Climas Extremos, una interessant sèrie de reportatges que emetrà La 1

El primer canal de la televisió espanyola, La 1 , a partir del proper dimarts dia 3 de gener, i a partir de les 12 de la nit rtve.es, encetarà una sèrie de reportatges molt interessants que aniran recorrent en diferents capitols les zones de la Terra on els climes són més extrems realitzat i protagonitzat per Mario Picazo i el realitzador Oriol Gispert.

El primer capítol ens farà conèixer l'indret més fred i gèlid del Planeta, Oymyakon, ciutat de la Sibèria Russa.

A aquesta ciutat de la República russa de Saja, es va arribar a una temperatura de -71,2 graus centígrads el dia 26 de gener de l'any 1926, tot i que els hiverns que podriem considerar normals les temperatures oscil.len entre els -55 als -65 graus centígrads.

El segon reportatge que oferirà el dimarts dia 10 es dedicarà a l'altre extrem climàtic, ja que Mario Picazo i el seu equip recorreran el desert xilè d'Atacama, la zona de la Terra més àrida i amb menys règim pluviomètric.

Benvingudes siguin aquestes iniciatives culturals que ajuden a desintoxicar els penosos i pachangueros programes que normalment i dia rere dia ens ofereixen molts altres canals inclosa TV3. 

Llàstima que La Nostra no sigui capaç de portar a la petita pantalla reportages d'aquestes dimensions i característiques, per a substituir un seguit de programes de baixa qualitat que ens ofereix habitualment.

Addenda.- Anomalies climàtiques i meteorològiques a Catalunya l'any 2011 324.cat. I a finals del mes de novembre passat, un grup de cientifics van alertar molt seriosament als governs del món sobre els desastres climàtics que es preveuen noticias.terra.

Ernest Benach es jubila als 51 anys amb una pensió vitalicia de 7000 €

Segons informació que publica el Diari de Girona:

 Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons informa el Diari de Girona.
D'acord amb la normativa vigent, Benach té dret a percerbre, com la resta d'expresidents, "per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat al càrrec, i com a mínim durant una legislatura", una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon al president parlamentari. Després de la rebaixa del 15% aplicada aquest any, el sou anual brut per al president del Parlament és de 130.011,189 euros bruts tot i no tenir cap formació universitària. Mentrestant els nostres investigadors en camps de medicina i bioquímica han de sortir a l’estranger per deixar de ser mileuristes al nostre país.

Quina vergonya...!

Catalunya, el present i futur, i el fantasma del Corralito a l'estil sudaca

El badaloní Hèctor López Bofill, de Solidaritat Catalana per la Independència, ha publicat al diari El Punt-Avui el següent article d'opinió que reprodueixo textualment des del meu bloc personal:

"Una administració que no pot pagar els seus funcionaris és que ja està al caire de la fallida. Som a prop d'una experiència comparable a l'Argentina de la presidència de De la Rúa (2001) o a l'Equador de Mahuad (2000) amb la diferència que el col·lapse financer de la Generalitat no només és una qüestió de malbaratament sinó també de confiscació dels recursos que Catalunya genera per part de l'Estat al qual pertany. Espanya i aquest govern de la Generalitat presidit per Mas, obstinat a continuar essent una comunitat autònoma espanyola, ens condueixen a un atzucac similar als pitjors malsons de la història llatinoamericana recent. Un drama encara més punyent que el que està vivint Grècia, la qual, en la seva condició d'Estat, almenys pot negociar directament amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional les condicions del seu rescat. En breu, doncs, s'evidenciarà el caràcter fantasiós del relat amb el qual Mas aspirava a vertebrar el debat polític, com s'esdevé en el cas del pacte fiscal, perquè l'ensulsiada econòmica de la Generalitat impulsarà la intervenció de Madrid i, de forma més o menys encoberta, l'anul·lació de l'autogovern.

L'executiu de Mas ja es pot fer el ronsa amb les seves propostes sobre la reforma del sistema de finançament, coquetejar amb diferents parelles de ball per aprovar els pressupostos, fer encàrrecs a la Fundació Catdem, i resistir-se a dibuixar un projecte clar de resposta a la negativa de la majoria del PP fins a finals del 2012 que potser per aquelles dates el funcionaris catalans ja estan obeint directament les instruccions de Mariano Rajoy. És el preu de les vacil·lacions, dels dubtes i de la manca de coratge. Mentre la majoria de l'estament polític català continua jugant a l'ambigüitat mesella, la situació de subjugació a Espanya es palparà amb més intensitat que mai.

Certament, és una injustícia que Espanya no sigui rescatada per Europa gràcies als recursos que usurpa a Catalunya i que s'aprofiti l'espoliació per legitimar la intervenció política de Madrid. Però com que Catalunya no té atributs de sobirania (i el seu govern i les seves classes dirigents es resisteixen a plantejar un conflicte en termes de poder), la justícia l'estableix l'únic sobirà constitucionalment reconegut: la nació espanyola, aquesta nació que ho té tot força més clar i des de la qual ja han decidit no posar problemes al marcatge de Brussel·les o de Berlín si a canvi poden satisfer les seves ànsies seculars de dominació tot rabejant-se contra Catalunya.

