LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)

directe.cat

NacioDigital.cat informa: xai sí, porc no

El sindicat agrari JARC ha criticat la manca d'escorxadors que hi ha a Girona per matar el porc i, en canvi, ha denunciat que l'administració obre expressament algunes instal·lacions per la festa islàmica del xai. Segons el president de JARC a Girona, Pere Rubirola, molts dels escorxadors estan tancats per no complir normatives sanitàries i, per tant, assegura que l'administració "es posa una bena als ulls dos dies l'any" i els obre perquè la comunitat musulmana hi porti milers de xais. Per això, JARC demana un "esforç' públic per posar al dia aquestes sales i que estiguin obertes tot l'any". "Si a mi m'enganxen matant un porc a una carnisseria em cau el pèl però si ho fan aquesta gent no els passa res", ha declarat.

Per la meva part cap comentari. La noticia ja parla per si mateixa. Cap a on ens porten, en quin precipici en avoquen tot un seguit de politics ineptes i irresponsables que diuen que ens governen?.Plegueu d'una punyetera vegada que no ens feu cap falta.

Enllaç a la noticia: naciodigital.cat.
Quina mena de carn ens venen als mercats?. Per què ens amaguen com ha estat sacrificat el bestiar que desprès ens mengem a casa? elperiodico.

La llengua catalana i la repugnant ofensiva espanyolista

Potser que els catalans comencem a plantar-nos d'una punyetera vegada, i ens deixem de condescendències estúpides i d'anar per la vida amb el cap cot. Potser és l'hora de plantar cara i decidir-nos a exigir el respecte que es mereix la nostra llengua, la que ens és pròpia, que no és cap altre que no sigui la catalana.

Potser és arribat el moment de no comprar, no consumir, en cap establiment, petit o gran, que  no estigui retolar en català i en aquells on no hi ha ni un dependent/dependenta que no ens entengui parlant en la nostra llengua. Potser, també, ja és arribada l'hora de parlar sempre en català, no respondre a cap pregunta que se'ns faci pel carrer (preguntar, per exemple, on és tal o qual carrer o un comerç o un organisme oficial sigui municipal o d'una altra administració), que no sugui amb la nostra llengua. De fet, a un foraster, turista o immigrant, sovint no t'entén ni en català ni en castellà. Per què, doncs, ens tenim d'esforçar parlant-los en castellà?.

Jo ja fa temps que ho practico i m'he trovat en situacions tenses però també en situacions de comprensió i total tolerància. L'ofensiva espanyolista contra la nostra llengua ja és insuportable. Ara només faltava la sentència del TSJC limitant la normativa de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida. A qui li tocarà demà?. I no cal ni parlar de l'ofensiva agressiva i menyspreable engegada pel Partido Popular i pels de C's contra la nostra llengua.

Si tenim la nostra llengua, de la qual ens hem de sentir orgullosos, i la nostra pròpia història que va nèixer i crèixer durant segles al marge de Castella, per quins set sous tenim de claudicar, callar?.

Noruega ha dit no a les mesquites si no hi ha llibertat religiosa als països islàmics, i Europa ja reacciona

El fenomen del Tea Party als USA i el creixement en quantitat i nombre de militants i simpatitzants de grups i partits politics que s'esforcen en preservar la cultura occidental enfront de l'escomesa intolerant del islamisme arreu d'Europa anirà cada vegada més in crescendo alianzacivilizaciones. Aquesta reacció a la liberal Anglaterra no és única ni aïllada sortosament espanaisrael. També el govern de Noruega ha negat que es construixin mesquites al seu país mentre a l'Aràbia Saudita i a altres països islàmics no es respecti la llibertat de culte i es deixin construir esglésies cristianes o d'altres cultes. El govern norueg pensa portar l'assumpte al Consell d'Europa per a que sigui tractat amb rigor i la màxima responsabilitat la discriminació que els occidentals patim quan ens traslladem a un país musulmà i si al damunt s'és cristià de qualsevol església o jueu els quals tampoc poden construir sinagogues.
Ja era hora que Europa comenci a reaccionar davant de l'ofensiva islamitzadora i prepotent d'aquesta gent que quan venen als nostres països només exigeixen drets, però als seus països se'ns neguen els nostres. O hi ha autèntica i sincera reciprocitat o trenquem tots la baralla. I cal recordar que s'està arribant a aquesta situació per culpa d'unes esquerres irresponsables i excessivament tolerant amb una religió que per si mateixa no ho és, i a més és excloent i superba.
I vull duir-ho perquè cal dir-ho i amb veu ben alta u clara: qui s'ha d'adaptar a nosaltres són aquests immigrants islàmics i no nosaltres a ells. Són ells qui han vingut a casa nostra sense ni ser convidats, per tant ens han de respectar i no anar dient per algunes webs que l'islam ha de regenerar Espanya i a Europa. Què s'han cregut que són aquesta gent?.
I per acabar, la gran parida de l'Oriol Amorós de la Generalitat naciodigital. Sort que a aquest politic li queden les setmanes comptades al front del seu departament. Quina sort!, perquè aquestes històries de l'aliança de civilitzacions, de diàlegs interreligiosos i l'altra gran parida de la multiculturalitat, són pures i estúpides entelèquies que no serveixen per a res, només per a tirar-les a la brossa.

El 28-N l'abstencionisme i els vots en blanc guanyaran de carrer les eleccions al Parlament de Catalunya

Diuen que els politics mai no acaben d'entendre el fenomen de l'abstencionisme electoral, ni ho acaben d'entendre sociòlegs i demés especialistes que es dediquen a escorcollar els comportaments socials. Jo diria que no són necessaris tants estudis ni anàlissis per a entendre el fals passotisme social. La societat no passa. La socirtat està cansada de ser enganyada i manipulada pels partits politics i per qüestionables i reprovables comportaments de la majoria de la classe politica.

Un exemple més, d'entre els nombrosos que podria esmentar en aquest apunt, és l'acumulació de càrrecs, i també de sous, de Maria Dolores de Cospedal secretaria general del Partido Popular i presidente d'aquest partit a Castilla-La Mancha, com a senadora i altres càrrecs oficials, cobra anualment més de 241.000 euros lavanguardia, i no diguem el que deu cobrar el Mariano Rajoy com a president del PP i portaveu del seu grup al Congreso de los Diputados i demés històries.

I és que tot llegint aquesta noticia de La Vanguardia digital m'ha vingut al cap l'acumulació de càrrecs de la dona del president José Montilla. Ana Hernandez Bonancia lavozlibre acumula un total de 15 càrrecs oficials i/o públics, acumulació incomprensible per a qualsevol persona si és que  es vol complir satisfactoriament, amb eficacia i com cal les seves responabilitats. És per aquestes raons i pel seguit de promeses que els politics fan en campanya electoral i que desprès se les passen per l'entrecuix, que els ciutadans cada cop més nombrosos passem olimpicament dels politics. Jo encara no m'he topat amb un politic que passi gana o que tingui problemes per pagar la hipoteca si és que ja no la té amortizada, però sí que conec a molta gent que les passen ben canutes dia sí i dia també.Però a ells, als politics, hi què.
Així es reparteixen els càrrecs i els euros des del govern de Rodriguez Zapatero elmundo. Encara ens queden ganes d'anar a votar?.

Sahul Manor, hidròleg israelià, defensa el trasvassament de l'Ebre durant la visita que ha fet al Pais Valencià

El reconegut hidròleg israelià, Sahul Manor, del Centre Simon Peres per la Pau i alhora assessor en temes aqüifers del Banc Mundial, ha manifestat que és incomprensible que el riu Ebre continui abocant aigua dolça al mar per a que desprès es pensi en desalinitzar-la europapress.es.

La noticia que és més que recent, no ha pogut ser més oportuna per a Catalunya, si tenim en compte que d'ací a 20 dies aproximadament es farà el tret de sortida de la campanya electoral. Catalunya té dos temes punyents i que sembla que cap partit els vol tocar per a no cremar-se, immolar-se i suicidar-se politicament. Es tracta del trasvassament de les aigües de l'Ebre en direcció sud, País Valencià i Murcia, (també s'ha pensat, no ho oblidem, de trasvassar-ne a l'àrea metropolitana de Barcelona), i l'altra tema que també crema és el del Cementiri de Residus Nuclears espanyol. I curiosament els dos macro projectes ens afecten als tarragonins, a les nostres comarques avui sotsdividides administratiament per la Generalitat de Catalunya en Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Què més dóna si els dos projectes ens toquen els bolets a tots.

Vull creure que el reconegut hidròleg israelià, Sahul Manor, està ben informat pel que fa a la degradació progresiva del cabal del riu Ebre (veure aquest enllaç: wikipedia), en els darrers decenis, perquè vista la realitat, cruel realitat, l'aigua salobre ja arriba més amunt d'Amposta i a aquest ritme els tortosins  ben aviat pescaran mabres i esparralls des de les mateixes ribes de l'Ebre de la ciutat. És precisament per aquest motiu que els estudis que s'han fet del possible segon transvassament en direcció sud de la Peninsula es faria com a minim a l'alçada de l'Assud de Xerta perquè allí la salabror sortosament encara no ha arribat.

