Son Gotleu i la guerra campal dels salvatges nigerians

Foto dBalears.cat

Ni perdó de l'Etern ni perdó dels homes. Aquests nigerians salvatges i primitius que han provocat imperdonables destroces al mobiliari urbà que paguem entre tots, i que s'han enfrontat brutalment contra la policia al barri Son Gotleu de Palma de Mallorca dbalears.cat, ja haurien de ser expulsats del país en menys de 48 hores. 

N'estic segur que el 99 per cent de tota aquesta gentusa està a Espanya il.legalment. Què hi fan, doncs, aquí?.

No ens podem permetre per més temps aquestes reaccions i actituds agressives i, insisteixo, salvatges per si mateixes, perquè ja en tenim prou amb l'escòria social autòctona que alimenta l'anomenada secta antisistema. No cal que en vinguin més de fora a imitar als també salvatges antisistema, quan a més ningú els ha cridat per a que vinguin al nostre país.

Ja en tenim prou i massa amb el folclore que organitzen cada dos per tres altres sectes socials anomenades antirracisme i antixenofòbia com vàrem veure fa dos dies a Salt, que per cert poc els hi va faltar per quedar-se completament sols al bell mig dels carrers d'aquesta població gironina. Els il.legals i els immigrants iregulars haurien de ser expulsats immediatament de tot el territori.

Enllaç d'interès: somnoticia.cat. Assumeixo i aplaudeixo el contingut d'aquest valent article.

Heribert Barrera ha mort, però ha deixat un gran llegat

Els conceptes de la vida i de la mort van tan lligats un de l'altre que quan un dels dos fan acte de presència a les nostres vides sempre ens sorprenen. Un naixement és motiu de joia, i una mort provoca tristor i tot sovint llàgrimes. Heribert Barrera desprès d'haver fet un llarg, sudorós i sovint dolorós camí humà i politic sempre pensant en Catalunya, ha marxat silenciós, sense fer soroll com acostumaba a ser ell.

Heribert Barrera (Foto:NacioDigital.cat)

Heribert Barrera, un lluitador nat en la defensa dels drets nacionals de Catalunya vilaweb.cat, va batre la porta d'ERC l'any 2006 quan els nacionalistes/sucursalistes Joan Puigcercós, Joan Ridao, Ernest Benach, Carod Rovira i demés fauna dita independentista van donar suport al primer Tripartit. 

Qui li tenia de dir aleshores a l'Heribert Barrera que els qui van ser els seus amics de partit tornarien a repetir la nefasta experiència d'un segon Tripartit.
Així els hi va anar el passat dia 28-N, i així els hi va anar el recent dia 22-M. Ahir tota aquesta gent, concretament el Puigcercós i el Benach feien breus declaracions per TV3. Hagués sigut millor que callesssin, si encara els hi resta un xic de vergonya. Què poden dir aquests politics mediocres que es van vendre durant 7 anys llargs per un terç d'un plat de llenties. Res. I dic res perquè entre tots plegats han destruït la feina de decenis d'història patriòtica d'ERC, i ja veiem quin espectacle ens estan donant a tots els catalans amb les seves batalletes internes carregades d'ambicions politiques i de poder. S'estan fotent bufetades.
Heribert Barrera ens ha deixat perquè la vida en aquest Planeta té sempre un límit. Heribert Barrera a hores d'ara, i des de qualsevol racó de l'immens espai estelar, es deu fer un tip de riure, ara sí, observant als seus ex correligionaris d'ERC, perquè si ja ens fan riure als qui encara estem a la Terra....

I de les parides que ha dit el comunista Jaume Bosch directe.cat, val més no fer cap comentari, perquè aquesta gent ja es desqualifica ella mateixa.

Salt i el sonat fracàs d'una manifestació...multicultural?

La multiculturalitat un cop més ha fracassat estrepitosament a Salt. No més de 150 persones van fer cas a la crida insistent i estrident malgrat l'engreixament premeditat de xifres d'assistents d'alguns mitjans de comunicació.

El diari digital somnoticia.cat, ens ofereix una ampla visió gràfica i informativa pel que fa a la realitat d'una manifestació que s'ha quedat sola i abandonada per la població de Salt wikipedia i rodalies.

La mini manifestació de Salt

 I és que les cançonetes insistents de la multiculturalitat, de la Alianza de Civilizaciones, del diàleg intereligiós i demés entremesos que provoquen indigestió, orquestrades per alguns mitjans audovisuals i escrits, en cap moment responen a la realitat social i col.lectiva de Catalunya.
Salt ha sigut un clar exemple de com aquella multiculturalitat tan bramada no és tal, ni de lluny. I el problema és perquè els nouvinguts, que són o haurien de ser els primers en fer l'esforç a resituar-se per integrar-se al poble que els acull, majoritàriament no ho fan. En aquest sentit ja vaig penjar al bloc, fa dos dies, aquest post TarragonaDigital.cat, i és que de les paraules als fets hi va molt més que un pam.

Salt ha donat una exemplificant resposta quedant-se a casa o anant a la platja de la Costa Brava, enlloc de fer el joc a determinats col.lectius sectàris que tots plegats ja coneixem prou bé.
Addenda.- Article molt interessant i realista: benvinguts-a-cant-tothom.

l'Islam a La Unió Europea, i els cristians al món islàmic

La Catedral Basílica de Tarragona

A la pàgina digital del diari elpais.com, (obriu l'enllaç), es publica el resultat d'una enquesta realitzada a 2000 musulmans feta per Metroscopia on sembla, aparentment, que el col.lectiu musulmà que viu entre nosaltres majoritàriament se sent més o menys integrat i accepta les regles de joc de la nostra democràcia, de la nostra cultura occidental, tradicions, etc.

A nivell personal mai he donat excessiu crèdit a aquesta mena d'enquestes quan es fan, generalment, a molt poques persones. M'explico. Si el col.lectiu musulmà que diuen que resideix al conjunt de l'Estat espanyol supera en escreix el milió i mig de persones, les dues mil enquestades resulten una mostra molt poc fiable pel que fa als resultats que El Pais esbomba des de ls seves pàgines.

