Alerta amb l'Esquerra Republicana de Catalunya perque ja s'ha baixat els pantalons i calçotets pel referendum

Esquerra Republicana de Catalunya és un partit que, per tal de no perdre protagonisme, és capaç de vendre's al mateix diable, tot sigui per no perdre quotes de poder.
ERC és el símbol indiscutible i isuperable de la deriva ideològica. Es va enganxar al carro de les consultes independentistes quan va veure que la societat civil havia pres la iniciativa. Durant les darreres setmanes, o mesos, ERC ha insistit amb contundència que no pactaria amb cap força politica que no acceptés la convocatòria d'un referendum per a l'autodeterminació de Catalunya, i ara ens surt ams l'estirabot renunciant al referendum tot oferint un pacte amb CiU elpais. A això se'n diu coherència politica i ideològica. Ja ho va dir ben clar i català Xavier Sala Martin en el seu article publicat a la Vanguardia en data d'ahir, text que vaig reproduir en el darrer apunt que vaig penjar ahir mateix i sense perdre temps. ERC ha arribat on ha arribat a hores d'ara perquè durant els darrers set anys no és que hagi abandonat els seus principis de partit, sinò que els ha traït perversament, i amb aquesta traició també ha traït a Catalunya.
No és per casualitat que les enquestes electorals us anuncien una devallada substancial, sinò que és una causa/efecte de la vostra traició i així us van les enquestes com la electoralia.cat, que pràcticament us situa al mateix nivell que C's. Només us mereixeu una cosa el dia 28N, i és que les urnes us castiguin molt més del que anuncien les enquestes i els sondejos d'opinió que s'han publicat fisn ara.

El president José Montilla ara promet fer el que no ha fet

La campanya electoral sembla que a l'encara president José Montilla i als socialistes catalans en conjunt elshi està fent perdre el nort.

Amb tots els respectes, però José Montilla sembla que tracti als catalans d'idiotes quan afirma, avui mateix, que si torna a ser president de La Generalitat el primer que faria seria convocar un gran pacte contra la crisi i per a l'ocupació lavanguardia.es.

Dóna la descoratjadora sensació que Montilla i tot el seu entorn han oblidat que la crisi econòmica s'arrossega des de la primavera/estiu de l'any 2008, i que s'ha anat agreujant a passos gegantins des d'aleshores. Cal preguntar-li al president molt seriosament i amb un cert cabreig el perquè no ho ha fet abans de convocar aquesta cimera de partits per a fer front a la crisi, i perquè no ha engegat un programa amb la resta de forces politiques, que ara reclama si torna a ser president, per a afrontar el drama de l'atur, un atur que no para de crèixer.

Montilla, no fa pas gaires dies, també va descobrir, de sobte, que a Catalunya hi han desenes de milers de ni-nis, quan aquest fenòmen que afecta a tants joves no és d'avui ni d'ahir. I ara, per distreure la clientela, des del Govern Tripartit, ens surten amb el traspàs dels serveis regionals de Renfe com si aquesta fós, en aquests moments, una gran prioritat per al nostre país. Un traspàs, per altra banda, que només permetrà regular horaris dels trens i poquissima cosa més.

I la consellera Montserrat Tura també fa uns quants dies afirmava que si els socialistes guanyaven el dia 28N confegirien una llei per a regular la prostitució. Vaja, com si el fenomen de la prostitució fós, també, cosa de quatre dies que l'han descobert. No enganyeu més al personal, senyors, no us enfoteu d'aquesta manera dels ciutadans que no en som d'idiotes. Tenim memòria i sentit crític. La veritat és que sou com un orgasme frustrat, o millor dit, com un coitus interruptus.

Xavier Sala Martin votarà a Solidaritat Catalana

Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.

También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.

El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio absoluto del poder: gobernaban todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las diputaciones, la Generalitat y el gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios (hay que“arrancar la crosta nacionalista de TV3 y Catalunya Radio”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés y Jaume Barberá; “Barbeta estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco Rucio director de comunicación de Montilla, Antonio Bolaño, aprendiz de profesor Moriarty a la poste abandonado por sus colegas por su radicalismo y su falta de talla). Por suerte, ese abuso y esa incompetencia llegarán a su fin el 28N.

Nos queda Artur Mas, a quien las encuestas dan como ganador. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado y trabajador. No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales yo votaría a Mas. Pero las actuales no son circunstancias normales. Son circunstancias especiales. La hora de la buena gestión ha pasado. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.