Les dues patates calentes, trasvassament i Cementiri Nuclear, estan als plats a taula dels màxims representants politics de Catalunya, i els catalans els hi haurem de fer menjar per tal que siguin ben clars en aquests dos temes abans de les eleccions del dia 28-N.
Precisament aquesta ambigüetat i covardia dels politics per afrontar el problema és la causa del desencís d'amples capes socials de les Terres de l'Ebre naciodigital.cat, que estan farts de politiques sectàries que només pensen amb els interessos dels partits politics deixant sempre a la vorera els interessos i les preocupacions reals del poble.

El Racòmetre de RAC1 reafirma la victòria de CiU el 28-N

El darrer racometre de RAC1 que ha fet públic avui mateix, reafirma les clares tendències del vot dels catalans i que ja havia pronosticat l'anterior racòmetre així com d'altres sondejos d'opinió fets i publicats per altres mitjans de comunicació catalans i espanyols.

CiU pràcticament frega la majoria absoluta i el PSOE-PSC encara baixa més del que es preveia en anteriors estudis d'opinió, com també ho fan en menor mesura els d'IC-V. Lamentablement, els de C's sembla que podrien treure un diputat més, cosa gens bona per Catalunya, i Solidaritat Catalana del Laporta sembla que té garantits entre 3 i 4 diputats. Reagrupament ni surt. Lamentable.
I dic lamentable perquè la divisió del vot independentista que han provocat Laporta i Carretero per no tenir la més minima sensibilitat politica i  menys alçada de mires, provocarà que milers de vots independentistes es perdin al fons de les urnes perquè no sumaran suficients vots. 

Uns poden treure tres o quatre diputats, els altres cap. Qui en surt perdent?, doncs està clar que qui perd és Catalunya, només Catalunya. La història i el temps els hi haurà de passar la factura que es mereixen tots plegats.
Particularment a mi tots dos m'ho posen tan dificil, que tot i que encara no tinc decidit definitivament a qui votaré, possiblement el dia 28-N em decideixi a quedar-me a casa, tot esperant els primers recomptes de les primeres 50 paperetes per veure per on van els trets i a dormir. El dia 29 ja m'assabentaré de la resta.

* Que jo sàpiga, encara no s'ha inventat la fòrmula per a que un vot es pugui partir per la meitat i amb un vot votar dos opcions.

José Montilla menteix quan diu que no vol més Tripartits

José Montilla, amb un intent més de mentir i de manipular les consciències d'alguns sectors socials de Catalunya, ara afirma que no està per la feina de reeditar un Tercer Tripartit. Que fals!. 

No s'ho creu ni ell, perquè si les enquestes i sondejos d'opinió li fossin favorables, que no ho són en absolut, mai hagués renegat del Tercer Tripartit. Una mostra que pràcticament ningú se'l creu és l'enquesta d'El Periodico d'avui que al peu de la informació demana l'opinió, i aquest és el resultat, de moment, d'elperiodico, i les opinions dels lectors de l'esmentat rotatiu pel que fa a les declaracions de Montilla són per si mateixes més que el.loqüents comentarios. Així que, els assessors d'imatge, propaganda i dels discursos que dóna José Montilla desenfrenadament en qualsevol lloc on es trova, potser que tinguin una mica més d'imaginació i que no intentin amagar-se a la butxaca algunes cartes de la baralla, perquè el poble, que no és imbècil, no us creu. No és que no s'enfiï, és que no teniu cap credibilitat.
El president Montilla es traeix ell mateix, el subconscient el traeix, quan durant la seva intervenció afirma que no hi haurà cap altre Tripartit, s'ha de fer un punt i a part. No, en tot cas Montilla hauria d'haver dit punt i final, que no és precisament el mateix.

 Jo tampoc desitjo un Tercer Tripartit si amb això els catalans podem escombrar de les regnes del poder als comunistes i especialment al Joan Saura que tenim la obligació moral, pel bé de Catalunya, de jubilar-lo de la politica activa i de govern.

I als d'ERC els hi aniria més que bé una llarga travessia pel desert com a minim durant vuit anys.
Un altre enllaços, una altra enquesta de elmundo.

Ovadia Yosef, rabí ultraortodox sefardita, insulta al poble jueu i atempta contra la convivència entre els pobles

Feia molt de temps que no havia llegit declaracions tan carregades de sectarisme religiós i de prepotència racista com les fetes darrerament pel rabí Ovadia Yosef del partit ultraortodoxe Shas d'Israel espanaisrael.

Quin minse favor que aquest rabí fa al poble d'Israel i al conjunt del món jueu d'arreu del món manifestant públicament que els gentils han nascut per a servir als jueus. Curiosament aquest rabí és d'origen sefardita, és dir descendent dels jueus que foren expulsats de Sefarad pels anomenats reis catòlics.

El profund i menyspreable sectarisme i, perquè no dir-ho, racisme que es desprenen d'aquestes repugnants declaracions de Ovadia Yosef, em fan recordar en sentit totalment contrari a les doctrines tant sectàries i racistes que marcaben la politica de l'Alemanys nazi. No hi veig cap diferència entre les del rabí sefardita amb les d'Adolf Hitler. Sempre he sentit a dir que els extrems es toquen, i en aquest cas  l'axioma es confirma sense cap mena de dubte.

Aquest rabí es fa còmplice amb el radicalisme i fonamentalisme islàmic que també pregona l'estúpida supremacia de l'Islam pel damunt de qualsevol altre religió i cultura. Qui ho diria.

Aquest home està anclat, per raons de descendència, en el resentiment que el deu corsecar per tot el que van passar els seus avantpassats, perquè afirmar que el genocidi jueu comés pel nazisme fou un càstig diví contra els jueus perquè eren pecadors, és un clar simptoma que aquest rabí no és que hagi perdut totalment el nord, és que s'ho hauria de fer mirar i molt seriosament. 

 No és amb actituds i declaracions d'aquesta mena, tant insultants contra la dignitat humana, com els sectors més conservadors i ultraortodoxes jueus sumaran suports a nivell internacional. No fan cap favor ni al poble jueu en el seu conjunt, ni al govern d'Israel. Fa molta pena, perquè aquest rabí hauria de tenir molt present que molts creients de diferents esglésies cristianes i d'agnòstics estan al costat d'Israel i del poble jueu enfront de les amenaces procedents de l'islamisme. No ho hauria d'oblidar mai.

Un Tercer Tripartit?, "Nunca segundas partes fueron buenas". Joan Saura vol refundar un Tercer Tripartit

L'encara conseller d'Interior i de Relacions Institucionals de la Generalitat, Joan Saura, dixit directe.cat, és a dir, que aquest home encara sommia amb un tercer Tripartit. S'ha de ser massoca i politicament autista a la vegada.

Joan Saura sembla que ni s'ha assabentat que des dels passats mesos de juny/juliol alguns mitjans de comunicació, El Periodico, El Pais, La Vanguardia, El Mundo, RAC1 amb  elprimerracometre, que precisament evidenciaven el total rebuig majoritàri de la societat catalana a la reedició d'un Tercer Tripartit siguin els invents que es vulguin fer o refundar qui sap el què pel Joan Saura. Però si ni els teus et volen a les llistes electorals!. T'han escombrat!.

 La carrera contra rellotge que heu engegat tant els comunistes com els socialistes amb la comparsa d'ERC, repartint milions d'euros, inaugurant infraestructures com ara les del port de Tarragona o el precipitat traspàs dels trens regionals, o prometent l'oro i el moro per aqui i per allà, ja no s'ho empassa ningú. És massa descarat tot el que a correcuita esteu fent en poques setmanes i el que no heu fet durant quatre anys. 

 I per rematar tanta descoordinació i contrastes de pareceres al si del Segon Tripartit, ni en els essencials i fonamentals principis de si Catalunya ha de continuar al si d'España, o si España ha de ser federal o no, o si Catalunya hauria de ser sobirana e independent com a nació-estat, esteu d'acord. Sembleu un galliner sense granger.

No continuis sommiant Joan Saura, tot i que tothom té dret a fer-ho, però en politica els somnis  tot sovint s'estabellen contra la crúa realitat, i la realitat és que segons totes les enquestes els catalans no volem una refundació ni una tercera reedició del Tripartit. Ja el coneixem prou i massa.

 

En qualsevol cas, el Joan Saura hauria de saber que els números no quadren ni de lluny per a un Tercer Tripartit ni per a refundar res que s'hi assembli. Les nombroses enquestes i sondejos d'opinió als quals em referia abans, ho diuen tot, ben clar i ben català.

El Wikileaks USA; i els Wikileaks del Sudan i de la Xina?

El periodista australia, Julian Assange, promotor i màxim exponent de Wikileaks torna a les primeres pàgines dels mitjans de comunicació amb noves denuncies sobre abusos, latractaments i morts de civils a l'Iraq.

Diuen qyue qui la fa la paga, i en aquest sentit i si tot el que s'ha publicat al Wikileaks referent a les atrocitats comeses durant i desprès de la guerra iraquiana és cert, com sembla que ho és, doncs que els governs de Bush i d'Obama que aguantin les respectives espelmes, vull dir les seves respectives responsabilitats politiques.

