius de les files de ReagrupamentCat, i curiosament tots sense excepció justifiquen aquestes desercions per la manca de transparència i l'excessiu protagonisme i autoritatrisme de Joan Carretero i de la direcció d'aquesta formació independentista que tantes espectatives havia despertat un any enrere.

És, també, preocupant que tots aquests fets es produeixin a uns tres mesos, o menys, de les eleccions al Parlament de Catalunya. És molt preocupant aquesta perillosa manca d'entesa entre els mateixos moviments independentistes perquè el que podria passar desgraciadament, és que la dispresió del vot independentista donés com a resultat que al final al nou i electe Parlament de Catalunya l'independentisme no arribi a tenir representació, i això seria molt greu per a Catalunya.

Enllaç:http://11setembre.omnium.cat/www/11setembre/ca/

Miquel Iceta és l'artista esperpèntic de la manipulació

La perversa manipulació dels fets que és pròpia del dirigent del PSOE-PSC, Miquel Iceta, resulta insultant per a qualsevol català que sap perfectament que el socialisme català està agònic i segrestat i dominat pel socialisme espanyol.

És pervers que Miquel Iceta durant l'entrevista que aquest matí li han fet al programa Els Matins de TV3, torni a insistir com ho ha fet en anteriors ocasions, que la moció que es va aprovar al Congreso de los Diputados sobre l'Estatut va ser rebutjada pels partits d'obediència catalana. Fals. 

Van ser els 25 diputats del PSC? qui es van desmarcar, una vegada més, del que prèviament s'havia acordat per majoria al Parlament de Catalunya a proposta precisament del seu grup parlamentari. El text, cal recordar-ho, era el preàmbul de l'Estatut, però els socialistes dits de Catalunya es van desmarcar i es van posar al costat de la proposta que es va redactar des del PSOE. No era la primera vegada que ho feien.

Amb freqüència els del PSC? han votat una cosa al Parlament de Catalunya, i quan el tema s'ha tingut de votar a Madrid hi han votat en contra al costat dels seus germans bessons del PSOE. Que el Miquel Iceta amb la seva coneguda berborrera i el seu peculiar art de la manipulació i de la falsificació dels fets, no ens vulgui enganyar perquè no ho aconsegueix ni ho aconseguirà. El baròmetre del CIS http://www.cis.es/cis/opencms/ES/index.html, corresponent al mes de juliol i fet públic ahir, ens demostra a tots els catalans l'antipatia generalitzada que es respira a Espanya contra Catalunya, i també ens demostra, per sort, que la consolidació i el creixement imparable de l'independentisme a Catalunya és un fet social i politic irrefutable.

Els socialistes perden baròmetre rere baròmetre suport tant a Espanya com a Catalunya. Els socialistes catalans a casa nostra han perdut tota la credbilitat que han pogut mantenir durant els darrers set anys,però la societat civil, que de tonta no en té res, ja s'ha adonat del vostre doble llenguatge i de les vostres insuperables servituds amb el PSOE. Vosaltres sempre heu posat Espanya i el PSOE pel damunt dels interessos de Catalunya i això es paga tard o d'hora.
Per cert. L'escena d'opereta que ens van oferir ahir José Montilla i el ministre Manuel Chaves va ser d'acudit del TBO.

Mercè Escarrà, de Girona, anima mitjançant un web a penjar l'Estelada a tots els balcons de Catalunya

La noticia l'avança el diari digital E-Noticies.cat. La gironina Mercè Escarrà anima a tots els catalans i catalanes mitjançant un web, aquest és l'enllaç http://penjalestelada.blogspot.com/, a penjar als balcons i finestres de les llars catalanes una Estelada, i sembla que de moment està donant resultat tot i que la idea s'ha engegat avui mateix.

Mercè Escarrà que es militant de Solidaritat Catalana per la Independència el passat dia 28 de juliol va rebre una noitificació de les finques Administracions Girona SL que administren l'immoble on viu, demanant-li que retirés l'Estelada considerant que no eren festes ni cap data destacada. A més, la notificació estaba escrita en castellà.

Mercè Escarrà no en va fer ni cas perquè considera que l'actitud de l'empresa immobiliària atenmptava contra la llibertat d'expressió i d'intromissió en la vida privada d'una familia. Com a resposta a aquella provocació s'ha penjat a Internet l'esmentat web. Mercè Escarrà ha dit que durant aquests dies ha rebut nombrosos correus electrònics donant-li suport i l'informaven que també penjarien l'Estelada als balcons de casa seva.

