Segur de Calafell s'avança, i al restaurant Llamas es pot dinar per 1 euro

Andreu Llamas, propietari del restaurant que porta el seu cognom, a la vila de Segur de Calafell, s'ha avançat a l'anunciat agreujament de la crisi que es preveu per al 2012 elperiodico. La crisi que sembla que no té aturador ens demostra fins a quin punt els ciutadans l'estem patint amb aquesta noticia de darrera hora dbalears.cat.

El propietari d'aquest restaurant ofereix, de moment i durant dos dies a la setmana, un menú únic al preu d'un euro diaridetarragona. Sembla que la iniciativa ha començat a tenir èxit segons que explica el mateix protagonista a la noticia signada pel periodista Josep M. Baselga.

De fet, tot i que la noticia és prou el.loqüent per si mateixa, tot posant damunt la taula la intensa crisi econòmica que afecta a una molt considerable capa social catalana, el que m'ha impulsat a redactar aquesta entrada al bloc ha sigut el cost real que els propietaris de bars, cafeteries i restaurants tenen per un simple café o per un tallat, tal i com explica l'Andreu Llamas, i se l'ha de creure evidentment. És un restaurador.

Així doncs, si un café a ells els hi representa un cost de 19 cèntims d'euro, i un tallat 23 cèntims, a què venen doncs els desorbitats preus que cobren al client?. De 23 cèntims per un café a l'euro que, com a minim, et cobren a qualsevol establiment per modest que sigui, el benefici és desorbitat. El que potser no sap l'Andreu Llamas i molts ciutadans és que quan anem a comprar una peça de roba paguem un dos-cents i tres-cents per cent més del que aquell producte li ha costat realment al propietari del comerç.

I així podriem anar allargant la llista de productes alimentaris i molts d'altres que consumim diàriament i que a l'hora de la veritat podriem dir que cada cop que anem a comprar som atracats impunement i legalment. I els governs que fan per a regular els preus i sancionar com caldria els nombrosos abusos que patim els consumidors dia rere dia i any rere any?.

Què fan els politics, a banda d'inflar-se les butxaques elpais, per a protegir a la societat a la qual diuen que governen?. I mentre ells no paren d'omplir-se les butxaques...elpais. Repugnant.

Catalunya, i la porqueria politica catalana que ens envolta clama al cel

Xavier Trias, a la dreta, alcalde de Barcelona

El passat dia 14 de novembre vaig penjar una entrada referint-me al cobrament de 1.600 euros dels diputats provincials de Barcelona per assistir a una simple sessió plenària. Avui,el diari el elpais ens obsequia amb una altra sospresa referent a la porqueria econòmica que envolta a la secta politica catalana.

La cosa va de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i dels politics dels ajuntaments que la integren e-noticies.cat. Començant per l'alcalde convergent de Barcelona, Xavier Trias, i acabant per alcaldes i responsables politics de totes les formacions i colors politics, cobren uns bons sobresous, com si els que ja cobren pels seus càrrecs no fossin suficients. No sigui cas que aquesta porqueria sectària politica que ens governa passi gana o no pugui pagar el consum d'electricitat de casa seva.

Ara, més que mai, és més que important que els mitjans de comunicació com El Pais esventi tota la merda que envolta la politica de casa nostra que, per regla general, als ciutadans se'ns escapa al no tenir la possibilitat d'accedir a certes informacions que els politics ja s'esforcen en amagar-nos.

Potser no és per casualitat que el passat dia 20-N si se sumen les abstencions, els vots en blanc i el nuls, pràcticament empatin amb els que sí que van anar a votar. A qui i perquè es va a votar?. A representants honestos, sensats, disposats a servir a la societat, o es va a votar a rapinyaires i a carronyaires sense escrúpols ni dignitat politica?. 

És una escàndalosa immoralitat digne de ser denunciada a la fiscalia de torn tota aquesta depravació de la politica, que és un autèntic escarni al conjunt de la societat. I al damunt ens surt la viceprtesidenta, Joana Ortega, dient-nos que l'austeritat és un nou valor dels catalans directe.cat. L'austeritat pèr al poble, oi?, perquè als politics aquesta paraula i el seu significat no la coneixeu. Sou tots plegats uns cínics!.

Alerta amb el Pedraforca perquè el massís no és apte per a tothom

Coordenades del Pedraforca: Latitud 42º14'13.34" - Longitud 1º41'49.89" - Altitud 2.506.1 m

Les particularitats i singularitat d'El Pedraforca fa que sigui un massís muntanyós, a tocar de la serralada del Cadí, cobdiciat per escaladors i muntanyencs experimentats però també per persones que semblen ignorar les dificultats d'accedir al cim de 2.506 metres d'altitud 324.cat.

El Pedraforca està situat al cor de la comarca del Berguedà i equidistant, més o menys, dels pobles de Saldes i Góssol i relativament a prop de Tuixent i del Port del Comte. Abans d'organitzar la sortida cap el Pedraforca, i més encara si no ets un expert, assesora't i informa't bé abans aepedraforca.cat, o bé també pots consultar aquesta web de la Generalitat de Catalunya parcsnaturals.
* La webcam del Pedraforca que encapçala aquesta breu entrada s'actualitza en temps real.

Addenda.- Bloc d'informació molt completa del Pedraforca pedraforcaavui.

Duran Lleida , el cínic, i la bomba de rellotgeria que els hi petarà als nassos

Duran Lleida és patètic i incobustiblement hipòcrita. Fa cosa de 24 hores que criticaba als del Partido Popular perquè encara no han dit la seva pel que fa a les dures retallades que la dreta postfranquista farà i tots a callar. Tenen majoria absoluta. 

Duran Lleida critica cronica.cat quan la seva formació, CiU, ha callat durant toa la campanya electoral i dos dies desprès el president Artur Mas, tot apareixent en públic, ens va anunciar unes quantes retallades ben sonades i doloroses.
Diuen que no ho van fer abans perquè hagués sigut una bomba de rellotgeria. I tant que ho hagués sigut però per a ells!, i tant!. Per això van callar amb alevosia i covardament manipulant a l'electorat, tot amagant la porqueria que ens tirarien al damunt.