Ara bé. Des del meu modest punt de vista Julian Assange i el seu equip també haurien d'escorcollar amb la mateixa tenacitat i passió en defensa de la veritat que diuen que defensen, els estralls, abusos i genocidis que s'han comés a mans dels governs xinès al Tibet i al del Sudan capitanejat pel sanguinari Omar Bashir, o els assassinats indiscriminats i massius que s'han comés a algunes repúbliques africanes, o a Cuba. A no ser que el secret ben guardat de qui finança a Wikileaks, si el sapiguessim, possiblement no ens sorprendria tant del perquè aquesta gent s'ha centrat tan obssessivament amb els Estats Units, com si només aquest gran país hagi comés tantes barbaritats en temps de guerra. 

Potser, dic potser, tindriem la sorpresa que els petrodòlars cauen a raig als comptes corrents de Wikileaks. Podria ser, per què no, un motiu d'investigació de tot el que pressumptament s'amaga darrera del website wikileaks.

El que està clar és que aquesta brutal ofensiva informativa i de denuncia que apunta sempre i directament als USA i als seus aliats, és una més que preocupant ofensiva anti occidental engegada en tota regla, i tothom sap qui detesta i aborreix la cultura i civilització occidental.

Montserrat Tura vol regular la prostitució per llei si guanyen el 28-N, i José Montilla se'n recorda dels ni-ni

La consellera de justicia, Montserrat Tura, desprès de quatre anys al front d'aquesta conselleria, ara afirma que si els del PSOE-PSC guanyen les eleccions del 28-N regularan per llei la prostitució eldebat.cat. Vaja, ara que veuen que els catalans els hi posarem les barbes en remull molt aviat, se n'adonen que s'han oblidat de fer moltes coses com ara posar ordre i concert en el desori de la prostitució per exemple. Com si aquest problema s'hagués descobert fa cosa de quatre dies.
Per petar-se de riure, vaja.

No cal dir, també, la pèssima gestió que s'ha fet amb la immigració que ha arribat a grapats a casa nostra sense ordre ni concert, i la incapacitat evident d'engegar politiques adequades, rigoroses i eficaces per allò que els politics en diuen integració. Un fracàs total, fracàs que també fa uns dies ho reconeixia la mateixa consellera Montserrat Tura. I tantes altres mancaces, consellera, i tantes altres mancances que ha tingut el govern del Segon Tripartit, tant a nivell del conjunt del territori de la nostra nació, com en aspectes sectorials i de determinades zones de Catalunya.

Més mancances?, doncs la de les desenes de milers de joves etiquetats com a ni-ni, ni treballen ni estudien, o de les facilitats promeses però mai complertes de facilitar ajudes als joves per a accedir a habitatges dignes i accesibles a les seves minses possibilitats econòmiques. Ara també se'ns ha despertat el mateix president José Montilla preocupant-se pels ni-ni com si el fenòmen fós d'ahir o d'abans d'ahir. 

Sincerament, aquest govern encapçalat pel Montilla ha fet molta més pena que no pas glòria, i és que la majoria de catalans n'estem tant tips i farts de dos Tripartits, que fins i tot Joan Carretero prefereix a l'Artur Mas com a president que no pas al José Montilla eldebat.cat.

El president José Montilla o els encantadors de serps

José Montilla, com si fos un nou "Messies" de Catalunya, els darrers dies es dedica a anar amunt i avall del territori prometent i anunciant no sé quantes millores i projectes que màgicament ha ressuscitat de cop i volta. Pobre Llàtzer!.

Fa pocs dies ens va tocar als tarragonins, tot seguit en parlaré, i ahir els hi va tocar la loteria als gironins diaridegirona.cat, que miraculosament i de sobte veuran millorar com mai els serveis ferroviaris de la ciutat.

Però retorno a Tarragona perquè la cosa fa gràcia, i fins i tot resulta insultat per a la intel.ligència de la societat tarragonina. Farà cosa de quinze dies va venir per inaugurar el Corte Inglès, un projecte integrament sorgit de la iniciativa privada; també ens va voler fer un encanteri parlant-nos de la macro superficie de l'àrea de transport del Camp de Tarragona situat entre Tarragona i La Canonja. I el rosari de l'aurora no s'acaba aqui, no. José Montilla també va venir a Tarragona a inaugurar, no s'havia fet mai, el curs judicial a l'Audiència Provincial de Tarragona anunciant-nos que ben aviat es remourà el vell projecte de construcció de la Ciutat Judicial. Qunats milions d'euros ens hem gastat el catalans pagant lloguers de locals per a descongestionar els saturats jutjats de Tarragona durant aquesta darrers set anys?. Avui, consultant la premsa digital de Catalunya i d'Aragó m'he trobat amb aquesta noticia de l'Heraldo de Aragon parlant precisament de la Ciutat de la Justicia de Saragossa heraldo.es. Prou el.loqüent. Sense més comentaris.
I més encara, també ha ressuscitat un altre projecte que deu estar més que podrit al despatx del conseller d'nsenyament, Ernest Maragall. Em refreixo a la nova Escola Oficial d'Idiomes i de la recuperació de l'edifici de l'antiga fàbrica de La Chartreuse.

Home, per favor president Montilla, a qui voleu enganyar i manipular?. El projecte de l'EOI s'arrosega des de fa anys i panys, i en concret des del primer Tripartit. Els tarragonins recordem molt bé les visites a la ciutat del que fou Conseller Primer, Josep Bargalló, acompanyat pel aleshores conseller de Justicia (no recordo el nom) assegurant-nos que la Ciutat de la Justicia era un projecte prioritari. Encara l'estem esperant..., el projecte. I l'EOI és un altre projecte que s'ha adormit com si estès en estat de coma. 

Quins encanteris miraculosos ens deuen tenir preparats els del Tripartit del Montilla?. Ja sabem que estem a les portes d'unes eleccions catalanes que, per cert, no són gens favorables pel conjunt del Tripartit, però no sigueu tant descarats intentant enganyar-nos com si fossiu encantadors de serps. President, feu les coses amb una mica més de prudència perquè se us veu massa la llauna electoralista.
Ah!, per cert president Montilla, qui ha portat frustració a la societat catalana no són els referendums, no. La frustració l'han provocat els Governs Tripartits, especialment durant els darrers quatre anys.

Josep Anglada de PxC i el progressisme intolerant

L'anunci que han fet públic les Joventuts Socialistes de Catalunya, dels comunistes i demés fauna pijoprogre-sectària catalana en el sentit que pensen boicotejar qualsevol acte preelectoral i/o electoral organitzat per PxC de Josep Anglada, és una mostra més de la intolerància i del pensament únic d'aquests progressistes de pa sucat amb oli.

Agradi a qui agradi o desagradi a qui desagradi, Josep Anglada i el seu partit està degudament legalitzat, i que per tant té tot el dret a manifestar i exposar el seu programa i ideari politic i electoral com ho pot fer qualsevol altre partit.
Organitzar actes de boicot als actes electorals de PxC serà un atemptat contra la llibertat d'expresió i contra les llibertats i drets d'un partit politic català que concorrerà a les eleccions catalanes del dia 28-N amb pla d'igualtat amb la resta de partits.

Agradi o no, s'estigui d'acord o no amb el programari politic de PxC, si aquesta gent pseudo progressista que ja han demostrat del què són capaços de fer i de no fer quan estan al govern, es desqualificaran per si mateixos i, a més, encara faran més publicitat precisament al partit al qual volen silenciar i boicotejar minutodigital.

En el fons de tota aquesta reacció  de boicot a PxC, pròpia dels defensors del pensament únic i dels intolerants insisteixo, hem d'endevinar els nervis de socialistes i comunistes nostàlgics perquè s'ensumen que Josep Anglada arrossegarà molts vots el dia 28-N malgrat que les enquestes, sempre qüestionables, no li atorguin  de moment cap escó al Parlament de Catalunya per a la propera legislatura catalana.

Si les joventuts socialistes i comunistes del nostre país es respecten a si mateixos, han d'abandonar la idea del boicot esmentat, altrament demostraran que la democràcia és vàlida per a uns però no per a uns altres. Si al PxC se l'ha d'il.legalitzar o no, si se l'ha de silenciar o no, per això hi han tribunals de justicia i, si cal, una fiscalia general de l'Estat o el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Mentre la justicia no intervingui, PxC és un partit legal i legitim.

La visita de Benet XVI a Catalunya és un insult

La nostra societat o està malalta o no sap ni cap a on va. Mentre ahir es va fer un més que calent debat politic per la qüestió dels austers pressupostos generals espanyols, a Catalunya i desprès a Galicia ens gastarem uns dos milions d'euros, pel cap baix, per a rebre a Benet XVI.

Aquesta despesa, tolerada i beneïda pel mateix Vaticà, que es farà en un país amb més d'un 20% d'aturats i on avui s'aprovaran uns pressupstos agressius i lessius contra els sectors socials més vulnerables i amb menys capacitat adquisitu (classes mitja i treballadora), és una forta bufetada que ens donen els poders eclessiàstic i politic en un vergonyós contuberni antisocial.

