Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

16/9/12

Pere Navarro i Rubalcaba es troben a la Festa de la Rosa pansida

I tant que has fet un nou PSC Pere Navarro, i tant!
Enguany el PSC, volia dir el PSOE català, ha tornat a celebrar aquella festa que en diuen de la rosa, però aquesta vegada la rosa ja estava pansida i esmortoida abans de començar la festa dels socialistes d'ací i d'allà, perquè n'han vingut de fora com, per exemple, el Rubalcaba que ni s'ha saludat amb la Carmen Chacón, al menys que se sàpiga i que s'hagi pogut veure.
El Pere Navarro, i el que encara en queda del seu PSC, té tot el dret de manifestar-se en contra de la independència de Catalunya. Tot aquest procès engegat per a la independència nacional jo no el veig gens clar, si més no, de moment i m'explicaré.
El secretari general del PSC residual insisteix juntament amb el seu amic i soci socialista Rubalcaba amb el federalisme, però la veritat és que aquesta proposta ja no és creïble perquè els socialistes porten vora 40 anys parlant de federalisme, però la realitat és que són tant centralistes com ho poden ser els del PP o els de l'extrema dreta o els comunistes.
Ja no és fiable la proposta del federalisme per caduca i perquè els qui encara la defensen no hi han cregut mai, altrament i desprès dels governs del Felipe González i del Rodriguez Zapatero ja s'hauria d'haver plasmat sobre el paper i a la pràctica. I res més lluny dels fets i de les paraules buides al llarg de tants anys.

Pere Navarro i Rubalcaba, e tutti contenti
Si el Pere Navarro aspira a liderar un PSC dominat i controlat pel PSOE, doncs ho trobo perfecte, res a dir.
I si el Pere Navarro està disposat com sembla que des de Madrid, el Rubalcaba, o des de Sevilla, el Griñán, li cantin la marimorena, o les quaranta, quan els hi vinguin ganes, doncs tampoc res a dir...., ara que ja s'ho trobaran els uns i els altres quan cridin a votar quan toqui.
I deia abans que tot aquest precipitat procès independentista que s'ha desencadenat a les darreres setmanes arreu de Catalunya em resulta una mica sospitós, i més quan de cop i volta els de CiU s'han convertit en uns aferrissats independentistes quan fa quatre dies ni en parlaven (recordem que la seva proposta era el Pacte Fiscal), i que mai el projecte de la independència de Catalunya s'ha integrat en cap article ni contigut dels seus programes electorals. De veritat i sincerament el president Artur Mas i el Govern que presideix, juntament amb la coalició de CiU, estan per la independència?. Els d'UDC no, està clar. I els de CDC?. Aqui hi ha molta tasca per fer començant per clarificar posicionaments dels politics.
Tot plegat fa que tot m'ho miri amb recel, amb preocupació. No he cregut mai en conversions doctrinals express, com la de Pau de Tars,  i això és el que des del meu punt de vista han fet els de CiU que astutament s'han posat al capdavant dels moviments independentistes tot anunciant una possible convocatòria electoral catalana fora de temps, és a dir anticipada per a la propera primavera.
La fruita per a ser sucosa, saborosa i de qualitat ha d'haver madurat lentament, sense presses, i em sembla que l'independentisme sobtat de CiU està més verd del que a simple vista ens pot semblar. Sigui com sigui, i com que decepcionat i desenganyat ja no crec ni en la politica i menys encara en els polítics, seguiré el meu camí d'abstencionisme electoral.
Ja no vaig anar a votar a les darreres eleccions catalanes del 2010, i tampoc vaig anar a votar a les eleccions generals del 2011, i de moment continuaré amb aquesta filosofia per evitar que el meu vot pugui servir per allò pel qual jo no el vaig emetre. Els politics amb els vots que els atorguem, desprès fan el que els dóna la gana per al seu profit personal i de partit.