Que una fuerza política tenga mayoría absoluta es malo. La frase de lord Acton “el poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente” queda demostrada con lo que ha pasado con poder absoluto de los socialistas en Catalunya en los últimos años. Tampoco fueron buenas las mayorías absolutas del PP en los noventa o de CIU en los ochenta. Votar a CIU en un momento en que parece que está al borde de la mayoría absoluta es un error.

La pregunta es: y si no tiene mayoría absoluta, ¿con quien se va a aliar CIU? Me consta que hay una importante corriente dentro del partido que apuesta por una coalición postelectoral PSC i CIU. Lo mismo pasa con los poderes facticos económicos y mediáticos: quieren la “sociovergencia”. Pero como ya he explicado, creo que es de la máxima importancia que los socialistas sean expulsados de la Generalitat: tienen demasiado poder en ayuntamientos, diputaciones y gobierno de España. Votar CIU no garantiza esa expulsión. La única manera de garantizar que ni CIU tenga mayoría absoluta ni que CIU dependa del PSC, es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).

Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas. Necesitamos personas nuevas y valientes.

En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valiente del mundo. ¿Quién, sino, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado en el sofá, saboreando las 69 copas conseguidas con el Barça, degustando las mieles del triplete y de las seis copas, sabiendo que la política conllevaría el boicot de los medios convencionales y la aparición todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo único objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?

Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez para fichar a Samuel Eto’o, un jugador que nos dio no una sino dos Champions. Nota: mientras Laporta ha sido Presidente, Florentino no ha ganado ni un solo título de futbol importante, ¡ni uno! Yo he visto a Laporta enfrentarse a Zapatero, a la UEFA y a la FIFA para defender los intereses del Barça. Con una valentía que a veces daba hasta miedo.

Esa es la valentía que necesitamos. Ya está bien de quedar bien, de pedagogía, de seny, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President: ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes sin deudas y con la valentía suficiente de pasar a la acción. Por eso, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Yo votaré a Joan Laporta. 

Addenda.- Article publicat a lavanguardia.es en data d'avui.
Enllaç a vilaweb.tv.

L'ONU decrèpita i un món governat per politics cínics

Qui ens governa en realitat?. Quin paperot està jugant la decrèpita ONU, totalment desacreditada a nivell internacional?. A què juga la Unió Europea?. La politica internacional va d'un fracàs a un altre com si hagués entrat en una espiral que s'ho engull tot sense misericòrdia. 

Ha fracassat la cimera del G-20 tot i que era d'esperar. El G-20 sempra va de fracàs en fracàs. Ha fracassat , també, un altre intent de la cimera de l'anomenada sarcàsticament Unió per la Mediterrània. Han facassat quasi bé tots els intents de l'ONU en tants conflictes internacionals, que aquest organisme valdria la pena jubilar-lo, o bé enterrar-lo, i inventar-ne una de nova si és que això pot ser possible en aquest Planeta . I ara ja es preveu que  la cimera del Clima tornarà a ser un altre fracàs com sempre.
Es veu que els politics s'ho passen molt bé de cimera en cimera, de reunió en reunió acompanyats, això sí, d'una pertorbadora i insultant pompa i solemnitat que no es corresponen als resultats que assoleixen que sempre són  decepcionants, com es va poder veure a l'inauguració i clausura del G-20.
O bé els politics viuen de l'utopia, o no poden ni saben respondre a les necessitats que la humanitat en conjunt els hi reclamen que resolguin. Jo sóc dels qui opinen que tant Europa com America no té els politics de la talla que els moments actuals exigeixen. La mediocritat és l'uniforme impecable que porten tots plegats i que cinicament lleuixen ostentosament.
I si en mig de tants fracassos hi afegim la grevissima crisi de la Unió Europea per qüestions econòmiques 3cat24.cat i  també politiques, i les previsibles picabaralles entre els politics dels països fronterers amb el Pol Nord que s'està desglaçant per a l'aprofitament massiu de les riqueses que s'amaguen sota el gel, el galliner mundial està més que servit.

Nuria Buenaventura, diputada ecosocialista, podria ser imputada per un delicte de prevaricació administrativa

Nuria Buenaventura, la diputada d'IC-V, que acaba de substituir al Joan Herrera al Congreso de los Diputados des del dia 28 d'ctubre, resulta que ha sigut denunciada per la fiscalia davant del Tribunal Suprem per pressumpta prevaricació administrativa elperiodico, per haver signat una autorització de caça amb vesc que és il.legal.

