Del 20-N del 2011 al dia desprès: Más de lo mismo, i per això els independentistes hem d'abstenir-nos de votar

Vistes les constants agressions del Partido Popular contra la llengua catalana i contra les riques variants lingüístiques del País Valencià i de Ses Ïlles, els catalans no podem esperar res de bo, res de res de bo, d'aquest partit netament anticatalà. Ho sabem tots; no descobreixo res de nou.

Ara el Zapatero ens diu que se'n va, ja era hora, i que convoca eleccions, que ells en diuen generals, per al proper dia 20 de novembre. Falten quatre mesos, i ara veurem els accelerats posicionaments dels partits politics anunciant-nos els seus falsos programes electorals, i també veurem els cops de colze i les empemtes al si de les formacions politiques per a assegurar-se un bon lloc a les llistes electorals.

Però és que el Zapatero no podia triar un altre dia que no fos el 20-N, data que tants mals records ens porten?. La foto que he penjat en aquest apunt és prou clarificador: España era i continua sent els seus lemes, i em refereixo als del Partido Popular, als del PSOE-PSC, als pijoprogres d'ICV-IU, i demés partits i partidets netament espanyolistes que hem de suportar a casa nostra.

Els catalans no podem oblidar en cap moment, a més de les constants agressions dels peperos, el sotmetiment vergonyant dels socialistes catalans als dictats de l'esnayolissim PSOE, com tampoc podem deixa de banda el fals bonisme pijoprogre dels comunistes que no van més enllà de demanar un Estado Español Federal. 

L'independentisme català, que en els darrers temps s'ha esmicolat ni se sap en quants troços per culpa d'ambicions personals i d'inconfesables personalismes dels líders dits independentistes, ens ha de demostrar fins a on estan disposats a arribar per a reunificar-se i presentar batalla unitàriament per a defensar els drets nacionals irrenunciables de Catalunya. Per començar, l'independentisme no ha de concórrer a les eleccions espanyoles perquè per a fer el paperina, que el facin els de sempre, aquells que aspiren a algun ministeri o aquells que continuen anant de bracet del seus socis politics espanyols.

Rebutgem amb energia els cants de sirena que durant quatre mesos haurem d'escoltar del PP, del PSOE, dels comunistes, etc, relacionats amb un millor finançament, o amb el pacte fiscal, i d'altres intents d'enanyar-nos per a que a Catalunya no es bellugi res encara que ho sembli.

Si l'independentisme cau en la temptació de participar a les eleccions espanyoles del proper dia 20-N, que pleguin tots plegats, perquè els independentistes el que hem de fer el dia 20-N és quedar-nos a casa, no votar. Des del 20-N del 1975 passant pel 20-N del 1981 fins avui, els catalans en general i els independentistes hem observat canvis substancials pel que fa al nostre finançament i al nostre autogovern?. Si l'espoli continua amb tanta o més virulència, i els atacs a la nostra llengua i cultura no té limits!.

* Enllaços interessants: nolesvotes i democraciarealya.

Catalunya deu 2.500 milions d'euros?. I de l'espoli que patim cada any que engreixa el nostre dèficit fiscal què?

Gràcies a la pèssima i desastrosa gestió politica i econòmica del Tripartit presidit pel socialista andalús José Montilla i els seus socis de govern, no oblidem mai que eren els pijoprogres comunistes d'IC-V i els venuts d'ERC, ara els catalans estem pagant en escreix el mal govern que hem patit els darres quatre anys.

Gràcies Tripartit-Montilla per tal i com vàreu deixar Catalunya el passat dia 28-N. 

Heu deixat uns dèficits d'escàndol; heu arruinat el nostre país i ara la vostra desmesura i descontrol l'estem pagant entre tots, mentre vosaltres gaudiu d'unes magnífiques jubilacions amb despatx i cotxe oficial inclós, i potser amb guarda espatlles que us els estem pagant entre tots els catalans. Gràcies per la vostra submissió als dictats de Madrid i del PSOE durant aquests anys. Heu traït Catalunya tant els socialistes com els comunistes pijoprogres i, per descomptat, els venuts d'ERC que d'independentistes en són tant com jo de moro.

Ara ens diuen que els catalans tenim un deute amb España de 2.500 milions d'euros 3cat24.cat, i em pregunto si el sistemàtic i cruel espoli que els catalans estem suportant des de temps quasi immemorial què?. Quants milers de milions d'euros els espanyols ens haurien de retornar ja?.

