La descomposició del Govern Tripartit i l'esperpèntic espectacle que van donar alts càrrecs el dia 29-S

Catalunya ja no té govern, ni en actiu ni en funcions. El Govern Tripartit està tan descomposat, tan podrit, que mentre el PSOE, el partit del president Montilla, ha aprovat la Llei Laboral que ha sigut el motiu de la vaga d'ahir, dia 28-S, socis del seu govern fins i tot han participat a la manifestació dels sindicats, Joan Boada per exemple, i d'altres aqui i allà han fet vaga.

Els pijoprogres comunistes com l'Imma Mayol, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona,  que mai s'ha amagat de ser antisistema, però que consumeix productes d'èlit i de boutique, i se'n va cada mes cap a casa amb un més que bon sou, va fent el passarell dia sí i dia també. És el que més li escau.

No sé quin politic ha dit públicament que José Montilla hauria de cessar al Joan Boada...,ni falta que fa per quatre dies i mig que li queda a ell i al seus camarades de partit romandre al govern de la Generalitat que tan han denigrat durant els darrers quatre anys especialment.

Que es mantinguin tots ells ben juntets fin al darrer moment, perquè serà molt divertit veure com tots plegats, ERC, PSOE-PSC i IC-V es desplomen com un joc de cartes perquè els catalans els haurem fotut fora del nostre govern nacional.

De fet, molt poca cosa pot dir en aquests moments el president Pepe Montilla quan l'any 2005 el seu fill Arnau Montilla fou detingut, jutjat i sancionat per la justicia per haver comés actes vandàlics pels carrers de Barcelona a resultes d'un partit de futbol. El noiet es va permetre el luxe de carregar-se una cabina telefònica i l'auricular d'una altra. 

El més dolorós de tot el que passa a Catalunya és que encara ens queden dos mesos per a fotre'ls fora del Govern. Seran 58 dies ben llargs i penosos..., una via dolorsa a l'estil segle XXI.

Les Joventuts Musicals de Tarragona programa el XXVI Cicle de Tardor 2010-2011, i la XXXVI Desena Musical

Orquestra de Cambra Terrassa 48

Joventuts Musicals de Tarragona, amb la col.laboració de l'Ajuntament de Tarragona,  ha organitzat el XXVI Cicle de Concerts corresponents a la temporada de tardor 2010-2011, i la XXXVI Desena Musical amb el patrocini del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, de la demarcació de Tarragona.

El programa del XXVI Cicle de Concerts de Tardor és el següent:

Nov. 2 – (dimarts)   Josep Fuster, clarinet – Isabel Hernández, piano

Gaudeixen d’una trajectòria consolidada en l’àmbit de la música de cambra. Exigents amb el seu repertori, la proposta de programa que presenten, és un fascinador viatge musical a través de la segona meitat del segle XIX, concebut a partir del seu quart treball discogràfic conjunt que porta per títol Música virtuosa (II)

Louis Cahuzac (1880-1960) Cantilène

Marcel Om (1937) Paisatge Op.91

J.W. KALIWODA (1801-1866) Introducció i Variacions

F. Poulenc (1899-1963, Sonata per a clarinet i piano

Johannes Brahms  (1833-1897) Sonata per a clarinet i piano núm.1, en Fa menor, op.120

     Teatre Metropol 20 h

Nov. 9  (dimarts)  Ludwig Trio 

Trio format per Abel Tomàs al violí i Arnau Tomàs al violoncel, fundadors del Quartet Casals, i la pianista Hyo-Sun Lim, guanyadora de nombrosos concursos internacionals, entre els quals destaca el “Reina Elisabeth” de Brusel·les. El Trio té com a vocació principal aprofundir en l’obra de Beethoven, combinant-la amb la d’altres compositors que hi van influir o que van rebre influència.

Beethoven: Trio en mi bemoll major, op. 1, núm. 1

              Trio en si bemoll major, op. 97

             

     Palau de Congressos, 20 h

Nov. 17 (dimecres)   Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) 

Pablo González i la mezzo Dagmar Peckova, faran el cicle Das Knaben Wunderhorn de Mahler, acompanyat de la primera simfonia de Txaikovski

Bescanviar entrades a partir del 29 de setembre fins el dia del concert a les Taquilles del Metropol. Places limitades. 

     Teatre Metropol,  19 h

Nov. 20  (dissabte)  Cor Lieder Camera 

"Cançó bella, cançó nova"

El cor Lieder Càmera interpretarà un repertori a capella, que combina cançó popular tradicional catalana (Cançó del lladre, L’Hereu Riera, El cant dels ocells, La Filadora, Muntanyes regalades,....) i també cançons del moviment de la Nova Cançó (Veles en vents, Ara que tinc vint anys, Noia de porcellana, No ve d’un pam,....) amb noves harmonitzacions.  Xavier Pastrana, director.   

    Teatre Metropol,  20  h

Nov. 23  (dimarts)  Juan Carlos Gómez,  Trio de guitarres i percussió.  

     Juan Carlos Gómez, participa en nombrosos concursos nacionals i internacionals com: el Certamen Nacional de Guitarra Flamenca de l’Hospitalet 1991; el III Concours Flamenco Guitare, Chant, Dance de Nimes (França) 1993; el XXV Festival Nacional del Cante de las Minas (La Unión) “Bordón Minero” 1994. Ha treballat amb diferents musics i actualment treballa amb  Juan Manuel Cañizares en els seus concerts.  Ha cursat l’especialitat de guitarra flamenca a l’ESMUC.  Es dedica a la composició i com a concertista i ha editat tres CD’s i està a punt de treure el quart. Es professor del Taller de Músics de Barcelona on imparteix guitarra i conjunt instrumental. 

     Programa:  EL VUELO DE LOS FLAMENCOS quartet. LOS ÁRBOLES QUE CAMINAN quartet. AVENTURA quartet. TAVERTET quartet.  REFLEJO quartet. RITMO quartet. PIEDRAS solo.  ACANTILADO solo. RAICES duo. LA MIRADA DEL SULTÁN trio. MONTOYA Y CHACÓN trio.  NIÑOS trio.  VIBRANTE quartet
                      Juan Carlos Gómez,  guitarra /  Luis Miguel Gómez, guitarra espanyola  i      elèctrica / José Miguel Galera,  guitarra /  Pablo Gómez,  percussió i flauta

     Teatre Metropol,  20 h

Nov. 30  (dimarts)  Jordi Camell ,  piano    

     Jordi Camell (Llorenç del Penedès, 1959) ha actuat arreu de Catalunya, Espanya, Europa i Amèrica. Músic de llarg recorregut, es va formar amb Carme Flexas a Tarragona, amb Miquel Farré a Barcelona i a Londres amb Maria Curcio. Guardonat en diferents concursos, el 1984 obtingué el “Diplôme Supérieur d’Exécution” com a “premier nommé” a l’École Normale de Musique de París. 

I. Albéniz - Abans i després d’Iberia

Mallorca (Barcarola op. 202) (1892)

Chants d’Espagne  Prélude (1891) / Córdoba (1894)

La Vega (1896-1897)

Yvonne en visite (1905) La révérence / Joyeuse rencontre et quelques pénibles événements

     Souvenirs (1897)  Prélude / Asturias

Azulejos (1909) (acabada per Enric Granados)

             Navarra (1908) (Final de William Bolcom)

    Teatre Metropol,  20 h

Des. 14   (dimarts)  Orquestra de Cambra  Terrassa 48 - Daniel Ligorio, piano     

     L’OCT48 ha explorat nous camins musicals i escènics amb la creació d’espectacles multidisciplinars de producció pròpia com Carmen, de Shchedrin i Gudbranstal, les històries de Peer Gynt, les col·laboracions amb cantants com Pep Sala, en l’espectacle Una nit amb orquestra i Sisa, amb qui estrena Arriba una cançó, i amb formacions Jazzístiques

     .

     Schuman: Quartet de corda núm. 1, op. 41 (versió per a orquestra de cordes)

     Chopin: Concert núm. 1 per a piano i orquestra de cordes.

     (Aquest concert serà enregistrat per Catalunya Música)

     Palau  de Congressos, 20 h

Des. 28 (dimarts)  Concert de Cap d’Any

SLOVAK  SINFONIETTA  DE  ZILINA         

Director: Christian Pollack

Solista: Isabella Ma Zach, soprano

 Programa: Obres de la familia Straus i els seus contemporanis

Bescanviar entrades a partir del 29 de setembre fins el dia del concert a les Taquilles del Metropol. Places limitades

Com afegitó al programa esmentat, cal dir que el concert que oferirà l'Orquestra de Cambra Terrassa 48 el proper dia 14 de desembre, dimarts, serà gravat en directe pels serveis de Catalunya Música.