El fet que un 15%, és molt, reconegui que no té cap altra relació humana ni social si no és amb gent de la seva pròpia religió, i que un 10% solament es relaciona amb gent de la seva pròpia nacionalitat, aquests percentatges per si mateixos desvirtuen totalment la resta de percentages del 80 o del 70 per cent que diuen que se senten integrats. Fins a quin punt realment són sincers en les seves respostes aquesta gent?. Aquests enquestats que no s'integren, sumant-los, representen el 25% dels enquestats, que no és broma. I la integració real i sincera ha de començar per no estafar als països i als ciutadans que us acullen alianzacivilizaciones.

Però el que més m'ha cridat l'atenció del reportatge d'El Pais és el penúltim paràgraf on diu textualment: "La mayoría, el 92%, considera absolutamente inaceptable la violencia como forma de defender o difundir las creencias religiosas. Mientras, el 80% se muestra partidario de un Estado neutral, que no otorgue trato especial alguno a ninguna religión." I aqui era on volia anar a parar quan he obert aquest apunt (post).
Fixem-nos bé amb les frases: Volen un Estat neutral i cap tracte especial per a cap religió. Bé. Doncs jo els hi diria a tota aquesta gent que el que haurien de fer és començar per reclamar i exigir als seus governs islàmics que comencin a respectar amb total neutralitat, naturalitat i pla d'igualtat que a les terres musulmanes no es persegueixin i assassinin als cristians ni cremin i destrueixin temples, i alhora que autoritzin a construir esglésies catòliques, evangèliques, luteranes, coptes, armènies, etc.

Mentre aquesta igualtat no sigui recíproca i real, tots els resultats que ens puguin oferir els mitjans de comunicació sobre aquesta qüestió de la integració els tenim de posar en quarentena. Jo encara no he vist a cap col.lectiu musulmà, ni a cap associació de les seves, sortir al carrer de qualsevol ciutat de la Unió Europea  denunciant i condemnant obertament els assassinats de cristians i la crema d'esglésies a molts països islàmics.
Sense anar tant lluny, això ha passat i passa a l'Egipte, a l'Egipte de la revolució de la plaça de Tahrir, a l'Egipte que vol ser democràtic, i tots ells, aquests muuslmans que viuen a casa nostra, han callat, callen i atorguen.

Per més que diguin les enquestes, jo no us puc creure, perquè els resultats de l'enquesta esmentada és pura entelèquia.
* Enllaços molt interessants: alianzacivilizaciones, i bajurtov.

Els terroristes de Hamas i les provocacions contra Israel

Fa mesos que es veia venir la tensió politica i diplomàtica que va in crescendo entre Israel i Egipte. Els greus atemptats terroristes dels darrers dies promoguts per Hamas i demés grupets criminals que s'han establert a Gaza, confirmen una implicita convinència dels palestins amb el règim egipci post Mubarak.

Només fent un breu repàs de tot el que ha passat des del passat mes de febrer entre Israel i Egipte, ens pot donar una pista del perquè s'ha arribat al punt de tensió actual entre els dos països.

Dos atemptats ben planificats contra ls instal.lacons de l'oleoducte que travessa la península del Sinaí i que subministra petroli tant a Israel com a Jordània; crits contra Israel per part dels de la plaça Tahrir tot demanant el trencament de les relacons diplomàtiques entre Egipte i Israel; les proclames populars que denuncien que Hosni Mubarak emmetinava el poble egipici amb productes israelians, i no oblidem l'obertura de la frontera de Gaza amb Egipte dictada per l'actual cap del Consell Suprem de les Forces Armades egipicies, Mohamed Hussein Tantawi, etc.

I ara li tocaba el torn als terroristes de Hamas, faltaria més. Com pot dir aquest gent que trenquen la treva , si ja la van trencar ells solets fa quatre dies disparant bombres contra poblacions i ciutats del sud d'Israel causant ferits, morts i destroces materials importants?. Com poden, ara, acusar al govern d'Israel d'haver contraatacat en un clar i legítim dret d'autodefensa i no pas d'agressió?.

No ens recorda l'actual situació la que es va produir a finals del desembre del 2008, quan va esclatar el conflicte bèl.lic batejat com la guerra de Gaza?. Israel va reaccionar amb duresa legitima, desprès qe Hamas hagués disparat centenars de cohets destructors contra territori israelià. Només aeshores, i emparat pel dret internaconal d'autodefensa, el Tzahal masuah.org/tzahal va intervenir per aturar tanta barbàrie terrorista islamista. A més, no oblidem que a l'anomenada carta constitucional dels palestins no es reconeix per a res el ple dret a Israel a existir, ben al contrari.

Per tant, l'anunci fet pel govern egipci de retirar l'ambaixador d'aquest país àrab d'Israel vilaweb.cat, no és més que una altra passa endavant per aïllar Israel, presentar-lo com l'etern agressor, quan en realitat sempre ha sigut agredit, peró tots sabem que és la única democràcia real existent en tot el Pròxim Orient, i que està envoltada d'enemics que només esperen l'oportunitat per a destruir aquesta gran nació que tant ha aportat a la Humanitat.

El PIRMI i l'abús de 9000 moros que no viuen a Catalunya

La retòrica sectària de les esquerres del nostre país que han engegat repugnantment amb la qüestió del PIRMI, una campanya de desprestigi contra l'actual Govern de Catalunya, aquesta genteta hauria de saber per começar que el PIRMI no és, ni de lluny, un subsidi ara.cat, i que per a obtenir-la s'exigeixen uns requisits que molts beneficiaris no els complien latincat.org.

L'època dels bonismes i toleràncies injustificades s'ha acabat en benefici del conjunt de la societat catalana. El que no es pot permetre és que, per exemple, 9.000 moros estiguin cobrant del PIRMI quan ni resideixen no ja a Catalunya sinó que tampoc resideixen a Espanya elperiodico. D'altres que havien arribat a Catalunya d'altres terres peninsulars i que han retornat ala seva terra, també cntinuaven cobrant el PIRMI. No és just, perquè ens estaven estafant a tots els catalans que paguem els nostres impostos directe.cat.