Han retallat a les universitats, a l'ensenyament públic, a la sanitat, retallaran més els sous dels treballadors públics, la tisorada anunciada a TV3 ara.cat és d'escàndol i, mentrentant, el Govern de Catalunya continua subvencionant al Grup Godó amb substancials i gens menyspreables ajudes econòmiques amb diner públic somnoticia.cat.
Dono gràcies per haver sigut capaç el passat dia 20-N de ressistir la temptació d'anar a votar i de no haver-ho fet. Ni aquesta gent ni els altres es mereixen el meu vot.

Molt em temo, tant de bo que l'erri, que el canal TV del Grup Godó acabarà transmetent la lliga de fútbol. A mi particularment no em preocupa si TV3 deixarà d'emetre-la perquè la Lliga no és cap prioritat per a mi, en absolut.
El que sí que és preocupant per a mi i per a la majoria de catalans, és observar els passos que s'estan donant cap a la privatització esglaonada de serveis que ha engegat el Govern de CiU presidit per Artur Mas.

Us heu convertit en poc menys d'un any, amb el braç executor implacable del capital més descarnat. Tot i amb això, la bomba de rellotgeria que us vàreu guardar a la butxaca durant la campanya electoral, us acabarà petant als vostres pròpis nassos tard o d'hora, no en dubteu.

A Israel han aparegut dones ultraortodoxes jueves a l'estil Made in Taliban

No és una musulmana radical, és una jueva ultra ortodòxa

La que ens faltaba per conèixer i descobrir. Dones jueves a l'estil talibà, amb burques tant o més brutals i fantasmagòrics que els que porten a l'Afganistà i a d'altres països islàmics radicals, per exemple a l'Arabia Saudita lavanguardia.

Es tracta d'una secta jueva que de fet perverteix el mateix judaïsme que diuen defensar i practicar. Enlloc de la Thorà es troba ni un sol versicle que faci referència a aquesta denigrant vestimenta femenina, com tampoc no hi ha cap versicle alcorànic que en faci la més minima referència pel que fa a les dones musulmanes. I no tan sols del burqa, és que tampoc hi ha cap ferència al nikab.

Els dubtes que sembla que tenen les autoritats democràtiques israelianes de com actuar davant d'aquesta insòlita perversió del judaïsme històric, em semblen totalment fora de lloc i contra tota lògica.

Entre els islàmics fonamentalistes, talibans, hiyadistes, salafistes radicals, etc, que imposen aquestes peces de roba a les dones sense que elles tinguin opció d'escollir si les volen o no, que ara ens surtin fins i tot des d'Israel amb aquest estirabot repugnant, i que en nom de la democràcia encara es dubti, em sembla patètic.

I pel que sembla, desgraciadament al si d'aquestes families els abusos contra els fills, fins i tot sexuals i incestuosos, es donen amb certa freqüència. D'escàndol, i d'escàndol és que en nom de la democràcia els politics israelians dubtin encara en com fer front a aquest fenòmen pervers i insòlit al si de la seva societat democràtica i avançada.
És la democràcia la que corromp les religions, o són les religions les que corrompen i podreixen la democràcia?. Sense cap mena de dubtes, són les religions les que malmeten, corrompen i destrueixen la democràcia, perquè les religions, totes, neguen les llibertats individuals i col.lectives dels pobles.

Els musulmans ja reclamen drets a Rajoy abans que ho facin els de casa

S'ha de tenir molt poca vergonya, cap escrúpol, molta supèrbia i una gran insolència per a que, a les poques hores de l'escrutini de les eleccions del 20-N, el col.lectiu musulmà ja reclami drets, però cap deure sembla, a Mariano Rajoy alianzacivilizaciones.

De què va aquesta gent?. Saben a quin país han vigut?. Saben que aqui els seus costums i la seva religió no ens interessen per a res a la majoria de catalans ni a la majoria d'espanyols?. Qui s'han cregut que són per alçar la veu reclamant drets i aclariments al president electe, quan ni cap català ni cap espanyol s'ha atrevit a fer-ho perquè encara no fa ni tres dies que es van tancar els col.legis electorals?.

El que haurien de fer, francament, si no estan d'acord amb les nostres normes democràtiques, i no accepten que a Catalunya i a Espanya la nostra cultura sortosament no té res a veure amb la seva, és marxar cap al seu país i tots en pau.

Si es fes una consulta popular o referèndum pel que fa al niqab i/o al burka, que aquesta gent ho tinguin clar, perquè el resultat seria un NO rotund i aplastant de la societat pel que fa a l'ús d'aquestes peces de roba femenines al nostre país. A mi particularment em repugnen.
Però les reclamacions i exigències d'aquesta genteta no s'acaben aqui, no, que va. Fixem-nos en tot el reguitzell de temes que reclamen: La FEERI destaca la enseñanza islámica en la escuela, la asistencia religiosa en centros penitenciarios, los cementerios, el patrimonio islámico, las mezquitas o el velo, entre otros". "Vamos a tener mucho trabajo con el PP, por lo que debería haber una buen sincronización entre el Gobierno central y las comunidades autónomas para llevarlo a buen puerto".
També els hi haurem de construir i pagar cementiris per als seus morts, i escoles per a la seva religió i mesquites per a les seves pregàries, etc?. Tot això és un insult a la inteligència humana, i un condemnable despropòsit del col.lectiu musulmà que continuament està reclamant drets. Estem ara, precisament ara, per gastar diners en imams, mesquites, cementiris musulmans i demés rosaris d'exigències d'aquesta gent que, vist globalment, són un niu de problemes i de conflictes.
Potser és un bon moment per recordar les paraules de l'ex primer ministre d'Austràlia kevinRudd precisament cansat i tip de les exigències dels musulmans residents al seu extens i democràtic país, i també recordar com els musulmans es van infiltrant a la nostra societat musulmanesendinamarca. No deixeu de llegir el contingut d'aquest enllaç.
Tots aquests musulmans s'ho haurien d'haver pensat bé abans de venir a Espanya o a Catalunya, i a Europa, perquè ja sabien que aqui la nostra cultura des de fa milenis és judeo-cristiana, i per tant s'han d'adaptar a nosaltres i no pas nosaltres a ells. Només faltaria. I el que és potser més sorprenent de tot plegat és la reclamació del patrimoni islàmic. De quin patrimoni parlen aquestes gents?. No sabia que aqui tinguessin patrimoni.
Addenda.- Alerta, molt alerta amb els agents antirumors agentsantirumors que intenten manipular-nos i tergiversar la realitat de la immigració.