I si els catalans hem de confiar amb la gent de CiU que ja pensen en afegir-se al govern espanyol si els hi donen el Pacte Fiscal, una misèria, i si hem de confiar amb aquesta gent que es diuen socialistes catalans però que renuncien al Grup Parlamentari Pròpi i que com a màxim són autonomistes, anem ben arreglats tots plegats. I dels comunistes ni cal parlar-ne des del meu bloc perquè aquesta gent em repugna.

Sense la independència i sobirania nacional plena no farem res, només rebre més patacades d'España i apedaçar una mica més la nostra Nació catalana.

Anders Behring Breivik i la manca d'autocritica de la UE

L'execrable i mutiple atemptat criminal realitzat, sembla, en solitari pel jove Anders Behring Breivik, al meu entendre ha posat d'una vegada seriosament damunt la taula, les politiques sobre la immigració, especialment la il.legal i/o irregular, que durant anys està aplicant la Unió Europea, i si l'acord Schengen encara és o no vàlid per a la seguretat i sana convivència en el conjunt dels països europeus.

De cap de les maneres són comprensibles ni justificables, humanament parlant, els actes criminals executats per l'Anders Behring. No és comprensible ni des del punt de vista politic i menys humà. Però el govern socialista norueg en particular, i la Comissió Europea juntament amb l'Eurocàmbra en pense treure alguna lliçó, o bé l'autocomplaença continuarà sent el motor que dirigeixi la politica d'aquest macro organisme?.

Anders Behring Breivik, 31 anys

Els politics, conservadors moderats, liberals i socialdemòcrates que ocupen la majoria d'escons del Parlament Europeu, s'han plantejat amb rigor, seriositat i sota el prisma escrupulós de la transparència de l'autocritica, el per què passen fets com els d'Oslo?.

 S'han preguntat el per què el conjunt de la societat europea cada vegada que es convoquen eleccions als països membres, la tendència de l'electorat és la d'enfortir amb els seus vots als partits que qüestionen ls politiques excessivament permissives i sovint escandalosament tolerants amb l'immigració especialment amb la musulmana?.

Un europeu sensat i que té encara viu el sentit de l'autocrítica i és capaç d'analitzar el que està passant a la seva ciutat, poble o nació amb la immigració, el que comença a sentir és neguit, com a minim, i por en el pitjor dels casos. Un europeu educat sota els paràmetres socials, religiosos, de convivència i cultuals d'isnpiració judeocristiana, veu amb horror com en nom de l'islam s'assassina indiscriminadament a fidels cristians i es cremen o es destrueixen esglésies, mentre aqui, a Europa, els politics callen per una banda i per l'altra autoritzen la construcció d'oratoris i fins i tot de mesquites, sovint fins i tot cedint els terrenys.  Un exemple clar de les politiques irresponsables pel que fa a la immigració especialment musulmana, és l'engegada durant les legislatures del socialista Rodriguez Zapatero 3cat24.cat.

Un europeu que s'assabenta per la premsa que a Austràlia, a Malaïssia o a d'altres països  islàmics es cremen biblies impunement, no pot acceptar de cap de les maneres les contemplacions i miraments que els nostres governs tenen amb els musulmans.

Anders Behring Breivik amb la seva bogeria patriotica i conservadora ha matat a quasi un centenar de persones, ha semi destruit un edifici oficial i ha deixar desenes de ferits, i això és condemnable. Però si els politics s'entesten amb les seves politiques tan permissives com ja he comentat, d'Anders elpais en poden sortir en qualsevol moment més d'un en qualsevol indret de la Unió Europea.

Les entel.lèquies de la multiculturalitat, de l'Aliança de les Civilitzacions i del Diàleg Interreligiós, no són més que purs invents de ments tortuoses, diria fins i tot càndides, mancades de capacitat d'analisi i de saber escoltar el que diu, viu i sent el ciutadà d'aquesta qüestionable Unió Europea.
Enllaç: tribunahispanausa.

Addenda.- La webcam que encapçala aquest post correspon a la zona portuària d'Oslo.

El temps a Catalunya per al cap de setmana, 23 i 24 juliol

Israel mai pot retornar a les fronteres de l'any 1967

Si Israel retornés a les fronteres prèvies a la guerra del 6 dies del mes de juny de l'any 1967, seria un suicidi per a l'Estat d'Israel. Cap politic, cap primer ministres de cap pais o nació, cap organització sociopolitica ni cap mena de col.lectiu d'aquests que organitzen escarafalls antijues cada dos per tres, pot demanar ni menys exigir el retorn a les fronteres israelianes del 1967.