En el curs del debat d'investidura, Mariano Rajoy es va mostrar tan hostil cap a les demandes plantejades per Duran i Lleida perquè sap que, malgrat les victòries electorals de CiU, aquesta formació pateix d'una feblesa estructural. El discurs convergent és feble no sols perquè l'administració de la Generalitat s'hagi col·locat en una posició que depèn de la magnanimitat de l'Estat, sinó perquè el govern de CiU no té cap projecte polític solvent que amenaci l'hegemonia espanyola ara dirigida per la seva versió més ultra. Des del PP són perfectament conscients que Mas no serà capaç d'estripar les cartes i no tindran cap escrúpol a collar el país fins a extrems humiliants.

No es pot continuar en el simulacre, en la ficció d'un àmbit de decisió política que només s'ha engreixat durant trenta anys gràcies a una capacitat d'endeutament que ara arriba al seu límit, un desastre coronat amb el govern actual que s'ha revelat igualment incompetent i mancat de caràcter que els seus predecessors. Perquè, d'altra banda, l'excusa de la dilapidació durant l'era tripartida no es pot sostenir per més temps, Mas i els seu “govern dels millors” ja fa un any que són al capdavant de l'executiu i la gestió continua atrapada en la impotència: la pilota del deute públic de la Generalitat creix de forma desmesurada i el dèficit no es redueix segons les previsions. Que el quadre macroeconòmic català d'inicis del 2012 sigui tan aterridor demostra, d'altra banda, que la política de retallades i de desmantellament del sector públic ha estat un fracàs rotund.

Per continuar amb la ficció, el conseller Mas-Colell anuncia els impagaments de retencions d'IRPF a l'Estat i de cotitzacions a la Seguretat Social tot qualificant el gest de “tancament de caixes”. Però el que ha fet amb els funcionaris ha estat el contrari del “tancament de caixes”: pagar a Espanya abans de tot i privar els treballadors públics de la seva retribució. A més, el “tancament de caixes” és una acció deliberada, reivindicativa i de pressió en un marc de conflicte; no, com s'esdevé ara, una súplica agonitzant a l'Estat per manca de liquiditat.

La pusil·lanimitat de l'executiu català és tan feridora que sembla que, com anunciava Vicent Sanchis en les pàgines d'aquest diari, pels despatxos d'Economia es garfeixen a l'esperança que la Generalitat Valenciana, governada pel PP, caigui abans que Catalunya de manera que el govern de Mariano Rajoy, tot havent brindat ajut als seus coreligionaris valencians, no es resisteixi després a ajudar els catalans. Novament, doncs, l'única estratègia del govern de CiU continua passant per edulcorar el conflicte, fer la viu-viu i desitjar que la garrotada de l'amo no cogui gaire. Però, malgrat aquests deliris, és probable pensar que el PP serà implacable contra l'autogovern i que, esperem, en el proper cicle polític el poble de Catalunya exigeixi més fermesa, més valentia i més dignitat a aquells que el representen".
* Enllaç a elpuntavui.cat.

Que el bon Déu ens lliuri avui i demà que el PP sigui l'alternativa de poder

L'Alicia Sánchez Camacho, la gran española pepera de Cataluña, per allò que el Rajoy ja és el nou llogater de la Moncloa, es pensa que pot continuar burxant les orelles i els nassos dels catalans.

El seu espanyolisme impenitent li assegura bones posicions politiques al si del seu partit, potser algun dia fins i tot la faran sots directora d'alguna cosa, o cap dels serveis de jardineria de la Moncloa.

Fa cosa de 72 hores que la pepera catalana es considerava alternativa en el poder de Catalunya, si els de CiU, que tenen el govern de la Generalitat, no tenen en compte al PP que en diuen de Cataluña. I si la seva arrogància no és suficient amb aquestes pretensions, ara ens diu que vol que a TV3 intocabledigital.cat es parli, també, en castellà.

La qüestió és dinamitar, bombardejar i intentar la destrucció sistemàtica de tot el que al llarg dels darrers 32 anys els catalans hem anat construint per a preservar la nostra llengua i la nostra cultura.

A aquesta gent Catalunya no els importa per a res. La Catalunya nacional i històrica se la passen per l'entrecuix. Per a ells tot és España, i dintre d'aquest concepte tan volàtil i abtsracte ells ho encabeixen tot. Per a ells España és Una, no diversa, tampoc multicultural ni plurilingüe. Els hi agrada l'olla barrejada però, això sí, que sigui ben agre i ben insípida perquè ens faci força mal de ventre.

I per què, aquesta dona, no demana també que a la TV1 hi hagi programació en llengua catalana?, o es que ya no somos un Estado plurilingüe Alicia Sánchez Camacho?. Els del PP ja no ens sorpreneu massa. Ja us hem vist prou el plumero. No us esforceu en escenificar paperots teatrals que us delaten dia sí i dia també, perquè ja us coneixcem prou com per a creure les vostres manipulacions per a atacar Catalunya des de les seves mateixes arrels. No ho aconseguireu, no en dubteu. Els catalans som pacients, però en tenacitat i coratge per a defensar el nostre país mai ens guanyareu, perquè nosaltres portem Catalunya al cor, i vosaltres al cor hi porteu España.