Els sectors cristians de base ja poden queixar-se ja, que al Vaticà és com si repiquessin les campanes de festa major. Només a Catalunya la festa vaticanista costarà 700.000 euros lamalla.cat, mentre a la nostra nació cada dia hi ha més families i persones individuals que han d recórrer a les ajudes i menjadors socials per la total manca de recursos. Un curia romana, amb Benet XVI inclós està clar, que viu envoltat de riqueses incommensurables i en un palau on qualsevol profà s'hi perdria, i que es passa per l'entrecuix i pel darrere aquella històrica frase de Jesus google.es, pel que fa a mi personalment no em mereix cap mena de respecte ni cap consideració. La visita de Benet XVI a Catalunya és un insult a la dignitat humana i és penós veure com els politics estan perdent el cul per a poder saludar a un cap d'una església que és un autèntic fantasma, una pertorbadora ombra, del cristianisme primitiu.
Pel que fa a mi, a nivell personal, Benet XVI no és ben rebut a Catalunya, al meu país.

Rodriguez Zapatero és un autèntic mentider compulsiu

L'organització ecologista Greenpeace, segons que informa el diari digital naciodigital.cat, ha posat al descobert una altra mentida del govern que presideix Rodriguez Zapatero, el mentider compulsiu més destacat de tot l'Estat espanyol i part de l'estranger.

Les mentides, les mitges veritats i les manipulacions del que succeeix a Espanya, i que òbviament ens afecten per desgràcia a tots els catalans, han sigut i són la tònica dominant de Zapatero y del seu govern. 

Un cop llegida la informació de NacioDigital.cat, no es pot arribar a cap altre conclusió. El més fotut de tot és que Ascó, una vila del sudoest de les comarques de Catalunya, és una de les candidates que més possibilitats té d'acollir el cementiri dels residus nuclears procedents de les vuit centrals nuclears existents a Espanya. 

Quin trist i lemntable paperot que ha fet i que està fet l'alcalde d'Ascó, Rafel Nadal, quin tris paperot. O bé l'han portat enganyat durant tot aquest temps, o bé l'alcalde d'Ascó s'ha fet còmplice de les irregularitats denunciades per Greenpeace. Si fós així, Rafel Nadal hauria de dimitir demà mateix per dignitat personal i per dignitat del poble que governa. Si no hi ha cap informe de seguretat del cementiri nuclear tal i com afirma la mateixa Audiència Nacional, com pot el govern Zapatero dir que la decisió final per a determinar la unbicació definitiva d'aquesta qüestionable instal.lació atòmica és qüestió de pocs mesos. A que juguen des de la Moncloa i des del ministeri d'Indústria espanyol?.

La Unió Europea es comença a despertar. Ja era hora!.

El radicalisme islàmic i les seves constants amenaces contra Europa i contra el món occidental en general  té la seva resposta amb la creixent islamofòbia arreu d'Europa i d'Amèrica. Era d'esperar, es veia venir malgrat la miopia insistent dels politics de la UE i del mateix Barak Obama.
El fenomen sociopolitic del Tea Party, els èxits electorals dels mal anomenats partits xenòfobs a Holanda, Suècia, Bulgària o fins i tot l'increment de la presència dels conservadors a les darreres eleccions europees del passat mes de juny, i l'atracció que provoquen al si de la societat partits com els del Josep Anglada naciodigital.cat a Catalunya, i que també s'està implantant a Espanya i el pes de la dreta pura i dura a França, etc, no són casualitats, sinò que són causalitats ben determinades i en finalitats d'autodefensa. Les estupideses i absurditats de l'Aliança de Civilitzacions, els falsos diàlegs intereligosos o la nefasta interculturalitat que no porta enlloc promogudes per unes esquerres irresponsables, provoquen la reacció de la societat engreixant les files dels qui no comparteixen els plantejaments politics comunistoides i esquerrans. Angel Merkel fa dos dies que ho va deixar ben clar: la multiculturalitat ha fracassat. Era d'esperar que fós així. Ha fracassat arreu d'Europa.
Dic d'autodefensa contra la immigració, especialment de la procedent del món islàmic, per la seva prepotència. No és de rebut, de cap de les maneres, que mentre als països musulmans els cristians i jueus són perseguits i fins i tot assassinats o es cremen impunement esglèsies i temples davant la passivitat dels governs europeus i dels EEUU, aqui els hi cedim terrenys de propietat pública per a que construeixin les seves mesquites i madrasses, i que als seus països estigui totalment prohibit construir temples, esglésies o sinagogues i demostrar públicament amb qualsevol detall, una creu per exemple o una kipà, que ets cristià o jueu, si no vols ser detingut i empresonat.
Un simple detall per a il.lustrar tot el que estic comentant: tots recordem l'escàndol que es va organitzar a nivell internacional perquè un pastor americà volia cremar Corans el dia 11 de setembre. Al final no ho va fer, però sí que un grups d'islamistes sense escrúpols aquell mateix dia, a Melbourne, van pixar-se i escupir i cremar una biblia i quasi bé ningú se'n va fer ressó. Això és just?. A què juguen els politics europeus i occidentals en general tenint tanta complaença amb l'Islam?.
I per acabar. De què va aquesta gent musulmana que s'han inventat un partit de marcat caràcter islàmic per allà les terres andaluses, i que diuen que pretenen regenerar la vida dels espanyols?. Qui són aquesta gent per dir-nos si ens hem de regenerar o no i, en tot cas, de què ens tenim de regenerar?. Potser que se'n tornin als seus països i comencin, això sí, a regenerar la vida social i politica de casa seva que molta falta els hi fa començant pel respecte als Drets Humans i a la democràcia.

La llibertat del soldat israelià Gilad Shalit tornarà a ser reclamada un cop més el dia 24 des de Barcelona

El jove soldat israelià Gilad Shalit roman detingut des de fa vora de 2000 dies per la banda terrorista islàmica Hamàs.

El seu delicte?, ser un soldat i ciutadà de l'Estat d'Israel, perquè no se'l pot acusar de res més que d'això. Va ser segrestat pels terroristes en un descuit de Gilat mentre feia tasques de vigilància a la frontera Israel-Gaza.
 Les exigències de Hamàs al govern d'Israel per a alliberar a Gilad Shalit són excessives, donat que reclamen la llibertat de presos palestins que, aquests sí, tenen les mans tacades de sang innocent.
 Gilad Shalit el dia 24 portarà segrestat 1851 dies, i tal i com van les coses se'n pot passar molts més abans d'aconseguir el seu alliberament. Per aquest motiu s'ha organitzat una concentració per al dia 24 a les 10 del matí a Barcelona per tal de demanar una vegada més, i des de Catalunya, l'alliberament d'aquest soldat israelià.
Des d'aquest enllaç, habanim.org, si es vol, es pot col.laborar de diferents maneres per a fer efectiva la llibertat de Gilad i per ajudar a les families afectades pels segrestos.
I des d'aquest altre enllaç cibonline.org pots solidaritzar-te per demanar l'alliberament de Gilad Shalit i/o per apuntar-te com a ciutadà que penses unir-te a la concentració del dia 24 a Barcelona. De moment el lloc de la concentració està encara per determinar.

Rodriguez Zapatero és un hàbil mercantilista de la politica

Rodriguez Zapatero, el president espanyol, que no parli mai més de pressupostos socials per al 2011, perquè és fals i confirma l'habilitat perversa del president en mentir i tergiversar la realitat elperiodico.

El mercantilisme escandalós que ha engegat Rodriguez Zapatero amb el PNV i CC per obtenir el placet d'aquests partits per tal d'aprovar els pressupostos més antisocials que mai s'han confegit al llarg dels trenta anys de democràcia, insulta a milions de families catalanes i espanyoles. 

Pel que es veu Rodriguez Zapatero no n'ha tingut prou en aplicar mesures antisocials com les congelacions de les pensions, amb l'apujada de l'IVA, en reduir el 5% els sous dels funcionaris públics, d'apujar els preu del consum de l'electricitat, o eliminar els 400 euros, i el que és pitjor és que no és capaç, ni ell ni el seu govern, en aturar l'atur que afecta ja a més del 20% de la població activa de l'Estat espanyol. Ara, a més es carregarà els txec per als infants i les 4 setmanes de baixa laboral per paternitat, etc. Qui sap quin altre conill té preparat per treure's del barret i sorprendre'ns encara més amb les seves politiques antisocials.

El més trist de tot és el contuberni que s'han oprganitzat el PSOE i el PNV amb un interanvi de cromos insultant a la intel.ligència humana. Pel que es veu els nacionalistes bascos tant se'ls hi enfot que els altres aguantem tanta incapacitat politica del govern central al qual ells, els bascos, li donen suport a canvi de substancials millores per al seu país. Urkullu i els seus deu en pensar bé jo, fotut qui quedi, oi?. La insolidaritat i egoïsme dels nacionalistes bascos i dels de CC si arriben a donar suport a uns pressupostos d'aquestes dimensions antisocials, serà d'escàndol i dificilment podran demanar als altres pobles de l'Estat solidaritat i/o ajuda quan la necessitin. Arribat el cas, es mereixeran el menyspreu i la indiferència.