 PROGRAMA DE LA XXXVI DESENA MUSICAL

   Teatre Metropol, 20 h Oct. 19 -   Duo Rivera – violí i piano

Oct. 26 -   Sinfonia Toronto – Marc Grauwels, flauta

Bescanvi d’entrades a partir del dia 13 d’octubre , al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Demarcació de Tarragona,  c/ Ntra Sra. del Claustre, núm. 1.  Places limitades.

La Vaga General del 29-S i el fals Rodriguez Zapatero

És la història de sempre. La guerra de xifres entre sindicats, empresaris i el govern de torn. Tots hi guanyen, ningú perd, bé sí que algú perd..., el poble, els ciutadans. Uns perquè perden una jornada de sou, els altres perquè no el volen perdre i malgrat que sobre ells pesa la llosa d'una llei que els danya, acoten el cap sovint per necessitat. És la Llei de reforma Laboral la responsable de tanta preocupació.

El que crida l'atenció d'aquesta jornada és l'aparició de mocadors palestins (el kufiyya) al bell mig de les concentracions de treballadors que donen suport a la vaga general. Què hi pinten aquests troços de roba palestina en unes reivindicacions laborals promogudes pels sindicats?. En aquest país ja comença a haver-hi massa folclore barat i de propaganda oportunista.Un folclore forani que ja put.

El que passa és que aquesta gent, els pro palestins, aprofiten qualsevol fet o aconteixement per fer acte de presència fins i tot allà on no hi haurien de tenir ni lloc ni espai, perquè les seves reinvidicacions prou aborrides, per conegudes, no haurien de tenir cabuda en un dia com el d'avui on les reivindicacions dels catalans i dels espanyols són unes altres ben diferents i que no tenen res a veure amb les seves.

Per donar per finalitzat aquest apunt, aqui deixo aquest enllaç e-noticies.tv que han penjat les Joventuts de CCOO denunciant els incompliments de Rodriguez Zapatero, un president del govern espanyol manipulador, mentider, incomplidor i capaç d'ensorrar l'economia del conjunt de l'Estat i no cal dir la de Catalunya. Fa poc més de dos anys que negava la crisi juntament amb aleshores ministre d'conomia Pedro Solbes. Sort ue alesohres ho negava, perquè si no ho hagués fet avui estariem tots amb una mà al davant i l'altra al darrere.
Rodriguez Zapatero i el seu govern està acabat, i és imprescindible girar pàgina, o dit d'una altra manera ja s'haurien de convocar eleccions generals el més aviat possible, perquè si  continua al front del govern espanyol ens portarà a la ruïna. La primera patacada, Zapatero, la rebrà a Catalunya el dia 28-N, i només falten 60 dies justos.

La unitat independentista és més necessària que mai

Foto de e-notcies.cat

El darrer sondeig d'opinió fet i publicat entre ahir i avui per RAC1 evidència que l'independentisme a Catalunya a més de consolidar-se s'incrementa. 

Ja és prou significatiu que mentre sondejos fets per altres mitjans de comunicació poc abans de l'estiu no donaven representació parlamentària a l'independentisme, sí que ja en donava el publicat el passat diumenge pel diari madrileny El País i que RAC1, amb el seu exhaustiu treball de camp, ratifica i confirma que l'independentisme estarà ben present al nou Parlament de Catalunya que sorgeixi de les eleccions del 28-N. I aquest fet hauria de fer reflexionar, i molt, als màxims dirigents de Reagrupament i de Solidaritat Catalana.

Si els darrers sondejos esmentats confirmen com a minim 3 diputats a l'independentisme, comcretament del sector Joan Laporta, i de moment no en dóna cap a Joan Carretero i als seus, ¿quin problema hi ha per a que abans de començar la campanya electoral s'uneixin amb la qual cosa, segons la llei SistemaDHondt es podrien obtenir més diputats i més veu i força al Parlament de Catalunya?. Què se'n farà dels milers de vots, però no suficients, dels que votin Reagrupament si es confirmen els resultats dels sondejos esmentats?, aniran a la paperera innecessàriament?. Tan dificil és entedre l'extrema necessitat que l'independentisme faci pinya ben compacta en benefici de Catalunya?.
Si Joan Laporta, Joan Carretero, Uriel Bertran, López Tena i d'altres que encapçalen aquestes formacions independentistes no són capaços de pensar més en Catalunya i molt menys amb les seves ambicions politiques i personalismes, potser és perquè l'independentisme català encara no ha trobat a les persones que dignament el pugui representar amb seriositat, rigor, altruïsme i sempre pensant amb la sobirania de Catalunya i en les llibertats dels catalans pel damunt de tot i de tots.

Catalunya ja està farta d'unionismes estèrils i espoliadors

Al diari digital naciodigital.cat, Miquel Iceta es mostra molt preocupat per l'anunciada creixent abstenció i del vot en blanc, un vot que és clarissim que és de càstig contra la classe politica, de tota la classe politica.

Miquel Iceta ara reacciona per l'anunciada abstenció, unes reaccions que resulten fastigoses per hipòcrites, perquè cada vegada que hi han eleccions passa el mateix. Tots els sendejos d'opinió anuncien el creixent abstencionisme, i els politics s'amaguen de les seves responsabilitats d'aquest fenomen al.legant el passotisme de la gent.
No Miquel Iceta, el poble es decanta per l'abstenció perquè durant els quatre anys de cada mandat legislatiu no resoleu els problemes que preocupen realment als ciutadans. Els politics, quan governeu, aneu a la vostra, sempre actuant per treure'n rendibilitat politica, però quasi mai per a resoldre els problemes reals, aquells que han de suportar les families, els joves, els aturats, els escolars que estudien en barracons, els mestres que han vist reduïdes les plantilles amb la sobrecàrrega que els representa, el món rural i agrari que l'heu tingut abandonat, etc. 

Heu defraudat, vosaltres els del PSOE-PSC, als catalans amb el vostre doble i brut joc al Parlament de Catalunya i quan esteu al Congreso de los Diputados. Heu defraudat doblegant-vos servilment davant de la reforma de la Llei Laboral o als retalls de l'Estatut, tenint la gosadia de dir-nos que encara és aprofitable un Estatut que ni s'assembla, ni de lluny, amb el que vàrem votar i aprovar els catalans, el Parlament de Catalunya i el Congreso de los Diputados. Heu defraudat, i molt, amb la pèssima aplicació de la Llei de Dependència i amb l'ajuda de l'habitatge per als joves..., etc.

I juntament amb vosaltres també han defraudat els farsaires d'ERC i els folclòrics de l'ecologisme, els comunistes, que us han fet de comparsa durant set anys. És, doncs, per tot això i per molt més que podria afegir a l'apunt, que molts catalans s'abstindran, d'altres votaran en blanc i els que vagin a votar serà per castigar als tres partits dels dos Governs Tripartits, ho diuen totes les enquestes o sondejos d'opinió que s'han publicat en els darrers mesos i que ho continuen confirmant amb molta més severitat i contundència les dues fetes públiques ahir, a El Pais, i avui a RAC1.
I és que els catalans n'estem farts dels unionismes que prediqueu els socialistes, i estem farts de les politiques espoliadores i estèrils contra al poble català. Segur que si tots plegats anessiu a una Escola de Teatre, sense gaire esforç treurieu matricula d'honor.

Heu de passar un bon i llarg purgatori perquè us el mereixeu uns i altres.

El Racòmetre de RAC1 dóna per fet la destrossa del Tripartit i l'entrada en escena de l'independentisme

Els catalans majoritàriament ens hem decidit a enterrar definitvament el Govern Tripartit. Fins i tot la intenció de vot majoritària és la de castigar severament als socialistes i als d'Esquerra Republicana, però també als comunistes tot i que amb no tanta contundència i severitat.

El primer Racòmetre de RAC1 rac1.org-racometre, dóna fe del què ja fa moltes setmanes venen anunciant  anteriors sondejos d'opinió fets per altres mitjans de comunicació: el Tripartit té la maquinària totalment rovellada i obsoleta, i en aquesta situació els catalans, la gran majoria, rebutjem aquesta fòrmula de govern perquè no serviria per a res per a sortir de la crisi econòmica, politica i social que patim des de fa ja massa temps.
Ahir vaig penjar uin apunt fent una breu reflexió pel que fa a la necessitat que l'independentisme no s'adormi i que vagi, anem, majoritàriament a votar el dia 28-N, cal fer-ho per Catalunya i per a barrar el pas als autonomistes i/o federalistes, una fòrmula aquesta que ni se la creuen els qui la pregonen com és el cas dels comunistes d'IC-V,
Si ens atenem tant al sondeig de Rac1 com el que va publicar ahir El Pais de Madrid, la baixa participació prevista i anunciada podria ajudar-nos als independentistes per assolir més representació de la que ens atorguen, i és per això que és no ja necessari sinó imprescindible anar a votar malgrat la incapacitat de SCI i de Reagrupament de presentar una candidatura única, unitària, que de ben segur ens beneficiaria a tots.
Tard o d'hora, però, tant Joan Laporta com l'Uriel Bertran, López Tena i el mateix Joan Carretero hauran d'explicar alt i clar el perquè no s'ha pogut formalitzar la necessària i anhelada candidatura unitària. Potser el dia 29 de novembre, haurem d'exigir responsabilitats a tots ells per la seva incapacitat de negociar i arribar a un acord.

