Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

17/4/12

El rei Juan Carlos I tota una vida de sacrifici?, jajajajajojojojojo, No fotem!

Però si Juan Carlos I i la seva familia han viscut i continuen vivint a cos de rei, i mai més ben aplicada aquesta dita popular!. Ara ens surt el José Cusí, armador del Bribón i amiguete de la casa reial, parlant-nos dels grans sacrificis que ha fet el rei. Què ha de dir si no vol que li caigui el pèl i en sec?.
En aquesta España folclòrica, de toros i banderilles, colapsada per arreu de bodeguillas, bars, tabernes i de borratxeres, on la incultura forma part integrant d'amples capes socials, el tuerto es el rey, en el país de los ciegos.
Aqui, abans i ara, qui es trenquen les celles i les banyes per tirar endavant aquesta España decimonònica, que encara no ha ni superat l'estress de la Constitució del 1812, són la classe mitja i la treballadora, i precisament són els sectors socials i productius que més garrotades està suportant com a conseqüència de la crisi econòmica. Són els milions de treballadors públics que han vist com se'ls hi retallabe els sous; són els jubilats i pensionistes que han vist com se'ls congelaven les nòmines, i són els vra 5 milions d'aturats que esperen una oportunitat. Aquest sí que se sacrifiquen per allò que en diuen la Patria.
Aqui, en aquesta España de pandereta, qui està traient les castanyes del foc abans que s'ensolseixi tot l'edifici, són els que ni de lluny es podrien permetre anar'se'n ni quinze dies de vacances, i menys encara anar de safari pagant 45.000 euros per matar cruelment un elefant o un altre animal salvatge. Tampoc tenen amiguetes que els hi paguin ni un simple cap de setmana per evadir-se una mica, perquè els seus amiguetes estan igual o pitjor de fotuts.
No crec que Juan Carlos I signant quatre reals decrets al mes, rebent al seu palau madrileny visites oficials, i escrivint quatre cartes que, per cert, segur que només les deu signar, s'estressi de tal manera que aquesta feina es pugui avaluar com un gran sacrifici per la patria. Si tota la feina, ben feta o mal feta, la fan els governs de torn!. Fins i tot ja li porten els reals decrets redactats i corregits..., només els ha de signar.
Està clar que el José Cusí no és precisament una persona neutral en aquest cas. La defensa de la supervivència, legítima per altra part, li ha fet dir el que ha dit.
Com a ciutadà de Catalunya no crec que una simple i formulària disculpa reial sigui suficient, ni de lluny, per fer oblidar l'aspre i desagradable regust del safari reial. L'abdicació sería el més adequat i necessari. De fet, el seu pare, Juan de Borbón, ja va abdicar a favor del seu fill, el rei Juan Carlos I. Què més dóna una abdicació més a la Casa de los Borbones.