Tibet lliure!, tot boicotejant tota mena de productes de la Xina comunista

La criminal repressió, sovint silencosa, que el govern comunista de la Xina sotmet al poble tibetà, hauria de merèixer la denuncia sistemàtica i pública de la societat civil internacional. 

Dic de la societat civil perquè si esperem que ho facin els nostres governs anem ben apanyats, especialment els tibetans que viuen segrestats per un govern despòtic i cruel ja fa 60 anys.

Els USA, Europa (la Unió Europea) en conjunt i globalment el món occidental han girat l'esquena a tot un poble en nom  de la macro economia i de l'anomenada globalització que tots veiem a on ens ha portat.
Als governs europeus els hi hauria de caure la cara de vergonya pels seus sistemàtics silencis i complicitats amb el règim comunista/capitalista, oh paradoxa!, d'una Xina on els Drets Humans són trepitjats escandalosament a diari. Quina Europa de les nacions és aquesta que ens ha tocat viure?. Què se n'ha fet de tots els protocols i acords internacionals que s'han adoptat a l'ONU per a la defensa de les llibertats individuals però també de les llibertats dels pobles?.
Ara, tots aquests politics ineptes i traidors als principis als quals es van solidaritzar en el seu moment, callen davant de tanta ignominia comesa pels comunistes xinesos amb el poble tibetà, com també callen per interessos estratègics i politics davant de la canallada que el reietó del Marroc està cometent amb el poble saharaui.
Estem fent, hem fet en nom de l'economia, de la globalització, una Europa moralment malèvola i corrupta, i tot i així s'han atrevit a crear o inventar-se un Tribunal Internacional per a fer justicia. Quina justicia?. Em sento avergonyit de la Unió Europea i de tots els seus governants, i no cal dir dels USA.
A la societat civil només ens queda engegar un boicot total als productes xinesos, i alhora denunciar els silencis dels nostres governs per avergonyir-los si és que encara els n'hi queda una mica.

Gregorio Peces Barba és un anticatalà repulsiu i digne de tot menyspreu

Aquest tal Gregorio Peces Barba hauria de tenir molt clar que no ofen qui vol, sinó qui pot. De brabuconadas y desprecios dels castellans, a més d'estar-ne farts, ens resulten menyspreables i repugnants. Que vagin dient aquestes barbaritats contra Catalunya i cointra els catalans que encara ens allunyarem més de Castella, d'España.

Llàstima, Peces Barba, que aquelles bombes que van caure sobre Barcelona no caiguessin damunt de la tomba del CondeDuquedeOlivares, a Loeches, prop de Madrid, i el fulminessin definitivament. Llàstima, perquè s'hauria fet justicia. A Catalunya al tal Peces Barba ja el coneixem prou, no cal que ens vulgui donar senyals de vida dient tanta parida junta i en tan poc temps.

Que aquest socialista no es preocupi pels catalans, que ja sabem per on hem de caminar i trepitjar quan es tracta de les relacions Catalunya-España. Amb bombes o sense bombes, Peces Barba, Catalunya sempre s'ha aixecat i ha tirat endavant la Nació Catalana. La història no menteix. I la veritat que si s'hagessin abraçat amb els portugesos a nosaltres ens haguessin fet un favor infinit. Llàstima, de veritat, que no se n'anessin en direcció a l'oest, allà on es pon el Sol.

Fa un temps que aquest socialista es lamentaba des d'un article d'opinió publicat a un diari madrileny, que els madrilenys estaven abandonant el socialisme, i resulta que amb aquestes declaracions descaradament anticatalanes el què està fent és que els catalans encara s'allunyin més del vostre pretès progressisme. I tot això passa a les portes de les eleccions del dia 20-N. Peces Barba ha fet un gran favor als seus socis catalans.

Qui s'ho ha fer mirar és el Peces Barba directe.cat, no nosaltres.