Ja n'hi ha prou d'aprofitats i de vividors i de picaresques a costelles dels diners públics del nostre país. I ja era hora que un Govern de Catalunya, sugi e que sigui, hagi començat a posar ordre al desordre i desgavell que Catalunya encara arrossega de la pèssima gestió econòmica i poliica feta pel segon Tripartit, el Tripartit del defenestrat José Montilla. Les ajudes ha d'anar a parar directament als beneficiaris que compleixin totes les exigències administratives que contempla el PIRMI. Els temps de les caritats injustificades s'han acabat.
I per acabar només vull puntialitzar que és una obligació administrativa comunicar els canvis de domicili s ´s cas d'un canvi dintre d'un mateix municpi, i més encara si es va a viure a un altre poble o ciutat o a un altre país, sigui o no el d'origen. I això ñés e que no han fet milers d'immigrants estrangers, del Marroc especiament, ni els que havien vingut d'altres indrets d¡Espanya, i evidentment que aquest abús s'ha de tallar de soca arrel malgrat els escarafalls de les esquerres que sortosament tant aqui com allà són molt minoritàries.

Les Diputacions?, i la gàbia dels paràsits del Senat què?

Treure conills del barret, un rere l'altre, és cosa pròpia dels politics en època de precampanyes i campanyes electorals, tàctica de tots prou coneguda i alhora barroera.
Ara el candidat del PSOE-PSC, Pérez Rubalcaba, ens torna a sortir amb un altre estirabot, amb un atre conill albí, dient que s'haurien d'eliminar les Diputacions i està clar, el cor dels àngels del Govern de Catalunya no han perdut ni un minut per afegir-se a la proposta lavanguardia.

Rubalcaba en uns intents desesperats, però donant cops de pal cecs, per apropar-se a una societat que menysté com mai a la secta politica, als politics, vol destruir o reformar a fons les Diputacions, unes intitucions que si més no a Catalunya han sigut un aval i un punt de referència de moltes poblacions/municipis que han rebut ajudes de tota mena d'aquests organismes provincials.

Però Rubalcaba no convenç gens ni mica, perquè el que hauria de proposar en ferm i amb fermesa és la desaparició del Senat elimparcial, aquesta gàbia d'or de paràsits institucionals que no serveixen per altra cosa que per generar una despesa, solament en sous dels senadors, de més de 3.500 milions d'euros anuals, o el que és el mateix 14.000.000 d'euros per legislatura xornal.com.

El dia 20-N els vots en blanc o bé nuls han de superar en escreix els computats el dia 22-M que va ser de 583.620 (el 2,54%), quasi bé el doble dels que es van comptabilitzar a les eleccions generals anteriors (2008) que van ser 286.182 (1.1%). La secta politica espanyola i catalana no es mereixe altra cosa que el vot en blanc o bé el nul, i per als més cabrejats, marginats i oblidats el millor consell que se'ls hi pot donar és que ni vagin a votar.

La secta dels politics es meteixen una forta i turbulenta sacsejada de la societat, altrament mai reaccionaran perquè a més de viure en un núvol putrefacte, no els falta de res. I de les diputacions en tornaré a parlar més amplament, perquè a Catalunya, si desapareixen les diputacions, tot anirà a parar a Barcelona i àrea metropolitana. Per axò els de CiU, avui al govern de Catalunya, s'han donat pressa per donar suport a l'anunci del Rubalcaba.

Daniel Fernandez i les històriques claudicacions del PSC

Daniel Fernandez del PSOE-PSC

Quines ironies que té la vida i, especialment, al si de la secta dels politics. Ara ens surt el secretari general adjunt del PSOE al Congreso de los Diputados directe.cat, Daniel Fernández, dient que l'Oriol Pujol si va a Madrid és per a controlar a Duran Lleida per a que sigui ben submis als dictats de l'Artur Mas.

La veritat és que no sé què es pensen els politics, en aquest cas el Daniel Fernández que, tot i ser del PSC, és el secretari adjunt del PSOE a la Carrera de San Jerónimo. Sincerament, no crec que siguin precisament els del PSC els qui puguin anar tirant pedres a les taulades dels altres, perquè si hem de parlar de sotmetiments i submissions potser que des del carrer Nicaragua comencin a analitzar el paperot que fan els socialistes catalans lligats i ben lligats al PSOE des de fa quasi 30 anys. Sembla que el Tejero els va acollonir a tots, i des d'aleshores no se sap ben bé on comença i on acaba el PSC, i on comença i on acaba el PSOE. Ens ho haurien de deixar ben clar, perquè mai els catalans hem pugut entendre els vostres doble jocs bruts dels vots emesos si és a Catalunya i desprès a Madrid.

I tornant amb l'Oriol Pujol i amb l'espanyolista Duran Lleida. Sigui el motiu que sigui que empenyi al Pujol a ser el número 2 de CiU, potser Catalunya i fins i tot els socialistes catalans ho agraireu, si realment serveix per a evitar un possible pacte d'aquesta coalició amb els del Partido Popular que tant de mal ens ha fet al conjunt dels catalans, sense oblidar, però, els danys que també ens ha fet la submissió i claudicació permanent del PSC al PSOE.

Allò de la palla a l'ull del veí...., i la biga on és?.

O Europa reacciona ja, o ens en anem tots a la merda

Ja ho veieu. Tres moros reivindicant al criminal i genocida Adolf Hitler

La covarda politica de bonisme i d'intolerable tolerància que els governs d'Europa, inclosa l'España de Zapatero està clar, i d'Europa globalment, ha estat fent durant els darrers anys amb la immigració massiva que ens ha envaït, dóna com a resultat l'aparició de tota l'escoria humana, diria infrahumana, que ens envolta. D'exemples n'hi ha per a donar i per vendre.

Els darrers i gravissims fets viscuts al Regne Unit amb cinc morts, desenes de ferits, edificis i comerços incendiats i incinerats desprès d'haver-los saquejat i destruït interiorment; desprès de la destrucció de vehicles i de mobiliari urbà, tot això en gran part és culpa, gravissima culpa, de les politiques migratòries excessivament tolerants engegades i defensades irresponsablement per la UE. 