El Genocidi Armeni - Ermeni Soykırımı, és una vergonya per a Occident

Mentre Turquia, la Turquia islamista d'Erdogan, no reconegui publicament i solemnement que el seu pais va massacrar sistemàticament el poble Armeni i demani perdó a Armènia i al món pels seus crims fa 96 anys, a Turquia internacionalment se l'ha de considerar i tractar com un Estat criminal, genocida.
 Aquesta Turquia orgullosa i desafiant que vol amagar el que és impossible amagar ni negar, ara se les té amb el president francès Sarkozy arretsurimages.net. Tot perquè des d'ara a França es penalitzarà el negacionisme de qualsevol genocidi inclós, naturalment, el comés per Turquia a Armènia. հայերեն ցեղասպանությունը.
Tot aquest vergonyós assumpte hauria de fer caure la cara de vergonya als dirigents de la Unió Europea, i a tots i cada un dels governs dels països que la integren, perquè callen, es fan l'orni i mai han sigut capaços de plantar cara als governs de torn turcs, exigint-los el reconeixement explicit i públic de la criminal ocupació d'Armènia a començaments del segle passat.
Els dirigents de la Unió Europea, amb els seus còmplices silencis, s'equiparen al dèspota islamista iranià Mahmud Ahmadineyad quan ha negat i nega sistemàticament el genocidi del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial comés pels nazis.
És una vergonya, insisteixo, ser ciutadà de ple dret d'aquesta Unió Europea covarda i governada per un seguit de politics mediocres. Fins quan Europa i el conjunt del món occidental callarà i amagarà traidorament que els turcs van massacrar al poble armeni? Genocidioarmenio.

TV3 i la Marató d'un poble que és espoliat sistemàticament pel país veí

* El text l'he extret integrament de la web somnoticia.cat, i el reprodueixo tal qual al meu bloc tot considerant que comparteixo totalment l'opinió d'aquest mitjà de comunicació digital.

       MARATÓ DE RUQUERIA

"Ni en estat de coma etílic donaria jo ni mig cèntim per La Marató —en diuen solidària— de TV3, aquesta cosa pornogràfica, xarona i espanyolitzadora que provoca una vergonya aliena que ni t’ho explico. I és que un país que, podent-ho impedir, es deixa robar pel país veí cada any 22.000 milions d’euros, i a sobre es dedica a fer gracietes maratonianes per obtenir la mateixa quantitat de diners que obtindria amb cinc hores de l’espoli fiscal que pateix, només es pot qualificar de babau o de subnormal directament —ui, no, de poc espavilat, volia dir…

Deixant de banda que no hi pot haver solidaritat autèntica des de l’exhibicionisme televisiu, des del gregarisme provocat pel fariseu sentimentalisme barat dels mitjans sobre la fàcilment manipulable psique del populatxo, cal dir que no hi ha millor i autèntica solidaritat que treballar per un Estat propi, justament per no haver de fer maratons solidàries. I si he dit “haver” de fer és perquè només les nacions que compten amb un Estat es poden permetre aquesta mena d’activitats. Només una nació pròspera, que compta, doncs, amb la capacitat de gestionar els recursos que genera, es pot permetre fer, com a complement, aquesta recaptació de diners extra-governamental. És veritat, però, que també només una nació que és tan vilment espoliada com la catalana —de fet, en això els catalans som els campions mundials— però que malgrat aquesta sagnia es permet aprofitar el show recaptatori televisiu per convidar artistes del país espoliador per tal de crear vincles afectius amb els propis ciutadans espoliats, només pot ser qualificada, com deia, de pastanaga o de subnormal directament. Això, o deu ser que els catalans som la nació més catxonda del món.

Crec que la ignorància extrema dels maratonians “orgullosos de ser catalans” sobre el que suposa La Marató de TV3, és directament proporcional a l’extrema consciència cínica dels qui l’organitzen. Però tranquils, que, al pas que anem, l’any que ve “la seva” dedicarà La Marató als donants solidaris d’aquest any, tan empobrits per la sagnia espanyola que ja no tindran calés ni per pagar la factura del telèfon amb què enguany han trucat per fer la donació. No cal dir que, sense aquests babaus solidaris, la cosa serà un fracàs. En fi, que res… que no fer cap donació a La Marató de TV3 diu molt de tu".

Hanukkah 2011. Celebra la victòria dels Macabeus contra els helènics

El poble jueu està a punt de començar la celebració anual de la Festa de Hanukkah, o Festa de les Llums, que té una durada de 8 dies. Els jueus, any rere any, amb aquesta festivitat celebren i commemoren la victòria aplastant del poble jueu un segle i mig abans de l'Era comú, o dita també Era cristiana, contra els exèrcits del despòtic rei helènic Antioc IV, que va prohibir als jueus les seves pràctiques religioses, els seus costums ancestrals i, per si encara no en tenia prou, va profanar el Temple, Beit Hamikdash, posant-hi estatues de déus.

La revolta dels germans Macabeus, va fer que tot el poble jueu subjugat s'alcés com un sol home i van aplastar els exèrcits d'Antioc però no abans que els idòlatres helènics incendiesin el Temple de Jerusalem.

Quan la guerra va acabar amb la victòria dels hebreus, immediatament es van posar a la feina de purificar el Temple i refer-lo, però no tenien suficient oli, només per a una jornada, per a mantenir viva la flama d'una llàntia a l'interior del recinte sagrat.

Tot i amb això, segons comenta la història, l'oli de la llàntia es va mantenir viva durant vuit dies, el temps suficient com per a preparar-ne de nou. D'ací bé, doncs, la Festa de la Hanukkà, que té com a protagonista el que a Occident es coneix com la Menhorà o canelobre de vuit braços i un cumplementari que serveix per anar encenent durant els vuit dies una espelma de cada braç.