ERC de què es vanta?, i Duran Lleida ara no veu necessari el pacte fiscal?

Tot el que està passant al tenebrós sub món de la politica catalana em provoca vomitera, fàstic i angunia. Fins fa quatre dies el cap de llista de CiU, el Duran Lleida, s'ha omplert la boca reclamant el Pacte Fiscal.
No ha tingut aturador durant tota la pre campanya i campanya electoral reclamant-lo, malgrat que la campanya, en conjunt, ha resultat un autèntic nyap en tots els sentits. I fa cosa de 24 hores que ha dit que això del Pacte Fiscal ja no és prioritari ni una qüestió irrenunciable directe.cat i ara.cat.

Vinga hipòcrita, ves ràpid cap a Madrid, a la teva suite madrileña, i truca ràpidament al Rajoy per si et dóna un ministeri, una direcció general o, com a minim, et fa cap dels ujiers del Congreso de los Diputados. Quin escàndol!. I aquesta gent és la que té a les seves mans els destins de Catalunya per als propers tres i quatre anys.

I ara també ens surten els d'ERC dient-nos que no s'alvira la independència e-noticies.cat, tot i que també durant mesos i en els quinze dies de campanya s'han omplert la boca d'independentisme, de sobirania nacional i, també, del Pacte Fiscal i no sé de quants encanteris més, per tal d'arrabassar un grapadet de vots. La veritat és que els d'ERC no sé de què es vanten si de fet s'han quedat amb 3 diputats com ja tenien l'any 2008 lavanguardia. Què lluny queden aquells 8 diputats que els d'ERC vàreu aconseguir l'any 2004, oi Bosch i Junqueras?.

No calia que el Bosch ens digués que no veu per enlloc la independència del meu país, ja ho sabia des de fa anys això, i esperem-nos ben asseguts i pacients si hem de confiar amb els politics que tenim avui per assolir-la. En tot cas només els somniatruites es neguitejaran innecessàriament, tot ignorant que la sopa d'all ja fa segles que es va inventar.

I tot parlant de la sopa d'all. Sembla que els del PSC no li troben el punt exacte de cocció, perquè malgrat el d'altabaix electoral que han patit a Catalunya i arreu d'Espanya, ni al carrer Nicaragua ni al carrer Ferraz no ha dimitit ningú. Els perversos intents de manipular i capgirar els resultats electorals del 20-N, tot buscant els motius, són inútils. Aqui deixo una mostra clara d'aquest cinisme que els hi és pròpi als politics, en aquest cas em refereixo al socialista Pere Navarro ara.cat. 

A aquest aspirant a la direcció del PSC que està en pugna amb l'alcalde de Lleida pel lideratge del que diuen que ha de ser el nou i renovat PSC, se li podria recordar que el PSOE no va guanyar les eleccions del 2004 tant per mèrits pròpis, com per les conseqüències dels criminals atemptats islamistes del 15-M, i els rerrors garrafals comesos pel que era ministre de l'interior entestat en culpar a l'ETA dels atemptats a Madrid.
Tampoc hauria d'oblidar que Rodriguez Zapatero, en dues legislatures, en cap, no va assolir la majoria absoluta. Que no ho oblidin això els socialistes d'aquí i d'allà.

Vaja, està clarissim que els politics catalans encara no han après a rentar bé la roba de casa seva, i que els tics i vicis que arroseguen des de fa anys encara els hi serveixen per a mantenir-se un xic reviscolats, però fins quan els durarà tanta comèdia de mal gust?. I una pregunta a tota la secta politica catalana i espanyola: és que heu arribat a tal punt d'estupidesa politica que us penseu que els ciutadans som idiotes?.

Sort que el dia 20-N em vaig quedar tot el dia a casa. Ara, avui, segur que em penediria d'haver anat a votar.

El socialisme català: de la derrota electoral al funeral de la vella guàrdia?

Un peix seguit permanentment per la rèmora

Mentre els socialistes de Catalunya s'entestin en anar fent de palanganeros i/o de rèmores del PSOE, a Catalunya no tenen res a fer, o passaran anys i panys fent la travessia del desert durant més de 40 anys e-noticies.cat.

Les contradiccions politiques del PSC han sigut molt greus i fins i tot insultants per al conjunt de la societat catalana. No es pot anar per la vida dient sí al Parlament de Catalunya, i dient no al Congreso de los Diputados d'Espanya, per exemple.

No es pot anar per la vida parlant durant 32 anys de federalisme real, quan no hi creieu ni vosaltres ni els vostres correligionaris espanyols, altrament, i desprès de 3 legislatures Felipistes, i dos dels Tripartits ja s'hauria d'haver engegat i posat en marxa el tal federalisme real del que tant us agrada parlar-ne.

Mentre els del PSC, com han demanat alguns dirigents del partit en privat i fins i tot en públic, no sigueu capaços de formar grup parlamentari pròpi i, per tant, que el vostre partit sigui sobirà i idependent del PSOE, a Catalunya, insisteixo, teniu molt poc futur durant molts anys. I un error i greu que heu comès, ha sigut tornar a col.locar a la Carmen Chacón de cap de llista per segon cop. No us ha beneficiat en res, ben al contrari. Ja teniu els resultats electorals del 20-N a les mans elperiodico.

Reunió de l'executiva del PSC d'avui mateix (Foto: e-noticies.cat)

Si al proper congrès del PSC que teniu de fer no sou capaços de rentar i d'esvaldir bé la roba dels vostres maniquis ja prou coneguts, tornareu a ensopegar i la clatellada podria ser mortal politicament. I és que Catalunya no es pot permetre el luxe d'anar de funeral d'un partit històric i català com era el PSC abans de perdre la seva autonomia i sobirania com a formació politica catalana. Vosaltres mateixos, és el vostre partit.