El PSC-PSOE i Olé!.Així es fa home, així es fa carrera a 25 dies del 20-N

Entre els del Partido Popular que això de Maò els sona a polaco; el socialista històric Peces Barba que fa uns dies deia que només hi ha una nació, España, i que la resta són simplement expressions culturals; quan la darrera enquesta d'opinió destaca el creixement imparable dels partidaris de la independència de Catalunya, i ara els socialistes catalans que votaran en contra de l'oficialitat de la llengua catalana a la UE intocabledigital.cat/, cronica.cat, està més que clar que les desgràcies que patim de tot ordre a Catalunya, a España i a Europa són clara conseqüència de l'autisme i elevada mediocritat dels politics que ens governen i dels qui ens volen governar.

Així es fa home, no ho podieu fer millor per a que el dia 20-N molts electors potencials us girin l'esquena que és el que us mereixeu els del PSC que ja heu demostrat abastament durant més de 25 anys la vostra supeditació i servilisme als interessos de l'espanyolista PSOE. 

Són moltes les bufetades que ens heu donat a la cara votant unes coses al Parlament de Catalunya i desprès votant en contra al Congreso de los Diputados. Ja són excessives i insultants les vostres continuades baixades de pantalons.No cal que ens ensenyeu més el cul votant en contra de la llengua catalana al Parlament Europeu, quan  només faltaran tres dies per al 20-N. Vull creure que tots vosaltres, inclós el Rubalcaba, teniu assumida la clatellada electoral que rebreu d'ací a 25 dies justets que resten pel dia de les eleccions.
El vídeo que encapçala aquesta entrada al bloc és més que contudent. Rajoy ja va pels carrers, places i fòrums com el president virtual de moment, sabedor que la Moncloa l'està esperant gràcies als desastres politics i econòmics comesos pel PSOE que ha comptat amb la vostra ajuda incondicional, la del PSC, encara que en alguns casos perjudiquessiu els legitims interessos de Catalunya.

  Tireu endavant fent d'escolanets del Rubalcaba i Company tot girant l'esquena a les aspiracions de centenars de milers de catalans, que ben cert que així fareu carrera a l'estil cranc.

El Kurdistà ha patit un terratrèmol de 7.2 graus mentre l'atacaba Turquia

Mentre les forces ocupants i opressores turques massacraven la població kurda, la població d'aquesta nació sense Estat fa 48 hores que va ser sacsejada per un fort terratrèmol de 7.2 graus que va ser seguit per continuades rèpliques de menor intensitat.

Com molt bé puntualitza media.cat, el terratrèmol que la majoria de mitjans d'informació van dir que s'havia produït a Turquia, segons uns, i altres al Kurdistà turc van cometre un error, si més no de sensibilitat i respecte envers el poble kurd que fa anys i panys que lluita per al seu alliberament nacional de les urpes, especialment de Turquia, però també de l'Iraq i de Siria. El terratrèmol no es va produir a Turquia, es va produir al Kurdistà.

Turquia que mai ha reconegut el més que evident i documentat genocidi del poble Armeni a començaments del segle passat, i que té aterrat al poble kurd amb les seves bestials incursions militars contra aquest poble que subjuga, ara es vol erigir com el mestre d'escola (o de les madrasses?) de la mal anomenada Primavera Àrab. Una primavera que s'ha despertat amb l'islamisme com a bandera a la Libia alliberada de Gadafi i a la Tunissia post dictadura d'Alí. No sé per on veuen, tant periodistes com politics, que a tot això se li pot dir primavera àrab.

I tornant a la Turquia islamista d'Erdogan, a tantes organitzacions ¿humanitàries pro drets humans? que defensen aferrissadament aquestes revoltes islamistes els hi recordaria que la nació més gran del món sense Estat com és el Kurdistà està esperant que també entri a les seves agendes de protesta i denuncia, perquè és un poble oprimit i massacrat periòdicament pels turcs. Totes aquestes Ong's descaradament sectàries, si s'aprecien a si mateixes el Kurdistà ha d'estar dia rere dia a la seva agenda reivindicativa.