Si els independentistes no hi anem ells podrien tornar

Un diari elpais tan poc dubtós de ser pro convergent, i menys encara, pro PP, avui publica un altre sondeig d'opinió on s'anuncia la desbandada de l'electorat envers els partits que han configurat els dos Tripartits que han governat Catalunya durant els darrers set anys.

Un fet que m'ha cridat l'atenció és que passats els mesos CiU, que mesos enrere se li assignaven 60 diputats, segons l'enquesta  d'El Pais només n'incrementa un, 61, mentre que el PP, i això és molt alarmant i negatiu per a Catalunya, podria treure'n 17 enlloc dels 14 que se li asignaven en anteriors enquestes d'opinió. Al meu entendre, no obstant, la gran novetat de l'enquesta del diari madrileny és que per primera vegada les formacions independentistes, SCI i Rcat, obtindrien 2 diputats cadascún, fet molt rellevant si ens atenem que cap de les anteriors enquestes fetes per La Vanguardia, El Periodico i d'altres realitzades per formacions politiques, no atorgaven cap diputat a l'independentisme.

Aquest fet, rellevant per si mateix tot i tractar-se d'una enquesta que sempre s'han de mirar de reull i posar en quarentena, ha d'esperonar encara més als sectors independentistes catalans no ja per a consolidar aquests 4 diputats virtuals, sinó per duplicar com a minim aquesta presència politica i institucional al cor del Parlament de Catalunya a partir del 28-N.
No podem oblidar que encara falten dos mesos per a les eleccions, i que els del Tripartit que la majoria de catalans rebutja una tercera edició, se les pensaran totes per atacar-nos, embrutar-nos i desprestigiar-nos. I sempre hem de tenir present que si nosaltres no hi anem, ells podrien repetir.
Enllaç interessant: electometro.es

Israel, el Pol Nord i l'escalfament global de la Terra

No és que aquest estudi realitzat per cientifics israelians sigui nou, en absolut hayadan. Es va publicar l'any 2003. L'estudi plasmat en un mapa d'Europa ens informa dels calculs fets sobre les pujades de temperatures previstes al vell continent fins l'any 2080, i especifica els territoris europeus on les temperatures aniran més a l'alça i d'aquells que l'impacte de l'escaflament de la Terra serà més suau.

Darrerament tots som testimonis de les insistents informacions que ens arriben des de tots els mitjans de comunicació, i de les possibles consqüències que la humanitat globalment patirà si no es prenen mesures dràstiques per evitar que l'escalfament que ja es detecta clarament, no es dispari més encara.

El que m'ha portat a editar aquest apunt és l'enrenou dels màxims dirigents politics dels païsosfronters amb les aigües del Pol Nord. Fins i tot fa cosa de dos dies representants d'aquests països s'han reunit a Moscou per a dissenyar el repartiment d'aquestes aigües, avui internacionals, per a explotar les riqueses de gas i petroli, i també minerals, que s'amaguen sota l'aigua i la terra del Pol Nord des de fa milions d'anys. En què quedem?.

Si està més que demostrat que el consum del petroli i dels seus múltiples derivats és una de les causes primeres de l'abocament de CO2 i altres porqueries a l'atmosfera i de retruc de l'scalfament planetari, em pregunto, ¿per què aquests esforços politics/diplomàtics i els econòmics que es derivaran per l'explotació d'aquestes riqueses, no s'inverteixen en energies renovables i en la recerca d'altres alternatives?.

Els politics, els pocs politics, que encara regeixen els destins de la humanitat i que fan de ridicules comparses passives del capital fred, calculador i que no té ni sentiments ni ànima, són ja ara responsables directes no ja del present sinó que també ho són del futur de la humanitat, del món destroçat que la nostra generació deixarem als fills i nets....etc. Qui pot aturar tanta insolència politica, tanta hipocresia politica que està abocant a la humanitat a un abisme de proporcions imprevisibles?.Qui aturarà als mancats d'escrúpols?.

Som Ràdio-94.2 està al punt de mira del poder establert

Ofensiva contra la llibertat d'expressió d'alguns mitjans de comunicació catalans sempre dòcils i submisos als interessos dels partits politics. SOM RÀDIO-94.2 racocatala.cat està al punt de mira perquè molesta, perquè parla del que no parlen els altres, pels subvencionats amb diners públics, que només saben fer la gara gara als poders politics governants.

Som Ràdio encara molesta més perquè depèn del Cercle Català de Negocis, entitat empresarial eminentment catalana que ha apostat decididament per la independència de Catalunya. Som Ràdio molesta al Govern Tripartit i als qui els hi canten les gràcies, perquè no suporten que una emissora privada i legalment constituïda parli clar i català sobre els beneficis econòmics, socials i de tota mena que ens reportaria a tots el catalans sent independents i sobirans.

Des de la ràdio de Badalona s'al.lega que interfereix en les seves emissions, i tot indica que no és possible ja que les dues emissores tenen freqüències distintes i s'han fet els estudis tècnics que així ho avalen. Però com no podia ser d'altra manera, El Periodico de Cataluña, molt afí als postulats politics del PSOE-PSC, va ser el primer en tirar la pedra que va ser recollida pels responsables de l'emissora badalonina.

De jocs bruts en veurem a dojo aquests propers dos mesos que ens encaminen cap a les eleccions del 28-N, i els dòcils i submissos esbirros del poder establert faran tot el que estigui a les seves mans per embrutar i esquitxar al primer que se'ls hi posi pel davant. naciodigital.cat.

Els d'ERC no tenen ni vergonya, ni ètica ni moral politica

Hipòcrites, cínics i perversos, així qualifico als màxims dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya que han traït el pais durant set anys mentre anaven xupant de la mamella del poder i dels privilegis inherents a aquest poder directe.cat.

Joan Puigcercós acaba de dir per TV3 que fins ara al Parlament de Catalunya només hi han 21 diputats. Com li agrada fer teatre de carrer al Puigcercós. Catalunya fa més de 7 anys que no té cap parlamentari independentista amb els pantalons ben posats al Parlament, ha tingut, en tot cas, 21 diputats que han anat tirant de la rifeta de la mà dels autonomistes socialistes y dels somniatruites comunistes.
N'he parlat en nombrosos apunts al bloc i en torno a parlar. Els d'ERC vàreu començar a bellugar el cul quan la societat civil, la realment independentista,  va prescindir d'ERC i va engegar les consultes sobiranistes. I us heu posat molt nerviosos al sorgir a l'escenari públic i politic Reagrupament Independentista i Solidaritat per la Independència. Està més que clar que vosaltres no haguessiu bellugat ni el cul ni un dit per la independència de Catalunya si la societat no hagués engegat les consultes, si Carretero no hagués fundat Reagrupament i si Laporta i demés acompanyants tampoc hagessin aparegut a l'escenari politic català.
Sou tan manipuladors i hipòcrites que votar ERC el dia 28-N serà un vot de traició a la nostra nació.

Alerta Tarragona amb el projecte del cementiri temporal centralitzat de residus nuclears. Podria aterrar a Ascó

Alerta Tarragona, perquè amb l'aldarull que han organitzat els veïns del País Valencià rebutjant que el cementiri de residus nuclears s'ubiqui a la seva terra, a Zarra concretament, ahir a la nit alguns mitjans de comunicació ja informaven que la decisió final del govern de Rodriguez Zapatero podria endarrerir-se fins desprès de fer-se les eleccions de Catalunya el dia 28-N. vilaweb.

 Alerta doncs, perquè el ministre d'Industria no va dir tota la veritat quan afirmava que la ubicació del cementiri a Zarra era una decisió d'experts en la matèria, perquè va ser simplement un acord adoptat per una comissió interministerial. Tot plegat és un simptoma que alguna cosa se'ns amaga.
Podria ser molt bé, i no és de mal pensats, que després de la dura i enèrgica resposta dels valencians contra el cementiri nuclear, el govern de Madrid aturi la decisió final fins conèixer els resultats electorals de Catalunya per a no perjudicar, encara més, les minses possiilitats electorals dels socialistes catalans. Tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar majoritàriament el seu rebuig a que aquest cementiri es construeixi a Catalunya, els de Madrid si els hi convé passaran pel damunt d'aquell acord i faran els que els hi passi pels nassos.No seria la primera vegada que això passa.
També és prou significatiu el silenci que mantenen tots els partits politics catalans davant d'aquesta nova ofensiva i/o amenaça de que el cementiri esmentat peti finalment a Catalunya, en concret a la Ribera d'Ebre. De moment, només Reagrupament Independentista ha sortit al pas signant un acord amb la plataforma antinuclear per a evitar que Catalunya i especilment les terres tarragonines es nuclearitzin més encara.
I finalment simplement una reflexió personal sobre tot aquest assumpte. Com es pot atrevir un  alcalde, un ajuntament, en aquest cas el d'Ascó, a plantar cara a un acord pres pel Parlament de Catalunya?.
I com a darrera consideració dir que sempre m'ha fet gràcia això del "temporal centralitzat", perquè uns instal.lació d'aquestes característiques de temporal no en té res. Un centre radiactiu no es belluga de lloc tan ràpid com aquell que munta un escenari de titelles a la plaça major i desprès el plega i se'n va a una altra vila a fer ballar les titelles i fer riure una estona a la canalla. Allà on es construixi aquesta instal.lació nuclear se l'empassarà al llarg de centenars d'anys.