El Partit Popular guanya les eleccions a Tarragona i CiU queda en 3er lloc

Foto: El Periódico de Catalunya

Per primera vegada en la història de la democràcia del post franquisme el Partit Popular ha guanyat les eleccions del 20-N a la ciutat de Tarragona ara.cat arraconant a la federació de CiU al tercer lloc per sota, fins i tot, dels socialistes tot i la devallada de vots que ha patit tarragonaradio.cat. Així s'han distribuït els 6 escons al Congrès de Diputats a Tarragona tarragonaradio.cat.

Alejandro Fernández ahir a la nit (foto: Tarragona Ràdio)

El lideratge del popular Alejandro Fernández resulta indiscutible. Regidor de l'Ajuntament de Tarragona des de fa més de vuit anys, ja va ensenyar les dents als seus opositors politics a les eleccions municipals del passat dia 22 de maig que va passar de tenir 4 regidors a 7, mentre que els de CiU van passar de 8 a 7 i els socialistes van perdre un regidor en favor d'IC-V.

L'aplastant victòria electoral del PP a nivell de l'Estat espanyol, no obstant, aquest partit dretà no se l'ha guanyat tant per mèrits pròpis, com pels demèrits imperdonables del PSOE en conjunt.
Dic en conjunt tot pensant naturalment amb els apèndix existents del socialisme espanyol al País Valencià, a Euskadi, a Catalunya i a Galicia, partits que no pinten res, o ben poc, quan parlen i dogmatitzen des del carrer Ferraz.I així els hi ha anat als del PSC des del 28-N del 2010, passant per les municipals del 22-M d'enguany fins arribar a la nit d'ahir mateix.
Si a la victòria indiscutible del PP en el conjunt d'Espanya s'hi afegeix la victòria també indiscutible de CiU a nivell de Catalunya, tenim un autèntic canvi de rumb pel que fa a les politiques econòmiques i socials que caldrà veure per on peten a partir del 13 de desembre, perquè encara que Rajoy ha anat durant la campanya per tota la peninsula, menys a Portugal (tot arribarà) en pla de corderet que no ha trencat mai cap plat, el Mariano Rajoy, no ho oblidem, està envoltat de voltors amb becs ben afilats i durs de pelar que mai han vist en bons ulls la Llei d'Immersió Lingüística de Catalunya, la reforma de l'Estatut del 2006, les reclamacions fiscals i menys encara el creixent sentiment independentista que jeu al si de la societat catalana.
Ja veurem per on peta tot plegat. Ah!, i no deixem d'estar ben amatents a les mesures econòmiques que s'aplicaran a partir del 13 de desembre..., o potser abans i tot. Que el tot Poderós ens agafi amb els pantalons ben fermats i amb algun euro a la butxaca.
La llarga i tenebrosa ombra de l'Angela Merkel ja es deu estar passejant pels corredors i salons de la Moncloa, i els Mercats depredadors, carronyaires i voraços també estan esperant a la porta del palauet. Encara estan afamats. Són insaciables.
Addenda.- A partir d'avui mateix, els diputats i senadors electes ja comencen a cobrar el sou elmundo.es, i les tres decisions urgents que Rajoy hauria de prendre avui mateix segons el diari .finanzas.com.

La Rambla Nova de Tarragona i les incongruents queixes dels veïns

Em resulta inversemblant i incongruent el comportament contradictori dels veïns que resideixen al tram de Roger de Llúria de la Rambla Nova de Tarragona. 

Em refereixo al tram comprès entre el Passeig de Les Palmeres i els carrers Adrià i Sant Agustí.

L'edició digital d'avui del Diari de Tarragona diaridetarragona, ens informa dels temors d'aquestes families tarragonines que viuen a l'esmentada zona del primer passeig de la ciutat. Es queixen, veïns i comerciants, que aquesta part de la Rambla s'està quedant issolada, sense vida ni activitat. Tot seguit de llegir aquesta informació m'ha portat immediatament a l'arxiu del meu bloc personal tot recordant que feia cosa de tres anys els mateixos veïns es van oposar radicalment a la reestructuració d'aquest troç de passeig. 

Aleshores els veïns van arribar a dir obertament que la Rambla era d'ells, era dels qui viuen a aquest sector urbà, i jo  me'n vaig fer ressó el dia 13 de maig del 2008 laramblanova. Es van oposar frontalment a un projecte redactat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de la ciutat i que l'Ajuntament d'aleshores no va veure en mals ulls des d'un punt de vista global. 

Es tractava de reconvertir aquest tram de la Rambla en un bulevard, tot eixamplant voreres i restringint la circulació rodada amb la finalitat de dinamitzar més encara el conjunt de tota la Rambla. Ells, els veïns no ho van voler i el projecte deu raure en algun calaix perdut de qualsevol taula de despatx mig florit.

Ara es queixen!, doncs que ara siguin ells els que diguin que voldrien fer. Que presentin idees, avantprojectes, etc, i aleshores els tarragonins globalment, no només ells, direm la nostra.

Eleccions generals del 20-N. Seguiment dels resultats electorals 2011

El diari El Pais, com ja és habitual sempre que es fan eleccions a Catalunya o a Espanya, dóna les màximes facilitats a tots els internautes interessats en fer un seguiment de la contesa electoral i dels resultats sorgits de les urnes.

Darrerament, aquest diari, també ha editat un widget (veure l'encapçalament d'aquest apunt), per a facilitar les consultes.

També es podrà fer un seguiment puntual i immediat de com va el recompte de vots des d'aquest enllaç resultadoselpais a partir de les 8 de la tarda del diumenge dia 20. També es pot consultar els resultats des d'aquest altre enllaç: resultadoselecciones-2011. Des d'aquest enllaç de La Vanguardia també es poden consultar els resultats electorals des de l'any 1977.
Addenda.- Votar el dia 20-N?, no gràcies.