I què està passant a casa nostra?. Doncs en menor escala, de moment, el mateix. Mirem si no el que ha passat durant dues nits consecutives a Lloret de Mar hoy.es, o el que passa a la costa tarragonina amb els manteros, immigrants il.legals, que es dediquen a plantar cara i fins i tot a agredir a la nostra policia lavanguardia.
Si a tota aquesta escòria humana no se l'expulsa de Catalunya, d'España i d'Europa globalment, no trigarem gaire en anar tots plegats a la merda perquè serà una societat del campi qui pugui. I els responsables màxims, repeteixo i insisteixo, seran els governs febles, mediocres i incapacitats per a plantar cara, agafant les banyes de cara, del gravissim problema que cada dia va a més i que sembla que no té aturador.

Aquesta barbàrie viscuda recentment al Regne Unit, en qualsevol moment reventarà per un altre cantó de la Unió Europea. És qüestió simplement d'esperar quan i a quin pais o països els hi tocarà la rifa dels bàrbars pels seus carrers i places. És simplement qüestió de temps.

I que no em vinguin tota aquesta mena de genteta d'esquerres comunistoides i demés amanides dels Drets Humans, perquè els Drets Humans exigeixen el respcte mutu, la tolerància mutua, la conviència en pla d'igualtat, etc. Però quan aquests arguments es trenquen per una o altra banda, s'ha de trencar la baralla i dir prou a tanta inhumanitat expressada pels carrers de diverses ciutats d'Anglaterra i de casa nostra.

Edifici londinenc destruit i calcinat per la barbàrie dels infrahumans

Esquerra Republicana de Catalunya i la militància sectària

"S'han de fer primàries, o no sabrem quina força tenen els que es presenten.
ERC, no es un partit piramidal, i els militants son els que tenen l'última paraula.
I en quan a les opinions dels que no son del partit, no compten, son l'enemic que vol destruir ERC".

Foto extreta del digital Directe.cat

He volgut encapçalar aquest post amb el comentari sectari que una tal Anna ha penjat a directe.cat, referent a la informació de si els d'ERC han de fer primàries o no per a escollir el cap de llista del partit en vistes a les eleccions espanyoles del 20-N. 

He de confessar que mai he militat a ERC però sí que per contrarrestar la perversa politica anti ERC que va desplegar l'ex president espanyol José Maria Aznar a resultes de l'encontre de Carod Rovira amb repesentants d'ETA, sí que us vaig votar. L'any 2003 vàreu rebre moltissims vots de catalans mai adscrits a les files d'ERC. Va ser una reacció patriòtica contra l'Aznar i la seva perversa politica anticatalana.

Però han passat pràcticament 8 anys, vuit anys que els vostres màxims dirigents han anat vivint de la rifeta pactant amb els autonomistes del PSC que estaven i estan lligats de peus i mans des del carrer Ferraz, m'explico?, i amb els d'IC-V que com a màxim al que aspiren és a promoure una España federal, però mai la independència nacional de Catalunya. Vàreu governar durant dues legislatures, en dos Tripartits, i tots els catalans ja hem vist el que han donat de si en favor i benefici de la nostra nació catalana.

A la tal Anna li vull dir, i per extensió a tots els militants d'ERC que comparteixen el teu sectari criteri, que avui ja heu perdut 9 vots, i us diré com. Avui en una trobada d'amics, erem nou, un d'ells ens ha fet conèixer la noticia de Directe.cat, la portava impresa, amb els comentaris que seguien a continuació, i a tots ens ha sorprès la mala llet de l'Anna. 

Doncs, com diu un altre comentari, ja us ho fareu el dia 20-N. De moment heu perdut nou vots, i si continueu menystenint a molts catalans i privant-los de donar simplement la seva opinió sobre el que es pugui coure al si d'ERC, doncs segur que seran milers els qui us giraran l'esquena com ja hem fet nosaltres. 

Nosaltres nou ja ho tenim més que decidit. Arreveure Anna, i que t'aprofiti el teu carnet de militant. Potser el que haurieu de fer és analitzar en profunditat el vostre fracàs com a partit, tenint en compte els resultats electorals obtinguts els dies 28-N del 2010, i del 22-M del 2011.
Que l'Anna i els seus no pateixin. Ja us deixarem les mans ben lliures per a que us destruiu vosaltres mateixos. Serà tot un espectacle.

Felicitats Javi Poves per denunciar la porqueria del fútbol

Javi Poves

Potser que ja era hora que algú tan directament afectat pel tèrbol món del fútbol, digui uns quantes veritats de tota la merda que envolta aquest immens negoci, que no esport, a nivell planetari. Javi Poves lavanguardia als 24 anys ha tirat les botes a més de la tovallola, fastiguejat d'un món on el diner és el rei, no l'esportivitat.

Qui em coneix sap molt bé que el fútbol per a mi fa anys que ha deixat de ser un esport sa en el més profund sentit de la paraula. El fútbol s'ha convertit en un repugnant negoci i un sistema prou eficaç explotat pels governs per a tenir a les masses entretingudes (és allò del pa i circ dels romans) i que encara és vigent en ple segle XXI.

Sempre he considerat vergonyós i insultant les desenes de milions d'euros i/o de dòlars que cobren els futbolistes per donar unes quantes patades a una pilota, a més de les que es foten entre ells, que tot sovint un partit de fútbol s'ha convertit en un ring de boxa.
La sana competitivitat esportiva de fútbol d'anys enrere ja és història. Quantes copes, recopes, copetes i gots de vidre s'han tret de la màniga els tot poderosos i màxims responsables del fútbol nacional i internacional?. Quantes competicions?. Ni se sap, he perdut el compte. 

I en mig de tota aquesta porqueria i femer que envolta el món futbolero, ens topem amb les televisions que serveixen de finestra ben aprofitada per atontar més a les masses, i la TV3 és una televisió que més aviat sembla el canal privat del CFB que no pas la televisió pública de Catalunya. Per acabar només afegiré que mai he vist un partit de fútbol ni des de cap estadi ni des de casa.

Felicitats Javi Poves, repeteixo, per la teva valentia i gosadia al denunciar la porqueria que hi ha darrere dels bastidors del món del fútbol.

Els homes i les dones del futur

Al PSC la submissió i el servilisme l'allunya de Catalunya

El PSC no aixecarà el cap a Catalunya mentre s'entesti en continuar fent el joc de la Puta Ramoneta. És a dir, recórrer al doble vot sobre una mateixa matèria si es tracta de votar al Parlament de Catalunya o al Congreso de los Diputados. Mentre el PSC s'entesti en no constituir-se en grup pròpi a Madrid, i continui el seu maridatge amb el PSOE, els catalans dificilment poden continuar confiant amb els socialistes catalans.