Tarragona: XXVII Clicle de Tardor organitzat per les JJ.MM de Tarragona

Vista parcial del Teatre Metropol de Tarragona

Un  any més, les Joventuts Musicals de Tarragona han organitzat el Cicle de Concerts de Tardor que enguany serà la XVII edició.

Per al proper dimarts, dia 25, i a partir de les 8 del vespre, s'oferirà el concert inaugural Temporada 50è Aniversari de les JJ.MM de Tarragona que serà dirigit per Rosa Torres Pardo i amb Inés Borràs i Carles Santos al piano (a quatre mans) interpretant obres de Denyssy, Schubert, Satir, Ligeti i Santos.

Per al dimarts dia 8 de novembre a les 8 del vespre,  s'espera al Conjunt XXI!, grup instrumental amb la participació d'Anna Alàs, mezzosoprano, interperant-se la Sinfonia núm 4 de Gustav Mahler. Es tindrà un record especial per al famós músic ja que es commemora els 100 anys de la seva mort. La versió que s'interpretarà de las Quarta simfonia és basada en l'arranjament que Arnold Schönberg va realitzar per a la Sala de Concerts de Viena a començaments del segle XX.

Per al novembre, dimarts dia 15, concert de piano a càrrec de J.E. Bagaria que interpretarà obres de Mozart, Liszt, Chopin i Schumann. Tots els concerts es faran al Teatre Metropol.

Duran Lleida és la màxima expressió del patetisme politic a Catalunya

Duran Lleida (foto: Somnoticia.cat)

Patètic, no se m'acut cap altra expressió per a qualificar a aquest politic democratacristià i descaradament regionalista. 

Duran Lleida s'ho hauria de fer mirar i ben mirat, i no per psicòlegs, sinó per psiquiatres. Que a aquestes alçades surti amb aquests estirabots sobre l'homosexualitat i el seu més que declarat regionalisme sempre supèditat als dictats de Madrid, és com per apretar a córrer i no para fins arribar a Groenlàndia. Quin politic més repulsiu somnoticia.cat.

Duran Lleida, a més de patètic, em resulta, a més de repulsiu, histriònic i prehistòric. Vés predicant les bondats del teu regionalisme Duran, i ves predicant segons les normes vaticanistes pel que fa a l'homosexualitat i al lesbianisme, perquè cada cop t'aniràs trobant més sol i menystingut pel conjunt de la societat catalana que, de fet, ja comença a ser hora que així sigui. 

Un bon moment de plantar cara a aquesta mena de politics que ja porten massa anys xumant de la mamella, és boicotejar-los sense més el proper dia 20-N. Els catalans tindrem una bona oportunitat per a demostrar-li qui és ell i qui som els catalans col.lectivament. I està clar que boicotejant al Duran Lleida, a la UDC, també es boicotejarà als seus socis de CDC, avui tots plegats al Govern de Catalunya. Però si tenim en compte que de moment, si més no, cap veu autoritzada de CDC ha sortit al pas de tanta insolència, és que també comparteixen els criteris del regionalista Duran Lleida. 

El dia 20-N boicot a aquesta mena de gent, així de clar. Ja ho sabem tots i des de fa massa temps que el Duran mai ha estat per la independència i sobirania de Catalunya. No cal que ens ho torni a recordar que no som ni idiotes ni desmemoriats.