A nivell personal avui mateix la tornaré a penjar després que la despenjés el passat dia 12 de juliol, dos dies després de la manifestació independentista de Barcelona.

El Cercle Català de Negocis demana la unitat del sobiranisme per ajudar a assolir l'independència

Els màxims representants de les formacions sobiranistes i/o independentistes existents a hores d'ara, Solidaritat Catalana, RCat i la Coalició per la Independència, s'han de plantejar molt seriosament, amb rigor, generositat i alçada de mires, la imperiosa necessitat de formar tots plegats un bloc unit i compacte per a assolir la màxima representació al Parlament de Catalunya a resultes de la propera convocatòria electoral que està a tocar.

El mateix Cercle Català de Negocis, un lobby empresarial i econòmic prou conegut i reconegut com un puntal més del sobiranisme català, acaba de fer públic un comunicat del qual es despren ben clarament que està disposat a donar suport de tota mena al moviment independentista que sigui capaç d'aglutinar la gran majoria social i politica compromesa realment per assolir la independència nacional de Catalunya. 

Enllaç al CCN http://www.ccn.cat/.

Tot i això, sembla que la unitat politica i estratègica dels tres moviments o formacions independentistes estan molt lluny d'assolir aquesta unitat que demana el CCN però que també ho està demanant a crits la societat catalana. Les ofertes i contra ofertes que es fan entre ells aquesta darrers dies, es diria que són com castells de foc d'escassa durada. Per altra banda a ReagrupamentCat sembla que les coses no les té gens fàcils a nivell intern, perquè està patint un degoteig de desercions imparable. Des del Baix Camp passant, ara, per les Terres de l'Ebre, sembla que al si de ReagrupamentCat tirar la tovallola s'ha convertit en l'esport dels reagrupats. I això passa aqui, a Catalunya, mentre des de l'exterior catalans partidaris de la independència del nostre país fan pública una petició per a la unitat de l'indepndentisme.

Lopez Tena, Joan Laporta i l'Uriel Bertran ja han fet pública una oferta a Joan Carretero. Ara és ReagrupamentCat qui té la pilota a la teulada i haurà de jugar, haurà de dir clarament si accepta continuar treballant per la unitat o bé continuarà la seva politica interna del faig i desfaig segons els convigui a ells. És prou significatiu que tots els reagrupats que han abandonat la formació de Joan Carretero l'acusin d'autoritari i de no respectar les normes internes de funcionament.

Serem capaços d'unir-nos per a fer un front comú, o bé ens dispersarem tot dispersant els vots el dia de les eleccions?. Serem capaços de posar els interessos i ambicions personals pel damunt dels de Catalunya?.

Solidaritat Catalana per la Independència i la web que reclama la unitat de tots els grups independentistes

És urgent, imprescindible i exigible per part de les desenes de milers de catalans que aspirem a la unitat dels diferents grups i d'organitzacions independentistes, que els caps visibles de tots aquests moviments renunciïn als personalismes, als protagonismes crònics que empastifen la politica i es posin a treballar urgentment, repeteixo, a formalitzar una candidatura unitària i ben apinyada perquè Catalunya ho necessita. 

Tant és així d'imperiós, i tant és així que el poble de Catalunya ja n'estem farts de tanta politica convencional i viciada que mai ens portarà enlloc, que un grup de ciutadans han engegat una web per a reclamar aquesta unitat que s va demanar a tota la calsse politica catalana el passat dia 10 de juliol, però que molts ja han oblidat vergonyosament. Aquest és l'enllaç per a solidaritzar-se a la crida unitària i des d'on pots donar-hi suport adherint-hi:http://www.idlu.eu/.

Aquests dies passats i degut a la deriva politica i ideològica vergonyosa d'ERC, he carregat contra aquest partit politic que ha traït Catalunya i ha  traït els seus pròpis principis. ERC ja no té la capacitat aglutinadora de l'independentisme perquè ha defraudat a la societat catalana, i així deu ser quan significats i significatius militants d'aquest partit ja han abandonat les seves files i d'altres, com Lopez Bofill, ja ha anunciat que abandona ERC tot manifestant que ERC ha perdut tota credibilitat.

És urgent, doncs, aquesta unitat de tots els sectors independentistes, i és urgent perquè per a les properes eleccions catalanes s'ha de presentar una candidatura aglutinadora pel bé de Catalunya i perquè Catalunya ho necessita. Si no són capaços d'assolir aquesta unitat, ens podriem trovar davant  d'una altra traició covarda al nostre país i seria imperdonable.

