Israel, Rodriguez Zapatero i la independència palestina

El primer ministre de l'Estat d'Israel, Benjamí Netanyahu, ho va deixar ben clar recentment al Congrés Nordamericà: res de dividir Jerusalem la capital històrica i única d'Israel; res de retornar a les fronteres prèvies a la guerra dels 6 dies de l'any 1967, i res del retorn dels que s'anomenen refugiats porisrael. També podeu consultar aquest altre enllaç publico.es.

La declaració unilatreral de independència que els palestins volen fer als voltants del proper mes de setembre, sota l'ombra nefasta de l'ONU, ja té escolanets seguidors dels qui neguen el dret d'Israel a existir i que a la seva carta magna, la palestina, es contempla la destrucció de l'Estat d'Israel. El govern socialista pro islàmic de Rodriguez Zapatero ja ha informat que es farà solidari i s'adherirà a la declaració unilateral esmentada. La veritat és que no em sorpren gens l'actitud del govern Zapatero en aquest i tants altres assumptes. Zapatero realment, i especialñment en els darrers tres anys, ha xafat merda o li fan xafar aneu a saber qui, perquè es fa molt dificil entendre que el president espanyol la cagui tantes vegades i en tan poc temps. Tres anys.

Ni l'ONU, ni la Unió Europea, ni cap altre aliança o contuberni de països pot exigir a Israel que es retiri a les fronteres anteriors a la Guerra dels Sis dies (1967), i les raons són molt senzilles i evidents. En primer lloc la guerra del 67 la van declarar Egipte, Siria, Jordania i l'Iraq, no pas Israel, i la seva intenció era la destrucció i aniquilació d'Israel.

En segon lloc, perquè les garanties de seguretat d'Israel quedarien molt qüestionades, i en tercer lloc porquè Jerusalem la capital d'Israel des de fa més de tres mil anys mai es pot dividir, i menys si aquesta divisió lliura la Jerusalem històrica, la biblica, als musulmans del projectat estat palestí.

No voler entendre la realitat històrica del bressol de la nostrra cultura judeo-cristiana hereva directa del judaïsme, és negar la nostra pròpia realitat històrica, cultural, religiosa, econòmica i social. I així ens va a Europa i a Occident en general perquè hem perdut el nord.
Addenda.- Un enllaç interessant: Entredostierras.

Rodriguez Ibarra disposa de quatre vehicles oficials

La immoralitat de la politica espanyola un cop més se'ns mostra amb el rostre més vergonyós i pervertit. 

L'ex president socialista d'Extremadura, Rodriguez Ibarra, disposa de quatre cotxes oficials que representen una despesa superior als 200.000 €, quantitat que s'inclou als 2 milions d'euros que la Junta d'Extremadura ha aportat a l'oficina de l'ex president extremeny extremaduraprogresista. La informació s'ha fet pública a les darreres 24 hores per altres mitjans de comunicació d'àmbit estatal.

I això que el Rodriguez Ibarra és socialista i progressista,...diuen. Tota aquesta despesa desmesurada, insultant a la inteligència huamana i innecessària, aquesta jubilació d'aurada de l'Ibarra la va aprobar i signar ell mateix quan encara era president extremeny. 

En uns moments econòmics tan crítics que estem suportant els ciutadans amb retallades a tort i a dret i pels quatre costats, i amb un atur desbocat, 600.000 només a Catalunya, ara ens surten noticies d'aquest repugnant i immoral calibre. Certament la politica espanyola està seriosament malalta, m'atreveixo a afirnar que està podrida, corrompuda per arreu de territori. És com per tenir encara ganes de votar quan la classe politica ens convoqui a eleccions. Per a què?, per alimentar gutxos?. Allò que diuen els socialistes si tu no hi vas, ells tornen ja no és vàlid. Tots sou iguals a l'hora de la veritat. I al damunt, el govern Zapatero deia al Govern de Catalunya de CiU, que per reduir l'enorme dèficit que ens ha deixat el govern Tripartit del José Montilla que s'apugin els impostos als catalans. Més encara, mentre els vostres ja veiem el que saben fer?.

I per acabar. Quants milions d'euros ens costa als catalans les despeses dels nostres ex presidents?.

Joan Herrera, el cínic d'IC-V, i els Mossos d'Esquadra

La trista i vergontosa compareixença del comunista Joan Herrera als Matins de TV3 d'avui, que ha sigut entrevistat pel Josep Cuní, demostra una vegada més com són de cínics, manipuladors i totalitaris aquesta gent d'IC-V.

Aquesta genteta condemna l'actuació dels Mossos d'Esquadra a la plaça de Catalunya de Barcelona la passada setmana, i calla hipòcritament que el març de l'any 2009, per exemple, l'ex conseller comunista Joan Saura va protagonitzar una de les càrregues policials més contundents i brutals fetes a Barcelona cronica.cat, o bé rtvvilafranca.cat.
No vull dir en això que estigui d'acord amb la contundència policial de passat cap de setmana  contra els indignats de la plaça Catalunya barcelonina, com tampoc estic d'acord amb les actuacions policials desmesurades dels Mossos durant els mandats dels Tripartits, però m'indigna, m'irrita, que els comunistes d'IC-V es dediquin a condemnar segons qui mana, i callin perversament quan eren ells qui tenien les responsabilitats de la seguretat i el comandament dels Mossos d'Esquadra. Hipòcrites, és el que són tota aquesta rècua de gent que ens van governar i ja vam veure els resultats desprès del segon Tripartit especialment.
Els d'IC-V s'ho haurien de fer mirar.
Ah!, per cert. El Joan Herrera que se'n vagi a la Puerta del Sol de Madrid o a la plaça de Catalunya de Barcelona i que renunciï a l'acta d parlamentari. Si ell opina que la democràcia real està en aquelles places públiques, què h fa al Congreso de los Diputados?. Una altra perversa hipocresia d'aquesta mena de gent.

Josep Lluis Carod defuig de les seves responsabilitats politiques en un article publicat ahir al diari Ara.cat

El diari Ara.cat en la seva edició impresa d'ahir, i a la pàgina 31, publicava un article signat per Josep Lluis Carod que té força suc. Carod es lamenta que en tres anys ERC hagi perdut 540.000 vots; recrimina als actuals dirigents d'Esquerra la caiguda en vertical del seu partit que en diuen independentista, però en cap moment es fa corresponsable d'aquesta debacle electoral. 

Carod ni fa referència que durant set anys ha sigut vicepresident de la Generalitat amb Pasqual Maragall i amb José Montilla. Dos Tripartits que tots hem pogut veure quins han sigut els seus resultats no ja electorals, sinó per a generar confiança i entusiasme entre la societat catalana. 

