Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

26/7/12

La falsa Primavera Àrab i el conflicte bèl.lic entre sunites i alauites de Siria

La crisi de la guerra a Siria, perquè allí hi ha guerra pura i dura, tal i com van les coses se'n va directament cap a un futur incert que serà fosc, tenebrós i amb netes connotacions radicals islàmiques. La crisi de Siria mai ha sigut una crisi sorgida per la maca de democràcia. La crisi de Siria ha sigut i és una crisi pel conflicte sectàri religiós.
Allí no es debat si o no a la democràcia. Allí està en joc qui governarà un cop acabada la guerra, si els sunites (els revoltats) o els alauites (al poder), cosins germans de la secta dels xiïtes de l'Iraq i del despòtic Iran.
Logo dels Germans Musulmans
 Aquest conflicte té el plè suport del règim sunita de Turquia, i també d'Egipte amb el seu nou règim capitanejat pels islamistes Germans Musulmans. Els conflictes que han anat sorgint en diferents països països islàmics que s'han volgut batejar hipòcritament i perversament com la Primavera Àrab, no són més que enfrontaments entre les diferents sectes i branques islàmiques, i no per a formalitzar i consolidar països realment democràtics en vistes al seu pròpi futur. És una lluita intestina de sectes sorgides al si de la seva religió i societats.
L'Islam no contempla per en lloc la democràcia com l'entenem a Occident. L'Islam és una religió, una filosofia de la vida intrinsecament teocràtica, i per això al llarg del temps, i com a resultat de la teocràcia, va nèixer la Sharia, inspirada en els pilars fonamentals de l'Alcorà.
És per raons d'afinitats religioses, més que politiques i socials, que Siria té el suport del règim teocràtic iranià, el país musulmà que majoritàriament és xiïta. I és per aquesta afinitat politica/religiosa entre aquests dos països, que Russia que manté estrets vincles econòmics i d'interessos estratègics amb l'Iran i també ha fet i fa costat al règim alauita de Siria. En cap moment, doncs, es perfila ni de lluny que ni uns ni els altres pretenguin reconvertir els seus països en democràcies. Es tracta simplement de mantenir el poder o de perdre'l.
Allí, en aquella convulsa i ampla regió del Pròxim Orient el que es debat és qui serà l'hegemònic: el sunisme o el xiïsme. I en tot aquest complexe mapa de lluites intenstines marcadament religioses, tambe hi han estat involucrats països tant importants de la zona com la sunita Arabia de la familia Saud, o els Emirats Àrabs també sunites, i que veurien bé la caigua de Bashar Al-Assad per la seva amistat amb l'Iran. 
Bashar Al-Assad i Mahmud Ahmadineyad
 En tot aquest context i galimaties geo religiós, tampoc es pot passar per alt que l'Arabia Saudita també està sota el fort control del wahabisme, o secta sunita més radical i ultraconservadora des del punt de vista religiós i de l'aplicació de la Sharia. Bin Laden era sunita, i ja vam veure fins a quins limits de radicalitat religiosa-terrorista va assolir.
No ens deixem enganyar per les manipulacions que ens venen els mitjans de comunicació, com TV3 per exemple, que ens omplen el cap amb la sectària i falsa Primavera Àrab. Visca la multiculturalitat i tolerància religiosa de l'islam!. Així és com els musulmans entenen la democràcia. Per cagar-s'hi cada dia i amb ganes. 
No hi ha, ni ha hagut cap Primavera Àrab. El que hi ha, repeteixo, és un enfrontament que estava larvat des de fa anys i panys, i que ara ha anat esclatant ahir a Argèlia, a Tunissia, desprès a Libia seguida del Iemen i d'Egipte..., i ara li ha tocat a Siria, una Siria que si guanyen els islamistes pot caure al pou tenebrós i fosc de la Sharia.
Quin país islàmic serà el següent?.
Addenda.- L'ISLAM, O LA RELIGIÓ DEL TERROR.