Adolf Hitler era un home extraordinari?, sí, i Jesús no era jueu, era palestí

La ignorància és molt atrevida?, sí. L'estupidesa humana no té limit, perquè l'estupidesa i la supèbia són filles, són fruit, de la ignorància més supina i tot sovint perversa elboomeran.
La ignorància fa que l'humà afectat per aquest virus maligne negui les evidències històriques, que confongui racisme amb xenofòbia i que al damunt digui, afirmi sense pudor, que Adolf Hitler fou un home extraordinari naciodigital.cat. Sí que fou extraordinari, diabòlicament i perversament extraordinari. Va ser un criminal massiu i en tota regla, fou una repugnant caricatura sinistra i grotesca del ser humà.
Què sarcàstica que és la vida.... espanaisrael.
Els de PxC han expulsat a aquest militant de les seves files perquè diuen que ignoraven que fos neonazi.
Cadascú que pensi el que vulgui d'aquesta gent.
El que ja és més indignant és que un periodista, (a tot n'hi diuen periodistes), afirmi en un dels seus treballs que Jesús, de la tribu de David, era palestí asihabloespinete. Aqui la ignorància ultrapassa la ignorància sincera. Aqui la ignorància és malintencionada. No s'ha de córrer massa per conèixer, encara que sigui una miqueta, la història narrada als evangelis, en tots els evangelis siguin apòcrifs o no. Palestina no existia com a tal fins que els romans que dominaven cruelment les terres del regne de Judà van batejant-les com a Palestina en pla de mofa en record dels filisteus, enemics mortals del poble hebreu. Encara avui, en àrab, Palestina es pronuncia coma Filistin, (Filisteus), entre altres coses perquè en aquesta llengua, al seu alfabet, el so de la "P" no existeix. Per exemple: per dir España els àrabs en diuen Asbania, i de Portugal en diuen Burtuqal.
Quan hom topa amb tanta manipulació de la història; quan hom topa amb persones que neguen l'Holocaust, incloent-hi a la llista a bisbes i cardenals de l'església vaticana, hom s'adona que no sempre la ignorància és per desconeixement, sinó que és satànicament perversa, perquè posats a dir bestieses, aquesta gent qualsevol dia ens sortiran dient-nos que Adam i Eva també eren palestins i que parlaven en àrab.

“la verdad apenas es un susurro y la mentira un grito interminable. Aquella se propaga a través de la razón; la falsedad, por contra, se transmite mediante los tantanes de la propaganda. Una medra poco a poco, si es que no se malogra en el viaje. La otra, en cambio, germina por ensalmo, igual que la avena loca o la cizaña, y a ningún terreno le hace ascos.” (Joseph Roth)

Mira Awad, cantant palestina, no veu gens clara la pretesa Primavera Àrab

Mira Awad i Noa

Mira Awad, la cantant palestina/israeliana que va representar Israel fent un duo amb la cantant israeliana Noa l'any 2009 MiraAwad, demà presentarà el seu darrer disc All my faces a la sala madrilenya  Galileo Galilei elpaiscultura.

Llegint l'article/entrevista d'El Pais signat per Tomasso Koch, qualsevol s'adona que la gran noticia que va trasvalssar al terrosime palestí especialment de Hamàs, a la franja de Gaza, amb l'alliberament de vora 500 palestins convictes de delictes de sang, alguns terrorifics, és un fet reconegut fins i tot per aquesta cantant filla de pare palestí i de mare búlgara.

La mateixa cantant reconeix que molts dels terroristes palestins alliberats ja han expressat la seva voluntat de tornar a la lluita, la qual cosa no fa més que confirmar que l'exèrcit israelià molt possiblement a alguns o a molts d'aquests excarcerats els tornaran a atrapar desprès de cometre atemptats criminals contra la població civil israeliana. Valgui, però, l'operació d'intercanvi d'aquests assassins per Gilad Shalit perquè sigui com sigui aquest jove israelià ja torna a estar al seu país, a casa seva.
I de la tan manipulada i tergiversada Primavera Àrab què en diu aquesta cantant palestina?. Doncs és força clara, perquè es mostra molt esceptica tot considerant que aqustes revolucions a alguns països àrabs estan orquestrades i dirigides pels integristes islàmics. Només cal veure que ha passat a Egipte amb l'atac bestial contra l'ambaixada d'Israel, o les declaracions del que en diuen les noves autoritats de Libia que ja han dit que s'aplicarà la Sharia, com els Germans Musulmans ho volen fer a Egipte o el que està passant a Tunissia. I compte amb el Iemen, perquè l'agitadora iemenita que va ser recentment Premi Nobel de la Pau, forma part de les files d'una formació politico/islàmica radical iemenita.
De Primavera Àrab res de res elpais, en tot cas es pot parlar de la tardor o de l'hivern àrab.