 Fa 44 anys, si Israel no hagués reaccionat a temps i els serveis d'inteligència israelians no haguessin estat atents, molt atents a la tradicional mala fe i traïdoria dels àrabs, ara no estariem parlant d'una guerra i d'unes fronteres que avui no tindrien cap sentit. 

Egipte, Siria, Jordània i l'Iraq es preparaven per atacar i destruir l'Estat d'Israel, però la partida se'ls va girar contra ells, perquè atacs massius i per sorpresa de les forces aèries israelianes van destruir pràcticament a les mateixes bases militars la majoria de l'aviació d'Egipte.

Poc temps abans, Gamal Abdel Nasser, el president dictador egipci, va foragitar les forces d'interposicio de l'ONU que estaven situades a la peninsula de Sinaí. Nasser ja es preparaba per atacar per sorpresa a Israel. Però les perapadissimes forces militars israelianes, molt inferiors en nombre i en material bèl.lic respecte als quatre països atacants, van destruir centenars de carros de combat, material d'artilleria pesada i l'aviació dels seus enemics que ni tan sols van declarar la guerra. Anaven guiats per la politica de la sorpresa i la traïdoria. Els hi va sortir tot al revés, com els hi va tornar a sortir, per segona vegada l'any 1973 durant la Guerra del Yom Kipur. Vint dies van ser suficients per aplastar un altre cop a egipcis, sirians i jordans.

Israel, doncs, per la seva seguretat i integritat territorial, social, politica i econòmica, de cap de les maneres pot retornar a les fronteres més que insegures de l'any 1967, i menys encara por permetre tornar a dividir la ciutat de Jerusalem capital ancentral del poble jueu. Renunciar a la unitat de jerusalem i retornar a ls fronteres del 67 seria, per a Israel, per als jueus a nivell mundial i per als amics d'aquest fantàstic poble, un autèntic desastre que ningú pot exigir.

Catalunya ja n'està farta de tants falsos pals de paller

La gent del PSC-PSOE no se'n surten. S'entesten en continuar lligats i ben relligats amb el PSOE i, tot i així, diuen que volen ser el pal de paller del catalanisme polític AngelRos. Inventeu-vos un altre slogan, perquè això dels pals de paller ja sona a espantall, ja està massa gastat i mastegat, i ja ens ha demostrat abastament fins a quin punt han servit els pals de paller de CiU en l'època del Jordi Pujol. El Pacte del Majestic?.

Els catalans, en els darrers 32 anys, ens hem refiat dels pals de paller , i ja hem vist tots plegats els resultats que s'han aconseguit. Durant aquests anys, a més del pacte CiU-PP del Majestic, ens hem adonat com l'ERC s'esmicolaba fins arribar a on ha arribat. Els catalanistes del PSC més aviat han sigut arraconats o bé silenciats, i CiU que està entestada en continuar amb la unió de la federació, no s'adona que amb el llast de l'espanyolista Duran Lleida, mai, mai arribarà a donar les passes endavant que hauria d'haver donat amb decisió i coratge.
Mentre els socialistes catalans no formin grup parlamerntari pròpi a Madrid, mai podran ser creïbles.

Ara, CiU al front del Govern de Catalunya, intenta jugar a la viu viu ara pactant amb els espanyols del PP, i ahir amb els del PSC-PSOE. En principi ja està bé que es pacti amb aquells que donen suport a les propostes de qualsevol govern, però que els pressupostos s'hagin pactat amb el PP, com diuen els espanyols, no es de recibo. N'estic segur que amb una mica més de bona voluntat negociadora, CiU i el PSC-PSOE haurien arribat a acords i s'haugés pogut prescindir dels vots de la gent del PP.

El pal de paller que necessita Catalunya només està a les mans dels independentistes, i per a ser-ho de veritat, l'independentisme que està esmicolat i trossejat, s'ha de tornar a unir i formar un cos politic i social compacte. Altrament abandonem la idea dels pals de paller, dels cants de sirena, dels altres.

Concerts de la Ruta del Císter: Programa 2011

Mazoni

 La setena edició dels Concerts de la Ruta de Císter va començar el passat dissabte, 16 de juliol, amb la intervenció d'O Vos Omnes, amb la missa profana del segle XVI. El concert es va fer al monestir de Poblet, l'únic concert que s'haurà fet al monestir en aquesta edició.

 El programa continuarà el proper dia 23 de juliol, a les 10 de la nit al monestir de Santes Creus, amb l'actuació exclussiva d'August Tharrats Blues-Swing Reunion.