Tarragona Decideix no ha tingut el suport de l'Ajuntament

L'Ajuntament de Tarragona ha negat tota mena d'ajuda als organitzadors de Tarragona Decidim amb els vots en contra dels socialistes i dels peperos delcamp.cat. Són majoria al plenari i no hi havia res a fer. Els vots de CiU i d'ERC no tenien res a fer enfront del bloc espanyolista municipal.

Al facebook molts tarragonins diuen la seva, i una de les constants és els problemes que molts ciutadans de Tarragona tindran a l'hora d'anar a votar si així ho decideixen demà dia 17. De res ha servit que els responsables i organitzadors de la consulta presentessin al seu dia un plec de signatures d'entitats, associacions, etc, que ultrapassaven les que en principi l'equip de govern municipal va assignar per a rebre ajuda de l'Ajuntament. La negativa, ahir a la sessió plenària, va ser rotunda, clara i clarificadora pel que fa a la realitat nacional que vivim.

L'espanyolització rau per qualsevol racó de la nostra nació, per desgràcia de Catalunya i dels catalans. És molt lamentable el què està passant si ens atenem, per exemple, a les escandaloses reculades del residual Govern Tripartit com per exemple que ara els del PSOE-PSC reneguen de les sancions lingüistiques, o que ara diuen que no volien imposar en primer lloc el debat Mas-Montilla, etc. Actualment, per més que es vulgui tapar, Catalunya està sense Govern perquè els qui el composen van a la seva. És un residu de govern que té per lema el campi qui pugui.

Ni Tarragona ni Catalunya es mereixen el que estem suportant, perquè és viure amb una angoixa previa a la mort que s'allarga massa innecessariament.

Relació dels col.legis electorals: tarragonadecideix.cat.

Discurs de Pilar Rahola desprès de rebre el Premi Daniel Pearl, periodista assassinat al Paquistà en nom de l'Islam

Brillant i sensible com sempre, la periodista catalana Pilar Rahola va pronunciar un magnific discurs tot seguit desprès de rebre el premi Daniel Pearl, periodista nordamericà assassinat l'any 2002 al Paquistà en nom de l'Islam. 

En memòria d'aquest heroi es va instituir l'esmentat premi que enguany li ha estat atorgat a la Pilar Rahola ben merescudament. Felicitats Rahola un cop més, i gràcies pel contingut del teu discurs pluraljai.com.ar, perquè segur que farà pensar a moltes persones i segur, també, que ajudarà a que molts es replantegin moltes de les coses i circumstàncies que estem vivint a Catalunya, a España i a Europa actualment. Em refereixo especialment al fenòmen de la desmesurada immigració que suportem i, en concret, a la procedent de països musulmans que més que aportar solucions, ens porten problemes de tota mena.

 Desgraciadament la concessió d'aquest guardó a la Pilar Rahola quasi que coincideix amb el provocador viatge de l'islamista iranià Mahmud Ahmadineyad al Liban, el qual sense cap mena de vergonya, segurament que ni en té, s'ha atrevit a amenaçar un altre cop a Israel i al poble jueu en destruir-lo el més aviat possible.

Algun dia segurament que els pobles europeus ens penedirem, i potser massa tard, de les incongruències i de les covardies dels politics i de les pestilents esquerres comunistoides que s'amaguen darrera de les falses interculturalitats, aliances de civilitzacions i dels diàlegs intereligosos. Tot plegat em sona a perversió politica i a la més que demostrada incapacitat de govern dels qui diuen que ens governen.

Malgrat tot, Pilar, un cop més felicitats. Ja et vaig felicitar des de l'apunt que vaig penjar el passat dia 5 just desprès de conèixer que t'havies fet mereixedora del Premi Daniel Pearl.
Per cert, lavanguardia d'avui publica precisament un altre article de la Pilar Rahola que val la pena llegir-lo.

El Pepe Montilla i la seva quadrilla volen imposar en primer lloc el debat en castellà marginant el català

El PSOE i les despulles del que en deu quedar del PSC per algun racó del carrer Nicaragua, ratllen el ridicul. i se'ns volen torejar. Fixem-nos en la fotografia que encapçala aquest apunt. Pepe Montilla ben assegudet i ben acompanyat en una plaça de toros d'Andalusia gaudint d'allò més de la bestialitat de la tortura d'un animal indefens i envoltat de botxins ben armats i protegits. Recordem que els socialistes, al Parlament de Catalunya, van perdre la votació per l'abolició de les corridas de toros a Catalunya deltoroalinfinito. 

Però si al mateix president, encara president, li va la marcha del toreo!!. Que amagadet s'ho portava de cara la societat catalana. I ara, els sociates catalans volen imposar que el primer debat entre Mas-Montilla sigui en llengua castellana segons que informa lavanguardia.es.

Al Pepe Montilla l'espanyolisme se li escapa de les venes i li surpura barrejat amb la suor. No hi pot fer més l'home. I és per això que ara

dos dies desprès de l'espanyolissima festa del 12-O, on no hi va faltar, exigeix a CiU que el primer debat electoral entre Artur Mar i Pepe Montilla sigui en llengua castellana. La que ens faltava!. Resulta que parlem de les eleccions catalanes i d'un debat en clau eminentment catalana, i el castellà ha de tenir prioritat pel damunt de la nostra propia llengua. Això és una fastigosa burla a l'enteniment i a la intel.ligència del poble de Catalunya, i un menyspreu envers la nostra llengua catalana, i també és una trampa perquè segur que si CiU cedeix a aquesta absurditat, el segona debat no es farà perque els del PSOE-PSC ja s'inventaran alguna pel.licula per a no fer-lo. 

Els catalans patriotes no ens podem permetre el luxe que els espanyolistes se'ns en fotin a la cara i al damunt des del poder de La Generalitat. És un escarni i una provocació imperdonable que en cap cas l'hem d'acceptar. No sé que faran els de CiU per allò de les estrategies electorals, però si cedeixen començaran la campanya amb molt mal peu i se'ls hi pot passar la corresponent factura.
Per acabar, que m'he allargat més del compte. Si per aquelles coses s'arriba a fer aquest debat en castellà jo no el penso veure, perquè a mi, a casa meva, no m'insulta ningú i menys encara per la televisió. Actitud que hauriem d'adoptar tots els patriotes per així rebaixar al màxim l'index d'audiència del debat espanyolista.
Boicot al debat en castellà.

Solidaritat Catalana per la Independència serà la responsable de la dispersió del vot independentista

Al dia d'avui, Solidaritat Catalana per la Independència comandada pel Joan Laporta i els seus acòlits, s'ha convertit en un aiguabarreig de grups, grupets, entitats, associacions, de pròfugues d'altres formacions, etc, que personalment em resulta del tot indigerible.

Solidaritat Catalana s'ha convertit en un cul de sac de l'independentisme que m'inagino que internament deu ser una autèntica olla de grills, i els cops de colze i els copets a l'esquena de perfil hipòcrita deu estar a l'ordre del dia.

Si és cert el que Joan Carretero de Regarupament Independentista afirma a l'entrevista que publica en El Temps i que recull naciodigital.cat, a l'edició d'avui, Joan Laporta i els seus, insisteixo, acòlits, seran els màxims responsables de la pèrdua de milers de vots independentistes d'una i altra banda per culpa de la seva incapacitat politica per acordar la unificació del vot independentista amb la finalitat d'assolir la màxima representació possible al nou Parlament de Catalunya que ha de sorgir de les eleccions del 28-N.

Serà indigne i condemnable que aquells que haurien de fer un esforç humà i politic, sempre mirant i pensant en Catalunya, per configurar una llista electoral independentista única, no siguin capaços de fer-ho perquè  per a ells prima més l'egocentrisme, el personalisme i les ambicions personals que els interesos del nostre país. Si no s'assoleix la unitat serà una gran decepció per a molts i també serà una traició a Catalunya.
Per cert. Què hi pinten els quatre gats i mig dels comunistes del PSAN a Solidaritat Catalana?. e-noticies.cat.

Artur Mas no ha de cedir en fer un debat en castellà

El passat dia 6 d'aquest mateix mes vaig penjar un apunt considerant que en uns eleccions catalanes no té sentit, ni raó de ser, un debat en castellà entre l'Artur Mas i José Montilla., i continuo pensant que a més d'inapropiat sería una aberració naciodigital.cat.

I dic aberració perquè en aquestes eleccions a qui toca votar i decidir és als catalans, i si s'ha de fer algun debat ha de ser obligatòriament i per sentit de responsabilitat i nacional únicament en llengua catalana.