La que faltava. Resulta que els autoanomenats eco-socialistes (jo en dic eco-bledes), tan ecologistes tots ells i tan apassionats en la defensa de la naturalesa i dels medis naturals, signen autoritzacions il.legals per a caçar ocells amb vesc.

Això se'n diu, en politica, coherència i sentit de la responsabilitat. Aquesta gent es pensen que pel simple fet d'ocupar un alt càrrec a l'administració pública, poden fer el qu els hi dóna la gana. Va signar, no una o dues autoritzacions per a la caça d'ocells, sinó que en va signar més de tres mil. I no es tracta d'haver anat contra una normativa catalana o espanyola, sinó que Nuria Buenaventura va signar aquestes autoritzacions contravenint la normativa europea.

En què quedem Joan Herrera?. Pel que podem constatar la classe politica es pensa que pel simple fet de tenir poc o molt poder politic estan per sobre del bé i del mal, però els errrors i les irresponsabilitats es paguen tard o d'hora. Per això el sistema democràtic atorga als ciutadans, que no vol dir súbdits, el dret i la llibertat d'escombrar del poder als politics i partits que fan nosa.
Val a dir que l'autorització per caçar amb vesc que ara ha sortit a la llum pública ja se sabia fa mesos ausalbarcelons.blogspot, i fins i tot havia estat denunciada per diferents col.lectius ecologistes.

El Sahara Occidental i el genocidi silenciat pels progres

Els saharauís abandonats per les esquerres catalanes?. Sí, està més que clar, més clar que l'aigua. 

On sou tots aquests pijoprogres que criden pels carrers i places fins quedar-vos afònics denunciant sempre que us ve a to a Israel acusant-lo de genocida?. On és tota aquesta fauna ibèrica rabiosament perversa per sectària, em refereixo a aquestes Ong's beneïdes pels comunistes i partits autodenominats d'esquerres i que reben diners públics i pels nefastos antisistema?. On sou sectàris que us ompliu la boca parlant de Pau, de Justicia i de Solidaritat?. Com és que gireu l'esquena al genocidi que el govern del Marroc presidit per Mohamed VI està cometent contra el poble saharaui?. Com és que encara no heu organitzat flotilles humanitàries solidaritzant-vos amb el poble saharaui?. Com és que el conseller Joan Saura, per pocs dies sortosament, i el Jordi Miralles i els seus acòlits eco-bledes no denuncieu amb la mateixa vehemència el genocidi d'aquest poble que viu maltractat i menyspreat des de fa 35 anys?.
On sou tots aquests oportunistes que aneu cridant No a la Guerra quan arriba un vaixell de guerra nordamericà al port de Tarragona, i no alceu la vostra perversa veu, tamb´sectària, per condemnar tot el que està passant al Sahara Occidental?.
I no cal ni parlar de la covardia i traició als principis dels Drets Humans que està fent el govern de Rodriguez Zapatero en tot aquest conflicte elpais. I tots vosaltres us autoanomeneu progressistes i d'esquerres?. Quin fàstic que feu, en feu tant que fins i tot un històric militant socialista navarrès elmundo.es, s'ha donat de baixa del PSOE per la covarda i incomprensible politica de Rodriguez Zapatero amb el conflicte saharaui.

Solidaritat Catalana per la Independència i l'espoli fiscal

PlataformaxCatalunya un altre cop ha sigut victima dels feixistes comunistes i antisistema decrèpits i intolerants

El passat dia 20 d'octubre vaig penjar un apunt referint-me als grups d'extrema esquerra, antisistema i d'altres grupúscols neonazis d'esquerres, que també n'hi ha i massa, que circulen per casa nostra omplint-se la boca tot cridant llibertat, justicia, democràcia, però a la vegada són ells els qui atempten contra els més elementals drets democràtics dels ciutadans. Són totalitaris, perversos.