Per al proper 30 de juliol, també al monestir de Santes Creus, concert amb el reconegut interpret de cançó-rock, Mazoni. El concert començarà a les 10 de la nit.

I ara passem al mes d'agost que ens oferirà un total de 4 concerts començant al monestir de Vallbona de les Monges amb Susan Neves i Graham Lister, que, el dia 6 oferiran música clàssica, àries d'òpera i musicals. El concert començarà a les 8 de vespre.

El dia 13 d'agost retornarem al monestir de Santes Creus amb el concert a càrrec de The Jackson Singers que oferirà música gospel i espirituals negres, un gènere que ja és tot un clàssic als cicles de concerts de la Ruta del Císter. El concert começarà a les 10 de la nit.

Per al dia 14, al convent de Bellpuig, i a les 8 del vespre, actuació de Vintage Band d'Amedeu Casas amb els seus blues/jazz.

I per finalitzar el cicle de concerts, el dia 20 d'agost, a ls 8 del vespre, i al monestir de Vallbona de les Monges, concert de jazz a càrrec de Josep Maria Domènec Trio+Lluis Castan.

Per a ampliar la informació accediu a la pàgina oficial dels concerts: ConcertsRutadelCister.

Duran Lleida tem que els socialistes guanyin a Catalunya

Foto: NacióDigital.cat

Els catalans, en els darrers 6 mesos, hem tingut dues convocatòries electorals. Les catalanes del 28-N i les municipals del 22-M. 

Ara, haurem de suportar sis o deu mesos de precampanya, segons quan es convoquin les eleccions generals, i el circ politic i mediàtic ens bombardejarà constantment.

La classe politica, jo en dic la secta politica, es retroalimenta àvidament en aquests períodes de temps que van d'unes eleccions a unes altres, i més encara si la convocatoria oficial electoral està sotmesa a l'impass del govern de torn. Un clar exemple de retroalimentació politica. Duran Lleida ja intenta alertar a l'electorat català dels perills que els socialistes catalans capgirin els resultats electorals propers naciodigital.cat guanyant-les com ho ha fet històricament a Catalunya quan es tracta d'eleccions espanyoles. A partir d'ara, uns i altres, ens bombadejaran amb consignes, intentant desvetllar temors per guanyen els uns o els altres. Intentaran distreure'ns de la crua realitat laboral, social i econòmica, que suportem el conjunt de catalans, per a arrossegar-nos cap al seu molí.

Duran Lleida, els seus, i els altres, haurien de començar per analitzar el perquè de tanta desafecció social envers la secta dels politics, i els perquè del moviment dels Indignats que, per cert, són molts més a banda dels que es van manifestar i concentrar a la plaça Catalunya de Barcelona o de la Puerta de Sol de Madrid. Són, som, legió encara que molts no vàrem sortir al carrer.

Us penseu, els politcs, que la vostra votació recent al Parlament de Catalunya contraria a rebaixar-vos el sou un 20% com es va proposar, ho hem oblidat?. Tampoc oblidem els vostres privilegis de pensions vitalicies, les vostres dietes, a banda del sou, i dels cotxes oficials, etc. Duran Lleida i la resta de la secta politica no haurien de temer tant si els socialistes tornen a guanyar, o no, les properes eleccions generals. Haurien de temer l'abrumadora abstenció, els vots en blanc i els nuls que s'emetran.

Que no oblidin els de la secta politica que tant els indignats com des de fa pocs dies els independentistes estan demanant l'abstenció a les previstes eleccions generals espanyoles.

I una darrera qüestió. El fet que Omnium Cultural hagi anunciat l'objecció fiscal, és la conseqüència de la covardia de tota la secta politica.

A les eleccions espanyoles del 2012, abstenció massiva de l'independentisme segons que proclamen SI i la CUP

Ja comença a ser hora que alguns posin les coses clares i comencin a plantar cara a les agressions constants que els catalans estem suportant de l'espanyolisme més recalcitrant. 

Fa poques hores que els de Solidaritat i la CUP han fet pública la crida vilaweb.cat per a promoure l'abstenció massiva dels inependentistes catalans a les properes eleccions generals (españolas) previstes per al 2012, si és que no es fan precipitadament a la propera tardor.

Ja estem cansats i farts dels politics que s'omplen la boca de nacionalisme i sobiranisme, i desprès pacten sempre que els hi convé amb els espanyols del PP que tant de mal han fet i fan a Catalunya amb ls seves politiques anticatalanes que tots coneixem prou bé.

Però és que també estem farts d'aquells partits i poliics que descaradament i sense cap mena de mania ni escrúpols voten unes coses al Parlament de Catalunya, i desprès voten en contra quan es tracta de fer pinya amb els espanyols del PSOE.