Està clar que el noble poble jueu al llarg de la seva història, 5772 anys són molts, ha sigut capaç de viure, sofrir i vèncer al llarg dels temps.חנוכה שמח Felicitats!.

Nou PSC?, que va!. Només s'han limitat a rentar-li la cara i ben justet

Pere Navarro

El Nou PSC tan esbombat durant els darrers dies, s'ha quedat pràcticament en res. Han renunciat a tenir Grup Parlamentari pròpi al Congreso de los Diputados, i pocs dies abans de l'anunciada renovació del PSC han premiat al José Montilla, un politic fracassat que ha portat al PSC a tres derrotes electorals ben sonades i consecutives en només un any. A això sí que se'n diu fer carrera politica.

I com a premi, l'executiva sortint, ha premiat al Pepe Montilla amb un escó al Senado español naciodigital.cat, una cambra que és del tot innecessària per inútil. Es veu que el Senado l'han convertit en un cementiri d'elefants. Quan un partit no sap què fer amb algun militant significat, apa, cap al Senado que hi falta gent.

Vist des de fora i com a simple espectador del circ politic català i espanyol que ens ofereixen als ciutadans, els del PSC, que ja s'ho faran tots solets, també han renunciat a formalitzar Grup pròpi a Madrid e-noticies.cat. Es veu que sigui com sigui, l'espanyolisme al si del PSC és dominant, i prefereixen seguir lligats i ben relligats amb els seus germanastres del PSOE. 

Doncs molt bé senyors del PSOE-PSC, no és així com per sortir del vostre congrès tots cofois, perquè sembla que ja heu oblidat que una de les raons dels vostres fracassos electorals del darrer any, precisament han sigut producte de la vostra nefasta i sistemàtica ambivalència politica prou demostrada al llarg dels darrers anys.

M'atreviria a dir que de Nou PSC res de res. Simplement heu fet, com ja he dit més amunt, un simple rentat de cares, i ni heu sigut capaços de fer-vos autocrítica constructiva. Heu passat de llarg i de puntetes dels vostres errors, i tot fa pensar que insistiu en repetir-los. És cosa vostra. Només el Montilla, timidament, us va demanar disculpes pels seus errors. Vaja, que només hagués faltat que ni ell s'hagués fet autocrítica light, perquè aleshores ja podem tancar el teatre.
En definitiva, el congrès del PSC que clausureu demà, ha anat acompanyat de molt de bombo, de molts platerets i ben poca música vilaweb.cat.

L'onada de fred i vent que arriba a Europa i que també afectarà Catalunya

La primera onada de fred que ens arriba a les portes del Solstici d'Hivern.

Aquestes són les temperatures que es preveu que afectin Europa per a les properes 72 hores, degut a l'arribada d'un front fred procedent de l'Atlàntic. Segons els pronòstics la neu també es farà ben present al continent i a Catalunya especialment al Pirineu oriental, i a l'oest de la Peninsula Ibèrica afectant sectors de Galicia i d'Asturies segons el mapa significatiu previst per a les properes 72 hores:

I pel que fa a les nevades que es preveuen al Pirineu durant els propers tres dies, penjo aquest mapa-gif indicatiu de les previsions d'acumulació de neu com a conseqüència del front fred que ens creuarà d'ací a poques hores, tot i que com es pot veure al mapa, les quantitats acumulades seran en general minses:

LA PREVISIÓ DEL TEMPS: meteo.cat.

Elena Salgado de què va?, i de que van els del Govern de Catalunya?

 De què van els politics d'ací i d'allà?. De què va la ministra Elena Salgado denegant els 759 milions d'euros que Catalunya ja hauria d'haver rebut enguany?. És aquesta la paraula d'una ministra, d'un govern dit socialista, que estan tots plegats en estat de coma i a punt d'anar-se'n a l'altre barri?.

I de què van els politics que conformen el Govern de la Generalitat anunciant retallades del 10% dels sous dels treballadors públics i, a més, dient que la paga extra de Nadal potser es cobrarà tard e-noticies.cat?. És d'un escàndol glamorós tot aquest espectacle pornogràfic que ens organitzen els politics des de Madrid i des de Barcelona.

Ahir, Tarragona Ràdio editaba la següent informació relacionada amb els sobresous que el Govern ha atorgat als delegats territorials tarragonaradio.cat. Iniciativa per Catalunya-Verds, en aquest cas, és la segona vegada que jo sàpiga que denuncia aquestes barbaritats econòmiques que fa el Govern presidit per Artur Mas. Perquè IC-V ja ho va denunciar el passat dia 30 de novembre e-noticies.cat.

Potser que, sigui el portaveu del Govern, o sigui el mateix president Artur Mas o la seva vicepresidenta, ens expliquin a tots els catalans, a tots, el perquè d'aquests escandalosos suplements als politics, mentre s'anuncia les retallades de sous i el cobrament de nòmines en retard per manca de diners. 
És que ja us els heu gastat tots els pocs que quedaven a la caixa repartint-los entre els vostres amics que heu col.locat a les delegacions territorials d'arreu de Catalunya?. I per què encara no heu donat resposta a la legítima pregunta que us van formular els d'IC-V?. I per cert, també cobraran tard el president de la Generalitat, els consellers i els alts càrrecs?.

