Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

22/2/12

Primavera Àrab?, no fotem. És simplement una guerra entre sunites i xiïtes

Fa mesos que sentim parlar de la manossejada i manipulada Primavera Àrab. Qualsevol diria que aquests països musulmans es convertiran d'un dia per l'altre en demòcrates tal i com entenem a Occident la democràcia, sistema politic sorgit del pensament helènic fa més de dos mil anys.
L'Islamisme es menja la Primavera Àrab
La democràcia va nèixer i es va desenvolupar a Europa, és filla legitima d'Europa, i han sigut els pobles europeus qui l'han exportat per dir-ho d'alguna manera.
Però parlar de democràcia als països de doctrina religiosa i social islàmica és una cosa molt diferent. L'Islam per essència mai serà democràtic, i la Primavera Àrab, la recent història ens ho està demostrant, no és més que una lluita interna, de sectes, de clans especialment entre les sectes islàmiques sunies i xiïtes.
La Primavera Àrab és un simple pols entre uns i altres, i tots i cadascuna d'aquestes sectes històricament han estat enfrontades a mort. És la pura i smple història. Per als sunites els xiïtes són heretges, i per als xiïtes els sunites són uns usurpadors de l'herència familiar de la branca de Mahoma. Tot es va decidir en una batalla, i la batalla continua i el que durarà. 
De primavera Àrab, res de res. Ja ho veiem amb el que està passant a Libia amb el caos sectari; a Egipte on el radicalisme islàmic s'ha imposat; a Siria amb la lluita interna entre alauites (subsecta propera al xiïsme) i sunites revoltats; al Iemen que ja veurem com acabarà aquella història també sectària; i el que passa a Tunissia, on un predicador radical islàmic-salafista està predicant l'ablació femenina tot intentant radicalitzar la politica islamista d'aquest país nordafricà.
Aqui i ara en el món musulmà el que està en joc és qui és qui, i qui es farà amb el control islàmic mundial. ¿Seran els sunites amb el radicalisme ultraconservador dels wahabites de l'Aràbia Saudita, o seran els ayatollah xiïtes iranians amb el seu descontrolat odi acumulat contra els sunites representats per la casa Saud d'Aràbia?.
Simplement el debat real està en l'hegemonia del món islàmic chiitas-sunitas. La democratització de les respectives societats, sunita o xiïta,  no té cap importància ni per a uns ni per als altres.
I ni cal ni parlar de l'Iran, on la democràcia se la passen pel cul. Ja vam veure com tot i la descarada manipulació i frau declarat de les darreres eleccions de fa quatre anys, l'ayatolah de torn va validar els resultats fraudulents, o a Turquia on l'opositor a Erdogan a les darreres eleccions va ser assassinat sense saber-se com ni en quines circumstàncies.
 L'islamisme s'ha tancat en si mateix, així ho han decidit ells mateixos. Per a aquesta gent la democràcia va intrínsecament lligada a Occident, i per tant és danyina, és enemiga de l'Islam quiendifamaalislam. No es pot esperar que les palmeres donin melons, o que els cactus del desert ens ofreixin cireres refrescants i saboroses. Per a l'Islam la democràcia ve a ser com l'obra del diable, i per això s'han proposat ISLAMITZAR EUROPA. ISLAM TOLERÀNCIA ZERO.
A tots aquells il.lusos que encara s'empassen això de la Primavera Àrab els compadeixo, em fan pena, perquè la seva primavera ben aviat es convertirà en una llarguissima tardor-hivernal. Obre, si ho desitges, aquest enllaç.