El 29-S, una vaga més que necessària: està justificada

Les dures mesures econòmiques i laborals que el govern socialista que comanda Rodriguez Zapatero està aplicant contra la classe treballadora justifiquen abastament la convocatoria de la vaga general del 29-S, el proper dimecres VagaGeneral, i que la participació sigui massiva.

 Al marge de la reforma laboral que vol aplicar el govern del PSOE amb el suport, faltaria més, de les seves sucursals del PSC, del PSG, PSV, etc, que atempta contra els més elementals drets dels treballadors i que consolida la situació de privilegi dels empresaris i del capital, al damunt encara s'aplicaran més greuges contra la societat més afectada per la crisi.

Aquest matí, TV3, ja ens ha informat que la pujada del rebut del consum d'energia elèctrica domèstica pujarà un 4.8% a més del 2.6, o sigui que acabarem l'any pagant un 7.4% més del rebut de la llum. Ah!, i no oblidem que a partir del passat mes de juliol paguem 2% més d'IVA, i que els pensionistes patiran la congelació de les pensions durant tot l'any 2011, i els funcionaris públics han vist retallat el sou en un 5%. Quines altres mesures antisocials deu estar cabilant Zapater?. La ministra Elena Salgado ahir ens deia des del Congreso de los Diputados, que s'està estudiant nous trams de l'IRPF per a les rendes altres i molt altes. Ara s'estan estudiant, però el poble ja estem pagant les conseqüències provocades pels lladres sense escrúpols que han generat aquesta crisi que hem començat a pagar precisament els qui menys responsabilitat ni culpa tenim.
Això són politiques socials i progressistes?. A qui vol enganyar i estafar Rodriguez Zapatero?. I al damunt, al damunt de tot aquest plegat de despropòsits entra en escena el País Basc pactant com bons i hàbils mercaders substancials millores per al seu país com a condició prèvia per a donar suport a uns pressupostos generals que seran molt restrictius i que un cop més afectaran a les classes treballadora i mitja de la societat tant catalana com espanyola, perquè parlem d'uns pressupostos generals.
La vaga, doncs, del proper dimecres dia 29, no és que estigui més que justificada, és del tot necessària, encara que Zapatero i el seu govern mantingui les seves mesures antisocials. Ja s'ho trovaran.

El president José Montilla i els represaliats per Franco

José Montilla cada dia em resulta més esperpèntic. Ens recorda que ve d'una familia humil i dels qui van patir les repressàlies del franquisme. José Montilla i la seva familia és una de tantes, de desenes de milers de persones i de families que van patir les depuracions i les repressàlies per part dels vencedors neonazis comandats per Franco.

Que no ens vingui amb aquestes històries per provocar llastimetes i comprensions incondicionals dels ciutadans de Catalunya. Sense anar més lluny li diria al Montilla que la meva pròpia familia va patir les conseqüències de la repressió franquista i durant anys, i no cal anar-ho pregonant pels carrers i actes públics com ho ha fet el encara president de la Generalitat. És llastimós que un politic com Montilla recorri a aquests arguments i en aquests moments de devallada en vertical de la seva credibilitat politica i de gestió al front del segon Govern Tripartit. Insisteixo en l'argument. Som milers de catalans que podriem pujar a la tribuna explicant les aventures i desventures patides a mans del franquisme, Montilla i la seva familia va ser una més.

Tampoc calia que ens recordés que ell i el seu partit és, com a màxim, autonomista, perquè ja ho sabem, com tampoc calia que recordi, en to de llastimeta, que ell de jove alternava els estudis amb el treball. I quants catalans no hem fet el mateix i continuen fent-ho avui mateix?. La veritat és que darrerament cada vegada que Montilla obre la boca encara embolica més la troca. No conec personalment les persones que l'envolten i l'assessoren, però si van per aquest camí i a més demanant el suport del Zapatero que ha perdut tota la credibilitat com van fer aquest cap de setmana passat, van bé per començar la cursa que té la meta el dia 28-N.naciodigital.cat

Santa Tecla 2010, els tarragonins tornarem ha celebrar la festa major sota l'habitual amenaça de les tempestes

La festa major de Tarragona que se celebra any rere any el dia 23 de setembre, festivitat de Santa Tecla, el passat dia 25 de maig va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, declaració que s'afegeix, uns anys desprès, a la declaració del govern espanyol que l'any 1996 la va declarar Festa d'Interès Turístic Nacional.

El dens i intens programa d'actes dóna fe de la importància de la festa i justifica abastament les esmentades declaracions oficials. Més de 400 actes durant 10 dies firesifestes, on els plats forts es desencadenen entre els dies 22 i 23, diada de la festa major, que s'arrodoneixen amb la tradicional i única manifestació castellera com és la pujada i baixada de les escales de la Seu de la Catedral dels pilars de les quatre colles castelleres tarragonines el dia 24 al migdia, i que després enfilen el carrer Major, Baixa de la Misericòrdia i plaça de La Font fins plantar-se davant de l'Ajuntament, consoliden Tarragona com una de les places castelleres més antigues del Camp de Tarragona i del Penedès.

Però com ja és habitual per aquestes dates, i els tarragonins ja hi estem acostumats, enguany Santa Tecla serà remullada si les previsions meteorològiques es confirmen i sembla que així serà. La pluja, els llamps  i els trons seran una part inseparable del ric menú festiu. El mapa que il.lustra el post ens avança impertorbable el procés hora rere hora dels moviments dels fronts atlàntics que normalment ens acostumen a afectar a Catalunya al llarg de l'any. És per aquest motiu que ja són prou coneguts els aiguats de Santa Tecla, i  sembla que no faltaran a la cita passat demà dia 23 de setembre que, per cert, a les 3.10 hores UTC, o sigui a les 5.10  hores oficials del matí, entrarem a l'Equinocci de la Tardor.

José Antonio Labordeta al PP: Vayanse a la mierda

José Antonio Labordeta, un aragonés de soca arrel, s'ha mort després d'una trajectoria humana i professional que es podria qualificar d'envejable. No tenia pèls a la llengua, ni al Congrés de Diputats, ni quan li feien entrevistes, ni a les lletres de les seves cançons. Era, segon la meva opinió, un home sincer que expressava lliurement els seus desitjos de llibertat.Vilaweb.cat.

Labordeta ja fa uns anys, quan era diputat a Madrid, en una de les sessions parlamentàries i en un intens enfrontament amb els diputats del Partido Popular, els hi va dir "vayanse a la mierda", després de titllar-los d'hereus de la dictadura de Franco. 

Resulta que aquest cap de setmana la plana major d'aquest partit anticatalà, em refereixo és clar al PP, el Mariano Rajoy ha carregat les tintes, com no podia ser d'altra manera, contra la nostra llengua que no és altra que la catalana. Ha vingut a provocar-nos, a insultar-nos a la cara i per aixó jo, com Labordeta, els hi dic que se'n vagin a la merda tots aquests peperos neofranqiuistes.No poden amagar per més que ho intenten el seu anticatalanisme, el seu odi envers la nostra llengua i la nostra nació. Per a ells la nación es España.

A ells els agradaria, com ja li anava bé al dictador Franco, que la llengua catalana fos d'ús casolà, que es parlés en familia, però que la llengua d'ús oficial i de comunicació social habitual el castellà fos la llengua vehicular. I per aqui mai hi podrem passar, mai. El català és la llengua pròpia i natural de Catalunya, i el castellà és la segona llengua com ho podria ser l'anglès, l'italià o el rus. El castellà no és, Marianito Rajoy, la nostra llengua materna, ni paterna ni històrica. És una llengua imposada així de clar. Adéu PP.
Per arrodonir el cap de setmana també va aterrar a Catalunya el president espanyol José Luis Rodriguez Zapatero, visita que serà motiu d'un proper apunt al bloc.