Així és com des de la Generalitat s'administren els diners públics?. Si voleu que digui el que penso en aquests moments, és que tot plegat és un coctel vomitatiu i indigerible per impúdic i immoral.

Durban-2011 fou una altra sessió de la grotesca politica internacional

Bé jo, fotut qui quedi. Aquest ha sigut un cop més l'eslogan bàsic i fonamental que en tot moment ha presidit la fracassada cimera de Durban 2011. És que encara queden per aquestes terres ànimes càndides que confiaven amb els politics i amb acords protectors del canvi climàtic?.
Si tant i fa Durban com Kioto; tant i fa el Consell de Seguretat com l'Assemblea de les Nacions Unides. Aqui, en aquest món, qui mana és el petrodòlar, ho hem de tenir ben clar i assumit això. Altrament ens estavellarem un i altre cop contra les parets blindades de la dictadura brutal i perversa del capitalisme descarnat.

El diner no té ni sentiments ni ànima. I per tant no cal esperar com il.lusos que el capital sigui humanitari i menys sentimental. El fet que a Durban s'hagi imposat el petroli i derivats per sobre de les energies alternatives, ja ens hauria de fer pensar i tenir ben clar que qui maniupula la macro economia i qui ni es preocupa per les properes generacions dels humans ni dels animals, etc.
És com si tota aquesta gent no tinguessin fills i/o nets que seran els qui patirant amb més duresa el canvi del clima i les alteracions meteorològiques i climàtiques anunciades repetidament, però inútilment, pels cientifics.

 Durban ha fracassat perquè els politics que tenien a les mans prendre mesures convincents i realistes també són uns fracassats i covards, a més d'estar sotmesos als dictats del gran capital i als interessos geopolitics dels moment.
Jo ja no n'esperava res d'aquesta cimera. No m'ha sorprès gens el seu fracàs, perquè estava anunciat abans que comencés.
Uns països com, per exemple, la Xina i l'India que tenen milions d'habitants famèlics i vivint sota la misèria, però que s'han gastat centenars de milers de milions de dòlars per obtenir la bomba nuclear, no ha de sorprendre ningú que s'hagin oposat frontalment als principis de la cimera de Durban.
Continuarant contaminant fins i tot a costa de la salut dels seus pròpis súbdits. La resta d'humans, per a ells, ni comptem.

Adéu Rodriguez Zapatero, adéu, i fins mai més. Ja estàs més que caducat

L'estrepitosa sortida del govern espanyol de Rodriguez Zapatero i del PSOE, a resultes de les eleccions del passat 20-N, em recorda la històrica i èpica desfeta de la Armada Invencible. Però els barcos no s'enfonsen sense haver fet mal abans, i és el que ha fet Zapatero, un president caducat, amb Catalunya.

Ara no ens vol pagar el que ens toca: 759 milions d'euros directe.cat que prou bé anirien a la depauperada i arruinada caixa del nostre Govern. Una caixa, per cert, que la van deixar sota minims els del PSC, els del Montilla, els Carod i els Saura.

Però Zapatero amb el seu soci de govern, José Blanco, van tirar per la borda milers de milions d'euros construint linies de l'AVE per terres endins de l'Espanya profunda, unes linies que s'han hagut de tancar perquè no eren rendibles, perquè ningú pràcticament les utilitzava. I també aeroports, un escampall d'aeroports que ni s'han posat en marxa..., també per les terres de l'Espanya profunda.

Zapatero i el seu govern passarà a la història com un govern anomenat socialdemòcrata però que ha aplicat unes politiques noeliberals que ni el PP les hagués fet millor.
Zapatero, tant amant d'aquella parafernalia de l'Alianza de la Civilizaciones i amic del reietó marroquí, també s'ha dedicat a obsequiar al rei moro amb un milió d'euros alertadigital per a no sé quines històries d'aquell pais musulmà. Com que aqui, pel que es veu, anem sobrats de tot i més, doncs fem obsèquis als de fora i aqui ja retallarem. I com que anavem, i anem sobrats, doncs 417.000 euros tirats a la brossa per a pagar quadres d'un grapat de politics que d'ací a quatre dies ni l'Etern sabrà qui eren.

Zapatero, adéu per sempre més. Zapatero, adéu i fins mai més, perquè la teva herència són més de 4 milions d'aturats arreu de l'Estat espanyol. A això sí que se'n diu governar.

Els moros es manifesten pels carrers de Terrassa contra les retallades

Que facin les maletes i que se'n vagin

Estem al nostre país com per a presenciar protestes d'immigrants contra les retallades econòmiques que ha fet i que preveu fer el Govern de la Generalitat, i les que farà el Rajoy pel seu compte.

Estem en aquests moments per a protestes d'aquesta gent, especialment dels magribins naciodigital.cat, quan són desenes de milers de catalans que ho estan passant ben fotut.

Aquests moros el que haurien de fer, en lloc de protestar contra el nostre Govern, és tornar als seus països, al Marroc en concret, i protestar contra les opulències del seu rei Mohammed VI alertadigital. Un rei que s'ha gastat més de 500 milions d'euros remodelant un dels seus palaus, per exemple. Que aquesta gent no ens vinguin a crear més problemes dels que ja tenim els de casa, perquè si ells s'ho passen malament nosaltres també, com també s'ho passen immigrants d'altres origens i no organitzen aquesta mena d'algaravies i de provocacions demanant, per exemple, el PIRMI.