Imatge de l'apunt.- Portada del web des d'on us podeu solidaritzar a la crida per la unitat independentista.

Josep Huguet dixit: Esquerra és l'única cosa seriosa. Sí?

Generalment els politics no fan gaire gràcia per no dir que no en fan gens.  No saben ni fer-se els graciosos. Més aviat i massa sovint resulten repulsius perquè la seva hipocresia els delata. No esperem mai sinceritat d'un politic, de qualsevol politic.  La majoria d'ells dominen amb art subtil la manipulació de la realitat, la hipocresia,  el fugir  d'estudi quan es troben apretats i assetjats pels qui els demanen explicacions clares sobre qualsevol qüestió.

Dic això perquè a les darreres 48 hores sembla que els de la direcció d'ERC li deuen haver donat corda lliure al Josep Huguet, el conseller de Comerç, Universitats, Innovació i no sé quantes coses més. Ara ens surt dient que l'Esquerra Republicana de Catalunya és l'única cosa seriosa. No ens faci riure Josep Huguet, que els catalans no tenim gaires motius per a fer-ho, i menys encara de riure't les gràcies. No en fas de gràcia. No en feu els d'ERC. Fa molts de temps que heu perdut el feeling al si de la societat catalana.

Però heus ací que aquest conseller continua sense mossegar-se la llengua, i en to irònic i despectiu diu que ni  Joan Laporta ni Joan Carretero no han passat per les urnes. I què?. Algun dia ha de ser el primer, oi?. O és que els d'ERC ja vàreu nèixer en una urna sota el braç?. Per a vosaltres també un dia va ser el primer i al pas que anem potser el proper sigui el darrer.

Els d'ERC fa massa temps que heu perdut de vista la Polar perquè el vostre partit està massa envoltat de boires denses i de núvols que amenacen tempesta. Per cert, la tardor és una estació astronòmica molt propensa a les tempestes que van acompanyades d'intenses descàrregues elèctriques. I és que el fons de la qüestió és que el vostre partit ha perdut la credibilitat i la confiança majoritària dels catalans. D'ací el vostre nerviosisme que us fa dir autèntiques parides i caure en autèntiques sortides de to.

http://www.elperiodico.com/es/

El conseller Josep Huguet d'ERC i el cretinisme politic

 

Són mestres del cinisme, de la manipulació i del cretinisme politic. Aquesta gent de l'Esquerra Republicana de Catalnya primer van perdre els portafolis, i ara han perdut del tot els pocs papers que els hi queden en algun racó de la seu social del partit. La trajectoria politica de servilisme i docilitat d'ERC durant les dues legislatures dels Governs Tripartits, especialment del segon, amb l'espanyolisme del PSC-PSOE i també d'ICV-EUiA, l`han deixat despullat, o si més no en calçotets.

Com es pot atrevir el conseller Josep Huguet, responsable de l'àrea d'Innovació, Universitats i Empresa, per dir als caps visibles de Solidaritat Catalana que són com el Cavall de Troia de l'Autonomisme de Drets de sempre?. I els d'ERC què són...., d'esquerres ni pensar-ho. De dretes a l'estil PP, tampoc. Aleshores només se m'acut encertadament situar-los estretament vinculats amb els sectors catalanistes burgesos que van de progres per la vida, però que perden el cul quan poden tocar una mica de poder, i es neguen a deixar-lo anar encara que sigui atacant i menystenint a persones amb trajectories politiques molt més netes i compromeses amb el present i el futur de Catalunya com és el cas de Solidaritat Catalana i fins i tot de Reagrupament.

A vosaltres, als d'ERC, el que realment us cou i us té cabrejats com a micos és el menyspreu envers la vostra formació que destil.len totes i cada una de les enquestes i baròmetres d'opinió que s'han fet en els darrers sis mesos, i que cada vegada demostren que menys catalans confien en vosaltres. Aquesta és la realitat que us negueu a reconèixer malgrat les evidències, i és per aquest motiu que només sou capaços de vomitar verí contra els qui us han prés el lloc de les primeres files per gaudir de l'opereta electoral que s'apropa galopant.

Addenda.- Ahir, dia 31 de juliol, ja vaig penjar un apunt relacionat amb la traició i covardia d'ERC.

http://avui.elpunt.cat/barcelona/nacional.html