Madrid aterra a Catalunya ben disfressada de corder

Les hipocresies dels politics espanyols es tornen a expressar i manifestar aquest cap de setmana a Catalunya Lavanguardia. Rodriguez Zapatero y Mariano Rajoy han arribat, no se sap si amb el mateix avió o no, a Barcelona per fer-se veure i notar entre els seus clar, perquè la majoria de catalans ja fa molt de temps que passem d'ells ni els escoltem ni els hi fem cas. Són uns autèntics hipòcrites, en això no els hi veig cap diferència entre ells. 

M'imagino que dies abans els seus escuders i marionetes que tenen a Catalunya ja s'hauran mobilitzat prou per a que les claques d'esperit pusil.lànime de cadascún d'aquests partits espanyols, vagin a vitorejar-los amb roses pansides i amb banderetes blaves. A Catalunya ja estem acostumats a aquestes representacions teatrals de carrer, el que passa és que aquestes representacions són molt mediocrces i no els hi arriben ni a la sola de la sabata del teatre al carrer que es fa a Tàrrega, per exemple. Ni en qualitat ni en contingut tenen la més minima semblança.

La gran diferència és que, mentre les sessions teatrals organitzades pel PSOE-PSC i el PP tenen un públic que es veu com qui diu obligat a assistir-hi, el públic de Tàrrega és espontani, voluntari i massiu. Són com la nit i el dia pel que fa al gènere teatral. Tant és així que mentre els del PSOE i els del PP s'han de posar la pell de corder per no ensenyar les urpes ni les dents, els de Tàrrega es disfressen amb gràcia, innocentment, amb la sinceritat oberta i diàfana del poble que els acull i compartixen sanament amb ells unes bones sessions teatrals al carrer.

Els catalans, com es diu popularment, ja no estem per orgues ni per suportar més menyspreus, incomprensions i paraules falses de bona voluntat. Els catalans, cada dia més, tenim ganes de treure'ns del damunt tota aquesta crosta espanyolista que ens ofega, i l'hora zero seràhauria de ser la nit del proper dia 28-N.

יוֹם כִּפּוּר Iom Kipur la festivitat més sagrada del poble jueu

El Iom Kipur, Dia de l'expiació, del perdó i del penediment té una durada de 24 hores i comença avui al vespre abans de la posta del sol, o el que és el mateix, el novè dia del mes de Tishrei del calendari jueu. Per tant, la jornada començarà avui al vespre i acabarà demà al vespre, durant la qual no és permés cap mena de relació sexual, no es pot menjar ni beure ni banyar-se.CasadeIsrael . La festa del Iom Kipur és un dels Noraim (en hebreu els dies del temor) que van començar amb la recent festa del Rosh Hasanà de la qual ja en vaig parlar fa uns dies, concretament el passat dia 6.

L'origen dels rituals d'aquesta festivitat tan sagrada per la comunitat jueva internacional es troven al Levític 22: 27-31 i també es troben referències explicites a l'Exode. 

Vull fer una referència restrospectiva del pèssim Iom Kipur que l'Islam va donar al poble d'Israel ara fa 37 anys. L'any 1973 aprofitant que la vida social, politica, econòmica i escolar, entre d'altres activitats pròpies de qualsevol societat avançada i democràtica, Egipte i Siria amb el suport de l'Iraq i de Jordània en menor mesura, van atacar al poble israelià per sorpresa.
La victòria, després d'una vintena de dies de guerra va tornar a decantar-se a favor d'Israel. Des d'aquell any, el Iom Kipur se celebra igualment però en estat d'alerta i sense que les forces de seguretat i l'exèrcit s'adormin ni un minut. La traició dels enemics que envolten l'únic estat democràtic i desenvolupat de tot el Pròxim Orient, mai es pot descartar que es torni a reproduir, perquè aquesta gent islàmica mai són de fiar.

Pepe Montilla ha dit que la independència és decadència, i nosaltres diem que és el Govern Tripartit el decadent

Montilla hauria de saber com a president que la decadència de Catalunya va de la mà de l'expoli sistemàtic dels nostres recursos econòmics que ens fa Espanya, i si assolim la independència tots aquests milers de milions d'euros que ens expolien per la cara es quedarien a casa nostra.

La decadència persistent que pateix Catalunya és degut a la supeditació insultant que la nostra nació ha patit durant els darrers 300 anys de la monarquia i els governs d'aquesta monarquia i que encara perdura desgraciadament. És d'aquesta crosta espanyolitzadora del PSOE-PSC i del PP que ens hem d'alliberar per a que Catalunya pugui començar a caminar amb fermesa cap a la sobirania, perquè és fent-vos fora del poder politic i de decisió que els catalans podrem començar a respirar després dels darrers 4 anys de politiques anbigües i sectàries del Tripartit.

Que ens parli de decadència un politic decadent, fins i tot té el seu toc de cinisme graciós. NacioDigital.cat.

L'església catòlica i pedòfila, que ha destroçat la vida de milers d'infants i de joves, denuncia l'avortament

L'arquebisbe metropolità i primat de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, fa una crida a la desobediència a la llei civil sobre l'avortament. (veure l'enllaç lamalla.cat.)

L'arquebisbe de Tarragona potser podria començar per demanar perdó publicament, en nom de la seva església, pels milers de violacions i d'actes de pederàstia que han comés al llarg de decenis, i segur que al llarg de segles, clergues i bisbes catòlics. Hauria de demanar perdó des de l'altar major de la catedral basilica tarragonina, de cara al públic, de cara als seus fidels, i no utilitzant un simple full propagandistic anomenat Als Quatre Vents per denunciar l'avortament que és lliure i personal.

Qui s'han cregut que són aquesta gent hipòcrita i manipuladora de consciències per demanar a la societat que incompleixin lleis del poder civil?. Qui són aquests clergues, per més bisbes o arquebisbes que siguin, per denunciar l'avortament d'un no nat, quan ells han matat moralment i psicològicament la vida d'infants i de joves d'arreu del món?. Què n'han fet aquesta gent dels evangelis?. Ja no recorden aquella condemna que Jesús va fer contra aquells que fessin mal als infants?.

Quan el mateix papa Benet XVI ja hauria de seure davant d'un Tribunal de Justicia Internacional per ser com a mínim perversos còmplices d'amagar vergonyosament violacions i actes de pederàstia sistemàtics comesos per representants d'aquesta església, ells amb l'orgull que els és pròpi s'enfronten amb les lleis que el poble s'ha atorgat lliurement i democràticament. 

El Vaticà encara té poder temporal, però ja no té cap autoritat ni moral ni humana, perquè una església immoral no és digne de respecte ni de consideració.

José Montilla i el PSOE-PSC malalts de Maragallisme

José Montilla

La mediocritat d'un politic es pot mesurar tant per la seva gestió com per les seves formes de fer i de reacció davant de determinades cicumstàncies. El encara president de la Generalitat, José Montilla, al llarg dels darrers set o vuit anys ja ha demostrat tant a Catalunya com a Espanya el què pot o no pot arribar a fer.

Va passar sense pena ni glòria per un ministeri, el d'indústria la passada legislatura, la primera del Zapatero, i acabarà passant a la història més recent de Catalunya, també sense pena ni glòria, com a president de la seva Catalunya autonomista-espanyolista que desenes de milers de catalans ja no volem.

És tal el neguit i nerviosisme que es respira al si del PSOE-PSC, al carrer Nicaragua, que no han sigut capaços d'acceptar i assimilar les declaracions de l'ex president Pasqual Maragall fetes a una revista de CDC tot just fa dos dies.Els hi ha faltat temps per acusar a CDC de fer joc brut..., brut?.Fer una entrevista a un ex president de la Generalitat és fer joc brut?. On és, doncs, la llibertat d'expresió i d'informació?. 

El que els hi cou, i molt, als del PSOE-PSC, és que amb totes les seves pecualiaritats personals i politiques de Pasqual Maragall, aquest està molt pel damunt de José Montilla en tots els aspectes. Aqui el que s'ha produït és una topada de trens situats en una mateixa via: el sector més catalanista del socialisme català amb el sector més espanyolitzador encapçalat precisament per José Montilla. I no val acusar a ningú de joc brut perquè fer una entrevista i publicar-la tal i com es va realitzar, no mereix cap mena de qualificatiu. 

José Montilla sap, i ho saben tots els del seu entorn sectari del seu partit, que la conxorxa per a eliminar Pasqual Maragall de la politica catalana es fa coure entre els carrers Nicaragua i Ferraz d'amagat, amb nocturnitat i amb el màxim secretisme per a que Pasqual Maragall s'ho trobés tot fet i manegat. És així com el José Montilla va ascendir a la presidència de la Generalitat amb el suport de la traidora Esquerra Republicana de Catalunya i dels comunistes pijoprogres.avui-elpunt.cat

Addenda.- ¿Cal recordar-li una vegada més al José Montilla el menyspreu que ell i els seus han manifestat envers Catalunya quan, per exemple, votaven una cosa al Parlament de Catalunya, i en contra al Congreso de los Diputados?. I aquests despropòsits no es poden oblidar. Això sí que és un joc molt brut contra Catalunya i els catalans.