També comencem a estar tips i farts de les divisions, sovint interessades per egoïsmes i personalismes, dels sectors independentistes, que no fan altra cosa que debilitar les forces socials i politiques sobiranistes/independentistes, i alhora donen carnassa als nostres enemics amb les nostres incomprensibles divisons.

De fet, jo particularment, ja ho tenia pensat i decidit abstenir-me a les properes eleccions generals tal i com ja ho he expressat en alguns apunts anteriors publicats al bloc. Esperem que la crida a l'bstenció prengui cos, i arreli profunament al si de la societat catalana que realment se sent i és independentista. Només debilitant electoralment als nostres adversaris, podrem anar-los minant i enderrocar definitivament. Esperem, espero, que sigui així pel bé de Catalunya.

El genocidi del poble Armeni comès pels turcs encara continua impune, per vergonya de la Unió Europea i USA

Dones armènies crucifixades pels turcs

El Genocidi Armeni genocidioarmenio comès abans, durant i després de la Primera Guerra Mundial encara continua impune per vergonya del món occidental. 

Els turcs van torturar i assassinar més d'1.500.000 armenis, nens, joves, homes i dones de totes les edats, i fins i tot massacraben els fetus de les dones ambarassades després de matar-les, molts altres van morir de fred i de fam, crims que encara no han merescut la condemna unànime del món occidental, i ni se'l considera genocidi.

Homes armenis decapitats pels turcs

Recentment ha sigut l'Argentina qui havia obert un procés judicial sobre aquella barbàrie comesa per la Tuquia islàmica i imperialista, i que a les darreres 24 hores el jutge federal, Norberto Oyarbide, ha donat una conferència de premsa on reconeix el genocidi turc contra el poble armeni durant els anys 1915 al 1923 cij.gov.ar.

Consulteu, també, aquest atre enllaç: diasdehistoria.

I a hores d'ara, amb un govern turc islamista que preten integrar-se a la Unió Europea, tots els ciutadans dels 27 països ens hem de plantar molt seriosament i exigir a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que d'una Turquia islàmica a la Unió res de res, i menys encara si l'orgull turc continua negant les cruels realitats que van viure els armenis sota el jou islàmic de l'Imperi Otomà PatriaJudia.

Per més que els politics ens vulguin fer creure que Turquia forma part d'Europa, tots sabem que això no és cert. Ni territorialment, ni culturalment ni per religió ni per tradicions i costums.

El president USA, Barak Hussein Obama, s'ha burlat de l'opinió pública internacional perquè va dir que reconeixeria el genocidi comès pels turcs i no ho ha fet mateomadridejos.

He penjat aquest apunt en record i memòria d'un poble, l'Armeni, que el seu únic delicte va ser que era cristià, que era un poble hereu de la cultura judeo/cristiana. Aquest va ser el seu delicte. In Memoriam.

Les Ong's catalanes s'haurien de dedicar a resoldre els problemes del nostre país on també hi ha gana i misèria

Les Ong's humanitàries, dites també de cooperació, de Catalunya s'han alçat contra la decisió del govern de la Generalitat després que s'hagin anunciat retallades substancials de les subvencions públiques que han rebut fins ara elmundo.es.

Tot i entendre la irritació d'aquestes entitats cooperants, i tot i acceptar en principi que la forta retallada de ls subvencions limitaran les ajudes a altre països, entenc que el Govern de Catalunya que està retallant per arreu, també redueixi aquestes aportacions a les Ong's via l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

També a casa nostra hi ha gana, misèria, desnonaments constants, families senceres a l'atur, cap membre de la familia té feina, i les organitzacions humanitàries de casa nostra estan desbordades elpais.com per a atendre el creixent nombre de persones i families que busquen ajuda a la desesperada.

No acabo d'entre allò de despullar un sant per vestir-ne un altre, com es diu popularment quan ens referim en casos com el que em motiva a penjar aquest apunt. Potser seria molt més positiu que totes aquestes Ong's dediquessin molts més esforços personals i col.lectius en denunciar sistemàticament la corrupció més que rconeguda de la majoria de govens dels països de l'anomenat Tercer i Quart Món. Corrupció més que coneguda i reconeguda, insisteixo, i que és la causa principal de la sistemàtica desatenció dels ciutadans d'aquests països.

Si del que es tracta és anar tapant forats, que és el que es fa amb aquestes ajudes internacionals, doncs posats a fer comencem a tapar-los a casa nostra abans que la casa sencera ens caigui damunt i ens aplasti. Aleshores ni nosaltres ni els altres tindrem cap sortida.