Perquè potser algun dia i no massa llunyà, els catalans ens haurem de plantar i manifestar-nos massivament per arreu de Catalunya demanant i exigint als governs de Catalunya i d'Espanya que emprenguin les mesures necessàries per a expulsar a tants i tants immigrants il.legals i irregulars que ronden per les nostres ciutats i viles.

No estem disposats a tolerar tanta arrogància i tanta exigència de gent de fora, perquè els de casa ja ho estem passant ben magre. I per últim. A què ve que aquesta gent es manifestin portant fins i tot estelades?. Quina mosca africana els hi ha picat ara?.

Qui privatitza TV3?, article d'opinió extret dels bons amics d'Hasbara-ts

Mònica Terribas

Catalunya ha de tenir una televisió i una ràdio públiques. Sempre ho hem defensat i, a més, hem afirmat que la seva creació va ser un dels encerts més remarcables del president Pujol i que suposa una de les joies del nostre país. Ens oposarem sempre que es privatitzi o es desnaturalitzi. Però ¿de quantes maneres es pot privatitzar una televisió pública?

L'actual govern de la Generalitat ha decidit aplicar un ajust als pressupostos de la Corporació catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) a causa de la crisi econòmica i del deute manicomial heretat dels governs del Tripartit. A més, a aquesta retallada cal afegir-li els prop de 20 milions d'euros que la CCMA va gastar de més l'any passat. I això la nomenklatura exquisida de la Corporació no s'ho esperava. 

Estaven acostumats a passar-se de pressupost sense gaire problemes i a rebre els diners amb alguna queixa més o menys protocolària de les institucions polítiques. L'any 2007 el segon Tripartit va eixugar un dèficit de la Corporació de 1.047 milions d'euros que suposem que no compten quan proclamen que TV3 només ens costa 40 euros a l'any a cada català. Això s'ha acabat. Senzillament no pot ser. Tot el sector públic ha hagut de sotmetre's a severs ajustos i fiscalitzacions. 

Per més que la directora de TV3 i els gestors de la CCMA al·leguin que han baixat, i molt, els ingressos per publicitat i que l'any passat van veure reduïts els seus salaris, els pressuposts s'han de complir. S'ha fet amb Sanitat i Ensenyament i, sobretot, hi ha centenars de milers d'aturats, una munió de catalans amb problemes gravíssims d'habitatge, de diners, d'alimentació. I d'angoixa i por per la incertesa que tots percebem.

L'anunci de la retallada comunicat al Parlament divendres passat per Francesc Homs en nom del Govern no va agafar per sorpresa a Mònica Terribas ni a la direcció de la CCMA. Se'ls havia informat dies enrere, com és natural. Per això tenien els seus discursos preparats i van passar a l'acció conscients que el seu poder mediàtic és descomunal i que com més soroll facin més poden pressionar el Govern, que ha demostrat amb escreix fins a quin punt els tem. Hem sentit declaracions proclamant que aquest pressupost ajustat "trenca el model", i el cert és que no té per què impedir el bon funcionament d'uns mitjans de qualitat. Però pot suposar l'inici de la fi d'uns privilegis intolerables.

Joan Ferran, el de la crosta nacionalista

També hem pogut sentir les declaracions inqualificables del diputat socialista Joan Ferran, que va afirmar que es tractava d'un "intent de cop d'estat a la CCMA". És lògic que els socialistes estiguin nerviosos, perquè des del dia de la seva estrepitosa derrota electoral han provat de forçar com fos que la Corporació que van imposar modificant irregularment una llei no es toqués. 

Curiós que aquest personatge que sí va donar un escandalós cop d'estat acusant la televisió i la ràdio públiques d'exccés de "crosta nacionalista", iniciant una purga i imposant contertulians i consignes ara s'escandalitzi d'un ajust pressupostari del 13% per a l'any vinent quan el seu partit va dur el país a un dèficit que haurem de pagar durant generacions.

Mònica Terribas va afirmar al Parlament que amb aquesta dotació els drets del futbol s'havien acabat, cosa que ella no pot decidir i que en tot cas caldrà plantejar l'any vinent. ¿Potser pensava que els catalans sortiríem al carrer amb la falç i la destral perquè no podríem veure el Barça per TV3 de tant en tant? Els informatius d'aquell dia i dels següents van ser un deliri i una legió de suposats admiradors de TV3 va iniciar una ofensiva en tota regla als apartats de comentaris de tots els diaris digitals denunciant que la retallada en realitat amagava una mena de conspiració per privatitzar TV3 o per ferir-la de mort amb la intenció d'afavorir 8TV. 

¿Per què els fa tanta por 8TV, perquè pot ser un refugi mediàtic de CiU quan no governi o perquè temen que aconsegueixi el mateix que el seu canal de ràdio, Rac1, que els passa la mà per la cara amb menys pressupost i personal i amb excel·lents professionals, molts dels quals destituïts i maltractats per la Corporació?

Tots aquests escarafalls, ¿de debò tenen per objecte la defensa dels mitjans públics de comunicació o més aviat el manteniment de la privatització selectiva de TV3 a favor de certes elits de la Casa?