La brutal derrota d'ERC i del PSC en concret el passat 28-N, anunciava clarament que sis mesos després els catalans els hi continuarien pasant factura tal i com va succeir el pasat diumenge 22 de maig a les eleccions municipals. Josep Lluis Carod, en el seu article, defuig vergonyosament de les responsabilitats que sense cap mena de dubte tenia i ha tingut en la continuada caiguda en picat del seu partit, de la pèrdua constant de la confiança de l'electorat.

De fet, els d'ERC, especialment durant el segon Tripartit, han tingut uns pèssims companys de taula. Entre el descarat sucursalisme espanyolista del PSC, que més aviat sembla l'apèndix del PSOE a Catalunya, i els detestables companys Saura i Baltasar d'IC-V, el Carod i demés comparses d'ERC al si del govern tampoc van fer res per a neutralitzar i reconduir les politiques del govern Montilla en favor de Catalunya i dels seus interesos. Ja us anava bé tot plegat per anar tirant de la rifeta, i així us va anar, i així us ha anat darrerament. 

En mig de tanta incompetència, mediocritat i irresponsabilitat politica, qui desgraciadament n'ha sortit perdent és Catalunya, i els catalans ho han sabut veure a temps, i han reaccionat, potser no com era d'esperar, però han reaccionat. La culpa és vostra. Vosaltres, només vosaltres, heu donat ales a la dreta espanyolista.

El Partido Popular es retroalimenta amb la pròpia carronya com els voltors de la Sierra madrileña

El Partido Popular, el del Rajoy i l'Aznar, sembla que les sentències del Tribunal Constitucional no compten per a res si, aquestes sentències, no es corresponen amb les seves necessitats ideològiques i de partit. Utilitzant un discurs fastigós i repetitiu com si fos la música de fons d'una gramola de primers del segle XX, els del Partido Popular s'inventen enemics allà on la justicia no els veus com a tals.

Bildu ha trencat motlles electorals al Pais Basc assolint desenes de milers de vots a les passades eleccions del 22-M elmundo.es, i axò per als nostàlgics resulta intolerant i insuportable. Utilitzaran Bildu, la crisi econòmica, l'atur galopant i els resultats electorals que van obtenir fa dos dies, com autèntica carnassa putrefacta per a retroalimentar-se durant l'any que resta per a les eleccions generals de 2012. Són carroñeros. 

Com els voltors aletegen sense parar cercant una víctima, i si no la troven se la inventen. I Bilu és una d'aquestes preses inventades per l'extrema dreta que dóna suport al Rajoy i a la seva rècua d'acòlits que li riuen les gràcies. Potser tard o d'hora, si segueixen fent de bufons del Mariano, potser seran premiats amb algun càrrec encara que sigui de porter al carrer madrileny on està la seu del PP.

Bildu, en aquests moments, és tant legal com ho pot ser el Partido Popular o el PSOE. Però això per a aquesta gent de ment estreta i sectària és indigerible, encara que entre Bildu i el PP hi ha una sentència en ferm del Tribunal Constitucional favorable a Bildu. 

I el seu atreviment pervers encara va més enllà. Ara demanen suport als socialistes bascos i als del PNB avui.cat, per a fer fora de les institucions els càrrecs de Bildu elegits democràticament. Quanta porqueria politica haurem de suportar d'aquesta gent durant tot un any?.
Serà una autèntica tortura.

L'Ajuntament de Tarragona i els acords postelectorals que haurien de permetre que Ballesteros sigui l'alcalde

Victòria Forns, CiU, i Josep Fèlix Ballesteros, PSC

Si ens atenem a les declaracions que l'Alicia Sánchez Camacho, del PP, ha fet a les darreres hores, i a les fetes per Duran Lleida de CiU pel que fa als possibles pactes postelectorals, a Tarragona per justicia i per coherència Josep Fèlix Ballesteros hauria de tornar a ser l'alcalde de la ciutat a l'encapçalar la llista més votada a Tarragona el passat dia 22-M.

Anem per parts. Sanchez Camacho ha dit ben clar que vol governar en aquells ajuntaments on ha aconseguit més vots, i els màxims dirigents de CiU afirmen que ni a Barcelona ni a Badalona es faran canvis de cromos. Doncs bé.
Si els politics volen començar a ser coherents, cosa quasi impossible entre la classe politica, i volen que els ciutadans no relacionem amb raó la politica amb la mentida i la manipulació, els del PP i els de CiU han de permetre que el PSC a Tarragona governi en minoria els destins de la nostra ciutat amb acords puntuals amb la resta de forces politiques. Es tracta d'una simple regla de tres.

 Tot això, està clar, si no és possible una entesa de govern entre el PSC i CiU que seria el més desitjable, com ja he manifestat en apunts anteriors.
El que no pot ser, porque confirmaria la hipocresia i la mentida permanent que sustenta als partits politics, que la Camacho reivindiqui els governs municpals allà on ha guanyat encara que sigui amb minoria, cas de Badalona per exemple, i no respecti el mateix criteri a Tarragona o a altres ciutats i viles de Catalunya.

No s'entendria que CiU i PP pactessin a Tarragona per arraconar al PSC del govern de la ciutat. o no s'entendria que la federació ncionalista, CiU, pacti amb l'espanyolisme del PP que tant de mal ha fet a Catalunya al llarg dels darrers anys amb els recursos que ha presentat contra el text de l'Estatut de Catalunya o contra la llei d'immersió lingüística per exemple.
Per tant, els de CiU seran capaços de convertir Tarragona en un cromo?.

José Luis Rodriguez Zapatero no té vergonya ni ètica

José Luis Rodriguez Zapatero

Amb l'efervescència dels darrers resultats electorals d'ahir dia 22, i amb la continuitat de les protestes pacífiques dels indignats a difrents ciutats catalanes i espanyoles, el president del govern espanyol, Rodriguez Zapatero, amb el rere fons de l'atur disparat i d'una crisi econòmica que sembla que no veu el final del tunel, s'ha tret dos milions d'euros del barret per al finançament dels partits politics lavanguardia, i gratificar els escons assolits per les formacions politiques als ajuntaments.

En concret, els partits rebrant 277 euros per regidor electe i 0,55 cèntims d'euro per cada vot aconseguit. En total representa un increment del 9.1 per cent dels que venien cobrant els partits per aquests conceptes.

Tot plegat és un repugnant insult a la intel.ligència humana, i una bufetada a plena cara dels ciutadans, especialment per als més del 21 per cent d'aturats, jubilats i pensionistes, funcionàris, etc, que aquests sí que ha vist com se'ls reduïen els ingressos. Es veu que la crisi econòmica l'hem de pagar els ciutadans, però els partits politics no l'ha de pagar, com sembla que tampoc l'han de pagar els bancs i entitats financeres que en definitiva són els que han provocat la profunda crisi econòmica elpais que suporta la societat civil. 