La Catalunya que se'n va de cap al pou

El Pepe Montilla ens fa saber que el PSC té possibilitats de guanyar les eleccions generals del 20-N a Catalunya lavanguardia. 

Home, si tenim en compte que part de les retallades que el govern d'Artur Mas ha fet i preveu fer en un proper futur són conseqüència de la pèssima gestió financera feta pel govern que va presidir precisament el Montilla, i que la intensa crisi econòmica que patim tots els catalans i els espanyols és conseqüència de la nefasta politica econòmica feta pel Rodriguez Zapatero al llarg dels darrers tres anys, la veritat és que no crec que els catalans, majoritàriament, estiguin per la feina de votar als socialistes siguin d'aqui o siguin d'allà. A més, si també tenim en compte les lluites internes al si del PSC entre els espanyolistes i els autonomistes que desitgen el grup pròpi, i que diuen que presentaran com a cap de llista a la Carmen Chacón, que tots sabem el gran paperot que va fer en l'assumpte de la retallada de l'Estatut pel TC, no són precisament arguments per a animar-se a votar al PSC el dia 20-N.

Tant el PSC com la resta de partits haurien de tenir molt en compte el gran desencís i la desafecció dels ciutadans envers els politics, més encara si recordem que els politics s'han negat a rebaixar-se les nòmines, mentre carreguen el mort de la crisi a les butxaques del poble.
Qualsevol dia ens diran que retallen més els sous dels funcionaris, que l'IVA pujarà al 20% com a minim i que les pensions dels jubilats es congelaran per segon any consecutiu. I així és com els politics pensen que els votem i que consumim més?. En quins diners?.
I per últim. Pepe Montilla que acusa a Duran Lleida d'aspirar a ministre, hauria de recordar que ell, el Montlla, ja ho va ser ministre d'indústria, i que no va ser precisament per la brillant gestió ministerial feta que va destacar. No va durar ni una legislatura.
Addenda.- El Parlament de Catalunya va votar en contra de rebaixar els sous dels càrrecs públics: directe.cat, naciodigital.cat, racocatala.cat, radiocatalunya.ca, i etc.Veniu a demanar-nos el vot, veniu.

La Flotilla humanitària o "el silencio de los corderos"

EL GENOCIDI BRUTAL DE L'ISLAMISTA SIRIÀ BASHAR AL ASSAD

El fracàs estrepitós de la Segona Flotilla dita humanitària periodistadigital que neuròticament només denuncia a l'Estat d'Israel per atemptats contra els Drets Humans, hauria deixat de ser un fracàs si en lloc d'intentar infructuosament arribar a l'anomenada Franja de Gaza, hagussin desviat els seus vaixells en direcció als ports de Latakia (Siria) o de Sanaa (Iemen), on han mort milers de civils que reclamaven llibertat i democràcia.

Aquests elements humans són tan sectàris i perversament manipuldors de la realitat sociopolitica del Pròxim Orient, que fa temps que han perdut el nord del què és realment defensar les llibertats, la democràcia i els Drets Humans.

Com és que no oganitzeu en caràcter d'urgència, diria jo d'emergència, una altra Flotilla per anar i fondejar al port de Latakia, port maritim de Siria a la Mediterrània, per a denunciar el genocidi, -allò sí que és un genocidi cruel i inhumà- , que està cometent el règim Baasista islàmic del clan Assad que porta 40 ays esclavitzant als sirians?. Com és que no heu pensat, també, en engegar una altra Flotilla per dirigir-vos al port iranià de Bandar Abbas portbandarabbas, del règim fonamentalista i dictador dels Ayatolah?.

La vostra perversa manipulació i sel.lecció aplicant els Drets Humans segons quines siguin les vostres amistats sel.lectes o els vostres enemics hasbarats, aquests drets els obvieu o els utilitzeu com un espantall de matamosques.

Esteu tan ofuscats pel vostre odi contra Israel, la única democràcia real existent en tot el Pròxim Orient, que sou incapaços de reaccionar i actuar contra els qui sí que atempten criminalment contra aquests Drets Humans que indignament tant us esforceu en magnificar i reclamar. Insisteixo, sou perversament hipòcrites!.

Dos enllaços: sielmonestanformos. i aquest altre islamtotalitarismo.
* MANIFEST CONTRA EL TOTALITARISME ISLÀMIC: manifiesto/totalitarismo/islamico.

Grecia planta cara a Turquia per la immigració il.legal

El govern grec està construïnt una fossa/muralla de 120 quilòmetres de llargada per 30 metres d'amplada i 7 de fondaria a la regió d'Evros fronterera amb la Turquia islàmica de Tayyip Erdogan. lavanguardia. 

És com una gran trinxera anti carros de combat i que està construïnt l'exèrcit grec. El motiu no és altre que aturar d'una vegada per totes l'entrada il.legal d'immigrants a Grècia que, des de Turquia, penetra per la regió d'Evros la més oriental del país helènic i membre de la UE.

I com sempre, perque aquesta gent sempre estan protestant i queixant-se, ja ha tornat a sortir l'islamista Erdogan denunciant la construcció de l'esmentada fossa que a ell ni li va ni li ve perquè no toca ni un milimetre de territori turc.

I cal felicitar profundament al govern de Grècia per la seva encertada i necessària decisió. Europa no pot engolir més immigració, al contrari. El que haurien de fer tots els governs de la Unió Europea és expulsar d'una vegada per totes a tots els immigrants irregulars i il.legals que s'han colat al continent. 

És igual que siguin turcs, sudanesos, marroquins, libis, ugandesos, o pasquistanís, etc. Se´ls ha de fer fora de les fronteres de la Unió Europa, altrament no ens anem queixant dels top manta, de la delinqüència creixent (també hi ha delinqüència autòctona, tot sigui dit), i del mal viure d'aquesta gent. Si només a España hi han més de 4 milions d'aturats i 1.300.000 families que tenen tots els seus membres a l'atur, com es pot donar feina als il.legals que segons la llei haurien de ser expulsats, i si romanen al país no poden treballar si no és en la condemnable i també il.legal economia submergida?.