A mitjans dels anys 90 Catalunya Ràdio i TV3 s'havien consolidat i havien crescut considerablement en audiència, prestigi, dotació, personal i mitjans tècnics. Va iniciar-se aleshores un assalt imparable capitanejat per autèntics depredadors que van fer-se amb les regnes de la Corporació. La corrupció era políticament d'allò més transversal. El xantatge a les empreses de doblatge a canvi d'un percentatge i de favors personals per part d'un directiu convergent de TV3 va facilitar que s'instaurés una mena d'omertà que va acabar desembocant en el que tenim ara. La jugada mestra de la desvergonya va ser la pèrdua accidental per un suposat descuit administratiu dels drets d'emissió del futbol que, casualment, van acabar a mans del professional de TV3 que havia de vetllar per la seva renovació : Jaume Roures, el trotskista que a partir d'aleshores s'ha fet d'or amb els nostres impostos cobrant una fortuna per l'emissió del futbol i la Fórmula 1. 
Va ser en aquells anys que, juntament al buidatge econòmic, va iniciar-se l'assalt als serveis informatius liderat per un nucli ideològicament dogmàtic i amb indissimulada tendència a l'agitprop que no va tenir manies a l'hora d'arraconar els companys que no compartien les seves consignes. Els defensors de la demonització d'Israel, de la democràcia parlamentària i de l'economia de mercat havien guanyat la partida. Això sí que va ser un cop d'estat.

Profusió de productores de directius de la casa, augment descontrolat de personal malgrat la informatització, contractes blindats sense cap autorització administrativa, adjudicacions a dit, explotació de becaris, cobrament de sobresous a través de productores per alguns professionals de la plantilla...

Amb l'excusa de contribuir a l'enfortiment de la indústria audiovisual la direcció de TV3 reparteix discrecionalment programes a productores d'antics directius i treballadors assegurant-se així un lloc de treball privilegiat en el futur. Tal com ha dictaminat repetidament la Sindicatura de Comptes, la falta de transparència, l'absència de procediments legals d'adjudicació i el bloqueig d'informació, fins el punt que no se sap quines productores estan homologades ni per quin procediment i mèrits, ha disparat la despesa, obliga a la inactivitat a molts bons professionals de la plantilla i ha estat contestat per les autoritats de la Unió Europea. Però, pel que sembla, les decisions d'una camarilla estan per damunt de la llei i, fins i tot, de la política internacional. Aquests detalls també minen el crèdit internacional de Catalunya.

Potser per això ni Mònica Terribas ni cap directiu de la CCMA ni els informatius de TV3 o de Catalunya Ràdio no van esmentar en les seves irades protestes els advertiments que Francesc Homs va fer en seu parlamentària sobre aquestes irregularitats, especialment quan va demanar "una major transparència en els processos de contractació de la producció associada".

TV3 està obligada legalment a invertir el 6% en la indústria audiovisual per mitjà de la coproducció de cinema, animació i documentals, però enguany hi ha invertit el 20% del seu pressupost total i el 36% del destinat a producció. Seixanta milions d'euros sobre un total de 300 han anat a parar a productores en la seva major part per a elaborar sèries i programes que hauria de produir TV3. 

Com hem dit, l'adjudicació d'aquestes externalitzacions de facto es concedeixen amb total opacitat i discrecionalitat i la majoria de les empreses agraciades pertanyen directament o indirecta a personal que és o ha estat fixe o eventual a TV3. Seria un detall que Mònica Terribas, entre proclama i proclama, ens expliqués per què 'Divendres', un magazine diari presentat per professionals de la casa i emès des dels estudis de TV3 ha de ser coproduït per El Terrat, la productora del senyor Buenafuente. 

Francesc Escribano

Pot entendre's que, per exemple, un programa com 'El convidat', ideat, desenvolupat i protagonitzat per un professional que no pertany a la plantilla i que a més requereix un equip reduït disposat a treballar fora de l'horari i la dinàmica laboral usuals aconselli la coproducció; però el magazine de la tarda, per què? El Terrat, Mediapro, Diagonal i un seguit de petites productores amb programes aprovats per l'anterior director de TV3, Francesc Escribano, i en les quals el mateix Escribano hi té interessos, formen una xarxa clientelar fora de control.

Precisament perquè una televisió pública no és el mateix que una fàbrica estatal de salsitxes, el cas és més inquietant i va més enllà de la col·lusió, especialment en una nació sense estat. TV3 hauria de jugar un paper fonamental com a referent, com a instrument de normalització lingüística i com a motor de l'audiovisual català. 
Però amb el temps TV3 s'ha convertit en la responsable quasi absoluta del sector amb més visibilitat de la política cultural de Catalunya : l'audiovisual, la gran eina i l'aparador que actualment defineix cada societat davant de sí mateixa i davant la resta del món. 

La seva dotació econòmica i el fet d'haver-se convertit gairebé en client únic del cinema català dota els seus directius d'un poder cultural, social, econòmic i polític inaudits. En gran mesura la responsabilitat d'aquesta anomalia rau en l'excepcionalitat cultural de Catalunya i en la incúria de la classe política, que sovint delega decisions de gran abast sense ni tan sols ser-ne plenament conscient. Sovint, doncs, es triangulen els ajuts (CDA-ICIC-TV3) i es fan recaure en aquells productes que interessen a un grup reduït de buròcrates i de directius amb escassa responsabilitat aparent. 
Amb freqüència aquests mateixos buròcrates imposen, bé directament bé mitjançant amables suggeriments, el director, els guionistes, el càsting, l'equip tècnic, etc. Decideixen quins temes cal tractar i amb quin to, quines productores o quins professionals cal potenciar i quins cal vetar. 