El que sona a escàndol és que cap líder de cap partit politic han obert la boca i demanar que aquests increments no s'apliquin fins que l'economia no es normalitzi. I és que, en el fons, tots són iguals quan es tracta dels diners encara que siguin diners públics. La qüestió és continuar mamant, i qui dies passa any empeny. 

Sento una gran repugnància per la classe politica en general, i possiblement sigui tot plegat que em negui a votar en cap contesa electoral que es convoqui en el futur. Realment valdria la pena fer-ho?.

A Tarragona és l'hora dels pactes politics responsables, i la sociovergència hauria de ser l'alternativa més viable

L'esgarrapada de vots que IC-V ha fet sense cap mena de dubte a la candidatura municipal del PSC encapçalada per l'actual alcalde en funcions Josep Fèlix Ballesteros, i la caiguda en vertical, per cert anunciada des de fa mesos d'ERC directe.cat, ha donat com a resultat una recomposició de l'ajuntament de Taragona. Un nou mapa politic local eleccions-2011.lavanguardia.
El PSC ha perdut un regidor; CiU també n'ha perdut un respecte l'any 2007; el PP n'ha incrementat 3; ERC ha perdut els dos regidors que tenia, i IC-V en guanya 1 que li permet retornar a l'Ajuntament.

Ara és arribada l'hora dels pactes responsables, perquè el que està en joc, pel damunt dels interessos dels partits, és l'immediat futur de Tarragona.
La ciutat té pendents molts projectes que s'han allargat incomprensiblement en el temps per a resoldre'ls, pel desinterès dels governs que han ocupat el Palau de la Generalitat, o el Palau de la Moncloa. Per exemple:

1.- Les instal.lacions esportives Sant Jordi.

2.- La Necròpolis Paleocristiana de la Tabacalera.

3.- El Corredor del Mediterrani amb connexió directa amb el port marítim de la ciutat que ha d'anar acompanyada d'una nova estació de tren i de l'AVE.

4.- L'autovia Tarragona-Valls-Montblanc-Tàrrega.

5.- El Pla d'Ordenació Urbana de Tarragona, POUM, que ha portat qui sap ja quants anys aturat pels governs de la Generalitat.Ara és l'hora de desenvolupar-lo consensuadament.

6.- L'Escola Oficial d'Idiomes que ni els governs de CiU ni els dels Tripartits han sigut capaços de resoldre. El projecte l'ha tingut d'assumir l'Ajuntament.

7.- El nou mercat central que porta, també, no sé quants anys pendent de resol.lució definitiva i real. El projcte l'ha tingut d'assumir l'Ajuntament.

8.- Resoldre definitivament la qüstió de la Vegueria de Tarragona i la capitalitat única de Tarragona.
9.- I del pas soterrat de les vies del tren de la plaça d'Els Carros, ja ni cal parlar-ne perque fa angunia.

Així doncs, la marginació viciosa i vergonyant que Tarragona ha patit de les diferents administracions de la Generalitat i dels governs de Madrid, és la qüestió pimordial que està damunt de la taula i que els pactes que es puguin formalitzar per formar el nou equip de govern municipal tarragoní haurà de tenir sempre present. Modestament crec que la sociovegència hauria de ser la fòrmula més viable perquè configuraria una majoria amplament estable i eficaç per a la nostra ciutat.

Addenda.- Veure els resultats electorals municipals de Tarragona de l'any 2007: ajtarragona/eleccions/.
Podeu consultar, també, els resultats electorals de Tarragona d'ahir 22 de maig des d'aquest altre enllaç resultadoselecciones/2011.

El 22-M a Tarragona i el pacte de govern del PSC i CiU

Josep Fèlix Ballesteros, l'alcalde de Tarragona

Ja està, ja s'ha acabat la campanya electoral per a les eleccions municipals de demà, dia 22 de maig. Més de 89.000 tarragonins que tenim dret a vot, d'ací a unes quantes hores decidirem qui governarà Tarragona al llarg dels propers quatre anys, que no seran fàcils.

La qüestió rau en qui serà l'alcalde i quines majories es podran formalitzar per a fer el més estable possible el govern municipal. el Diari de Tarragona, edició digital d'avui diaridetarragona, ens parla dels pactes que s'han anat fent des de l'any 1989, l'any fatidic de la moció de censura que fou impulsada per CiU, PP i el CDS contra l'alcalde del PSC, Josep Maria Recasens. El que el Diari de Tarragona no diu és que CiU va pactar amb el PSC durant tota una legislatura. 

Passats els anys, el mateix alcalde d'aleshores, Joan Miquel Nadal, després de dues legislatures, 1991-1999, va pactar amb el PSC durant quatre anys i la realitat fou que el pacte CiU-PSC no va anar gens malament. No obstant, a les eleccions del 2003 Joan Miquel Nadal, a qui no li feia cap angunia tornar a pactar amb els socialistes, es va trovar amb un sector del seu partit que va pressionar per a que es tornés a recuperar el pacte CiU-PP, pacte que al final es va tornar a fer fins l'any 2007, i a partir d'aquesta darrera legislatura Tarragona ha sigut governada pels socialistes i els republicans.

Joan Miquel Nadal, ex alcalde de CiU a Tarragona

Demà, dia 22 de maig, segons els sondejos electorals que s'han anat fent, i si hi ha voluntat de pacte, sempre mirant i posant pel damunt dels interessos de partit la ciutat de Tarragona i els seus 141.000 habitants, Josep Fèlix Ballesteros, PSC, i la Victòria Forns, CiU,  molt bé podrien consagrar un pacte de govern que resultaria amplament còmode al sumar una majoria sòlida per a treballar amb decisió per Tarragona durant els proper 4 anys. Seria un molt bon pacte de govern que n'estic segur que seria molt ben rebut per la maoria de tarragonins.

Això, està clar, en el supòsit que els socialistes no assoleixin la majoria absoluta de 14 consellers municpals. És de confiar que, malgrat les brabuconades del dretà Duran Lleida impulsant pactes amb el PP, el seny imperi al si de CiU al menys a la nostra ciutat, i finalment tots plegats siguin capaços d'assegurar l'estabilitat del govern local amb una ampla majoria que no es podrà donar de cap de les maneres si el pacte no es fa entre el PSC i CiU.
Dir com fa algun mitjà de comunicació comarcal que la clau de la governabilitat de l'ajuntament de Tarragona la té el PP és manipular la realitat. El PP no té la clau, en tot cas té una de les claus, perquè insistint amb la gran posssiblitat del pacte PSC-CiU o repetint el pacte PSC-ERC dels darers quatre anys, si els d'esquerra assoleixen representació municipal, neutralitzaria la tendenciosiitat de la premsa de les dretes.

El Govern de la Generalitat de Catalunya té previst tancar properament un total de 43 CAP d'arreu de Catalunya

CAP de Torreforta-La Granja de Tarragona

Potser és per això que el president de la Generalitat, Artur Mas, ja va anunciar fa dies, que ara no toca parlar de més retallades i per on es faran o es deixaran de fer. La informació a la qual he tingut accés parla de la previsió que té la Generalitat en qüestions sanitàries. 

