Catedral basílica i Muralles romanes de Tarragona

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - World Heritage
EL TEXT INDICATIU
La Muralla Romana de Tarraco i la Catedral Basilica de Santa Maria de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona

30/10/12

Les festes de Nadal del 2012 les celebrarem amb economia de guerra

Ahir vaig penjar un apunt referint-me al destructiu huracà Sandy que ha escombrat la costa est dels USA. Avui, l'huracà, ja més apaivagat, em dóna pas per parlar de l'huracà econòmic/familiar que s'atansa a casa nostra i que patirem amb cruesa durant les festes de Nadal i de Cap d'Any.

Per si la ja destroçada economia del pais, d'Espanya i de Catalunya, no n'hagués tingut prou per patir una mica més amb la pujada dels tres punts de l'IVA des del passat mes de setembre, i amb les retallades dràstiques de sous i retirades de les pagues extres de Nadal a tots els funcionaris, a milers de funcionaris, avui ens informen que l'IPC s'ha situat al 3.5%.
És a dir, que amb molt menys poder adquisitiu, avui quan anem a comprar, paguem un 3.5% més pels productes que adiquirim. I l'any encara no s'ha acabat. 
Les festes de Nadal seran d'allò més patètiques i descoratjadores dels darrers 35 anys. Només falten 50 dies que passaran volant, i veurem i sentirem el cruixit de dents i els gemecs de milers de families catalanes i espanyoles que en prou feines podran, podrem, comprar alguns torrons i potser una botella de cava, i això els més afortunats. 
Els menjadors socials, Caritas i demés entitats que es dediquen a atendre als desvalguts tindran més feina que mai.  Una Espanya amb un milió set-centes mil families en les quals ningú té treball, quin Nadal, quina Noche Vieja, quin Cap d'Any i quines Cabalcades de Reis celebrarem?.
 Però no cal que patim, oh poble català i poble espanyol!, perquè els de la secta dels politics no en tingueu cap mena de dubte, que tots ells sí que menjaran bons torrons, beurant bons caves i el marisc estarà omnipresent a les seves  guarnides i farcides taules. No hi mancarà de res. 
Però mentres, el poble ras, aquest poble que només és tingut en compte en època d'eleccions, haurà de fer miracles i multiplicació de pans i de peixos per a passar aquestes festes tan entranyables i familiars, mentre d'altres es dedicaran a atendre menjadors socials i cases d'acollida. I és que l'ull de l'huracà Nadalenc de moment encara ens el mirem de lluny, però s'apropa inexorablement i ens tocarà de plè. Serà l'economia de guerra, de l'economia dels plors i sanglots d'impotència de qualsevol mare, de milers i milers de mares, que amagaran disimuladament i en silenci des d'un racó de la cuina o de la seva cambra per a no ser vista pels fills.
Davant d'aquesta dramàtica situació familiar i social, els politics no tenen ni un dit de vergonya ni de sensibilitat, al convocar en aquests moments eleccions a Catalunya. Aquestes eleccions del 25 de novembre, a les quals jo no penso anar a votar, no serviran en absolut per a resoldre els problemes econòmics i financers de país. Tampoc serviran, ni de lluny, per a l'operació sociao/politica de la independència. Només serviran per a la major glòria i sacralització de la mai prou satisfeta vanitat dels politics que s'hauran gastat centenars de milers d'euros o potser milions, en la precampanya i la campanya electoral.
La insolència politica està servida. Ah!, per cert. Tota la parafernàlia que s'ha organitzat al voltant de la independència de Catalunya i que tantes il.lusions i esperances ha despertat entre una ampla capa de la societat civil catalana, és una bombolla de sabó inflada per aquells que mai han defensat la independència, però que al llarg dels anys de democràcia viscuda, han pactat sense manies ni escrúpols amb la dreta espanyola sempre que els hi ha convingut.
En definitiva. La politica catalana i espanyola és inhumana perquè està perversament deshumanitzada.