I qui des d'altres terres els pugui interessar el que es digui en el pressumpte debat que tot indica que no es farà, la veritat és que ni cal que es faci per innecessari, que s'esforci en entendre la nostra llengua que és tant "constitucional" com la castellana. Entenc, amb pena, que l'espanyolista Josep Duran i Lleida estigui d'acord en que un dels debats que es van proposar fós en castellà, en això coincideix amb el no menys espanyolistes del PPC i de C's. No sé si des d'Espanya tenen o no tenen molt o poc interès pel que fa a les eleccions catalanes, però sigui com sigui ells no hi pinten res en aquestes eleccions entre altres coses perquè, per sort, tampoc podran exercir el dret a vot.

Fer, si s'arriba a fer, un debat Mas-Montilla en castellà serà un insult per a la socitat catalana, i una cessió sense precedents als espanyolistes d'ací i d'allà.

Carles Roca i la pallassada dels de la Crida per la Terra

De què va aquesta gent?. De què van aquests de la Crida per la Terra per provocar d'una manera tan estùpida i insultant?. 

Carles Roca, pel que es veu un dirigent d'quest grup anomenat Crida Per la Terra va fer acte de presència a l'assemblea de reagrupats i de SCI dient que a la sala no hi veia cap estelada, quan la realitat era (veure foto) que al darrera seu n'hi havia una i ben visible.

Sornaguerament aquest tal Carles Roca va insinuar que l'estelada que hauria de presidir l'assemblea hauria de ser la de l'estel bermell. Els de la Crida per la Terra, que per cert es van afegir a l'assemblea de reagrupats-SCI que eren els convocants, haurien de saber a aquestes alçades que l'estelada de les dues formnacions politico independentistes és la del triangle blau i l'estel blanc. La seva actitud no es pot interpretar de cap altra manera si no és com una provocació fora de lloc i d'hora. Carles Sala, pel que es veu, estava en aquells moments en el lloc equivocat. naciodigital.cat.

Si tot el que va dir aquest dirigent comunistoide a l'assemblea va ser queixar-se per la qüestió de l'estelada, potser que ell i els de la Crida per la Terra s'ho facin mirar, perquè en nom de Catalunya hem de ser més rigorosos i seriosos i deixar de fer numerets de pallasso firarire.

El PSOE-PSC ha engegat una campanya guarra i bruta

Falta encara un mes per a que es doni el tret de sortida per a la campanya electoral que s'acabarà a les 12 de la nit del dia 26 de novembre, i els del PSOE-PSC ja comencen a vomitar la bilis que els hi ha provocat l'anunciada derrota electoral no ja del seu partit, sinò del segon Tripartit en conjunt.

Ara s'han inventat una paròdia de les nou senyeres que acompanyen al candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, aplicant-li a cada una de les senyeres un o altre greuge de pressumptes irregulritats o de casos de corrupció.

Als socialistes se'ls hi veu massa el plumero amb aquests intents de desprestigiar a l'adversari recordant-nos fets que molts electors joves ni coneixen aquells casos llunyans i els hi deu sonar a música de plats i olles. 

Sense menystenir aquells fets ja passats i arxivats, encara que el PSOE-PSC vulgui desenterrar-los perversament, els socialistes tampoc estan precisament nets i transparents. Podem començar en recodar-los els casos Juan Guerra  elpais, el germanissim de l'Alfonso Guerra, o el cas del qui fou director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldan wikipedia, o bé els casos de pressumpta corrupció del cas Pretòria o del recentment descobert al districte de Ciutat Vella  i a Nou Barris de Barcelona lavanguardia, o el cas del Palau amb l'hotel, un cas que de moment té imputats a dos alts càrrec socialistes de l'ajuntament barceloní, etc.

Malament camina la precampanya electoral si tots els arguments que els socialistes puguin aportar són d'aquest calibre. Em recorden a aquells subjectes que veuen la palla a l'ull del veí i són incapaços de veure la biga que porten als seus. Bingo!.

Liu Xiaobo reconegut amb el Premi Nobel de la Pau per lluitar pels Drets Humans i l'obscè govern de la Xina

Liu Xiaobo nomenat Premi Nobel de la Pau i condemnat a 11 anys de presó pel règim totalitari comunista de la Xina, no podrà anar a Noruega a rebre el premi que tan s'ha merescut lluitant amb tenacitat per les llibertats individuals i democràtiques i pels Drets Humans al seu pais presoner de la dictadura del pensament únic comunista 3cat24.cat.

El règim cinès ja té segrestat a tot el poble tibetà, i té empresonats milers de xinesos que segons els despòtics paràmetres politics comunistes són un perill per a la nació. El perill per als ciutadans xinesos és precisament aquest règim comunista que els nega els més elementals drets fonamentals com són la llibertat individual i col.lectiva i la lliure expressió. L'obscè és el govern xinès, ells sí que són obscens.

Sempre m'he preguntat on són tots aquests pseudo progressistes comunistoides i demés fauna  ibèrica pijo progre que vascil.la pel nostre país protestant tot sovint sense raó contra el govern d'Israel, i callen hipòcritament, amb obsecenitat i perversament davant d'un règim comunista que trepitja els drets del seu poble i té segrestat tot el poble del Tibet, o callen davant el genocidi del Sudan i enfront de la pèrdua de llibertats a l'Iran, etc.

On sou falsos progressistes?, on són aquestes Ong humanitàries i sectàries que s'alimenten del diner públic?. Els sliencis es fan còmplices de tots aquests atropellaments dels Drets Humans, i per tant les vostres veus quan crideu i us manifesteu fan autèntica pudor de merda social.
I naturalment, felicitats al govern de Noruega i dels responsables d'atorgar els Premis Nobel per la seva decisió i coratge en atorgar el Premi Nobel de la Pau a Liu Xiaobo. video/liu-xiaobo.

Tarragona ha estat molt marginada pel Govern Tripartit

Gavà: estació de Renfe

El diaridetarragona a l'edició d'ahir ens informava de les llacunes que aquesta mena d'avantprojecte que diuen que estudien a la conselleria d'Obres Públiques i de la qual n'és titular el gironí Joaquim Nadal, i que el conseller ja no sé quantes vegades ha vingut a Tarragona per parlar-nos del Tramcap i intentar enlluernar-nos amb promeses buides, pateix d'un mal crònic abans de començar.

Si es llegeix la informació, la qual es refereix a l'informe que ha fet la CEPTA i FEAT, per agravi dels tarragonins el traçat del Tramcap al seu pas per Tarragona no contempla l'expansió urbana de Terres Cavades i La Budallera, però en canvi es preveu que el traçat atengui les necessitats d'una macro urbanització de 5000 habitatges prevista al terme municipal de Constantí. D'escàndol. Naturalment s'han presentat els plecs d'al.legacions corresponent ja que el termini pr a fer-ho, acabava ahir.

Si som capaços de seguir la informació dia a dia, i parlant del Joaquim Nadal i de la seva conselleria, fa un parell de dies que anunciava a bombo i plateret que el terme municipal de Gavà tindrà cinc estacions per als trens de rodalies, tant al centre con a les afores de la vila i fins i tot al poligon industrial. Cinc estacions i la construcció d'una nova via complementària. 

Felicitats per als habitants de Gavà, però quan llegeixes aquestes informacions i contrastes amb les atencions que Tarragona ha rebut del Govern de La Generalitat, els tarragonins hem patit i patim el menyspreu i la total marginació d'aquest Govern. Els tarragonins, certament, no tenim res per agrair a cap dels tres partits que formen el segon Tripartit i que van formar el primer amb el Pasqual Maragall, res de res.
Tarragona ha patit una imperdonable marginació per part del Tripartit del Montilla. Si en tens ganes, llegeix l'apunt que vaig penjar el dia 4 d'aquest mateix mes, fa tres dies, on exposo 11 greuges contra Tarragona.

Ferran Requejo esbatussa a Laporta i a Joan Carretero

El passat dia 28 de setembre vaig penjar un apunt al bloc parlant de la incapacitat de Laporta i de Carretero per a unir esforços en vistes a les properes eleccions catalanes. Al final de l'apunt deia el següent: "Si Joan Laporta, Joan Carretero, Uriel Bertran, López Tena i d'altres que encapçalen aquestes formacions independentistes no són capaços de pensar més en Catalunya i molt menys amb les seves ambicions politiques i personalismes, potser és perquè l'independentisme català encara no ha trobat a les persones que dignament el pugui representar amb seriositat, rigor, altruïsme i sempre pensant amb la sobirania de Catalunya i en les llibertats dels catalans pel damunt de tot i de tots". He reproduït aquest fragment del meu apunt perquè en el fons coincidia plenament en el que ahir va dir Ferran Requejo a la seu central de Reagrupament naciodigital.cat. En una paraula, l'independentisme a Catalunya no té la sol.lució a les mans dels Joans ni dels Uriels ni dels Tena. L'independentisme català encara té molt camí per recórrer. No és precisament dividits com l'independentisme estarà degudament representat al nou Parlament de Catalunya.

Anant dividits es perdran milers de vots pel camí que no serviran per a res, a no ser per la pura satisfacció personal d'haver votat per aconseguir representació parlamentària. 

Si l'independentisme comença a caminar empés per la societat civil il.lusionada, els qui van al cap davant del moviment social no estan ni de lluny a l'alçada que les circumstàncies i el moment històric els hi exigeix. Per tant, caldrà tenir paciència i esperar que sorgeixi del si de la nostra societat un líder seriós i amb alçada de mires, que pensi sempre en Catalunya i no amb els beneficis i ambicions personals. 