I per cert. No sé si totes aquestes Ong's passen anualment revisió, auditories, dels seus comptes  al tractar-se de diners públics. És de confiar que sí.

La Constitució Espanyola no la respecta ni el Govern: l'article 47 de la Carta Magna no s'ha respectat mai

De què serveix que un país tingui una Constitució si aquesta Constitució  no és respectada ni pels governs que la pomouen i l'aproven als Parlaments?. Pràcticament a diari se'ns informa de nous desnonaments de families i/o de persones de la tercera edat que no poden pagar els seus compromisos de l'habitatge que ocupen, siguin de lloguers o d'hipoteques elpais.

Què diu, doncs, la Constitució espanyola de l'any 1978 respecte al dret de l'habitatge digne?..., doncs aixó: derechorecogidoenlaconstitucion. I què?, deuen pensar els politics de tota mena, condició i de color ideològic, perquè cap d'ells ni s'ha esforçat durant els 32 anys de democràcia parlamentària en complir un dels articles constitucionals que afecten al tot el conjunt de la societat que diuen que governen.

Tan hi fa si la Moncloa l'ha ocupat l'dolo Suárez, el Felipe González, el José Maria Aznar i ara, durant 7 anys, el José Luis Rodriguez Zapatero, si cap d'ells ha fet cap esforç per a facilitar habitages dignes i a preus assequibles, mentre davant dels seus propis nassos els especuladors de la totxana s'enriquien any rere any, i ara s'atreveixen a fer el ploricó i a fer-se les víctimes activosladrillo per la caiguda de les vendes d'habitatges.

De què servex, doncs, una Constitució si els màxims responsables de respectar-la i complir-la se la passen per l'entrecuix?. Tots aquests governants mdiocres que hem tingut i que encara aguantem només es mereixen que a les properes eleccions els ciutadans ens abstinguem de votar o bé massivament emetem un vot nul. Aquests politics necessiten dels nostres vots per a legitimar-se, però què farien si la societat els gira l'esquena i no vota o vota nul?. En nom de qui i a raó de què ocuparieu la Moncloa?.

Raphael Schutz, l'ambaixador d'Israel, retorna a Israel

Raphael Schutz, ambaixador d'Israel a l'Estat espanyol, se'n torna a Israel per a fer tasques al ministeri d'assumptes exteriors del seu país. Per aques motiu hafet pública una carta on fa un ràpid repàs de la seva gestió diplomàtica al front de l'ambaixada a España al llarg dels darrers quatre anys i que no han sigut gaire fàcils.

Tot seguit reprodueixo el text íntegre de la carta de l'ambaixador que s'ha publicat a agai-galicia-israel:

Estoy terminando mi período de cuatro años como Embajador de Israel en España y regreso a Israel para continuar mi carrera diplomática en el Ministerio de Asuntos Exteriores en Jerusalén. Estos traslados de un país a otro son parte de la vida de un diplomático y suponen cambios de cultura, de idioma, de residencia, a la vez que suman experiencias, vivencias y amigos en distintos lugares del mundo. Estos días en los que finalizo en mi puesto y regreso a Israel son también días de reflexión personal y de resumen de una etapa.

¿Qué me ha sucedido en los últimos cuatro años? ¿Qué ha cambiado, si algo lo ha hecho, en las relaciones entre España e Israel? No hay duda de que la Embajada durante estos años ha pasado épocas “poco fáciles”. Tanto los días de la operación militar en Gaza, que Israel fue obligada a llevar a cabo por la lluvia de Qassam lanzada a la población civil del sur de Israel, como también los de la flotilla turca y sus consecuencias, fueron épocas poco agradables en la Embajada y para los diplomáticos. 

También el hecho de haber vivido en carne propia parte del odio y del antisemitismo que existen en la sociedad española es algo que me llevo conmigo.A pesar de todo esto, creo que hemos tenido también muchos momentos muy positivos, muy cálidos y muy emocionantes durante los últimos años, en lo personal por supuesto, pero también desde el punto de vista profesional, diplomático y de las relaciones entre ambos países.

He sido Embajador de Israel en la celebración del 25 Aniversario del establecimiento de relaciones diplomáticas entre España e Israel. Veinticinco años significan una sola generación, la primera después de casi 500 años de desconexión entre nuestros pueblos, lo cual supone 20 generaciones. En este sentido somos los pioneros que intentamos recomponer la ausencia de estos años para retomar la normalidad de las relaciones entre nuestros pueblos y nuestros países. Durante este año del aniversario hemos podido ver ya parte del potencial que subyace en esas relaciones con tratados, convenios, acuerdos, visitas de alto rango, importantes eventos culturales. En todo ello se puede sentir que las relaciones entre nuestros países sólo están haciendo que despegar.