Per a que es fan les lleis, si desprès els governs són els primers en incomplir-les?.

Enllaç: wikipedia.
Webcam d'Atenes

Rubalcaba ens ha tornat a tancar la porta al Pacte Fiscal

Però que ens pensem els catalans, que el PSOE o el PP Rubalcaba/Rajoy:las10diferencias, que són pastats amb el seu espanyolisme visceral, ens donaran la mà i signaran el Pacte Fiscal per a Catalunya directe.cat?. És que som il.lusos al meu pais?. Encara tenim esperances que des de Madrid s'eforcin a entendre'ns i comprendre els constants menyspreus i greuges que Catalunya ha rebut, reb i continuarà rebent d'aquelles terres aspres i llunyanes i d'uns politics que a la seva ment només existeix el concepte de l'España Una, Grande y Libre?.

Rubalcaba y Rajoy, tal para cual

I què ens pensem els independentistes que hem vist en el darrer any com s'ha disgregat, dispersat i enfrontat entre les diferents faccions dites independentistes?. No s'adonen aquests d'ERC, de SI i demés grups i grupúscols que amb les nostres divisions i lluites internes estem donant carnassa als espanyols que es deuen fer un fart de riure a costelles nostres?.

Els timids i febles clams que de tant en tant escoltem (llegim) de determinats sectors de l'independentisme català, com ara el de treballar per a constituir una mena de Bildu a la catalana, no es poden prendre seriosament. Els enfrontaments i divisions de l'independentisme han calat massa fons a les consciències de molts catalans decebuts.
Laporta als quatre dies d'assolir via SI el seu escó al Parlament se'n va anar. Desprès es va afegir amb els d'ERC a l'ajuntament de Barcelona i ja vàrem veure els grans resultats electorals que van assolir el passat mes de maig, i no ca dir la patacada que ERC va rebre el 28-N.

Així no es pot treballar amb rigor, seriositat i amb eficàcia per a la nostra independència nacional. Així el que fem tots plegats és pena. I ara ja veiem el que passa a les interioritats inconfessables d'ERC per la renovació de la direcció del partit i per veure qui serà qui encapçali la llista del 20-N proper. Franco, potser des de la seva tomba, es farà un fart de riure tot celebrant el seu aniversari.

Alfredo Pérez Rubalcaba ens ha tornat a dir no al Pacte Fiscal, i Mariano Rajoy que de moment té tots els numerets per pujar els esglaons de la Moncloa com a president d'aquesta España que ens nega el pa i la sal, com a bon patriota espanyol que és ens tancarà la porta sorollosament tot enfotent-se pel darrera de la ingenuïtat dels catalans, i els catalans contiuarem sent espoliats. 

Així, ben dividits i barallats, sí que farem Pàtria!.

El Ramadà, TV3 i l'alerta islamista feta pel CNI espanyol

Aquest és el concepte islàmic de la convivència

Ahir la TV3 ens va fer saber a tots, a bombo i plateret, que els musulmans començaven el mes del Ramadà. Des de primeres hores del matí fins a la nit, en tots els informatius, ens van fer sabedors d'aques fet religiós musulmà que a la gran majoria de catalans ni ens va ni ens ve. Simplement no ens interessa per a res iniciativaatea.

Amb el regust amarg dels successos de Noruega de fa 10 dies, a ls darreres hores el CNI espanyol terrorismoislamistaelcnialerta alertaba a totes les autoritats del creixent islamisme i dels perills que això comporta per al conjunt de la nostra societat, i no només de la nostra, sinó la de tot el conjunt d'Europa elpais.islamismo, i fins i tot molt més enllà mexico.cnn, o bé enlacejudio.

A què ve, doncs, fer tant la gara gara per part de TV3?. Es parla fins a l'atipament de la convivència, de la multiculturalitat, de la nefasta i suicida Aliança de Civilitzacions alianzacivilizaciones, del respecte a les diferències culturals, religioses, socials, etc, però ho respecten tots això?. 

Convivència vol dir respecte a l'altre, i sembla que no és precisament el que inciten governs islàmics com el del Marroc per exemple elpais/actualidad. I el govern caducat del Zapatero, què fa per a fer front a aquestes abominables ingerències d'un govern islamista que fot el nas a on ningú li ha dit que el posi?. Que el govern del ja defenestrat encara president Rodriguez Zapatero, li queden 111 dies, ha demostrat abastament la seva submissió als interessos del món islàmic és de tots prou sabut, el que no es comprèn és que calli, que no digui la boca és meva desprès que mitjans de comunicació com El Pais i molts altres google/islamismo ens informin del que s'està coent d'amagatotis al si de l'Estat espanyol nouscatalans.cat.

Matar cristians, el nou esport dels islamistes

Que no ens vinguin els de TV3 fent propaganda barata i innacceptable com ho està fent darrerament sobre convivències i toleràncies. La convivència i la tolerància ha d'implicar a tots, als autòctons també, però més encara als que arriben de fora, perquè són ells qui han de començar per respectar el nostre sistema de vida, la nostra democràcia, els nostres costums i tradicions i la nostra història, no al revés, altrament trenquem definitvament la baralla i campi qui pugui, perquè aleshores 'enfrontament obert sociocultural i religiós estarà més que servit, i els primers responsables del conflicte seran els politics.

Dos enllaços: reusdigital.cat, i redliberal.stopyihad, i és qe la xarxa avui en va plena, farcida, de l'amenaça real de l'islamització d'Espanya i d'Europa que s'està cuinant en països teòricament amics: alerta-islam, rtve.es, alertadigital, foropoliticoislamismo, etc.
El fracàs de les politiques del govern Zapatero no està únicament amb la desastrosa gestió de la crisi econòmica, no. Zapatero que sembla que ens ha estat governant il.lumintat qui sap per quin malèfic barrufet, a nivell de politica exterior també ha sigut i és un fracàs. Fa dos mesos que el seu govern deia, per boca de Rubalcaba, que no s'elevaria l'estat d'alerta per l'amenaça islamista publico.es, i ara el CNI ens surt amb la noticia prou alarmant, massa alarmant, per a tots.
Marxa Zapatero, somniatruites, veste'n cap a casa i oblida'ns juntament amb la teva ministra d'afers exteriors que sembla que ni s'assabenta del que es cou al món musulmà que ens envolta. Sembla que només serveix per allò de les paritats, per res més.
* I per acabar el post, aqui deixo aquest altre enllaç juego/macabro/atentado/suicida. Així és com eduquen els islamistes radicals als infants i nens.