Ja ho vaig dir fa uns quants dies i ho torno a repetir: Si l'independentisme no és capaç d'unir-se, o votaré en blanc o potser ni això, perquè possiblement el dia 28-N em quedi a casa i a esperar que plogui.

Un debat Artur Mas-José Montilla en castellà és un intent d'espanyolitzar les eleccions al Parlament de Catalunya

No s'entendria des de cap punt de vista que l'Artur Mas cedís a les pretensions del PSOE-PSC en fer un dels dos debats en llengua castellana.

Només es pot entendre, i molt bé, des de les posicions espanyolitzadores dels socialistes de Catalunya, perquè tenint en compte que parlem d'unes eleccions catalanes on només tenim dret de vot els catalans, o aquells que sense ser-ho també poden votar, no s'entendria que aquest debat en castellà al final l'acceptés l'Artur Mas.

Tampoc té sentit, tractant-se de les nostres eleccions, que aquest debat es retransmetés des d'una televisió espanyola. Al País Basc o a Galicia alguna vegada han fet debats entre els caps de llista dels principals partits en llengua catalana?. Es tracta de les nostres eleccions per a renovar el Parlament de Catalunya i per que es formi un nou govern de la Generalitat, ras i curt.

A més, des del meu punt de vista, i a banda que considero estúpida la idea d'aquest debat en castellà, crec quen en un sol debat dirigt als electors catalans n'hi ha més que suficient si tenim en compte que els resultats electorals que surtin de l'escrutini del dia 28-N està gairebé cantat segons totes les enquestes i sondejos d'opinió que s'han fet en els darrers quatre mesos i des dels més dispars mitjans de comunicació d'ideologies ben diferenciades entre ells.

A Catalunya el Tripartit fa ploure milions d'euros per als partits politics en temps de dificultats econòmiques

Com es pot entendre que en aquests moments en que l'atur s'incrementa, que la crisi econòmica afecta a tots els àmbits i racons de la societat catalana, el Govern de la Generalitat faci pública la despesa de 39,6 milions d'euros?.

D'aquesta xifra 11,6 milions se'ls repartiran els partits politics que assoleixin representació parlamentària, la resta, és a dir els 28 milions d'euros restants es destinaran a fer una campanya per a animar a la participació dels catalans el dia 28-N, és a dir per a que vagin a votar.

El que fa el Govern Tripartit amb aquesta despesa és donar-nos a tots una sonora i immerscuda bufetada al bell mig de la cara i, a més, publicament i sense rubor, i n'estic segur que un escàndol econòmic d'aquestes característiques provocarà més desafecció i passotisme de la societat envers els politics i la politica. L'expresió que més s'ecolta pel carrer quan es parla de politica i de l'anomenada casta politica és "Tots són inguals. Per a què anar a votar?". ¿Els politics surten al carrer, van a comprar als mercats i a les botigues i coneixen per la via directa el què pensa el ciutadà, o bé es conformen en escoltar el que volen sentir dels seus assessors de partit?. Saben què en pensa la societat de la classe politica i com parlen dels politics?.

Seria molt interessant perquè una despesa de 28 milions d'euros per a una cmpanya ha de ser transparent i diafana, com a minim, és que s'informi detalladament si s'ha convocat un concurs públic per a confgir l'esmentada campanya de sensibilització o, per contra, ja s'ha asignat a dit. Qui o quins sucaran d'aquest suculent pastís econòmic?.
ADDENDA.- Per cert, i parlant d'euros, quan ens costarà als catalans la visita de Benet XVI?. Quina necessitat en tenim d'aquesta visita?. 

El conseller Jordi Ausas i el Tripatit no tenen vergonya

Jordi Ausàs, conseller de Governació

En aquests moments en que totes les administracions estan fent números per quadrar el proper exercici econòmic 2010-2011.
Quan els jubilats i pensionistes veuran congelades les nòmines durant tot l'any 2011, els funcionaris han perdut el 5% del sou, l'IVA ha pujat dos punts des del passat juliol, i moltes obres públiques queden congelades, ens surt el mediocre Govern Tripartit dient-nos que apuja un 9.2 per cent les subvencions als partits amb representació parlamentària. De vergonya, d'escàndol, d'Audiència Nacional no ja de jutjats de guàrdia. 

És una mostra més de la insolència, el desvergonyiment i la supèrbia d'un Govern que Catalunya mai hauria d'haver aguantat quatre anys, perquè Catalunya no es mereixia aquest Govern presidit pel socialista José Montilla.
Es veu que els partits passen gana, que a correcuita i a menys de dos mesos de les eleccions catalanes, l'artifex de l'abortament de la Llei de Vegueries i altres entremesos impossibles de digerir, Jordi Ausàs, ens surt amb aquesta insolència imperdonable.

Aneu fent tots aquests que encara teniu dos mesos per a desfer i desmanegar més encara la nostra Nació, que sense cap mena de dubte us passarem una factura, i molt cara, el proper dia 28-N.
Enllaç: naciodigital.cat
Si és així com aquest Govern caducat i sentenciat pels catalans, segons indiquen totes les enquestes d'opinió, vol reduir la desafecció de la societat envers els politics, continueu per aquest camí, i no cal que us gasteu més diners fent campanyes, ja anunciades, per a incitar a la participació el dia de les eleccions, perquè a banda de perdre el temps i gastar-vos els pocs diners que deuen quedar a la caixa, al damunt encara foteu més el ridicul. D'ERC tenia que ser aquest conseller.

Pilar Rahola, felicitats pel Premi Daniel Pearl Award

Si l'enveja es tornés tinya, quants tinyosos hi haurien a Catalunya!. Si els envejosos, els sectaris i els cínics volessin, dificilment veuriem mai el Sol.

Felicitats Pilar Rahola pel premi Daniel Pearl Award que t'han concedit e-noticies.cat, i que et lliuraran passat demà dia 7 als EEUU.  La teva decidida voluntat de denunciar i combatre sempre que calgui i a on calgui l'antisemitisme i el radicalisme islàmic, actitud que compartim molts catalans malgrat els escarafalls dels sectors politics i socials que promouen els falsos progressistes i dels perversos sectaris declarats de determinades Ong's mal anomenades humanitàries, els hi cou molt. 

Pilar Rahola és, pesi a qui pesi, una icona catalana del periodisme compromés i que no se sotmet fàcilment a les pressions i tortuoses maniobres dels qui, personatges íntegres com la Pilar, els hi resulten molt incòmodes i els agradaria fulminar-los. El problema de fons, el greu problema, és la gran i escandalosa mediocritat de la majoria de la classe politica, mediocritat que és compartida per molts d'aquests humanitaristes que s'agrupen en determinades Ong's que més aviat semblen sectes tenebroses antijueves.

Insisteixo, Pilar Rahola, felicitats pel teu coratge i pel regitzell de premis que t'han atorgat al llarg de la teva noble i digna trajectòria periodistica.

El president José Montilla i el Govern Tripartit han marginat escandalosament la ciutat de Tarragona

José Montilla avui ha signat el decret de convocatòria de les eleccions catalanes: En un acte sense precedents en la història recent dels governs de la Generalitat, Montilla ha volgut organitzar un espectacle mediàtic potser perquè sap que ja no en tornarà a convocar cap més. 

José Montilla ha fet un balanç, breu balanç, del que en diuen l'acció del govern durant els darrers quatre anys. Sense cap mena de dubte que Barcelona i l'àrea metropolitana s'han emportat el gruix de les inversions i de les atencions del Tripartit com és habitual. Però a José Montilla i als seus socis de govern, ERC i IC-V, els tarragonins li volen recordar ls greus oblits i menyspreus que aquest govern ha tingut amb la ciutat de Tarragona, i posaré alguns exemples, potser els més significatius:

1.- Després de més de 3 anys, el seu Govern encara té encallat el POUM de Tarragona

2.- La nova Escola Oficial d'Idiomes, EOI, que el conseller Ernest Maragall ens ha promés al llarg de tres anys encara és un esborrany de projecte, com ja sembla que també ho és la recuperació de l'antiga f'abrica de la Chartreuse.

3.- Els problemes que l'Ajuntament de Tarragona ha tingut, i té, per a engegar les obres del Mercat Central fan que les obres ni hagin començat.

4.- El pas nivell soterrat del ferrocarril de la Plaça dels Carros és un projecte que ja fot fàstic. Ja sé que és una obra que li correspon al Ministerio de Fomento, però pregunto: quins esforços han fet des del Govern per a que aquesta obra s'hagi realitzat després de 6 anys de marejar la pediu?.

5.- Les obres del nou complex esportiu Sant Jordi ni se sap quan començaran.

6.- El vell  projecte de la nova Ciutat de la Justicia de Tarragona és un altre exemple del desineterès total del Govern. Ni se sap en quin despatx de la conselleria corresponent deu estar dormint i podrint-se.