El dia 20 d'octubre parlava dels boicots que tota aquesta gentusa, incloses les joventuts socialistes i comunistes fan a qualsevol acte politic, i ara electoral, que organitza PlataformaxCatalunya liderada per Josep Anglada. Ara li ha tocat el torn a l'acte que PlataformaxCatalunya ha fet a Premià de Mar e-noticies.cat. Els energúmens fexistes d'esquerres han intentat boicotejar un acte politic de Josep Anglada, un partit legalment constituït i que per dret també concorre a les eleccions catalanes del dia 28-N. Ha sigut necessària la presència i protecció dels Mossos d'Esquadra per a que Anglada i els que l'acompanyaven poguessin anar pel carrer amb seguretat. 

És curiós que els qui denuncien a Anglada de racista,xenòfob i fexista si algun dia arribessin a governar ens arrabassarien tots els drets democràtics i de llibertats individuals i col.lectives. La història de les politiques que apliquen aquesta mena de gent quan assoleixen el poder té molts exemples al llarg de la història contemporània: Russia, Cuba, països de l'ex bloc comunista (Europa de l'Est), la Xina, Corea del Nord, Birmania, i fins i tot la mateixa Rússia actual dita democràtica, a banda dels totalitarismes islàmics que es podrien lligar d'esquena a esquena tots plegats, etc. És a dir, que tota aquesta mena de gent d'extrema esquerra i antisistema de pensament únic, i per tant totalitari i exclussivista, que denuncia a PxC, es posen al més baix nivell de credibilitat. 

També ho deia a l'apunt del passat dia 20 d'octubre. Si algú ha de prohibir els actes politics i públics de PxC són els tribunals i el govern que, siguem clars, són els qui en el seu dia el van legalitzar. I per cert, molts dels predicaments socials i politics que formen part del programa electoral de PxC pxcatalunya.com, tot i que ens agradi o no, són compartits per molts catalans. Serà molt interessant veure quants milers de vots obté Josep Anglada el dia 28 de novembre, vots que seran netament democràtics per tractar-sed'una expressió lliure i sobirana de molts catalans. Encara que igui per respecte als drets democràtics inalinables de qualsevol formació politica que concorre a les eleccions, i per respecte als qui voten una o altra opció, les actituds perverses i dictatorials d'aquesta gent radical són condemnables.

A l'Hospitalet un aturat s'ha enforcat a la via publica perquè l'Ajuntament socialista el volia desnonar

Un treballador de la construcció en atur i que qualsevol dia d'aquests es trobaria al carrer amb la seva dona i la seva filla petita sense saber on anar, ha decidit suicidar-se utilitzant una corda i penjant´se d'un arbre de la via publica de l'Hospitalet de Llobregat, ajutnament governat pels socialistes. El volien desnonar de l'habitatge oficial que ocupa actualidad.orange.

Aquesta breu noticia era publicada aquest matí en algun diari digital, però curiosament la informació ha sigut eliminada. Molt curiós i simptomàtic. Encara no fa ni 24 hores que els politics han començat la bruta carrera de la campanya electoral lluïnt els seus slogans, com per exemple el de GARANTIA DE PROGRÈS, dels socialistes, que un treballador desesperat i abandonat, incoprès i menyspreat per l'administració socialista del seu ajuntament hasbarats, ha decidit enforcar-se i acabar amb tanta angoixa familiar i personal.

Ara començarem a veure com els politics perden el cul per a buscar responsables. Escorcollaran fins el darrer racó de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per investigar què ha fallat, qui n'és el responsable o responsables...., i tot quedarà en res, quan en realitat, crua realitat, els responsables  són els qui legislen, els  politics, els quals des del poder llunyà d'una cadira de despatx rodejats de llepaculs i aduladors ni es preocupen del què passa al carrer. El fart mai se'n recorda de l'afamat. Quina vergonya sento de tenir al meu pais la mena de politics que ens han estat governant durant aquests darrers quatre anys. Sento repugnancia.
Enllaç a la noticia que va publicar La Vanguardia lavanguardia, i que a les porques hores va ser retirada del diari digital, tot i que va ser captada per alguns mitjans de comunicació que sí que la van editar.

Els d'ERC ara diuen que són el despertador de Catalunya

Té gràcia la cosa. A aquestes alçades els d'Esquerra Republicana de Catalunya ens volen fer creure que ells de cop i volta s'han convertit en el despertador de Catalunya. Ara resulta que a quinze dies de la jornada electoral els d'ERC són més independentistes que ningú. La veritat és que s'ha de cer molt cínic i desvergonyit per anar pel territori de la nostra nació dient aquestes perogrullades.