Catalunya és la responsable del dèficit fiscal gràcies al segon Tripartit

Joan Saura, Josep Lluis Carod i José Montilla, són els responsables màxims del dèficit fiscal de Catalunya

Quina poca vergonya que tenen els de Madrid. Quina poca decència que té i quanta i misèria politica que arrossega l'agonitzant govern de Rodriguez Zapatero quan ara diuen que la culpa del dèficit fiscal és de les autonomies i, especialment, de Catalunya e-noticies.

A la ministra d'economia, Elena Salgado, li hauria de caure la cara de vergonya al no haver cridat severament i públicament l'atenció al segon govern Tripartit, per cert presidit pel socialista José Montilla, pel desastre financer en que han arrossegat Catalunya. Ells són els màxims responsables de la més que precària situació econòmica que patim els catalans. I per a més INRI la ministra de la guerra, la Carmen Chacón, encara va fent espots publicitaris electorals denunciant les retallades que ha aplicat l'actual govern de la Generalitat de Catalunya, quan Zapatero va ser el primer en retallar el 5% del sou dels funcionaris i va congelar les pensions.

Però si vàreu ser vosaltres, els governs socialistes, des de Madrid i des del nostre país que ens heu portat a tots plegats a aquesta greu situació financera. Uns, els de Madrid, negant-se a reconèixer reiteradament que la crisi ens esquivaba i que no ens afectaria, i els altres amb una escandalosa alegria econòmica subvencionant ong's, organitzacions que es diuen humanitàries però que són més sectàries que les sectes satàniques, i donant centenars de milers d'euros per a la preservació d'unes llengües indigenes sudamericanes que ni ens van ni ens venen. Prous problemes tenim a casa per a potenciar la nostra pròpia llengua.

Atureu, els socialistes, d'una vegada la vostra perversa demagògia electoral, i amague-vos a qualsevol racó de Catalunya si és que encara tenint sentit de la desència i un minim de dignitat politica, enlloc d'anar denunciant les retallades que en gran part vosaltres en sou els principals responsables que es tinguin de fer.
Heu governat set anys a Catalunya i set anys des de Madrid, i ja hem vist com ens heu deixat a uns i als altres.

La Diputació de Barcelona paga 1.600 euros per assistir a un plenari

Jordi Hereu (PSC) i Jordi Portabella (ERC) dos dels beneficiaris dels sous

D'escàndol, vergonyós, insultant i condemnable per la societat en el seu conjunt. 

Que els diputats provincials de la Diputació de Barcelona cobrin 1.600 euros per assistir als plenaris (a un plenari) de la corporació e-noticies.cat, que sovint duren de 10 a 20 minuts, a aquestes alçades és per denunciar-ho als quatre vents i davant dels jutjats.

La porqueria politica que ho està empastifant tot pels quatre costats no té nom ni perdó de cap humà.

Ja poden escridasar-se uns i altres a les tribunes de les cambres de Madrid o de Catalunya, tot és pur teatre del més pèssim gust representat per esperpèntics i patètics actors. Particularment agraeixo que aquesta noticia hagi sortit avui a les pàgines del diari madrileny elpais i que a la vegada se'n fa ressó el diari digital català que he referenciat al començament d'aquesta entrada. La noticia en plena campanya electoral ha sigut més que oportuna, ha sigut com el mannà.

I dic que ho agraeixo perquè se'm dóna un altre argument de la màxima solidesa per reafirmar-me en l'abstenció electoral el proper diumenge dia 20-N. Comn ja he dit en anteriors entrades, amb el meu vot mai més s'alimentarà cap més porc, i això m'implica logicament per passar de les urnes i donar així una bona patada als c... a tota la secta politica del meu país.

No és que no es mereixin el meu vot, que no se'l mereixen per descomptat. És que no es mereixen el vot de ningú. I per acabar. Aquesta gentusa no senten vergonya de cobrar en 10, 20 o màxim amb 1/2 hora el que quasi cobren junts dos mileuristes en un mes?. Quin fàstic que em fan.
Foto de l'entrada: e-noticies.cat

Rut Carandell s'oblida que ERC ha governat 7 anys amb els espanyolistes

Rut Carandell (Foto: Somnoticia.cat)

 No és de rebut l'afirmació tan gratuïta i sectària que ha fet avui mateix la Rut Carandell somnoticia.cat. Els de SI formaven part d'ERC fins no fa pas gaire, i els de Reagrupament també. Tots se'n van anar de les files d'ERC desencisats per les politiques submisses i claudicants de l'anterior direcció del vostre partit durant set anys llargs,

El vostre partit va ser qui va obrir les portes de bat a bat per a que la presidència de la Generalitat l'ostentessin els del PSOE-PSC, els quals d'independentistes no en tenen res, i els d'IC-V, que també van arreplegar tot el poder que van poguer, tampoc.

A què ve ara, Rut Carandell, fer aquestes afirmacions tan contudents per una banda, i tan insolents per una altra?. Durant aquesta campanya us heu atipat de denunciar que CiU parla de Catalunya com si fos seva, i vosaltres sembla que també aneu per aquest camí. Que SI i els de la CUP promoguin l'abstenció estan en tot el seu dret, i raons deuen tenir, perquè jo ja vaig començar per no anar a votar el passat dia 28 de novembre, i el dia 20-N tornaré a quedar-me a casa perquè no tinc la més minima intenció d'anar a votar ningú. Entre tots plegats m'heu desenganyat i em sento estafat. No necessito per a res ni als de SI ni als de la CUP per a prendre aquesta decisió, perquè no faig les coses per mimetisme sinò amb el cap i la raó.

I creus que per això, jo, sóc menys català i menys independentista que tu, que tots vosaltres?. No us adoneu que la culpa del desencís de molts catalans és precisament vostra?. Ara us toca a vosaltres, als d'ERC, amb la nova direcció demostrar al conjunt de Catalunya el què sereu capaços de fer els propers quatre anys amb dos, tres o quatre diputats a Madrid. Ara la feina és vostra per a tornar la il.lusió als catalans i merèixer de nou la seva confiança.
Els pecats greus, Rut Carandell, mereixen una llarga penitència i molt més en politica.