Un ejemplo de esta sensación la hemos visto en la visita del Presidente de Israel, Excmo. Shimon Peres, a España y en la histórica visita de SS.AA.RR. los Príncipes de Asturias a Israel. Además de todos estos logros, hace pocos días hemos sido testigos de la fortaleza de la unión entre nuestros pueblos que comparten un pasado largo y rico. Varias plazas de ciudades españolas han sido escenario del concierto de rock del proyecto “Adumey ha’sefatot”. Casi 1.000 años después de que los poemas de Shlomo Ibn Gabirol fueran escritos aquí en tierras peninsulares, músicos israelíes los resucitan para el público español.Éstas son ciertamente mis palabras de despedida como Embajador de Israel en España, sin embargo, esta separación estoy seguro de que no va a ser muy larga.

¡Hasta pronto España!

Raphael Schutz 

Embajador de Israel

Enllaç: pilarrahola.

Els JJOO Jueus, o les Macabeades, comencen avui

Avui, dia 5 de juliol, a la capital austriaca, s'inaguraran la 13 edició dels JJOO jueus anomenats Macabeades Europees, tot recordant la revolta dels Macabeus contra els intents d'helenització d'Israel durant el segle II a.e.c.

Aquests JJOO de la comunitat jueva internacional van començar a celebrar-se l'any 1957 com a resultat de la prohibició que es va imposar als atletes israelians i jueus en general a participar als JJOO que tots coneixem.

Les olimpiadasjudias no són sectàries, com ho demostra que en l'edició d'enguany hi participaran atletes procedents d'un total de 39 països, entre ells d'España que enviarà 60 esportistes. Aquesta és la gran diferència entre uns i altres. Mentre el món cristià, occidental en general i el musulmà, vetaven i veten als esportistes jueus,-els van vetar durant 2 segles-, aquest poble no té cap inconvenient en convidar als atletes d'arreu del món a participar d'aquesta efemeride esportiva. 

En aquesta ocasió s'ha escollit Viena, donant-se el cas que és la primera vegada que aquests JJOO Jueus es faran a un pais de parla alemanya des de l'Holocaust. Uns 2000 atletes vinguts dels 39 països participants competiran en les diferents modalitats, un total de 17, des d'avui fins el proper dia 13.

Enllaç complementari: rtve.es.

VIDEO GENTILESA DE www.emg2011.eu.

Festival d'Estiu de Tarragona 2011: Programa d'actes

Roger Hodgson & Band donarà el tret de sortida, el proper dia 12 de juliol, a la programació del Tercer Festival d'Estiu de Tarragona. (Teatre Auditori del Camp de Mart a les 10 de la nit)

El dia 13 serà Jamume Vilaseca Quartet i Ravi Chary, (Pla de la Seu a 2/4 d'onze de la nit).

El dia 15 Sòmi, al Pla de la Seu a 2/4 d'onze de la nit).

El dia 17 Alfredo Rodriguez Trio, (Pla de la Seu a les 8 del vespre).

El dia 19 Monica Van Campen & Jordi Gaspar Trio (Plaça dels Sedassos, a 2/4 de dotze de la nit).

El dia 20 Natxo Tarrés & The Wireles (Pla de la Seu a 2/4 d'onze de la nit).

El dia 21 Arifa (Pla de la Seu a 2/4 d'onze de la nit).

El dia 22 Dobet Gnahore (Pla de la Seu a 2/4 d'onze de la nit).

El dia 23 Somni d'una Nit d'estiu i Lobgesang (Teatre Auditori del Camp de Mart a les 10 de la nit).

El dia 24 Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona (Auditori de Camp de Mart a les 8 de vespre).

Addenda.- Des d'aquest enllaç tinet.cat, podràs ampliar la informació de cada un dels grups que participaran al Festival i els preus de cadascun dels actes programats si prèviament cliques sobre els enllaços.

Tarragona i la perversió dels governs de la Generalitat

Des de la Generalitat de Catalunya, sigui qui sigui qui governi des de la plaça Sant Jaume, als tarragonins ens la tenen jurada i ben jurada des de fa anys. Quan tan sols fa uns dies se'ns deia que de la projectada Ciutat de la Justicia res de res, ara sembla que perilla fins i tot la capitalitat en l'àmbit sanitari diaridetarragona.