L'Agència Catalana de l'Aigua i els 45.000 euros en dietes

 El diari digital e-noticies.cat en la edició d'avui publica una informació que en aquests moments de crisi, d'atur galopant i de reduccions de nòmines del funcionaris públics, és irritant i provocadora, més encara si en aquest abús de poder i a les acaballes del Tripartit, el protagonista n'és un conseller comunista, em refereixo a Francesc Baltasar.

Aquest és el text íntegre de la noticia:

"L'Agència Catalana de l'Aigua, empresa pública de la Generalitat adscrita al Departament de Medi Ambient, ha convocat un consell d'administració per aquest mes de setembre i "està previst que en realitzin dos més properament, cadascun d'aquests membres cobraran unes dietes aproximades de 600 € per consell, la qual cosa significa que hi hauran unes despeses d'uns 45.000 euros", segons ha sabut e-notícies de fonts de l'organisme. Fonts oficials de la conselleria s'han limitat a afirmar que "es fa un consell d'administració com a mínim cada més, tal i com preveuen els estatuts de l'ACA".Les fonts consultades es queixen que "després del decret Montilla per afrontar la crisi actual), tots els treballadores i treballadors de l'ACA, han vist reduït el seu sou en un 5/%" i han destacat "la contradicció" entre "la contenció de la despesa davant la crisi i l'augment dels consells per compensar la reducció dels sous dels alts directius que assisteixen en aquests consells". L'ACA, un dels organismes més endeutats de la Generalitat, té un deute de més de 1.500 milions d'euros.El consell d'administració està format per més d'una vintena de membres: el conseller de Medi Ambient, que n'és el president i el director de l'Agència, que s'és el vicepresident; set vocals representants de l'Administració de la generalitat, un per cadascun dels departaments següents: Medi Ambient, Economia i Finances, Sanitat i Seguretat Social, Política Territorial i Obres Públiques, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Indústria, Comerç i Turisme i Governació.Un representant de l'Administració hirdràulica estatal; quatre vocals representants de les administracions locals competents designats per meitats entre les dues organitzacions d'ens locals més representatives a Catalunya; set vocals representants dels usuaris de l'aigua, dos correponents als usos domèstics, tres als industrials, i dos als agraris i ramaders, escollits entre les organitzacions més representatives dels seus interessos".

Sense cap més comentari per part meva. El  cas denunciat parla per si mateix.

Democràcia Social ha demanat votar en contra del Govern Tripartit, o bé abstenir-se el proper 28-N

En una nota informativa que s'ha fet pública aquesta a les darreres hores i que l'ha publicat en primicia l'agència de noticies EuropaPress, Democràcia Social denuncia tant al president José Montilla com el conjunt del Govern Tripartit de les brutes i partidistes actuacions que aquest govern de Catalunya ha engegat recentment.

Es tracta de regenerar amb rigor la vida politica catalana que ha arribat a uns extrems d'incapacitat i de sectarisme politic insospitables i mai vistos en el darrers anys a casa nostra. Des de la web ForumLibertas ens podem informar de què és Democràcia Social i les finalitats de la seva constitució a finals de l'any 2009 tot fent públic un manifest.

Democràcia Social denuncia entre altres aspectes la despesa d'un milió d'euros feta fa pocs dies pel Tripartit destinant-lo sectàriament a entitats i associacions afins a la corda d'aquest Govern que està  polirticament més que podrit i acabat. És totalment comprensible que aquesta organització demani no votar a cap dels tres partits que des de fa 7 anys han format el govern de Catalunya que ha demostrat la total incapacitat de gestió per a resoldre els moltissims problemes que la nostra nació té plantejades i mai resoltes.

I alerta!, perquè les propostes duals que els independentistes estan plantejant a la societat catalana per al dia 28-N poden acabar en no res si uns i altres s'entesten en no fer un esforç d'unir forces enlloc de presentar-se a les eleccions per separat.

Ens estem jugant massa, i Laporta i Carretero han d'assumir les seves responsabilitats sempre mirant de cara i amb valentia els interessos de Catalunya i no els seus personals i sectorials de partit. Alerta!, perquè segons vagin les coses al llarg de les properes setmanes, l'abstencionisme pot guanyar les eleccions.

O Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana s'uneixen o seran els responsables del fracàs electoral

foto: e-noticies.cat

Les nombroses veus cada cop més nombroses dels sectors socials independentistes de Catalunya demanant amb urgència una candidatura única entre SC i Rcat, sembla que topen amb les orelles encerades del Joan Carretero i de Joan Laporta.

Frustració és el que aconseguiran els màxims responsables d'aquestes formacions independentistes, si per interessos personals, el maleït egocentresme que afecta a la classe politica com un tumor cancerós, s'entesten en no unificar les forces i presentar una candidatura única per  al dia 28-N. A Arenys de Munt, l'Oriol Domenech, ja va alçar la veu en aquest sentit NacioDigital.cat, i per la xarxa cada vegada són més els qui demanem aquesta unitat com per exemple Facebook, entre d'altres.

Tan mesquina, individualista i egoista és la politica i els politics fins i tot quan saben que tindran tot el suport de l'independentisme català?. No són capaços, aquests personatges, d'adonar-se'n que separats serà perdre i no pas guanyar per a continuar pel camí de la independència?. Observant aquesta sordera de Laporta i de Carretero i els seus, arribo a pensar si realment desitgen la independència nacional, o bé el que realment busquen els uns i els altres és assolir algun escó per a continuar tirant de la rifeta politica, i aqui pau i allà glòria. Qui dies passa, any empeny diuen.

Tinc molt clar que si no s'aconsegueix la unitat de l'independentisme, el dia 28-N aniré a votar, però el meu vot serà en blanc.

El decepcionant Joan Laporta i el lamentable ball de xifres de participació a les mani independentistes

Si en alguns moments, darrerament, havia sospesat la possibilitat de votar a Solidaritat Catalana per la Independència el proper dia 28-N, la idea l'he descartat totalment. No votaré per SCI. El motiu?. Per a mí més que suficient: el que el president d'aquest partit o agrupació independentista, no va participar a la manifestació d'ahir al vespre a Barcelona, i se'n va anar a veure el partit del Barça.

Si un líder politic, en aquest cas el Joan Laporta, va prioritzar un simple partit de futbol, un de tants de la temporada, abans d'assistir a un acte de reafirmació nacional i en una jornada com la d'ahir abandonant als seus, aquest líder és de molt mal fiar i no em mereix cap confiança, ben al contrari. Per tant, un altre cop he girat la mirada envers Reagrupament Independentista al marge de si ahir va ser la formació independentista que comptava amb més participació, en comparació amb ela assistents a les manifestacions parale.les organitzades pel partit de Joan Laporta i per ERC. 

Dic això, perquè dono per segur que malgrat les petites diferències que hi puguin haver entre Reagrupament i SC, en el cas d'obtenir representació parlamentària, treballaran junts per tal de fer el camí recte i decidit cap a la independència des del Parlament de Catalunya.

El Joan Laporta n'estic segur que amb el seu comportament de menyspreu a la Diada Nacional no m'ha decebut, i molt, a mí, sinò que haurà decebut a molts altres catalans.

11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, i l'homenatge de Reagrupament al president Macià

Reagrupament per la Independència ha fet un acte d'homenatge al qui fou president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i als màrtirs que han patit persecució i la morten en nom i la defensa de Catalunya. Amb un vídeo Youtube de poc més d'un minut i mig i que reprodueix NacioDigital.cat, seguida d'una ampla informació dels actes fets ahir al vespre tant a la plaça de Catalunya de Barcelona com al Fossar de les Moreres, queda clara la voluntat dels reagrupats per assolir tant aviat com sigui possible la independència i la plena sobirania nacional del nostre país.

El que queda de l'Estatut de Miravet ja no serveix per a res. Ja l'han escapçat, l'han destruït i manipulat de forma tan vergonyosa i insultant que, els qui encara defensen públicament aquest text inservible, no fan altra cosa que enfotre-se'n de Catalunya i dels catalans.