La Generalitat encara deu 3 milions d'euros a l'Ajuntament de Tarragona

Els ajuntaments, que són els estaments públics que estan més a tocar dels ciutadans, són víctimes de les irresponsabilitats imperdonables dels governs de la Generalitat de Catalunya i del govern central, el de Madrid.

Durant les darreres setmanes, i ja en fa moltes, la majoria d'ajuntaments catalans han tingut de tancar serveis, instal.lacions esportives i fins i tot culturals per manca de diners per a mantenir-los actius. Fins i tot, algun ajuntament ja ha dit que no tenen diners per a l'enllumenat dels carrers per les festes de Nadal i Cap d'Any.

I l'Ajuntament de Tarragona no se n'escapa d'aquesta crisi, i en els darrers dies ja ha anunciat que podria retallar la plantilla de funcionaris i treballadors si fos el cas. Resulta que ara ens descobreixen des del mateix Ajuntament que la Generalitat de Catalunya deu als tarragonins 3 milions d'euros tarragonaradio.cat. Vaja, que per les economies d'una ciutat mitjana com Tarragona que té en números rodons 140.000 habitants no és moco de pavo com diuen per aquelles terres de Castella. 

De moment, l'ajuntament de Tarragona tan sols ha cobrat un miserable 3.5% del que pertoca, segons els acords adoptats entre les dues administracions que s'arrosseguen des de l'any 2008, en temps del Montilla. La veritat és que tota la temàtica que envolta l'atenció a la gent gran, als serveis de dependència i socials engegats per l'ex ministre socialista Jesús Caldera, ben aviat van recaure a les esquenes de les administracions locals i el problema és ja insostenible a Tarragona i a la majoria de municipis.

La Part Alta de Tarragona i l'Amfiteatre Romà en primer terme

El govern Zapatero, en aquesta qüestió, va tirar pilotes fora de la teulada de la Moncloa i les va rebotar i escampar per arreu pensant, segur, que ja us apanyareu amb la Llei de Dependència i derivats. I ara els problemes desborden a molts ajuntaments castigats per una crisi econòmica a la qual per si sols no en poden fer front.
La Generalitat que hauria de ser la capdavantera per apar els focs, el que fa és inhibir-se emparant-se en que no hi ha ni un euro. No obstant, encara no hem vist com es retallaven/eliminaven alts càrrecs de l'administració, ni tampoc hem vist voluntat de gravar les economies més altes i de major poder adquisitiu.

Oriol Pujol, o la possible moció de censura a l'ajuntament de Tarragona

Oriol Pujol (foto: Diari de Tarragona)

Es veu que encara no hi ha prou porqueria politica escampada per arreu del país, i es veu que no hi han altres problemes per a resoldre a Catalunya, com perquè ara ens surti el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, anunciant que no descarten una moció de censura mociocensuratarragona contra l'alcalde socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
També ho pensen fer a Badalona, per exemple?

El passat mes de maig els de CiU van garantitzar abans i durant la campanya electoral per a les municipals que es respectarien aquelles candidatures més votades, i així ho van fer, per exemple, a Tarragona, a Castelldefels i a Badalona. Cinc mesos i mig desprès ens surten en aquest estirabot sense sentit, a no ser que als de CiU els hagi tocat força els collons que l'alcalde de Tarragona hagi denunciat, fa cosa de 48 hores, que la Generalitat deu a la ciutat 3 milions d'euros tarragonaradio.
Visca el sectarisme politic, i visca la irresponsabilitat i manca de paraula dels qui avui tenen a les seves mans els destins del país, de Catalunya. 

Tot plegat em sona a tàctiques obscures i a pactes soterrats entre CiU i el PP tot preparant-se per a governar des d'Espanya però també des de Catalunya anant tots dos de bracet i ben coordinats. Possiblement fins i tot engegaran un telèfon roig Madrid-Barcelona per tal de coordinar-se.

No és de rebut aquest anunci de possible moció de censura, o és que l'Oriol Pujol s'oblida que el passat dia 22 de maig CiU a Tarragona va perdre un regidor respecte a les eleccions municipals de fa quatre anys enrere?. Tan dificil és assumir les derrotes electorals?. Tanta fam de poder tenen que ho volen controlar tot?.

Si en cinc mesos ja no sou capaços de mantenir la paraula que vàreu donar, qui us pot creure ara a plena campanya electoral de les generals?.

No sou de fiar, evidentment. No doneu motius per a creure en vosaltres i les vostres promeses.

José Mercé donarà un concert al museu d'Israel, a Jerusalem, el dia 29

José Mercé

El cantant josemerce ja és una altra víctima del rabiós sectarisme racista antisemita d'alguns repugnants col.lectius antisistema i neocomunistes que desgraciadament tenim de suportar al nostre país asihabloespinete. 

Aquesta genteta em provoca vòmit permanent per repugnants i excluients. El seu antisemitisme és tan palès, que les seves histriòniques crides a boicots permanents contra Israel, ara li ha tocat al José Mercé, s'haurien de respondre amb contudència amb una assistència massiva al concert que José Mercé té previst oferir a Barcelona el proper mes de febrer.

Home, posats a demanar boicots, doncs jo el demano per a l'islam radical i excloent. Per aquell islam que es dedica a assassinar cristians i jueus sempre que poden i que destrueixen i cremen esglésies cristianes i si poden també sinagogues. 

També per aquell islam que no respecta les normes de convivència i de democràcia del món occidental, tot intentant introduir la sharia a casa nostra, etc. Per demanar boicots, doncs, que no quedi, faltaria més.

Perquè n'estem farts, la gran majoria de catalans, d'espanyols i d'europeus, del vostre sagnant sectarisme i odi contra tot el que fa olor a judaïsme, a Israel i fins i tot a cristianisme. Sou patètics, i per això resulteu repugnants i vomitatius. A Catalunya tenim la gran sort que tota aquesta porqueria humana mai tindrà l'oportunitat de tenir el poder a les seves mans, perquè contrariament estariem tots plegats ben perduts i esclavitzats pel seu totalitarisme comunistoide.

Potser que les vostres energies les orienteu en educar-vos ben educats en la tolerància, en el respecte d'uns als altres al marge de creences i de cultures, perquè vosaltres de tolerants i respectuosos no en teniu res, com no el té l'islamisme radical i superb.