Des de Barcelona, als tarragonins, ens la tenen jurada, insisteixo, i la cosa ve de lluny, de massa lluny. Lentament però inxerorablement el port de Tarragona s'ha convertit en el receptor de mercaderies que molestaben al port de Barcelona. I mentre els barcelonins es desprenien del trànsit de mercaderies molestes i contaminants, com la soja i d'altres productes, ells anaven convertint el port en receptor de trasantlàntics plens de turistes. Cap intent fet des de Tarragona per a que barcos d'aquestes característiques amarressin al nostre port, ha merescut el més minim esforç, atenció ni interès de la Generalitat. Aixó sí, a la Costa Brava ja hi arriben amb l'evident vist-i-plau de la Generalitat que a hores d'ara no sé si és encara la Generalitat de tot Catalunya, de tots els catalans, o bé només és la Generalitat de Barcelona-Àrea Metropolitana-Girona.

Aqui, a casa nostra, o bé no hi fan res, o bé ens retallen a la minima expressió projectes com el de les instal.lacions esportives Sant Jordi tal i com ja ens ho han anunciat darrerament. Ni Caserna Central dels Mossos d'Esquadra; ni Ciutat Judicial; l'Hospital Joan XXIII trontolla amb les severes retallades, i també se'ns ha dit que d'un nou hospital res de res.

I alerta tarragonins, que el nou alcalde de Barcelona és de Reus i és del partit, coalició, que governa Catalunya des de la Generalitat. I recordem que a les eleccions municipals del passat dia 22 de maig, també ens van voler colar una possible alcaldesa, la Victòria Forns, que també és de Reus.
Ara és el moment que la corporació municipal tarragonina formada pel PSC, PP, CiU i la regidora d'IC-V demostrin als tarragonins la unitat politica per a plantar-se i dir prou a tanta ignominia i menyspreu per part dels qui ens han governat i ens governen des del 28-N. Ara és el moment de demostrar que pel damunt dels interessos de partit, Tarragona ocupa el primer lloc i és la prioritat de l'equip de govern i de tota l'oposició.

L'ONU ha acusat als terroristes de Hizbulà de la mort de Rafik Hariri, que fou primer ministre del Liban

Rafik Hariri

L'ONU ha fe públic el veredicte de la invstigació, llarguissima investigació, que ha fet a resultes del bestial assassinat del primer ministre libanès Rafik Hariri. 

Els culpables?, doncs els qui tothom es pensaba i sabia: els terroristes islàmics d'Hizbulà tan estretament vinculats amb els dictadors islàmics Bashar al-Assad de Siria i de Mahmud Ahmadineyad de l'Iran. Aquests són els noms dels quatre responsables de l'atemptat terrorista de Hizbulà: Salim Ayash, Mohamad Badredin, Asad Sabra y Abdel Magid Gambush, i dic múltiple perquè a causa de la bomba utilitzada van morir una vintena de persones més.

L'informe s'ha enviat al govern libanès abc.es, i és secret, diuen, malgrat que tothom sap d'on procedeixen els quatre acusats de l'assassinat malgrat no saber-ne els noms. Rafik Hariri, per cert, fou eliminat quan l'exèrcit sirià estaba ocupant el Liban, i en uns moments en que Hariri va plantar cara a les ilegitimes aspiracions sirianes pel que fa al prsent i el futur del Liba, que poc ha faltat per a que es convertís en una colònia del dictador al-Assad.

I a tota aquesta gent que no s'ho pensen dues vegades en matar a tots aquells que els hi fan nosa, a tota aquest gent terrorista, els antisemites de la projectada Flota de la Llibertat és a qui donen suport. Perquè mai podem oblidar, mai, que Hizbulà i Hamàs només tenen una idea al cap, i no és altra que la destrucció de l'Estat d'Israel.

Així que, pel que fa a mi, aquesta gentusa de la Flotilla, diputats inclosos que s'hi han afegit, em repugnen, entre altres coses perquè menteixen ells i tots aquells que els hi toquen la música des d'alguns mitjans de comunicació catalans i espanyols, denunciant falsament que els habitants de Gaza passem fam, calor i fred, fets que no són en absolut certs. Si així fós, ja no hi quedaria ningú a Gaza.
I per acabar vull insistir en el que ja deia al post flotilladelallibertat, que vaig penjar fa uns dies. Per què els de la Flotilla no es dirigeixen a port sirià de Latakia?. Allí el govern islàmic de Bashar al-Assad està assassinant pels carrers i places al seu propi poble.