Però si ha sigut la societat civil qui us ha despertat a vosaltres!. No recordeu que ja fa més d'un any que va ser la societat civil amb el suport de diferents col.lectius independentistes que van començar a fer el camí dels referendums començant a Arenys de Munt?. Ho heu oblidat?. El despertador ja va sonar aleshores, el que demostra que el vostre despertador va totalment a deshora. El deveu tenir rovellat desprès de 7 anys compartint el Govern amb partits que mai han estat al costat dels qui sí que reclamem la independència de Catalunya. Però a vosaltres ja us nava bé perquè heu anat sucant del poder durant aquests anys. Ja heu oblidat que al Parlament de Catalunya vàreu votar contra la ILP fent costat als vostres socis de govern?.

Com us atreviu, ara, a dir davant d'unes 300 persones, que sou el despertador de Catalunya?. Quina fal.làcia, i quina perversió politica. I no aneu ara durant els quinze dies de campanya veient i fent veure fantasmes als ciutadans, perquè per fantasmes Catalunya ja us té a vosaltres. Heu estat 7 anys claudicant i aferrats a les cadires del poder que només vàreu assolir gràcies als dos Tripartits, perquè amb la vostra força politica mai l'assolirieu.
Potser podrieu començar denunciant, per exemple, la proposta dels de C's. El tal Ribera ara ens surt amb la bicapitalitat d'España entre Madrid i Barcelona. Una fòrmula més per a neutralitzar les aspiracions nacionals i sobiranistes de Catalunya.

La Cadena SER confirma la devallada en picat del Tripartit amb la publicació d'un altre sondeig electoral

I la història es repeteix quasi bé com una simfonia interpretada per la millor orquestra. Ara és la Cadena Ser cadenaser qui ha fet públic avui mateix el resultat d'un sondeig d'opinió pel que fa a les eleccions catalanes del proper dia 28 de novembre.

Un 80 per cent dels catalans han expressat, segons el sondeig, un total rebuig a un Tercer Tripartit. I potser un dels detalls més sorprenents de l'enquesta és la forta devallada que els socialistes tindran al seu feu tradiciona, Barcelona. Perdrien 6 diputats dels 35 que té actualment, i ERC en perdria 7 dels 11 que té. Contràriament, CiU obtindria 38 dels 85 diputats que corresponen a les comarques de barcelona inclosa la pròpia ciutat, i la Ser destaca la pujada de la tendència de vot en favor de CiU a Tarragona i comarques en clar detriment dels socialistes. Segons l'enquesta, Solidaritat Catalunya podria treure de 2 a 3 diputats, mentre que Reagrupament no n'aconseguiria cap.

Demà a kla nit arrenca la campanya electoral pròpiament dita, tot i que fa setmanes que està en merxa, i a partir de demà caldrà veure si els partits, tots, comencen a parlar clarament i en profuditat dels respectius programes electorals i deixen de burdar-se i de tirar-se els plats pel cap com ho han estat fent durant les darreres setmanes. Ara toca, com diuen els politics, parlar de programes, de compromisos, de prioritats, només d'això cal parlar durant els proper 15 dies, perquè ja n'estem tips i farts de tant de teatre i de bodevil politic.

Esquerra Republicana de Catalunya va que caga oli

Hipòcrites!, que aneu pel país predicant un referendum que sabeu més bé que tots plegats que mai el podrieu convocar perquè La Constitucion Española us ho impediria. 

Hipòcrites!, perquè sabeu que no assolireu els escons suficients per a que el vostre pes politic al si del Parlament de Catalunya tingui la més minima possibilitat d'èxit.

Sou uns titiruteros de la politica com ho heu demostrat al llarg de 7 anys amb la vostra passivitat independentista durant els governs dels dos Tripartits.

No teniu ni vergoya ni ètica politica. Mentiu al poble de Catalunya i esteu cagant oli per allà on aneu. Fins i tot negueu la possibilitat que SCI i Rcat puguin entrar a TV3 i participar en els debats que s'anuncien durant la campanya electoral e-noticies.cat. De què teniu por?. Per què boicotejeu als representants d'unes candidatures independentistes que sense cap mena de dubte seran votades per milers de catalans tot girant-vos l'esquena a vosaltres, als d'ERC?.

Sou patètics, i el vostre patetisme s'evidència cada cop que un de vosaltres obriu la boca parlant amb una arrogància i prepotència insultant. La vostra arrogància us la menjareu en crú la nit del dia 28-N. Totes les enquestes i sondejos d'opinió deixen ben clara la vostra devallada electoral. Consulteu l'enquesta electoralia.cat i veureu com us arracona la societat catalana, a vosaltres i a la resta de partits que heu governat Catalunya durant els darrers 4 anys.