En lloc de demanar boicots atort i a dret, ara li ha tocat la rifa al José Mercé (demà qui serà?), haurieu de demanar cridant ben alt el màxim respecte a les dones musulmanes, i denunciar els intents d'alguns sectors islàmics que conviuen amb nosaltres que volen imposar els fastigosos niqab i burqa que alienen a la dona.

De fet, tots vosaltres junts, no li arribeu ni a la sola de la sabata d'aquest cantant andalús wikipedia.

 Contra la intolerància, la resposta ha de ser intolerància.

Enllaç: sielmonestanformos. Com és que tots vosaltres que protesteu per qualsevol cosa, no crideu fins a l'afonia contra aquesta gentusa que mutil.len bestialment a les seves filles elpais?, o contra els casaments forçats de noies musulmanes menors d'edat Arrastradasaltar?.

La crúa realitat del conte de la Cigala i la Formiga a l'estil made in Spain

El tradicional conte infantil de la Cigala i la Formiga, algú amb molta agudesa i sentit d'ampla visió de la mediocre realitat social, politica i mediàtica que inunda el nostre país, ha convertit aquest conte, que té un fons molt il.lustratiu, en un reflex de la hipocresia impenitent i abominable que domina tots els àmbits de la societat actual Lacigalailaformiga.

Amb un mínim de sentit comú i una miqueta més de capacitat d'observació, podem ser capaços de veure com se'ns manipula brutalment i perversament des de tots els mitjans de comunicació, en un clar intent de dirigir-nos a pensar segons els interessos politics i econòmics de cada moment i circumstància. Hom ha pogut constatar com un presumpte innocent pendent de judici i de sentència, ja és prejutjat des de les pàgines impreses i digitals de qualsevol mitjà de comunicació. Per poc perspicaç que hom sigui, també ha pogut comprobar com es es disculpen i fins i tot es comprenen a irresponsables socials, a okupes, a sectaris de grupets antisistema, bandes callejeras sudamericanas, als immigrants en general i als musulmans en particular, etc.

 La premsa i la politica magnifiquen tot sovint el que és irrellevant o d'escàs interès, i alhora minimitzen, disculpen i/o comprenen actituds del tot detestables. Està vist que aqui, a casa nostra, és més fàcil caure en gràcia si vas per la vida fen-te la víctima tot aprofitant-te del sistema corromput, que si hi vas amb bona fe i esforçant-te dia a dia per a millorar personalment tot ajudant a millorar el teu entorn. Aqui, a casa nostra, són més valorades les mancances que les virtuds. I així ens va a tots.

Una Catalunya que entre tots som incapaços de redreçar, d'orientar-la decididament cap el nord i il.lusionar-la amb un projecte real i realista per a que el nostre país recuperi la seva dignitat, els seus valors milenaris en tots els ordres i ensenyar-li on és el final del tunel, mai serà aquella Catalunya que hauria de ser, i serà per culpa de tots plegats, però especialment de la mediocre i irresponsable classe politica (secta politica)que tenim. La llei del minim esforç s'ha imposat, i la llei de la tolerància amb els intolerants també. Cap a on vas Catalunya amb tota aquesta gent que ni mengen ni deixen menjar?.

Racisme i xenofòbia només és cosa dels blancs?. Negres contra blancs!

Joseph Frederic, ciutadà francès, apallissat per un grup de 15 negres

On són els mitjans de comunicació tan progres i tan lliurats a la defensa dels Drets Humans?. On són tota aquesta rècua de sectaris mediàtics i d'aprofitats dels bens públics que s'emparen en Ong's de molt dubtosa finalitat humanitària que no denuncien les agressions dels immigrants contra els autòctons que són més freqüents del que hom es pensa?.

Com és que els mitjans de comunicació de casa nostra, sense anar més lluny, no es fan ressó d'aquestes brutalitats dels immigrants contra els autòctons dailymail.co.uk?.

Joseph Frederic, de 38 anys, va ser assaltat i brutalment apallissat (la foto ja ho diu tot), per un grup d'immigrants negres per robar-li l'anell i el telèfon mòbil proucomunisme?. Anava de festa per compartir-la amb amics i familiars a Anglaterra, i el que es va trobar pel camí va ser un grup d'escoria humana que el van portar a l'hospital amb urgència.

Aquest fet no és pas un cas aïllat, ni molt menys. I fets tan condemnables i indignants com el que ha patit aquest jove francès en terres angleses sense esperar-s'ho són conseqüència del repugnant bonisme dels governs de la Unió Europea que són incapaçois de plantar cara i dir prou a tanta immigració il.legal que ens està inundant per tot el Continent. Els immigrants malfactors i que al damunt estan en situació irregular o bé il.legal ja se'ls hauria d'haver expulsat. I això no és racisme, ni és xenofòbia. Simplement és autodefensa dels nostres valors democràtics i dels nostres drets irrenunciables de viure armoniosament i en pau sense que ens vinguin  de fora a pertorbar-nos i crear-nos més problemes dels que ja tenim els de casa.

Gog i Magog, גּוֹג וּמָגוֹ , i l'anunciada propera guerra d'Israel contra l'Iran

El mateix president d'Israel, Simon Peres lavanguardia, alerta que la guerra contra el règim islàmic de l'Iran està a prop. Fa quaranta vuit hores que ja va avançar la noticia el primer ministre israelià Byniamin Netanyahu, tot i que no especificaba amb tanta evidència la proximitat de l'enfrontament bèl.lic.

La raó fonamental d'aquest neguit que preocupa i molt al govern israelià i als més de set milions de jueus ciutadans d'aquesta petita nació envoltada d'enemics, és la insistència de Mahmud Ahmadineyad en tirar endavant el seu programa nuclear malgrat les advertències que se li han fet repetidament des de tots els fòrums internacionals.

