Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

10/2/12

Antisemites catalans es revolten contra un simple cicle de conferències

A tota aquesta fauna ibèrica repelent i sectària que ens envolta, encara no els hi hem sentit les seves veus  callejeras condemnant la massacre del règim islàmic de Bashar Al-Assad contra el seu poble hasbarats
Tan bé que les organitzeu quan es tracta d'atacar i ofendre a Israel per qualsevol motiu per insignificant que sigui elsingulardigital.cat. Realment esteu trastocats mentalment, emocionalment i psicològicament. 
Quanta misèria intel.lectual, i quant d'odi visceral i descontrolat que teniu contra els jueus i contra l'Estat d'Israel. L'antisemitisme és la vostra bandera, i l'odi contra Israel el vostre aliment. Sou fills i hereus del nazisme, és evident. No cal fer cap esforç mental per a constatar-ho. Sou patèticament perversos, començant per aquesta mena d'escriptora que s'ha posat al capdavant de la nova campanya antiisraeliana.
Fins i tot els emprenya un simple cicle de conferències. Vosaltres sou l'antitesi de la cultura. Teniu l'intel.lecte capgirat. Vosaltres voldrieu un poble submis als vostres dictats. Sou totalitaristes i perversos manipuladors de les consciències. Però només els estúpids, els poca pena, els pusil.lànims i els de les esquerres residuals i putrefactes que encara sobreviuen a Catalunya i a Europa, us poden escoltar i aplaudir.
La claca la teniu assegurada, però no per això el vostre odi que destil.leu cada vegada que obriu la boca contra Israel té més audiència i sou més convicents. Si sou capaços d'atacar frontalment uns actes netament i purament culturals, de què no seran capaces les vostres torturades i tortuoses ments?.
Per cert, aquests també deuen ser els vostres amics islàmics que també amenacen i sabotejen actes acadèmics per arreu d'Europa periodistadigital. Tots plegats feu una bona fila d'energumens.
* ADDENDA.-  Tot seguit reprodueixo el text de l'article que la periodista Pilar Rahola publica avui a La Vanguardia referent al cicle de conferències sobre Israel:
"Què faríem sense aquests gurús d’esquerres que ens diuen el que hem de debatre i pensar? Sens dubte el món seria menys divertit, encara que força més intel·ligent. Són gent alimentada als braguers de l’estalinisme, quan les idees només podien sorgir del buró polític.
Mori el debat, visca la consigna!, no fos cas que els ciutadans arribessin lliurement a les seves pròpies conclusions. En aquest país nostre, on aquests líders del dogma encara tenen un cert recorregut, hi ha temes que no es poden debatre. S’han d’estigmatitzar i sepultar sota capes de pensament dirigit pels comissaris polítics. Pensar, llegir, debatre? Això és de dretes! Per a què debatre idees si ja tenim sor Maruja Torres!
El darrer exemple, per descomptat, ve de la mà d’un cicle de conferències dels Amics de la Unesco sobre Israel. Titulat “Els dilluns d’Israel”, analitza la realitat d’aquest petit país al llarg de deu conferències. Però la bona gent de la Unesco ha comès un greu pecat, condemnat en el catecisme del bon progre amb la pena de l’estigma: han volgut escoltar, per una vegada, l’altra banda. Després d’un cicle de conferències sobre Palestina, que ningú no va intentar boicotejar, ni enviar a l’infern, malgrat que l’ensinistrament als nens per a l’odi o la inculcació de l’islamisme fonamentalista o la negació dels drets bàsics dels seus ciutadans per part de Hamàs donarien per a molt. Però ningú no es va presentar amb pancartes contra les bombes humanes o el finançament del terrorisme per part de l’Iran o la corrupció generalitzada. Ningú no va escriure cartes ni va intentar parar el cicle ni va negar el dret a la paraula.
Però ja hi tornem a ser amb Israel, i aquí el dret a la paraula se’n va pel forat de la intransigència progre, que no per ser progre és més intransigent. I va ser així que en la primera conferència del professor de Ciències Polítiques Xavier Torrens sobre la democràcia israeliana van aparèixer set furibunds cridant i enarborant pancartes en què es podien llegir comparacions dels israelians amb els nazis o els racistes sud-africans. A la sala hi havia descendents d’Auschwitz i fins i tot un ciutadà negre que havia patit l’apartheid i que, sens dubte, no entenia res. En els dies previs totes les entitats ricament subvencionades a les èpoques glorioses d’IC van demanar el boicot i la senyora Maruja va capitanejar els seguidors de la llibertat d’expressió. Només hi ha una veu i una realitat i qui se n’aparta mereix l’ostracisme. I aquests són els que diuen defensar Palestina? Perdoneu, aquests són residus intransigents que tenen por a la diversitat d’opinió i que basen la seva raó en la negació del pensament, tal vegada perquè quan hi ha reflexió lliure, el prejudici i la mentida cauen pel seu propi pes.
Per cert, ¿els morts a mans de l’amic socialista sirià també mereixen el boicot? Au, vinga, Maruja!"