Les vostres pròpies misèries politiques i les vostres traicions al país us seran degudament recompensades d'ací a 18 dies.

Electoralia.cat, un portal d'informació electoral del 28-N

Un grup de professionals han engegat un portal a Internet electoralia.cat des del qual dia a dia i durant tota la campanya electoral s'anirà informant i fent-se ressò de totes les incidències i actes que es vagin fent durant aquests quinze dies.

Un dels aspectes, al meu entendre, més interessants d'aquest nou portal electoral és l'oportunitat que ofereix als internautes de votar a l'opció politica que li mereix més confiança electoralia.cat/enquestes. En el moment d'esciure aquest apunt ja havien votat un total de 3142 ciutadans dels quals un 27% havia votat a CiU, un 24% a Solidaritat Catalana, un 20% a Reagruopament seguits a gran distància d'aquestes tres formacions nacionalistes/independentistes pel PP amb un 8% i seguit pel PSC i ERC amb un 7% cada un d'ells. Ciutadans, C's, obté un 6% i els comunistes d'IC-V es queda amb un pelat 2%.

De ben segur que aquestes xifres i percentatges que reflecteixo en aquest apunt ben aviat quedaran descolocats, a mesura que els catalans que accedeixin a l'esmentat portal electoral es decideixin per votar a una de les 8 opcions politiques susceptibles de ser votades.

Serà força interessant fer un seguiment dia a dia d'aquest portal, perquè no deixarà de ser un indicatiu de la tendència del vot durant tota la campanya electoral que tindrà el tret de sortida a les 0 hores de passat demà, divendres.

PxC s'ha guanyat el suport electoral de l'extrema dreta

Gràcies a la condescendent, dèbil i passiva politica sobre immigració que han fet i continuen fent tant el govern del Tripartit català com del presidit per Zapatero, Josep Anglada, president de  PlataformaxCatalunya, obtindrà representació legítima al nou Parlament de Catalunya que es constituirà desprès del 28-N.
Segons el darrer baròmetre d'Opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya e-noticies.cat, el greu problema de la immigració ocupa el quart lloc entre les principals preocupacions de la societat catalana, fins i tot aquesta preocupació per està pel damunt del conflicte del finançament, de la seguretat ciutadana i de les relacions bilaterals Catalunya-España que no són poca cosa.
L'habilitat de PlataformaxCatalunya, amb el Josep Anglada al front d'aquesta formació politica, per a rellançar la seva formació i plantar cara als partits que s'autoanomenen d'esquerres però que han girat la cara per no veure el problema més que latent que existeix entre la població autòctona amb els col.lectius d'immigrants, amb uns més que amb d'altres, ha aconsegyuit que altres formacions dretanes naciodigital.cat hagin decidit retirar-se de la contesa electoral del 28-N i cedir els seus vots a PxC.
I tot gràcies a la covarda, indecisa i inoperant politica que dels del Tripartit s'ha fet amb la immigració que en molts casos ha merescut més atencions i dedicació de l'administració que la que han rebut i reben els autòctons, i aquests greuges comparatius es paguen, s'han de pagar, i ben car. Les politiques paternalistes i excessivament tolerants dels politics envers la immigració no són ben vistes ni valorades poisitivament per amples capes socials catalanes, per sectàries i injustes.
Desprès, aquests politics seran els primers en queixar-se i lamentar l'ascens electoral de PxC i de la seva entrada al Parlament de Catalunya, i el curiós del cas és que hauran sigut precisament aquests politics els qui hauran catapultat politicament al Josep Anglada.

Carta oberta d'un català al papa Benet XVI

Jo no t'espero Benet XVI. Per mi no ets ben rebut a Catalunya. Allà on vas només origines despeses innecessàries i al damunt t'enfrontes amb amples capes de la societat, capes socials que cada cop són més vehements denunciant la pompa i malbaratament de diners que sempre t'acompanya per allà on vas.

Tu possiblement ni sàpigues el que ens costarà a tots els catalans i als barcelonins en particular, el teu viatge per a consagrar el temple de La Sagrada Familia en qualitat de basilica.