Però hi ha una altra qüestió que de ben segur s'escapa a la majoria de ciutadans no ja d'Europa, sinó d'arreu del món, i és que les profecies d'Ezequiel recollides a la Torà es tenen molt en compte al si de la societat i del govern d'Israel. En especial les autoritats rabiniques i les politiques s'han centrat en els capítols Ezequiel+38-39, on es fa referència a la gran guerra que el poble d'Israel haurà d'afrontar contra els enemics del nord i de Pèrsia. 

Potser que una gran part de la població occidental i de més enllà, els pugui semblar fora de temps i de lloc tenir en compte aquelles aintiquissimes profecies que estan ben reflectives no ja a la Torà hebrea sinó que també a la Bibilia cristiana, perquè cal recordar que el cristianisme és fill del judaïsme però no pas hereu.

Seria bo que els mitjans de comunicació que amb tant de detall i rapidesa ens informen de qualsevol fet relacionat amb els musulmans per insignificant que sigui, es dediquessin a aprofundir una mica més en tot el rerefons que s'esmuny al darrere de tot el conflicte del Pròxim Orient.

És ben públic internacionalment parlant l'insistent negacionisme de l'Holocaust per part del dictador Ahmadineyad, com també ho són les seves reiterades amenaces de destruir Israel. Per tant, ningú s'haurà de sorprendre que Israel per sorpresa ataqui a l'Iran preventivament i abans que sigui massa tard. I tampoc ningú s'haurà de sorprendre que Israel en un determinat moment, i suposant que disposi realment d'armament nuclear, l'utilitzi per a defensar-se. Abans que m'agredeixi l'enemic mortal, l'agrediré per tallar el cap de la Bèstia.Així, mort el gos morta la ràbia. Aquest  ha de ser el principi fonamental del poble d'Israel i del seu govern que mai estaran sols:

El debat del 7 de novembre, el 20-N i l'aborridissim teatre politic de carrer

El gran teatre de carrer, en sessió quinzenal, ja ha començat amb la patètica enganxada de cartells. Tornem'hi que els politics s'aborrien i ara ens cantaran habaneres, cançons del Llach, cantes andalusos i si s'escau encara els veurem ballant sardanes tots juntets a Ripoll. El Mariano ens dirà que juntos pero no revueltos, però ballarà per soleares y la jota valenciana, tortosina y aragonesa. Per ballar que no quedi. Acostumen a fer-ho cada quatre anys.

La cançó de Roldan ens la cantarà el Rubalcaba, i els de CiU ens exordiran amb sardanes, els Segadors i de passada ens ompliran el cap amb el pacte econòmic. 

Els Joans, vull dir el Laporta i el Carretero, com que ja estan cansats de ballar i d'anar d'ací d'allà sense treva, no es deixaran veure gaire, i deixaran que siguin els seus benfactors que els han acollit a les seves files els qui cridin i es quedin afònics somnoticia.cat.

El teatre, el gran teatre de carrer ja ha començat. El què és més fotut de tot d'aquest més que lamentable i aborrit espectacle, és el seguidisime que en fan els mitjans de comunicació. Ens bombardejaran pels quatre costats. No tindran compassió de tots nosaltres, dels ciutadans, i l'aborriment es convertirà en una mena de cabreig general. Jo, el dilluns dia 7 no tinc la més minima intenció d'escoltar ni de visualitzar el debat del Duo Dinamico espanyol rtve.es.
Em dedicaré a fullejar alguns dels àlbums de Tin Tin que encara conservo ara que s'ha posat de moda. Segur que en treurè molt més profit si a més, ara que me'n recordo, el dia 20-N no penso anar a votar votaestelada.cat.

Tan se me'n fot el que es puguin dir el Rubalcaba i el Rajoy el dia 7. Se me'n fot totalment. Serà una autèntica sessió de teatre de carrer de mal gust i carregat de falsedats. La veritat és que al punt que hem arribat pel que fa a la politica i els politics, no entenc, sincerament, com encara hi ha ciutadans que el dia 20 aniran a votar, quan el que es mereixen els politics és que deixem les urnes buides.
Així, entre tots, ens han deixat ara.cat, amb el cul a l'aire.
Votar?, no, gràcies.

Joan Laporta, el Ball de Bastons de la politica i les punyalades traperes

El tàndem Artus Mas - Joan Laporta (Foto: Somnoticia.cat)

Vergonyós. El Joan Laporta ja ha demostrat abastament qui és com a politic. És una mena de pelleringa fastigosa i llepiscosa. No porta ni 10 mesos com a diputat al Parlament de Catalunya, i ha donat més voltes al maquavpelic cercle politic català, que els que hagi pogut donar un drapaire pels carrers de Barcelona remenant contenidors de brossa somnoticia.cat.

I brossa és aquesta mena de politics que han remenat el cul per no sé quantes cadires en cosa d'un any ben justet.

Tota aquesta secta politica cada dia m'està donant més arguments i més raon irrefutables per a que el proper dia 20-N em quedi a casa o me'n vagi al Pedraforca pedraforcaavui evitant en tot moment apropar-me a les urnes per votar. No votaré el dia 20-N, a ningú. Em resulten repulsius tots els politics, sense excepcions. Ja m'han desenganyat prou i massa. Exemples?, els que es vulguin, però sense anar massa lluny i sense necessitat de recórrer a les hemeroteques, tots podem recordar els tombs que han donat el Laporta o el Joan Carretero, per exemple. O els missatges contradictoris que ens esbitzen els de CiU. Els de CDC diuen oues coses, mentre que el del Duran Lleida en diuen unes altres. O ni cal parlar del trist paper que estan fent els del PSC-PSOE, etc.

Aquestes traïdories que els politics fan i desfan sense cap mena d'escrúpols tot passant-se els vots dels ciutadans ben bé pel folre, mereixen una resposta contundent i severa dels electors. Joan Laporta com el Joan Carretero i d'altres, van ser elegits per un determinat nombre de ciutadans perquè assumien el que els politics defensaven, però quan els interessa giren l'esquena i, aprofitant-se dels vots assolits, et fan una bona butifarra.

Que no pateixi tota aquesta mena de fauna ibèrica vividora de la politica, perquè al menys amb el meu vot ja no us alimentareu més. Amb el meu vot mai més s'alimentarà cap altre porc.
Enllaç d'interès: media.cat.