Es tractaria de tancar un total de 43 CAP d'arreu de Catalunya tot centralitzant aquests serveis en d'altres de caràcter comarcal i fins i tot supra comarcals. Perillen, doncs, molts CAP de caràcter estrictament municipal?. Quin nou mapa sanitari ens està preparant el govern de CiU per als propers anys?.

Encara no en tenen prou en reduir personal i serveis, amb la consegüent pèrdua de la qualitat sanitària que ehm gaudit en els darrers anys?. Encara no paguem prou els soferts ciutadans, que les retallades continuaran i ja veurem fins on arribaran a partir del proper dilluns dia 23 de maig?. Pel que sembla, totrs els partits politics ni s'han plantejat, per exemple, reduïr severament les subvencions que reben de diner públic segons la proporcionalitat d'escons assolits.D'això cap politic ni partit politic en parla. Com tampoc parlen de les milionàries subvencions que es reparteixen a tort i a dret en entitats de molt qüestionable finalitat i eficàcia.

Alerta amb les intencions de reduir despeses de l'actual govern de Catalunya, perquè l'Artur Mas ja vadir que de tot plegat en parlarà un cop passades les eleccions municipals de passat demà.

El president o bé el conseller de Sanitat haurien de dir alguna cosa ben clara i alta en  tot aquest merder sanitari abans que toquin les 12 de la nit d'avui.

Tarragona i la Necròpolis Paleocristiana marginada durant 17 anys pels governs de Jordi Pujol i del Montilla

A l'edició d'abans d'ahir de la web de Tarragona Ràdio vaig llegir la noticia relacionada amb la vergonyosa marginació institucional que han patit, i pateixen, les importants restes de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona situada als terrenys de l'antiga fàbrica de tabacs.
La noticia es referia a les declaracions que va fer Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat tarragonaradio.cat, que lamentava que durant 17 anys aquestes restes molt ben conservades de l'esmentada Necròpolis, hagin estat abandonades per les administracions, i jo puntualitzaria que també de la mà de Déu i dels presidents de govern Jordi Pujol, José Maria Aznar, José Montilla i de Rodriguez Zapatero.

Disset anys són molts per a que unes restes de la importància de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, la més important de la Peninsula Ibèrica, i de les més ben conservades i importants de les existents a Europa, hagin patit el menyspreu de tants governs i de tants politics insensibles amb la nostra pròpia història. 

Perquè durant aquests llargs anys, en la politica, hem vist de tot, de verdes i de madures (més verdes que madures sigui dit de pas). Ni quan les vaques eren grasses, ni ara que són magres, ningú ha bellugat ni un euro per a recuperar i tornar a obrir amb condicions les instal.lacions museístiques esmentades.

Jordi Agràs ha donat un petit pas endavant amb les seves declaracions d'intencions, però no és, ni de lluny, suficient. Diria que l'oportunisme politic està més que clar per a fer aquestes declaracions en la recta final de la campanya electoral que culminarà el proper diumenge 22-M.
I dic oportunisme descarat perquè com ja he esmentat més amunt d'aquest apunt, durant aquests 17 anys ningú ha bellugat, insisteixo, ni un dit per part de les dues administracions que tenen competències en aquestes restes arqueològiques. La cosa, però, va per llarg com ja apunta el mateix Jordi Agràs. Se'n tornaran a recordar els politics de torn, ara de CiU, de la Generalitat de Catalunya, de la Necròpolis un cop es coneguin els resultats electorals de les municpals?. Perquè si avui parlem de la Necròpolis també podriem recordar l'oblit escandalós que han patit i pateixen les restes del Teatre Romà. De vergonya, cosa que no acostumen a tenir els politics.

D'una cosa sí que n'estic més que segur. Si el Teatre Romà i la Necròpolis Paleocristiana en lloc d'estar a l'antiga Tarraco haguessin estat a Barcelona, segur que avui no parlariem dels 17 anys de marginació, perquè sempre haurien estat en òptimes condicions de manteniment i de conservació. Sempre els maleïts centralismes vinguin de Madrid o ens arribin de Barcelona. Són iguals, pastats.
Potser que ja n'hi ha prou d'intentar ressuscitar morts durant les oportunistes campanyes electorals, i que els politics comencin a bellugar el cul d'una punyetera vegada.

Addenda.- Mossèn Serra i Vilaró mnat.es si encara estès entre nosaltres, què diria dels politics mediocres que hem tingut i que seguim tenint?.

Eleccions del 22-M i l'escandalós cachondeo dels politics

Una de les tantes vinyetes que circulen per Internet

Indignats i cabrejats, així és com la majoria de ciutadans, encara que no ho expressin obertament, ens sentim del podrimer poliic que ens ofega. Pujada d'impostos, reducció de sous, congelació de les jubilacions, i el que és més greu de tot un atur que ratlla el 22 per cent de la població activa. Els joves són els qui pitjor s'ho passen, i al fnal s'han llençat per milers i pacificament al carrer per dir prou.

La xaxa en general i les socials en particular van plenes de la protesta generalitzada i creixent que va començar i esclatar el passat dia 15. Estan, estem, cansats duns politics mentiders i manipuladors de la bona fe de la ciutdania. Estem cansats de veure com s'omplen les llistes electorals de politics que estan pendents de judici per pressumptes corrupcions i que afecten especialment als partits més grans i que acostumen a alternar-se en el poder. Estem farts i cansats d'irresponsables de tota mena, condició i ideologia. Mireu, si no, aquest enllaç elperiodico.

És un exemple prou clarificador de la mena de politics que omplen la fauna politiquera del país. I això que encara no han sigut elegits ni han tastat el poder encara que sigui des d'una sala de plens d'un ajuntament. Anem bé per intentar la dignificació de la politica que en aquests moments està pel terra., per sota terra.
A aquells que interessadament diuen que si no votes calla, se'ls hi hauria de dir que l'actual sistema de partits i l'actual llei electoral han quedat totalment superades per la pròpia història i perquè les realitats socials i politiques del segle XXI no tenen res a veure amb les de fa 30 anys.
La societat ha evolucionat molt més depressa que no pas els politics i els partits politics que s'han anat organitzant el xiringuito per anar tirant de la rifeta durant anys i panys. I això s'ha d'acabar. I això és el que diuen i el que volen les generacions joves que pateixen molt directament el passotisme dels politics.
Potser ningú de la classe politica s'imaginava que algun dia la situació actual rebentaria per algun lloc, i ja ho ha fet. Diré que en més d'una ocasió, en la quietud, solitud i el silenci de la meva llar, em preguntava des del meu fur intern, com era possible que el poble especialment els joves no explosionaven per un lloc o altre?. I l'explosió ja s'ha produït. Ja la tenim al carrer, i potser ja era hora que fos així, si realment serveix per a que els politics que tenen a les seves mans els destins de Catalunya, d'Espanya i de la Unió Europea, reaccionen i escolten al poble enlloc d'utilitzar-lo pervesament cada quatre anys per a demanar-los el vot i, després, si t'he vist no me'n recordo. La politica actual està massa corrompuda i fa massa pudor de podrit.

