Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

28/8/11

Salt i el sonat fracàs d'una manifestació...multicultural?

La multiculturalitat un cop més ha fracassat estrepitosament a Salt. No més de 150 persones van fer cas a la crida insistent i estrident malgrat l'engreixament premeditat de xifres d'assistents d'alguns mitjans de comunicació.
El diari digital somnoticia.cat, ens ofereix una ampla visió gràfica i informativa pel que fa a la realitat d'una manifestació que s'ha quedat sola i abandonada per la població de Salt wikipedia i rodalies.
La mini manifestació de Salt
 I és que les cançonetes insistents de la multiculturalitat, de la Alianza de Civilizaciones, del diàleg intereligiós i demés entremesos que provoquen indigestió, orquestrades per alguns mitjans audovisuals i escrits, en cap moment responen a la realitat social i col.lectiva de Catalunya.
Salt ha sigut un clar exemple de com aquella multiculturalitat tan bramada no és tal, ni de lluny. I el problema és perquè els nouvinguts, que són o haurien de ser els primers en fer l'esforç a resituar-se per integrar-se al poble que els acull, majoritàriament no ho fan. En aquest sentit ja vaig penjar al bloc, fa dos dies, aquest post TarragonaDigital.cat, i és que de les paraules als fets hi va molt més que un pam.
Salt ha donat una exemplificant resposta quedant-se a casa o anant a la platja de la Costa Brava, enlloc de fer el joc a determinats col.lectius sectàris que tots plegats ja coneixem prou bé.
Addenda.- Article molt interessant i realista: benvinguts-a-cant-tothom.

2 comentaris:

Lior ha dit...

Ara suposem que una esntitat de ciutadans sans i pensants convoca una manifestació per expressar el deconcert davant de tot plegat; quants hi aniriem? Mig país pel cap baix, ni que fos en esperit. (Sense comptar els indignats que ens omplirien d'escopinades.)
Veig a la foto que ara importem petits fatxes...

xavier icart ha dit...

Doncs sí Lior, tens raó. Tor sovint em dóna la impresó de viue envoltat d'una societat apàtica i amorfa. Un exemple el tenim amb l'independentisme que sembla més aviat que juguin a veure qui la diu o la fa més grossa per esmicolar el moviment cada dia una mica més. Xavier Icart