Tu segurament desconeixes el patiment de milers de families catalanes i espanyoles que tenen tots els seus membres a l'atur i que subsisteixen gràcies a la caritat dels pròpis ciutadans donant suport a organitzacions cristianes i laiques que sí que es preocupen per a tota aquesta gent, mentre tu viatjaràs amb el PapaMòbil que un avió de l'exèrcit espanyol va transportar a Barcelona. Quin cost econòmic ha tingut només aquest viatge?. 

Tu des del teu seient elevat dintre de la Sagrada Familia parlaràs no sé de què, però per més que parlis de justicia social, de caritat cristiana i demés tòpics prou coneguts, el teu viatge haurà restat milions d'euros de la caixa pública que no anirà a parar als més necessitats i dèbils. Avui mateix, Benet XVI, el Banco de España informava que el creixement econòmic del tercer trimestre a España ha sigut zero, i que les families han reduït les despeses, consumeixen menys perquè ens han incrementat 2 punts de l'IVA, han congelat les pensions, han reduït el 5% del sou dels funcionaris i el cost de la vida, per altra banda, ha pujat un 2%. lavanguardia.es. Tu, però, tot això no ho pateixes, fins i tot viatges gratuïtament quan voltes pel món, i segur que la cuina i el rebost del Vaticà sempre està ben farcit de queviures, de bons vins i de millors postres.

Que lluny que esteu els del Vaticà de l'esperit evangèlic que perversament prediqueu però que no practiqueu. Que lluny que esteu els del Vaticà d'aquelles paraules condemnatòries de Jesús contra aquells que abusin dels infants. Que lluny que esteu els del Vaticà i la jerarquia eclèssiàstica d'aquelles paraules de Jesús quan va dir als seus apòstols que mentre els ocells tenen els seus nius per a dormir, el fill de l'home no té cap lloc per a reposar el cap, però vosaltres viviu en palaus.

Que lluny, massa lluny, esteu els del Vaticà dels cristians de base que també han protestat per l'enorme despesa que el teu viatge a Catalunya generarà simplement per una estada d'un grapat d'hores. Que lluny que esteu de....., i és per tot això que jo no t'espero i a més el diumenge et boicotejaré no conectant el televisor per no veure't. No vull que la teva presència, encara que sigui per la TV, profani la meva llar.
Des del Vaticà encara teniu poder, però és un poder sense autoritat.

El Tripartit ha descobert els Ni-Nis de sobte, i ara volen aplicar pegats a unes ferides molt gangrenades

Tornem-hi que no ha passat res. Fa tres dies que vaig penjar un apunt parlant de l'oportunisme del Segon Tripartit manipulant descaradament el gravissim problema dels Ni-Nis en vistes a les eleccions del 28-N, i el José Montilla torna a parlar del problema e-noticies.cat com si l'hagués descobert fa quatre dies.

Els Ni-Nis, 140.000 a Catalunya, fa molt de temps que existeixen a Catalunya. El problema és que el Govern de la Generalitat ha estat mirant cap a una altra banda durant els quatre anys de legislatura, igual com ho ha estat fent amb els problemes derivats de la immigració especialment dels col.lectius sudamericans, amb les seves bandes jovenils, musulmans i romanesos. S'ha de dir alt i clar perquè és la realitat social que es viu diàriament, encara que el comunista Joan Saura ha intentat ocultar les identitats de molts dels delinqüents de proecedència immigrant ordenant als mitjans de comunicació que no es publiquin noms i si és possible ni la procedència i/o nacionalitat d'aquesta gent.
No és per casualitat que els plantejaments crítics amb la immigració que fan els del Partido Popular o PlataformaxCatalunya rebin cada cop més suport i siguin cada dia més acceptats per la societat catalana. La immigració ha creat tot un seguit de problemes de convivència i, perquè no dir-ho, de delinqüència derivada de la seva il.legalitat i/o situació irregular que no els permet treballar, i els politics enlloc de prendre de mesures rigoroses com la de l'expulsió o repatiació d'aquesta gent, es fan els sords i els cecs i es tanquen hermèticament als seus despatxos.
El 28-N els catalans sabrem passar una bona factura als del Tripartit, per més que ara s'escarrassin pregonant mesures en favor del Ni-Nis, un fenòment jovenil que està gangrenat i no han posat remei durant tota la legislatura.
El que haurem de veure i escoltar d'aquesta gent quan comenci la campanya electoral pròpiament dita. 