Gilad Shalit ja és lliure. S'ha alliberat del captiveri del terrorisme de Hamàs

Gilad Shalit ja és lliure de la urpes dels terroristes islàmics de Hamàs. Enhorabona Shalit. Erem milions de persones d'arreu que esperavem la teva plena llibertat. Enhorabona, també, a Israel perquè malgrat l'angoixa i el dolor de molts familiars víctimes del sagnant i despietat terrorisme islàmic, s'han d'enorgullir al constatar que un sol soldat, sergent en aquest cas, de l'exèrcit israelià, un sol insisteixo, val per mil terroristes.

Quin poc valor que es donen ells mateixos. En quina poca estima es tenen aquesta gent. Però el que és important és l'alliberament d'aquest jove que ha tingut de suportar el captiveri durant 5 anys llargs en mans d'una banda de criminals i assassins.

Temps hi haurà, hi hora, per a posar les coses al seu lloc tal com està manat. L'alliberament de criminals islamistes ja tindrà el seu moment i hora per a fer la justicia que es mereixen. Tan sols és qüestió de temps.

José Montilla i Celestino Corbacho seran denunciats davant la fiscalia

Els diputats al Parlament de Catalunya per SI, Alfons López Tena i Uriel Bertran, pensen denunciar davant la fiscalia a l'ex president de la Generalitat, José Montilla, i a Celestino Corbacho cronica.cat, per un pressumpte delicte de pagar sobresous a alts càrrecs de l'administració de la diputació de Barcelona.

Els màxims reprsentants politics de Solidaritat per la Independència han qualificat els fets de molt greus segona la informació publicada per Crònica.cat.

Si és certa l'acusació, que en principi s'ha de creure, serà una mostra més del despilfarrament de diner públic en benefici de la secta politica del nostre pais.

Només ens falten denuncies com aquesta per a confirmar-nos als ciutadans, les corrupteles de la politica i dels politics per a engegar-los a quasi tots al cubell de la brossa i desprès tapar-lo ben tapat. 

D'ací uns quants dies sortiran pels carrers i per les televisions demanant-nos el vot, i la nostra resposta hauria de ser massiva i contundent, i aquesta resposta no pot ser altra que l'abstenció electoal massiva el dia 20-N. No es mereixen per a res els nostres vots que només els serveixen per engreixar les seves butxaques.
* Més informació a 324.cat.

Les nefastes politiques de les esquerres han donat ales a la dreta

Qui la fa, la paga. És una sentència popular però real i efectiva. Les enquestes publicades les darreres setmanes per diversos mitjans de comunicació demostren fibns a quin punt els ciutadans estem farts i indignats per les politiques d'unes esquerres que han destruït tot el que s'ha construir durant els darrers 32 anys.

Parlar del Zapatero a aquestes alçades em provoca vòmit, i recodar la gestió dels Tripartits de Catalunya, especialment pel liderat pel José Montilla em produeix angunia i basca.

 Possiblement que Catalunya en sortirà perdent i molt si el PP guanya per majoria absoluta, i España també hi perdrà, però qui realment haurà obert el camí deixant-lo ben aplanat per a que Rajoy sigui el president espanyol a partir del dia 20 de novembre són el PSOE a nivell d'Estat espanyol i a Catalunya les esquerres, mal dites esquerres perquè d'això en tenen ben poc.

I qui haurà facilitat la creixent influència en la politica catalana de la PxC e-noticies.cat, també hauran sigut aquestes esquerres covardes i mediocres que en cap moment han sabut plantar cara al problema real que ha sorgit al si de la societat catalana i espanyola pel que fa a la immigració, especialment de la immigració il.legal i/o irregular amb un bonisme i tolerància amb aquesta gent indignant i escandalosa.

La societat s'ha sentit desemparada, marginada i castigada severament des de tots els angles per uns governs dits d'esquerres que ja ha dit prou, i les urnes el dia 20-N remataran la jugada engegant a aquestes esquerres al racó més ombrívol del Congreso de los Diputados, com els catalans ja van fer amb les eleccions del passat mes de novembre i del mes de maig d'enguany. Les esquerres han de pagar i ben car, s'ho mereixen en escreix, tots els seus pecats politics comesos especialment durant els tres darrers anys.