Potser això explicaria en part la pràctica inexistència del cinema català al món essent Catalunya un país amb una capacitat creativa tan immensa i, també, la lluita contra-corrent que durant anys ha hagut de mantenir la productora que finalment ha aconseguit que una pel·lícula catalana i en català hagi estat nominada per l'Oscar a la millor pel·licula estrangera.

Per acabar-ho d'adobar, TV3 disposa d'un Departament de Vendes absolutament inoperant incapaç de gestionar la immensa quantitat de drets d'explotació que administra. Si TV3 paga coproduccions que es reserva i és incapaç de vendre-les, o bé són d'ínfima qualitat o bé no té cap interès en comercialitzar-les. Algú ho hauria d'explicar.

Una altra greu conseqüència de l'externalització és la vulneració dels drets i garanties laborals i legals que freqüentment pateixen els treballadors d'algunes d'aquestes productores, fruit d'una doble moral social intolerable. Així, tenim que uns sindicats aparentment irreprotxables negocien uns convenis que regulen molt favorablement tota mena de drets laborals i econòmics dels treballadors de la Corporació mentre es desentenen de la precarietat i l'abús, que coneixen perfectament, imposats per algunes productores als seus treballadors. 
Quan TV3 contracta directament un professional eventual està obligada a signar contractes i a complir i exigir unes prestacions. Quan contracta una producció aliena no se'n responsabilitza. Professionals treballant sense contracte o amb addendes il·legals, preus rebentats, feines que no es cobren, condicions laborals impresentables, coaccions, indefensió absoluta,... La subcontractació té aquestes coses; a TV3 també tenen els seus tallers d'esclaus que enriqueixen amics, parents i saludats. Són les sentines de tanta progressia i tanta conquesta social.

Aquest és el resum de la part fosca de la Corporació i, especialment, de TV3. El conflicte més greu no és l'ajust del pressupost sinó els privilegis, la manipulació informativa, la hipocresia social, l'abús sistemàtic i l'apropiacio -amb conseqüències nefastes- de la política cultural que hauria de suposar més projecció nacional i internacional. Catalunya, TV3 i molts dels excel·lents professionals que la conformen mereixen uns mitjans públics de comunicació dignes, efectius, decents i innovadors.

Per això ens demanem qui està privatitzant TV3, la indústria audiovisual i la cultura de Catalunya.
*Enllaç a hasbarats. 
*Addenda: .tv3-la-nostra? , i més encara tv3, noctas/tv3.

El Govern d'Artur Mas, l'espoli fiscal i l'atac contra la llibertat d'expressió

La presidenta del Parlament de Catalunya, la democratacristiana Núria de Gispert, hauria de saber prou bé que España ens ha estat espoliant, robant impunement, durant anys i panys.
Els tics autoritaris, dictatorials en diria jo, del Govern de CiU presidit per Artur Mas, de moment ja s'han manifestat obertament i públicament des del mateix Parlament de Catalunya.

Els diputats catalans ja no podran dir al Parlament de Catalunya que España ens espolia o que ens roba..., bé, ja ho direm els ciutadans que en som prou conscients d'aquesta vergonyosa realitat històrica. La immoralitat i autoritarisme manifestada per la dreta catalana prescisament al Parlament, on hauria de ser el lloc de la màxima expressió de les llibertats d'un poble, ordenant aquesta prohibició, desqualifica i hauria d'inhabilitar a la mateixa presidenta del Parlament i de retruc a tot el Govern de Catalunya.

Al Parlament ningú el pot fer callar

Perquè és cert, ben cert, que España ens roba i ens espolia, naturalment que sí. Ho saben fins i tot els de la Unió Europea.

Voler-ho amagar des de la tribuna parlamentària és un gravissim atemptat contra les llibertats d'expresió individuals i col.lectives de tots els catalans, a banda de ser una covardia i una traició a Catalunya.

Ja veiem tots plegats el que ha sigut capaça de desmantellar en menys d'un any el Govern presidit per Artur Mas. Increments dels preus de les matrícules universitàries i, a la vegada, retallades econòmiques més que subtancials a les universitats; retallades dels sous dels treballadors públics per segona vegada; desmantellament gradual del sistema de l'esenyament públic; congelació per segon any consecutiu de les pensions; bruts intents d'obligar a tots els catalans a tenir una assegurança mèdica que només beneficiarà a empreses privades elpais.com; increments substancials dels preus del transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona, de moment, etc.

Però mentre aquest govern declaradament de dretes, que ningú es pensi que són centre dreta i menys encara socialdemòcratres, ens està esclafant amb les seves mesures econòmiques, ells, i als seus, els incrementen escandalosament els complements amb 17.000 euros anuals: latransparenciadeciu. I mireu com la secta politica catalana es reparteix els diners que a nosaltres ens neguen: elpais.com. La perversa immoralitat dels politics que ens governen és de tal escandalosa magnitud, que encara no entenc els silencis del conjunt de la societat catalana que només rebem trompades, menyspreus i marginació d'aquesta gent. No ho entenc com els catalans en conjunt encara no s'han alçat, no ens hem alçat per a dir prou a tanta ignominia immerescuda.
Els de CiU diuen que han  guanyat les eleccions, doncs no és cert. Les ha guanyat el PP, perquè uns i altre són iguals, idèntics. Politicament són bessons.Per això s'entenen tant bé amb l'Alicia Sánchez Camacho i la seva tribu pepera.