Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

13/7/12

El Senado español és una gàbia de paràsits politics del tot prescindibles

Mutiliqueu aquestes xifres pels 260 senadors
 El Senado español, aquesta mena de gàbia de paràsits de la politica on s'hi tanquen aquells politics mediocres, que ni els seus pròpis partits els poden aprofitar, s'ha de tancar i barrar el més aviat possible.
Ni ens imaginem les desenes de milions d'euros que ens estalviariem tots plegats en una sola legislatura si aquesta gàbia la netegessin bé i la tanquessin per in secula seculorum. De ben segur que ningú la trovaria a faltar, exceptuant els qui encara continuen xupant de la moma.
I dic paràsits i esperpèntics tot pensant amb els senadors del PSOE-PSC, el Pepe Montilla, i del comunista dIC-V, Joan Saura. Dos elements que van ser defenestrats pels respectius partits per inútils, però que malgrat la seva mediocritat politica ben demostrada al llarg dels darrers anys, se'ls ha premiat amb un lloc a la gàbia anomenada Senado espanyol.
Només amb el que s'estalviaria dels sus d'aquests més de dos-cents paràsits de la politica, ja no hagués fet cap falta retallar en la sanitat o en l'ensenyament. Només ca fer números amb una simple calculadora casolana. I si a més, es retallés sl 50 per cent de diputats que omplen el Congreso de la Carrera de San Gerónimo, molts dels quals cobren un més que sucós sou mensual, a banda de dietes i extres, i que solament serveixen per apretar el botó que fins i tot els aparells dels partits els hi diuen quin han d'apretar, segur que pràcticament no faria falta la retallada en serveis socials, etc.
Així sí que s'arriba al final de cada mes sense problemes
 Però, clar, amb la secta politica hem topat un cop més.
Ells, els pobrets ministres, prsidents del govern  els diputats i senadors, amb 8 anyets de fer el paperina, molts d'ells, ja se'n van a casa amb una pensió vitalicia com la de l'ex president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que cobra 7000 euros mensuals vitalicis.
Per cert, que Catalunya també hauria de retallar i fort amb el nombre d'escons del Parlament. Dels 135 que hi han ara, amb 65 n'hi hauria més que suficient, i ni parlem ja de les empreses públiques i demés ens públics que han servit més per a col.locar familiars, amiguets i amics dels amiguets que per ca altra cosa. Retalleu aquestes empreses que ambé són sangoneres innecessàries.
Mentre la casta o secta politica no sigui capaç de fotre el dit a la ferida de l'economia amb rigor i realisme, el ciutadà de Catalunya i d'Espanya aviat deixarà de ser ciutadà de pl`dret, per convertir-se en una massa informe anomenada la pleb pels antics romans, referint-se a les classes socials més baixes. Entre Madrid i Barcelona tot passant per Brusel.les i Berlin, ja s'han carregat les esperances dels joves, s'han carregat la classe treballadora i s'estan caregant olimpicament la classe mitja.
No patim, però, que ells, els nostres salvadors, no tenen cap problema per arribar a final de mes.