Vargas Llosa torna a carregar contra els nacionalismes

El peruà Mario Vargas Llosa el millor que podria fer és tornar al seu país, enlloc de dedicar-se a tocar els collons als catalans, als gallecs i als bascos. Qui li està donant corda a aquest escriptor sudamericà que amb les seves reincidents i clares al.lusions contra els nacionalismes de l'Estat espanyol adn.es, es dedica com si fos el seu esport favorit a atacar els nacionalismes històrics de la Peninsla Ibèrica.

Aquest peruà que com tants alrtres sudmaericans quan es refereixen a España en diuen la Madre Patria, hauria de saber que per als catalans en concret aquesta Madre Patria resulta que és una mala madrastra. Heus ací la gran diferència entre els seus criteris i els nostres.

Es veu que els catalans encara no en tenim prou amb les etzibades i espolis als que ens sotmeten des de Madrid, des del centralisme espanyol, que han de venir d'ultra mar per a martirizar-nos amb les seves brabuconadas. Potser que aquest home se'n torni al Perú, al seu país, que no és precisament un país on el respecte i els drets dels ciutadans en general hagi sigut la norma al llarg de la seva història.

Que ens oblidi si la única cosa que sap fer és crear-nos més problemes dels que ja tenim a la nostra nació catalana. Sí, Vargas Llosa, Catalunya és una nació sense estat, però una nació històrica, de quasi mil anys d'història i amb un llarguissim llegat democràtic que molts pobles i nacions voldrien per a ells. Quan a sudamèrica encara es vivia sota el règim social tribal indigena, a Catalunya ja teniem les Corts Catalanes.

Google ha editat un gadget meteorològic de Catalunya

Google, sempre amatent als interessos de l'amplissima clientela que té arreu del món, i també com és òbvi de Catalunya, ha editat un gadget (widget) basat amb la informació meteorològica dels Serveis Méteo de Catalunya i que diàriament se'ns ofereixen per TV-3.

El gadget que encapçala aquest apunt es pot modificar molt fàcilment, pel que fa a l'amplada i a l'alçada, si accediu directament a aquest enllaç google.MeteoCat. Aquest gadget ens permet consultar el temps de la jornada, de demà i accedir a les dades de les temperatures, humitat i al satèl.lit Meteosat actualitzat.

Google, a Catalunya,  ja ens té acostumats a facilitar-nos les coses com per exemple el traductor català que fa cosa de dos anys va estrenar per a ser instal.lat als blogs i a les webs, i a l'opció d'obrir un blog de Blogger, també en la nostra llengua.

Un altre petit però interessant servei de Google per al poble de Catralunya que els nombrosos catalans que som afeccionats a la meteorologia agraïm.

Durban 2011 serà un altre fracàs de la politica perversa

Si els habitants d'aquest torturat planeta anomenat Terra no som capaços d'aixecar-nos tots a la vegada i diem prou a tanta salvatjada dels politics i dels lobby financers internacionals, que tenen a les seves mans el present i el futur del nostre Planeta i la supervivència de les generacions futures, tots plegats ens estem avocant al desastre més absurd que mai hagi viscut la humanitat.

No és la primera vegada que he penjat un apunt referint-me a la perversitat dels politics i evidentment del capital que tots plegats ja especulen des de fa temps en explotar les riqueses que s'amaguen sota l'Àrtic. La qüestió ha tornat  a primera plana aquest darrers dies, i uns i atres ja comencen a reivindicar aigües territorials que envolten el fràgil i ample ecosistema àrtic.
Com aus de rapinya insaciables caurant damunt de l'Àrtic acabant-lo de destruir. Ara només esperen que el canvi del clima desfaci el gel per a començar a gratar la terra fins a esmicolar-la. Això si no és que abans la Terra els hagi destruït a ells.

No tenen vergonya els politics, i l'ètica i la moral se la passen pe folre, malgrat les seves més que evidents misèries començant per la mateixa ONU, i passant pels USA, l'UE, la Xina, el Japó i el conjunt dels països de l'Amèrica del Sud cmpcc i tants organismes internacionals totalment ineficaços i innoperants. 

El canvi climàtic ja el tenim al damunt, i els politics, tot i saber-ho, continuen organitzant folclòriques cimeres internacionals sobre el canvi climàtic (Cancun, Kyoto, Davos, i properament la de Durban durban.com, a Sudàfrica copenhagen2009. I de què ha servit fins ara tota aquesta teatralitat de primes ministres, de caps de govern i dels màxms reprsentants de l'ONU?, doncs de res, només per a fer-se fotografies de grup per a que els seus néts els recordin com els qui van permetre expoliar i destruir la Terra que ells hauran heretat.

Què els importa a tota aquesta rècua de politics incapacitats per a prendre decisions dràstiques i emprendre decisions per alleugerir el Planeta de tanta expoliació dels recursos en caràcter immediat sense pensar en el futur. Què els importa a aquesta gent si els fragilissims ecosistemes de l'Àrtic es destrueixen i desapareixen els ossos polars, les foques, les balenes i altres espècies que viuen en aquell medi natural i el que és pitjor, el gel.

Algú encara té la confiança i l'sperança que la cimera de Durban ecoticias acabi bé?. No siguem il.lusos i no permetem que aquesta raça politica que ja fa pudor de podrit ens torni a enganyar, a estafar amb les seves mentides i manipulacions perverses. Durban no servirà de res ni per a res. El fracàs de Durban ja està cantat. Els interessos inconfessables i diabòlics impediran que pugui ser un èxit.

Addenda.- El Dia del Planeta: earthhour.

Tarragona o està maleïda o està seriosament marginada

Els tarragonins hem d'estar molt alerta amb l'anunciada revisíó de la Llei de Vegueries que ha anunciat el govern d'Artur Mas. 

D'entrada el govern de CiU ja ha deixat ben clar que es revisarà el text que fou aprovat pel Tripartit que, per cert, va negar La Vegueria de Tarragona i va deixar penjada malintencionadament la capitalitat de Tarragona, que es promourà la creació de la Vegueria del Penedès.

Aquest fet, per começar, retallarà el territori de la Vegueria de Tarragona, que considero secundari si tenim en compte que el Penedès com a territori històric aspiri a la seva Vegueria. En tot cas seria un mal menor. El problema és que els de CiU ni han fet referència a la capitalitat i denominació correcta de la Vegueria que el Tripartit va batejar perversament com a Vegueria del Camp de Tarragona en lloc d'institucionalitzar la denominació de Vegueria de Tarragona.