L'atur, a Espanya i a Catalunya, castiga a més families

El president Rodriguez Zapatero fa poc més de 48 hores, i al llarg d'una sessió de control del Senat espanyol responia a les preguntes de diferents senadors que la situació econòmica i laboral està en camí de recuperació. Vaja, que tot comença a anar sobre rodes per al Zapatero. O el president està molt mal informat pel ministre de torn, o bé ens vol enganyar a tots plegats perquè els resultats reals no acompanyen en absolut les seves afirmacions. Veure, si no, les darreres xifres de l'atur al conjunt de l'Estat espanyol que avui publica en la seva edició digital el diaridegirona.cat.

I a Catalunya no en sortim gens ben parats segons les xifres de l'atur que ja porten tres mesos engreixant la llista de catalans que s'han quedat amb una mà al davant i una altra al darrere. I no crec que els 5000 Ni-Nis que el Govern Tripartit vol regenerar sigui cap sol.lució, perquè aquests joves si no poden treballar per manca de feina, sí que poden estudiar encara que sigui un ofici, idiomes, o qualsevol cosa que els pugui ser útil. 

El Tripartit s'està convertint en les crosses d'un país que ha arribat al limit de l'endeutament i de mala gestió econòmica i també politica. Més de 4 milions d'aturats a l'Estat espanyol i més de mig milió a Catalunya no són precisament xifres que animin a les families, no ja les que desgraciadament pateixen la cruesa de l'atur, sinó per al conjunt de la societat que veu com contrariament a les paraules "optimistes" de Zapatero, la realitat és ben diferent i distant.

Potser que els socialistes espanyols i catalans i les dites esquerres que els hi fan la gara gara comencin a analitzar amb profunditat tot el què ha passat i està passant a nivell politic als EUA amb el tomb cap a la dreta més conservadora que els americans han donat, i tot fonamentalment per raons econòmiques i per l'atur laboral que aquell país està patint, i que els demòcrates no han resolt ni de lluny.

Els Ni-Nis, José Montilla i la temporada dels rovellons

És com si el Tripartit hagués descobert la sopa d'all.
Ens trobem a plena temporada tardorenca, és la temporada de plegar, agafar, caçar i de menjar tota mena de bolets i rovellons. Enguany els bolets no han sortit només a les muntanyes catalanes, també han sortit, ailàs, des de la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Resulta que la generació Ni-Nis libertaddigital de cop i volta ha sorgit del no res, com els rovellons. Dic això perquè el Govern Tripartit ha descobert sobtadament i per alguna màgica al.lucinació que a Catalunya hi ha milers de joves Ni-Nis, que ni estudien ni treballen. Tan forta ha sigut la sorpresa dels politics que encara ens governen tot descobrint aquest fenòmen que ja fa anys que està creixent, que a correcuita s'interessen per aquest sector social-juvenil, com si fós un fenòmen que ha sorgit d'avui per demà. L'ex ministre de treball, Celestino Corbacho, diu que tot govern ha de governar fins el darrer minut, i és cert, però la diferència és que durant quatre anys el Govern Tripartit ni s'ha interessat per aquests joves, i ara a les portes de les eleccions del 28-N han descobert la seva existència. 

La bruta manipulació electoralista, escandalosa manipulació, dels Ni-Nis no enganya al conjunt de la societat catalana que és per si mateixa molt més intel.ligent del que els politics es poden arribar a imaginar. I com a mostra del menyspreu que els catalans majoritàriament sentim envers el Segon Tripartit, és el resultat del sondeig d'opinió que avui publica el diari madrileny La Razon, i que no fa altra cosa que confirmar i reafirmar el que ja ens han dit tot un seguit de sodejos publicats per altres mitjans de omunicació: els catalans estem farts de Tripartits i de la pèssima gestió politica i econòmica feta per aquest govern dit d'esquerres.
El dia 22 d'octubre passat, ja vaig penjar un altre apunt (post) referint-me a l'oportunisme electoral del Tripartit tant amb la qüestió dels Ni-Nis com amb el problema de la prostitució, temes que sembla que aquest govern ha descobert per art de màgia a un mes de les eleccions. La consellera Montserrat Tura ara diu que s'ha de regularitzar la prostitució. Per què no ho han fet durant els darrers quatre anys?.
Que hipòcrites  i manipuladors que són aquesta gent. Tindria gràcia que els politics acabessin sent Ni-Nis.