7.- La Caserna Central del Camp de Tarragona dels Mossos d'Esquadra és un altre projecte que el Govern ni s'ha molestat en executar-lo.

8.- Tarragona ha ofert al Govern la construcció d'un nou Hospital amb la participació de la Fundació de l'Hospital Sant Pai i Santa Tecla de Tarragona, però van dir que no, i el que saben fer des del Govern, des de Barcelona, és anar posant pedaços a l'actual i vell hospital.

9.- El desgavell que va organitzar el Tripartit amb les Vegueries, i en concret amb Tarragona, no té perdó ni explicació.
10.- També vull recordar el desinterès i passotime del Govern Tripartit amb el Tramcamp diaridetarragona, que només ha servit per a que el conseller Joaquim Nadal hagi vingut de tant en tant a Tarragona amb quatre paperots sota l'aixella sense concretar mai res. 

11.- ... i etc, president José Montilla. Si creieu que els tarragonins podem estar agraïts al vostre Govern esteu molt equivocats. No som precisament els tarragonins els qui estem més engrescats en votar-vos a tots plegats.

Tomas Gomez ha derrotat a Trinidad Jimenez i de retruc a Rodriguez Zapatero i a tot l'aparell del PSOE

Tomas Gomez s'imposa a les eleccions primàries dels socialistes madrilenys. Una clatellada sense precedents al president.

Els politics no tenen remei. Un cop han assolit el poder, gràcies als vots dels afiliats, simpatitzants i del ciutadans que els hi donen la seva confiança, es pensen que poden fer el que els hi dóna la gana encara que sigui donant l'esquena als electors.

Rodriguez Zapatero i tot el pessant i tancat aparell del PSOE ha rebut una bona bufetada dels seus pròpis afiliats. El mateix president socialista i el ministre Manuel Chaves, el passat mes de juliol  elpais, es manifestava contrari a la candidatura de Tomas Gomez, i Zapatero ha jugat i ha apostat tan fort per la Trinidad Jimenez que s'ha estavellat. Els militants de base han dit prou a tanta intromissió i prepotència dels intocables barons socialistes. Han decidit lliurement i han dit la seva, i el resultat d'aquestes eleccions han demostrat, una vegada més, que mentre els politics van per una vorera el poble camina per l'altra i sovint en direcció contrària.

Les presions que els militants, uns 18.000 que tenien dret a vot, han rebut durant aquestes darreres setmanes per a decantar els vots envers la candidata oficialista han sigut obertament desafiades i menystingudes pels militants. Han errat, i molt, els capitotes del PSOE, i tenen el que es mereixen. La llibertat del ciutadà mai es pot condicionar i menys des del poder..., i menys en una democràcia perquè sempre, sempre, la darrera paraula la té l'elector i normalment té la raó.

Facebook és sectari, espanyolista i no és una xarxa pretesament social vetant perfils catalanistes

I van tres de moment. Tres perfils catalanistes i/o independentistes han sigut tancats sense previ avís pel Facebook Español segons que informa directe.cat.I en cauran més, segur venint d'on deuen venir les ordres per a que Facebook tanqui precisament aquests perfils al damunt d'unes eleccions catalanes i que segons tots els pronòstics el sobiranisme i l'independentisme prendrà forma i presència al Parlament de Catalunya.

I tot aquest enrenou electoral que es preveu a casa nostra neguiteja i preocupa molt als sectors autonomistes i espanyolistes, i no cal dir al govern de Rodriguez Zapatero que està caient en vertical elpais i veu com perdrà iremissiblement el poder a Catalunya.

Malgrat els sectaris silencis d'alguns mitjans de comunicació pretesament catalans pel que fa a tota l'activitat politica que desenvolpa el moviment independentista des de diferents fronts, no callarem ni recularem un centímetre en el nostres propòsits d'assolir tan aviat com sigui possible que Catalunya esdevingui una nació sobirana. I els independentistes que estiguin vinculats a aquesta falsa xarxa social que en diuen Facebook que es donin de baixa. Cal fer el buit a aquesta sectària xarxa que no és social però sí que és anti catalana.

Esquerra Republicana de Catalunya s'enfonsa, i Solidaritat Catalana per la Independència suma

L'avui.elpunt.cat a l'edició d'avui diumenge en ofereix el resultats d'un sondeig d'opinió realitazada per l'empresa nord-americana TNS Demoscopia, i que no fa altra cosa, un cop més, de confirmar la caiguda en picat d'ERC, la forta ensopegada del que encara pot quedar del PSC i l'ascens, també confirmat en anteriors sondejos, de Solidaritat Catalana per la Independència en detriment de Reagrupament Independentista.

Qui es fot la clatellada més sonora són els falsos i manipuladors de consciències de l'independentisme; em refereixo als d'Esquerra Republicana de Catalunya que per més esforços que faci fitxant, com acaba de fer, al Joel Joan no aixeca ni aixecarà el cap. Aquesta gent han d'assumir que Catalunya els hi ha girat l'esquena desprès de donar suport a dos governs Tripartits que, des del punt de vista de l'independentisme, ha sigut una traició i s'ha comprovat la ineficàcia absoluta d'aquests governs, dos Tripartits, per a resoldre els greus problemes que té plantejats la nostra Nació. I el castig també el pateixen els socialistes, i de quina manera. De ben poca cosa els servirà els passejos que durant la campanya electoral vagi fent per Catalunya el ministre de Fomento, José Blanco, que intentarà enlluernar-nos amb els prou coneguts cants de sirena de les inversions en infraestructures, etc. 

El que també demostra i confirma aquest sondeig és que Reagrupament Independentista no té possibilitats d'aconseguir ni un sol diputat, fet que encara ha d'esperonar més als màxims responsables de SCI i Rcat a unir forces de cara el 28-N si és que realment estan al servei de Catalunya i no dels seus interessos personals i de partit. Ja veurem si realment el resultat d'aquest darrer sondeig d'opinió i l'assemblea del dia 5, passat demà, al Fossar de Les Moreres, per demanar la unitat d l'independentisme fa reaccionar als Joan Laporta i Carretero.

Joel Joan, el saltimbanqui d'ERC, que no es posi pel mig de l'Assemblea unitària que es pensa fer el proper dia 5

Si aquest actor/director que viu gràcies a les subvencions públiques ens anuncia a bombo i plateret que s'ha incorporat a la camaleònica ERC, què hi pinta posant-se pel mig de l'assemblea unitària del proper dia 5 que faran els Reagrupats i els de Solidaritat Catalana joel-joan, tal i com informa e-noticies.cat?. L'ha cridat algú?.

Tant els regarupats com els de solidaritat catalana, socis i simpatitzants, ja sabem el què tenim de fer, i no necessitem els consells precisament del Joel Joan per a que siguem prou responsables en no veure l'extrema necessitat de presentar-nos units a les eleccions del proper novembre.

Si aquest actor forma part de les files d'Esquerra Republicana de Catalunya que es dediqui a treballar per a la seva formació, i no intenti posar el nas a on no l'han cridat. Tot plegat em sona a estratègia bruta d'ERC i té una raonable causa. 

ERC, no en dubtem ni un moment, si amb els resultats electorals que surtin de les eleccions del 28-N i si els números quadressin un altre cop, tornarien a donar suport a un tercer tripartit, per tal de continuar xupant de la mamella quatre anyets més i, la qüestió per a ells, és anar tirant de la rifeta tant com els sigui possible. Aquesta ingerència del Joel Joan, encara que sigui per demanar que l'esmentada assemblea exigeixi la unitat de l'independentisme a Laporta i a Carretero, que ell es mantingui al marge, calli i es dediqui a treure la pols del vestit del Joan Puigcercós.

La independència de Catalunya, qui avisa no és traidor

Qui avisa no és traidor. Els sectors socials de Catalunya que apostem decididament per a que a resultes de les eleccions del proper dia 28-N l'independentisme assoleixi el major grau de representativitat al Parlament de Catalunya, estem observant amb molta preocupació la incapacitat i la nul.la voluntat dels qui avui lideren l'independentisme per unir-se i concórrer junts a la contesa electoral.

No sóc sol, ni de lluny, el que mostra la seva preocupació per aquesta evident incapacitat d'acord e-noticies.cat. Fins i tot s'ha obert una pàgina a facebook demanant la unitat que en aquests moments reclama Catalunya. 

Dic al començament d'aquest apunt que qui avisa no és traidor, i ho dic perquè si per culpa de personalismes i egoïsmes personals d'uns i altres no s'assoleix la unitat politica i social per avançar cap a la independència, jo el dia 28-N aniré a votar però en blanc.

No entraré en el dilema de si he de votar al sector Laporta o als de Reagrupament. Ni em plantejaré el dilema, perquè consideraré que la nostra Nació encara no ha trovat a aquell líder o grup de catalans compromesos realment pel país deixant de banda egoïsmes del tot inustificables i personalismes condemnables des del punt de vista politic de l'independentisme català. 

Si Laporta, López Tena, Uriel Bertran, Joan Carretero, etc són incapaços d'unir-se, jo mai els hi podré donar el meu vot de confiança. Per això votaré en blanc. M'hi obligaran.