Si ja vàrem plantar cara i ens vàrem manifestar massivament contra el Tripartit, potser que els tarragonins comencem a pensar en mobilitzar-nos contra el govern de CiU, encapçalat per l'Artur Mas, per a reivindicar i exigir tant la capitalitat única de Tarragona de la Vegueria de Tarragona.

No ens en fiem d'aquesta gent, dels de CiU, perquè la punyalada trapera ens la poden fotre en qualsevol moment amb nocturnitat i alevosia, com ja ho van fer els del Tripartit del Montilla.

Estem en plena campanya electoral per a renovar els ajuntaments, les diputacions i els Consells comarcals, i ara és un bon moment per a exigir al govern de la Generalitat que es posicioni clarament i amb rotunditat sobre aquestes qüestions. Encara queden 6 dies per finalitzar la campanya electoral. Tenen temps suficient per a posar les coses al seu lloc.

Els tarragonins ja no tenim el perquè aguantar tant de menyspreu i marginació dels politics. Si no som capaços de dir ben fort i clar que ja n'hi ha prou, no ens en sortirem mai amb el descarat centralisme de Barcelona que és tan nefast per a nosaltres com ho pot ser el de Madrid. 

TV3, Barcelona i les eleccions municipals del 22-M

Que TV3 tingui  força mal acostumats al conjunt de catalans de que tot el que passa a Barcelona, per petit que sigui, es converteixi en noticia tot sovint ben destacada, no significa que un debat entre candidats a l'alcaldia de Barcelona ocupi la franja horària de major audiència com va passar ahir, dia 13, després de les noticies. 

Va ser un insult a la resta de catalans que tenim la sort de no viure al conglomerat urbà i metropolità de Barcelona, i a la resta de ciutats i viles de Catalunya.

El 22-M no es farà només a Barcelona senyors de TV3. El 22-M afectarà a tots els ajuntaments catalans, per petits que siguin, a les quatre diputacions i al conjunt dels consells comarcals.

Vaig seguir el començament del debat durant el primers 10 minuts, rellotge en mà, i vaig apagar la TV. No m'interessava per a res aquell debat entre cinc candidats, perquè el que es debatia no m'afectava per a res, i en segon lloc perquè vaig considerar que altres formacions politiques també concorreran a les eleccions el dia 22. A més de ser un debat sel.lectiu donant tota la corda als partits majoritàris que tots sabem de quin peu calcen tots plegats, es van marginar altres opcions politiques.

Però el més greu i fotut de tot, és aquesta vergonyant prepotència de Barcelona pel damunt de la resta de Catalunya. Perquè la majoria de problemes que pateix la ciutat de Barcelona, seguretat ciutadana, urbanisme, atur, etc, també els patim a Girona, a la Seu d'Urgell, a Tortosa, a Sort, a Tarragona o a Lleida, etc. I una altra cosa. Aquest debat politic local de Barcelona, no ho oblidem, local de la ciutat de Barcelona, només afectava directament ni a una quatra part de la població de Catalunya, perquè Barcelona té en números rodons 1,5 milions d'habitants, i Catalunya en té 7,5 milions. Per tant, el debat entre només cinc candidats a l'alcaldia barcelonina i a aquella hora, repeteixo, de màxima audiència, va ser vergonyós i insultant.

Potser aquell temps horari s'hagués pogut omplir fent una ampla visió de com es desenvolupa la companya electoral al conjunt del nostre país. Segur que aleshores jo, i molts altres, sí que haguessim fet un seguiment del programa.

Reagrupament i la CUP fan front comú contra entitats culturals i històriques de Girona que recorden als jueus

Acabo de llegir al blog d'un bon amic cat-israel i que tinc enllaçat permanentment al meu blog fa molt temps, que aquesta mena de poti poti repulsiu de coalicions d'esquerres ràncies i caducades pel pas del temps que s'han format a correcuita en vistes a les eleccions del 22-M, volen tallar les ajudes a la llibreria Sefarad i al Patronat Call de Girona, que reben de les institucions, en concret de l'ajuntament gironí. 

El poti poti electoral, en aquest cas, el formen el desmanegat Reagrupament que lidera el fracassat Joan Carretero, i aquesta mena d'aiguabarreig ideològica i social que s'anomena CUP. El que sorprèn és que les restes vives que encara sobreviuen de Reagrupament, després de la debacle electoral que van rebre el 28-N, donin suport a aquesta gent de la CUP i, especialment, que organitzin un cor d'àngels acusant a la llibreria Sefarad de fer propaganda de l'Estat d'Israel. Quina poca vergonya que tenen tota aquesta genteta sectària. 

Que potser els diners que retirareu als del Call de Girona i a la llibreria, si podeu arribar al govern gironí, els donareu a títol de subvencó a les web islàmiques que proliferen per la xarxa..., aixó sí totes escrites en castellà?, o bé donareu part d'aquests diners a aquestes oganitzacions i Ong's mal anomenades humanitàries i perversament també anomenades cooperants?. 

Que les esquerres residuals que encara remenen el cul pel nostre país, i dic residuals perquè només cal veure el nombre de diputats que tenen a Madrid, o els que tenen a Catalunya i als ajuntaments espanyols i catalans, són antisemites, o com ells diuen per amagar aquest odi, antiisraelians és un fet. La veritat és que uns i altres feu pena i fàstic.
Sortosament a Girona encara hi ha molta gent de cara i ulls diaridegirona.

La independència de Catalunya i les eleccions del 22-M

Al cap de llista d'UnitatxBarcelona, Jordi Portabella, li diria que Catalunya, els catalans, no tenim necessitat d'emmirallar-nos directe.cat ni amb Escòcia ni en cap altre país i/o nació.
Cada societat nacional té les seves característiques, els seus tics i les seves virtuds, i Catalunya és un cas digne d'estudi pel que fa al seu procés de recuperació nacional en els darrers 30 anys i especialment en els darrers dos anys.
Fixem-nos que la candidatura UnitatxBacelona és un conglomerat de partits o formacions politiques que majoritàriament van fracassar estrepitosament el dia 28-N, el dia de les eleccions catalanes de fa 6 msos justets. ERC, el Reagrupament residual de Joan Carretero i el tasta olletes de Joan laporta i els seus, s'han unit per a fer front a les eleccions municipals de Bacelona. No és precisament el resultat elctoral del 22-M de Barcelona el que m'importa, ja s'ho faran. El que em preocupa com a patriota català és observar amb tristesa com l'independentisme del nostre pais s'ha anat esmicolant i fragmentant en cèl.lules més o més petites o grans segons com es vulgui veure la cosa.
No cal, Portabella, emmirallar-se amb Escòcia. Hem d'analitzar fredament, amb rigor i patriotisme contundent que estem fent de la nostra nació catalana. Sobren personalismes i partidismes que només tenen a la ment les consultes electorals. Som curts de mira, molt curts, perquè no som capaços de reconèixer que l'inependentisme, disgregat com una capça de formatgets, mai anirem enlloc. La capça dels formatgets és compacta i unifica tots els formatgets. Però quan els comencem a treure un a un i desgregant-los el que fem es deixar la caixa compacta buida, i el seu contingut dispersat i individualitzat.
Catalunya necessita unitat, amplitud de mires i molta generositat de tots els qui ansiem la nostra independència nacional, i vosaltres, els politics, no esteu a l'alçada de les circumstàncies des de fa ja massa temps. Ja podeu anar units a Barcelona o a qualsevol altra ciutat o vila catalana. Tot plegat servirà de ben poc mentre el partidisme i el sectarisme no sigui capaç de reunificar l'independentisme. Catalunya encara no ha trovat la persona que ha de liderar aquesta unitat sempre tenint en el punt de mira la única fita de la independència nacional. Tots vosaltres ja no sou creïbles per a liderar aquest moviment social unit i compacte.
Els catalans haurem de continuar esperant.