Jo també em solidaritzo amb Dinamarca

20-N i Zapatero: Què se n'ha fet de l'esquerra europea engolida pel fort remolí de la crisi econòmica mundial?

 El passat dia 13 de juliol, a la secció de politica, el diari El País publicaba un interessantissim article de Sami Naïr biografiasyvidas. Sense extendrem més, perquè l'article ja parla per si mateix, em permeto la llibertat de reproduir-lo al meu bloc:
"El fracaso de la izquierda europea ante la ofensiva del neoliberalismo nunca ha sido más patente que hoy. La crisis actual del capitalismo financiero tendría que haber provocado desde hace mucho tiempo su debacle. Sin embargo, allí donde la izquierda europea gobierna está obligada a hacerlo todo para salvarlo. Hay en ello algo propiamente surrealista. ¿Por qué ironía de la historia la izquierda se encuentra, como el médico, en la cabecera de un sistema que supuestamente debe combatir en nombre del progreso y de la justicia?

Sami Naïr

 El electorado de izquierdas, desconcertado por este viraje, o gira hacia la derecha populista o se refugia en la abstención política. La revolución neoconservadora ha emprendido desde los años ochenta la demolición sistemática del modelo del Estado social, adquirido en reñidas luchas históricas y con grandes sacrificios de movimientos obreros del siglo XX. En Europa, esta ofensiva ha sido acompañada por la izquierda bajo el pretexto falaz de la construcción de Europa.

La socialdemocracia, y más aún el social-liberalismo, sometiéndose a este modelo, han tirado por la borda sus ideologías socialistas, sus valores más fundamentales de solidaridad; en el mejor de los casos (Alemania, España, Francia) han defendido unas políticas de privatización ocultas tras unas redes sociales para proteger a los más débiles; en el peor de los casos (blairismo) se han convertido en punta de lanza de la reacción ultraliberal, cuando no han simple y llanamente desaparecido (Italia).

Pero la crisis actual del modelo liberal europeo pone hoy al desnudo la impotencia de la izquierda: no solo no puede oponerse a la ofensiva del liberalismo, que quiere siempre más privatizaciones, sino que está ahora sin proyecto, sin programa y ha perdido, salvo en los países del norte, el apoyo de las clases populares. Convertido en el partido de las clases medias, ya ni siquiera es capaz de protegerlas, puesto que estas padecen en todas partes la devaluación de sus estatus social, que atribuyen en general a la fiscalidad creciente de las políticas públicas. Y es por ello que se vuelcan progresivamente a la derecha, siguiendo así a una gran parte del electorado popular. Al final, está evidentemente la extrema derecha europea, que cosecha en todas partes los frutos envenenados de esta deriva.

El resultado de la pérdida de identidad de la izquierda está aquí: a fuerza de haber apostado por la economía liberal, se ve arrastrada por la “derechización” de la sociedad. Pero la verdad es que la sociedad vira a la derecha porque la izquierda liberal no es percibida como una alternativa a la derecha. Si el electorado se pronuncia ahora cada vez con más indiferencia por la derecha o la izquierda no es por elección ideológica, sino más bien por despecho hacia unas políticas que se parecen como dos gotas de agua. La izquierda ya no marca la diferencia.

Le hará falta tiempo para hallar un nuevo aliento. Puesto que, contrariamente a la derecha, necesita ofrecer un proyecto que supere el orden existente. Debe representar la esperanza de un mundo mejor. Para aquellos que no se resignan a la desaparición de la izquierda (posible, como en Estados Unidos), el primer deber es identificar bien los problemas históricos a los que está confrontada. El material conceptual clásico de la izquierda apenas sirve ya; el paso a una civilización globalizada, el papel estructurador de las nuevas tecnologías inmateriales (Internet), la irrupción del principio de responsabilidad en la gestión del medio ambiente, la disolución de las viejas relaciones de clase y la formación de nuevas estructuraciones sociales, el ascenso de las potencias emergentes y de sus clases medias, y otros muchos factores más, imponen la elaboración de nuevos paradigmas, mucho más complejos que aquellos que sirven solamente, como hoy, para conquistar el poder.

Más allá de este trabajo necesario y riguroso de comprensión del nuevo mundo, hay al menos tres condiciones previas para la construcción de una futura izquierda.

En primer lugar, la autocrítica. La izquierda debe interrogarse sobre sus equivocaciones, no para culpabilizar a las generaciones que la han llevado al abismo, sino para no repetir los mismos errores: es un deber de memoria necesario para su propia identidad y para el pueblo. Los partidos socialistas europeos deben someterse a un serio examen de conciencia, puesto que cargan colectivamente con la responsabilidad del fracaso frente al liberalismo destructor del Estado social. ¿Cómo puede ser que la izquierda haya dejado instalarse una economía mundial potencialmente delincuente, con un “sistema bancario a la sombra” (Shadow Banking System), que, por medio de los activos tóxicos, representa más de 650.000 millardos de dólares? ¡Eso es 10 veces el PIB mundial! Mientras que se pide a los asalariados más débiles, a los funcionarios que defienden el servicio público, a las clases medias que cargan con la parte más grande de los impuestos, a los obreros endeudados y devaluados, a los jóvenes abandonados en el camino de la vida, que paguen para salvar ese sistema delincuente. En efecto, la izquierda no ha instaurado este sistema, pero ¿qué ha hecho para combatirlo desde hace 30 años? Sin autocrítica, no habrá aggiornamento de la izquierda.

En segundo lugar, la definición del campo de valores de la izquierda y de su proyecto histórico: ¿sigue siendo una fuerza de transformación de la sociedad? ¿Se trata de hacer funcionar “bien” el capitalismo, o de emancipar a la sociedad? ¿Hacia dónde? ¡No es concebible que unos partidos que se dicen “socialistas” no sepan lo que puede ser un socialismo del siglo XXI! Los pueblos quieren un proyecto humano de solidaridad colectiva; el mero consumo infinito de las mercancías no puede ser este proyecto: se haga lo que se haga, nunca será más que un medio de existencia. ¿Qué significa pues hoy una sociedad “socialista” mediante la democracia? ¿Qué sentido tiene? La izquierda europea debe enunciar su proyecto y asumirlo con franqueza. No debe avergonzarse de su identidad.