S'han carregat la societat del benestar en un tres i no res. Però el centre dreta capitanejada per CiU que continua castigant-nos amb descarades mesures antisocials també ho pagarà. Aqui, qui guanyarà, serà la dreta pura i dura per culpa de tots ells.

La politica catalana i la societat estan immerses en el caos

Llegir els diferents mitjans de comunicació dia sí i dia també, més aviat em produeix una desagradable sensació de viure immers en una societat caòtica i sense direcció.
Els politics perden més temps desqualificant-se entre ells, que no pas posant-se d'acord per a fer front als greus problemes econòmics, socials i laborals que ens turmenten com a societat des de fa ja tres anys. I fins quan?.

Fan pena, tristor, els esperpèntics espectacles que els politics catalans ens ofereixen des del Parlament, i també fan pena els que ens han ofert i ofereixen des del Congreso de los Diputados. Els de PP i els del PSOE s'han dedicat duran aquests anys a tirar-se plats pel cap, tot per assolir el poder per part d'uns, i per no perdre'l per part dels altres. La resta de forces politiques simplement han fet de comparses i poc més. Per a uns i per als altres han primat els interessos de partit per sobre dels interessos col.lectius, això és evident, no coldria ni dir-ho.
Com s'entén si no, per exemple, que els catalans hagin valorat tan malament al presient del grup parlamentari del PSOE-PSC, Joaquim Nadal e-noticies.cat?. I com es pot entendre la devallada electoral de CiU, dels socialistes, segons diuen algunes enquestes publicades recentment en només 8 mesos?.
S'explica per l'afartament de la societat envers els politics. El caos que es viu al si del col.lectiu professional sanitari i a l'ensenyament, dos pilars fonamentals de qualsevol societat desenvolupada, són un detall més de la incapacitat dels politics d'agafar la bèstia per les banyes.
L'espectacle de circ que ens ofereixen una vegada més els independentistes, és una mostra més d'aquest caos politic o sociopolitic en el qual està immersa la politica i la societat catalana. Quants tombs ha donat el Joan Carretero en els darrers dos anys?. És tot un detall de per on van els trets.
Caos?, està clar que sí. Només cal veure l'enrenou que s'ha produït fa 48 hores amb el concert dels ultres. Crec sinerament que aquesta gent, que no estan il.legalitzats al menys que jo sàpiga, tenen tot el dret de manifesta-se, com el tenen els de PxC, i com ho fan els d'extrema esquerra, els antisistema o els que s'autoanomenen antifeixistes i contra la xenofòbia.
De fet, si ens ho mirem fredament, ens adonem que uns i altres només són capaços d'arreplegar a les seves sorolloses manifstacions un petit grapat de persones. Això sol ja ens demostra qui són uns i altres. El que passa és que fan molt de soroll i molta autopropaganda, perquè si no ni ens enterariem que aquesta gent existeixen.
Tot plegat fa tanta basca, que aqui poso punt i final a l'apunt abans que em dispari i en digui alguna de grossa media.cat. El 20-N a mi no m'espereu a peu d'urna, perquè no hi seré en tot el dia.

El volcà de l'illa d'El Hierro ha entrat en erupció i és visible des de terra

Alfredo Pérez Rubalcaba i els sous dels diputats i dels senadors

 Alfredo Pérez Rubalcaba, candidat del PSOE per a les eleccions del 20-N, ha expressat a les darreres hores tot un regitzell de propostes ara.cat que si bé en principi haurien de ser ben rebudes pel conjunt dels ciutadans catalans i espanyols, mereixen per la meva part ser comentades entre atres coses per arribar massa tard i malament.

Per començar moltes de les propostes que Rubalcaba ha anunciat i continua anunciant des que és candidat socialista a la presidència del govern espanyol, ja les haguessin pogut engegar durant la legislatura que s'acaba. 