El Consell Mundial de la Pau ha premiat amb "l'Olivera de la Pau" al dictador comunista cubà Fidel Castro

Que el Consell Mundial de la Pau ConsejoMundialdelaPaz hagi concedit a finals del passat mes d'abril el premi de La Pau al comunista i repressor de ls llibertats socials i poliiques dels cubans durant més de mig segle,  és un insult a tota la humanitat, i és un fulminant desprestigi d'aquests organismes internacionals que els politics i les èlits econòmiques s'han inventat per a distreure al personal diariolasamericas.

La credibilitat, rigor i seriositat d'aquest Consell Mundial no és que gahi quedat en qüestió, és que és per vomitar de fàstic i repugnància per la seva decisió. És com si a títol postum aquesta gentusa que atorga aquesta mena de premis, concedís l'Olivera de la Pau al dictador Francisco Franco o a Adolf Hitler, per exemple. Quina repugnància que fan aquests organismes intrnacionals.

Què ha fet el tirà Fidel Castro i la seva despòtica casta failiar per la pau del món i per la pau al seu país?. Ha estat aplastant brutalment qualsevol veu que s'hagi alçat a Cuba contra el seu règim comunista totalitari i feixista d'esquerres durant més de 50 anys.

Amb organismes d'aquesta mena concedint premis a personatges com Fidel Castro, ja ens podem imaginar quin podrimer hi deu haver al si d'aquest i de molts altres organismes internacionals. Insultar d'aquesta manera tan descarada la intel.ligència de la societat especialment de l'occiental, no té perdó.

Bildu finalment podrà participar a les eleccions del 22-M

Bildu concorrerà a les eleccions municipals i territorials del proper dia 22. Enhorabona per a tots els qui estimem la llibertat i que respectem i assumim les regles del joc que ens imposa el sistema democràtic, el menys dolent de tots els sistemes politics i de govern inventats per l'home.

Ha sigut el mateix Tribunal Constitucional, màxima autoritat espanyola en matèria de justicia qui així ho ha acordat i decidit. Aquell mateix Tribunal que va intentar fer-nos la guitza als catalans amb la qüestió del text de l'Estatut. 

Potser pot semblar que un fet no lliga amb l'altra, però sí que tenen en el rere fons un mateix protagonista hipòcrita i manipulador. Em refereixo al Partido Popular. Aquest partit de dretes descarada s'omple la boca defensant la llibertat dels tribunals, però tot i que diu que acata les sentències, reacciona de forma totalment diferent. Amb el text de l'Estatut retallat i esmicolat es van reventar les mans aplaudint al TC, i ara, amb la sentència favorable a Bildu, es mosseguen les ungles de les mans i dels peus qualificant la sentència de mala noticia lavanguardia. És més. La direcció d'aquest partit diu que la batalla encara no s'ha acabat, i que faran un seguiment exhaustiu de tots els components de Bildu per a eliminar-los dels escons que puguin assolir el dia 22 de maig, i el Mariano diu que s'ha dnat un pas enrere e la lluita cntra ETA. Això és un insult al TC.

En una paraula. Aquesta gent diuen que acaten la sentència (no els hi toca altre remei), però la qüestionen, la critiquen i es podria dir que fins i tot la condicionen. Per hipòcrites als peperos no els guanya ningú, com per anar-los a votar d'ací a quinze dies. Aquesta gent hauria de saber que el sistema democràtic té les eïnes suficients per a detectar qualsevol irregularitat que pugui cometre qualsevol partit politic o politic, no només Bildu, i potser per això coneixem, per exemple, el cas de corrupció conegut com a Gürtel ca.wikipedia. Consultar també 20minutos.

Deixem tranquils als de Bildu.

Lady Gaga i la perversió sectària del fals progressisme

La xarxa en va plena. El video clip de Lady Gaga sobre Maria Magdalena ha rebut milers de visites. Tot és fruit d'una societat insatesfeta i buida de si mateixa, d'una societat àvida d'ídols de quatre dies, i de la bufonada permanent i gratuïta.

El video clip ha rebut fortes crítiques dels sectors cristians-catòlics especialment pel se contingut. La veritat és que tota aquesta gent que va de progre per la vida, només s'atreveix a enfotre-se'n de la cultura occidental i, especialment, del cristianisme en general. La seva capacitat critica és tan limitada, pobre i sectària, a més de covarda, que els hi resulta impensable, pobres miserables, a editar video clips enfotent-se'n de Mahoma, de l'islam o de qualsevol altra religió i sistema de vida que no sigui la nostra, la que també els hi és pròpia a tota aquesta fauna humana.

Dic pobre, miserable i covarda, perquè aquesta genteta de merda només s'atreveixen amb els qui saben que no els amenaçaran de mort o els degollaran ni els mataran per l'esquena per fer mofa de Jesus i del cristianisme o del judaïsme i/o d'Israel. Ho fan perquè saben que la cultura occidental, la nostra i la seva, malgrat els errors comesos als llarg dels dos darrers segles amb la colonizació i l'esclavatge brutal, és una cultura tolerant, democràtica, permisiva i lliure sortosament per a tots.

Deixeu-los que es ridiculitzin ells mateixos immersos en la seva covardia i el seu pensament únic semblant als hitlerians. De fet., ells i els nazis combregaven i combreguen de la mateixa copa metzinosa: l'odi, el despit i la ignorància, perquè la ignorància, per si mateixa, es molt atrevida. Són falsos i repugnants profetes en mig d'un món empastifat pel primitivisme humà que es reflecteix en ocasions com la que comento. Deixem que els porcs es revolquin en mig de la seva pròpia merda.