El dia 28-N ens l'hem de marcar com una fita més per avançar cap a la nostra sobirania nacional, i deixem-nos de fer cas als falsos cants de sirenes que ens arriben i ens continuaran arribant durant aquests dos mesos i escaig que resten per a les eleccions. Seran cants histèrics, nerviosos, manipuladors, i utilitzaran si poden la por entre els ciutadans advertint d'aventures que, diuen, no porten enlloc.
Aquesta gent saben que Catalunya amb ells mai avançarà, i que sempre quedarà sotmesa als dictats dels castellans, dels governs de Madrid, quan la realitat és que la por l'hem de tenir per si tornen a guanyar els botiflers i servidors incondicionals al poder de la Castella borbònica.
I el mediocre Ernest Benach, què vol dir quan afirma que els catalans, el dia 28-N, començarem a decidir el nostre futur?. És cada quatre anys, Benach, cada quatre anys que els catalans anem a votar tot pensant que la propera legislatura serà millor per Catalunya, però ens enganyem. Vosaltres, els d'ERC, heu enganyat al poble de Catalunya durant 7 anys, especialment durant els quatre darrers. Els catalans ja volem avançar en tots els sentits, fins i tot per assolir la nostra llibertat nacional, però sou vosaltres amb els partits regionalistes-espanyolistes amb qui heu pactat els qui heu defraudat. No ens vinguis ara en advertències imbècils i fora de context.
Addenda.- El discurs institucional d'ahir a la nit del encara president, José Montilla,no va ser una intervenció institucional per a tots els catalans. Va ser un discurs descaradament partidista pròpi d'un primer secretari general de l'anomenat PSC, però no d'un president de la Generalitat de Catalunya. I el regust espanyolista i sectari que desprenia era quasi vomitatiu.

La Catalunya del 28-N i el folclore electoral antisistema

Agafem-nos fort i preparem-nos tos plegats, perquè la propera campanya electoral serà un galliner. Veurem pirates, antisistema, anticapitalistes, ecologistes, comunistes irredents i internacionalistes competint amb els comunistes/ecologistes mal reciclats del Joan Saura i dels seus escolanets de l'aiguabarreig d'IC-V-EUiA, que segur que ni ells mateixos saben ben bé que signifiquen tantes lletres i guionets i per a què serveixen.

Tota aquesta gleva de genteta de fauna humanoide es constituiran, diuen, en un coctel electoral per a combatre el sobiranisme de dretes. Quina mania tenen aquests antisistema i anti tot a batejar-ho tot. És que potser els antisistema, els anticapitalistes, els rojos i els verds ens portarien cap al sobiranisme de Catalunya?. No!, mai. Aquesta gent són per essència ideològica estatalistes, autoritaris i dictadors. No accepten les normes burgeses, però imposen les seves. La història ja ens ho ha demostrat abastament del que són capaços de fer tota aquesta mena de gent quan toquen un bri de poder.

La sort per Catalunya i per als catalans és que aquesta gent  per més que s'hi esforcin no treuran ni un simple i miseriós diputat, però ailàs, a la vegada i en major o menor mesura, sí que restaran vots als del Joan Herrera, i això estaria més que bé que succeís.

Ara caldrà veure si tindran la capacitat d'organització i de personal per a presentar-se a les quatre demarcacions, o si bé es quedaran a les portes de configurar una simple llista electoral per Barcelona.

11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya 2010

Per a celebrar un any més la Diada Nacional de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència ha editat un vídeo que des d'e-noticies.cat es pot visualitzar i si es vol, es pot copiar l'escript per a instalar-lo al teu bloc o web de forma gratuïta.

Les casualitats no arriben soles, si és que es pot parlar de casualitats. Més aviat jo en diria causalitats. Em refereixo com no podia ser d'altra manera a la segona sentència del Tribunal Constitucional que avui mateix ha fet pública tot informant que ha rebutjat els recursos contra el ja desmanegat Estatut de Catalunya que van presentar els governs d'Aragó, Ses ïlles i del Pais Valencià. Els nostres veïns més immediats.

Aquesta sentència triple i donada a conèixer quasi bé a la vigilia de la Diada Nacional de Catalunya té més un sentit politic que no pas judicial, perquè per segona vegada el TC ens sorprèn amb les seves sentències just a tocar de quan els catalans ens mobilitzem (recordem la sentència de la gran retallada de l'Estatut, feta pràcticament, també, a la vigilia de la gran manifestació del dia 10 de juliol). Per això dic que no és casualitat, sinó que és causa i efecte, perquè al damunt resulta que fa dos dies ben justets que el Montilla ens comunicava a tots els catalans que convocava eleccions per al Parlament de Catalunya el dia 28 de novembre proper.

No hem d'agrair res de res al Tribunal Constitucional malgrat el resultat favorable d'aquesta segona sentència, perquè aquells recursos no tocaven la columna vertebral de l'Estatut com sí que ho va fer la primera sentència del passat mes de juliol.

Res d'agraïments ni res d'alegries estúpides a aquestes alçades. Passat demà els catalans un cop més hem de demostrar que estem ben vius i ben decidits a no deixar-nos esclafar per la prepotència, l'arrogància i la supèrbia d'Espanya. El dia 11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i li hem de retre l'homenatge que es mereix amb tota la dignitat i amb tota l'energia demostrant que Catalunya és i serà sempre una Nació diguin el que diguin els politics, els jutges, els pensadors i articulistes de via única, o els botiflers que tenim la desgràcia de tenir-los de suportar a casa nostra.

El 28 de novembre Catalunya farà un gol als Tripartits

És d'estúpids pensar que un partit de futbol com el que es jugarà el proper dia 28 de novembre entre el Barça i el Real Madrid, pugui impedir als catalans anar a votar si es té en compte que des de les 8 del matí fins 12 hores després es pot anar al corresponent col.legi electoral i votar en blanc si cal, per què no?. No és millor que no anar a votar?.

La realitat és que els del Tripartit acabaran la jornada amb una golejada mai vista al llarg de les diferents conteses electorals catalanes. No sé si el Barça golejarà al Madrid o a la inversa, però el que està més que clar que el Govern Tripartit en sortirà derrotat, per més defenses i mig campistes que hagin desplegat al llarg de la pre campanya i durant els quinze dies de campanya. El que no s'ha fet durant quatre anys, no s'arranja amb pedaços mal cosits i a correcuita amb 85 dies. 

A la pèssima gestió politica, econòmica i social desplegada pel Tripartit durant aquesta legislatura, se li ha de passar la factura corresponent, perquè se'ns ha près el pèl durant tots aquests anys i ja n'estem farts de tanta manipulació, d'arrogància i de sectarisme politic.

I per cert, les valoracions del Montilla quan va afirmar, ahir, que en aquestes eleccions marcarem el futur de Catalunya per tota una generació, és fer alarmisme gratuït i alhora no és més que el resultat del nerviosisme dels del PSOE-PSC que saben que a primers d'any 2011 seuran als escons de l'oposició al Parlament de Catalunya.

La proposta electoral independentista és per si mateixa prou temptadora com per tenir-la en compte el dia 28-N. Reagrupament.cat., que forçosament hauran de fer pinya amb Solidaritat Catalana per la Independència un cop s'hagin assolit els escons que l'ampli sector social català els atorgui, cansats de tanta mentida i falsedat d'un ERC que ara, per postres, s'ha decidit sortir als carrers de Girona el proper dia 11-S, després de no fer-ho durant els darrers 9 anys. 

Ah!, i amés s'enfronta amb els independentistes, Maulets i la CUP per la qüestió del lema que ha d'encapçalar la manifestació, i els d'ERC ho faran del bracet dels socialistes, comunistes i demés fauna ibèrica politica gironina. I aquesta gent són independentistes?. La cúpula d'ERC hauria d'abandonar la politica i dedicar-se a fer teatre còmic segur que els hi sortiria més bé.

28-N eleccions a Catalunya: Eleccions transcendentals per a capgirar l'actual politica catalana espanyolista

Diria que José Montilla podria haver endarrerit un mes més la data per a les eleccions catalanes. Podria haver-les convocat el dia 28-D (desembre) perquè molts catalans haguessim tingut la gran oportunitat de penjar uns bons grapats de llufes a les esquenes o a les solapes de la majoria de politics. Total, 30 dies més o menys a aquestes alçades, no vindria d'aqui, no ve d'un pam, després de tanta comèdia que Montilla ha organitzat per dir, simplement, una data, un dia, un mes.

Montilla ha qualificat aquestes properes eleccions com a trascendentals..., i tant que ho seran i ho han de ser. En primer lloc perquè els catalans podrem tenir la gran oportunitat i la gran responsabilitat de capgirar la politica de Catalunya sotmesa vergonyosament als dictats del PSOE i de los barones d'aquest partit espanyol que des de Ferraz han marcat les pautes del segon Govern Tripartit.

També seran trascendentals, naturalment, perquè també tindrem l'oportunitat històrica d'avançar cap a la plena sobirania nacional, fet que mai es produiria, ni es plantejaria, des d'un tercer Govern Tripartit amanit amb els tres ingredients que els conformen i l'han conformat durant els darrers set anys i que ja ens resulta insípid.

Enllaç a la noticia de l'anunci del dia de les eleccions: avui.elpunt.cat.

Aquestes eleccions han de ser per responsabilitat cívica i nacional les eleccions per a capgirar les politiques catalanes del Tripartit de sotmetiment i servituds envers l'espanyolisme més descarat i descarnat. El dia 28-N ha de ser la jornada dels catalans que aspirem a la nostra plena llibertat nacional, amb la qual cosa també assolirem las nostres plenes llibertats individuals com a catalans que som.