Li vull recordar, al candidat Rubalcaba, que al començament de la darrera legislatura, any 2008, els diputats es van apujar el sou més d'un 3% per sobre de l'IPC, i que és escandalós i insultant que a les nòmines dels diputats i senadors només se'ls retingui un 4,5%, ,molt lluny del que Hisenda ens reté mes rera mes al conjunt de treballadors i també als jubilats als qui Zapatero els hi va congelar el sou l'any passat, i els tornaria a congelar per a l'any 2012, va dir.

Al candidat Pérez Rubalcaba se li ha de recordar, a més del que cobren els més de tres-cents diputats, el que també cobren els senadors, els membres d'una cambra, el Senat, que s'hauria de tancar i barrar per la seva total inutilitat i inoperància. Només serveix per alimentar un bon grapat més de politics, per a res més. Ara sembla que l'ex ministre d'Interior es desperta i ens diu que els politics, els diputats i senadors, només podran tenir un sou, però no parla de les sectàries jubilacions que perceben quan deixen els càrrecs ni tampoc diu res de, si tot cobrant les sucoses pensions vitalicies que els hi queden, també podran tenir altres ocpuacions remunerades, perquè Rubalcaba deu saber molt bé que els jubilats i pensionistes no ho poden fer.

En fi, la veritat és que tota aquesta berborrea i promeses de darrera hora que ens fan els politics, tant i fot qui sigui, són cortines de fum tòxic, i dic tòxic perquè és amb aquesta estratègia com enganyen a molts ciutadans, però per sort no a tots.
Ah!, per cert. Abans de donar per acabat aquest apunt, vull afegir que desprès dels desenganys que he tingut dels politics, no solament de Rubalcaba, sinó de tots sense excepció, com ja vaig dir a l'apunt que vaig penjar el passat dia 24 de setembre, jo ja no penso tornar a votar mai més. Per mi, ja podeu trencar ls urnes.

                                   ELS SOUS I PRIVILEGIS DELS SENADORS INÚTILS

Artur Mas ha dit que el Govern no cobrarà la paga extra de Nadal, i els parlamentaris de Catalunya també seguiran l'exemple?

La noticia ha saltat fa poques hores, tot i que s'ensumaba alguna cosa en aquest sentit. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que el Govern i els alts càrrecs de l'administració catalana renuncien a la paga extra de Nadal lavanguardia, diuen que per fer-se solidaris amb les brutals retallades en sanitat i ensenyament que estan aplicant.

El detall s'agraeix, però al meu entendre hi ha un però. Els parlamentaris també renunciaran a la paga extra nadalenca?. Perquè si bé el president s'ha donat manya en recorda-nos que l'any passat el govern ja es va retallar el sou, caldrà recordar, també, que fa poc més de dos mesos, quan SI va proposar en una sessió parlamentària rebaixar el sou dels parlamentaris, Solidaritat es va quedar sola i amb la proposta rebutjada.

Perquè no és el mateix, ni de lluny, rebaixar un 10 per cent de la nòmina d'un funcionari que la d'un parlamentari, perquè les proporcionalitats no quadren.

Haurem d'estar molt amatents a les reaccions dels representants del poble, els 135, i veure que faran o que pensen fer amb, com a minim, la seva paga extra de Nadal.

Tarragona, els trens de rodalies i el metro de Barcelona

Aquest matí he llegit a la pàgina digital de tottarragona.cat que els diputats provincials de CiU s'han oposat a l'acceleració dels tràmits administratius, i també politics, per a que s'engegui d'una vegada per totes els trens de rodalies del Camp de Tarragona abans que acabi l'any tal i com ja estava previst.

Vista parcial de l'estació de Renfe a Tarragona

Tot i que a la noticia no s'explica clarament el perquè els de CiU van votar en contra, mentre que la resta de partits amb representació a la Diputació de Tarragona, sí que van votar a favor d'accelerar els tràmits, una cosa queda ben clara per a tots els tarragonins. 

La qüestió de fons és l'ancestral animadversió dels barcelonins, especialment dels politics, envers Tarragona. Aquesta animadversió és crònica i no és patent dels qui avui governen a Catalunya, no, en aboslut.