Josep Felix Ballesteros podria repetir al front de l'alcaldia de Tarragona després de les eleccions del 22-M

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona

Les possibilitats que l'actual alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, torni a ser elegit alcalde de la ciutat són grans, segons la informació que avui publica lavanguardia.

La gan capacitat de diàleg i de persuasió del tarragoní Ballesteros ha sigut la norma de coducta de l'alcalde durant tota la legislatura, tot i que aquestes característiques li són pròpies i normals.

L'actual equip de govern, PSC-ERC, s'ha trovat enfangat per la crisi econòmica, i tot i així no han deixat d'atendre aquells aspectes de la ciutat més urgents i imprescindibles. Han tingut de fer equilibris de tota mena, i els tarragonins en general han reconegut les dificultats financeres de la Casa Gran. 

La llàstima és que els dos regidors d'ERC que governen amb els socialistes no han estat a l'alçada de les circumstàncies, ni han gestionat com esperavem els tarragonins les seves competències, i això es paga. I això està en la memòria dels tarragonins.

 El quid de la qüestió per al dia després del 22-M és si els d'ERC tindran la capacitat de mantenir la fidelitat dels seus electors, i tot sembla indicar que no serà així, i si els d'IC-V es recuperen i arriben a assolir un regidor, cosa gens fàcil. I ara vull dir la meva al marge de les enquestes i sondejos d'opinó.

A la tecera legislatura consecutiva de CiU liderada pel Joan Miquel Nadal, socialistes i convergents van formalitzar un pacte de govern que no va anar gens malament si és que no hem perdut la memòria històrica més recent de la nostra ciutat. Per què, si fos precís, no tornar a repetir aquella fòrmula si els resultats electorals ho permetesin?. 

Vull recordar que a la quarta i darrera legislatura del Joan Miquel Nadal la fòrmula CiU-PSC no es va tornar a repetir per culpa d'alguns regidors de CiU que s'hi van oposar, i van tornar a repetir el pacte CiU-PP i així els hi va anar l'any 2007. Joan Aregio no va ser capaç ni de mantenir el llistó del 10 regidors convergents que tenien, baixant a 8 regidors. Fou l'enfondrament de CiU.

Un pacte PSC-CiU, si fos necessari, permetria un govern local ampli i crec que compacte per a tirar endavant tots junts els projectes que Tarragona té pendents i que en són molts i urgents. I això si és que els del PSC no assoleixin la majoria absoluta, perquè de fet només els hi faltaria un escó dels que tenen avui per aconseguir-la.

Jordi Portabella, d'ERC, i la resaca d'Ossama Bin Laden

Jordi Portabella al seu escó barceloní

Després de la resaca de més de 24 hores continuades d'informació massiva sobre la mort del terrorista Ossama Bin Laden, em decideixo a tornar a posar els peus a terra, a la meva terra catalana. I és que cada dia els politics són més manipuladors de les consciències sense tindre en compte que els ciutadans, no tots per desgràcia, encara tenim memòria històrica.

Jordi Portabella, el portaveu d'ERC a l'ajuntament barceloní, ens acaba de fer riure i amb ganes. Ara resulta que aquest regidor municpal va prometent pels carrers de Barcelona, que crearà 50.000 llocs de treball  directe.cat. Vaja home, que per prometre que no quedi. Aquesta gent d'Unitat per Barcelona que configuren un divertit i folclòric conglomerat politic, sembla que ja no recorden com als anys 80, quan els socialistes van arrabassar el govern a l'Adolfo Suárez, l'incombustible i anticatalà Alfonso Guerra, va prometre durant dues campanyes consecutives la creació de 700.000 llocs de treball. Algú els va veure aquells llocs de treball durant els 8 primers anys de govern de Felipe González?. Ni els vàrem veure després.
Ah!, i no vull oblidar-me d'un dels mentiders compulsius espanyol més cèlebres. Es diu José Luis Rodriguez Zapatero, és president del govern espanyol des de fa set anys i ens ha mentit repetidament.
Quantes vegades en el darrer any llarg ens ha assegurat que ahora sí que se empezará a notar la ceación de empleo..., sort, perquè si no enlloc de 4.910.000 aturats actuals, potser més de mitja Espanya estaria amb una mà al davant i una altra al darrera, però ells cobrant les seves més que suculentes nòmines i jubilacions. I us recordeu quan ara ja fa 3 anys ens deis amb el ministre Solbes que en España de crisis nada de nada?. I de què ha servit la nova llei de relacions laborals?. Tanta discusió, baralles, manifestacions sindicals, etc, de què ha servit?. Al damunt, els sindicats es queixen de la poca participació d'aturats a les manifestacions de l'1 de maig. Quina innocència!; no saben aquests sindicalistes que aqui ja ningú no es creu ningú?.

I ara, insisteixo, el conglomerat d'Unitat per Barcelona que s'ha farcit de personatges tan poc creïbles com el Joan Laporta i el Joan Carretero, tot obsequiant als soferts ciutadans amb bitllets senzills del metro i xupa xups, ens diuen que crearan desenes de milers de llocs de treball. La pregunta, Jordi Potabella, és obligada: com és que no ho heu fet durant els anys grassos?. Ara, al damunt del 22-M us recordeu de la gana, de la fam, que passen milers de families?.
Em resulteu tan hipòcrites i poliicament tan perversos, que si em toquès votar a Barcelona, la darrera candiatura que podria tenir a la meva ment per votar-la seria la vostra. Possiblement tota aquesta escenficació pels carrers obsequiant als usuaris dels serveis del metro, és el resultat de les gens favorables perspectives electorals que els d'ERC teniu segons La Vanguardia  lavanguardia.

Ossama Bin-Laden, el criminal d'Al Qaeda, ja ha caigut

Ja era hora!, desprès de tants anys cercant al criminal més sanguinari de la història del terrorisme nazi-islàmic, que Ossama Bin-Laden ja sigui història .

Les forces dels USA que operen a la zona del Paquistà-Afganistà han aconseguit destruir la bèstia terrorista que ha causat milers de morts en nom de la seva religió.

La doble fotografia que havia publicat l'agència Reuters 3cat24.cat, però que posteriorment ha retirat del seu web, hipoteticament ofereix les images de Bin Laden en vida i desprès de l'atac que li ha causat la mort. Sigui com sigui, les similituds són molt notables.

Aquesta secta criminal/islàmica radical ha de ser destruïda sense compassió. En primer lloc pels danys i morts innocents que ja ha causat, fins i tot a països muslmans, sinó perquè si es mira i s'analitza fredament i sense apassionaments, també està causant uns danys quasi irreparables al món musulmà en el seu conjunt als ulls del món civilitzat.
I com no podia ser d'una altra manera, el govern d'Israel ha expressat la seva satisfacció per la mort del líder d'Al Qaeda cat-israel. La FBI ja dóna per mort a Bin-Laden i publica les fotografies dels terrorises islàmics més buscats fbi.gov.