Ara és l'hora decisiva per als màxims responsables de Solidaritat Catalana per la Independència i de ReagrupamentCat, per a engegar amb força i energia la proposta independentista acompanyada, si més no, d'un minim programa politic, econòmic i social per als propers quatre anys.

Ernest Benach, el politic mediocre d'ERC, ha acusat d'irresponsables a Joan Carretero i a Joan Laporta

El segon Tripartit

S'ha de ser molt atrevit i desvergonyit per acusar d'irresponsables als líders de Solidaritat Catalana per la Independència, Joan Laporta, i de Reagrupamentcat, Joan Carretero, com ho ha fet a les darreres hores l'Ernest Benach, el tasta olletes d'ERC.

S'ha de ser molt cínic i mancat de visió de la realitat viscuda pels catalans al llarg dels darrers quatre anys, per fer aquesta afirmació, perquè si hem de parlar d'irresponsables que se'n foten dels ciutadans, hauriem d'analitzar les continuades irresponsabilitats politiques del Tripartit que ja està mort i quasi bé sepultat. 

I podriem començar per les politiques engegades pel Tripartit durant aquests anys, icomençant per les decisions adoptades per a aquest curs escolar que tot just ha començat: veure l'enllaç: elperiodico.cat. En lloc d'ampliar el nombre de professors els heu reduït. Però n'hi més encara, perquè hauriem de denunciar les substancials retallades pressupostàries i de prestacions a la sanitat pública catalana, la pèssima gestió i desenvolupament de la Llei de Dependència, l'irresponsable politica de subvencions que han permès tirar per la finestra milions d'euros, o ens hauriem de centrar en la irresponsabilitat politica del Govern perlque fa a les ajudes al lloguer d'habitatges per als joves, etc.

Qui és o quins són els irresponsables?. Com s'atreveix aquest irresponsable i mediocre dirigent d'ERC d'acusar a SC i a Rcat d'irresponsables quan el seu partit, dit independentista, juntament amb els seus socis de govern, que només han reaccionat tard i malament, enfront de la reivindicació de la independència de Catalunya, ho han fet quan ha sigut la mateixa societat civil qui s'ha mobilitzat amb decisió passant de tots vosaltres.
I de la Llei de Vegueries promoguda per ERC què en podriem dir?, una llei que no ha satisfet ningú ni a cap territori de Catalunya?. Un bony més d'aquest Govern que compartiu tots cofois.

ראש השנה: El poble jueu celebra la festa de Rosh Hashana enmig d'amenaces de grups terroristes islàmics

Arreu del món, i no cal dir a Israel, els jueus d'ací a  tres dies celebraran la festa de Rosh Hashana o Festa de les Trompetes, l'any nou, que per al calendari jueu serà l'any 5771.

És una festa molt especial i el sophar, és un element essencial de la festa, com també ho és per a la festa del Yom Kipur o dia del perdó. Per a la tradició del poble jueu les dues festes formen una unitat que s'anomena Yamim Noraim (Dies temibles) per ser el moment en que Déu jutja al món i determina tot allò que succeirà en el transcurs del proper any. Rosh Hashana.

La festa pràcticament coincideix amb el començament de les sempre dificils converses de pau entre el govern d'Israel i l'Autoritat Palestina encapçalada pel Mahmud Abàs. La festa també, enguany, començarà tacada per la sang innocent de quastre jueus d'una mateixa familia que fa uns dies van morir en un criminal atemptat del terrorisme de Hamàs i demés sectes islamonazis existents al Pròxim Orient.

Rosh Hashana d'enguany serà celebrada com es mereix per ser una festivitat tant important per al poble jueu però també per tots aquells que estimem, respectem, ens considerem els seus bons amics i admirem al poble jueu, malgrat les pèrfides amenaces assassines i criminals dels qui mai han volgut ni volen establir una pau permanent i de convivència amb Israel, perquè els terroristes islàmics no volen la pau, la seva única i darrera fita és la de destruir Israel com a nació i com a poble.

Curiosament, tota aquesta rècua de genteta autodenominada progressista i activistes per la pau, callen vergonyosament i amb la perversió humana que els és pròpia quan Hamàs o una altra banda terrorista, Hizbulà per exemple, assassina a jueus o atempta contra els interessos d'una nació legitima i reconeguda internacionalment. Callar en aquests casos és atorgar, i atorgar és fer-se solidaris amb criminals.

Ja us coneixem prou a tots vosaltres falsos progressistes i homínids deshumanitzats, perquè ja heu demostrat abastament els vostres cruels principis i les vostres solidaritats humanitàries. Hipòcrites!.

Malgrat tot, felicitats al poble jueu pel seu nou any.

Addenda.- Les converses entre Israel i els palestins que han començat fa pocs dies per a negociar un procés de pau permanent i de reconeixement de l'Estat d'Israel no seran pas gena fàcils, ni cal esperar-ne grans resultats per ara i tant. Algunes de les exigències palestines pel que fa als que ells en diuen desplaçats i la qüestió de Jerusalem com a capital històrica i indivisible d'Israel faran que tot el procés vagi lent i molt espinós.

Solidaritat Catalana per la Independència ja té cap de llista per Tarragona, el badaloní, ex ERC, Lopez Bofill

Avui al matí m'he assabentat per alguns diaris digitals que el badaloní Héctor López Bofill encapçalarà la llista d'aquesta formació politico-independentista a les comarques de Tarragona, diem-ne circumcripció electoral.

Poc més del 50% dels adherits o associats a SC a les comarques tarragonines van anar a votar a les primàries, als dos col.legis electorals que es van obrir a Tarragona i a Tortosa, dels 500 socis i escaig que actualment té SC per aquestes terres.

No acabo de veure gens clar que sigui un badaloní i catedràtic de dret constitucional a la universitat barcelonina Pompeu Fabra sigui el cap de llista per Tarragona. No hi ha més personal autòcton valgui l'expressió i la pregunta?. Quines vinculacions i coneixements socials i politics reals té López Bofill pel que fa a les realitats i mancances de casa nostra?. Hector Lopez Bofill. No és la meva intenció restar valor politic al candidat, en absolut. El que no veig gens clar és que els tarragonins en general, que en el seu moment ens poguem decidir per votar a SC, serem realment representats i defensats, si és el cas, al Parlament de Catalunya per un candidat que no sé fins a quin punt està vinculat a casa nostra ni sé, insisteixo, si coneix la nostra realitat, les nostres aspiracions i també les grans frustracions que suportem en tot el territori gràcies a les politiques ultra centralistes del Govern Tripartit.

He de confessar que l'elecció de l'esmentat candidat per Tarragona m'ha decebut, i ja veurem què faig, que decideixo fer el dia de les eleccions. No ho tinc gens clar.

Catalunya ja és lliure i sobirana, visca!, i...després què?

Donem-ho per fet. Catalunya sortosament ja ha assolit la llibertat nacional, ja és lliure i sobirana i de moment està governada provisionalment per un Govern interí fins que es convoquin les primeres eleccions de plè dret nacionals.

El somni s'ha fet realitat. Però, hi ara què?.

Quan remires, llegeixes i rellegeixes informacions de diferents mitjans de comunicació siguin o no impresos, siguin de grups, partitso agrupacions nacionalistes i independentistes, i fins i tot blocs i/o webs personals, em quedo força desconcertat i decebut.

Quasi tothom parla d'assolir la independència i hi han tantes webs i blocs que tracten temàticament aquest tema, que em salten algunes preguntes, preguntes que encara no he vist reflectides en tot aquest eixam mediàtic, i poso com a exemple al diari digital e-noticies.cat. Per exemple: els de Solidaritat Catalana, els Suma Independència, ReagrupamentCat, i tants d'altres quin programa tenen, si és que en tenen cap altre que el reclamar la independència de Catalunya. En cas que arribessin a governar a partir de la tardor quines politiques socials i econòmiques, d'infraestructures i de serveis, de joventut i d'educació, sanitaris, o de seguretat, aplicarien?. Seria un govern liberal, ultra liberal, neoliberal, de centre esquerra o d'esquerra?. Quin programa politic i social es votarà a les properes eleccions si ens decidim a votar a una d'aquestes formacions forjades darrerament i força a correcuita?.

Confraternitzarien amb algunes d'aquestes organitzacions sectàries, moltes d'elles amagades sota la denominació d'Ong, o bé pactaran amb partits i/o formacions serioses, minimament responsables del que representa governar un país de més de 7 milions de ciutadans i amb una preocupant immigració arribada massivament en els darrers anys?.

On són els vostres programes politics al marge de la permanent reivindicació nacionalista i sobiranista?. Quina Catalunya forjariem si no tenim prèviament un programa clar, transparent i realment aplicable?. O la qüestió és que una vegada més, i en nom de Catalunya i de la seva llibertat, els oportunistes de torn s'aprofiten perversament dels autèntics sentiments dels catalans?.