L'antitarragonisme, un cop més, ja va quedar ben demostrat amb l'anterior Govern presidit pel Montilla i amb la Llei de Vegueries.

Quants anys els tarragonins fa que només fem que escoltar promeses, i de contemplar esquemes i plànols del que ja hauria de ser una realitat?. Em refereixo al arraconat projcte del Tramcamp pregonat als quatre vents per l'anterior conseller de Politica Territorial Joaquim Nadal. Finalment se'ns va dir que per la qüestió de finançament es crearia el servei de rodalies de Renfe, i ara sembla que ni això tindrem al menys a curt termini.

Però alerta tarragonins!, perquè des de Barcelona, i des de la conselleria de Politica Territorial encapçalada pel conseller Recoder lavanguardia, ja estan ressuscitant un mort, vull dir una altra linia de metro: el del Passeig de Gràcia-Plaza España.

Ara no hi han diners, diuen des de Barcelona, però n'estic segur que els treuran d'allà on sigui per a fer realitat aquesta nova infraestructura barcelonina. Mentre, aqui, a Tarragona i al Camp de Tarragona en general, ens haurem de resignar i esperar un, dos, tres o qui sap quants anys per a que algú del Govern de Catalunya se'n recordi de nosaltres.
No recordem, encara, el teatre mediàtic/politic que fa cosa de 7 anys van organitzar els del Primer Tripartit amb la Ciutat de la Justicia de Tarragonao amb les repetidament incomplertes promeses de les noves instal.lacions esportives Sant Jordi de l'avinguda d'Andorra/Rambla President Companys?.
No recordem la roda de premsa del conseller de justicia del Govern Maragall acompanyat pel aleshores Conseller Primer, Josep Bargalló, prometent la ràpida posada en marxa del projecte de la Ciutat de la Justicia?. On és aquesta ciutat?. Barcelona, Girona i Lleida ja la tenen, però a les terres del sud, els de la Catalunya Nova als de la Catalunya Vella els hi suem.
I això que la demarcació, provincia, de Taragona és la segona de Catalunya en nombre d'habitants. Ai de nosaltres si enlloc d'estar on està Tarragona estès a la Vall Fosca...!

Duran Lleida i el deure d'integrar-se dels immigrants

Duran Lleida m'ha sorprès amb les seves declaracions fetes elpuntavui.cat relacionades amb els problemes que originen els immigrants a l'escola, fora de l'escola i per la seva manca, en general, d'esforçar-se en integrar-se al si de la nostra societat, perquè ho diré un cop més:

"Són els immigrants qui s'han d'integrar i assumir els nostres costums i cultura i mai a l'inrevès perquè seria suicida per la nostra part".

Que els molts problemes que ha generat i continua generant la immigració s'arrosseguen dels governs dels Tripartits és més que evident. El pervers i negatiu bonisme e-noticies.cat practicat pel govern del Pepe Montilla amb l'entussiasta comparsa del Carod Rovira i dels comunistes, ha fet més mal a Catalunya del que hom es podria haver arribat a imaginar.

Si els immigrants no estan per la feina d'assumir el sistema de la nostra societat occidental, i d'acceptar que aqui parlem la llengua pròpia perquè és la nostra, i que Catalunya té la seva pròpia història i la seva pròpia cultura i tarannà, per mi ja podrien començar a fer les maletes i que se'n tornin allà d'on van venir. Aqui no estem ni per bandes callejeras sudamericanes, ni per mafiosos, ni per burkes ni niqabs. Tot això sobra, no ho necessitem per a res, perquè no té res a veure amb nosaltres.

Potser és la primera vegada que estic d'acord amb unes declaracions fetes pel Duran Lleida, i potser per això, també, he aprofitat les seves paraules per expressar una vegada més el que ja he comentat en apunts anteriors i des de fa temps, i insisteré tants vegades com calgui i sigui necessàri sense cap mena de rubor.
* Duran Lleida ha denunciat: elpais.com.