Por último, la toma de conciencia de la revolución que se ha producido en las mentalidades. Lo que han demostrado tanto la primavera árabe como el magnífico ejemplo del 15-M español es la irrupción masiva de la demanda ciudadana en la elaboración del interés general por parte de las mismas poblaciones. 
Es la crítica a la forma partido, que ha perdido su legitimidad a consecuencia de la sordera y la arrogancia respecto a las aspiraciones profundas de las fuerzas más vivas de la sociedad 20-n-reservadoderechoadmision.

Eso no significa el fin de los partidos, puesto que una sociedad democrática sin partidos es una sociedad totalitaria, no democrática, sino que los partidos deben cambiar, en su forma como en su función. En su forma, para aprender a cristalizar las aspiraciones populares democratizando su relación con el pueblo, rechazando su consideración únicamente como una masa de electores manipulables; en su función, definiendo unos programas realistas y realizables. 
Ser un partido que escucha y no miente: puesto que la exigencia de ética está en el corazón de la política democrática moderna. Sin una reforma en profundidad de su visión del mundo, de sus métodos de acción y de sus medios de funcionamiento, la izquierda europea corre el riesgo de patinar durante mucho tiempo aún. Pero desgraciadamente ese tiempo no está vacío: lo pagan muy caro los más débiles, que sufren los costes de un sistema económico cruel y simplemente indigno de una humanidad civilizada".
Enllaç a El País: elpais/movimiento-15M.

Dolores de Cospedal, la pepera de Castilla - La Mancha, i el canvi politic anunciat pel conservador Partido Popular

Aquesta pepera que s'ha atipat de denunciar als del PSOE per la pèssima gestió de la crisi econòmica, em refereixo a la Dolores de Cospedal, recent entrenadeta com a presidenta de Castilla-La Mancha, les primeres coses que ha fet des del seu nou càrrec és incrementar els sous dels seus assessors i càrrecs de confiança elpais.com.

Imagineu-vos el que faran aquests de la dreta pura i dura si el dia 20-N aconsegueixen els vots suficients per seure a la poltrona de la Moncloa durant els propers quatre anys.
Vaja, que els pobrets politics del PP, no poden sobreviure amb nòmines de 3.000 euros mensuals nets. On és l'austeritat que els del PP han estat demanant dia sí i dia també?. Què farà aquesta gent que amaga sota clau el seu programari del què pensen fer si guanyen les eleccions politicaactualidad?. Quin pla de xoc politica.elpais preparen per a reactivar l'economia?. 

Segur que als ciutadans ens escuraran més les butxaques i les nòmines, ens incrementaran l'IVA i altres impostos directes o indirectes, ens martiritzaran fins a limits insospitables, però els seus sous ni els dels diputats no els tocaran, no cal patir per això. Ja paga el poble: Els politics ens estan tractant descaradament a tots plegats com els cornuts i a damunt paguem el beure.

La secta politica, tant i fa les sigles, és prepotent, perversament despòtica i se'n fot del poble, i el poble al damunt acota el cap. Fins quan?.

Alfredo Perez Rubalcaba i l'explosiva bombolla del totxo

El candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba

Que a aquestes alçades de la crisi econòmica que ofega al conjunt de les societats catalana i espanyola ens surti Alfredo Pérez Rubalcaba, candidat socialista per a les eleccions del proper 20-N, reconeixent que la bombolla del totxo s'hauria d'haver reventat abans elperiodico, a mi particularment em resulta esperpèntic i un ofensiu insult als ciutadans.

Tirant d'hemeroteca, que per això està, ens trobem que l'any 2003 des de la Unió Europea ja se'ns alertaba de la bombolla abc.es. L'any 2008 es continuaba amb l'alerta libertaddigital, i l'any 2009 continuaba el regitzell d'advertències malgrat la sordera incomprensible de Rodriguez Zapatero i del seu govern burbuja.info. I una altra advertència-acusatòria de la UE d'avi mateix elperiodicoextremadura. Qui dóna més?.

Podria continuar afegint enllaços sobre les advertències que arribaven des de tots els quatre cantons d'Europa i fins i tot dels americans, però Zapatero amb un descarat optimisme malaltís, es va tancar en banda fins i tot quan la crisi, l'any 2008, ja havia esclatat estrepitosament.

I així estem, i fins aqui hem arribat sense saber quan el tren de les bruixes (recordeu aquell trenet de les fires de la bruixa i l'escombra?) arribarà a alguna estació, perquè de moment el tren de la crisi a España i naturalment també a Catalunya no té aturador.
Pérez Rubalcaba, que ara es lamenta de no haver actuar quan tocaba, que ha format part dels dos governs de Zapatero no té perdó. Més d'un milió tres-centes mil families de l'Estat tenen tots els seus membres a l'atur, i malgrat la minsa reducció temporal de l'atur durant l'estiu, encara hi han vora cinc milions de ciutadans que van pel carrer esmaperduts sense saber com ocupar les hores perquè no tenen feina i a casa és un no viure.

Zapatero marxarà per la porta de la cuina de la Moncloa, o per la gatera, i Rubalcaba haurà de ser molt clar, transparent, i veraç durant tota la precampanya i campanya electoral que ens espera per a que pugui começar a ser creïble, si és que ho aarriba a ser, vist el resultat de la desastrosa gestió que el seu govern ha fet de la crisi que ens atenalla a tots, però no als politics, perquè aquests continuen vivint folgadament i amb pensions que ja voldriem molts catalans i espanyols per a nosaltres.
I per acabar aquest apunt, solsament afegir que jo, particularment, el dia 20-N penso quedar-me a casa. No penso votar ningú, perquè com ja deia al post que vaig penjar fa dos dies, el dia desprès del 20 de novembre, guanyi qui guanyi la crisi la continuarem suportant, perquè tots plegats, uns i atres, són el mateix: Son más de lo mismo.
Enllaç: Burbujainmobiliaria.