Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

5/9/12

La deriva del PSC és fruit de l'abraçada mortal que li fa el PSOE

El PSC, l'Onze de Setembre, farà el gran ridicul
La deriva d'identitat que té plantejat el PSC des de fa anys, a les darreres 48 hores s'ha accentuat fins a límits insospitables només uns dies abans dels nous nomenaments de càrrecs i arraconaments d'altres. La crisi interna del PSC si bé ha esclatat en uns moments en que els catalans, entre tots plegats, estem debatent el nostre present i el nostre futur tot mirant l'Onze de Setembre, i en plena efervescència del Pacte Fiscal per a Catalunya, la crisi sociata, deia, és el resultat de la seva submissió als dictats i als interessos del socialisme espanyol, del PSOE. 
El PSC s'ha quedat reduït en això, a unes simples tres lletres, o a unes insignificants sigles que han quedat engolides àvidament pels capitans del Ferraz madrileny. El PSC, aquell PSC sorgit ja fa més de trenta anys d'uns acords i pactes entre sectors del socialisme català, s'ha quedat en gairebé res. El que en queda és com l'ombra d'una mòmia que camina esmaperduda.
La deriva és total, i la incapacitat de recuperar la seva indentitat, aquella identitat que el feia creïble i fins i tot agradable a un sector important de la societat catalana, acabarà enfondrant el vaixell, o bé es partirà en dos desprès de topar contra els esculls que li estan posant dels seus socis espanyols.
Per més que ens diguin des de la direcció i des de l'executiva del PSC, el vot díscol de l'Ernest Maragall al Parlament de Catalunya a favor del Pacte Fiscal, va ser el detonant del desencadenament de la crisi que ha esclatat i els hi ha petat a la cara. El PSC la va cagar, i molt, quan va votar no al Corredor del Mediterrani, fa unes quantes setmanes, al Congreso de los Diputados. 
El PSC un cop més va quedar reduït al no res engolit per la marea ideològica centralitzadora i dels interessos politics del PSOE. Una vegada més, el PSC va demostrar que no pinta res, i cada cop pintarà menys, no ja a Madrid, sino que tampoc a Catalunya.